Baseslleieducacio

  • Published on
    31-Aug-2014

  • View
    805

  • Download
    1

DESCRIPTION

 

Transcript

Una Llei de pas BASES PER A LA LLEI DEDUCACI DE CATALUNYA CONTEXT ACTUAL Necessitat de millorar lxit escolar de lensenyament obligatori 28% dalumnes no obtenen el graduat dESO Necessitat dincrementar les taxes destudiants deducaci postobligatria (FP o Batxillerat) 61,5% dalumnes dentre 20 i 24 anys que obtenen lESO continuen fent estudis postobligatoris a Catalunya. Mitjana Europea: 78 % Objectiu de Lisboa per lany 2010: 85 per cent Necessitat dincrementar el nombre de titulats en educaci postobligatria Ciutadans catalans dentre 19 i 21 anys amb ttol dFP o Batxillerat): 49.4% RAONS PER UNA LLEI La fesomia de Catalunya i les seves necessitats i les seves perspectives de futur no sn les mateixes que fa 20 anys Canvis socials - Canvis demogrfics Repunt de natalitat Arribada de nouvinguts Canvis Econmics: Societat del coneixement Impacte canvis tecnolgics Globalitzaci Nova Economia COMPETNCIES DE LA GENERALITAT Per primera vegada la Generalitat pot desplegar per llei un model educatiu propi. Estatut dautonomia de Catalunya PACTE NACIONAL PER A LEDUCACI: Un full de ruta RECOMANACIONS Millora substancial del rendiment del sistema Correcci de la tendncia a la dualitzaci social DIRECTRIUS DEL PACTE PER ELABORAR LA LLEI: Desplegament del model educatiu de Catalunya Implementaci de la cultura de lavaluaci Extensi de lAutonomia de centre Planificaci territorial de les necessitats educatives garantint la llibertat delecci de centre Reconeixement social de la funci docent Reconeixement del paper fonamental de les famlies potenciant la seva participaci en la vida escolar Descentralitzaci i corresponsabilitzaci amb els Ajuntaments 1.- PRINCIPIS DE LA LLEI EDUCACI, DOS CONCEPTES: Equitat i excellncia Equitat com a igualtat doportunitats daccs i de promoci Excellncia com a principi de qualitat del sistema educatiu -> Lequitat i lexcellncia sn els principis bsics que garanteixen la llibertat , l esfor i la convivncia com a eixos bsics de la ciutadania catalana EDUCACI, UNA CULTURA COMUNA: Assoliment de la cohesi social i la identitat compartida Cohesi social: Lescola ha transmetre uns principis cvics comuns Identitat compartida: Llengua i cultura catalana com a eixos daquesta identitat compartida per adhesi 2.- LA LEC I EL SERVEI PBLIC DEDUCACI Definici: La prestaci educativa corre a crrec del conjunt de centres pblics i privats sostinguts amb fons pblics amb independncia de quina sigui la seva titularitat Lescola pblica: fixa lestndard dequitat i excellncia Possibilitat dagrupar centres de diferents etapes sota una mateixa direcci, sota un mateix projecte pedaggic Lescola concertada: seguretat, llibertat i corresponsabilitat Mecanismes destmul a les titularitats de centres diferents a les pbliques per incrementar loferta sempre amb la garantia descolaritzaci equitativa 3.- AUTONOMIA Definici dautonomia: Capacitat de prendre decisions sobre els aspectes segents de la vida del centre: Gesti dels centres (Pblics i concertats) Necessitats pedaggiques Qestions Organitzatives Recursos Humans Recursos Econmics -> EL CENTRE EDUCATIU (unitat de lacci educativa) els centres elaboraran un projecte que ha de contenir els elements essencials que orienten lacci educativa: 4.- DIRECCI Caracteritzaci de la funci directiva: Desenvolupament de funcions directives professionals amb condicions de treball prpies i diferenciades de la resta de personal docent Direcci competent, professional, formada, estable Competncies de la direcci: Marge important per a la consolidaci dun equip suficient i estable, tant pedaggic com administratiu i de recursos Capacitat per a la definici de perfils de professorat que responguin a les necessitats del projecte Capacitat de decisi sobre recursos econmics per posar en prctica iniciatives que permetin desplegar el seu projecte aix com la contractaci dels serveis necessaris per assolir els objectius 5.