Mètriques 2.0 del sistema català d'R+D

  • Published on
    10-May-2015

  • View
    422

  • Download
    2

DESCRIPTION

Quin s el centre de recerca catal amb ms seguidors a Twitter? I a Facebook? Quins centres encapalen el rnquing de reputaci digital? Quins indicadors mesuren aquesta reputaci (Klout, Kred...)? De tot aix en parlo en aquest article del meu bloc, publicat inicialment en angls en el bloc UK Web Focus de Brian Kelly.

Transcript

1.Mtriques 2.0 del sistema catal dR+DXavier Lasauca i Cisa, responsable de Gesti del Coneixement i SistemesdInformaci en R+D de la Direcci General de Recerca (Generalitat de Catalunya)Brian Kelly s membre de lexecutiva de UKOLN (Universitat de Bath). El seubloc UK Web Focus s un autntic referent pel que fa a ls en el mnacadmic de les TIC i les eines que la web 2.0 ens proporciona. Kelly va tenir ladeferncia de convidar-me a escriure un article sobre la presncia a les xarxessocials de les estructures de recerca de Catalunya, i sobre quins indicadorsutilitzava per mesurar aquesta presncia i com es podia avaluar el seu impacte.Aquest article va ser publicat en angls a principis de novembre de 2012 en elbloc de Kelly amb el ttol de Social Media Analytics for R&D: a Catalan Vision,aix com a lapartat de notcies de la conferncia anual sobre comunicacicientfica 2.0 Spot-On London 2012, on em consta que va tenir molt bonaacollida. Aquest article ns la traducci al catal.Research.cat 2.0, by Maricel Saball (CC BY 3.0), derivada de My social networks, de Gavin Llewellyn.Social Media Analytics for R&D: a Catalan Vision (versi catalana)En aquest article Xavier Lasauca i Cisa revisa quin s fan de les xarxes socials lesinstitucions que formen part del sistema catal dR+D, i quins beneficis proporcionaaquesta inversi. Tamb analitza quines mtriques utilitza lAdministraci catalanaper avaluar i mesurar quin impacte t, en aquest cas, la presncia de lAdministracien aquest entorn i quins beneficis aporta a la ciutadania.Aquest article es basa en anteriors articles publicats en aquest bloc [UK Web Focus]que han descrit ls de les xarxes socials en el sector de leducaci superior del2. Regne Unit, com ara Social Analytics for Institutional Twitter Accounts Provided bythe 24RussellGroup Universities, Useof Facebookby RussellGroup Universities i Links to Social Media Sites on Russell Group UniversityHome Pages.El post ha estat publicat durant el perode previ a la conferncia anual Spot-OnLondon (SOLO12), que inclou sessions sobre Assessing social mediaimpact (#solo12impact), Altmetrics beyond the Numbers (#solo12alt) i Using Twitteras a Means of Effective Science Engagement (#solo12Twitter). Larticle t com aobjectiu proporcionar una visi ms mplia sobre ls de les xarxes socials ilavaluaci del seu impacte ms enll del Regne Unit.IntroducciLa Direcci General de Recerca s la unitat de la Generalitat de Catalunya (governautnom de Catalunya) encarregada de promoure els centres de recerca cientfica itcnica, planificar la formaci i el desenvolupament professional del personalinvestigador, fomentar la participaci catalana en els programes de recerca estatals,europeus i internacionals i dissenyar actuacions en matria de divulgaci cientfica icomunicaci de la cincia a Catalunya, entre daltres funcions. Aquesta unitat,juntament amb la Direcci General dUniversitats, forma part de la SecretariadUniversitats i Recerca, la qual est adscrita al Departament dEconomia iConeixement, dirigit en aquest moment pel conseller Andreu Mas-Colell. Elparallelisme respecte el sistema poltic britnic rau en el fet que la Direcci Generalde Recerca equival a lrea poltica de Cincia del Department of BusinessInnovation and Skills.Com a responsable de Gesti del Coneixement i Sistemes dInformaci en R+D,mencarrego de la gesti de les aplicacions informtiques sobre R+D de la DirecciGeneral de Recerca, de la coordinaci tcnica del lloc