Activitat pràctica de comentari de text- Història

  • Published on
    21-Jun-2015

  • View
    9.218

  • Download
    0

DESCRIPTION

Activitat prctica de comentari de text per a Histria. s pot fer a l'aula o fer servir d'exemple.

Transcript

1. ACTIVITAT PRCTICA DE COMENTARI DE TEXT HISTRICEmpar Gallego, professora dHistria i Geografia/ http://historiaenpresent.blogspot.com 2. Cm utilitzar aquesta presentaci Podeu fer servir lactivitat seguint lordre de les diapositives o b anar a lapartat que interesse prement el bot de lenlla. Podeu acompanyar els alumnes en lanlisi i comentari a laula, deixant el temps que considereu oport o b fer servir-la dexemple. Lanlisi i comentari s orientatiu, podeu modificar all que considereu convenient. A la darrera diapositiva trobareu enllaos dinters que mhan proporcionat les idees per fer aquesta activitat prctica. Als autors vull expressar-los el meu agrament. 3. ACTIVITAT PRCTICA DE COMENTARI DE TEXT HISTRICEl text s un document que pot ser observat, analitzat i interpretat com qualsevol altre producte hum. En el fons, comentar un text no s molt diferent de comentar un vestit, una escultura o la configuraci urbanstica d una ciutat. Com tots els productes humans, est carregat de valors i d intencions. 4. ACTIVITAT PRCTICA DE COMENTARI DE TEXT HISTRICLes fonts histriques ens permeten extraure informaci dels fets o del perode histric. La seua anlisi i comentari precisa de coneixements del tema i dun mtode. COMENCEM 5. EL TEXT QUE ANEM A ANALITZARPer tant, si saparta del pacte social all que no s a la seua essncia, trobarem que es redueix als termes segents: cadasc de nosaltres posa en com la seua persona i tot el seu poder sota la suprema direcci de la voluntad general; rebent tamb a cada membre com part indivisible del tot. De manera immediata, (....) aquest acte dassociaci produeix un cos moral i col.lectiu composat de tants membres com veus t lassemblea. Aquesta persona pblica, que s un producte de la uni de tota la resta, (...) pren ara el nom de Repblica o de cos poltic, que els seus membres lanomenen estat quan s passiu, sobir quan s actiu. (...). En quant als associats, prenen col.lectivament el nom de poble i sanomenen ms concretament ciutadans en tant que sn partcips de l autoritat sobirana, i sbdits en tant que estan sotmesos a les lleis de lestat.Jean-Jacques Rousseau. El contracte social; o siga principis del dret poltic, 1762. Llibre Primer 6. RECORDEM LES PAUTES 1. EL TREBALL PREVI 2. LA NATURALESA DEL TEXT 3. EL CONTEXT HISTRIC 4. L ANLISI I EL COMENTARI 5. LES CONCLUSIONS I VALORACI DEL TEXT 7. 1. EL TREBALL PREVIa) HAS DE LLEGIR EL TEXT DETINGUDAMENT. b) AL MATEIX TEMPS, ANOTA ELS TERMES QUE NO ENTENGUES I ELS QUE SIGUEN CLAU PER CONSULTAR EN UNA ENCICLOPDIA. 8. ACTIVITAT PRCTICA DE COMENTARI DE TEXT HISTRIC 9. ACTIVITAT PRCTICA DE COMENTARI DE TEXT HISTRICPer tant, si saparta del pacte social all que no s a la seua essncia, trobarem que es redueix als termes segents: cadasc de nosaltres posa en com la seua persona i tot el seu poder sota la suprema direcci de la voluntad general; rebent tamb a cada membre com part indivisible del tot. De manera immediata, (....) aquest acte dassociaci produeix un cos moral i col.lectiu composat de tants membres com veus t lassemblea. Aquesta persona pblica, que s un producte de la uni de tota la resta, (...) pren ara el nom de Repblica o de cos poltic, que els seus membres lanomenen estat quan s passiu, sobir quan s actiu. (...). En quant als associats, prenen col.lectivament el nom de poble i sanomenen ms concretament ciutadans en tant que sn partcips de l autoritat sobirana, i sbdits en tant que estan sotmesos a les lleis de lestat. Jean-Jacques Rousseau. El contracte social; o siga principis del dret poltic, 1762. Llibre Primer 10. pacte social(o contracte social) s una expressi utilitzada en filosofia i en poltica en al.lusi a un acord real o hipottic realitzat en un grup pels seus membres.essncia voluntad generalla voluntad que emana dun grup dindividus, dun col.lectiu pel b com (es contraposa a la voluntad particular, al b particular).repblica ciutad autoritat sobirana sbditsobirania, poder. 