La oposición a la restauración

  • Published on
    12-Jul-2015

  • View
    284

  • Download
    1

Transcript

LOPOSICI AL SISTEMA DE LA RESTAURACI LOPOSICI AL SISTEMA DE LA RESTAURACICarolina DomnguezRut PerujoJavier GarriguesTatiana Acosta Curs: 2C BatxilleratNDEXIntroducciEl Carlisme El Republicanisme El moviment obrer. Caracterstiques generals El P.S.O.E Les tendncias anarquistes La C.N.T i la U.G.TEl nacionalisme Caracterstiques Generals Els factors : Poltics, Econmics i Culturals El nacionalisme catal El nacionalisme basc : Caracterstiques Generals : Sabina Arana i el PNB Altres regionalismes : El gallec , El valenc i l AndalsConclusionsBibliografia INTRODUCCILa Restauraci borbnica (1874-1931), perode iniciat amb el restabliment de la monarquia borbnica en la persona d'Alfons XII (1875), va significar la implantaci d'un nou sistema poltic que va posar fi a la inestabilitat del Sexenni democrtic. Cnovas del Castillo ser l'artfex del nou rgim, regulat per la Constituci del 1876. El sistema canovista es basava en l'existncia de dos grans partits: El partit conservadorPartit liberalPartits dinstics3El funcionament del sistema estava manipulat per la prctica del caciquisme i el frau electoral, per a garantir el torn. D'aquesta manera tan poc democrtica, es garanta poder a un dels dos partits lleials a la monarquia i totes les altres forces poltiques del pas restaven al marge d'aquest joc poltic. Era la frmula elegida per les classes altes (l'oligarquia agrria i industrial) per a garantir l'estabilitat poltica i evitar el perill revolucionari de les masses, desprs de l'experincia del Sexenni.En definitiva, la Restauraci representa el triomf de l'opci liberal moderada, la reformulaci conservadora de l'Estat liberal. La intenci dels poltics liberals de la Restauraci era construir i consolidar un estat polticament i jurdicament fort, capa de defensar i garantir els interessos dels propietaris i dels diferents grups econmics que dominaven l'Estat. De fet, volien contrarestar i neutralitzar el perill que representaven per a l'ordre socioeconmic establert els corrents ideolgics republicans, nacionalistes, marxistes i anarquistes.La restauraci es divideix es dues grans etapes: Des del 1874 fins al 1898, etapa de consolidaci del sistema, amb l'alternana de governs conservadors i liberals. Des del 1898 fins al 1931, etapa de crisi del sistema, coincidint amb el regnat d'Alfons XIII (1902-1931).En la primera etapa cal destacar dos perodes:El regnat d'Alfons XII (1875-1885)Durant la regncia de Maria Cristina d'ustria (1885-1902), el torn de partits funciona perfectament, fins que el desastre colonial de 1898 origina la primera gran crisi del sistema de la Restauraci. El 1898 havia perdut el que restava del seu imperi colonial.Durant aquests primers anys de la Restauraci, les diverses forces poltiques marginades pel sistema canovista, van fer sentir les seves veus. El carlisme, el republicanisme, els regionalismes i nacionalismes, el moviment obrer, el mn intel.lectual, etc. van protagonitzar els primers moviments de queixa davant un sistema immobilista, que noms beneficiava la gran burgesia.Perode de pacificaci militarFi a la Tercera guerra carlina i a la guerra dels deus anys de CubaEstabilitat poltica i de creixement ecnomicEL CARLISME Inici del carlisme Mort de Ferran VII en 1833Conflicte dinsticIsabelins Carlins Partidaris de Carles Maria Isidre, que pretenia mantenir un sistema absolutista.Programa poltic-ideolgic del carlismeDu, Ptria, Furs i ReiOposicin radical a les reformes liberals. Immobilisme.Defensa de la monarquia absoluta.Tradicionalisme catlic i defensa dels interessos de l`Esglsia.Defensa dels furs basc-navarresos, amenaats per les reformes igualitaries i centralistes del liberals EL REPUBLICANISMEEn que consisteix un estat republic?s un estat de dret, democrtic, constitucional, respectus i garanteix la llibertat republicana per a tots els ciutadans, comproms en matria i fortament intervencionista.Una forma de frenar els possibles abusos de les persones que tenen major poder El republicanisme a espanya La primer repblica( 11 de febrer de 1873)La primera repblica d`Espanya es va implantar per l`abdicaci d`Amadeu de Savoia.Va ser proclamada per unes Corts en qu no hi havia una majoria de republicans. Una experincia curta, coneguda per la inestabilitat : poltica, social i violncia. Fou govern per cuatre presidents distints.El periode va estar marcat per tres guerres civils: La Tercera Guerra Carlista; La sublebacin cantonal en la pennsula Ibrica i per ltim la Guerra del deu anys en CubaLa segona repblica 1931-193614 de abril de 1931Es va dnar a partir de la caiguda