web de recerca delDepartament dEconomia i Coneixement i dun butllet electrnic (RECERCAT).Tamb mencarrego, conjuntament amb el Gabinet de Comunicaci de laSecretaria, de ladministraci dels perfils de la Direcci General de Recerca a lesxarxes socials (Twitter, Facebook, Flickr). A ms, mantinc un bloc personal (Lasequntic) on escric sobre innovaci a lAdministraci, ls de les xarxes socials enlmbit de les universitats i la recerca, la galxia Open (Open Access, Open Science,Open Data, Open Courseware) i la temtica de les dones de cincia, entre daltresqestions.En aquest article ens centrarem en lanlisi de ls que fan de les xarxes socials lesunitats dels departaments del govern catal (amb el cas especfic de la SecretariadUniversitats i Recerca), els centres de recerca, les grans infraestructures de suporta la recerca i les xarxes de referencia de lmbit territorial de Catalunya. Agraeixo alprofessor Miquel Duran de la Universitat de Girona el seu suport pel que fa alelaboraci de les dades sobre nombre de seguidors de Twitter, Klout i Kred de lesentitats analitzades durant la segona setmana doctubre denguany.El sistema catal dR+D a grans trets 3. El sistema pblic catal dR+D est integrat fonamentalment per les universitats, elscentres de recerca, les grans infraestructures de suport a la recerca, les institucionshospitalries, els parcs cientfics i tecnolgics, les xarxes de referncia i els grups derecerca.Els principals eixos de les poltiques en matria cientfica aplicades els darrers anysa Catalunya sn: duna banda, latracci i retenci de talent, amb lexcellncia i lainternacionalitzaci com a referents (una bona mostra daquesta lnia dactuaci s elprograma ICREA); i de laltra, lincrement sostingut pel que fa al finanament de larecerca, amb el gruix de la despesa destinat a les estructures de recerca, tant alscentres de recerca com a les grans installacions (com ara el sincrotr Alba o elsupercomputador Mare Nostrum).Una bona mostra de la salut del sistema catal de cincia s el fet que, si tenim encompte que la poblaci de Catalunya representa l1,50% de la UE-27, el sistema haaconseguit captar el 2,20% dels fons del 7 programa marc de la Uni Europea i haobtingut el 3,40% dels ajuts del Consell Europeu de recerca. Una altra dada rellevants que el 2,90% de publicacions cientfiques de la UE-27 procedeixen de Catalunya.Trobareu aquestes dades i ms informaci sobre el sistema catal de recerca enlarticle del secretari dUniversitats i Recerca del govern catal, Antoni Castell,publicat en el nmero 1 de la revista Global Scientia.El suport institucionalDes de la Secretaria dUniversitats i Recerca es gestionen tres comptes a les xarxessocials: el de la Direcci General de Recerca (@recercat), el de la Direcci GeneraldUniversitats (@universitatscat) i el de la Secretaria dUniversitats i Recerca(@coneixementcat).El compte de Twitter de la Direcci General de Recerca sutilitza per fer difusi de lesconvocatries de beques i ajuts a la recerca finanats per la unitat, aix com de lespublicacions de la instituci (per exemple, es difonen les notcies ms destacadespublicades en el butllet electrnic RECERCAT). Tamb shi anuncien les novetatsdel web, les activitats de divulgaci cientfica impulsades des de la unitat i des delportal Recerca en acci), aix com actes, premis, beques, publicacions o daltresinformacions dels agents vinculats al sistema. A banda daquesta informaci deservei a la ciutadania, el compte de Twitter tamb serveix per difondre lacci degovern (amb enllaos a les notes de premsa) i les declaracions dels responsablesinstitucionals durant actes o entrevistes.La gesti dels comptes institucionals de la Secretaria dUniversitats i Recerca, aixcom de la resta de departaments del govern catal, es basa en la Guia dusos i estila les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya, elaborada des de la DirecciGeneral dAtenci Ciutadana i Difusi (DGACD) del Departament de la Presidnciade la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicaci estableix unes pautes comunesper a la presncia homognia de la Generalitat de Catalunya a les xarxes socials ienumera les diferents eines de xarxa social, els diversos usos i objectius depresncia en cadascuna, les recomanacions per a una presncia adequada ireeixida i tamb els criteris destil comunicatiu ms adequats per a cada eina. 4. Un dels captols ms importants de la guia est dedicat a les mtriques, uninstrument imprescindible per poder fer un seguiment de lactivitat que es duu aterme i avaluar i mesurar quin impacte t, en aquest cas, la presncia delAdministraci en aquest entorn i quins beneficis aporta a la ciutadania. Elsindicadors relacionats amb aquestes mtriques es basen en els segents conceptesclau: Conversa: mesura el grau de dileg que la Generalitat de Catalunya mant amb laciutadania a les diferents xarxes socials. Amplificaci: recull la difusi que fan dels continguts de la Generalitat lespersones que formen part de la xarxa relacional. Acci: indica si els continguts que es comparteixen a les xarxes motiven que lespersones actun. Interaccions: mostra de manera global la relaci entre un compte i la sevaaudincia. Acceptaci (applause): quantifica el grau de satisfacci.Per a cadascun daquests conceptes clau sutilitzen els indicadors recollits a lestaules 1 i 2:Taula 1: Llista dindicadors per a Twitter i Facebook 5. Taula 2: Llista dindicadors per a Youtube, Flickr i SlidesharePer facilitar la interpretaci de les mtriques, la DGACD elabora un informe trimestralque mostra de manera grfica levoluci daquests indicadors i el fa arribar a cadauna de les unitats responsables de comptes de xarxes socials corporatius. Aquestsinformes ajuden les unitats a valorar lefectivitat de la seva activitat a les xarxessocials i a considerar si sestan aconseguint els objectius definits prviament. A ms,la informaci obtinguda pot servir com a base per fer previsions dactuacions i aplanificar campanyes futures. Al capdavall, lavaluaci a lAdministraci ha de servirper identificar les poltiques pbliques que funcionen, conixer-ne limpacte i saberen quina mesura limpacte s atribuble a la intervenci de lAdministraci pblica. Lataula 3 mostra el nombre de seguidors a Twitter, Facebook i You Tube dels comptesinstitucionals de lmbit duniversitats i recerca del govern catal, aix com els ndexsde reputaci Klout i Kred:Taula 3: Comptes institucionals de la Secretaria dUniversitats i RecercaPel que fa a nombre de seguidors, els comptes de lmbit duniversitats a Twitter iFacebook lideren la classificaci per davant dels de recerca, probablement a causadel fet que el seu pblic objectiu s notablement superior. En tercera posici se situael compte de Twitter de lmbit de coneixement del Departament dEconomia iConeixement de la Generalitat de Catalunya, i tanca la llista el compte del portal dedivulgaci cientfica Recerca en acci. 6. Els centres de recerca de Catalunya, un s del web social cada cop msintensiuPel que fa als centres de recerca de Catalunya, en primer lloc cal esmentar que laInstituci CERCA s el mitj propi de lAdministraci de la Generalitat de Catalunyaper al seguiment, suport i facilitaci de lactivitat dels 47 centres de recerca delsistema CERCA, que sn organismes independents amb personalitat jurdica prpia,participats per la Generalitat de Catalunya (que els finana de manera estable atravs de contractes programa) i tenen per objecte principal la investigaci cientficadexcellncia. Shi aplica un model de gesti privada amb mxima flexibilitat sobre labase duna programaci pluriennal de lactivitat, plasmada en un pla estratgic i unasupervisi ex post que respecta lautonomia de cada centre. Taula 4: Centres CERCAEl model t com a objectiu afavorir la coordinaci entre els centres i la cooperaciestratgica; millorar el posicionament, la visibilitat i limpacte de la recerca duta aterme i facilitar la interlocuci amb els diferents agents pblics i privats. Una mostrade leficincia del sistema la trobem en el fet que dels 60 ajuts Starting Grantadjudicats a Catalunya durant el perode 2007-2012, 34 corresponen a investigadorsde centres CERCA (el 56%), mentre que en el cas dels ajuts Advanced Grant, elpercentatge seleva fins al 63% (19 sobre 30) per al perode 2008-2011. 