Treball Recerca Batxillerat Júlia

  • Published on
    29-Jan-2017

  • View
    213

  • Download
    0

Transcript

ESCENARIS POSSIBLES DEL CANVI CLIMTIC

SIMULACI DE LA LNIA COSTERA CATALANA

Jlia Carreras Marn

TREBALL DE RECERCA 2n BATXILLERAT IES MARAGALL

SEMINARI DE CINCIES NATURALS TUTORA: SRA. ELISABETH SAGARRA

CURS 2007 - 2008

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

2

Dedico aquest treball de recerca a Ilya Prigogine (Moscou, 1917-Bruselles, 2003)

Premi Nobel de Qumica 1977 S que pot semblar del tot desmesurat relacionar la figura dun Premi Nobel amb un inicial i elemental treball de recerca de batxillerat. Mes dalguna manera he de reconixer la transcendent inspiraci que ha representat el descobriment del seu pensament per el desenvolupament del meu treball. En tot moment he tingut present la seva concepci de la implicaci del temps en els processos naturals, la impossibilitat llavors de fer prediccions deterministes i la necessitat de considerar lactivitat humana formant part de la realitat natural i per tant de la explicaci cientfica. No s a on arribar al llarg de la meva vida, per segur que trobar diverses bifurcacions, on no sempre podr elegir el cam, per lo que es del tot cert es que no podr tornar enrere. Ara ha estat el moment de fer el meu primer treball de recerca i res tornar a ser com abans era, doncs mha quedat molt clar que l avui es el dem i el dem mai ser l avui.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

3

- SUMARI -

Dedicatria 2

SUMARI 3

Prleg 5

Agraments 7

INTRODUCCI

1. Elecci del tema 9

2. Transcendncia del tema 10

3. Objectius de la recerca 11

4. Metodologia del treball 12

4.1. Caracterstiques tcniques del model digital delevacions 12

4.2. Caracterstiques tcniques del programa MiraMon 13

4.3. Bases de dades utilitzades 14

4.4. Tractament analtic de les dades 15

5. Estructura del treball 17

PRIMERA PART . ESTAT DE LA QUESTI

1. El concepte de sistema climtic 19

1.1 Els conceptes de clima i temps 19

1.2 El concepte de sistema climtic 19

1.3 El concepte de canvi climtic 21

2. El funcionament del sistema climtic 22

2.1 La radiaci solar i el balan de radiaci del sistema climtic 22

2.2 El balan de radiaci i lequilibri energtic del sistema climtic 22

2.3 Els acoblaments interns del sistema climtic 27

3. Evidencies cientfiques del canvi climtic i escenaris de futur 29

3.1 Les evidencies cientfiques del canvi climtic 29

3.2 Escenaris de futur del canvi climtic 31

3.3 El canvi climtic a Catalunya 33

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

4

SEGONA PART . SIMULACI DE LA LINIA COSTERA CATALANA

1. El litoral catal i el canvi climtic 36

1.1 El canvi climtic i la pujada del nivell del mar 36

1.2 Caracterstiques actuals del litoral catal 37

1.3 Possibles efectes del canvi climtic a la costa catalana 38

2. Les principals zones dimpacte sobre la costa catalana 40

2.1 Localitzaci de les principals zones dimpacte 40

2.2 Visualitzaci de la dimensi territorial dels impactes 41

2.3 Anlisi dels usos del sl afectats a Catalunya 49

3. Els escenaris de futur de la mxima afectaci de la pujada del nivell de la mar 52

3.1 Lescenari de lAlt Empord 52

3.2 Lescenari del Baix Empord 55

3.3 Lescenari del delta del Llobregat 58

3.4 Lescenari del delta de lEbre 61 CONCLUSIONS

1. Conclusions teriques 65

2. Conclusions aplicades 66

3. Reflexions tiques 67 BIBLIOGRAFIA

69 NDEX DE GRFICS

70 APNDIX ESTADSTIC

71

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

5

- PRLEG

Observant les onades a la vora de la mar en una tranquilla platja menorquina, vaig comprendre la multiplicitat de processos que coincideixen en cada instant i la gran dificultat llavors de copsar la dinmica de qualsevol canvi. Laigua anava i tornava a un ritme quasi peridic, per cada vegada dibuixava diferents ones sobre la sorra mullada, unes extenses i pausades, daltres petites i rpides. La grandria de les onades, la seva velocitat, el seu angle dinclinaci respecte a la lnia de costa ... tot estava en equilibri i a la vegada canviava constantment. Amb menys regularitat els banyistes passejaven, i les seves petjades desapareixien ms prest o ms tard segons els hi arribava laigua. Els infants, amb els seus cubells, molt sovint no encertaven el lloc ni el moment per omplir los daigua i de sobte, en retornar, comprovaven desconcertats que una onada ms gran havia ensorrat part de la seva obra. La sorra, el vent, la temperatura de laigua, els patins entrant i sortint, les barques apropant-se a la cala, un vaixell bastant ms allunyat, una llanxa rpida, els banyistes daqu cap enll Com esbrinar quan laigua arribaria a emportar-se aquella petita petxina nacrada? .... I a la fi se la va endur quan menys mho esperava!. . . . . . El meu pare explica que, quan ell era jove, a un extrem de la platja hi havia una font daigua dola. Els meus germans grans recorden que quan ells eren petits, encara existia aquella font, per ja dins la mar i que cada any els hi costava ms de trobar. Aquesta referncia familiar a la font de la platja, sempre mhavia semblat una mena dhistria mgica, doncs la meva germana i jo moltes vegades la vrem cercar i mai la vrem trobar. Fa uns anys van fer obres a la cala. Van enderrocar la caseta de pedra de la barca de la nostra famlia i que ms tard havia estat punt datenci de la Creu Roja. Encara queden en el penya-segat els trets de lantiga construcci i els forats on es recolzaven les bigues. Uns metres ms enll van construir una altre caseta ms moderna i arran de la mar un llenegall per les barques va posar fi al nostre somni de retrobar la font de la platja i ens vam oblidar della. Aquest estiu, al fil del meu treball de recerca, el record em va retornar. Segurament la sobrexplotaci de les aiges subterrnies la va fer desaparixer, per ... no podia haver collaborar tamb una possible pujada del nivell del mar?. Inevitablement vaig imaginar el mar fins el fons de la cala, no calia que laigua arribs a les cases, sense platja les cases quedarien enfonsades. . . . . A lestiu a Menorca es freqent observar, sobre la terra o mar endins, caps de fibl, petits huracans, produts per un fort escalfament local. Jo nhe vist uns quants a la meva vida. En Diego, el pags, explica que la seva mare coneixia una dita per esvair-los, que li havia ensenyat la seva avia. No haurien de ser gaire potents quan desapareixien en el poc temps de dir aquella invocaci. Els darrers estius nhi ha hagut alguns que haguessin necessitat repetir-la ms de cinquanta vegades. Lestiu denguany, per, no nhe vist cap. Ha estat un estiu poc calors, quan de fet sesperava tot el contrari. No han faltat veus, ignorants i cregudes, qestionant el canvi climtic.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

6

Per a mi, aquest any la qesti del canvi climtic no ha estat noms el tema del meu treball de recerca. Ha format part del meu pensament, de les meves experincies i de les meves emocions, i fins i tot he participat en la filmaci dun audiovisual per la EXPO de Saragossa, dedicat al canvi climtic. Durant el rodatge vaig poder experimentar i patir les pluges torrencials provocades per una gota freda al Mediterrani. Estic finalitzant el meu treball. Aquesta setmana est fent fora fred. Sembla que a lhivern no li agrada el canvi climtic i reivindica aix la seva arribada. La mare mapropa un got de llet calenta en el bol que va comprar el pare a Toronto, quan jo comenava aquest treball de recerca sobre el canvi climtic. El recipient de cermica en el seu lateral cilndric t projectat un planisferi, que quan sescalfa va representant la progressiva pujada del nivell del mar a escala mundial. Es una bona imatge per posar el punt i final en aquest treball, sense oblidar que a la nostra societat el canvi climtic es tamb inevitablement un objecte de consum.

Jlia Carreras

Barcelona, desembre 2007.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

7

- AGRAMENTS - Agraeixo a la Generalitat de Catalunya la oportunitat que ens dona als estudiants de batxillerat de fer un treball de recerca. Agraeixo a l Institut Cartogrfic de Catalunya ( ICC ) el haver posat a la meva disposici de forma gratuta el model digital delevacions de Catalunya que necessitava per fer aquest treball. De forma especial al seu director, Sr. Jaume Miranda, per la seva autoritzaci daccs al model i a la cap de l'rea de Cartografia, Sra. Isabel Tic, per la seva orientaci en la elecci del model emprat. Agraeixo al Centre de Recerca Ecolgica i Aplicacions Forestals ( CREAF ) laccessibilitat que ofereix, oberta i gratuta, al programa MiraMon. Agraeixo a la empresa cartogrfica SITEM, on vaig fer la matria destada a la empresa, lassessorament i suport tcnic que mha donat per poder desenvolupar aquest treball. Agraeixo al IES Maragall la formaci i estmuls rebuts al llarg dels meus estudis. Agraeixo al Seminari de Cincies Naturals lacceptaci del meu projecte de treball de recerca i en particular a la meva tutora, la professora Elisabeth Sagarra, la seva confiana, orientaci i suport en tot moment. Agraeixo a la meva famlia lexemple viscut de dedicaci a lestudi, aspiraci de coneixement, llibertat de pensament i satisfacci per la feina ben feta. I finalment el meu agrament va dirigit al meu ordinador, veritable coautor daquest treball de recerca. Sempre disposat a rebre les meves ordres. Quantes vegades equivocades!. Ell ha estat qui ha detectat els meus errors i qui ha esperat , silencis i pacient, lordre correcte. Ell ha estat el meu company de feina, hores i hores, dies i dies; fins i tot, incansable, alguna nit ha seguit calculant mentre jo dormia. Sense ell aquest treball no shagus pogut ni tan sols imaginar.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

8

INTRODUCCI

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

9

- 1. ELECCI del TEMA - Vaig comenar a pensar en el treball de recerca fa dos anys, quan la meva germana feia el seu. A tercer curs dESO, fent un treball de comentari de notcies a la premsa, havia descobert la problemtica entorn a lexperimentaci amb cllules mare i vaig pensar que aquest podria ser un bon tema per al meu treball de recerca. A fi de preparar-me, lestiu del 2006, en acabar lESO, em vaig matricular en un curs sobre: Cllules mare, realitat o ficci? en el programa "Els juliols de la U.B.. Vaig seguir el curs amb esfor i inters creixent en mig dun pblic dexperts i estudiants universitaris i vaig arribar a la conclusi que un treball experimental sobre les cllules mare estava fora del meu abast. Buscant una sortida al meu inters inicial vaig pensar que una possible opci seria tractar-lo des de el punt de vista de la biotica i tot duna vaig comenar a cercar bibliografia. De seguida em vaig adonar que per aquest cam entrava en el camp de la filosofia i un treball filosfic sallunyava fora dels meus interessos de recerca en aquell moment. Aix que en comenar el batxillerat estava sense tema de recerca i molt confusa. Per aviat una nova problemtica cientfica va comenar a captar el meu inters. Tothom parlava del canvi climtic i de nou vaig cercar bibliografia, ara en relaci amb aquest nou tema. A casa vaig trobar un monogrfic de la revista Investigacin y Ciencia bastant antic que ja tractava el tema i en una llibreria vaig trobar un altre monogrfic de la mateixa revista acabat de publicar. Tots dos recollien una selecci darticles cientfics sobre el canvi climtic, cosa que em va permetre contrastar l'evoluci que shavia produt en els darrers 20 anys en el tractament del tema. Gaireb ja estava decidida a orientar el meu treball de recerca en aquesta direcci, per no sabia com concretar-lo. La trobada duna cita d'Ilya Prigogine va ser significativa:

No podemos tener la esperanza de predecir el futuro, pero podemos influir en l. En la medida en que las predicciones deterministas no son posibles, es probable que las visiones del futuro, incluso las utpicas, desempeen un papel importante en esta construccin.

De los relojes a las nubes 1995

No coneixia lautor, no sabia llavors que era un fsic, Premi Nobel de qumica, que va revolucionar el punt de vista atemporal de la fsica clssica amb les seves teories sobre els processos irreversibles, de gran impacte en la qumica, la biologia i la ecologia. Les seves paraules em van captivar. La recerca cientfica no noms investigava el present i el passat, tamb podia imaginar el futur i no per dir com seria necessriament, sin com podia ser; el que s'esdevingus desprs dependria de la nostra actuaci i de la resposta de la natura. Aleshores vaig veure clar quin tema volia per al meu treball de recerca: La simulaci dun possible escenari a partir de les hiptesis del canvi climtic, concretat en la futura lnia costera catalana.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

10

- 2. TRANSCEDNCIA del TEMA - El canvi climtic s possiblement en la actualitat, una de les qestions cientfiques que ms preocupen. s objecte destudi preferent dels cientfics, tema de debat en els frums poltics i notcia constant en els mitjans de comunicaci. Sense cap dubte, la qesti del canvi climtic est de moda, per no s la primera vegada que se'n parla i s'escriu mpliament sobre el tema. Ja el 1990, el Dr. Manuel Puigcerver, catedrtic de Fsica de l'aire de la Universitat de Barcelona, presentava la traducci duna selecci darticles sobre el tema, publicats en prestigioses revistes cientfiques durant la dcada anterior (El Clima, Investigacin y ciencia 1991). Aix doncs, ja fa ms de 20 anys que es discuteix sobre la qesti del canvi climtic. Les posicions aleshores eren moderades, ja que lestat de coneixement del funcionament del sistema climtic i de levoluci del clima de la Terra era desigual. Es coneixia b la seva evoluci geolgica, en menor mesura les seves variacions histriques i sobservaven les seves alteracions anmales recents causades tant per factors naturals com per lactivitat humana. Les conclusions en aquells moments eren clares. Els cientfics devien seguir investigant, els pasos desenvolupats reduir el seu malbaratament energtic i la societat en general anar adaptant-se als canvis del clima, previsiblement lents per inevitables. La qesti del canvi climtic ha ocupat tots aquests anys les agendes poltiques, ha envat els mitjans de comunicaci i shan anat experimentant i introduint ls denergies alternatives. Tot i aix, sha avanat poc, ja que el malbaratament energtic segueix generalitzant-se i ladaptaci de la poblaci s simplement passiva o fins i tot contraproduent, com per exemple quan es combat laugment de les temperatures amb un creixent s de laire condicionat. El que s podem reconixer s que els cientfics han seguit investigant, que es coneix millor el funcionament del sistema climtic, que es disposa dabundants dades precises i contrastades sobre la realitat del canvi climtic i que shan elaborat complexos models de predicci climtica a mig i llarg termini (Cambio climtico. Investigacin y ciencia 2006). Els possibles escenaris futurs del canvi climtic shan anat visualitzant de tal forma que avui podem imaginar el nostre futur climtic i fins i tot preveure el que haurem de fer si volem canviar-lo. Les preocupacions no es limiten avui al problema de lescalfament global, sin a les seves mplies conseqncies ecolgiques i socio-econmiques, aix com a la possible acceleraci del procs. Si el 1990 es consideraven els canvis climtics inevitables i lents, en la actualitat es preveuen bruscs per evitables si es prenen les mesures adients. Un dels possibles efectes de lescalfament global que avui es considera amb preocupaci creixent s lelevaci del nivell del mar i la conseqent alteraci de las lnies de costa. Aquesta qesti, encara que polmica, s especialment transcendent, ja que la majoria de la poblaci mundial est assentada a les franges costeres dels continents, on es troben a ms les principals infrastructures viries i econmiques. Al nostre pas, amb una economia molt basada en la activitat turstica no costa imaginar el risc que representaria una alteraci daquest tipus. Aquest treball de recerca pretn aplicar les hiptesis que avui es formulen en relaci amb aquest possible augment del nivell del mar en el cas de la costa catalana, realitzant una simulaci de la futura lnia costera per tal de poder avaluar les seves conseqncies ecolgiques i socio-econmiques. Perqu, tal com diu Ilya Prigogine, s necessari visualitzar els possibles escenaris, fins i tot els ms desfavorables i utpics, per poder actuar i construir un futur millor.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

11

En el decurs de la realitzaci daquest treball, els estudis cientfics i la conscienciaci poltica en torn a la qesti del canvi climtic han merescut el mxim reconeixement internacional, rebent el Premi Nobel de la Pau. En atorgar aquest premi a lIntergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) i al poltic norteameric Al Gore el comit del Nobel ha volgut reconixer el doble vessant, cientfic i poltic, implicat en aquesta qesti. El canvi climtic no s noms una problemtica cientfica clau del nostre segle XXI, sin que ha esdevingut tamb una problemtica econmica, social i de seguretat en lactual mn globalitzat. Previsiblement la problemtica ms greu en un futur proper i que, com sol passar sempre, afectar ms negativament als pobles que viuen en pitjors condicions. Ells seran els que patiran les sequeres extremes i les inundacions devastadores, ells seran els que hauran demigrar i els que patiran els conflictes en la lluita pel control del recursos bsics per la vida.

