Literatura 4t eso

  • Published on
    26-May-2015

  • View
    1.420

  • Download
    3

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Feina feta amb l'ajuda dels alumnes de l'IES Lloren Garcies i Font , Art

Transcript

  • 1. Josep Peir http://cat.bloctum.com/plerat2/

2. Contingut Primers textos Poesia: els trobadors Ramon Llull, creador del catal literari Prosa historiogrfica: les Quatre Crniques El segle XV . Ausis Marchi Tirant lo Blanch 3. Els orgens duna llengua. "Histries de Catalunya" s una srie documental dirigida a tots els pblics. TV3Fragment de9:27 s 4. Els trobadors

  • Sorgeix a les corts occitanes al segleXII.
  • Gaud de gran prestigi i s'estengu per tota la Romnia.
  • Els primers poetes catalans adoptaren la llengua i tradici trobadoresques.
  • Els poemes eren composats per ser cantats
  • Es seguien les normes de lamor corts.

5. Ramon Llull

  • Ramon Llull( Ciutat de Mallorca ,1232 / 1233-1315 / 1316 ) fou un rellevant escriptor, filsof, poeta i teleg. Considerat el primer gran escriptor encatal , tamb va escriure enrab ,occit , illat .

s el creador de laprosa catalana culta . Introductor dun lxic extensssim i de gran diversitat, autor duna sintaxi rgida i mplia. 6. Les Quatre Crniques

  • Finalitats de les crniques:
    • Justificardeterminats fets oactituds del rei.
    • Explicaral poble accionspoltiques del rei .
    • Deixar constncia per escrit d'uns fets que per la mentalitat medieval tenen unvalor didctic .
    • Escrites amb unto heroic . Intenci d'exaltar el rei.
    • Intencipatritica , de cohesionar el pas.

7. Aparici de la impremta

  • El primer llibre imprs a la capital valenciana:Les obres o trobes dauall scrites les quals tracten de lahors de la sacratssima Verge Maria , de 1474 .
  • L'arribada de la impremta a Valncia, poc desprs d'haver-se introdut a Itlia (1465), Frana (1470) i Holanda (1473), prova l'alt nivell cultural de la ciutat i la seva importncia econmica i mercantil.

8. El Segle dOr. S. XV

  • Cronologia dels autors ms destacats
  • Francesc Eiximenis (c. 1328/32 - 1409)
  • Sant Vicent Ferrer(1350 - 1419)
  • Antoni Canals(1352 - 1419)
  • Jordi de Sant Jordi(1394/1400 - 1424)
  • Lautor annim deCurial e Gelfa(mitjanssegle XV )
  • Ausis March(1400 - 1459)
  • Joanot Martorell(1405/10 - 1468) i elTirant lo Blanch
  • Jaume Roig(c. 1400 - 1478)
  • sor Isabel de Villena(1430 - 1490)
  • Joan Ros de Corella(1433/43 - 1497)

9. Ausis March

  • CXIV
  • [...]
  • Jo s aquest, que em dic Ausis March.
  • A Du suplic que el viure no m'allarg
  • o meta en mi aquest propsit ferm
  • que, mon voler, envers Ell lo referm
  • perqu anant a Ell no trobe embarg.

10. Ausis March

  • Veles e vents han mos desigs complir
  • ( Ausis March-Raimon )
  • Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d'ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn. Bullir el mar com la cassola en forn, mudant color e l'estat natural, e mostrar voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn. Grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar, on sn nodrits e fets, per gran remei en terra eixiran. Amor de vs jo en sent ms que no en s, de qu la part pitjor me'n romandr; e de vs sap lo qui sens vs est. A joc de daus vos acomparar.

11. Joan Ros de Corella (Valncia, 1435 - 1497)

  • Del mal que pas no puc guarirsi no em mirauab los ulls tals que puga dirque ja no us plauque jo per vs haja morir.
  • Si muir per vs, llavors creureulamor que us port,e no es pot fer que no ploreula trista mortdaquell que ara no voleu.

