Presentacio dialegs al sector

  • Published on
    04-Jun-2015

  • View
    1.163

  • Download
    3

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Presentacio nous models TIC al sector

Transcript

<ul><li> 1. Nou model de contractaci pblica TIC </li></ul> <p> 2. ELS OBJECTIUS DEL GOVERN Sr. Enric Colet Secretari General del Departament dEmpresa i Ocupaci 2 3. ElmandatdelGovern Pla de Govern 2011-2014 Fer de Catalunya un pas lder en TIC 4. Perapoderhofer... Cal que ladministraci sigui excellent amb la utilitzaci de les tecnologies 5. Pertamb calque... Els ciutadans estiguem plenament capacitats i proactius Que les empreses del nostre pas siguin lders I que lAdministraci sigui lder i acompanyi a ciutadans i empreses amb aquest cam 6. Volemferhoipodemferho! Per aix la Generalitat de Catalunya far un gran esfor dinnovaci amb els seus processos de contractaci 7. Decisions Fer el mateix que fan grans empreses i altres administracions. Reforar el nivell de comandament de les TIC dins el Govern i centralitzar compres Dileg competitiu i collaboraci pblica amb el mn privat. Ladministraci oberta en el dileg competitiu a estudiar solucions de compra innovadora Obligar al sector a ser ms competitius a partir de les UTEs 8. Qu liagradariaalGovernvisualitzarempresarialmentquansacabielprocsde contractaci? 1. Que hi hagi ms contractaci dempreses amb NIF catal 2. Que empreses amb capital catal tinguin un pes ms elevat que abans 3. Que empreses multinacionals que treballin i operin a Catalunya estiguin ms compromeses amb els ciutadans daquest pas 9. Objectius Transformaci de ladministraci Estalvi mnim dun 25% en comparaci als costos en serveis TIC del 2010 Dotar el pas duna infraestructura que ens faci ser ms competitius Ser tractors del sector empresarial catal 10. Endefinitiva Estem davant duna oportunitat nica Hem de transformar lAdministraci Ms eficincia i menys costos 11. IMPULS DUN MODEL TIC AL SERVEI DE CATALUNYA Sr. Carles Flamerich Director General de Telecomunicacions i Societat de la informaci 11 12. Catalunya ha estat pionera en les telecomunicacions 1877 primeres proves telefniques de la pennsula 1877 es va fer la primera comunicaci telefnica interurbana, entre Barcelona i Girona 1884 es va establir a Espanya el monopoli del servei telefnic a favor de l'Estat. 1895 s'inaugura la lnia telefnica interurbana que uneix Barcelona amb Saragossa i Madrid. 12 13. La Mancomunitat porta el telfon a tots els pobles de Catalunya 1915 la Mancomunitat signa un acord amb la Companyia Peninsular de Telfons per construir les lnies telefniques que cregui oportunes El 2 de mar de 1915 es funda la Secci de Telfons de la Mancomunitat de Catalunya, La Secci de Telfons havia de fer arribar el telfon fins a tots el racons de Catalunya. 1915 autoritza a la Mancomunitat a installar i explotar la deficitria xarxa telefnica catalana 1916 es forma lOficina Tcnica de Barcelona de la Secci de Telfons 1916 s'obre el locutori de Mollerussa. 1916 s'obre el locutori de Lleida. 13 14. Catalunya va ser clau en el naixement de la rdio i la televisi Rdio Barcelona s l'emissora de rdio ms antiga d'Espanya, fundada a Barcelona el 14 de novembre de 1924. A Catalunya, el juny de 1948 Philips va organitzar unes proves televisives dins de la Fira de Mostres de Barcelona. 