- 3. OBJECTIUS de la RECERCA - Els objectius plantejats en aquest treball de recerca i que a continuaci sespecifiquen, sn de diferents tipus. Uns tenen a veure amb lampliaci del meu coneixement sobre el tema i altres amb laprenentatge de mtodes i tcniques de recerca. Coneixements i tcniques necessries per poder realitzar lestudi concret dels possibles efectes del canvi climtic sobre la lnia costera catalana i els seus impactes ecolgics i socio-econmics. El treball t tamb un objectiu final de reflexi sobre la nostra intervenci en els processos naturals i la manipulaci tamb ideolgica que molt sovint fem de la natura. *Objectius terics dampliaci del meu coneixement:

1- Conixer el funcionament del sistema climtic.

2- Conixer les diferents teories sobre el canvi climtic. *Objectius prctics daprenentatge en tcniques de recerca:

3- Aprendre a utilitzar un programa de tractament dimatge de satllit. *Objectius aplicats de realitzaci dun estudi concret:

4- Realitzar una simulaci de la lnia costera catalana en un futur, afectada per les hiptesis actuals sobre el canvi climtic.

5- Avaluar els impactes ecolgics i socio-econmics que tindria una elevaci del nivell

del mar a Catalunya. *Objectius tics de conscienciaci:

6- Situar el problema del canvi climtic en el seu context cientfic, a fi de poder superar la simplicitat de les postures radicals que sovint circulen entre l'opini pblica.

7- Prendre conscincia dels reptes que ens planteja el canvi climtic a fi de poder

evitar-los.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

12

- 4. METODOLOGIA del TREBALL - Aquest treball de recerca parteix de la hiptesis de que qualsevol elevaci de la lnia de costa a Catalunya, per petita que sigui, comportar importants impactes mediambientals en determinats indrets i greus conseqncies socio-econmiques. El grau dels impactes dependr del tipus de costa i dels usos del sl afectat. Lgicament en els deltes i costes baixes s on la elevaci del nivell del mar tindr ms penetraci en el territori, afectant la sedimentaci dels rius, la salinitzaci de les aiges subterrnies, les infrastructures del litoral, etc. Per poder avaluar aquests impactes sha fet una simulaci terica de la lnia de costa a partir dun model digital delevacions del terreny. Un model digital delevacions s una imatge de satllit que emmagatzema valors altimtrics referits al valor mitj (normalment en decmetres) de laltitud de cada pixel; s a dir que el seu grau de precisi depn de les dimensions del pixel (quan ms petita s la superfcie del pixel, ms precs s el model). Existeixen diversos models digitals delevacions referits a Catalunya. La NASA t un model daccs gratut amb una resoluci espacial de 75x75 metres. LInstitut Cartogrfic de Catalunya t models de ms precisi, en concret disposa dun de 30x30 metres de resoluci i un altre de 15x15 metres, aquest darrer molt ms precs per ms difcil de manipular. Seguint les orientacions de la cap de lrea de Cartografia del ICC, Sra. Isabel Tic, vaig optar pel primer (30x30), ja que era el que em permetia treballar a la vegada a escala general, del conjunt de la costa, i a escala local, en els llocs de ms impacte. Per al tractament de les dades que subministra el model digital sha utilitzat un programa de tractament dimatges de satllit. El millor programa per aquest treball de recerca s el MiraMon, un Sistema dInformaci Geogrfica (SIG) i software de teledetecci, que la Generalitat de Catalunya a travs del CREAF (Centre de Recerca Ecolgica i Aplicacions Forestals) posa a disposici gratuta dels estudiants de Catalunya, inclosos els estudiants de Batxillerat. Aquest programa permet visualitzar i tractar la informaci del model digital del terreny i posar-la en correlaci amb el conjunt de dades del SIG del Centre de Documentaci del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, que inclou una molt mplia informaci sobre els usos del sl a Catalunya. s a dir, treballant amb aquest programa he pogut fer la simulaci de la lnia de costa i a la vegada lavaluaci dels usos del sl afectats, aix com l'edici dels mapes resultants.

- 4.1. Caracterstiques tcniques del model digital delevacions - Un model digital delevacions (MDE) s una estructura numrica de dades que representa la distribuci espacial de laltitud del terreny, es una malla regular quadrada superposada al territori amb un punt daltitud en cada un dels seus vrtexs. El rigor en la representaci de laltitud en un model delevacions depn de la qualitat de la informaci en la qual es basa. Les dades daltituds sobre el nivell del mar que contenen poden procedir de les corbes de nivell dels mapes topogrfics convencionals o b haver estat obtingudes per mitj de fotografies aries, imatges de satllit o imatges de radar. La precisi dun MDE depn tamb de la seva resoluci espacial, s a dir de lamplada de la quadrcula. Quan ms petita s la retcula, ms precisi t el model, ja que augmenta el nombre de vrtexs amb informaci altimtrica.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

13

L Institut Cartogrfic de Catalunya, organisme responsable de la cartografia oficial de Catalunya, gestiona i actualitza de manera continua des de lany 1987 les bases de dades altimtriques en malla regular, que configuren els diferents models delevacions de Catalunya. El model delevacions del terreny que he emprat en aquest treball de recerca s un dels models amb els que regularment es treballa a lICC sobre el territori de Catalunya. Es un model matemtic en format rster, que recull laltitud del territori de Catalunya amb una resoluci de 30 x 30 metres. No es un model de lliure disposici; el director de l ICC, Sr. Jaume Miranda, ha autoritzat laccs per a la realitzaci daquest treball de recerca. Per poder-lo manipular en el meu ordinador amb ms facilitat, s a dir sense haver de passar-me hores en la seva descrrega, a lICC noms em van gravar la cobertura de la franja costera catalana fins als 200 metres daltitud. Puc dir que ha estat ms que suficient, ja que ha cobert amb escreix lespai a analitzar i el seu tractament encara era realment lent, cosa que ha representat moltes i moltes hores de dedicaci.

- 4.2. Caracterstiques tcniques del programa MiraMon -

El programa MiraMon s un Sistema dInformaci Geogrfica (SIG o GIS en angls) i software de Teledetecci que permet visualitzar, consultar, analitzar i editar tant mapes rster com mapes vectorials. Un SIG s un sistema informtic que permet emmagatzemar, analitzar, manipular, relacionar i representar un important volum dinformaci digitalitzada amb la seva localitzaci geogrfica segons els sistemes internacionals de coordenades geogrfiques i coordenades UTM. En un arxiu rster la informaci territorial sestructura en base a una retcula generalment quadrada. Cada quadrcula (cllula o pixel) est referenciada geogrficament en un sistema de coordenades i en cada una consta un valor per cada atribut representat. El pixel (de picture element) s cadascun dels elements que formen una imatge en referncia a una matriu que els localitza per files i columnes. s la unitat bsica dinformaci duna imatge rster. Sn imatges rster les ortofotos i els models digitals del terreny i en general totes les imatges de teledetecci captades per sensors a distncia. En un arxiu vectorial la informaci territorial sestructura en base a punts, lnies i polgons, definits per les coordenades dels punts i vectors que els configuren. Sn mapes vectorials els mapes topogrfics convencionals, els mapes temtics i en general tots els mapes que contenen punts, lnies o polgons. La resoluci duna imatge rster s defineix per la dimensi dels pixels, s el millor sistema per a la representaci digital de fotografies aries o imatges de satllit, per tenen menys precisi en la delimitaci de permetres i formes que els mapes vectorials. Aquests darrers sempre tenen ms precisi cartogrfica. Des del 1995, el programa MiraMon es gestiona al CREAF amb seu a la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB). s mpliament utilitzat a les universitats, instituts de recerca i gaireb a tota lAdministraci pblica catalana.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

14

Els servidors MiraMon donen accs a enormes volums de dades a Internet amb diferents formats rsters i vectorials. Entre aquests servidors destaca el Servidor dImatges de satllit de Catalunya (SatCat), ubicat al Centre de Documentaci del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Amb la informaci seleccionada daquests servidors el programa permet obtenir tot tipus destadstiques. El programa MiraMon permet tamb la digitalitzaci en pantalla sobre capes rster i vectorials, per poder generar noves i diverses capes i a partir delles nous mapes. Els mapes generats amb el programa MiraMon sn fitxers que obren un conjunt de capes rster i vectorials per a la seva visualitzaci i impressi. Per poder ajustar les diverses capes i mantenir lescala, el programa visualitza les coordenades cartesianes de la projecci (coordenades UTM) i les coordenades geogrfiques (longitud - latitud). Els mapes finalment es poden imprimir en paper amb escala grfica i numrica, orientaci i llegenda; per tamb es poden exportar a Internet, on es poden consultar amb qualsevol navegador de web. Laccs al programa MiraMon no s difcil. A part de la possibilitat daccs gratut, per a la seva utilitzaci noms cal un ordinador amb processador Pentium, de 16 Mb de memria i 80 Mb de disc dur, un monitor de 800x 600 pixels i una targeta grfica de 256 colors, i treballar amb un sistema operatiu Microsoft Windows 9x / Millenium Editor / Nt / 2000 / XP / 2003 Server per plataformes x 86. Un altre cosa s desprs aprendre a fer-lo servir, que s ja molt ms complicat. De fet, en aquest treball noms he fet una utilitzaci bastant escassa de les seves immenses possibilitats.

- 4.3. Bases de dades utilitzades -

En la realitzaci daquest treball de recerca he utilitzat tres tipus de bases de dades digitals, referides respectivament a informacions topogrfiques de conjunt, dades estrictament altimtriques i informacions sobre usos del sl. Les tres bases de dades utilitzades shan consultat i analitzat amb el programa MiraMon. Les dades topogrfiques de conjunt shan obtingut consultant els corresponents mapes topogrfics digitals de lICC del conjunt de la costa catalana. Els mapes topogrfics digitals constitueixen en ells mateixos inventaris dinformaci del territori i permeten la consulta a diferents escales, de manera que quan samplia la escala i ens apropem a espais ms reduts, augmenta el nivell de la informaci aix com la precisi de les seves localitzacions. Tamb del mateix ICC shan utilitzat les ortofotos de les rees analitzades, que han servit de base per visualitzar la simulaci de la futura lnia costera. Les dades estrictament altimtriques shan obtingut del model delevacions del terreny emprat. Les seves caracterstiques tcniques ja han estat presentades abans. El MDE subministra dades altimtriques molt precises i perfectament georeferenciades. Aquestes dades sn las que mhan perms delimitar la futura lnia de costa resultant del possible ascens del nivell del mar. Tamb shan utilitzat per delimitar els diferents nivells dimpacte en cada una de les rees analitzades. Les dades referents a usos del sl shan extret del Servidor dImatges de Satllit de Catalunya, ubicat al Centre de Documentaci del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Aquest servidor subministra informaci sobre Catalunya permanentment actualitzada i classificada en sis grans conjunts de bases de dades (Aigua, Atmosfera, Focus, Infraestructures, Territori i Atles climtic). La informaci sobre els usos del sl sinclou en el bloc Territori.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

15

De les diverses bases de dades disponibles en aquest conjunt sha utilitzat el Mapa de Cobertes de Sl de Catalunya. A continuaci es presenta la fitxa daquesta base de dades. El Mapa de Cobertes de Sl de Catalunya (MCSC)

Nom de la base

Mapa de Cobertes del Sl de Catalunya (MCSC)

Contingut de la base Delimitaci digital dels principals tipus de cobertes del sl (boscos, conreus, zones urbanitzades, etc.) amb gran nivell de detall : l'escala de treball est al voltant d'1:3.000, i la superfcie mnima de digitalitzaci s de 500 m. El MCSC es realitza al Centre de Recerca Ecolgica i Aplicacions Forestals (CREAF), inicialment va rebre el suport del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i actualment s finanat pel Departament de Medi Ambient.

Darrera actualitzaci 8/11/2006

Base de referncia Ortofotomapes 1:25.000 en color de l'ICC, srie del 1993

Mtode de captura La delimitaci de les rees es fa a partir de fotointerpretaci i digitalitzaci en pantalla d'ordinador, la qual cosa permet utilitzar altres elements de cartografia digital com a suport. Es fan les correccions topolgiques pertinents i s'enllaa l' atribut del tipus de coberta.

Informaci associada a cada element

Tipus de cobertes del sl

Boscos densos (no de ribera), Boscos clars (no de ribera), Boscos de ribera, Reforestacions, Plantacions de pollancres, Plantacions de pltans, Matollars, Vegetaci d'aiguamolls, Prats i herbassars, Incendis 1993, Roquissars, Tarteres, Zones nues, Platges, Aiges continentals, Glaceres i neus permanents, Conreus, Zones urbanitzades, Vies de comunicaci, Zones esportives i ldiques, Zones d'extracci minera.

El format digital de totes aquestes dades permet el seu tractament cartogrfic i estadstic. La informaci seleccionada sha utilitzat per fer la valoraci ecolgica i socio-econmica dels impactes derivats del possible ascens del nivell del mar.

