95. GUERNICA. PABLO PICASSO

  • Published on
    28-Nov-2014

  • View
    4.435

  • Download
    3

DESCRIPTION

 

Transcript

<ul><li> 1. Histria de lart IES Ramon Llull (Palma)Professora: M Assumpci Granero Cueves </li> <li> 2. FITXA TCNICA (documentaci general) Catalogaci i anlisi formalTtol GuernicaPintor Pablo Ruiz Picasso (Mlaga, 1881- Mougins, Frana, 1973)Cronologia 1937Estil Cubisme, expressionisme, surrealismeLocalitzaci Museu Nacional dArt Reina Sofia (Madrid)Tcnica i suport Oli sobre telaDimensions 351 m x 782 mTema El 26 dabril de 1937, quaranta-tres bombarders i avions de caa alemanys de Legi Cndor i alguns ditalians, al servei dels franquistes, destrueixen la ciutat basca de Guernika. </li> <li> 3. 1. CONTEXT HISTRIC Quan, el 14 dabril de 1931, es proclam en Espanya la Segona Repblica, Picasso ja feia varis anys que residia a Frana de forma permanent. Inicialment, la Repblica no mostr massa inters per lobra del pintor, tampoc ell va mostrar cap signe dapropament cap al nou rgim. Anys enrere, en ser preguntat per les seves idees poltiques, havia contestat, simplement: Soc monrquic perqu en Espanya nhi ha un rei. Iniciada la Guerra Civil, en juliol de 1936, per iniciativa personal del pintor Josep Renau (llavors Director General de Belles Arts), fou anomenat director honorari del Museu del Prado. Lartista accept emocionat el nomenament (efectiu en setembre de 1936, encara que mai arribaria a prendre possessi del crrec). Per a la Repblica, en temps difcils per la seva supervivncia, significava jugar la basa del prestigi internacional de lartista. </li> <li> 4. Els primers dies de gener de 1937, Picasso rep la visita duna 1. CONTEXT delegaci per a sollicitar la seva collaboraci en el PAVELL HISTRIC espanyol de la projectada EXPOSICI INTERNACIONAL de PARS.En principi, es va mostrar reticent. Per, el 8 de gener de 1937 complet la primera lmina de la sevasrie daiguaforts Somni i mentida de Franco, de la qual es va fer una edici limitada de 1000exemplars destinats a ser venuts en lexposici: els beneficis es destinarien ntegrament a la causarepublicana. </li> <li> 5. 1. CONTEXT HISTRICLa segona i darrera planxa fou iniciada al dia segent, 9de gener, tot i que no sacabaria fins el 7 de juny, desprsde la creaci del Guernica. </li> <li> 6. 1. CONTEXT HISTRIC El principal encrrec que li va fer el govern espanyol, a Picasso, una pintura mural per cobrir un espai de 11 x 4 metres, fou demorada pel pintor varis mesos. ? </li> <li> 7. 1. CONTEXT HISTRIC ?Llavors, Picasso tenia una complicada situacipersonal, dividit entre tres dones: lesposa, OlgaKoklova, mare de Pablo; lantiga amant, Marie-Thrse Walter, mare de la filla Maya; i lamantrecent, Dora Maar. </li> <li> 8. ? </li> <li> 9. El 26 dabril del 1937, 43 bombarders i avions decaa alemanys de la Legi Cndor, i alguns 1. CONTEXT HISTRICditalians, als servei dels franquistes, van destruirla ciutat basca de Guernika. Fet que semmarca enel desenvolupament de la Guerra Civil espanyola(comenada el 18-VII-1936), que enfrontava algovern de la Repblica, democrticament elegit,amb lexrcit rebel de Franco, insurrecte contra elpoder legtim. Mentre els sovitics de Stalinajudaren a la Repblica, Franco obtenia abundantajut hum i material de la Itlia de Mussolini i delAlemanya de Hitler. Fou un fet ms de la guerra dEspanya, per va tenir un gran ress, en lopini pblica mundial, no tan sols pel sacrifici absurd dinnocents, sin tamb, perqu era el primer cop que laviaci arrasava, des de laire, una ciutat oberta, sense cap objectiu militar ni defensa antiaria. Els avions Junker alemanys de la Luftwaffe realitzaren un bombardeig- granera contra la desprotegida villa. </li> <li> 10. 1. CONTEXT HISTRICEls cruels bombardeigs van comenar a les 4,30 h de la tarda de dilluns,i varen continuar fins les 7,45 h (durant ms de 3 hores), provocantnombroses vctimes innocents (aproximadament 1600 morts) iquantiosos danys materials. La incursi fou dirigida per ManfredRichthofen (nebot de The Red Baron). Latac aeri va tenir dues etapes,primer arrasar carrers i ponts, desprs el bombardeig massiu de laciutat sencera (les bombes incendiries i les defecte retardatcompletaren la destrucci). Un periodista angls daleshores va escriure:Quan la poblaci aterrida fugia de la ciutat, van baixar arran de terraper escombrar-la amb les metralladores (Times en va xerrar delOperaci Rgen: bombardeig Guernica). </li> <li> 11. 1. CONTEXT HISTRIC Per qu? Avi de la Legi Cndor La ra de latac no podia ser lexistncia de depsits darmes, ni casernes o tropes militars, ni objectius estratgics, tampoc era la villa centre dun entramat de comunicacions. Guernica no tenia cap importncia militar o estratgica. La VERGONYOSA RA: provar, en foc real i obert, els nous avions i larmament alemany davant de la imminent Segona Guerra Mundial. En poc temps, ciutats angleses, alemanyes i japoneses serien esborrades del mapa amb el mateix mtode (aix es massacrarien milions de persones i la xifra de baixes es va disparar fins xifres esgarrifoses, +50milions). </li> <li> 12. 