L'època islàmica a Mallorca

  • Published on
    20-Jul-2015

  • View
    881

  • Download
    2

Transcript

MALLORCA MUSULMANA

Cincies Socials 5 Unitat 6 CEIP Mestre Guillemet

NDEX

1. LA CONQUESTA (Guillem).2. EL CALIFAT DE DAMASC (Fabi i Alba).3. EL CALIFAT DE CRDOVA (Ainhoa i Maxi)4 .LA TAIFA DE DNIA (Maxi i Ainhoa)5. LA TAIFA DE MALLORCA (Ela i Maria)6. L'ISLAM (Alba i Fabi)7. LA CIUTAT (Felip i Andreu)8. LES ALQUERIES (Ivan i Alan)9. LA SOCIETAT (Marc)10. L'ART (Antoni i Paula)11. EL LLEGAT (Francesca i Xesca)

1. LA CONQUESTA

Als anys 902-903 de l'era cristiana es va produir la conquesta de Mallorca. La resistncia del rum de les illes Balears va ser llarga. El setge del castell d'Alar, el darrer lloc que va resistir, va durar vuit anys i cinc mesos. Varen guanyar els musulmans, que varen conquistar Mallorca i li varen posar el nom de Mayurqa.

Quan mor Mahoma la famlia Omeia aconsegueix que els seus membres siguin els califes i funden el califat de Damasc.

Les normes del califat es basen en l'Alcor, que es el llibre sagrat dels musulmans.

2. CALIFAT DE DAMASC

3. EL CALIFAT DE CRDOVA

El califat (929-1031) va ser l'poca de ms gran esplendor d'Al-Andalus, que va esdevenir un dels centres comercials i culturals principals de la Mediterrnia.

La ciutat de Crdova, amb uns 100.000 habitants, era la ms poblada d'Europa.

L'emirat (en rab, imrat) de Dniyya fou creat a causa de la descomposici del califat de Crdova, vers el 1010 per l'emir i esclau Ab-I-Gays ibn Ysuf al-Muwaffaq Muhid.

4. Emirat de Dniyya

4. Emirat de Dniyya

La taifa de Mallorca II

La taifa de Mallorca o emirat de Mayurqa s un nom convencional que designa els perodes d'independncia poltica durant la dominaci musulmana. Mayurqa visqu un segon perode independent arran de la derrota almorvit i l'arribada al poder d'Al-Andalus dels almohades.

6. L'Islam

L'islam s una religi monoteista abrahmica, fundada al segle VII a la pennsula arbiga.

Els seus fidels (musulmans) creuen que du va revelar el seu missatge al profeta Mahoma.

Un musulm s qui professa l'islam, una religiabrahmica monoteista basada en l'Alcor, que els musulmans consideren la paraula literal de Du revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcor, els ensenyaments i les prctiques atribudes tradicionalment a Mahoma. Musulm (en rab, ) s una paraula rab que significa el que se sotmet a Du.

7. LA CIUTAT

La medina

El call

El barri mossrab

L'alcassaba

El raval

LA MEDINA

La medina era el centre de la ciutat.

Estava envoltada d'una muralla.

El soc era la plaa principal, on hi havia el mercat.

EL CALL

El call era un barri jueu que hi havia a la ciutat.

En el call hi havia una sinagoga.

Era com una esglsia per als jueus.

EL BARRI MOSSRAB

El barri mossrab estava dins la ciutat.

S'hi reunien els cristians.

Ells per anar a resar havien de sortir del barri i anar a la mesquita.

L'ALCASSABA

Era una fortalesa militar.

Quan qualc atacava i foradava la muralla els ciutadans es refugiaven a l'alcassaba.

EL RAVAL

Raval en rab vol dir barri extern, ja que era defora de les murades.

Quan el poble o ciutat creixia, ho feia defora.

8. Les alqueries

Una alqueria s un poble o llogaret. Tamb s una casa de labors tant agrcoles com ramaderes originria d'Al-Andalus.

Igual com altres viles rurals, es van crear en temps de pau social, ja que no disposaven de defenses prpies.

