Preparem-los per l’aprendre a aprendre

  • Published on
    24-May-2015

  • View
    521

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

  • 1. PREPAREM-LOS PER LAPRENDRE A APRENDRE Formaci al professorat dins lacci tutorial

2. CONSELLS PRCTICS DON ESTUDIAR - 1

  • Habitaci:destinada a lestudi, sense males olors, ben airejada i ventilada, ni amb molta calor ni amb fred, sense molsties de sorolls, ni altres distractors.
  • Taulade treball mplia, en la qual damunt hi pugui haver tot el material necessari.
  • Lallumpreferiblement natural i, si no s aix, que sigui blanca o blava i que vingui del costat contrari a la m amb la qual escriuen.
  • Tant lataulacom lacadirahan de ser adequades a laltura de lestudiant, ser cmodes per no en excs. La cadira ha de tenir respatller i ser dura. Tant l'excessiva comoditat com la incomoditat portar a rendir menys.

3. CONSELLS PRCTICS DON ESTUDIAR - 2

  • Vigilar amb lapostura corporal . Tronc estirat i esquena recolzada en el respatller de la cadira. s recomanable estar a una distncia al voltant de 30 cm. del llibre o els apunts i, si s possible, que estiguin inclinats en un faristol o un altre objecte, ja que far que la vista i els ulls no es cansin tan aviat.
  • Estar decidita l'hora de posar-se a estudiar. Sha destar mentalitzat que aquest s el treball que toca fer i s millor fer-ho amb alegria i distensi que enfadat i sense ganes.
  • Pensarqu necessitari collocar-ho a la taula o a l'abast.

4. CONSELLS PRCTICS DON ESTUDIAR - 3

  • Fer-se unhorari d'estudi diari , el qual ha de ser realista; ha de tenir en compte les seves capacitats; ha de ser realitzable i factible i tamb flexible i preparat pels imprevistos. Hi ha dhaver el temps d'estudi, el temps d'oci i descans.
  • s recomanable cada hora hores descansar durant 5 minuts i estirar una mica la musculatura.
  • A l'hora de fer lhorari han de pensar quin s elmillor moment per estudiar , segons les seves condicions. Leshores d'ocitamb sn importants, que no se noblidin.
  • Sha dedormiruna mitjana de 8 a 10 hores, per poder rendir.

5. TCNIQUES DESTUDI vs ESTRATGIES DAPRENENTATGE

  • La diferncia fonamental es troba precisament en qu comportar-se duna manera estratgica suposa escollir, dentre diverses tcniques, aquella que ms sadequa a lobjectiu que es vol aconseguir (Coll, Palacios i Marchesi, 2007).
  • Ls adequat destratgies daprenentatge implica saber escollir la tcnica destudi ms adequada segons la demanda o situaci que tinguem davant (metacognici).Per aquest motiu en la nostra propostacentrarem el seu aprenentatge dins de cada rea curricular .

6. DECLEG DE LESTUDIANT

  • 1. PROGRAMACI (horari)
  • 2. COMPRENSI: seleccionar, estructurar i entendre la informaci..
  • 3. ANSIETAT: preveure qu els fa posar nerviosos i pensar en positiu.
  • 4. AUTOESTIMA: creure en les prpies capacitats i potenciar-les.
  • 5. MOTIVACI: incrementar el grau de motivaci cap a lestudi.
  • 6. CONCENTRACI.
  • 7. SNTESIS: reconstruir la informaci organitzant-la. Compartir la informaci amb altres companys i reelaborar-la conjuntament.
  • 8. REPS: reservar un temps per a revisar el que ja sha estudiat i donar-li un sentit.
  • 9. USAR LESTRATGIA ADEQUADA.
  • 10. AUTOAVALUACI: practicar elaborant possibles preguntes dexamen, amb proves model, etc. s til realitzar aquest exercici en petit grup, ja que ens permet resoldre dubtes.