14 15. Continuem obrint el cam 15 16. Catalunya Catalunya necessita les TIC per ser motor econmic del sud d'Europa. En lactualitat, Catalunya ha dapostar per les TIC com a palanca de canvi. s un comproms ineludible per tirar endavant leconomia del pas. 16 Els estudis del World Econmic Frum demostren la correlaci entre el grau de desenvolupament de les TIC a un pas i el seu ndex de competitivitat. Pasos com Dinamarca o els Estats Units sidentifiquen com els que aprofiten millor les TIC per al seu propi desenvolupament econmic. 17. Catalunya t un dficit histric en Telecomunicacions 17 EvoluciEvoluci de la cobertura de banda ampla 2003de la cobertura de banda ampla 2003 -- 20112011 % Nuclis coberts per comarca% Nuclis coberts per comarca 9090--100%100% 7070--89%89% 6565--69%69% 5050--64%64% 00--49%49% 2003 (ADSL) Desembre 2007 (ADSL + WiMAX)Val dAran 9 % Pallars Sobir 5% Cerdanya 19% Pla Estany 15% Ripolls 17% Garrotxa 22% Alt Empord 21% Alta Ribagora 8% Pallars Juss 5% Alt Urgell 8% Bergued 17% Osona 29% Selva 40% Girons 48% Baix Empord 21% Noguera 6% Maresme 56% Barcelons 80% Solsons 3% Segarra 8% Bages 50% Valls Oriental 39%Valls Occ. 66% Ribera dEbre 53% Montsi 36% Baix Ebre 23% Terra Alta 21% Segri 43% Baix Peneds 18% Tarragons 33%Baix Camp 47% Priorat 10% Baix Llobregat 63% Pla dUrgell 32% Garrigues 21% Alt Peneds 17% Anoia 21% Alt Camp 27% Conca de Barber 11% Urgell 21% Garraf 50% Val dAran Pallars Sobir Cerdanya Pla de l'Estany Ripolls Garrotxa Alt Empord Alta Ribagora Pallars Juss Alt Urgell Bergued Osona Selva GironsBaix Empord Noguera Maresme Barcelons Solsons Segarra Bages Valls Oriental Valls Occ. Ribera dEbre Montsi Baix Ebre Terra Alta Segri Baix Peneds Tarragons Baix Camp Priorat Baix Llobregat Pla dUrgell Garrigues Alt Peneds Anoia Alt Camp Conca de Barber Urgell Garraf 77 % 54 % 60% 63% 69% 61 % 92% 88% 74% 78% 91% 91% 90% 75%94% 79% 82% 81% 66% 91% 90% 56% 89% 92% 90% 85% 99% 85% 91% 84% 44% 86% 66% 88% 96% 70% 88% 76% 77% 93% 75% Finals 2010 (ADSL + WiMAX)Val dAran 100 % Pallars Sobir 90% Cerdanya 100% Pla Estany 98% Ripolls 98% Garrotxa 96% Alt Empord 99% Alta Ribagora 95% Pallars Juss 91% Alt Urgell 97% Bergued 96% Osona 100% Selva 97% Girons 100% Baix Empord 97% Noguera 90% Maresme 99% Barcelons 100% Solsons 94% Segarra 99% Bages 94% Valls Oriental 97% Valls Occ. 97% Ribera dEbre 95% Montsi 100% Baix Ebre 100% Terra Alta 100% Segri 98% Baix Peneds 100% Tarragons 98% Baix Camp 99% Priorat 90% Baix Llobregat 99% Pla dUrgell 100% Garrigues 96% Alt Peneds 99% Anoia 94% Alt Camp 100% Conca de Barber 91% Urgell 90% Garraf 100% Amb la posada en funcionament de la Banda Ampla Rural per Satllit, la banda ampla arriba al 100% del territori Juny 2011 18. Catalunya t un dficit histric en Telecomunicacions 18 Les empreses no tenen accs a xarxes de nova generaci Xarxes de nova generaci 19. Catalunya t un dficit histric en Telecomunicacions 19 Municipis amb fibra ptica 20. Catalunya t un dficit histric en Telecomunicacions 20 Municipis amb oferta de fibra ptica 21. El Govern de Catalunya no s ali a les estratgies globals 21 La CE encoratja el desplegament de XNG (agenda digital) Tant la CE com la CMT adverteixen que el mercat privat dur a terme el desplegament nicament a les zones on els sigui rendible fer-ho. Cal implicar el mercat en lassoliment dels objectius de pas Les XNG es consideren estratgiques per a la competitivitat del pas 22. La societat catalana est preparada per donar el segent pas 22 Els beneficis del desplegament de XNG poden ser aprofitats pel conjunt de la societat catalana, ja que les dades demostren que no hi ha exclusi digital 