- 4.4. Tractament analtic de les dades - El tractament de les dades obtingudes de les diferents bases digitals utilitzades ha seguit les tres fases segents: Una primera fase ha estat la selecci dels nivells altimtrics a considerar, tenint en compte les previsions que els diferents escenaris de futur feien sobre lascens del nivell del mar, he optat per dos nivells a considerar: el de un metre i el de cinc metres daltitud. El nivell dun metre daltitud era clarament el que podia perfilar la futura lnia de costa a finals del segle XXI i no permetia altres alternatives. Totes les previsions dels diferents escenaris se situen per sota daquest nivell i per altre part els registres altimtrics inferiors sn de dubtosa precisi cartogrfica en un MDE- rster ja que la lnia de costa no es estable. Aquest nivell per tenia linconvenient de dificultar la visualitzaci de limpacte a escala general de tota Catalunya. Per salvar aquest problema vaig prendre la decisi de optar en segon lloc pel nivell de cinc metres daltitud; no per que es prevegi una pujada del nivell del mar daquest ordre (que sestima en torn als 50 o 80 cm en 100 anys), sin que va ser volgudament exagerada per poder localitzar millor els llocs de mxim impacte i ha servit a la vegada per delimitar lextensi mxima cap a linterior del rea destudi.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

16

El procediment que sha seguit per a lobtenci daquests nivells altimtrics destudi ha implicat la utilitzaci de les eines de consulta i anlisi espacial que sinclouen dins el Sistema dInformaci Geogrfica MiraMon. Els passos donats han estat els segents:

Canvis de format del MDE original per poder adaptar-lo al format de treball de MiraMon. Aquests canvis han implicat la utilitzaci de les eines dimportaci i canvi de format del programa GlobalMapper i MiraMon.

Consulta espacial sobre el MDE per detectar els pxels de la imatge que compleixen

els requisits de cerca especificats: de 0 a 1 metre i de 0 a 5 metres.

Un cop identificats els intervals mencionats, sha procedit a extreure la informaci tot creant 2 noves capes independents en format binari (0-1). El valor 0 sassigna a les zones que no compleixen la condici marcada en la consulta i el valor 1 a les zones que s compleixen la condici.

Vectoritzaci automtica de les dues capes anteriors per tal de poder treballar les

segents fases del procs en format vectorial.

Generalitzaci automtica de les capes vectorials obtingudes per tal de evitar lefecte escalonat i poc realista que apareix en els lmits dels diferents intervals destudi. Aquest efecte deriva de la utilitzaci en origen dun MDE en format rster (imatge).

Generalitzaci manual i depuraci de les 2 capes vectorials obtingudes, mitjanant

un procs de fotointerpretaci amb ArcView , per eliminar petits errors i zones incongruents detectades en les capes.

Com a resultat final del procs, shan obtingut 2 capes dinformaci georeferenciades que contenen els 2 intervals de lrea destudi. A partir daqu shan pogut creuar aquestes capes amb la informaci corresponent als usos del sl per tal de determinar el tipus dus afectat per la possible pujada del nivell del mar. Una segona fase, resultant de la primera, ha estat la localitzaci dels indrets dimpacte preferent, utilitzant la capa corresponent als 5 metres daltitud. Com a resultat sha elaborat un mapa de conjunt amb les seves localitzacions. A partir daquest mapa he seleccionat els llocs ms afectats i he superposat les dues capes altimtriques ( 1 m. i 5 m. ) sobre les corresponents ortofotos, per visualitzar amb ms precisi limpacte territorial de la simulaci de la futura lnia costera. Els resultats daquest anlisis shan cartografiat per a cada una de les rees identificades. Una tercera fase ha estat lanlisi dels usos del sl afectats. Localitzades i delimitades les rees dimpacte, he correlacionat aquesta informaci amb la corresponent dusos del sl. Aix he pogut calcular les superfcies afectades de cada tipologia ds del sl. Aquestes dades shan tractat estadsticament per fer una valoraci de la transcendncia territorial de limpacte a nivell de Catalunya. En una quarta part sha fet lanlisi dels quatre escenaris de mxim impacte (lAlt Empord, el Baix Empord , el delta del Llobregat i el delta de lEbre). De cadascun dells sha fet un anlisi estadstic i la corresponent valoraci del possibles usos del sl afectats.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

17

- 5. ESTRUCTURA del TREBALL - En una primera part, dedicada a lestabliment de lestat de la qesti, faig una sntesi dels coneixements assolits relacionats amb el canvi climtic i que al meu parer sn fonamentals. La bibliografia consultada per elaborar aquesta part del treball ha estat bastant mplia i diversa; recull articles despecialitzaci cientfica, obres de divulgaci i estudis aplicats. De tots ells vull destacar en primer lloc les dues seleccions darticles de la revista Investigacin y Ciencia publicades el 1991 i el 2006, sn les que mhan perms fer un seguiment dels avanos cientfics, assolits durant els darrers 20 anys, en el coneixement del sistema climtic i el canvi climtic. En segon lloc, han estat molt aclaridores les dues obres de Josep Enric LLEBOT, catedrtic de Fsica de la Universitat Autnoma de Barcelona, possiblement la figura ms destacada a Catalunya tant en la recerca cientfica com en la divulgaci cientfica sobre la qesti del canvi climtic. En tercer lloc he pogut consultar dos informes clau sobre el canvi climtic a Catalunya: el del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (2005) i el de lObservatori del Risc (2007). La consulta dels informes de lIPCC lhe feta a Internet en la seva pgina web (http://www.ipcc.ch/). I finalment ha estimulat especialment la meva reflexi lobre dIlia Prigogine El nacimiento del tiempo. El resultat del meu estudi teric sobre el tema es presenta en aquesta primera part estructurada en tres apartats. En un primer apartat, es troba una selecci dels principals conceptes que han fet evolucionar linicial concepte de clima fins lactual concepte de sistema climtic. El segon apartat, es centra en el funcionament del sistema climtic, concebut com un sistema en equilibri dinmic i a la vegada en un desequilibri permanent. En el tercer apartat, es presenten les evidncies cientfiques i escenaris de futur del canvi climtic tant a nivell global com de forma particular a Catalunya. La segona part del treball presenta els resultats de la recerca, derivats de la simulaci de la futura lnia costera catalana. Sinicia aquesta part amb una valoraci de les conseqncies del canvi climtic sobre el nivell del mar i les seves previsions de futur. A continuaci es fa un presentaci de lestat actual de la franja costera catalana i de la seva fragilitat respecte a les dinmiques marines, amb una valoraci dels efectes que es derivarien de lascens previst del nivell del mar. En un segon apartat es presenten les principals zones dimpacte sobre la costa catalana, la seva localitzaci, la visualitzaci de la dimensi territorial dels impactes i una valoraci general de conjunt dusos del sl afectats. En un tercer apartat es presenten els quatre escenaris de mxima afectaci, amb una anlisi individualitzada dels usos del sl afectats en cadascun dells. Finalitza aquesta part del treball amb la presentaci de les conclusions de la recerca, que en tractar-se duna simulaci de futur, son conclusions aplicades basades en hiptesis cientfiques. Es recullen tamb a les conclusions unes conclusions teriques prvies, derivades de lestudi de lestat de la qesti, i unes reflexions tiques finals. El treball es tanca amb la presentaci de la bibliografia, un ndex de grfics i un apndix estadstic.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

18

PRIMERA PART ESTAT DE LA QESTI

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

19

- 1. El concepte de sistema climtic -

- 1.1 Els conceptes de clima i de temps - Els conceptes de clima i temps sempren sovint com a sinnims, tant en el llenguatge popular com en els mitjans de comunicaci. Per com a conceptes cientfics estan ben diferenciats i sestudien des de dos camps del coneixement diferents: la climatologia, que estudia el clima, i la meteorologia, que estudia el temps per poder preveure la seva evoluci. El temps es defineix com lestat de latmosfera en un moment i lloc determinat i est en constant evoluci. Contrriament el clima s lestat suposadament estable que caracteritza latmosfera en una determinada regi. Ara b, tots dos conceptes, clima i temps, fan referncia a lestat de latmosfera en contacte amb la superfcie terrestre i depenen de variables semblants, per les seves dinmiques evolucionen en perodes temporals completament diferents. El temps varia en perodes curts i rpidament, en el decurs duna setmana per exemple; mentre que el clima ho fa en perodes llargs i lentament, com a mnim segles, i per aix es considera estable i fins ara la seva evoluci noms shavia estudiat en el passat, per conixer la histria de la Terra; per en considerar-se estable, no havia interessat mai preveure la seva evoluci en el futur. El temps i el clima es diferencien doncs en funci del temps dels processos que els generen i sn manifestacions diverses a nivell de latmosfera del sistema Terra-Atmosfera, que funciona estimulat per la energia que rep de la radiaci solar. De les moltes definicions del clima que he trobat citades, la que reflecteix millor aquesta idea s la del Dr. Manel Puigcerver: El clima es la respuesta del sistema Tierra-atmsfera (y en el planeta se incluyen los ocanos) al estmulo exterior de la radiacin solar incidente, es decir, el resultado del balance energtico entre la radiacin solar absorbida por el sistema y la manera mediante la cual se reparte dicha energa entre continentes, ocanos y atmsfera.(1991) Aquesta definici del clima ens condueix directament al concepte de sistema climtic.

- 1.2 El concepte de sistema climtic - El Sistema climtic fou definit lany 1975 per lOrganitzaci Meteorolgica Mundial (OMM) com el sistema format per latmosfera, la criosfera, la litosfera i la biosfera. El concepte de sistema climtic fa referncia al conjunt de propietats i processos responsables del clima i de les seves variacions. Sentn que les diferents propietats de latmosfera en contacte amb la superfcie terrestre ( pressi, temperatura, humitat, vent, etc.) estan interrelacionades per mitj duns processos ( radiaci, evaporaci, precipitaci, circulaci, etc.), que a la vegada estan relacionats entre ells en un sistema. Latmosfera, la hidrosfera, la criosfera, la litosfera i la biosfera sn subsistemes del sistema climtic. Tots aquests subsistemes interactuen entre ells i els seus acoblaments produeixen els denominats mecanismes de retroacci o feed backs .

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

20

Una retroacci s un mecanisme de resposta en el funcionament del sistema, de tal manera que el resultat duna pertorbaci modifica la prpia pertorbaci que lha originat. Aquesta modificaci pot anar en el sentit damplificar lalteraci inicial i a les hores es tracta duna retroacci positiva, o b pot produir un esmortement de la pertorbaci inicial i llavors s una retroacci negativa. Les retroaccions positives generen processos irreversibles, que condueixen a canvis en el sistema. Les retroaccions negatives, contrriament, generen processos que retornen a la situaci inicial i el sistema es mant en equilibri. En el sistema climtic es donen tots dos tipus de retroacci. Latmosfera s el subsistema ms important del sistema climtic. Funciona com un filtre per la radiaci solar i la radiaci terrestre en funci de la seva composici; i s on es materialitza la manifestaci climtica. La composici atmosfrica s aix el factor clau en la determinaci del clima i de la seva evoluci. La hidrosfera, que inclou tota laigua lquida de la Terra, s laltre subsistema important pel clima i els seus canvis, ja que s la gran reserva energtica del sistema climtic. Els oceans, per la seva inrcia i gran capacitat energtica, actuen com a reguladors de lequilibri energtic del sistema, tant a escala estacional com a escala histrica. Latmosfera i els oceans sn subsistemes fortament acoblats, que interactuen entre ells a diferents escales espacials i temporals, intercanviant energia, matria i moviment per mitj del processos devaporaci, precipitaci i circulaci. La criosfera est formada per laigua slida de la superfcie terrestre. La major part est a lAntrtida (89%) i a Groenlndia (8.6%). Els gels funcionen com alladors trmics donada la seva forta reflexi de la radiaci solar i la seva baixa conductivitat trmica. s a dir que dificulten tant labsorci de la radiaci solar com lemissi de la radiaci terrestre. Les variacions del volum de la criosfera influeixen en les variacions climtiques a escala millenria i sutilitzen en lestudi de les glaciacions. La litosfera est formada pels continents i pels fons dels oceans. La desigual distribuci de les terres emergides entre lhemisferi nord i lhemisferi sud s un factor important en la contrastaci i els intercanvis energtics entre tots dos hemisferis. La capa ms superficial de la litosfera t una resposta molt rpida als canvis trmics de latmosfera i loce; es calenta i refreda molt rpidament. Contrriament la resta de la litosfera s el component del sistema climtic que presenta el temps de resposta ms llarg i per aix es sol considerar com a constant. Per tampoc es exactament aix, ja que lemissi de partcules a latmosfera per part de les erupcions volcniques afecta i molt a la reflexi i absorci de la radiaci i per tant incideix en el funcionament del sistema climtic i les seves variacions. La biosfera est formada per la vegetaci i la fauna. s el subsistema ms sensible als canvis del clima, per alhora t un paper important en la captaci de la radiaci solar i en levaporaci, i determina la capacitat del sl per retenir aigua. Daltra banda la biosfera s el component histricament ms modificat per lactivitat humana i per tant s tamb una de les vies dincidncia de lhome sobre el sistema climtic. De fet lhome, al llarg de la seva histria i especialment durant el segle XX, a causa de la forta evoluci social i econmica, ha generat un canvi global en el medi ambient. Aquest canvi global afecta als diferents subsistemes del sistema climtic.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

21

- 1.3 El concepte de canvi climtic -

El concepte de canvi climtic alludeix a les variacions que experimenta el clima a causa de les activitats humanes. s un fenomen global, que es dna a escala planetria, per els seus impactes sn diferents en cada territori. De totes les alteracions climtiques dorigen antrpic, la ms important s la emissi de gasos que absorbeixen i emeten radiaci infraroja, ja que modifica la composici de latmosfera respecte a aquells components que incideixen directament en el balan de radiaci, amplificant la captaci i emissi de radiaci dona llarga i produint un escalfament de latmosfera, que es coneix com a efecte dhivernacle. Aquests gasos es denominen gasos-hivernacle; els principals sn el dixid de carboni (CO2), loz, el met, lxid nitrs i el vapor daigua. Lefecte hivernacle que produeixen s el que mant la temperatura mitjana de la superfcie terrestre entorn als 15C. Sha estimat que si no hi hagus CO2 a latmosfera la temperatura mitjana disminuiria uns 21C i seria de 6C; si la seva proporci fos doble es produiria un escalfament de uns 8C i la temperatura mitjana seria de uns 23C i si fos la meitat hi hauria un refredament duns 4C i la temperatura mitjana seria duns 11C. Si no hi hagus vapor daigua a latmosfera sestima que la temperatura de la Terra a la nit baixaria per sota dels 100C. Aquestes estimacions deixen clar que qualsevol modificaci de la proporci daquests gasos a latmosfera t importants conseqncies trmiques. Ara b, per poder avaluar aquesta modificaci antrpica en el clima s imprescindible conixer com funciona el sistema climtic. Del concepte de canvi climtic he pogut reconixer en la bibliografia consultada tres concepcions diferents: el canvi climtic com a realitat, el canvi climtic com a escenari possible de futur i el canvi climtic com a teoria cientfica. A la majoria de les obres es troben les dues primeres concepcions, i la tercera noms apareix a les obres ms teriques. El canvi climtic com a realitat fa referncia a les variacions climtiques comprovades i reconegudes com a modificacions antrpiques del clima. Des daquesta concepci no es genera gaire debat, hi ha fora unanimitat entre els cientfics, en tot cas noms es relativitza respecte a daltres factors naturals que tamb participen en les variacions climtiques, especialment les oscillacions de lactivitat solar. El canvi climtic com a escenari de futur alludeix a la futura evoluci del clima com a resultat de les estimacions de les interferncies de lactivitat humana en el futur. Des daquesta concepci el debat cientfic s ms important i es dna tant entre especialistes del clima, com sobretot entre aquests i els cientfics socials. Aquests darrers respecten el rigor cientfic del climatlegs per constatar fets climtics ja produts, per qestionen la seva capacitat per fer previsions de futur que necessriament han de tenir en compte levoluci de la societat i el seu desenvolupament econmic. Tot aquest debat samplifica amb el desacord poltic i s el que genera confusi entre lopini pblica, que no distingeix entre realitat present i escenari de futur. Aquest treball de recerca es situa en aquesta concepci del canvi climtic com a escenari de futur, concepci problemtica per necessria per poder planificar i actuar de cara al futur. La concepci del canvi climtic com a teoria cientfica ha estat un veritable descobriment per a mi. Em refereixo a la concepci del canvi climtic dins una gran teoria cientfica que interpreta i explica la Terra com un sistema global que inclou la natura, amb un paper destacat de la biosfera, lhome i la seva societat. Aquesta concepci es realment la que mha interessat cada vegada ms al llarg del treball. ( Lovelock i la seva teoria Gaia ).

