Proposta: Reglament general d'organització i funcionament dels districtes

  • Published on
    08-Jul-2015

  • View
    1.914

  • Download
    2

Transcript

<p>Diapositiva 1</p> <p>PROPOSTA:REGLAMENT GENERAL DORGANITZACI I FUNCIONAMENT DELS DISTRICTESResum del Projecte Normatiu: Reglament dels Districtes</p> <p>2UNA QESTI PRVIA</p> <p>Qu s la participaci?</p> <p>s el dret de la ciutadania a intervenir activament en la creaci i definici de poltiques pbliques.</p> <p>Permet complementar la legitimitat del sistema representatiu, que atorga al govern la capacitat de prendre les decisions que consideri ms oportunes, en un marc de legalitat i transparncia, per millorant-lo amb un sistema participatiu.</p> <p>3Com es regula la participaci a Barcelona?La participaci a la ciutat de Barcelona est reglamentada a les Normes de Participaci Ciutadana. s el document marc que regula els rgans, els processos i els mecanismes de la participaci de Barcelona, aix com els drets i deures de la ciutadania en matria de participaci.</p> <p>Els districtes disposen dun reglament marc, i cada districte pot desenvolupar el seu propi reglament.</p> <p>4Sn tres reglaments que es tramiten en parallel per que estan relacionatsEls tres reglaments van ser creats per al desenvolupament dels drets de participaci.5Procs daprovaci dels tres projectes normatius I per qu s aix?Perqu ho estableix el Reglament Orgnic Municipal (ROM), que s la norma que regula com es tramiten les disposicions normatives a lAjuntament. Articles 108-114En aquest moment s quan els ciutadans i ciutadanes poden fer allegacions, suggeriments, etc. 6REGLAMENT DELS DISTRICTES7 PREGUNTES PER AFAVORIR EL DEBATAlguns exemples</p> <p>Qu creieu que falla a la participaci de Barcelona? Feu una proposta de millora amb relaci a all que considereu que falla. Com creieu que es pot millorar la participaci ciutadana a Barcelona? Considereu que el funcionament dels rgans, dels espais i dels processos de participaci a la ciutat de Barcelona s bo? Per qu?Penseu que els reglaments i les estructures actuals recullen de manera adequada totes les formes de participaci que es produeixen a la ciutat?Creieu que la participaci de les entitats i de la ciutadania t un impacte real en la gesti de la ciutat o del districte?Quins recursos econmics, humans i materials hauria de destinar lAjuntament a la participaciEl Ttol 1 es refereix a les competncies dels districtes cal distingir entre les competncies de gesti i les competncies en matria de participaci ciutadana-, i estableix com assignar noves competncies a favor dels districtes, aix com la possibilitat que aquests mantinguin relacions dagermanament o de collaboraci amb altres ajuntaments o institucions darreu del mn per delegaci de lrgan municipal competent.</p> <p>ALGUNS ACLARIMENTS Com sorganitzen els districtes i quines funcions tenen atribudesOrganitzaci dels districtes:El Consell de Districte El president o presidenta del Consell de Districte El regidor o regidora de Districte La Comissi de Govern de Districte Les comissions i els rgans consultius i de participaci </p> <p>8TTOL PRIMER: COMPETNCIES DELS DISTRICTES</p> <p>El Consell de Districte s el mxim rgan de govern. Est format pels representants dels diferents grups poltics del Districte i articula el seu funcionament mitjanant la Junta de Portaveus i els grups municipals del Districte. s presidit per un regidor o regidora, nomenat per lalcalde o alcaldessa dentre els regidors i regidores a proposta del Consell, que sanomena president o presidenta de Districte.El Consell de Districte t atribudes les funcions de representaci de lAjuntament en el territori, la relaci i la interlocuci amb vens i venes i entitats, i limpuls o la proposta de serveis i actuacions en lmbit territorial. Tamb emet informe preceptiu (de compliment obligat) de: El Programa dActuaci Municipal (full de ruta dinici de mandat). Els instruments dordenaci urbanstica que afectin lmbit territorial del Districte. Els projectes dequipaments del Districte. Lestudi de les peticions i les iniciatives individuals i collectives dels vens i venes. Els pressupostos municipals. </p> <p>9TTOL PRIMER: COMPETNCIES DELS DISTRICTES10</p> <p>ORGANIGRAMA CONSELL DE DISTRICTE:Format per: el president o presidenta de Districte; el regidor o regidora; els regidors i regidores adscrits; els consellers i conselleres de govern i oposici. REGIDOR/A DE DISTRICTE CONSELLERS DE GOVERN GERENT Direcci de Serveis de Llicncia i Espai PblicDirecci de Serveis de Territori i Serveis a les Persones Direcci de Serveis Generals EmpresesUTE GUB MBIT POLTIC MBIT EXECUTIU 11TTOL SEGON: Organitzaci dels districtesEl Ttol 2 regula lorganitzaci dels districtes. Ho fa en nou captols, referits, respectivament, a lestructura orgnica, al Consell de Districte, al president o presidenta del Consell de Districte, als consellers i conselleres de Districte, als regidors i regidores adscrits al Districte, a la Junta de Portaveus, als grups municipals de Districte, al regidor o regidora de Districte, i a la Comissi de Govern de Districte. </p> <p>Propostes de modificaci</p> <p>El Consell de Districte, a proposta de la Comissi de Govern, crear o dissoldr els consells sectorials.</p> <p>Es proposen un total de 12 articles nous a lapartat de Consellers de Districte, els quals recullen alguns aspectes que no constaven al reglament dels districtes i daltres de nous.</p> <p>La durada de les intervencions als espais de participaci, tant per part dels poltics com de la ciutadania, lestablir la Junta de Portaveus.</p> <p>12TTOL SEGON: Organitzaci dels districtesPropostes de modificaci</p> <p>A les normes vigents al captol II estaven les comissions consultives, eren preceptives les de:</p> <p>Medi ambient, urbanisme i obresServeis a les persones i benestar socialVia pblica, seguretat </p> <p>Eren sessions obertes a la ciutadania que es convocaven abans de cada plenari per tractar els temes de lordre del dia del pleEs proposa leliminaci de les consultives, es vehiculen les funcions per els consells sectorials, els consells sectorials shauran de reunir sempre al ple hi hagi un punt de lordre del dia sobre la temtica del consell.</p> <p>Per exemple si el ple presenta una mesura de serveis socials, abans el consell pertinent sha de reunir.13TTOL SEGON: Organitzaci dels districtesAlguns aclariments</p> <p>Quines sn les funcions dels consellers i conselleres de Districte?Els membres del Consell de Districte sn responsables de diversos mbits temtics i territorials. </p> <p>Sn un dels canals de relaci entre la ciutadania i els assumptes municipals. L'elecci dels seus membres es realitza de forma indirecta a partir dels resultats electorals registrats a cadascun dels districtes en les eleccions municipals.</p> <p>El nombre de consellers o conselleres que conformen cada Consell de Districte es determina en funci del nombre de persones inscrites en el padr municipal que resideixin en el respectiu districte a data 1 de gener de lany en qu se celebrin les eleccions locals i dacord amb la segent escala:* Fins a 90.000 persones empadronades: 15 consellers o conselleres.* De 90.001 a 140.000: 17 consellers o conselleres.* De 140.001 a 190.000: 19 consellers o conselleres.</p> <p>Qualsevol ciutad o ciutadana o associaci que ho desitgi pot demanar una reuni amb el seu conseller o consellera dmbit temtic o territorial.Els consellers sagrupen en el seu Grup Poltic Municipal. Dentre tots els consellers i conselleres del Grup, un nostenta la representaci i s el Portaveu del Grup. Tamb assisteix a la Junta de Portaveus.