Dades per a l'anàlisi de narratives per al lector infantil i juvenil

  • Published on
    05-Dec-2014

  • View
    1.279

  • Download
    1

DESCRIPTION

Com citar? Lluch, G. (2009): Dades per a l'anlisi de narratives per al lector infantil i juvenil,Caplletra, 46 (primavera) Monogrfic La literatura per a infants i joves: una proposta d'anlisi, pp. 121-158. El camp de la literatura per a infants i joves reclama habitualment dades objectives que permeten avaluar el tipus de relat amb el qual ha de treballar leditor, el traductor, el bibliotecari, el gestor cultural o el professional de la mediaci. Per tant, la transformaci dun relat en objecte epistemolgic s el primer esgla imprescindible per als professionals de la mediaci o de la gesti cultural. Larticle descriu un protocol per a lanlisi dels relats per a infants i joves. Ms info: www.gemmalluch.com

Transcript

  • 1. GEMMA LLUCH DADES PER A LANLISI DE NARRATIVES PER AL LECTOR INFANTIL I JUVENIL El camp de la literatura per a infants i joves reclama habitualment dadesobjectives que permeten avaluar el tipus de relat amb el qual ha de treballar leditor,el traductor, el bibliotecari, el gestor cultural o el professional de la mediaci educativao cultural. Per tant, la transformaci dun relat en objecte epistemolgic s el primeresgla imprescindible per als professionals de la mediaci o de la gesti cultural. Lesdades obtingudes seran necessries per a, per exemple, conixer els trets paraliteraris oliteraris dun relat i decidir la compra de llibres en una biblioteca de ladministracipblica o la recomanaci i el treball daula dun docent; tamb, les dades sn necessriesper a preveure els relats que poden tenir xit a lhora davaluar un original en unaeditorial; ms important encara, per a analitzar les relacions que mant un relat enformat llibre amb daltres en format audiovisual per entendre el nou lector infantil ijuvenil que el segle XXI ha conformat per poder dissenyar adequadament les campanyesde venda dun determinat llibre. Per aquestes fites serien impossibles daconseguir si el professional no s capadanalitzar de la manera ms objectiva possible, i des dels diferents punts de vista, elrelat amb el qual vol treballar desprs. Ara b, la inclusi del llibre, sobretot de linfantili juvenil, en lactual mercat cultural ha afegit noves complexitats i no s suficient partirexclusivament de lanlisi simple de la narraci. s necessari, per exemple, si treballemamb un relat ja publicat, analitzar les campanyes de venda dissenyades per leditorialo per les comunitats virtuals de lectors, els blogs i frums que marquen les tendncies Caplletra 46 (Primavera 2009), pp. 121-148
  • 2. GEMMA LLUCHde gustos dels lectors o les narratives que conformen lunivers cultural del lector infantili juvenil, entre altres qestions. En aquest article, aportem noves dades per a construir el camp epistemolgicque ajude el professional de la cultura a radiografiar com sn els relats que lligen o quepoden lllegir o que volem que coneguen els infants i joves. El model que utilitzem haestat descrit i exemplificat a Lluch 2003; a ms, per no repetir dades ja publicades,remetem el lector als estudis anteriors que aquest treball amplia. En primer lloc, altreball Mecanismos de adiccin en la literatura juvenil (Lluch 2005a), on analitzvemles caracterstiques dels relats per a adolescents que figuren en les llistes dels ms llegitsdurant la dcada de 1993 a 2003; posteriorment, a lestudi La literatura juvenil y otrasnarrativas perifricas (Lluch 2007), on comparvem els resultats anteriors (ampliatsfins al 2006) amb els obtinguts en lanlisi dels llibres ms llegits pels adults i les sriesde televisi ms vistes. Ms recentment, a Un nuevo lector juvenil: de Lost a HarryPotter, pasando por los foros y el Youtube (Lluch 2008) defensvem la idea que linicidel nou segle ha creat un nou lector; en la conclusi daquest treball, afirmvem queles colleccions, les trilogies i els llibres actuals han congregat nombrosos joves i infantsamb una caracterstica comuna: un nou lector que t lhabilitat de transformar-se enun creador ali al circuit escolar, que passa de la lectura a lescriptura descrits odaudiovisual, del format llibre al virtual i a laudiovisual. Analitzvem com de lamateixa manera que els lectors utilitzen Internet per a conixer-shi, tamb ho fan pera crear nous relats transformant-se en productors de textos; a la vegada, intercanvieninformaci sobre nous llibres, comenten les sensacions, parlen de la pellcula oreflexionen sobre les adaptacions de llibres. Alimenten les nostlgies de futur a lesperadel nou lliurament, i mentre esperen comparteixen anhels en els frums que elscongreguen en les noves comunitats virtuals on sovint transformen el lector en friki.Per tant, lligen, escriuen, es comuniquen, parlen del llibre, el resumeixen, busquen labanda sonora, munten vdeos, els ofereixen a la