11. ACTIVITAT PRCTICA DE COMENTARI DE TEXT HISTRIC 12. pacte social(o contracte social) s una expressi utilitzada en filosofia i en poltica en al.lusi a un acord real o hipottic realitzat en un grup pels seus membres.essnciaAll que constitueix la naturalesa prpia duna cosa.voluntad generalLa voluntad que emana dun grup dindividus, dun col.lectiu pel b com (es contraposa a la voluntad particular, al b particular).repblicaCos poltic duna comunitat; organismes i institucions duna comunitat. Forma de govern en qu la sobirania resideix en una assemblea.ciutadQue gaudeix de drets civils i poltics dins dun Estat.autoritat sobiranaSobirania, poder.sbditSotms a una autoritat, a un poder. 13. 1. EL TREBALL PREVIc) TORNA A LLEGIR MOLT A POC A POC i SUBRATLLA LES IDEES MS IMPORTANTS DEL TEXT. d) AL MATEIX TEMPS, DIVIDEIX EL TEXT EN PARTS. EN AQUEST CAS EN PODEN SER TRES. 14. ACTIVITAT PRCTICA DE COMENTARI DE TEXT HISTRIC 15. ACTIVITAT PRCTICA DE COMENTARI DE TEXT HISTRICSi saparta del pacte social all que no li pertany a la seua essncia, trobarem que es redueix als termes segents: cadasc de nosaltres posa en com la seua persona i tot el seu poder sota la suprema direcci de la voluntad general; rebent tamb a cada membre com a part indivisible del tot (...) De manera immediata, (...) aquest acte dassociaci produeix un cos moral i col.lectiu composat de tants membres com veus t lassemblea. Aquesta persona pblica, que s un producte de la uni de tota la resta,(...) pren ara el nom de Repblica o de cos poltic, que els seus membres lanomenen estat quan s passiu, sobir quan s actiu (...) En quant als associats, prenen col.lectivament el nom de poble i sanomenen ms concretament ciutadans en tant que sn partcips de lautoritat sobirana, i sbdits en tant que estan sotmesos a les lleis de lEstat. 16. MIREM DE COMPRENDRE CADA PART1 Si saparta del pacte social all que no li pertany a la seua essncia, trobarem que es redueix als termes segents: cadasc de nosaltres posa en com la seua persona i tot el seu poder sota la suprema direcci de la voluntad general; rebent tamb a cada membre com a part indivisible del tot (...)lautor exposa qu s el PACTE SOCIAL s dall del que tracta el textEl pacte social consisteix en posar en com la prpia persona i el seu poder sota la voluntad general. 17. MIREM DE COMPRENDRE CADA PART2 De manera immediata, (...) aquest acte dassociaci produeix un cos moral i col.lectiu composat de tants membres com veus t lassemblea. Aquesta persona pblica, que s un producte de la uni de tota la resta,(...) pren ara el nom de Repblica o de cos poltic, que els seus membres lanomenen estat quan s passiu, sobir quan s actiu (...)explica qu suposa el pacte social i quins en formen partEs un acte dassociaci que dna lloc a un cos moral i col.lectiu que rep el nom de Repblica o cos poltic Els membres amb veu (vot) composen lassemblea 18. 3MIREM DE COMPRENDRE CADA PARTEn quant als associats, prenen col.lectivament el nom de poble i sanomenen ms concretament ciutadans en tant que sn partcips de lautoritat sobirana, i sbdits en tant que estan sotmesos a les lleis de lEstat.explica qu sn els membres daquesta associaci (= cos poltic, repblica)Col.lectivament sn poble i sn ciutadans partcips de la sobirania i sn tamb sbdits sotmesos a les lleis de lEstat. 