7. Dels 47 centres CERCA, 25 utilitzen les xarxes socials com a part de la sevaestratgia comunicativa, fonamentalment a travs de Twitter. La taula 4 recull elsindicadors ms rellevants de la seva presncia a les xarxes socials:Tal com mostra aquesta taula pel que fa al nombre de seguidors a Twitter,encapala la classificaci el compte de la Fundaci Josep Carreras, de la qual depnlInstitut de Recerca contra la Leucmia Josep Carreras, amb 2.344 seguidors. A unacerta distncia, i per sobre dels 1.000 seguidorsd, trobem li2CAT (Internet iInnovaci Digital a Catalunya), el Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya iel Centre de Recerca Ecolgica i Aplicacions Forestals.Respecte de la Fundaci Josep Carreras, que tamb encapala els rnquings aFacebook (amb ms de 44.000 seguidors) i You Tube (amb 245 subscriptors), calassenyalar que la Fundaci probablement genera un nombre molt destacatdadhesions de carcter emocional que potser no es dna en la majoria de la restade centres.En el cas de Facebook, sn presents 18 centres CERCA en aquesta xarxa. A bandade la primera posici esmentada abans, la segona posici s ocupada per lInstitutCatal de Paleontologia Miquel Crusafont, i la tercera per lInstitut Catal dePaleoecologia Humana i Evoluci Social, ambds per damunt dels 1.000 seguidors.Quant a You Tube, ocupen les primeres posicions els canals de la Fundaci JosepCarreras, el Centre de Regulaci Genmica i el Vall dHebron Institut de Recerca.Com podem observar, hi ha una gran diversitat dmbits de coneixement pel que fa ales primeres posicions de les diverses xarxes socials.Pel que fa als ndexs de reputaci, encapalen la classificaci de lndex KloutlInstitut dInvestigaci Biomdica de Bellvitge i lInstitut de Salut Global deBarcelona-CRESIB (Klout 52), i per sobre de 50 hi ha quatre centres: el Centre deRecerca Ecolgica i Aplicacions Forestals, el Centre de Regulaci Genmica,lInstitut dInvestigaci en Cincies de la Salut Germans Trias i Pujol i lInstitut deRecerca Contra la Leucmia Josep Carreras. Curiosament, si analitzem lndex Kredno sobserven variacions substancials respecte els centres que ocupen les sisprimeres posicions del rnquing segons lndex Klout, llevat de lentrada en el Top-6de lInstitut Catal de Paleoecologia Humana i Evoluci Social, que desplaa fins a lasetena posici lInstitut dInvestigaci en Cincies de la Salut Germans Trias i Pujol.A banda dels 47 centres CERCA, a Catalunya hi ha 21 centres del Consejo Superiorde Investigaciones Cientficas, que sn organismes pblics de titularitat estatal.Daquests centres destaquem lInstitut dInvestigaci en Intelligncia Artificial (IIIA),amb 369 seguidors a Twitter, lInstitut de Cincia de Materials deBarcelona (ICMAB), amb 306 seguidors, i lInstitut de Robtica i InformticaIndustrial (IRII), amb 144 seguidors.Les grans infraestructures de suport a la recercaLes grans infraestructures de suport a la recerca es caracteritzen perqu requereixeninversions molt elevades per a la seva construcci i manteniment, amb lobjectiudavanar en la cincia experimental de frontera. Catalunya compta fonamentalment 8. amb dues grans infraestructures: el Sincrotr Alba del Consorci CELLS i elSuperordinador Mare Nostrum del Barcelona Supercomputing CenterCentreNacional de Supercomputaci.Les grans infraestructures de suport a la recerca en territori catal snmajoritriament consorcis participats per la Generalitat de Catalunya i lEstatespanyol, entre daltres entitats que tamb hi participen, per de