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

22

- 2. El funcionament del sistema climtic -

- 2.1 La radiaci solar i el balan de radiaci del sistema climtic - Per conixer com funciona el sistema climtic s fonamental analitzar els fluxos energtics que alimenten els seus processos. La energia bsica la rep el sistema de la radiaci solar, que arriba a la superfcie terrestre desprs de travessar latmosfera. En aquest cam pateix importants prdues per absorci, reflexi i difusi. De manera que tant sols una mica ms de la meitat de la radiaci solar que arriba a la Terra aconsegueix incidir sobre la superfcie terrestre i encara una part della es perd de nou per reflexi. Finalment menys de la meitat de la radiaci solar rebuda es absorbida per terres i mars. La superfcie terrestre, que inclou la litosfera, els oceans i la biosfera, com tot cos sotms a un flux constant de radiaci i que es mant en equilibri trmic, emet a la seva vegada radiaci cap a latmosfera. De no ser aix sescalfaria indefinidament. Aquesta radiaci terrestre en gran part es tamb absorbida per latmosfera. Latmosfera a la seva volta tamb emet radiaci. Ms de la meitat de la radiaci atmosfrica retorna i s absorbida per la superfcie terrestre. Les entrades i sortides de radiaci a nivell de latmosfera o de la superfcie terrestre constitueix el seu respectiu balan de radiaci i tots dos junts formen el balan de radiaci del sistema climtic. Qualsevol alteraci de la radiaci solar rebuda repercuteix lgicament en els diferents balanos. Per la resposta del sistema constitueix de fet una retroacci negativa. La llei de Stefan-Boltzmann indica que la radiaci que emet un cos depn de la quarta potncia de la seva temperatura. Si la Terra rep ms radiaci solar, es calenta ms i emet ms radiaci, generant un efecte compensatori, contrari a lalteraci inicial. Per aix, i encara que les fluctuacions de lactivitat solar afecten immediatament el balan de radiaci i queden registrades a nivell climtic, no es consideren les principals causants de les variacions climtiques a ms llarg termini, ja que en el sistema hi ha altres retroaccions ms intenses i significatives. s a dir que en el sistema climtic, encara que sigui un sistema obert sotms a un flux denergia extern (radiaci solar), sn els balanos de radiaci dels diferents subsistemes els principals responsables del seu funcionament. La recepci de la radiaci solar funciona com un estmul que genera de forma continuada un desequilibri energtic entre la superfcie terrestre i latmosfera i les respostes reequilibradores sn de fet les que mantenen el funcionament del sistema. Des daquest punt de vista el sistema climtic pot arribar a ser considerat quasi com un sistema tancat, en el que els desequilibris interns del balan de radiaci sn els que generen la energia necessria tant pel manteniment del clima, com per a la seva diversificaci geogrfica i les seves variacions temporals.

- 2.2 El balan de radiaci i lequilibri del sistema climtic - A les obres consultades he trobat referncies de diferents estimacions del balan de radiaci del sistema Terra-Atmsfera. He seleccionat les referncies ms antigues i ms recents a fi de contrastar-les. Les estimacions ms antigues que he trobat citades sn les de BUDYKO de lany 1974 i les ms recents sn les de KIEHL i TRENBERTH de lany 1999.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

23

Les estimacions de Budyko estan establertes en kilolangleys a lany (Kly ao-1). El kilolangley correspon a mil calories per centmetre quadrat. Les estimacions de Kiehl i Trenberth estan establertes en watts per metre quadrat (Wm-2). El watt correspon a un joule per segon. Al tractar-se dunitats diferents, per poder contrastar-les he hagut de fer la corresponent conversi de Kly any-1 a Wm-2. La professora de Fsica, Sra Esperana Colombo, em va facilitar el coeficient de conversi, ja que no lhe trobat en lloc. Segurament s qestionable fer la contrastaci daquestes dues estimacions del balan de radiaci de la Terra, ja que en aquests 25 anys les tecnologies de captaci i clcul de dades han evolucionat molt i sense dubte les darreres (1999) deuen ser molt ms precises que les primeres (1974). Per ha estat molt interessant fer-la, mha plantejat problemes i he hagut de cercar respostes i sobretot mha ajudat a comprendre lenorme complexitat del funcionament del sistema climtic. A continuaci presento els quadres comparatius daquestes dades.

1.- La radiaci solar en el sistema Terra - Atmosfera Radiaci solar 1974 1999 de 1974 a 1999 Wm-2 Wm-2 Wm-2 Rebuda a latmosfera 349 100,0 % 342 100,0 % -7 -2,0 % Reflectida i difosa per latmosfera 104 29,8 % 77 22,5 % -27 -25,9 % Absorbida per latmosfera 60 17,2 % 67 19,6 % 7 11,7 % Incident a la superfcie terrestre 185 53,0 % 198 57,9 % 13 7,0 % Reflectida per la superfcie terrestre 21 6,0 % 30 8,8 % 9 42,8 % Absorbida per la superfcie terrestre 164 47,0 % 168 49,1 % 4 2,4 % FONT: Elaboraci prpia a partir de les dades de BUDYKO (1974) i KIEHL i TRENBERTH (1999)

2.- La radiaci terrestre i latmosfrica 1974 1999 de 1974 a 1999 Wm-2 Wm-2 Wm-2 Radiaci terrestre 342 100,0 % 390 100,0 % 48 14,0 % Absorbida per latmosfera 316 92,4 % 350 89,7 % 34 10,8 % Irradiada a lespai 26 7,6 % 40 10,3 % 14 53,8 % Radiaci atmosfrica 471 100,0 % 519 100,0 % 48 10,2 % Absorbida per la superfcie terrestre 273 58,0 % 324 62,4 % 51 18,7 % Irradiada a lespai 198 42,0 % 195 37,6 % -3 -1,5 % FONT: Elaboraci prpia a partir de les dades de BUDYKO (1974) i KIEHL i TRENBERTH (1999)

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

24

3.- El balan de radiaci del sistema Terra Atmosfera 1974 1999 de 1974 a 1999 Wm-2 Wm-2 Wm-2 Balan de radiaci a la Terra 95 102 7 7,4 % Radiaci solar absorbida 164 37,5 % 168 34,1 % 4 2,4 % Radiaci atmosfrica absorbida 273 62,5 % 324 65,9 % 51 18,7 % Total radiaci absorbida 437 100,0 % 492 100,0 % 55 12,6 % Total radiaci emesa 342 390 48 14,0 % Balan de radiaci a latmosfera -95 -102 -7 -7,4 % Radiaci solar absorbida 60 15,9 % 67 16,1 % 7 11,7 % Radicaci terrestre absorbida 316 84,1 % 350 83,9 % 34 10,8 % Total radiaci absorbida 376 100,0 % 417 100,0 % 41 10,9 % Total radiaci emesa 471 519 48 10,2 % Balan de radiaci Terra Atmosfera 0 0 0 0,0 % Radiaci solar absorbida per la Terra 164 73,2 % 168 71,5 % 4 2,4 % Radicaci solar absorbida per latmosfera 60 26,8 % 67 28,5 % 7 11,7 % Total radiaci absorbida 224 100,0 % 235 100,0 % 11 4,9 % Radicaci terrestre emesa a lespai Radiaci terrestre emesa absorbida per latmosfera 26 11,6 % 40 17,0 % 14 53,8 % Radicaci atmosfrica emesa a lespai Radiaci atmosfrica emesa absorbida per la Terra 198 88,4 % 195 83,0 % -3 -1,5 % Total radiaci emesa 224 100,0 % 235 100,0 % 11 4,9 % FONT: Elaboraci prpia a partir de les dades de BUDYKO (1974) i KIEHL i TRENBERTH (1999)

4.- Transferncies de calor de la superfcie terrestre cap a latmosfera 1974 1999 de 1974 a 1999 Wm-2 Wm-2 Wm-2 Transferncies de calor 95 100,0 % 102 100,0 % 7 7,4 % de la superfcie terrestre cap a latmosfera Calor latent 82 86,3 % 78 76,5 % -4 -4,9 % evaporaci condensaci Calor sensible 13 13,7 % 24 23,5 % 11 84,6 % conducci convecci FONT: Elaboraci prpia a partir de les dades de BUDYKO (1974) i KIEHL i TRENBERTH (1999)

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

25

En contrastar els valors referents a la radiaci solar ( quadre 1 ), les dades indiquen que la radiaci solar rebuda hauria disminut lleugerament, en 7 Wm-2, si b latmosfera hauria reflectit 27 Wm-2 menys, de manera que la radiaci solar incident a la superfcie terrestre hauria augmentat en 13 Wm-2. La disminuci del valor de la radiaci solar rebuda sorprn una mica, doncs es dona per fet que ha sofert un lleuger augment. De la disminuci del paper de filtre de latmosfera fa temps que es parla i deu tenir a veure amb la disminuci de la capa doz o amb un augment dels nvols alts que tenen molt menys poder de reflexi que el nvols baixos. En arribar ms radiaci solar a la superfcie terrestre, hauria augmentat la seva reflexi en 9 Wm-2 per tamb la seva absorci en 4 Wm-2 . Latmosfera tamb hauria absorbit 7 Wm-2 ms. Aquest canvi en labsorci de radiaci solar per part de latmosfera t clarament a veure amb laugment de la proporci de gasos defecte hivernacle. En la capacitat de reflexi i absorci de la radiaci solar per part de la superfcie terrestre, aix com en la proporci de CO2 a latmosfera es tamb clau el paper de la biosfera i dels seus canvis. Al contrastar les dades sobre la radiaci terrestre i la radiaci atmosfrica sobserva un augment de 48 Wm-2 de la radiaci emesa per cadascun del dos medis (quadre 2). Penso que deu ser resultat de la major absorci de radiaci solar i sobretot per laugment en labsorci de les seves radiacions entre ells. Les prdues a lespai de la radiaci terrestre haurien augmentat 14 Wm-2, mentre que les de la radiaci atmosfrica haurien disminut en 3 Wm-2. Lincrement de les primeres deu estar relacionat amb laugment de la radiaci emesa, i la disminuci de les segones amb laugment de labsorci de radiaci atmosfrica per part de la superfcie terrestre. En observar els valors del balan de radiaci (quadre 3) es comprova clarament aquest augment de la radiaci absorbida tant a nivell de la superfcie terrestre , amb un guany de 55 Wm-2, com de latmosfera, amb 41 Wm-2 ms. En tots dos casos la causa deu ser laugment de labsorci de radiaci entre ells. Com a resultat sincrementa el balan de radiaci de la superfcie terrestre en 7 Wm-2 i disminueix en la mateixa quantitat el dficit del balan de radiaci de latmosfera. Latmosfera apareix aix com la principal protagonista a nivell demissions de radiaci i la superfcie terrestre com la gran guanyadora. Per per damunt de tots aquests possibles canvis simposa en totes dues estimacions lequilibri global del balan de radiaci del sistema Terra-Atmosfera, ja que els valors positius de la superfcie terrestre i els valors negatius de latmosfera es compensen a nivell global. Aquesta compensaci es realitza per mitj de dos transferncies de calor (calor latent i calor sensible) que transfereixen a latmosfera el supervit del balan de radiaci de la superfcie terrestre, compensant aix el dficit del balan de radiaci de latmosfera. El calor latent es transfereix per mitj de levaporaci de laigua, que absorbeix calor a la superfcie terrestre, quan passa de lquid a vapor, i allibera aquesta calor latent en la posterior condensaci a latmosfera. El calor sensible es la transferncia de calor que es realitza per conducci. La terra , ms calenta, escalfa per contacte a latmosfera, i laire calent (per tant menys dens) de les capes baixes ascendeix per convecci cap a les capes superiors de latmosfera. El quadre 4 presenta la contrastaci dels valors daquestes transferncies. Amb aquestes dades es pot comprovar com mitjanant el calor latent i el calor sensible es compensa el desigual balan de radiaci entre la superfcie terrestre i latmosfera. El calor

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

26

latent s el principal responsable, ja que representa ms de les tres quartes parts d aquesta compensaci. Segons aquestes dades hauria registrat una petita reducci, duns 4 Wm-2 , enfront a un augment de 11W m-2 del valor del calor sensible. Aix voldria dir que lescalfament a nivell superficial de la terra afavoreix sobre tot la transferncia de calor sensible i no tant la de calor latent. Sorprn una mica doncs lescalfament afavoreix levaporaci i la capacitat de contenci de vapor daigua a latmosfera; per possiblement afecti negativament a les condicions de condensaci. Ara b aquesta compensaci global en el balan de radiaci entre la superfcie terrestre i latmosfera no es produeix al llarg de lany, ni a tots els llocs, de la mateixa manera. Dentrada s diferent en els dos hemisferis pel fet de que lhemisferi nord s sobretot continental i lhemisferi sud s bsicament ocenic; per tant la transferncia de calor latent s superior a lhemisferi sud. Per altre banda, a cada hemisferi a lhivern el balan positiu de la superfcie terrestre no compensa el balan negatiu de latmosfera, i el contrari passa a lestiu. Tampoc es compensen ajustadament els desequilibris entre la terra i latmosfera a les diferents latituds. Per damunt dels 40o de latitud el dficit de latmosfera excedeix al supervit de la superfcie terrestre i el contrari passa a les baixes latituds. El resultat s que latmosfera es va escalfant a les baixes latituds i refredant a les altes. I una nova resposta compensa aquest desequilibri. Es tracta de la circulaci atmosfrica i la circulaci ocenica; totes dues constitueixen transferncies meridianes de calor de les baixes a les altes latituds, per funcionen en perodes temporals diferents. La idea final extreta daquesta anlisi s que encara que estigui en equilibri el sistema global, tant els seus desequilibris interns com les respostes compensatries estan sempre variant; i precisament s tot aquest joc dequilibris i desequilibris el que alimenta els processos que regulen el funcionament del sistema climtic, les seves diferenciacions geogrfiques i la seva dinmica temporal.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