- AVALUACI UN NOU INSTITUT: creaci de lInstitut davaluaci i ordenaci curricular Realitzaci destudis davaluaci a demanda de ladministraci educativa per contrastar els resultats de lacci educativa UNA NOVA INSPECCI: actualitzaci de les funcions de la inspecci dEducaci en el context de lautonomia dels centres 6.- FUNCI DOCENT A CATALUNYA Elaboraci dun Estatut docent que reguli els aspectes generals de la professi Sn els agents principals del procs educatiu en el els centres. Funcions del docent: Programaci i ensenyament Avaluaci de lalumnat Recerca, experimentaci i millora dels processos educatius 7.- FUNCI PBLICA DOCENT Accs Definici dels cossos (centres pblics) Definici de perfils Requeriments Domini duna llengua estrangera s normal de les TIC Prctiques per a docents incorporats de nou com a sistema de selecci real Carrera Professional Amb diverses variants de promoci Amb incentius i sense necessitat de canviar de centre Amb un triple vessant: Formaci permanent Innovaci i investigaci educativa Avaluaci de lexercici docent 8.- ORGANITZACI DE LADMINISTRACI EDUCATIVA Estructura que doni resposta a la diversitat territorial Desconcentraci administrativa Descentralitzaci poltica Establiment de sistemes de compartici de responsabilitats amb Ajuntaments Frmules de Gesti: Consorcis o Altres possibilitats de gesti pblica Assumpci de competncies assumibles pels Ajuntaments: Planificaci Escolaritzaci Construcci Gesti densenyaments obligatoris i no obligatoris Plans Educatius dEntorn i activitats extraescolars Transici entre Escola i Treball Gesti de diversos serveis educatius 9.- ORGANITZACI PEDAGGICA: Currculum Estat = Fixaci de competncies bsiques Generalitat = Fixaci de: Continguts curriculars (Institut dAvaluaci i Ordenaci Curricular) Atribucions horries Distribuci dels horaris al llarg dels cursos Projectes de centre = Establiment de part del currculum per potenciar lequitat i lexcellncia 10.- ORGANITZACI PEDAGGICA ENSENYAMENTS OBLIGATORIS I POSTOBLIGATORIS OBLIGATORIS 2n cicle infantil (3-6) 1r, 2n i 3r cicle de Primria (6-12) 4 cursos dESO POSTOBLIGATORIS 2 cursos de Batxillerat (Flexible i modulable) o Formaci Professional de Grau Mig Formaci Professional de Grau Superior Cicles Formatius dArt i Disseny 11.- ORGANITZACI DE LADMINISTRACI EDUCATIVA: ZONES EDUCATIVES Definici: Aquella que cont, com a mnim, tots els elements que poden constituir el servei educatiu complert, tret, si sescau de loferta dFP La creaci daquestes zones no t perqu respondre a criteris nics prefixats LA LLEI DEDUCACI DE CATALUNYA: RESUM Per primera vegada, la Generalitat pot desplegar una poltica educativa prpia . La llei dEducaci de Catalunya possibilitar laplicaci dinstruments per millorar lxit escolar. La Llei dEducaci de Catalunya facilita mecanismes per a la reforma. No s una reforma en s mateix. Equitat (Igualtat doportunitats) i excellncia (Igualar resultats per la zona alta) Autonomia, direcci i avaluaci , amb direccions professionalitzades i un cos docent de la Generalitat amb carrera professional Incidncia sobre la formaci inicial per tenir els millors docents Un reconeixement social de la figura del docent Aquesta s una llei de pas perqu persegueix tenir la millor formaci dels nostres alumnes, autntica base del futur hum, cultural i econmic de Catalunya. BASES PER A LA LLEI DEDUCACI DE CATALUNYA Una Llei de pas