23. La societat catalana est preparada per donar el segent pas 23 24. El proper pas s la societat digital de prestacions avanades 24 Beneficis per a la societat del desplegament de Xarxes de Nova Generaci, tant a nivell pblic com privat. Alguns exemples: Educaci Millora habilitats alumnat Interconnexi de centres Materials virtuals Salut Telemedicina Telediagnstic i teleassistncia Interoperabilitat entre centres Governana Atenci virtual Canvi de model Interoperabilitat entre administracions Seguretat i Justcia Aplicaci vdeo en declaracions Centralitzaci i compartici dinformaci Mitjans, entreteniment i cultura Compartici de materials i mitjans audiovisuals Anelles culturals Consum i comer Impuls e-comer Publicitat interactiva i televisi en viu Mobilitat i logstica Millor gesti demandes de transport Mecanismes de traabilitat Ocupaci i teixit productiu Millora sistemes transaccionals Intercanvi coneixement (empreses i formaci) Limpacte del desplegament de Xarxes de Nova Generaci va molt ms enll del sector de les telecomunicacions i t conseqncies positives en el conjunt de la societat 25. Exemple de les noves prestacions en salut 25 Salut RECEPTA ELECTRNICA CARPETA PERSONAL DE SALUTPLA PER LA IMATGE MDICA TELEMEDICINA HISTRIAHISTRIA CLCLNICANICA COMPARTIDACOMPARTIDA 1.192 unitats productives 9.767 metges 3.095 oficines de farmcia 3.935.721 pacients prescrits 31.267.420 prescripcions 3.689.844 pacients dispensats 157.366.072 dispensacions XARXA TELEICTUS 7,7% de pacients atesos amb teleictus DIGITALITZACI IMATGE RADIOLGICA 2 hospitals i 29 CAP publicant a la HC3 985.000 estudis publicats a la HC3 6.300 publicacions diries a la HC3 88.688 usuaris amb accs 315 usuaris han accedit 467 centres connectats (59 hosp, 356 CAPs, 52 altres) 39.307 professionals que han accedit 1.137.588 histries consultades 31.511.905 documents publicats 7.909.827 pacients amb informes 26. Un teixit productiu competitiu i que cre ocupaci 26 Ocupaci i teixit productiu La compartici de coneixement que permeten les anelles sectorials se sustenta en lalta capacitat de connectivitat de les xarxes de nova generaci (XNG) La interconnexi telemtica amb una xarxa dalta capacitat augmenta la productivitat de les empreses i per tant, la seva capacitat de crear ocupaci. Dotant les empreses de la possibilitat de fer un s intensiu de les TIC sels aporta valor afegit i es fomenta la innovaci econmica del teixit empresarial catal. Les principals empreses dautomoci, centres dinvestigaci, empreses de telecomunicacions i provedors de serveis TIC avanats ja formen part de lanella del sector de lautomoci, la primera que es va posar en marxa a Catalunya. Anelles Sectorials 27. Un nou model de contractaci pblica per a la Catalunya del futur 27 Per donar resposta a aquests reptes mantenint els criteris amb el comproms dapostar per Posem en marxa aquest model de contractaci pblica Eficincia Modernitzaci Innovaci Aprimament Austeritat Agilitat 28. La Generalitat de Catalunya es gasta anualment al voltant de 600 M en Telecomunicacions. Es necessita per comunicar les seus corporatives i daltres serveis. I si els aprofitem com a projecte tractor per acostar lample de banda i la fibra a tot el territori i en collaboraci amb el mercat? 