27

- 2.3 Els acoblaments interns del sistema climtic - El funcionament del sistema climtic est controlat per un conjunt de processos molt complex. Cada conjunt de processos interfereix en els balanos interns de radiaci i en les transferncies de calor generant retroaccions de diferents signes. Aquests processos son resultat dels acoblaments que es produeixen entre els diferents subsistemes. Lavaluaci de les seves repercussions trmiques defineixen el concepte de sensibilitat o sensitivitat climtica. La sensibilitat climtica representa els graus de temperatura en que varia el clima com a resultat dun determinat procs i sexpressa en graus per Wm-2. Tots els processos que influeixen en la sensibilitat climtica ho fan afectant, directa o indirectament, als balanos interns de radiaci. Lacoblament entre latmosfera i la hidrosfera s amb diferencia el ms important, tant per que el contacte entre latmosfera i la superfcie terrestre s majorment ocenic, com per que es tracta dintercanvis entre dos fluids. Els processos associats en aquest acoblament tenen que veure amb el balan de radiaci , levaporaci i la proporci de vapor daigua , nvols i CO2 a latmosfera. A les superfcies oceniques el balan entre la radiaci terrestre emesa i la radiaci atmosfrica absorbida depn de la temperatura. Si augmenta la temperatura, augmenta tamb aquest balan i saccentua lincrement de les temperatures. Es genera aix una retroacci positiva. Aquest procs es combina amb un altre de signe contrari. Levaporaci tamb depn de la temperatura, per es un procs que absorbeix calor i produeix un refredament de les superfcies oceniques. Si augmenta la temperatura, augmenta tamb levaporaci, per disminueix la temperatura de loce. Aquest procs representa aix una retroacci negativa. Lavaluaci de tots dos processos combinats dna en conjunt una sensibilitat climtica de lordre de 0,3 K per Wm-2. No gaire important. La relaci que sestableix entre la quantitat de vapor daigua a latmosfera i la temperatura es una retroacci positiva ms important. A mesura que augmenta la temperatura, augmenta tamb la capacitat de vapor daigua a latmosfera. El vapor daigua s el principal gas amb efecte dhivernacle, i per tant laugment de vapor daigua a latmosfera fa crixer la capacitat dabsorci de radiaci terrestre, i la temperatura de latmosfera sincrementa. La sensibilitat climtica daquest procs s de lordre de 0,5 K per Wm-2; bastant ms important. Laugment de vapor daigua a latmosfera a la vegada incrementa la possibilitat de formaci de nvols. El paper dels nvols en el balan de radiaci constitueix la retroacci ms potent. Per un costat, els nvols fan augmentar les prdues per reflexi de la radiaci solar, i per altre incrementen la captaci de radiaci terrestre. Dos efectes inversos que no arriben a compensar-se, ja que laugment dels nvols genera una retroacci negativa que produeix un refredament de latmosfera. Sha estimat que un increment del 10% en els nvols podria compensar lefecte dun increment del 50% en la concentraci de CO2; i que contrriament una disminuci dun 10% en els nvols representaria un efecte equivalent a un augment del 50% de CO2. La sensibilitat climtica dels nvols es aix molt important, per depn de la seva tipologia. Els nvols baixos reflecteixen molta radiaci solar i generen aquest efecte de refredament de latmosfera; per els nvols alts deixen passar la radiaci solar dona curta i absorbeixen molta radiaci terrestre dona llarga, generant contrriament un escalfament de latmosfera. Aix, segons el tipus de nvols lefecte sobre les temperatures pot anar en el sentit de incrementar-les o destabilitzar-les.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

28

Els intercanvis de CO2 entre latmosfera i els oceans tamb son molt importants, ja que els oceans constitueixen la reserva ms gran de CO2 del sistema climtic i de fet els seus intercanvis son els que fitxen la proporci de CO2 a latmosfera. El CO2, com qualsevol gas, s soluble i la seva solubilitat es inversament proporcional a la temperatura. Si augmenta la temperatura, disminueix la capacitat dabsorci de CO2 a loce, augmenta la seva proporci a latmosfera i amb ella la capacitat dabsorci de radiaci i lincrement de les temperatures. De nou es tracta duna retroacci positiva, que accelera laugment de la temperatura. Lacoblament entre latmosfera i la criosfera tamb s important, ja que les superfcies cobertes de gel tamb interactuen amb el balan de radiaci del sistema climtic. El gel actua com un allant i a la vegada t un gran poder de reflexi de la radiaci solar. Fa aix disminuir el valor del balan de radiaci i tamb la transferncia de calor sensible. Amb laugment de les temperatures, disminueix lextensi de les geleres, i encara que amb la fusi del gel sabsorbeix calor, augmenta el balan de radiaci a la superfcie terrestre, ja que disminueix lalbedo ( % de radiaci reflectida ) i sabsorbeix ms radiaci. De nou trobem una retroacci positiva. Laugment de les temperatures, fa disminuir les geleres i aquesta reducci genera una acceleraci de laugment de les temperatures. La sensibilitat climtica daquest procs sha estimat en un valor de 0,3 K Wm-2. Lacoblament entre latmosfera i la biosfera afecta especialment la proporci de CO2 a latmosfera. La vegetaci de la superfcie terrestre juga un paper important en la quantitat de CO2 atmosfric, ja que s un factor clau per a la seva absorci. Quan augmenta el CO2 a latmosfera sestimula el creixement de les plantes i laugment de la vegetaci incrementa la seva absorci de CO2. Daquesta manera, laugment de la vegetaci disminueix la quantitat de CO2 a latmosfera i produeix un efecte de refredament de les temperatures. La vegetaci genera aix una retroacci negativa sobre la temperatura. Ara b, els canvis en la cobertura vegetal depenen sobretot de lactivitat humana. Lhome amb la desforestaci i la disminuci de les superfcies conreades interfereix negativament sobre aquesta funci amortiguadora de la vegetaci sobre les temperatures. Un altre aspecte que pot afectar, en aquest cas de forma compensatria, s laugment de les rees desrtiques a les latituds subtropicals, les quals amb un albedo ms gran poden compensar la davallada de lalbedo a les zones polars, ats que la superfcie ocupada pels gels s cada vegada ms reduda.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

29

- 3. Evidncies cientfiques del canvi climtic i escenaris de futur -

Lany 1988, lOrganitzaci de les Nacions Unides (ONU) i lOrganitzaci Meteorolgica Mundial (OMM) van crear el Grup Intergovernamental dExperts sobre el Canvi Climtic (IPCC-Interngovernamental Panel on Climate Change). Lobjectiu era disposar dun grup independent de cientfics i tcnics per establir lestat del coneixement sobre el canvi climtic i els seus impactes ambientals i socio-econmics, i poder afrontar el problema a escala mundial. Fins ara lIPCC ha elaborat quatre informes globals (1990, 1995, 2001 i 2007) on es presenten les principals evidncies cientfiques sobre el canvi climtic i a la vegada es fan una srie de previsions sobre com evolucionar en un futur proper. LIPCC en els seus informes pren en consideraci noms aquelles dades que estan ben contrastades, sobre les quals no hi ha dubtes ni controvrsies; i les seves conclusions sempre van acompanyades duna valoraci de la probabilitat de certesa dacord amb les anlisis estadstiques en que es basen.

- 3.1 Evidncies cientfiques del canvi climtic - De les constatacions cientfiques sobre el canvi climtic a les que ha arribat el Grup dExperts sobre el Canvi Climtic es poden destacar les segents: Lescalfament del sistema climtic s inequvoc. Les temperatures mitjanes tant de latmosfera com del mar han augmentat. Lincrement de la temperatura mitjana en els darrers 100 anys va ser de 0,07C per decenni, mentre que en els ltims 50 anys ha estat de 0,13C per decenni. Aix evidencia que no noms augmenta la temperatura, sin que aquest augment sest accelerant. Laugment de la temperatura en els mars i oceans afecta fins als 3000 metres de profunditat i aix indica que laigua ha absorbit el 80 % de la calor afegida al sistema, atemperant lincrement de les temperatures a nivell de latmosfera. Lactivitat humana s la principal responsable de lescalfament del sistema climtic.

La principal causa daquesta interferncia humana en el sistema climtic s la utilitzaci de combustibles fssils. Les emissions de CO2 shan accelerat durant lltim quinquenni. Lemissi estimada en els anys 90 va sser una mitjana anual de 23,5 Gt i entre lany 2000 i lany 2005 aquesta mitjana ha pujat a 26,5 Gt. Tamb shan registrat increments en lemissi daltres gasos amb efecte de hivernacle, com el met i loxid nitrs, lligats aquests a lactivitat agrcola. En termes generals les emissions del conjunt de gasos defecte hivernacle han augmentat un 70 % entre lany 1970 i lany 2004. La contribuci humana a lescalfament del sistema sha estimat en 1,6 Wm-2, mentre que la contribuci derivada de laugment de la radiaci solar representaria tan sols 0,12Wm-2. Lescalfament del sistema climtic s aix atribuble en un 90 % a lactivitat humana. La concentraci atmosfrica de CO2 ha assolit rcords mai registrats. Aix, la concentraci atmosfrica de CO2 ha passat en els dos darrers segles dels 280 ppm als 379 ppm, mentre que les seves oscillacions naturals en els ltims 650.000 anys shan mogut dins dun interval entre 180 i 300 ppm (parts per mili).

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

30

Durant el perode de 1980 fins a 1999 lactivitat humana ha lliurat a latmosfera uns 120x1012 Kg i la biosfera uns 25x1012 Kg. En el mateix perode qued a latmosfera uns 65x1012 Kg, els oceans van absorbir 40x1012 Kg i la biosfera uns 40x1012 Kg. Loce, la vegetaci i els sls han atemperat laugment de la concentraci atmosfrica de CO2. Ara b amb laugment de la temperatura els oceans absorbeixen menys CO2 i els sls en fitxen tamb menys. I per aix lefecte moderador dels oceans i de la biosfera ha anat disminuint. Lextensi de les glaceres en les regions muntanyoses est en regressi. De manera general des de mitjans del segle XIX a tot el planeta, amb algunes escasses excepcions, les geleres disminueixen la seva extensi com a resultat de lescalfament global. Aquest fenomen s especialment acusat a les latituds mitjanes. En aquestes latituds la temperatura de lestiu s un factor ms decisiu que la precipitaci a lhivern per al manteniment de les geleres. Laugment de 1oC en la temperatura mitjana de lestiu s suficient per fondre 1 metre vertical de gel a lany, cosa que equival a una precipitaci hivernal de 3 metres de neu. Si la fusi estival excedeix a la precipitaci hivernal disminueix lextensi de la gelera. Les mesures sistemtiques amb satllits des de fa 25 anys han constatat des de fa uns 10 anys la reducci entorn a un 10 % de lextensi de les superfcies de neu i gel a lhemisferi nord i una reducci de un 2,7 % a loce rtic. La pujada del nivell del mar sest accelerant. Durant els darrers 100 anys el nivell del mar ha pujat entre 10 i 25 cm. Des del 1961 el nivell del mar ha pujat una mitjana de 1,8 mm per any, per si noms es consideren les dades a partir del 1993, la pujada es de 3,1 mm per any. s a dir que aquest fenomen sest clarament accelerant, amb consonncia amb lacceleraci de lincrement de la temperatura mitjana del sistema climtic. Lascensi del nivell del mar es considera resultat de lexpansi trmica dels mars i del retrocs de les geleres. Les precipitacions varen augmentar i desprs shan estabilitzat. Les precipitacions anuals van registrar un augment dun 1% durant el segle XX. Aquest augment de les precipitacions ha presentat per moltes diferencies geogrfiques. Han augmentat sobre els continents, especialment a lhemisferi nord i a latituds altes durant la tardor i lhivern. Els augments ms grans es van produir a la primera meitat del segle XX al continent euroasitic, on lincrement va arribar a ser del 10%. En contrast, al continent d'Amrica del Nord laugment ms gran es va produir a la segona meitat del segle, amb un increment del 5%. Als pasos mediterranis contrriament sha registrat un petita disminuci de les pluges i a les regions tropicals i subtropicals aquesta disminuci ha estat ms important. Tamb sha constatat des de lany 1970 un increment dels ciclons a lAtlntic Nord. Molts sistemes naturals ja han estat afectats pels canvis climtics a escala regional. Entre els efectes constatats hi ha laven de la foliaci i de la floraci en moltes espcies vegetals, aix com de les emigracions i les postes dous de les aus. Tamb shan registrat desplaaments cap a latituds superiors de moltes espcies i lalteraci de labundncia de plncton i peixos als mars.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

31

- 3.2 Escenaris de futur del canvi climtic - Tots els escenaris de futur elaborats pel Grup Intergovernamental dExperts sobre el Canvi Climtic preveuen que la concentraci de CO2 a latmosfera continuar creixent durant aquest segle XXI, i per tant que la temperatura i el nivell del mar seguiran pujant. En relaci amb aquestes previsions no hi ha el mateix grau de consens que en la constataci dels fenmens ja produts. Per aix les estimacions de futur de lIPCC sempre es formulen amb una valoraci de probabilitat i considerant que, segons sigui la futura actuaci de lhome i la resposta de la natura, tot pot anar dun altre manera. Per poder preveure els escenaris de futur lIPCC considera com a variables fonamentals el creixement de la poblaci mundial, el PIB (Producte Interior Brut) global i la taxa de desenvolupament. A partir daquestes estimacions, valora les futures emissions de CO2 i la seva repercussi en la concentraci de CO2 a latmosfera i a partir daquests valors fa la previsi de la variaci de la temperatura a escala global i de la pujada del nivell del mar. Amb aquesta metodologia lIPCC ha arribat a establir sis escenaris diferents (en funci de diferents estimacions de creixement econmic), un escenari intermedi (de mxim consens), un escenari de valors mnims i un escenari de valors mxims. Com a principals conclusions dels diferents escenaris previstos per a finals del segle XXI es poden destacar les segents: La concentraci de CO2 seguir augmentant. Lestabilitzaci a curt termini de les emissions de CO2 no aconseguir estabilitzar la concentraci daquest gas a latmosfera abans de 100 anys. Si es mantenen els nivells actuals demissi la concentraci de CO2 a latmosfera sestima que podria arribar a ser de lordre de 540 a 970 ppm. Lgicament si augmenta el nivell demissions, la concentraci de CO2 a latmosfera augmentaria encara ms i podria arribar a uns valors mxims de 1099 ppm. El consens mxim est en torn als 478 ppm, i aquesta previsi es considera en una probabilitat de ms del 95%. La temperatura mitjana global seguir augmentant Lincrement previst de la temperatura mitjana global s de lordre de 0,15C per decenni, per podria ser el doble si augmenten les emissions de CO2. Les estimacions ms alarmistes preveuen la possibilitat darribar a un increment de 5,8C. El mxim consens es troba en torn a 2,4C, i aquesta previsi est valorada en una probabilitat de ms del 90%. El nivell del mar seguir pujant Es preveu que lascens del nivell del mar al llarg del segle XXI sigui dentre 0,09 i 0,88 m. Aquesta s una previsi sobre la qual no hi ha consens suficient de cara a la concreci dels valors numrics, encara que els diferents escenaris donen resultats entre 31 i 49 cm i que la previsi de que seguir pujant el nivell del mar es dna en una probabilitat superior al 90% i es preveu que les costes resultaran molt afectades per la combinaci de lincrement del nivell del mar i laugment dels processos derosi; que desapareixeran moltes rees humides litorals i que els grans deltes, sobretot, es veuran molt afectats, aix com tamb moltes illes. Les geleres seguiran retirant-se Una conseqncia directa de laugment de les temperatures s tamb la reducci de les superfcies de gel. Aquesta previsi es dna com a molt probable (ms del 90%) a lhemisferi nord i noms com a probable (ms del 65%) a lhemisferi sud. Es preveu que la reducci dels glaciars afectar a la disponibilitat daigua en moltes regions.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