manera minoritria.A ms de les dues grans infraestructures esmentades abans, hi ha fins a 10 altresgrans infraestructures de suport a la recerca catalanes. Daquestes 12 estructures,noms cinc sn presents a les xarxes socials, tal com mostra la taula 5: Taula 5: Grans infraestructures de suport a la recercaEl Centre Nacional de Supercomputaci ocupa el primer lloc en nombre de seguidorsa Twitter, mentre lObservatori del Montsec lidera la classificaci en la xarxaFacebook.Xarxes de referncia dR+D+ILes xarxes de referncia dR+D+I estan formades per un conjunt de grups provinentsde diferents institucions que porten a terme projectes de recerca i innovaci i altresactivitats de manera collaborativa. Aquest grups tenen uns objectius comuns i lesxarxes tenen la finalitat de potenciar el treball collaboratiu, la interdisciplinarietat i lamultidisciplinarietat, i impulsar loptimitzaci de les infraestructures i els equipamentsdR+D+I existents a Catalunya. De les vuit xarxes de referncia, quatre sn presentsa Twitter, tal com mostra la taula 6, liderada per la Xarxa de referncia dR+D+I enQumica Terica i Computacional lidera la classificaci:Taula 6: Xarxes de refernciaCom es mesura la reputaci a la xarxa duna instituci de recerca?s el nombre de seguidors de Twitter un bon indicador per mesurar la presncia a laxarxa duna instituci? Peridicament analitzo en el meu bloc la presncia de lesestructures de recerca catalanes a les xarxes socials sobre la base del nombre de 9. seguidors, per crec que potser no s un indicador prou complet, i he decidit introduirels indicadors Klout i Kred, en sintonia amb les anlisis que fa el professor MiquelDuran, expert en analitzar les mtriques de les universitats dels territoris de parlacatalana, o Brian Kelly (UKOLN, Universitat de Bath), amb les seves detalladesanlisis sobre la presncia de les universitats britniques del Russell Group (per bque aquest darrer incorpora indicadors com ara el Peerindex o el Twitalyzer). Tant elKlout com el Kred aporten informaci complementria i til per avaluar limpacte realde la comunicaci bidireccional.El Klout s un indicador que oscilla entre 1 i 100 i mesura la influncia dun comptede Twitter sobre la seva xarxa social, sobre la base de dades com ara el nombre deseguidors, lactivitat i la capacitat dinteracci. A banda de la presncia a Twitter,lindicador tamb analitza la presncia a Facebook, Google+ o Linkedin, entredaltres xarxes. Malgrat algunes crtiques a la seva opacitat, aquest indicador haesdevingut fora popular i crec que s un bon complement.Un altre indicador interessant s Kred, que a diferncia de Klout s ms transparentperqu la manera de puntuar s pblica. Lndex Kred, que noms es basa enTwitter, mostra dos subndexs: el primer mesura la influncia dun compte sobre elsusuaris que el segueixen en una escala de 0 a 1000, s a dir, com ara el nombre deretweets, respostes o nous seguidors generats; el segon subndex, que va de 0 a 10,mesura lactivitat social o generositat del compte, s a dir, el nombre de piulades,retweets o respostes enviades des del propi compte .La importncia de ser presents a les xarxes socialsA finals de maig vaig fer una presentaci a la Universitat de Barcelona sobre Comdivulgar en el web 2.0. El taller tenia com a finalitat dotar deines i estratgies dedivulgaci del coneixement cientfic a investigadors i altres agents vinculats alsistema dR+D+I, per tal que poguessin difondre millor lobjecte de la seva recerca.Tot i que la meva intervenci es va centrar a destacar la importncia de tenir un bloci un compte de Twitter per fer difusi de la recerca, vaig esmentar de maneraresumida altres instruments que podien contribuir-hi, com ara repositoris (Slideshare,Youtube, Flickr) o xarxes socials (Researchgate, Linkedin, Google+). En el torn deparaules es coment que, si b Facebook ha estat considerada una xarxa moltadequada per al registre personal, per