Un model d'autoreflexió per a les organitzacions juvenils

  • Published on
    26-Jul-2016

  • View
    217

  • Download
    4

DESCRIPTION

 

Transcript

<ul><li><p>Un model dautoreflexiper a les organitzacionsjuvenilsEstudi sobre el finanament de les organitzacions juvenils:Document de sntesi</p><p>CNJC catal 36 pags 20/1/05 12:44 Pgina 1</p></li><li><p>BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP</p><p>Vidal, Pau, 1967-</p><p>Un Model d'autoreflexi per a les organitzacions juvenils : estudi sobre elfinanament de les organitzacions juvenils : document de sntesi. _(Collecci OTS, reflexions sobre el tercer sector ; 2)BibliografiaISBN 84-393-6605-1I. Sureda, Maria II. Villa, Ana III. Castieira, ngel, 1958-, ed. IV.Cornudella i Lamarca, M. Merc, ed. V. Observatori del Tercer Sector VI.Ttol VII. Collecci: Collecci OTS, reflexions sobre el tercer sector ; 21. Consell Nacional de la Joventut de Catalunya 2. Joves _ Catalunya _Associacions i clubs _ Finanament061.237-053.7(467.1):336.6</p><p>Coordinadors del projecte: ngel Castieira i M. Merc CornudellaDirector del projecte: Pau VidalEquip de recerca: Maria Sureda i Ana Villa</p><p>Primera edici: desembre 2004</p><p> 2004 Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidncia, CETC</p><p>Disseny grfic i maquetaci (coberta i interior): Eumogrfic</p><p>ISBN: 84-393-6605-1Dipsit legal: Impressi: EADOP</p><p>CNJC catal 36 pags 20/1/05 12:44 Pgina 2</p></li><li><p>Sumari</p><p>Presentaci ...................................................................................................................................................... 5</p><p>Part I: Anlisi de les organitzacions juvenils</p><p>El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya ....................................................................... 9</p><p>Les relacions entre les tres rees bsiques destudi................................................................. 10</p><p>Les activitats de les organitzacions juvenils ................................................................................. 10</p><p>Les persones de les organitzacions juvenils ................................................................................. 12</p><p>El finanament de les organitzacions juvenils .............................................................................. 15</p><p>Part II: Un model dautoreflexi per a les organitzacions juvenils</p><p>Explicaci del model ................................................................................................................................... 19</p><p>Eix Estructura financera ............................................................................................................................ 22</p><p>Eix Innovaci en la captaci de fons ................................................................................................. 24</p><p>Eix Tipologia dactivitats ........................................................................................................................... 25</p><p>Eix Presncia de remunerats ................................................................................................................. 26</p><p>Eix Grau de vinculaci ................................................................................................................................ 27</p><p>Eix Sistematitzaci de la gesti ............................................................................................................ 28</p><p>Elements clau per a la gesti eficient duna organitzaci ..................................................... 30</p><p>Qu poden fer altres agents relacionats amb les organitzacions juvenils? ................ 31</p><p>Annex</p><p>Metodologia ..................................................................................................................................................... 33</p><p>Bibliografia ........................................................................................................................................................ 34</p><p>CNJC catal 36 pags 20/1/05 12:44 Pgina 3</p></li><li><p>CNJC catal 36 pags 20/1/05 12:44 Pgina 4</p></li><li><p>Presentaci 5</p><p>Aquest Document de sntesi s el resum del treball realitzat per lObservatori del TercerSector per encrrec del Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC). LEstudi sobre el finan-ament de lassociacionisme juvenil tenia com objectius analitzar el finanament de les entitatsmembres del Consell i oferir recomanacions per a la seva millora. El projecte ha representat mesosde treball conjunt entre el CETC-Observatori del Tercer Sector i el CNJC, amb la participaci cons-tant de les entitats estudiades. Amb aquest breu document presentem les idees ms represen-tatives i una mostra de lenfocament que sha pres per a la realitzaci del treball i la presentacide les conclusions.