</p> <p>14TTOL SEGON: Organitzaci dels districtes</p> <p>La Junta de Portaveuss lespai previ a cada plenari on sestableix lordre del dia i el temps dintervenci, aix com altres aspectes relatius al plenari. Hi assisteixen els portaveus de cada grup municipal amb representaci al Consell Plenari de Districte, el regidor o regidora (pot delegar la seva presncia) i s presidida pel president o presidenta de Districte i assistida pel secretari o secretria tcnica jurdica.</p> <p>Propostes de modificaciEs proposa que la Junta de Portaveus pugui limitar el temps dintervenci en els espais de participaci, tant per part dels grups com de la ciutadania.La Comissi de GovernLa Comissi de Govern est formada pel regidor o regidora i els consellers que el regidor nomeni, i s assistida pel secretari o secretria tcnica jurdica. Hi poden assistir, amb veu i sense vot, totes aquelles persones que sestimi convenient amb relaci als temes a tractar, com el conseller o consellera tcnica o la Gerncia. Sha de reunir de manera ordinria un cop al mes.</p> <p>1415TTOL SEGON: Organitzaci dels districtesAlguns aclariments</p> <p>Els espais de participaci (consells, comissions, taules) sn oberts a la ciutadania, b perqu sn daccs lliure o perqu, com en el cas dels consells, se ns membre. El Consell Plenari de Districte tamb s de lliure accs. </p> <p>Tanmateix, hi ha altres espais de deliberaci -no pas de participaci- que no sn oberts.16TTOL TERCER: Rgim de funcionament del Consell de Districte El Ttol 3 estableix el rgim de funcionament del Consell de Districte. Regula la iniciativa per a ladopci dacords, la realitzaci de les sessions (ordinries i extraordinries), lestructura de lordre del dia, els debats i les intervencions de les entitats i dels ciutadans i ciutadanes. </p> <p>Propostes de modificaciSincorpora la possibilitat que la presidncia garanteixi el bon funcionament de la sessi i del debat.17TTOL QUART: La participaci ciutadana als districtesEl Ttol 4 ordena els diversos instruments de participaci ciutadana als districtes. Es divideix en quatre captols, relatius a:</p> <p>lAudincia Pblica de lestat del Districte;el Consell Ciutad de Districte, Consell de Barri; les Comissions de Treball, els Consells Sectorials i dEquipament.Propostes de modificaciLAudincia de DistricteEn cas que el president no pugui presidir lAudincia, pot delegar en el vicepresident del Consell Plenari (s un conseller o consellera) a fi de donar rellevncia a aquesta figura.18TTOL QUART: La participaci ciutadana als districtesEl Consell Ciutad, qu es?</p> <p>s un rgan consultiu i de participaci de districte de districte en totes les qestions referents a les seves competncies. Les seves resolucions tenen carcter de recomanaci per als rgans de governQui en forma part?Hi ha representants de tots els consells sectorials del districte.</p> <p>Inclou un mnim de 17 representants dentitats de districte.</p> <p>Un ter del consell sn ciutadans i ciutadanes escollits aleatriament del cens del districte. </p> <p>Personal tcnic del districte si es creu oport.Quins temes tracta.Els temes cabdals del districte, el programa dactuaci, les ordenances i reglaments generals, els pressupostos.</p> <p>19TTOL QUART: La participaci ciutadana als districtesEl Consell Ciutad , qu es proposa?De manera similar al Consell de Ciutat, els Consells Ciutadans podran proposar punts de lordre del dia al Consell Plenari de Districte. El secretari o secretria tcnica jurdica valorar la forma jurdica que determini cada cas.</p> <p>Es garanteix que la representaci associativa sempre ser 1/3 part del total del consell.</p> <p>Els ciutadans individuals seran escollits dentre els membres del Registre Ciutad, no pas del cens, ats que el Registre s la base de dades que inclou els ciutadans i ciutadanes que han manifestat el seu inters a participar-hi. </p> <p>Es vertebra la relaci amb els Consells de Barri, ja que el vicepresident de cada Consell de Barri forma part del Consell Ciutad.