comunitat virtual, concursen, parlenamb lautor, proposen canvis durant la redacci duna nova novella, etc. Sn novesformes de relacionar-se amb el llibre que reclamen un acostament diferent per part delprofessional de la cultura, siga docent, gestor o bibliotecari. Les dades que cal tenir en compte en lanlisi daquests relats les classifiquem entres nivells danlisi. En el primer, fem confluir les relatives al context comunicatiuents des duna perspectiva mplia on s imprescindible incloure el context comunicatiuvirtual i, evidentment, tractat des duna perspectiva globalitzada. A hores dara, simpossible parlar de llibres adscrits a una sola cultura o llengua per les edicions de llibresmulticulturals per sobretot per les tendncies i modes que traspassen fronteres ja queles comunitats de lectors infantils i juvenils es conformen per modes, consums otendncies i no per histria comuna i pasos de naixena (Lluch 2008). En el segon, 122
  • 3. Dades per a lanlisi de narratives per al lector infantil i juvenilparlem dels paratextos, elements que han adquirit relleu a mesura que els embolcallssn imprescindibles per fer arribar el llibre al comprador o el lector. I finalment delrelat, on cal treballar les relacions intertextuals que estableix amb relats audiovisuals iles configuracions del mn de ficci dissenyat per a un grup de relats i que determinenles regles dels relats que les comparteixen. 1. EL PRIMER NIVELL DANLISI: LES DADES DEL CONTEXT COMUNICATIU La identificaci del circuit literari en el qual transita el llibre s fonamental perdiferenciar sovint tant els paratextos que acompanyen el relat com, de vegades, el tipusde relat. En aquest primer apartat, hem de considerar tota una srie de dades necessriesper a lanlisi del context comunicatiu i que, partint i ampliant el treball realitzat aLluch (2003), sn les segents: El llibre i el circuit literari 1 La infantesa i ladolescncia: en quin moment histric podem parlar de nensi dadolescents? En quines classes socials? En quins pasos? Com s lestructura familiar?Qui t la responsabilitat de leducaci dels nens? Com es caracteritza el jove o el nen?Com es configura com a client cultural? Quins consums culturals se li proposen? Comes construeix com a lector? Amb quines narratives comparteix la lectura? Etc. 2 Lescola i lensenyament: quan sinicia lensenyament? Quines matriessensenyen? Quins mtodes shi utilitza? Qu aprn? Quin lloc t assignada la lectura?Quin lloc t assignada la lectura literria? Quins tractaments diferenciats reben lalectura literria cannica i la paraliterria? Etc. 3 El llibre com a objecte cultural: quina importncia t en la societat delmoment? Quina funci t assignada socialment, polticament, educativament? Qui hit accs? Quines campanyes de lectura funcionen? A quin lector sadrecen? Quins tipusde llibre promocionen? Quines actituds promocionen? Quins organismes les realitzen?Quines mesures promou ladministraci? Quines ajudes promou ladministraci? Aquin tipus de llibre? 4 El circuit del llibre per a infants i joves: En quin circuit se situa el llibre? Ones distribueix? Quin tipus de publicitat sutilitza? Quina editorial el publica? Com esposiciona leditorial en la societat? Etc. 123
  • 4. GEMMA LLUCH LA COMUNICACI LITERRIA 1 El responsable de lautoria: Quin tipus dautor ns el responsable? Un autorinstructor relacionat amb el lector com a deixeble o fill? Un autor que segueix unespautes educatives o editorials fixades per una instituci? Un autor del circuit comercialque segueix les pautes fixades per les modes i escriu un clon (Lluch 2007)? Etc. 2.2 El mediador: Quin s el mediador institucional que condiciona el tipus dellibre? Quin s el mediador editorial i quines pautes imposa al lector? Etc. 2.3 El receptor: Quin s el primer receptor del llibre: el mediador o el lector? Aquina edat sadrea el llibre? Quines caracterstiques discursives sassignen a ledat dellector? Etc. 2.4 La ideologia: Quines idees, normes, valors o creences proposa el llibre? Enquin lloc sexpliciten? Qui les explicita? A qui les transmet? Amb quin document oinstituci es vinculen? Etc. Dels aspectes anteriors, aportarem noves dades sobre els circuits literaris quefuncionen actualment i el tipus de lector que configuren i exemplificarem lanlisi amblobra La por que no sacaba mai de Dolors Garcia Cornell (2005). 1.1 La lectura recomanada: de leditor al mediador Tradicionalment, el llibre per a infants i joves transita en un circuit diferent dela literatura adulta i en el qual apareix un actor fonamental, el mediador, que funcionacom un pont entre leditor i el lector o entre lautor i el lector: el llibre habitualmentno sadrea directament al lector sin al mediador perqu s aquest el que el tria o elrecomana (Grfic 1). Al mediador, representat tant per institucions educatives com perdocents, se li assignen una srie de funcions (Cerrillo 2007: 88): 1. Crear i fomentar hbits lectors estables. 2. Ajudar a llegir per llegir, diferenciant clarament la lectura obligatria de lalectura voluntria. 3. Orientar la lectura extraescolar. 4. Coordinar i facilitar la selecci de lectures segons ledat i els interessos delsdestinataris. 5. Preparar, desenvolupar i avaluar animacions a la lectura. Lgicament, aquesta presncia configura un tipus de situaci comunicativadeterminada pel que sha anomenat lectura recomanada, s a dir, selecci de llibres 124