19. 2. LA NATURALESA DEL TEXT PEL SEU ORIGEN? primria, histricasecundria, historiogrficaPEL SEU CONTINGUT i FORMA? polticeconmictractatopinicultural jurdicsocial manifesttestimoniproclamamemria 20. ACTIVITAT PRCTICA DE COMENTARI DE TEXT HISTRIC 21. 2. LA NATURALESA DEL TEXTPel seu origen, s una font primria; pel seu contingut s un tractat de filosofia poltica. 22. 3. EL CONTEXT HISTRIC MARC HISTRICSitua el text en lespai i en el tempsLAUTORQuins aspectes ens ajuden a entendre el text, la seua intenci?DESTINATARISDirigit a una persona o grup o a un col.lectiu ample? 23. ACTIVITAT PRCTICA DE COMENTARI DE TEXT HISTRIC 24. 3. EL CONTEXT HISTRIC: marc espacio-temporalLobra de Rousseau El Contracte social, publicada el 1762 a Frana, sinscriu en el moviment de renovaci intel.lectual de la Il.lustraci, que sstn des de finals del segle XVII i el segle XVIII arreu dEuropa, principalment a Anglaterra, Alemanya i Frana, en lpoca de lAntic Rgim. Les idees principals daquest moviment, anomenat Segle de les Llums (enllumenar lobscurantisme de les tradicions, les religions revelades i les supersticions, rebutjades per irracionals), poden sintetitzar-se en: la confiana en la ra com a guia del coneixement hum, una visi optimista del mn, creena en el progrs continu de la humanitat de la m de la Cincia (encara que Rousseau no participa daquesta idea) i la recerca de la felicitat terrenal dels individus. lesperit crtic com forma de censura a lautoritat, dogmes i doctrines imposades com vertaderes, posat de manifest amb lanticlericalisme i la negaci del poder div 25. 3. EL CONTEXT HISTRIC: lautor i destinatarisRousseau (1712-1778), s un filsof il.lustrat ginebr. El tractat al que pertany aquest fragment s posterior al Discurs sobre les cincies i les arts i al Discurs sobre lorigen i els fonaments de la desigualtat entre els homes. Ambdues obres causaren polmica al negar en elles el progrs constant de la humanitat, un dels suposats ms ferms de la Il.lustraci. En elles defensa que en lestat de naturalesa existia igualtat entre els homes, per amb la civilitzaci i el progrs apareix la propietat i amb ella la desigualtat social i la infelicitat humana. El contracte social s un tractat de filosofia poltica amb a finalitat dexposar les seues idees poltiques. Lobra ser rebutjada a Frana, des don Rousseau haur de fugir a Sussa. En Ginebra aquesta obra i altres seran prohibides i cremades a la foguera. El text t un dest pblic, adreat a la comunitat cientfica, i tindr una gran influncia en les teories poltiques i en la Revoluci Francesa. 26. 4. LANLISI I COMENTARI- PER FER LANLISI DEL TEXT FES-TE SERVIR DEL TREBALL PREVI QUE HEM REALITZAT REDACTANT UN RESUM AMB ALL FONAMENTAL - FES EL COMENTARI: S LEXPLICACI DEL CONTINGUT i LA SEUA RELACI AMB EL FET, PROCS O MOVIMENT. 27. ACTIVITAT PRCTICA DE COMENTARI DE TEXT HISTRIC 28. 4. LANLISI i COMENTARI La idea central del text s lexposici dels termes del pacte social. Aquest pacte consisteix en posar cadasc en com la prpia persona i el propi poder, aix s, la llibertat i drets personals sota la voluntad general (la voluntad de tots) i a canvi es rep la llibertat i els drets dels membres com un tot. A continuaci explica el resultat daquest acte contractual i que resumidament podem expressar aix: aquest acte associatiu en el que tots participen per igual, es constitueix en un cos moral i col.lectiu, que s el cos poltic o Repblica, Estat quan s passiu i Sobir quan s actiu, en el qual els seus membres sn col.lectivament poble i conformen lassemblea. Cada membre mant una doble relaci: s a la vegada ciutad que participa de la sobirania (voluntad general) i subdit sotms a les lleis de lEstat (les lleis de lEstat que emanen de la voluntad general). 