</p> <p>Sintrodueix un article nou amb la finalitat de crear una Comissi Permanent del Consell Ciutad.La permanent inclou representants de tots els mbits que conformen el consell ciutad, ( article 55 bis)</p> <p>20TTOL QUART: La participaci ciutadana als districtesEls Consells de BarriSincorporen al projecte normatiu els articles corresponents als Consells de Barri que mancaven, ja que les normes sn del 2001 i aquests articles es van aprovar i publicar el 2009. Els Consells sectorials i dequipamentEls Consells sectorials sn consells per tractar mbits temtics amb les entitats del sector i els consells dequipament sn espais que tenen la funci de seguiment de la gesti i programaci els equipaments municipals.</p> <p>Sobre la possibilitat que es puguin proposar punts per a lordre del dia del Plenari, pel procediment regulat per larticle 58.Queda concretat a la Comissi de Seguiment el nombre dentitats i de ciutadans i ciutadanes que formen part de la Comissi: fins a quatre entitats i fins a dos ciutadans o ciutadanes individuals del Registre Ciutad.</p> <p>Propostes de modificaci Consells de barri.21TTOL QUART: La participaci ciutadana als districtesEs regula que cada districte tingui un mnim de dos consells sectorials i un mxim de vuit, per hi ha temes que shi han de tractar ineludiblement, com ara els de benestar social, urbanisme, equipaments, etc.</p> <p>Es regula la dissoluci i la fusi dels consells: si al llarg dun any no shan reunit, el Consell Plenari els podr eliminar o fusionar.</p> <p>Comissions de Treball, Consells Sectorials i dEquipamentLes Comissions de Treball es podran crear a proposta de la Comissi de Govern i a proposta dels Consells Sectorials, sempre de manera justificada.Els Consells Sectorials podran proposar punts per a lordre del dia del Plenari mitjanant el Consell Ciutad de Districte.Quan el Consell Plenari tracti dun tema relatiu a la competncia dun consell, caldr que aquest consell es reuneixi prviament.Propostes de modificaci 22</p> <p>ESPAIS DE LLIURE ACCS A LA CIUTADANIA ESPAIS ON LASSISTNCIA ES RESTRINGEIX ALS MEMBRES Audincia Pblica Consells de Barri Consells dequipa-ment Comissions de Treball Consells SectorialsComissions de Seguiment Consell de Barri TTOL QUART: La participaci ciutadana als districtesAlguns aclarimentsConsell Ciutad 23</p> <p>A ms de les entitats, de la ciutadania i dels grups municipals...</p> <p>Cada Consell Sectorial designa un representant al Consell Ciutad, i cada Consell de Barri t com a representant el vicepresident; per consegent, s un lloc de trobada i de debat transversal, tant a escala temtica com territorial. 24 Algunes preguntesSi sou una entitat i voleu demanar un punt de lordre del dia al plenari, com ho heu de fer?Us podeu adrear al Consell de Barri o, si formeu part dun Consell Sectorial, al vostre Consell Sectorial. En tot cas, caldr que sigui valorat pel Consell Ciutad de Districte.I si sou un ciutad o ciutadana?Us podeu adrear al Consell de Barri, o b al Consell Ciutad, si en formeu part.</p> <p>25 PREGUNTES PER AFAVORIR EL DEBATAlguns exemples</p> <p>Considereu necessari que es facin Audincies de Districte? Cada quant creieu que caldria fer-les?Creieu que els Consells dEquipament sn necessaris, o penseu que hi ha alguna alternativa, com ara incorporar-los als Consells Sectorials?Creieu que caldria reduir el nombre de consells als districtes? Les Audincies sn espais que permeten la participaci efica de la ciutadania? El terme audincia s apropiat per un espai de participaci, Creieu que els Consells de barri poden complir aquesta funci i que lAudincia s encara necessria?26 PREGUNTES PER AFAVORIR EL DEBATAlguns exemples</p> <p>Quina hauria de ser la unitat territorial mnima per a convocar consultes ciutadanes? Ciutat, districte, barri o carrer?Considereu que la racionalitzaci drgans de participaci sha de limitar a una red...</p>

Recommended

View more >