28 Model i Escenari Actual: Com estem ara? Connectivitat i telecomunicacions Infraestructures de procs de dades Aprovisionament i manteniment daplicacions Lloc de treball i SAU Governana 43,6 M 166,6 M 138,9 M 114 M 95 M Any 2011 29. Els serveis del nou model TIC han dapostar per la innovaci 29 Connectivitat i telecomunicacions Infraestructures de procs de dades Aprovisionament i manteniment daplicacions Lloc de treball i SAU Governana Per tal dassolir els objectius marcats ser necessari aplicar solucions innovadores a la prestaci dels serveis, tant des del punt de vista de la tecnologia com dels processos de gesti i provisi del servei, incorporant les millors prctiques que sapliquen a organitzacions amb gran complexitat com s la Generalitat de Catalunya 30. Cal apostar per la connectivitat basada en xarxes de nova generaci 30 Una xarxa troncal que permeti ls per qualsevol operador a preus pactats Connectivitat i telecomunicacions Infraestructures de procs de dades Aprovisionament i manteniment daplicacions Lloc de treball i SAU Governana Connectant: Les 5300 seus de la Generalitat Els municipis en 2 punts com a mnim Els polgons industrials Les escoles (pbliques i privades) Els hospitals (pblics i privats) Els equipaments universitaris (pblics i privats) Els centres de recerca (pblics i privats) 31. Cal apostar per la connectivitat basada en xarxes de nova generaci 31 La Generalitat i el pas necessita una xarxa de fibra ptica Feta amb un esfor inversor inicial privat Impactant positivament en leconomia del pas Impactant en la resta de xarxes, amb principal atenci a la xarxa mbil Connectivitat i telecomunicacions Infraestructures de procs de dades Aprovisionament i manteniment daplicacions Lloc de treball i SAU Governana Cada que aporta la Generalitat genera 1,83 al PIB catal Cada que aporta la Generalitat genera 1,83 al PIB catal 32. Ms benefici per al sector, estalviant costos a la Generalitat 32 Amb el nou model, la inversi en TIC de la Generalitat ser de 400 M/any. Connectivitat i telecomunicacions Infraestructures de procs de dades Aprovisionament i manteniment daplicacions Lloc de treball i SAU Governana Cal aprofitar aquesta transformaci per potenciar el desenvolupament del sector TIC a Catalunya Les empreses TIC han daprofitar loportunitat que suposa el canvi de model per enfortir- se i fer-se ms competitives. Hem de potenciar lexportaci de serveis TIC prestats des de centres ubicats a Catalunya Es potencien les inversions en la capacitaci del personal 33. Una oportunitat per al desenvolupament del teixit TIC catal 33 La presentaci dun pla industrial ser valorat amb un pes significatiu. Els licitadors hauran d'analitzar com els seus plantejaments podem contribuir al desenvolupament del teixit TIC catal i estar alineats amb els objectius del nou model. Alguns exemples: Vetllant per la prestaci dels serveis amb personal ubicat a Catalunya Contribuint al desenvolupament del sector TIC catal Invertint en centres amb voluntat d'exportar serveis fora de Catalunya Potenciant la inversi i la innovaci al voltant de les TIC a Catalunya Mitjanant associacions entre i amb empreses catalanes que donin a aquestes oportunitats dadquirir ms competncies i/o volum Integrant sensibilitat social i laboral 34. EL NOU MODEL DE CONTRACTACI TIC Sr. Jordi Escal Director Gerent Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la informaci - CTTI 34 35. Puntdepartida1 2 3 NouModelTIC Sistemadecontractaci Agenda 36. Puntdepartida1 2 3 NouModelTIC Sistemadecontractaci Agenda 37. Situaci actual: Volumetries 2011 37 200.000Llocsdetreball 5.300Seusiedificis 26SAUs 1.800 Aplicacions 475 ProjectesActius 40DataCentersi71Salestcniques(</p>