d` Alfons XIII.En els primers governs republicans els representants eren: Alcal ZamoraMiguel MauraAlejandro LerrouxPresident del consellMinistre de gobernaciMinistre d estatFI DE LA SEGONA REPBLICA Colp destat pel general Franco, el 17 de juliol de 1936.Els golpistes van guanyar Va produir, que tots els xits de llibertat aconseguits en la II repblica, foren suprimits.A ms , d una dura repressi per als no vencedors.Moviment obrer Desde 1874, prohibici de SerranoLes asociacions obreres es desenvolupaven en la clandestinitat o camuflades baix asociacions amb altres fi declarados.Exemple: La madrilenya Asociaci General de lArt dImprimir, presidida por Pablo Iglesias.Des de 1881, el primer Govern liberal de SagastaLes organitzacions obreres comenaren a eixir a la llum, fins a la seua legalizaci definitiva en 1887ESPANYASocialistesAnarquistesEl psoe el movimiento socialista hasta finales de sigloEn 1879Un reduit grup madrileny amb Pablo Iglesias al capVa fundar el PSOE Aspiracions L abolici de classesLa transformaci de la propietat individual en propietat social o de la societat enteraLa posessi del poder poltic per la classe treballadoraLa segona internacional (1889-1994)Corrent marxista.El PSOE va asistir des de el principi a tots els congressos.Envergadura : Gran desenvolupament de Alemanya (SPD) Itlia (PSI) i Frana (PSF), creaci de cultura proletaria amb les cases del poble.Problemes: Tensions amb anarquistes, en 1896 son expulsats. Tensions entre reformistes i revolucionaris.La seva gran fora (pensen impedir la guerra) se amb la Primera Guerra Mundial.Objectiu : Formar una federaci de partits i sindicats socialistes 1890: la Segona Internacional estableix l1 de Maig com dia de l obrerLes tendncies anarquistesAnarquismeCorrent majoritriaEls seus principals focsCamp andalsEn el proletariat urb catalAnarquistesRepulsi acci poltica per via parlamentriaEls anys 90; Foren rics en aquesta prcticaNova repressiNou atentat com represalia anarquista Represi amb fusilamentsAtentatAtentats anarquistes: El que acava amb la vida de lanterior cap de Govern Cnovas del CastilloLA CNT I LA UGT Confederaci Nacional del Treball (CNT)Uni Generals de Treballadors (UGT)Fou fundada en 1910 en Barcelona a partir de grups organizats en torn al sindicat Solidaritat Obrera.Fou fundada en 1888, comparte origen histric amb el (PSOE) evolucionant des de el clssic marxisme fins una orientaci socialdemcrata.El nacionalisme Va sorgir a finals del segle XVIII per la influncia de les revolucions americanes y franceses.Dos models Nacionalisme conservador: Herder i el idealisme alemany La naci que transcendeix al individu es espiritual i per a ell innata. Nacionalisme lliberal : Sieyes La naci son tots els individus que es someten a una mateixa llei.Conceptes de naciLiberalConservadoraBasada en el principi de la soberania nacionalLa naci sorgix fruto de un pacte voluntariLa naci s identifica amb el espiritu del pobleFactors : econmics , poltics i culturalsLas causas de la aparicin de estos nacionalismos son bastantes complejas. No obstante, existen una serie de factores comunes, al mismo tiempo que en cada nacionalismo, de acuerdo con sus peculiaridades, tienen ms incidencia un tipo de factores. As en las regiones que tenan lengua propia los factores culturales fueron muy importantes, en Catalua la industrializacin y la poltica econmica jugaron un rol fundamental, en el Pas Vasco fueron los factores polticos los ms trascendentes.Factores polticosDos son los factores que vamos a considerar Reaccin ante el modelo centralista y unitario adoptado por el liberalismo espaol.Reaccin ante el desastre del 98 El modelo de Estado adoptado por el liberalismo espaol desde los aos treinta, a imitacin del francs, fue centralista y unitario, continuando el modelo castellanizante impuestos por los borbones en el siglo XVIII, a raz de los decretos de Nueva Planta. As se dividi Espaa en provincias (Javier de Burgos) pretendiendo desconocer y disolver las peculiaridades regionales y comarcales en un proceso de integracin comn. En 1715 los Decretos de Nueva Planta haban castellanizado Espaa, salvo el Pas Vasco y Navarra. Ambas perdern sus fueros (excepto los derechos civiles y los conciertos econmicos) a raz de la tercera guerra carlista y el decreto de Cnovas de Castilla.El problema de la identidad de Espaa se vio agudizado tras la crisis del 98. Con "el desastre de Cuba" tambin se hunde ese concepto uniformista de Espaa y aparecen una serie de regeneracionismos que critican a la Espaa actual y proponen un modelo alternativo. Uno de esos regeneracionismos fue el nacionalismo perifrico, que propona una nueva estructura de Espaa, una Espaa