7. EL PROCS DAPRENENTATGE -1

  • 1er - Percepci:
  • La primera fase s la rebuda de la informaci, la qual pot provenir de la vista, loda, el tacte,... Com a docents cal que utilitzeu les diferents vies dentrada de la informaci (intelligncies mltiples), ja que cada alumnes s sensible a una via diferent.
  • Per percebre determinada informaci cal tenir unspropsits (voler aprendre) .

8. EL PROCS DAPRENENTATGE-2

  • 2on Enregistrament:
  • El nostre coneixement sestructura ordenadament. Tota la informaci s processada pel cervell, que funciona com el disc dur dun ordinador, per per ordenar-la correctament cal conixer i saber aplicar determinadesestratgies daprenentatge .
  • Cada professor treballar les estratgies ms adequades per la seva rea disciplinar.

9. EL PROCS DAPRENENTATGE-3

  • 3er Retenci:
  • Crear unaprenentatge significatiuamb la informaci que han enregistrat. Aquest aprenentatge es basa en la idea que un coneixement noms es pot integrar a la nostra ment i tenir sentit si es pot relacionar amb un coneixement que ja tenem anteriorment.
  • Cal saber els coneixements previs dels nostres alumnes per poder generar un aprenentatge significatiu.

10. EL PROCS DAPRENENTATGE-4

  • 4rt - Reproducci i revisi (comprovaci):
  • Unaprenentatge significatiuser fcilment reproduble i revisable per lalumne/a.

11. CAUSES DE LOBLIT

  • Aprendre de memria sense fer un aprenentatge significatiu, no ens resulta til i, amb el temps, loblidem.
  • Rebre interferncies de nous coneixements, els quals substitueixen els antics.
  • Oblidar voluntriament all que no ens interessa recordar.

12. AFAVORIDORS DE LA MEMRIA

  • Coneixements previs:relacionar una nova idea amb all que ja coneixem.
  • Fer unalectura activa i analtica,permet retenir amb ms facilitat la informaci.
  • Bona estructuraci de la informaci(importncia dels resums, esquemes, subratllat,...).
  • Larepetici i reviside les produccions prpies fetes per organitzar la informaci (resums, esquemes,...).

13. LLEIS DE LAPRENENTATGE -1

  • Llei de graduaci : els coneixements es formen de manera gradual, de ms fcil a ms difcil, de ms simple a ms complex i de ms concret a ms abstracte. Pensa-hi quan programis les activitats dE-A.
  • Llei de relaci i ordre mental : els coneixements sintegren a la ment de manera ordenada, per tant, quan estudiem tamb necessitem seguir un cert ordre. No ho oblidis quan preparis les unitats didctiques.
  • Llei de repetici (insistncia i renovaci) : els coneixements shan de repassar fins que estiguin slidament adquirits. Pots repetir-los de maneres diferents. Assegurat que els/les alumnes els han assolit.

14. LLEIS DE LAPRENENTATGE- 2

  • Llei de selecci : ajuda lalumnat a diferenciar la informaci important de la superficial, ja que estars fomentant la competncia bsica daprendre a aprendre.
  • Llei de linters i lestmul : la motivaci facilita lassimilaci dels aprenentatges. La motivaci es pot augmentar o disminuir amb les tcniques adequades. Esbrinar els interessos i motivacions de lalumnat i adapta-ho a la teva matria.
  • Llei del ritme personal : cada persona t el seu propi ritme personal dassimilaci. Si com a docent el detectes, i actuen en conseqncia estars atenent la diversitat adequadament.

15. ESTRATGIES MOTIVACIONALS-1

  • Missatges positius : facilitar la identificaci de pensaments negatius per, posterioment, fer-ne la reinterpretaci positiva. Canvi de pensaments negatius a positius.

16. ESTRATGIES MOTIVACIONALS-2

  • Interrupci del pensament : provocaci de pensaments negatius, imaginant situacions en les que habitualment tenim aquests sentiments negatius, per aprendre gradualment a aturar-los i substituir-los per altres pensaments ms centrats en la tasca.
  • Fases interrupci del pensament:
    • Imaginaci del pensament : ser capa devocar una situaci concreta.
    • Interrupci del pensament : dir una paraula clau i deixar la ment en blanc durant una estona.
    • Substituci del pensament : per un pensament positiu.