  • 5. Dades per a lanlisi de narratives per al lector infantil i juvenilrealitzada pel docent, o institucions que lassessoren, i que condiciona les lectures queelegiran els lectors. I mediatitza tant els paratextos utilitzats per a donar a conixer elllibre com el tipus de relat proposat. Un exemple sn els catlegs que promocionen elsllibres, on la informaci destacada s la dels valors que el currculum exigeix treballardurant lensenyament obligatori i que les editorials inclouen explcitament en els llibresde lectura. [Grfic 1] 1.2 La compra per impuls: de lautor al lector, de leditor al comprador Per des de lxit dels llibres protagonitzats per Harry Potter, en parallel alanterior sha desenvolupat un nou mercat de llibres que copia molt el funcionamentdel best-seller dadult i que proposa una comunicaci literria diferent (Grfic 2). 125
  • 6. GEMMA LLUCH [Grfic 2] Fernndez de las Peas (2006), responsable de vendes de SM editorial que hapublicat la trilogia Memorias de Idhn, de Laura Gallego, considera imprescindibles lesaccions segents per a vendre en lactualitat un llibre als adolescents: un bon llibre, elposicionament del producte en els punts de venda, la promoci per a acostar-hi elllibre, el disseny daccions per a acostar el client a la llibreria, el posicionament delproducte a travs de concursos en revistes, insercions publicitries, fullets o rodes depremsa i, finalment, lanimaci del punt de venda amb presentacions, tertlies, cafsliteraris, xerrades o teatres. En el mateix article, comenta que parallelament calinteressar el pblic juvenil en un llanament literari i parla de dues estratgies: laprimera, el mrqueting experiencial utilitzat ja per algunes marques de materialesportiu o empreses de productes de begudes; la segona, estratgies que barregen lainteracci i la instantanetat. Un altre exemple de les noves formes de fer arribar un llibre al comprador s elllanament de la novella Lexrcit negre (de lautor Santiago Garca-Clairac i editadaper SM) a travs del que sha anomenat mrqueting viral i que en aquest cas incloaun trailer audiovisual que es va oferir en tres lliuraments des del portal que duu elmateix nom. Garca Hoyos descriu la campanya (2006): En su da el equipo demarketing decidi apoyar la publicacin del libro El ejrcito negro: El reino de los sueoscon una campaa en internet que fuera un poco ms lejos de lo que hasta ahora era 126
  • 7. Dades per a lanlisi de narratives per al lector infantil i juvenilhabitual; minisite dentro de algunas de las webs asociadas al Grupo o web independientecon noticias, descargas y concursos administradas de forma centralizada. La idea eraapoyarnos en la blogosfera (vaya palabrita) y en todo los recursos on-line que se utilizande forma habitual dentro de ella: flickr y youtube entre ellos, para crear un weblog sobreel mundo de la fantasa y todos sus soportes: literatura, cine y videojuegos. Con esteplanteamiento naci el blog El Ejrcito Negro en febrero de este ao. Dnde est eltoque SM? Todos los blog sobre productos que conocemos suelen estar centrados eneso, el producto. En nuestro caso el producto es una categora. La fuerza del blogestriba en que los escritores no pertenecen a SM. Son chavales que mantienen otrosportales sobre fantasa o solamente aficionados al gnero que se interesaron enparticipar en la web para escribir sobre libros (no tenan porque estar publicados porSM), pelculas y juegos relacionados con el mundo fantstico. La campanya va tenir una molt bona acollida en el frum del web i sobretot vacrear una nova manera de relacionar-se amb el lector amb paratextos que es publiquenexclusivament en Internet i que es comuniquen directament amb el lector. De fet, lesaccions iniciades per SM significaren un punt dinflexi i des daleshores els llibres queles editorials volen fer arribar directament al lector compten amb un mini site on ellector pot baixar el primer captol, parlar amb lautor o accedir a pgines websrelacionades amb la temtica o lesttica del llibre (Lluch 2008), o b es munten vdeosa partir de les presentacions que mostren els fans de lescriptora i que es pengen aprogrames com YouTube, des don els lectors poden accedir-hi; com la presentaci delllibre de Laura Gallego, LEmperadriu dels eteris a la ciutat de Valncia [PresentaciLaura Gallego a Valencia, Desembre 18, 2007 YouTube. Consulta el 10/06/08.Document en lnea h...

Recommended

View more >