1. CONTEXT HISTRIC Un bombarder Heinkel He 111 de la Legi Cndor en 1938. </li> <li> 13. Bomba incendiria de 1kg, de 1. CONTEXT HISTRIC 1936, de la LuftwafeMalgrat les proves irrefutables, com arales bombes alemanyes sense explotar,o els mateixos testimoniatges, elcomandament franquista va negar-hi laseva participaci.Monument situat en el cementiri s ms, Franco per explicar el que no s justificable, de lAlmudena de Madrid, en amb una delirant declaraci, va acusar als mateixosrecord dels alemanys de la legi bascos dhaver incendiat la ciutat amb llaunes deCndor, morts durant la Guerra gasolina, adduint que aix els republicans, en atacar una Civil espanyola. ciutat de la seva zona, podrem acusar els nacionals. Cadets del bndol insurrecte, rebent instrucci per un oficial alemany de la Legi Cndor. </li> <li> 14. 1. CONTEXT HISTRICNo ser fins el 1979 (42 anys desprs), quan el govern alemany en va reconixer lautoria. </li> <li> 15. 1. CONTEXT HISTRIC Cartell allegric produt pel Govern de Arbre de Guernika. la Repblica. </li> <li> 16. 1. CONTEXT HISTRIC Arbre de Guernika </li> <li> 17. 1. CONTEXT HISTRIC </li> <li> 18. Estvem en guerra..., Picasso shavia comproms en la defensa 2. PICASSO I del govern republic i, aquell mateix estiu de 1937, se celebrava LESDEVENIMENT una Exposici Internacional a Pars. Al comenament dany accept lencrrec del govern de pintar un mural de grans dimensions per al pavell de la Repblica espanyola a lExposici Internacional, que estava construint larquitecte Josep Llus Sert. Al llarg dalgunes setmanes pens en un motiu que mostrs lhorror de la guerra; el bombardeig de dia 26 dabril sobre Guernika i les notcies sobre el carcter inhum i salvatge de dit atac, que tota la premsa internacional public, li facilitaren el tema.El dia 1 de maig de 1937 (5 dies desprs del bombardeig), en la manifestaci del Dia delsTreballadors, un mili de persones sortia als carrers de Pars per a mostrar la seva repulsaper la massacre de Guernica. Aquest mateix dia, Picasso contempla la fotografia en blanc inegre titulada "Visions de Guernica en flames". All fou la inspiraci. </li> <li> 19. 2. PICASSO I LESDEVENIMENT 1 de maig va realitzar els primers esbossos del quadre. El quadre pass per vuit fases successives, en les quals canvi la posici dun cap o elimin una figura o un detall; el procs de creaci de lobra est documentat, a ms de pels esbossos, coneixem la gnesi de la versi definitiva perqu Dora Maar (aleshores amant de lartista) va fotografiar cada una de les variacions.Segons Van Hensbergen, tot aquest material pot constituir lexemple millor documentatdel progrs duna obra en tota la histria de lart. En el primer esbs del quadre ja apareixen els personatges principals del Guernica: el brau, la dona amb el llum, el guerrer abatut al terra i... el cavall. </li> <li> 20. DORA MAAR (1936-44) Dora Maar (fotgrafaque va documentar el Guernica i amb qui vatenir una relaci entre1936-1944, ). Va nixeren 1907 i mor en 1977 pobra i sola. </li> <li> 21. s Pablo Picasso, als 56 anys, est treballant en la2. PAVILLON DE LESPAGNE propera obra, el Guernica, que es penjaria en les parets del pavell espanyol del 1937.S, lencrrec propagandstic del govern de laRepblica, per atreure latenci cap a la causarepublicana, en plena Guerra Civil, del que,Picasso, va fer una obra dart i un smbol delpatiment dels ssers humans a les guerres.Picasso va pintar amb passi vertiginosa; vaconfessar que utilitzava els pinzells com elsmilicians utilitzaven el fusell. El resultat fou unquadre de destrucci i de dolor. Placa commemorativa en la casa on Picasso pint el Guernica, Quai das Grands Augustins (Pars). Foto de Dora Maar. </li> <li> 22. 2. PAVILLON ESPAGNOLPicasso va fer molts esbossos i composicions diferents, fins que va considerarfinalitzada la tela, i el mes de juny la versi definitiva ja era acabada. El mes segent ja va poder ser contemplat pels visitants a lExposici Internacional de Pars. </li> <li> 23. 2. PICASSO I LESDEVENIMENT Va voler fer una pintura que fos smbol del horror de la guerra. HAVIA ELEVAT UN FET REAL A LA CATEGORIA DE SMBOL UNIVERSAL. </li> <li> 24. 2. EXPOSICI INTERNACIONAL PARIS 1937La 7 realitzada en Pars, fou titulada ExpositionInternationale des Arts et des Techniques. Ubicada alcentre de la ciutat, a vorera el Sena, en el mateix lloc que ladel 1900, junt a Trocadero. El president francs AlbertLebrun va ser lencarregat dinaugurar aquesta exposici delart i de la tcnica en la vida moderna, el 24 de maig.Albergava els pavellons de nombrosos pasos del mn. Undels que ms varen atreure al pblic, donada la guerra enqu estava immers el pas, fou el Pavel...</li></ul>

Recommended

View more >