12. Joan Ros de Corella (Valncia, 1435 - 1497)

  • LOS QUI AMAU, PRENEU AQUESTA CENDRA...
  • Los qui amau, preneu aquesta cendrasobre lo cap, que no perdau larbitre:Amor s tal que, si us obre la porta,tard sesdev que pels altres la tanque;la part del mur que el fort enemic trencamostra cam per on se puga venre.E som tan folls, los ferits desta fleixa,que tots pensam tenir un esmaragdeab tal virtut que ens fa trobar la senda,vedant aprs algun altre no hi passe.

13. Novellacavalleresca

  • Elsherois tenen virtuts i capacitats normals , exemptes d'elements inexplicables
  • Elsescenarison passen els esdeveniments snrealstamb, sn terres conegudes pels lectors i lectores
  • El temps narratiu s proper a qui llegeix
  • Hiapareixen personatges reals , que tothom coneix o pot identificar
  • Hi ha episodis histrics (batalles) que tothom pot recordar.
  • No hi ha elements meravellososni fantstics, que donarien un to irreal a la ficci
  • En tot aquest inters per laversemblana,la novella cavalleresca tindr com a modelles crniques histriques

14. TIRANT DECLARA EL SEU AMOR A CARMESINAAMB L'AJUT D'UN ESPILL

  • -Certament, no hi ha res -digu la princesa-, per estimat que em fos, que, si vs ho volgussiu saber, jo no us ho digus de bon grat; i vs, a mi, no m'ho voleu dir. Per la qual cosa us torno a pregar que m'ho digueu, per la cosa que ms estimeu en aquest mn.
  • -Senyora -digu Tirant-, us suplico per pietat que no em vulgueu fer un conjur tan fort com el que, senyora, m'acabeu de fer, car us dir tot quant s en aquest mn. Senyora, el meu mal ben aviat estar dit, per jo s del cert que immediatament arribar a les orelles del vostre pare i aix ser la causa de la meva mort. I si no ho dic, tamb haur de morir de dolor i de tristesa.
  • -I penseu vs, Tirant -digu la princesa-, que les coses que s'han de tenir en secret jo les volgus anar a dir al senyor mon pare o alguna altra persona? Jo no vaig vestida d'aquest color que us penseu, per tant, no tingueu por de dir-me tot el que us passa, car jo ho tindr tancat dins del meu recambr secret.

15. TIRANT DECLARA EL SEU AMOR A CARMESINAAMB L'AJUT D'UN ESPILL

  • -Senyora, ja que l'altesa vostra em fora a dir-ho, no puc dir res ms sin que amo.
  • I no digu res ms, sin que abaix els ulls cap a les faldes de la princesa.
  • -Digueu-me, Tirant -digu la princesa-, per Du, que us deixi obtenir el que desitgeu, digueu-me qui s la senyora que tant de mal us fa passar, perqu, si us puc ajudar en res, ho far de molt bona voluntant, car estic impacient de saber-ho.
  • Tirant es pos la m a la mnega i tragu l'espill, i digu:
  • -Senyora,la imatge que hi veureu em pot donar mort o vida . Mani-li, vostra altesa que em tingui pietat.
  • La princesa prengu de seguida l'espill i, amb cuitats passos, entr a la cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada, per no hi vei res sin la seva cara. Llavors ella comprengu perfectament que per ella es feia la festa i s'admir molt quehom pogus requerir d'amors una dama sense parlar.

16. Guillem de Bergued

  • I Cansoneta leu e plana, leugereta, ses ufana, farai, e de mon Marques del traichor de Mataplana, q'es d'engan farsitz e ples. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples.

Versicatal modern. Canoneta lleu i plana, lleugereta, sense pretensions, jo far del meu Marqus, del trador de Mataplana, que s d'engany farcit i ple. Ai, Marqus, Marqus, Marqus, d'engany sou farcit i ple. 17. Un reps histric.

  • Els s.IX i s. X1:19 s

http://www.accat.cat/ Tractat dels Pirineus 1659 1:27 s Decretsde Nova Planta s. XVIII 0:57 s Concurs1:34 s Els primers textos escrits 2:17 s 18. Agraments als alumnes que fan la veu del present treball

  • Catalina Mas
  • Mart Suau
  • Cristina Lpez
  • Vernica Ramrez
  • Altres materials:
  • Veles e vents.Raimon
  • Histries de Catalunya. TV3
  • Em dic Catalunya i sc una naci. ACCAT