32

Les precipitacions augmentaran en termes generals, per aquest increment presentar grans diferncies regionals Cap al 2050, les precipitacions es preveu que augmentin entre un 10% i un 40% a les latituds altes i en algunes rees tropicals humides. En canvi, es preveu que minvaran entre un 10% i un 30% en les latituds mitjanes i que els episodis de pluges torrencials amb risc dinundacions seran ms freqents. Les previsions dincrement general de les precipitacions es donen amb una probabilitat de ms del 90%, per la previsi de les seves diferncies regionals noms es considera amb una probabilitat superior al 65%. La supervivncia de moltes espcies es posar en perill i disminuir la biodiversitat de la Terra Com a conseqncia dels augments de les temperatures previstos (de 1,5C a 2,5C) es considera que molts ecosistemes en quedaran afectats i que podria produir-se lextinci dun 20% a un 30% de les espcies actuals. Els pasos menys desenvolupats sn els qui patiran les pitjors conseqncies La productivitat agrcola es preveu que augmentar a les latituds mitjanes i altes i que minvar a les latituds baixes, afectant especialment els pasos menys desenvolupats, situats majoritriament en aquestes latituds, augmentant el risc de fam per a les seves poblacions. La malnutrici, les onades de calor i els desastres naturals es consideren fenmens derivats del canvi climtic i que afectaran a la salut de molts milions de persones, especialment en aquests pasos. Augmentaran les diferncies regionals a Europa A Europa es preveu que els principals impactes negatius del canvi climtic es donin a les rees costaneres i a les rees de muntanya. Per al sud dEuropa es preveu un augment de les temperatures i de les onades de calor, ms sequeres, menys productivitat agrria, menys reserves hdriques i major risc dincendis. En conjunt, donada la naturalesa no lineal del sistema climtic, al llarg del segle XXI es preveu una acceleraci del canvi climtic, amb canvis ms intensos, sobtats i de difcil previsi i que els seus efectes es notaran durant segles.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

33

- 3.3 El canvi climtic a Catalunya - Les evidncies de la realitat del canvi climtic a escala global sn ja inqestionables. A partir delles, els models de simulaci climtica han pogut establir diferents escenaris de futur, els quals, com a molt, arriben a diferenciar els canvis a escala zonal, a les diferents latituds. Quan es tracta de constatar, per, les tendncies actuals del canvi climtic a escala regional, molt sovint ni tan sols es pot determinar el sentit dels canvis i les prediccions a aquestes escales solen ser incertes i qestionables. Aix sesdev perqu a escala global es poden avaluar processos fonamentals els quals intervenen en el funcionament global del sistema climtic; per quan es situen en un lloc determinat, els elements que caracteritzen el seu clima interactuen de maneres diferents amb les tendncies globals i poden arribar, fins i tot, a generar manifestacions regionals contrries. Les prediccions regionals i locals sobre com evoluciona el clima sn, doncs, encara poc fiables, per a la vegada sn les que ms interessa de conixer per tal de poder actuar sobre cada territori. A Catalunya, la conscienciaci sobre la qesti del canvi climtic s realment important a nivell del mn cientfic, de les institucions, del mn empresarial, dels mitjans de comunicaci i de lopini pblica, en general. En aquest sentit, lany 2002 el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) va impulsar i coordinar, juntament amb el Servei Meteorolgic de Catalunya i lInstitut dEstudis Catalans, un estudi sobre els possibles efectes del canvi climtic al nostre pas. En la realitzaci daquest estudi varen participar prop de cinquanta experts, cientfics i tcnics, de disciplines diferents. El resultat daquest estudi es va publicar lany 2005 i constitueix un exhaustiu Informe sobre el canvi climtic a Catalunya. Les conclusions principals a les quals sarriba en aquest informe sn les segents: Sha constatat un augment de les temperatures entre els anys 1980 i 1990 Al conjunt de Catalunya, les temperatures han mostrat un comportament similar al que sha produt a escala global des del darrer ter del segle XIX i fins a lactualitat. La tendncia cap a lescalfament sha accelerat els darrers decennis. La dcada dels anys 90 ha estat la ms clida des dels inicis dels registres instrumentals. Shan incrementat les temperatures mximes, el nombre de dies calents, lndex de xafogor i levaporaci durant lestiu, augmentat el risc de sequeres i dincendis forestals. Es mant el nivell de les precipitacions, per nha augmentat la seva intensitat Les sries pluviomtriques anuals no evidencien canvis significatius pel que fa a la quantitat de precipitaci anual, per si que hi ha estudis que mostren una disminuci del nombre de dies amb precipitaci, cosa que vol dir que quan plou, plou ms, s a dir, que les pluges sn ms intenses i augmenta el risc de riuades i dinundacions. En el perode 1990-2001, les emissions de CO2 a latmosfera han augmentat En termes generals, les dades de les emissions de CO2 al territori catal han augmentat considerablement en aquest decenni. Durant el perode 1990-1995 lemissi mitjana anual va ser de 39.282Gg (1Gg = 109 g) de CO2. Lany 2001 aquesta emissi fou de 52.270 Gg, un 30% superior, cosa que correspon a 8,4 tones de CO2 per habitant i continua creixent. En termes mitjans, aquestes emissions corresponen en un 72% al consum de combustibles fssils, en un 9% a les activitats agrries i en un 6% a la gesti dels residus.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

34

Respecte a les previsions de futur, lInforme sobre el canvi climtic a Catalunya considera: La temperatura podria augmentar a tot Catalunya durant el decurs del segle XXI

Aquest augment sestima que podria ser superior al de la mitjana del Planeta i podria representar un increment de 3,5C a finals del segle. Aquest augment seria ms acusat a lestiu que a lhivern i ms important a linterior que a la costa. La precipitaci podria no variar significativament durant els propers anys Aquesta previsi destabilitat de les precipitacions s respecte els valors mitjans anuals, per no respecte el seu rgim estacional. Es considera que hi podria haver disminucions de fins un 20% de les precipitacions durant lestiu i dun 10% a la tardor, especialment a la regi del Pirineu i del Prepirineu; i augments petits, de fins un 10% a lhivern a tot el territori. A mitj termini, el canvi climtic pot contribuir a modelar laspecte de la costa catalana Aquesta acci sobre laspecte de la costa catalana es preveu com a resultat de lascens relatiu del nivell mitj del mar, laugment en la persistncia i intensitat de les tempestes i laugment en la freqncia dinundacions i la disminuci del volum sedimentari disponible. Difcilment es podrien complir els compromisos de reducci demissions que contemplen el protocol de Kyoto Donat el dinamisme del consum, el procs durbanitzaci, les tcniques constructives dels edificis i infraestructures, laugment de la mobilitat i lincrement del transport de mercaderies, entre daltres elements, a Catalunya es complica el compliment dels compromisos de reducci demissions que contempla el protocol de Kyoto, malgrat les previsions del Pla de lEnergia a Catalunya en lhoritz de lany 2010.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

35

SEGONA PART LA SIMULACI DE LA LNIA

COSTERA CATALANA

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

36

- 1. El litoral catal i el canvi climtic -

- 1.1 El canvi climtic i la pujada del nivell del mar - Tal com ja sha exposat en la primera part, encara que entre els cientfics hi ha acord general sobre la previsi duna pujada del nivell del mar ( prou constatada en determinades illes del Pacfic ), no hi ha consens sobre la dimensi que pot assolir en un futur proper, ni sobre la velocitat a la que es produir i menys encara sobre la seva concreci en les diferents regions. Lefecte del canvi climtic sobre el nivell del mar respon a dos factors principals: lexpansi trmica de loce i el desgla de les capes de gel als pols i a les glaceres continentals. El volum daigua de loce depn de la densitat de laigua; i la densitat de laigua depn de la temperatura i de la salinitat. Les variacions de la temperatura sn la principal causa dels canvis de la densitat de laigua. Si la temperatura augmenta, la densitat disminueix i el volum de loce augmenta i per tant puja el nivell del mar. Les previsions daugment global de les temperatures, associades al canvi climtic, tenen com a conseqncia una expansi ocenica i amb ella una pujada del nivell del mar. Encara que no es disposa de dades directes suficients daquest fenomen, les estimacions indirectes consideren que a causa daquesta expansi el nivell del mar ha pujat durant els darrers 100 anys uns 7cm i donada lacceleraci del canvi actual les previsions per lany 2100 sn de lordre dels 50 cm com a mnim. Les variacions de la salinitat sn processos molt ms lents, ja que no es produeixen a escala global i, per arribar a afectar aquest nivell, tenen que generar modificacions en la circulaci ocenica general. Per hi ha determinats llocs especialment estratgics, on les alteracions de la salinitat afecten de forma directa a la circulaci ocenica. Aquest llocs estan a les latituds altes, a prop dels cercles polars, on les aiges superficials s'enfonsen i passen a formar part de les aiges profundes. En aquests llocs un canvi regional de la salinitat pot afectar a la circulaci global de loce, i amb ella a la distribuci de lenergia, a lexpansi ocenica i per tant alterar el nivell del mar. La disminuci de la massa de gel representa una contribuci daigua a loce i aix lgicament repercuteix en un augment del nivell del mar; per el grau de participaci en aquest fenomen es diferent segons es tracti de gels continentals o de gels ocenics. Quan es fonen els gels continentals el guany en el volum daigua per a loce s del 100%, mentre que quan es fonen masses de gel ocenic el guany en volum es inferior, ja que disminueix tamb el volum del gel submergit (que representa el 90% de la seva massa). Per aix, per la pujada del nivell del mar s ms important el desgla de les glaceres continentals que es desgelen que el dels icebergs. Tamb s important la formaci de nous icebergs a lAntrtida com a resultat de la fragmentaci i posterior desplaament cap a loce de blocs de gel continental. Les estimacions indirectes de la participaci del desgla en la pujada del nivell del mar durant els darrers 100 anys sn de lordre duns 8 cm , mentre que les dades observades han registrat un augment bastant superior, en torn a uns 18 cm. Per altre banda es produeix un procs de retroacci positiva entre la temperatura, el desgla, la salinitat, la densitat, lexpansi de loce i el nivell del mar.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

37

Amb laugment de les temperatures es fonen grans volums de gel que van a parar a loce. Aquesta important aportaci daigua dola a loce fa disminuir la salinitat i amb ella la densitat de laigua. La disminuci de la densitat fa que la distribuci del calor superficial per convecci afecti a un major volum daiges superficials, connecta amb la circulaci de linterior de loce i el procs dexpansi trmica augmenta. Aix saccelera lascens del nivell mitj del mar. En conjunt lo que es pot dir es que est demostrat cientficament que lescalfament global t com a conseqncia un procs dexpansi ocenica i amb ell un ascens del nivell del mar que actualment sest accelerant. Aquest ascens del nivell del mar no ser igual en tots els llocs, ni afectar de la mateixa manera els diferents tipus de costa, dependr de les seves caracterstiques i de la seva capacitat de resposta.

- 1.2 Caracterstiques actuals del litoral catal - Per poder avaluar els possibles impactes del canvi climtic sobre el litoral catal, shan de conixer en primer lloc les seves caracterstiques actuals. Segons lInforme sobre el canvi climtic a Catalunya, les principals caracterstiques que presenta avui la zona del litoral catal sn el seu frgil equilibri i la seva dependncia de la dinmica marina, aix com una forta pressi ds dels recursos disponibles. Els principals agents dinmics que regulen les zones del litoral sn el nivell del mar, les tempestes donatge, la descrrega slida dels rius i rieres, el vent dominant i els corrents marins. En condicions destabilitat climtica, el nivell del mar, el vent dominant i els corrents marins es poden considerar estables. Per altre part lactuaci de lhome ha regulat, amb la construcci de presses i canalitzacions, el rgim dels rius i la seva descrrega slida. Sense la suficient aportaci de sediments, la lnia de costa est en retrocs i el factor modelador dominant ha passat a ser el rgim de lonatge. Lonatge s el principal agent modelador del litoral catal, ja que es qui regula el transport de sediments entre la plataforma continental i la zona activa del litoral, suplint aix la falta daportaci slida dels rius i rieres i mantenint relativament estable una lnia de costa, que daltra manera estaria en un procs de retrocs ms acusat. Lalada dona s lelement ms important en la funci modeladora de lonatge. Les mximes alades depenen de la coincidncia de les tempestes donatge amb les marees meteorolgiques (oscillacions del nivell del mar per causes meteorolgiques). Lalada dona es per altre banda un valor relatiu que depn del nivell mitj del mar. El nivell mitj del mar depn de les variacions de la marea astronmica, de les oscillacions de la marea meteorolgica i dels moviments eusttics entre la terra i el mar. La marea astronmica s molt poc important al mediterrani i per tant tampoc a la costa catalana. La marea meteorolgica s bastant ms important. s un efecte combinat de la pressi atmosfrica i el vent i pot arribar a produir elevacions del nivell del mar de ms dun metre dalada. Si el nivell del mar puja, sincrementen les sobreelevacions de les marees meteorolgiques. En quant als moviments eusttics al litoral catal sha estimat una subsidncia (enfonsament) de 2 a 5 mm per any i per tant una pujada del nivell del mar del mateix valor.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

38

El dinamisme del litoral catal est aix fortament supeditat al nivell relatiu del mar i a les condicions meteorolgiques, i donat el seu frgil equilibri s molt vulnerable en els esdeveniments extrems. Les costes sedimentries sorrenques i especialment els deltes i els estuaris, sn els espais costaners que presenten un equilibri ms frgil i per tant sn els ms vulnerables al canvi climtic. Laltre caracterstica a tenir en compte de la franja del litoral catal s el seu important grau docupaci humana i la gran explotaci econmica. Tot el litoral catal est fortament urbanitzat. Els assentaments urbans es succeeixen de forma quasi continua al llarg de la costa i les vies de comunicaci, carreteres i ferrocarrils, en molts trams passen a tocar la lnia de costa. El valor econmic daquests espais s tamb molt elevat, no noms per les infraestructures que els ocupen, sin per la seva dedicaci al turisme, principal activitat econmica del pas. Per altre banda la major part de les poblacions costaneres han sofert un fort procs de creixement demogrfic i urb al llarg del segle XX. Tenim per tant una franja costanera altament poblada i urbanitzada.