</p><p>Quan el CNJC ens va parlar daquest estudi, encara estvem finalitzant el Llibre blanc del ter-cer sector cvico-social, que ha representat un esfor de coneixement important sobre les orga-nitzacions socials que treballen a Catalunya. Lenfocament del Llibre blanc va ser generalista pelque fa als subsectors, fent una anlisi transversal respecte de la situaci de la gesti, estructurai relacions de les organitzacions. </p><p>Lencrrec daquest estudi ha representat loportunitat daprofundir en un aspecte rellevant,com s el finanament, en un subsector com les associacions juvenils, complex per la diversitatde les organitzacions presents. </p><p>Analitzar el finanament de les associacions juvenils representa un repte important, ja que estracta dun mbit amb moltes zones fosques, i on sovint es coneix la situaci de les entitats msper la rumorologia i les suposicions que no pas per laproximaci rigorosa. Aix, doncs, aconse-guir realitzar aquesta aproximaci rigorosa a la realitat de les organitzacions mitjanant unarecollida mplia i fidel dinformaci era una primera necessitat de lestudi. Aix ha comportat mol-tes visites a organitzacions, la recollida de molts materials, moltes hores de conversa i de revisi-s de nmeros i papers per aconseguir aquesta visi de la realitat sobre la qual poder construir pos-teriorment. </p><p>Tot i que leix fonamental de lestudi s el finanament, sha considerat necessari analitzar lesorganitzacions des duna perspectiva ms mplia. Per poder estudiar com es financien les enti-tats, cal conixer tamb les seves activitats, les persones amb qui treballen, i altres aspectes orga-nitzatius ms generals. Perqu, en el fons, de qu serveix estudiar els diners i la gesti econmicade les organitzacions si no se les coneix prviament?</p><p>Per tant, tota la part analtica de recollida dinformaci de les organitzacions sha estructuraten tres rees: les activitats, les persones i el finanament. De cara a la segona part de diagnosi ipropostes, per, sha elaborat un model que treballa en diferents criteris que poden servir com aindicadors de les posicions de les entitats en les rees esmentades. A ms a ms, el fet de com-</p><p>CNJC catal 36 pags 20/1/05 12:44 Pgina 5</p></li><li><p>6 Un model dautoreflexi per a les organitzacions juvenils</p><p>binar la informaci de les rees i altres elements addicionals ha fet necessari afegir una darrera reams general, que hem anomenat organitzaci. El model est format per sis criteris diferents, queactuen com a eixos situant-se en cadascuna de les rees com mostra el grfic segent :</p><p>Cal esmentar el carcter prctic i personalitzat de lestudi. En un projecte com aquest, on ses-tudien organitzacions tan diverses entre elles, sembla difcil parlar duna situaci nica, per enca-ra s ms complicat realitzar propostes tils per a tothom. s per aix que sha optat per treba-llar amb un model de reflexi que permeti a les organitzacions realitzar el seu propi diagnstic, pertal de ser capaces descollir elles mateixes les propostes que ms sadeqin a les seves possi-bilitats i necessitats.</p><p>Per aquest motiu, tot i que lanlisi de les entitats ha estat realitzada de manera global, en lapart de propostes sha treballat amb un enfocament molt obert i flexible que permeti a cada orga-nitzaci elegir les opcions que consideri ms encertades en funci dels seus desigs, particularitatsi visi de futur. Per poder decidir quines propostes interessa adoptar i quins consells seguir, per,sempre ser necessari dur a terme una reflexi prvia sobre la situaci de lentitat, que s la pri-mera tasca que permet realitzar el model proposat en lestudi.</p><p>100%pblic</p><p>Equilibrat</p><p>100%privat</p><p>Nousmecanismes</p><p>Combinaci</p><p>Mecanismestradicionals</p><p>Orientacia serveis</p><p>Equilibrat</p><p>Mobilitzacii participaci</p><p>Totalmentindependent</p><p>Coordinacientre entitats</p><p>Totalmentdependent</p><p>100%membres</p><p>Equilibrat</p><p>100%assalariats</p><p>Procedimentsestablerts</p><p>Equilibrat</p><p>Improvisaci</p><p>Estructurafinancera</p><p>Innovacicaptaci fons</p><p>ORGANITZACI</p><p>FINANAMENT</p><p>Sistematitzacigesti</p><p>Grauvinculaci</p><p>Presnciaremunerats</p><p>Tipologiaactivitats</p><p>PERSONES ACTIVITATS</p><p>CNJC catal 36 pags 20/1/05 12:44 Pgina 6</p></li><li><p>Presentaci 7</p><p>Cal tenir present que en moltes ocasions el mateix dia a dia, les presses i la manca de situa-cions reals en que es presenti una necessitat evident de treballar la reflexi des de les mateixesentitats (autoreflexi), generen que aquest tipus de tasques quedin excessivament menystingudes.No obstant, una organitzaci que pretn millorar dia a dia cal que sigui conscient de qu s, qufa i cap a on vol anar, sempre comparant els seus desigs amb la seva situaci real. Aquest s l-nic cam per poder treballar en la millora de lorganitzaci, i poder, gradualment, anar creant un camque permeti avanar en aquest sentit. Si el dia a dia no deixa realitzar diagnstics daquest tipus,podem estar dirigint-nos inconscientment cap a una situaci molt divergent al nostre ideal. </p><p>Esperem que el model que presentem en aquest estudi pugui servir com una primera eina perles organitzacions que es plantegin una millora en el seu finanament. </p><p>bviament, no totes les organitzacions podran aplicar el model de la mateixa manera, icadascuna posar lmfasi en uns elements o altres segons les seves caracterstiques. Fins i totalguna organitzaci pot agafar leina com a base per a treballar una metodologia prpia ms adap-tada al seu cas. Tant en un cas com en laltre, esperem que les entitats siguin conscients de laimportncia que t la reflexi interna per poder treballar amb una visi a mitj i llarg termini, ques el que permet que la feina diria sadeqi al treball i les aportacions que es volen fer a la socie-tat en general, i, ms concretament, als joves que hi participen.