17. ESTRATGIES MOTIVACIONALS-3

  • Auto-control : ser capa de modificar la prpia conducta.
  • Fases auto-control :
    • Auto-observaci de la prpia conducta.
    • Auto-avaluaci: comparaci de la conducta observada amb la desitjada.
    • Auto-reforament: si la conducta observada s igual o millor que la desitjada sauto-administraran el refor, mentre que si s inferior a la desitjada saplicaran la mesura correctora.

18. DIFICULTATS ESTRATGIES MOTIVACIONALS I SOLUCIONS -1

  • 1. Incapacitat per utilitzar la imaginaci amb la prctica dels exercicis.
  • SOLUCI: intenta dibuixar o escriure lescena el que vulguin imaginar i es concentrin en ms dun sentit (vista, olfacte,...)
  • 2. No creure que la tcnica pot funcionar.
  • SOLUCI: la clau per canviar sn els seus propis pensament, si els tenen negatius, els resultats tamb seran negatius.
  • 3. Avorriment
  • SOLUCI: la prctica repetida de les tcniques els pot fer caure en lavorriment. Recalquem els efectes positius!

19. DIFICULTATS ESTRATGIES MOTIVACIONALS I SOLUCIONS -2

  • 4. Aconseguir un canvi excessivament de pressa.
  • SOLUCI: els resultats immediats no sn bons, ja que fa que no dediquin el temps ni linters necessaris per consolidar la tcnica, cosa que facilita les recaigudes.
  • 5. Por a les novetats.
  • SOLUCI: all desconegut fa por als humans, s normal, animeu-los a afrontar el repte.
  • 6. Poc temps dentrenament.
  • SOLUCI: per veure els resultats cal invertir-hi un temps, animar lalumnat a no deixar-ho a mitges.

20. INVESTIGACI ACCI (I-A)

  • Ser la metodologia que utilitzarem per fer el seguiment i lavaluaci del treball fet a tutoria i les diferents assignatures.
  • Qu s la I-A?
  • T com a objectiu aprofundir en el coneixement des de la prpia prctica, sense allunyar-se dels seus protagonistes, professorat i alumnes (context psicosocial).
  • Implica un procs de reflexi cooperativa: la prctica reflexiva sobre aquestes estratgies s una eina formativa molt efica per a la millora educativa i el canvi metodolgic del professorat.
  • Transforma la realitat a travs de diferents fases.

21. QU PRETENEM AMB LS DE LA I-A?

  • El professoratreflexioni sobre la necessitat d'ensenyar estratgiesde gesti del coneixement, des de cada rea i a travs de les diferents activitats que es proposen en l'aula.
  • El professorat i lalumnat facincanvis en el concepte d'aprenentatgeque tenen, a partir de la formulaci del problema de la manca dhabilitats i estratgies en l'estudi (fomentar la concepci constructivista: alumnes actius en el seu procs de coneixement, coneixement contextualitzat a la realitat, etc).
  • Lalumnat posi en prctica estratgies d aprenentatge tils les quals els ajudin a assolir la competncia daprendre a aprendre.
  • Saconsegueixi unensenyament de qualitat.

22. FASES INVESTIGACI ACCI (1)

      • Pla dacci: diagnosticar el problema + hiptesis dacci.
  • Aquesta part correspon a la informaci de la qual partim.
  • Diagnosi del problema (manca dhabilitats i estratgies destudi en els alumnes).
  • Es plantegen les hiptesis de partida, les quals sn formulades per lorientadora,per han destar validades pel professorat implicat, per aix compartir-lestenir el mateix punt de partida.
  • En aquesta primera fase hi entra la formaci del professorat, que estem fent aqu, on reflexionarem i decidirem quines sn les millors estratgies per cada matria.
      • 2. Acci: engegar les hiptesis.
  • Tenim la hiptesi plantejada: millorant les estratgies daprenentatge aconseguirem repercussions positives en els resultats acadmics daquest alumnat. Aquesta fase es correspon amb el treball a laula que faran els responsables de lacci tutorial.