- 1.3 Possibles efectes del canvi climtic a la costa catalana - Qualsevol lnia de costa es inestable per definici i de fet respon de forma natural a la variabilitat climtica. Els efectes que pot tenir el canvi climtic depenen sobretot de la seva acceleraci i dels llindars als que arribi. En aquest sentit, l Informe sobre el canvi climtic a Catalunya, considera que entre els diferents fenmens que es preveuen associats al canvi climtic, als que poden afectar ms a la lnia de costa son els canvis en la intensitat i persistncia de les precipitacions i la pujada del nivell del mar. Les conseqncies que es destaquen com a resultat daquests possibles fenmens sn canvis en la freqncia de les inundacions i una possible disminuci del volum sedimentari disponible, que comportaria un increment de lerosi, una prdua de territori i un augment de la probabilitat de desaparici dels ecosistemes costaners. Respecte al canvi en les precipitacions, a la conca mediterrnia els models de circulaci general ( GCM ) estimen un increment de la precipitaci mitjana anual del 3 % per cada grau centgrad daugment de les temperatures a lhivern i una disminuci del mateix ordre (3% per cada grau ) a lestiu. Aquestes estimacions associades a les previsions generals del canvi climtic a les nostres latituds es concreten en previsions dun augment de la precipitaci mitjana a la tardor i a lhivern i un descens a la primavera i a lestiu. Laugment de la precipitaci representa un increment de la erosi a les conques de drenatge dels rius i per tant un increment del transport de material sedimentari cap a la costa. Laugment de la sequera, amb el corresponent procs de desertitzaci, tamb augmenta el potencial derosi a les conques i per tant incrementa tamb la descrrega slida dels rius cap a la costa quan plou. Ara b, si les precipitacions son molt irregulars i torrencials, tal com es preveu, augmenten la seva intensitat en un nombre limitat de dies i encara que s incrementi molt el transport slid

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

39

dels rius en aquests episodis, els efectes sobre la costa daquesta descrrega de materials en lloc de potenciar la dinmica costera regeneradora, la redueixen. Per altre banda a Catalunya els rius estan altament regulats per lhome, i per tant aquesta afectaci de la precipitaci sobre la dinmica costera acaba sent molt poc important o en tot cas indirecte, ja que el control sobre els cabals dels rius i el seu transport de material sedimentari es regula per mitj dels embassaments. Es a dir que els possibles canvis en la precipitaci afectaran limitadament a la dinmica de la costa catalana. Respecte al canvi del nivell mitj del mar sestima que ser el factor ms important de canvi, per que de fet ja ho es en la situaci actual, tal com sha vist en lapartat anterior. Els efectes previstos afectaran als successos dinundaci, als nivells de les falques salines i a lerosi costera. Els episodis de nivell alt dinundaci, que actualment succeeixen cada 75 any en termes mitjans, es preveu que puguin arribar a tenir lloc cada 7 anys si el nivell del mar puja entorn als 50 centmetres. Amb un perode tan curt de retorn entre els episodis dinundaci alta, la resistncia de la zona costanera a noves inundacions i posteriors erosions sincrementa molt. Aix es degut precisament a la falta de capacitat de resposta natural enfront del possible ascens del nivell relatiu del mar que pateix la costa catalana, majoritriament controlada per lactuaci de lhome. Els nivells de les falques salines en els deltes i estuaris en condicions climtiques normals oscillen en funci del cabal i de la topografia del fons del riu. Sestima que un cabal diari de 400 m3/s estableix el llindar entre la presncia i labsncia de la falca salina i quan ms baix s el cabal, ms avana la falca salina. La regulaci dels cabals del riu poden aix estabilitzar els nivells de les falques salines. Qualsevol augment del nivell mitj del mar generar un increment en la energia de lonatge i estimular la penetraci de la falca salina, prolongant la seva presncia al llarg de lany. El poder erosiu del mar depn de la intensitat de lonatge i del nivell del mar. Estudis experimentals han calculat lefecte erosiu de la pujada del nivell del mar i la seva capacitat per fer retrocedir la lnia de costa, en el cas de les costes sedimentries sorrenques. Aquesta estudis han constatat que la lnia de costa pot arribar a retrocedir un metre per cada millmetre dascens del nivell del mar. Aplicant aquest clcul a les estimacions previstes dentre 0,50 i 1 metre, resulta que com a efecte combinat de lascens del nivell del mar i de la erosi, la lnia de costa en les platges, deltes i estuaris, podria retrocedir fins a 1 km ms enll de la zona inundable. Per altre part, lascens del nivell del mar tamb afectar a les estructures porturies i a totes aquelles estructures de seguretat construdes per lhome per defensar la lnia de costa, tan de la erosi com de la inundaci. La costa catalana altament urbanitzada reclama urgentment mesures de previsi i control, poltiques decidides lo ms aviat possible, per que no passi lo que alguns autors ja anuncien: Y puesto que las playas se erosionan a razn de un metro por cada milmetro que sube el nivel marino, los futuros gobiernos espaoles lamentarn la inanicin de sus predecesores cuando los miles de millones de euros invertidos en infraestructuras tursticas se vean amenazados por las olas. Cuando las costas de Espaa se inunden, el resto del pas quedar elevado y seco.

Mark Lynas, 2004.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

40

- 2. Les principals zones dimpacte sobre la costa catalana - En aquest apartat es fa una anlisi detallada de limpacte de la pujada del nivell del mar en el conjunt de Catalunya, primer amb lestudi a gran escala de les principals rees dimpacte i, desprs, amb lanlisi de lafectaci segons els usos del sl.

- 2.1 Localitzaci de les principals zones dimpacte -

Mapa de localitzaci de les principals zones de l'impacte de la pujada del nivell del mar a la

costa catalana Com s lgic limpacte ms important del augment del nivell del mar al litoral catal es dna en les rees de costa baixa, les planes litorals ms importants. De tota manera s molt important destacar que tamb les rees de costa Brava sen veuen afectades de forma significativa. Limpacte, com sanalitza ms endavant, s molt ms important, ja que en els darrers dos-cents anys locupaci de les rees ms baixes del litoral ha estat molt important, en contra del que havia estat tradicional histricament.

Donats els condicionats descala del mapa general de Catalunya sha decidit en aquest cas cartografiar tota lrea situada per sota dels cinc metres daltitud per tal de tenir una visi general i completa de limpacte del possible augment del nivell del mar. Seguidament es fa una anlisi cartogrfica a escala ms gran per tal de veure en detall les rees afectades directa i indirectament per la pujada del nivell del mar dun metre.

El mapa resultant s prou explcit ell mateix. Prcticament tota la lnia de costa es veu afectada, tot i que unes rees apareixen amb una afectaci molt ms profunda cap a linterior del territori. Destaquen aix sobretot les planes litorals de lEmpord, tant al golf de Roses, com a la badia de lEstartit i els deltes dels rius, tant el Tordera, com el Llobregat i especialment, lEbre. Alguns petits sectors, com la part ms meridional de la costa Brava o el litoral en torn a la ciutat de Tarragona presenten canvis tamb prou importants.

Tarragona i cap de Salou

Platges del sud del Garraf

Delta del riu Tordera

Palams i Platja dAro

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

41

- 2.2 Visualitzaci de la dimensi territorial dels impactes -

Com ja sha dit, unes rees del litoral catal apareixen ms afectades que unes altres. En aquest apartat es presenten les que tenen una important afectaci, destacant en color blau tota lrea avui continental que estant a menys dun metre daltitud, quedaria sota les aiges del mar. En verd, daltra bada, shan assenyalat les rees situades a menys de cinc metres daltitud, que sn considerades indirectament afectades, amb impactes diferits, per la influncia del canvi de la lnia de costa. En primer lloc, comenant pel nord, apareix lrea litoral de lAlt Empord, en torn del golf de Roses. Lafectaci en aquest cas s molt important i visible afectant rees tan importants com la colnia greco-romana dEmpries o lassentament turstic molt ms modern dEmpuriabrava. Al subsector septentrional es veu molt ms afectat amb fondes penetracions del mar cap a la plana.

Mapa de limpacte de la pujada del nivell del mar a lAlt Empord

FONT: Elaboraci prpia a partir del model d'igital d'elevacions (30x30) de l'ICC

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

42

En segon lloc, apareix la plana litoral del Baix Empord, en torn de la desembocadura del riu Ter, amb lEstartit al nord i la platja de Pals al sud. La penetraci del mar s relativament regular i no tan profunda com en el cas anterior. En canvi, lafectaci indirecta penetra molt cap a linterior per causa de la presncia del canal del riu.

Mapa de l'impacte de la pujada del nivell del mar al Baix Empord

FONT: Elaboraci prpia a partir del model d'igital d'elevacions (30x30) de l'ICC

Platja de Pals

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

43

En tercer lloc, apareix el sector meridional de la Costa Brava, des duna mica ms amunt de Palams fins gaireb Tossa de Mar. Aqu les afectacions sn ms redudes i concentrades, per afecta rees turstiques importants a Palams i Calonge, a Platja dAro i una mica menys a Sant Feliu de Guxols.

Mapa de l'impacte de la pujada del nivell del mar al sector meridional de la Costa Brava

FONT: Elaboraci prpia a partir del model d'igital d'elevacions (30x30) de l'ICC

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

44

En quart lloc, apareix el sector del delta del riu Tordera, una altra de les rees que presenta una gran afectaci. Es curis observar com les afectacions directes es concentren totes al sud de la desembocadura del riu, mentre lrea sota els cinc metres t una distribuci fora ms regular a banda i banda del riu.

Mapa de l'impacte de la pujada del nivell del mar al sector del delta del riu Tordera

FONT: Elaboraci prpia a partir del model d'igital d'elevacions (30x30) de l'ICC

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

45

En cinqu lloc, apareix lafectaci de Barcelona i el delta del Llobregat. La banda sud del delta es veu molt afectada per la pujada del nivell de la mar, mentre que la lnia dels cinc metres cobreix gran part del litoral de forma molt ms regular. Lafectaci del Bess s menys destacada, per afecta a un rea dalta densitat durbanitzaci.

Mapa de l'impacte de la pujada del nivell del mar a Barcelona i al delta del Llobregat

FONT: Elaboraci prpia a partir del model d'igital d'elevacions (30x30) de l'ICC

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

46

En sis lloc, apareix el sector del sud del Garraf, des de Vilanova i la Geltr. Lafectaci, en general, s fora reduda i corre molt parallela a la costa actual, cobrint lrea de les platges, aix com les obres porturies i de la defensa del litoral.

Mapa de l'impacte de la pujada del nivell del mar a les platges del sud del Garraf

FONT: Elaboraci prpia a partir del model d'igital d'elevacions (30x30) de l'ICC

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

47

En set lloc, apareix lrea de Tarragona i el cap de Salou. Lafectaci directa no s gaire important, destacant noms a les platges de Salou i Vilafortuny. La lnia dels cinc metres, per, t una gran penetraci al sector de la platja de la Pineda.

Mapa de l'impacte de la pujada del nivell del mar a Tarragona i al cap de Salou

FONT: Elaboraci prpia a partir del model d'igital d'elevacions (30x30) de l'ICC

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

48

Finalment, en vuit lloc, apareix lafectaci al delta de lEbre, amb un impacte molt important sobre la punta del delta i les barres que tanquen el Fangar i els Alfacs. Novament la part meridional s la ms afectada de forma directa. Lgicament la lnia dels cinc metres comprn tot el delta, en general.

Mapa de l'impacte de la pujada del nivell del mar al delta de lEbre

FONT: Elaboraci prpia a partir del model d'igital d'elevacions (30x30) de l'ICC.

Port dels Alfacs

Port del Fangar

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

49

- 2.3 Anlisi dels usos del sl afectat al conjunt de Catalunya - En el conjunt de Catalunya, el resultat de lanlisi mostra que la superfcie afectada per la pujada dun metre en el nivell del mar seria de 22.350,96 ha, menys del 0,7 de la superfcie del conjunt de tot el territori. El problema ms important, com sha dit, s que la concentraci de lafectaci a les terres baixes del litoral, les ms ocupades per les activitats humanes en els darrers dos-cents anys en multiplica per molt la gravetat dels efectes.

A partir de lanlisi dels usos del sl segons el Mapa de Cobertes del Sl a Catalunya del Departament de Medi Ambient es pot tenir una aproximaci quantitativa rigorosa a aquests possibles efectes. Malgrat la qualitat de les fonts utilitzades cal dir, en primer lloc, que apareix un 18% del sl afectat sense informaci, per tant es desconeix el que passa en prop duna cinquena part del territori estudiat. Malgrat aix la resta de la informaci s prou significativa i important.

Usos del sl afectats per laugment del nivell del mar a Catalunya

Categoria Subcategoria Superfcie ha Percentatge Agricultura Conreus 7.273,86 32,54% Agricultura Ramaderia 5,08 0,02% Agricultura TOTAL 7.278,94 32,57% Aiges continentals Aiges continentals 1.196,13 5,35% Aiges continentals Infraestructures 29,81 0,13% Aiges continentals TOTAL 1.225,94 5,48% Espai natural Espai natural 2.398,38 10,73% Espai natural TOTAL 2.398,38 10,73% Improductiu Improductiu 18,16 0,08% Improductiu TOTAL 18,16 0,08% Industrial Industria 241,95 1,08% Industrial Mineria 557,85 2,50% Industrial TOTAL 799,80 3,58% Urb Abocadors 0,33 0,00% Urb Infraestructures 359,46 1,61% Urb Turisme 440,36 1,97% Urb Urb 1.473,22 6,59% Urb Zones verdes 84,98 0,38% Urb TOTAL 2.358,35 10,55% Vegetaci natural Bosc 521,88 2,33% Vegetaci natural Matolls 2.532,48 11,33% Vegetaci natural Vegetaci natural 1.183,29 5,29% Vegetaci natural TOTAL 4.237,65 18,96% Sense informaci Sense informaci 4.033,73 18,05% TOTAL 22.350,96 100,00%

FONT: Elaboraci prpia a partir del mapa de cobertes del sl a Catalunya

En primer lloc, destaca que gaireb una tercera part de tot el territori afectat per la pujada del nivell del mar sn terrenys agrcoles, explotats o no. Lagricultura, que s el sector econmic que ms ha patit les conseqncies negatives del creixement econmic daquests darrers anys, segueix apareixent aqu com el sector ms amenaat per les conseqncies del canvi climtic.

En segon lloc, destaca, tot i que a una certa distncia, la vegetaci natural, amb un 18,96% del total. Es tracta de boscos i drees abandonades per lagricultura que han recuperat la

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

50

seva vegetaci natural, aix com, sobretot, els aiguamolls, que tot i noms assol el 2,4% del total, desapareixen del tot.

En tercer lloc, apareixen els espais classificats com a naturals, amb un 10,73%. Es tracta de terrenys dusos diversos, per que inclouen sobretot les platges, principal recurs turstic avui en dia que estar profunda i totalment afectat per les conseqncies negatives del canvi climtic.

En quart lloc apareixen els usos urbans, amb el 10,55%, cosa que suposa una afectaci important en moltes ciutats litorals. Si se li sums el sl industrial afectat (3,58% del total), la importncia del sl urb afectat superaria el dels espais naturals. El valor econmic, social i cultural daquests espais s molt significatiu i la seva protecci generar ben probablement poltiques especfiques.