Les alqueries que hi ha encara en la actualitat han sobreviscut a diferents poques de despoblaci i d'abandonament rural. Algunes van adoptar diferents activitats, com molins o tallers.



A Santa Eugnia hi havia l'alqueria de Benibazari. Desprs de la conquesta catalana, aquest nom va desaparixer, per va quedar el nom de l'Alqueria de Bernat de Santa Eugnia, d'on vnen els noms actuals de Santa Eugnia i de les Alqueries.

9. LA SOCIETAT MUSULMANA

El val o emir era el governador.

El makhzan era el consell assessor.

L'imam era la mxima autoritat religiosa. Dirigia les pregries.

El cadi o jutge era el responsable de la justcia.

El zalmedina era l'encarregat de l'ordre pblic.

LA SOCIETAT MUSULMANA II

Magistratures generals: secretaria (correspondncia oficial, registre de comptes) i tresoreria (servei d'impostos)

Sahib al-suq era l'encarregat del funcionament del mercat

LA SOCIETAT MUSULMANA III

Classe dominadora, dedicada al comer i la pirateria.

Poble baix, dedicat a l'agricultura, la ramaderia i les manufactures.

Esclaus, que fan qualsevol feina que els mana el seu amo

10. L'ART ISLMIC

L'art islmic va nixer i es va desenvolupar entre els segles VII i XV, esdevenint el tercer gran estil artstic medieval, a ms dels dos grans estils de l'Occident europeu cristi, el romnic i el gtic. Aquest nou art, a causa de l'expansi de l'islam, s'estendr rpidament per la riba mediterrnia oriental i pel Prxim Orient, arribant fins a Prsia i l'ndia, aix com per tota la zona de la Mediterrnia occidental, des del nord d'frica fins a la pennsula Ibrica.

L'art islmic presenta una certa unitat estilstica causada pels desplaament dels artistes, dels comerciants i de les obres. L's d'una escriptura comuna en tot el mn musulm i la importncia particular de la calligrafia reforcen aquesta idea d'unitat. Altres elements han estat posats en valor de manera general, com l'atenci portada a les arts decoratives i la importncia que es dna a la geometria i a les decoracions en entapissat. Tanmateix, malgrat aquest trets comuns, aquest art presenta una gran diversitat de les formes, segons els pasos i les poques.

Aquest quadre s molt popular entre els musulmans. S'anomena Dos amants i el va fer l'any 1630 na Riza Abbass

11. EL LLEGAT

Tcniques de regadiu

Conreus nous

Avenos cientfics i tcnics

TCNIQUES DE REGADIU

La majoria de la poblaci es dedicava a l'agricultura.Els musulmans ens varen dur a Mallorca tcniques de regadiu, com, per exemple, els aljubs, les squies i, sobretot, les snies.

CONREUS NOUS

Aquestes tcniques de regadiu ens varen permetre conreus nous, com ara fruites (magranes, melons...) i hortalisses (carxofes, esprrecs)

AVENOS CIENTFICS I TCNICS

Ens els varen dur els matemtics, els metges, els poetes...Varen introduir la numeraci arbiga, la fabricaci de paper, el joc d'escacs i l's de l'alcohol com a desinfectant.

Click to edit the title text format

Muokkaa otsikon tekstimuotoa napsauttamalla

Muokkaa jsennyksen tekstimuotoa napsauttamallaToinen jsennystasoKolmas jsennystasoNeljs jsennystasoViides jsennystasoKuudes jsennystasoSeitsems jsennystasoKahdeksas jsennystasoYhdekss jsennystaso

5. La taifa de Mallorca

Les illes Balears varen formar part de la taifa de Dnia i tengueren un breu perode d'independncia durant la taifa de Mallorca.

s una taifa independent que comprenia les illes Balears.

La taifa de Mallorca II

La taifa de Mallorca o emirat de Mayurca s un nom convencional que designa els perodes d'independncia poltica durant la dominaci musulmana. Mayurca visqu un segon perode independent arran de la derrota almorvit i l'arribada al poder d'Al-Andalus dels almohades.