dossier de premsa - PAM

  • Published on
    25-Jun-2015

  • View
    249

  • Download
    5

DESCRIPTION

Dossier de premsa que acompanya la documentaci de l'esquelet del PAM alternatiu del Grup Municipal Socialista de Barcelona

Transcript

1. Retornem el dinamisme aBarcelona:100 iniciativesPla dActuaci Municipalper a un context de crisiBarcelona, 03 dabril de 2012 Grup Municipal Socialista (GMS) 2. 00 Context: Retornem el dinamisme El Grup Municipal Socialista (GMS) presentar al Govern de Xavier Trias el que vol ser un PAM alternatiu, les Bases dun Pla dActuaci Municipal per a un context de crisi: 100 iniciatives per retornar el dinamisme a la ciutat. Aquest document de carcter preliminar, fixa una srie de lnies i objectius a ms denunciar els titulars dalguns projectes concrets. El Govern de CiU ha presentat les bases per a la formulaci del Programa dActuaci Municipal (2012-2015). La crtica principal s que no dibuixa un full de ruta clar i coherent adaptat als reptes de la Barcelona davui. s un document sense nima i costa molt deduir-ne les orientacions definitives que el govern anir prenent en el futur. s, en bona mesura, lexpressi escrita del que sobserva en la quotidianitat daquests darrers mesos: un govern que administra per no governa. La manca de projecte urb , dun marc compartit pel conjunt de regidors i regidores de lequip de govern i labsncia de lideratge, es tradueixen en un document de bases del Programa dActuaci Municipal desdibuixat, incapa de fixar prioritats, objectius concrets i projectes estructurants. El Grup Municipal Socialista (GMS) no es queda en la crtica, sin que proposaun projecte global, una articulaci jerarquitzada dactuacions i propostes. No s un Pla dactuaci definitiu, per situa els elements que han de permetre generar un debat poltic i ciutad al voltant de les necessitats i prioritats de la ciutat. Una versi preliminar del que hauria dacabar sent el Pla dActuaci Municipal pel perode 2012-2015Barcelona i la sortida de la crisiLaposta pel desenvolupament sha de fer recuperant lesperit barcelon, el dunaciutat que es rebella en contra la injustcia i que fa de lequilibri i el dinamisme social icultural la seva bandera.Les estratgies per afrontar el present han de ser diferents, per en canvi els valors sobreels que continuar fent ciutat sn els mateixos que presidien linici del segle XX, lesclatdemocrtic de finals dels setanta, o el consens olmpic dels noranta: una ciutat que mira ivol estar oberta al mn, que usa la creativitat com a matria primera i que no oblidamai les necessitats dels barcelonins i les barcelonines.Avui la sortida de la crisi, el combat contra latur i el manteniment de la cohesi sociala la ciutat sn objectius compartits, per la diferncia rau en les maneres dabordaraquesta situaci i en les lnies i estratgies a desplegar.Partint daquests elements, les bases pel PAM del Grup Municipal Socialista sarticulen entres apartats que recullen les principals accions a desenvolupar, aix com un arbredobjectius i projectes per a cada districte de la ciutat. 3. 01 Barcelona, capital de leducaci i la culturaEl canvi que avui Barcelona ha dencarar es troba en els intangibles: en lacapacitat de produir coneixement, en lhabilitat per transformar-lo en activitat econmica,en les competncies i habilitats de la ciutadania, en el capital social i el conjunt diniciativesde carcter comunitari, en tot all exigible a una ciutat que vol situar-se en el context globalamb veu prpia. s des daquesta perspectiva que el projecte educatiu i cultural prenuna rellevncia que fins ara no ha tingut.Un projecte cultural en un sentit molt ampli : de la recerca cientfica a lesarts o el patrimoni, del coneixement a la creativitat, del 22@ als equipaments culturals o delParc de Recerca Biomdica al Liceu. La inversi en cultura s laposta ms segura per a laBarcelona del futur i per trobar els camins de sortida a la crisi econmica. Barcelona s lacapital de Catalunya i de la cultura catalana. Aprofitar i intensificar aquestacapitalitat significa convertir-la en un espai de producci de coneixement, en unlaboratori urb.Leducaci s laltra cara de la moneda , s la garantia que tots els ciutadansi ciutadanes puguin disposar de linstrumental bsic per viure i desenvolupar el seuprojecte vital en una societat complexa, on el coneixement i la creativitat en sn elselements distintius.La qualitat del sistema educatiu i la qualitat educadora deBarcelona sn la millor inversi per garantir lequitat en una capital cultural i,alhora, la millor aposta per disposar del talent necessari per a qu el projecte nosaturi. Barcelona disposa duna gran tradici pedaggica en la que lAjuntament deBarcelona nha estat un dels seu principals actors. Cal aprofitar-la i fer-la crixer, delescola bressol a la universitat i de les institucions educatives formals al papereducador de tot agent ciutad. s indispensable un comproms de tothom per a laqualitat educativa de Barcelona. 