no per al professional, actualment es detectauna tendncia entre el jovent per emprar aquesta xarxa per fer difusi de la recerca.Per tant, caldr tenir-ho en compte en futurs estudis.Les estructures de recerca de Catalunya que sn presents a les xarxes socials snpresents majoritriament a Twitter i Facebook, per b que amb estratgiescomunicatives un xic diferenciades. Els centres utilitzen aquestes xarxesfonamentalment per fer difusi de la seva recerca i, en alguns casos, difondre lesactivitats de divulgaci que organitza el centre per acostar-la a la societat, fins i totcom a suport a la docncia; a ms, sovint sutilitzen les xarxes per difondreinformaci sobre vacants a la instituci. Segons Ral Toran, comunicador cientfic delInstitut dInvestigaci Biomdica de Bellvitge (IDIBELL), generalment, els temes quems reenviaments generen sn els relacionats amb la recerca ms puntera i lesofertes de feina de la instituci. 10. Les xarxes socials dels centres de recerca sn gestionades bsicament des deldepartament de Comunicaci de la instituci, per b que en la majoria de centresalguns investigadors utilitzen les xarxes socials ja sigui en lmbit personal(majoritari) o professional. Cinta S. Bellmunt, responsable de Comunicaci delInstitut Catal de Paleoecologia Humana i Evoluci Social (IPHES) afirma que elsinvestigadors del centre sn conscients del valor i la visibilitat que les xarxes socialsdonen a la recerca, perqu sovint els he de derivar preguntes que arriben al grup isadonen que hi ha moviment, que sinterrelaciona Per fer seguiment de limpactede lestratgia comunicativa del centre sutilitzen eines com Hootsuite i Tweetdeck.Una bona mostra de limpacte que t lactivitat de difusi de les xarxes socials perpart dels centres la trobem en lincrement de visites a les seves pgines web, aixcom en laugment de sollicituds de feina interessant-se per una plaa vacant.Inevitablement aquesta activitat de comunicaci es tradueix en un augment continuatdel nombre de seguidors tant a Twitter com a Facebook. Pel que fa a lespreferncies dels lectors, s molt variable i depn dels centres: en el cas delIDIBELL hi ha ms interacci via Twitter (missatges directes, mencions, RT) quevia Facebook (Magrada o comentari), mentre que en el cas de lIPHES la situaci sla contrria.Pel que fa a la qesti de la privacitat, existeix la conscincia cada cop ms gran queel coneixement ha de fluir; per amb precauci per no afectar la privacitat de tercers,respectant lautoria i citant les fonts dall que es comunica.Quant a les xarxes socials obertes com ara Diaspora o identi.ca, cal dir que aCatalunya sn molt poc conegudes. En canvi, es detecta un augment cada cop msimportant dels investigadors catalans a la xarxa Researchgate.En resum, es pot afirmar que les estructures de recerca a Catalunya consoliden iincrementen la seva presncia a les xarxes socials, especialment a Twitter iFacebook, que han passat a formar part de la seva estratgia comunicativa demanera cada cop ms visible. Fer difusi de la recerca que duen a terme i acostar-laa la societat en sn els principals objectius. A ms, les unitats de comunicaci estanincorporant progressivament eines de seguiment de mtriques destinades a avaluar imesurar quin impacte t lactivitat comunicativa, i quins beneficis aporta al pblicdestinatari. I s una bona notcia que la recerca, sovint finanada amb diners pblics,arribi a tota la societat.Altres articles de lautor publicats al bloc Lase quntic i relacionats ambCincia 2.0: Sacosta SpotOn London 2012! Presncia dels centres de recerca de Catalunya a les xarxes socials (barmetre estiu 2012) Blocs, twitter i recerca 2.0 a la UB Rnquing duniversitats i estructures de recerca de Catalunya a les xarxes socials Twitter es consolida en la recerca i la comunicaci cientfiques Com est incidint Twitter en els mbits biotecnolgic i biomdic? Twitter i cincia: com utilitza Twitter el mn de la recerca?