29. 4. LANLISI i COMENTARI El contracte social representa per a Rousseau una forma dassociaci poltica en la qual cadasc renuncia a la seua llibertat natural per guanyar la llibertat civil. Segons Rousseau, el pas de lestat de naturalesa a lestat social el realitza la humanitat mitjanant un contracte social en el qual participen tots per igual. En conseqncia, tots els homes han de ser iguals. La sobirania s el que Rousseau anomena voluntad general i resideix en el poble (en tots i cadascun dels seus membres) i la seua expressi es manifesta amb les lleis votades directament pel poble en assemblea. El ciutad s sobir en tant que participa de la voluntat general; i s sbdit, encara que lliure, ats que en obeir la llei que com a ciutad ha contribut a crear, obeeix a una voluntad que s la seua prpia. Aix, la llibertat natural s superada amb la llibertat civil que emana de la voluntad general, que busca el b com i no la voluntad particular. 30. 4. LANLISI i COMENTARI Amb aquest discurs, Rousseau sadhereix a la teoria contractualista que formul Locke en Dos tractats sobre el govern civil el 1690, Rousseau difereix amb altres pensadors il.lustrats en qu la sobirania per a Rousseau t dues caracterstiques: s inalienable, i per aix no es pot delegar; i s indivisible, i per aix soposa a la divisi de poders. Encara que es delegue la funci de governar, la sobirania radica en el poble de qui emanen tots els drets i poders de lestat. En conseqncia, la millor forma de govern s la Repblica. Precisament daquest principi de sobirana es dedueix el concepte de democrcia, en el sentit de govern del poble i s el pilar de lEstat, creat amb lacord com de la voluntad general orientada al b com. 31. 5. LES CONCLUSIONS I VALORACI DEL TEXT TRACTA D EXTREURE ALGUNA CONCLUSI DEL TEXT i DE FER UNA VALORACI (transcendncia, importncia, influncia..) RECORDA QUE NO S UNA OPINI PERSONAL. 32. ACTIVITAT PRCTICA DE COMENTARI DE TEXT HISTRIC 33. 5. LES CONCLUSIONS I VALORACI DEL TEXT Igual que en altres pensadors il.lustrats, en Rousseau queda de manifest el rebuig de labsolutisme i de la teoria del poder div en afirmar lexistncia tant de la igualtat natural dels homes com de la igualtat civil i la sobirania del poble. De la fonamentaci que fa de la sobirania popular es dedueix el principi de democrcia, obrint el cam a les doctrines democrtiques del segle XIX, i anant ms enll de la sobirania nacional del liberalisme poltic triomfant en les revolucions liberals de finals del segle XVIII i del primer ter del XIX. La importncia del text de Rousseau rau en la influncia que aquestes idees tindran en els revolucionaris americans i francesos, igual que la resta de pensadors il.lustrats, com Montesquieu. Aix, la proclamaci de lexistncia de drets naturals i inalienables, la igualtat en drets i lleis, la sobirania nacional, el dret a la participaci dels ciutadans en les lleis... estan presents en la Declaraci dIndependncia dels EUA (1776), en la Declaraci de Drets de lHome i del Ciutad (1789) i en totes les constitucions liberals que concretaren aquests principis en una organitzaci poltica real i que desmatellaren lAntic Rgim. 34. ENLLAOShttp://www.educahistoria.com/javierosset/contemporanea.php Recursos para la Historia del Mundo Contemporneo del professor Javier Osset http://www.educahistoria.com/reportajes/comtex/index.html Portal educativo EducaHistoria http://1eso.wordpress.com/tag/analisis-de-textos-historicos/ Blog de Daniel Gmez, profesor de Geografia e Historia en Badajoz. Sn recursos i activitats pensats per a lumnes de 1r dESO, duna xtraordinria didctica. http://iris.cnice.mec.es/kairos/metodologia/comentario/comentario_03. html KAIROS. Metodologia