4. 02 Barcelona Metropolitana: una estratgia econmica i dintegraci territorial i urbanaLa integraci territorial, lestratgia econmica, la preservaci de lespai pblic i lasostenibilitat ambiental shan de fer des daquesta geografia metropolitana. Labsncia delal metropolit en la proposta del govern s molt preocupant.Lurbanisme davui ha de pensar-se en termes de quines sn les rees decentralitat metropolitanes, treballant en el Pla Director dUrbanisme, iincorporant aquesta dimensi en les grans operacions de ciutat. La Plaa de lesGlries o lestaci de la Sagrera han de fer-se en una estratgia de dimensimetropolitana que permet reequilibrar la ciutat cap a Llevant i on el Pla Bess nhauria deser leix principal. Aquesta proposta articula els projectes del municipi dividintBarcelona en tres grans rees: Ciutat Vella i el Front Mar, la plana amb el granEixample i els barris que lenvolten i la zona que limita amb Collserola i les sevesderivacions.I per contrast a la gran Barcelona, pren sentit la Barcelona dels barris . Quan laciutat es fa gran, s necessria la dimensi abastable, pren sentit la petita escala, aquellaon es desenvolupa la vida quotidiana. El procs de descentralitzaci ha perms acostarel govern local al ciutad i detectar les necessitats all on es generen. Donar carta denaturalesa als 73 barris de la ciutat significa una nova onada daquest mateix procs. Amesura que larticulaci de Barcelona es fa metropolitana, el barri, com a espai deproximitat i de relacions socials, pren tot el seu sentit.Lestratgia econmica tamb necessita lal metropolit.LreaMetropolitana s la unitat de mesura i de planificaci de projectes i iniciatives defutur. Per aix t tot el sentit que Barcelona Activa esdevingui una agncia de promocieconmica dabast metropolit amb capacitat dunificar els esforos massa dispersos delconjunt dajuntaments, i amb la potncia suficient per esdevenir interlocutor amb la resta denivells de ladministraci. Al seu costat, el Pla Estratgic Metropolit, s el contrapuntnecessari per construir escenaris i lnies de treball de llarg recorregut.Sense espai pblic no hi ha ciutat.La preservaci de lespai pblic s unaltre mbit indispensable de la ciutat global.Finalment, la millor aposta ambiental s continuar reforant el transportpblic per davant del privat. En aquest mbit cal continuar millorant la xarxa urbanametropolitana (metro i autobusos) i exigir que les lnies de metro previstes sacabin per,sobretot, cal millorar la mobilitat de la regi on encara les deficincies del transport pblicsn molt notries. Les inversions i la millora de la gesti de les rodalies s avui unaprioritat. 5. 03Salari Barcelona, laposta pel benestardels ciutadansEl salari Barcelona, s all que reben els barcelonins i barcelonines en serveis,espai pblic i prestacions urbanes. El salari Barcelona s ja avui configurat pelconjunt de serveis, equipaments, accions i estratgies que fan de Barcelona una ciutat ondesenvolupar i fer crixer el projecte vital dels ciutadans, amb la seguretat que existeix unaxarxa que far damortidor de les dificultats que sorgiran pel cam. Sn els intangibles delhumanisme urb, que situa a les persones en leix central de la vida ciutadana. Totsaquests elements constitueixen aquest salari indirecte, que ha estat la base de laintegraci social i alhora alimenta el substrat de la nostra competitivitat econmica.En aquest mbit calen dues coses: prioritzar-ho per mantenir la qualitat i la prestacidels serveis, i exigir amb fermesa el compliment de les responsabilitats de les altresadministracions pbliques implicades. Les bases del PAM presentades pel governparlen de recuperar la illusi de la ciutadania, la millor manera s no ser gasius ambel salari que fins ara Barcelona ha retribut als seus ciutadans.Barcelona s una ciutat que acompanya, que cuida, que vetlla per les persones a qui elscal una segona oportunitat. Barcelona s i ha de ser cohesi i equitat, riquesa iredistribuci, diversitat cultural i cosmopolitisme, drets i deures.Avui el salari Barcelona ha dadrear-se especialment als collectius socials msvulnerables i contra el creixement de les desigualtats. La distncia entre els que ms iels que menys tenen sha incrementat un 15% la primera dcada daquest segle. Latur(que continua creixent a Barcelona de manera sostinguda fins arribar a la esgarrifosa xifrade mes de 115.000 aturats, el 20% de la poblaci activa i ms del 40% dels joves), ssense dubte lindicador ms dur duna societat desigual; tenir o no tenir feina ensaboca a una societat dual. El salari Barcelona en temps de crisi sha docuparprincipalment daquells que no en tenen cap altre de salari facilitant lequitat en un contextcada vegada ms desigual. 