</p><p>Seguint els objectius de lestudi, aquest document de sntesi sha estructurat en dues parts.En una primera es detalla i resumeix la informaci recollida prop de les mateixes entitats en les tresrees destudi: les activitats, les persones, i el finanament. En la segona part sinclouen eldiagnstic i les propostes, seguint el model creat per lestudi, amb una explicaci prvia.</p><p>Finalment, noms ens queda agrair a tots aquells i aquelles que han collaborat en lestudi i hanparticipat en ell. Ens referim al mateix Consell, el seu equip directiu i el secretariat, per la informaciaportada i el suport constant durant tot el procs delaboraci; per tamb a totes les entitatsmembres del Consell que han collaborat activament en el nostre estudi. Moltes grcies, doncs,per ajudar-nos a conixer millor el moviment associatiu, per tot el material i la informaci aportada,pel temps dedicat a les entrevistes, per haver assistit a les reunions i haver aportat totes les vos-tres idees i suggeriments. </p><p>CNJC catal 36 pags 20/1/05 12:44 Pgina 7</p></li><li><p>Part I: Anlisi de les organitzacions juvenils</p><p>1. Qu fan? - Les activitats2. Qui ho fa? - Les persones3. Amb quins recursos? - El finanament</p><p>CNJC catal 36 pags 20/1/05 12:44 Pgina 8</p></li><li><p>Part I. Anlisi de les organitzacions juvenils 9</p><p>El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya</p><p>El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya s la plataforma no governamental que aple-ga tant les principals entitats juvenils de Catalunya com els consells de joventut. El seu paper fona-mental s la promoci dels interessos dels infants i joves davant dels poders pblics.</p><p>El CNJC va adquirir naturalesa legal amb la Llei 14/85, de creaci del Consell Nacional de laJoventut de Catalunya, que determina el seu carcter privat, en condici dONL, per regit per dretpblic.</p><p>Tot i que les organitzacions membres sn de naturalesa diversa, es pot fer una classificacide les entitats segons diferents nivells de concreci. A part dels membres de ple dret, el Consellcompta amb una srie dorganitzacions que collaboren amb aquest en projectes determinats toti no ser-ne formalment membres.</p><p>El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya s la plataforma de les associacions i les ONGjuvenils catalanes i actualment est formada per 77 entitats.1</p><p>Les entitats membres</p><p>Es pot fer una primera classificaci de les entitats que participen segons la seva pertinenao no com a membres del Consell. Hi ha dos tipus dorganitzacions membres. Duna banda, les ano-menades entitats de ple dret i, de laltra, les entitats adherides. A ms a ms, dins daquestes duescategories, les entitats se subdivideixen en les categories que mostra la taula segent:</p><p>Taula 1. Tipologia de membres del CNJC</p><p>Entitats de ple dret EducativesSindicals destudiants i treballadorsCulturals i dintercanvisPoltiquesSocials especialitzades</p><p>Entitats adherides Prestadores de serveis a la joventutConsells de joventutAltres membres que encara no compleixen requisits</p><p>Entitats collaboradores</p><p>1. Nombre de membres en el moment de la realitzaci del treball de camp de lestudi. Febrer 2003.</p><p>CNJC catal 36 pags 20/1/05 12:44 Pgina 9</p></li><li><p>10 Un model dautoreflexi per a les organitzacions juvenils</p><p>Les relacions entre les tres rees bsiques destudi</p><p>Estudiar el finanament de les organitzacions, detectar quins snels seus problemes de gesti i quines sn les possibilitats de millora fanimprescindible tenir un coneixement global de les entitats. Parlar delfinanament va ms enll de saber de quins diners disposen lesorganitzacions. Per entendre la situaci financera de les entitats, caluna visi de conjunt dels aspectes que poden ajudar a lentenimentdels problemes existents i de com es poden resoldre o millorar.</p><p>Per a qualsevol associaci, el volum i les fonts de finanamentemprades dependran del tipus dactivitats que realitzi, per tamb deles persones amb qui treballi.</p><p>La primera cosa en la qual hom es fixa quan analitza una organitzaci s a qu es dedica. Ensegon lloc, i per fer palesa la relaci que t amb el finanament, cal fixar-se amb qui es compta perpoder tirar endavant la missi organitzativa. Un cop analitzats aquests dos elements, ser msfcil veure la relaci individual que sestableix en cadascuna de les organitzacions entre qu esfa, amb qui es fa i com es finana.</p><p>Lestudi se centra en el finanament de les organitzacions juvenils. No obstant aix, pels motiusque sacaben desmentar, per realitzar el treball de camp (entrevistes i taules subsectorials)tamb es va sollicitar informaci sobre les activitats i les persones.</p><p>Les activitats de les organitzacions juvenils</p><p>Qualsevol organitzaci neix amb una missi especfica i unsobjectius que reforcen la ideologia i les causes que es defensen.Aquesta missi es materialitzar en les activitats que realitza, quetamb es poden anomenar projectes o programes.</p><p>En el si de les entitats juvenils existeixen diferents tipus dasso-ciacions, la qual cosa es reflecteix en la varietat dactivitats que rea-litzen. Cal tenir present que el mateix Consell opta per separar les enti-tats...</p></li></ul>