23. FASES INVESTIGACI ACCI (2)

      • 3. Observaci acci i supervisi de la intervenci :
  • Aquesta observaci la far cada professor individualment, ser una autobservaci, a menys que solliciti explcitament ser observat per lorientadora. En aquesta fase suport permanent de lorientadora.
      • 4. Reflexi: revisi i interpretaci dels resultats per extreuren conclusions
  • Aquest procs reflexiu ser el que farem en aquestes sessions amb tot el professorat. Cada professor exposar les seves reflexions sobre la seva experincia a laula, tots podrem opinar i suggerir amb lobjectiu de millorar les prctiques docents de tots plegats. Aquests reflexions ens permetran passar a la segent fase del procs.

24. FASES INVESTIGACI ACCI (3)

      • 5. Reformulaci de la intervenci dacci (i tornada al procs).
  • El procs reflexiu anterior ens permetr analitzar en qu ens equivoquem i ens donar lopci de generar de nou canvis en lacci que estem duent a terme a laula. La reflexi, anlisi i canvi ser constant al llarg del curs, i s precisament aix el que ens permetr adaptar-nos al ritme del grup, fer-ne el seguiment i veuren levoluci.

25. PLANTEJAMENT SESSIONS TUTORIA

  • Aspectes previs (agenda, justificants, informacions diverses,)
  • Revisi feina feta dia anterior (posar lncora per iniciar els nous aprenentatges)
  • Exposici terica tema (diversos formats per arribar a tothom)
  • Treball individual i treball de grup (cooperatius).
  • Cloenda sessi amb un feedback compartit per tothom.

26. SEQNCIA TREBALL ESTRATGIES APRENENTAGE DES DE LES REES

  • Revisi dall fet el dia anterior.
  • Exposici terica.
  • El professor fa de model, ensenyant com aplicar lestratgia.
  • Prctica individual.
  • Revisi en grups cooperatius.
  • Feedback en gran grup.

27. ABANS DE COMENAR A TREBALLAR DES DE LA TEVA REA

  • Fes una avaluaci prvia del domini que tenen sobre les estratgies daprenentatge que utilitzars.
  • Avaluaci coneixements previs sobre el tema que es treballar.
  • Escull quina metodologia daula utilitzars (grups cooperatius, tutoria entre iguals,).

28. MENTRE ESTIGUIS DESENVOLUPANT LA TEVA REA

  • Generar aprenentatge amb activitats que tinguin:
    • Significativitat lgica (no han de ser arbitrries ni confuses)
    • Significativitat psicolgica (lalumne pugui trobar-hi una explicaci en base als coneixements que ja t).
  • A linici activitats amb ms guia i ajuda, i anar-la retirant progressivament.
  • Realitzar un modelat en comenar tasques complexes que resultin novedoses o desconegudes pels alumnes.
  • Incloureactivitats de coavaluaci i autoavaluaci , ja que permeten als alumnes prendre conscincia del seu propi procs daprenentatge .

29. AL FINAL DEL DESENVOLUPAMENT DE LA TASCA EN LA TEVA REA

  • Fer sessions de retorn (feedback), en les quals puguin compartir entre tots els resultats, dificultats, propostes per millorar,

30. SESSIONS FORMACI PROFESSORAT

  • Treballarem amb grups cooperatius de 4 membres, formats per un professor de cada rea (1 llengua, 1 cincies, 1 tecnologia, 1 art/EF).
  • Cada professor exposar un tema del seu currculum a la resta de professorat.
  • La resta de professors del grup agafaran el rol dalumne i utilitzaran la tcnica destudi que creguin millor segons la temtica estudiada.
  • Reflexi de quines avantatges i inconvenients presenta cada tcnica. Reflexi sobre com passar de la tcnica a lestratgia daprenentatge.