federal, culpando de los males actuales al centralismo existente. En Catalua y en el Pas Vasco ambos nacionalismos empiezan a partir de esta fecha a obtener importantes resultados electorales.Factores econmicosLa importancia de los factores econmicos viene dada por la aparicin de la industrializacin, pero las caractersticas de estas industrializacin van a marcar la aparicin de los nacionalismos perifricos. La industrializacin de Espaa fue muy dispersa (Catalua y Pas Vasco se industrializaron y el resto de Espaa continu agraria), muy sectorializada (bsicamente textil y siderrgica) y muy dependiente de la poltica econmica de los gobiernos (necesidad del proteccionismo, frente al librecambismo que peda la oligarqua agraria). As la burguesa catalana y vasca demandan polticas proteccionistas y estas reivindicaciones se unen y se funden a las de carcter poltico. O el nacionalismo gallego y andaluz de carcter ms agrario se basa en los agravios econmicos con respecto a regiones o nacionalidades ms avanzadas.Factores culturalesLa reaccin ante el modelo centralista y uniformizador del liberalismo espaol del siglo XIX fue encabezada siempre por una contestacin de carcter cultural. As los nacionalismo perifricos comienzan en las nacionalidades o/y regiones que tenan lengua propia, reivindicando la utilizacin de esta y la existencia de una historia y unas tradiciones propias y diferenciadas del resto de Espaa. Este Renacimiento cultural va a ser seguido de un nacionalismo de carcter ms polticoIntroducci al nacionalismeEl nacionalisme i regionalisme sorgix a Espanya a finals del segle XIXEstat LiberalEs basa en peculiaritatsLlingustiquesCulturalsHistriquesEn alguns casosEs reivindica lautogovernEn lpoca del RomanticismeNacionalisme a Catalunya El desenvolupament industrial havia permsLa consolidaci d'una important burgesia orgullosa del seu patrimoni culturalLaRenaixenaMoviment literari que reivindica la llengua i cultura catalanes, va contribuir a difondre este sentimentValent AlmirallUni nacionalisme i federalismeVa criticar durament el caciquisme i en general, el funcionament de la RestauraciUni Catalanista (1891)Desprs la Lliga Regionalista (1901)Aconseguiran unir als distints grups catalanistes en aliana electoral, desbancar a Catalunya als partits dinsticsEsta instituci formada per les diputacions provincials, i suprimida per Primo de Rivera, va ser el primer Govern autnom catal."Nacionalisme basc El nacionalisme basc s una ideologia poltica actual amb aspectesHistricsSocialsLingusticsCulturalsDiferents corrents ideolgicsCulturalsModerades ovasquistesCnovas del CastilloDeroga definitivament els fueros bascos, a l'haver sigut aquestos utilitzats pels insurgentescarlistescomo caixa de reclutament per a la seua causa amb gran acceptaci entre la poblaci rural dels territoris bascosPNVSabino AranaVa interpretar el nacionalisme romntic fent-se eco del corrent nacionalista europea i va fundar el PNB en 1895 amb la finalitat d'aconseguir la independncia de 'Euzkadi', els territoris bascos, i fundar un estat basc sobirs unpartit polticcreat enEspanyaen1895 Sabino Arana naix el 26 de gener de 1865 a Bilbao, s fill d'un burgs mig que possex el seu xicoteta drassana en declivi. Son pare ha de fugir a Lapurdi amb tota la famlia desprs de finalitzar la guerra per haver comprat armes per als carlins, dels que s fervent defensorTamb carl fins als 17 anys en qu el seu germ major, Luis, li revela un dia en el jard de sa casa que 'Euskal Herria, el Pas Vasco' s la ptria dels bascos. A s el que se celebra en el 'Aberri Eguna' (Dia de la Ptria) tots els diumenges de pasqua, celebrat per primera vegada en 1932; es pren eixe dia per ser el de la independncia d'Irlanda d'Anglaterra, fet que es va produir en 1921ALTRES REGIONALISMESEls ms importants van ser els de Catalunya, Pais basc, Galicia i Andalucia. En Valncia i andalucia aquest moviment va fracasar per falta duna burguesia que lajudara.CONCLUSILa Restauraci va ser un dels perodes poltics ms llargs i estables de la Histria espanyola. Cnovas, a ms, va aconseguir integrar en el sistema als dos grans partits i el protagonisme civil.Durant la primera etapa de la Restauraci, fins a 1898, el pactismo dmino l'escena poltica espanyola. Aix s, en eixe pactismo noms van participar les classes oligrquiquesPer tamb va cometre errors. El sistema noms representava a l'oligarquia, deix fora del sistema a la xicoteta burgesia i al proletariat, va suprimir els furs i no va entendre el nacionalisme: tampoc va saber entendre el problema colonial."BIBLIOGRAFIAwww.historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.comwww.wikipedia.com

Recommended

View more >