6. Les 10 de les 100 iniciatives 1.- Gran pacte de Barcelona per lEducaci. Pacte amb el mn educatiu, els agents socials, culturals i productius de la ciutat per assolir una igualtat real doportunitats per a tots els infants i joves a partir de leducaci. 2.- Potenciar la recerca.Destinar el 5% del PIM a la inversi en projectes de recerca cientfica i artstica, en aquelles rees del coneixement on la ciutat s ms competitiva. Establir un panel dexperts per a dissenyar i executar les bases daquest fons. 3.- Pla densenyaments artstics.s necessari augmentar els percentatge de poblaci que accedeix a lensenyament artstic a la ciutat, ja sigui a travs dampliar la xarxa descoles pbliques com arribant a acords amb els centres privats de la ciutat. El pla sha de dibuixar a deu anys amb la mateixa ambici que el Pla de biblioteques de Barcelona. 4.- rees, eixos i projectes de nova centralitat. Pla Bess, orientat a la transformaci i potenciaci del territori compartit amb els municipis del Barcelons Nord. Projecte per un funcionament ms integrat, eficient i mediambientalment. Plaa de les Glries, executant la urbanitzaci del parc lineal i facilitant que la nova estaci i el seu entorn de Sant Andreu i Sant Mart esdevinguin un nou pol datracci per empreses, impulsant estratgies dubicaci de seus corporatives i tecnolgiques, afavorint la posada al dia de les zones industrials (Sagrera, Bon Pastor, Torrent de lEstadella, Verneda Industrial ) 5- Noves Diagonals Culturals: La plana de Barcelona. La plana de la ciutat s lrea ms central i, per tant, ms ben connectada i en bona mesura ms ben dotada pel que fa a equipaments. Per cal continuar actuant en les rees en transformaci (des de la Marina del Prat Vermell al 22@)o laposta per la recuperaci de nous eixos. La transformaci de Pere IV com a eix cultural del Poblenou ns un dels ms significatius: millora de la urbanitzaci i construcci dequipaments com la nova sala Beckett o la rehabilitaci de Can Ricart i Oliva Arts. 6- El Tramvia per la Diagonal. La connexi dels dos tramvies s una prioritat per millorar leficcia daquest transport i per a la millora de la mobilitat a la ciutat. La connexi ms efica s a travs de la Diagonal com ja van posar de manifest tots els estudis realitzats. 7.- Observatori de lespai pblic .Un dispositiu danlisi i recomanacions relatives a les noves realitats a lespai pblic. Lespai pblic s objecte de noves dinmiques socials prpies duna societat ms diversa i sotmesa a fenmens nous que fan un s intensiu daquest b urb. Definir estratgies per a espais especfics amb ms problemtica ds o analitzar fenmens nous com les noves formes de vandalisme, sn avui una prioritat per adaptar les poltiques pbliques a la realitat de la ciutat. 7. 8.- Estratgia 20x25. 20 apostes estratgiques per minvar lesdesigualtats de 25 barris de la ciutat. Accelerar les palanques de canvi enaquells barris de la ciutat on es tinguin indicadors persistents de desigualtat ivulnerabilitat social (fracs escolar, atur, embarassos adolescents, esperana de vida,...).Definir una estratgia global i un acompanyament personal.9.- Cap Barcelon sense llar. Cal adaptar les poltiques dhabitatge a la novasituaci actual. Lesclat de la bombolla immobiliria i la crisi econmica fan que avui lapoltica pblica dhabitatge hagi danar orientada al lloguer protegit (sigui amb habitatgepblic o privat) i a laugment de lhabitatge per a urgncies socials. Cal, a ms, un Pla perevitar, sempre que sigui possible, els desnonaments utilitzant totes les frmules possiblesde mediaci. Pla per eradicar el barraquisme i l infrahabitatge a la ciutat.10.- Pobresa ZERO a Barcelona. Reforar laxarxa bsica dels serveis socials,aix com els convenis amb les entitats per garantir la resposta al creixement de la pobresaa ciutat. Cal un increment interanual com a mnim del 10% en els pressupostosdestinats als serveis socials, per assegurar serveis com: les beques menjador, els patsen companyia, els plans dinclusi social, la detecci i prevenci de la pobresainfantil. I, alhora, cal apostar per tot lentramat dempreses deconomia social quesesforcen per incorporar persones al mercat de treball amb dificultats per inserir-se al teixitproductiu.Les 5 lnies vermelles1.- El nou model descoles bressol2.- El projecte de Blau@ictinea3.- La Marina de Luxe al Port Vell4.- Laugment de les tarifes de transport pblic i la disminuci delservei5.- La privatitzaci de la Sanitat i laturada de les inversions alsequipaments sanitaris de Barcelona (Clnic, Parc de Mar, CAPS i Centres de SalutMental).Podeu consultar el document sencer a http://www.slideshare.net/gmsbarcelona