Finalment, en cinqu lloc, apareixen les aiges continentals, amb un 5,48% del total, cosa que suposa una gran prdua, no tan sols per la invasi del mar en cursos baixos del rius i en llacunes litorals, sin per laven de la salinitzaci dels aqfers que de ben segur aquest fet comportaria.

Usos del sl afectats per laugment del nivell del mar a Catalunya

FONT: Elaboraci prpia a partir del mapa de cobertes del sl a Catalunya

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

51

Els grfics representen aquests percentatges i la superfcie total afectada per cada un daquests grans grups dusos del sl en que shan organitzat les informacions ms detallades de la base de dades utilitzada. El doble cercle de la grfica dels percentatges representa les dues agrupacions, ms general lexterior i ms detallada linterior; els noms de la llegenda que apareix en gris indica que no poden aparixer en la representaci per la seva escassa representativitat. El grfic de barres que representa les superfcies totals sha expressat en el seu equivalent en illes de lEixample de Barcelona per a que el lector pugui fer-se una idea clara de la importncia del fenomen estudiat. (1 illa de leixample equival a 1 ha ).

Usos del sl afectats per laugment del nivell del mar a Catalunya (valors absoluts)

FONT: Elaboraci prpia a partir del mapa de cobertes del sl a Catalunya

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

52

- 3. Els escenaris de futur de la mxima afectaci de la pujada del nivell de la mar -

Seguidament es presenta l'anlisi ms aprofundida dels quatre casos que s'han seleccionat com de major afectaci: els dos de l'Empord, el golf de Roses i l'Estartit, i els dos deltes, del Llobregat i de l'Ebre. L'anlisi es fa a partir de l'afectaci diferencial dels usos del sl i es compara generalment amb el total de Catalunya que s'acaba de veure.

- 3.1 L'escenari de l'Alt Empord -

Mapa del usos del sl afectats per l'augment del nivell del mar a l'Alt Empord

FONT: Elaboraci prpia a partir del mapa de cobertes del sl a Catalunya

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

53

L'rea del golf de Roses, al litoral de l'Alt Empord, s de les rees seleccionades la segona pel que fa al nombre total d'hectrees que es veurien afectades per l'augment del nivell del mar, amb 5.089,49 hectrees. La font dinformaci ( MCSC ) permet analitzar els usos del sl del 98,25% de tota l'rea afectada en aquest sector.

Usos del sl afectats per laugment del nivell del mar a lAlt Empord

Categoria Subcategoria Superfcie ha Percentatge Agricultura Conreus 2.642,57 52,33% Agricultura Ramaderia 1,40 0,03% Agricultura TOTAL 2.643,97 52,36% Aiges continentals Aiges continentals 236,44 4,68% Aiges continentals Infraestructures 2,20 0,04% Aiges continentals TOTAL 238,64 4,73% Espai natural Espai natural 121,02 2,40% Espai natural TOTAL 121,02 2,40% Industrial Indstria 29,74 0,59% Industrial TOTAL 29,74 0,59% Urb Abocadors 0,30 0,01% Urb Infraestructures 32,81 0,65% Urb Turisme 156,98 3,11% Urb Urb 458,20 9,07% Urb Zones verdes 20,78 0,41% Urb TOTAL 669,09 13,25% Vegetaci natural Boscos 144,21 2,86% Vegetaci natural Matolls 967,63 19,16% Vegetaci natural Vegetaci natural 147,26 2,92% Vegetaci natural TOTAL 1.259,11 24,93% Sense informaci Sense informaci 88,33 1,75% TOTAL 5.049,89 100,00%

FONT: Elaboraci prpia a partir del mapa de cobertes del sl a Catalunya

L's del sl ms afectat sens dubte, s l'agrcola, el qual supera la meitat del total, amb un 52,36%. La major part es tracta, segons la font, de conreus herbacis. El segon ms afectat s la vegetaci natural, amb un 24,93% del total, la major part corresponent a la vegetaci tpica dels aiguamolls d'aquest litoral. En tercer lloc, apareix el sl urb, que representa un 13,25% de tot el sector afectat, corresponent majoritriament a la ciutat de Roses i a la urbanitzaci d'Empuriabrava. Seguidament apareixen les aiges continentals amb un 4,73% de l'rea afectada, sobretot els rius i llacunes litorals i algunes basses urbanes. Finalment, amb un percentatge significatiu apareixen els espais naturals que representen el 2,40% del sl afectat, que corresponen quasi totalment a les platges.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

54

En resum, doncs, en el golf de Roses les conseqncies econmiques apareixen com a molt greus ja que estan molt repartides entre els usos agrcoles i urbans. D'altra banda, la desaparici de la vegetaci d'aiguamolls i de les platges suposa una agressi considerable al medi natural i als recursos turstics que constitueixen una alternativa de vida que complementa sin substitueix els altres sectors de l'economia.

Usos del sl afectats per laugment del nivell del mar a lAlt Empord (percentatges)

FONT: Elaboraci prpia a partir del mapa de cobertes del sl a Catalunya

Usos del sl afectats per laugment del nivell del mar a lAlt Empord

FONT: Elaboraci prpia a partir del mapa de cobertes del sl a Catalunya

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

55

- 3.2 L'escenari del Baix Empord -

Mapa dels usos del sl afectats per l'augment del nivell del mar al Baix Empord

FONT: Elaboraci prpia a partir del mapa de cobertes del sl a Catalunya

L'rea del litoral del Baix Empord, al sud de l'Estartit, s de totes les seleccionades la que presenta una menor superfcie afectada per l'augment del nivell de la mar, amb un total de 855,4 hectrees. La font dinformaci ( MCSC ) permet analitzar el 94,90% del conjunt de l'rea afectada en aquest indret.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

56

Usos del sl afectats per laugment del nivell del mar al Baix Empod

Categoria Subcategoria Superfcie ha Percentatge Agricultura Conreus 448,5 52,43% Agricultura Ramaderia 0,3 0,04% Agricultura TOTAL 448,8 52,47% Aiges continentals Aiges continentals 18,8 2,20% Aiges continentals Infraestructures 2,1 0,25% Aiges continentals TOTAL 20,9 2,44% Espai natural Espai natural 34,8 4,07% Espai natural TOTAL 34,8 4,07% Industrial Indstria 0,9 0,11% Industrial TOTAL 0,9 0,11% Urb Infraestructures 2,9 0,34% Urb Turisme 64,0 7,48% Urb Urb 60,0 7,01% Urb Zone verdes 4,0 0,47% Urb TOTAL 130,9 15,30% Vegetaci natural Bosc 44,4 5,19% Vegetaci natural Matolls 109,1 12,75% Vegetaci natural Vegetaci natural 22,0 2,57% Vegetaci natural TOTAL 175,5 20,52% Sense informaci Sense informaci 43,6 5,10% TOTAL 855,4 100,00%

FONT: Elaboraci prpia a partir del mapa de cobertes del sl a Catalunya

Com en el cas anterior, de l'Alt Empord, ms de la meitat del territori afectat s el que est dedicat als usos agrcoles, que representen el 52,4% del total, majoritriament conreus herbacis, per tamb els arrossars. El segon ms afectat s la vegetaci natural, que representa el 20,52% del total, sobretot la superfcie de matollars i de vegetaci d'aiguamolls. Els sls urbans apareixen tamb en tercer lloc, pujant fins al 15,30% de l'rea afectada total, en aquest cas especialment rees turstiques de cmpings i d'urbanitzacions residencials poc denses. Els espais naturals apareixen en quart lloc, representant el 4,07% del total afectat, essent especialment les platges. I finalment, les aiges continentals ocupen el cinqu lloc en importncia, ja que agrupen el 2,44% de tota l'rea afectada, en aquest cas la majoria corresponent al riu Ter.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

57

En resum, en aquest cas es pot dir que les pitjors conseqncies de l'augment del nivell de les aiges del mar serien per a l'agricultura i per als espais naturals, tan importants en aquesta regi. Juntament amb l'afectaci de les rees urbanitzades de cara al turisme i de les platges, aix suposaria una prdua molt i molt important per a les activitats turstiques, en general.

Usos del sl afectats per laugment del nivell del mar al Baix Empord (percentatges)

FONT: Elaboraci prpia a partir del mapa de cobertes del sl a Catalunya

Usos del sl afectats per laugment del nivell del mar al Baix Empord

FONT: Elaboraci prpia a partir del mapa de cobertes del sl a Catalunya

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

58

- 3.3 L'escenari del delta del Llobregat -

Mapa dels usos del sl afectats per l'augment del nivell del mar al delta del Llobregat

FONT: Elaboraci prpia a partir del mapa de cobertes del sl a Catalunya

El delta del Llobregat presenta la tercera posici pel que fa a la superfcie total que seria afectada per la pujada de les aiges, que afectaria una superfcie total de 3.171 hectrees. La font dinformaci ( MCSC ) permet analitzar els usos del sl sobre el 97,41% del conjunt.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

59

Usos del sl afectats per laugment del nivell del mar al delta del Llobregat

Categoria Subcategoria Superfcie ha Percentatge Agricultura Conreus 936 29,52% Agricultura Ramaderia 3 0,09% Agricultura TOTAL 939 29,61% Aiges continentals Aiges continentals 55 1,73% Aiges continentals Infraestructures 25 0,79% Aiges continentals TOTAL 25 0,79% Espai natural Espai natural 81 2,55% Espai natural TOTAL 81 2,55% Industrial Indstria 136 4,29% Industrial Minera 4 0,13% Industrial TOTAL 140 4,42% Urb Infraestructures 156 4,92% Urb Turisme 179 5,64% Urb Urb 209 6,59% Urb Zones verdes 33 1,04% Urb TOTAL 577 18,20% Vegetaci natural Bosc 296 9,33% Vegetaci natural Matolls 528 16,65% Vegetaci natural Vegetaci natural 448 14,13% Vegetaci natural TOTAL 1.272 40,11% Sense informaci Sense informaci 82 2,59% TOTAL 3.171 100,00%

FONT: Elaboraci prpia a partir del mapa de cobertes del sl a Catalunya

La major afectaci en aquest cas es dna en la vegetaci natural, amb el 40,11%, que compren els boscos i els herbassars de la reserva natural del Prat. L'agricultura, en canvi, en el segon lloc, noms es veuria afectada en el 29,61% del total, sobretot la famosa horticultura del delta que nasqu per a l'abastiment de la ciutat de Barcelona. En tercer lloc, apareix el sl urb amb un 18,20%, que correspon especialment al conjunt de l'aeroport de Barcelona i a altres importants infraestructures de comunicaci i menys a edificacions urbanes. En quart lloc, apareix aqu el sl industrial, que representa un 4,42% i que tamb es deu a la proximitat de la capital catalana. Finalment, en cinqu lloc, apareixen els espais naturals amb un 2,55% que estan representats nicament en aquest cas per les platges del delta. L'afectaci de les aiges continentals s en aquest cas quasi insignificant.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

60

En resum s'ha de dir que tot i la menor dimensi relativa de l'rea afectada i per causa de la proximitat de Barcelona, les conseqncies sn en aquest cas molt ms importants des del punt de vista econmic per al sector i per a les seves regions venes i, fins i tot, per al conjunt de Catalunya. L'afectaci de sl industrial no s gens menyspreable i s nica en aquest sector, i encara molt menys la de l'aeroport internacional del Prat que quedaria completament sota les aiges si no s'hi feia cap obra de protecci especial.

Usos del sl afectats per laugment del nivell del mar al delta del Llobregat (percentatges)

FONT: Elaboraci prpia a partir del mapa de cobertes del sl a Catalunya

Usos del sl afectats per laugment del nivell del mar al delta del Llobregat

FONT: Elaboraci prpia a partir del mapa de cobertes del sl a Catalunya

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

61

- 3.4 L'escenari del delta de l'Ebre -

Mapa dels usos del sl afectats per l'augment del nivell del mar al delta de lEbre

FONT: Elaboraci prpia a partir del mapa de cobertes del sl a Catalunya

En el cas del Delta de l'Ebre ens trobem amb la major superfcie afectada, amb molta diferncia, ja que 9.113,2 hectrees serien negades per les aiges de la mar. Lamentablement, per, la font d'informaci noms cont dades per una mica ms de quatre cinquenes parts d'aquesta gran superfcie, probablement pel fet que la captura de dades pels satllits es fa molt ms difcil en aquestes rees humides. Aix un 15% del total de lrea afectada no ha pogut sser analitzat.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

62

Usos del sl afectats per laugment del nivell del mar al delta de lEbre

Categoria Subcategoria Superfcie ha Percentatge Agricola Conreus 3.098,9 34,00% Aiges continentals Aiges continentals 868,4 9,53% Espai natural Espai natural 1.833,5 20,12% Improductiu Improductiu 7,3 0,08% Industrial Minera 554,3 6,08% Urb Infraestructures 13,2 0,14% Urb Urb 88,0 0,97% Urb TOTAL 101,2 1,11% Vegetaci natural Boscos 3,1 0,03% Vegetaci natural Matolls 772,8 8,48% Vegetaci natural Vegetaci natural 498,3 5,47% Vegetaci natural TOTAL 1.274,2 13,98% Sense informaci Sense informaci 1.375,4 15,10% TOTAL 9.113,2 100,00%

FONT: Elaboraci prpia a partir del mapa de cobertes del sl a Catalunya

L'agricultura resulta el sector ms afectat, per b que en menor percentatge que en els casos de les dues comarques de l'Empord, arribant al 34 % del total, amb molt poca informaci sobre el tipus de conreu que seria perjudicat. En segon lloc, segueixen els espais naturals amb un 20,12% de l'rea total, corresponents lgicament al parc del delta de l'Ebre. En tercer lloc, vindrien en aquest cas, com ja s'ha dit, les terres sense informaci. En quart lloc, apareix la vegetaci natural que cobreix el 13,98% de l'rea afectada, matollars i vegetaci d'aiguamolls no protegida. En cinqu lloc, per ja amb un percentatge molt baix del 6,08%, venen els usos del sl industrial, en aquest cas rees d'extracci minera. Els percentatges de sl urb afectats sn prcticament insignificants.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

63

Tot i la menor informaci respecte aquest cas d'estudi, sembla que pot resumir-se que les principals afectacions seran sobre l'agricultura i sobre el paisatge natural, amb greus danys patrimonials, per menys danys directament econmics que en els altres casos. En canvi, l'empremta negativa sobre el litoral catal seria molt forta, ja que un delta que s'ha format en l'poca histrica recularia a nivells quasi dels temps de la colonitzaci romana.

Usos del sl afectats per laugment del nivell del mar al delta de lEbre (percentatges)

FONT: Elaboraci prpia a partir del mapa de cobertes del sl a Catalunya

Usos del sl afectats per laugment del nivell del mar al Delta de lEbre

FONT: Elaboraci prpia a partir del mapa de cobertes del sl a Catalunya

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

64

CONCLUSIONS

En aquest treball de recerca he arribat a diferents tipus de conclusions. Unes estan relacionades amb lestudi de la primera part sobre el funcionament del sistema climtic. Son conclusions teriques derivades de la contrastaci feta entre dos estimacions diferents dels valors del balan de radiaci ( Budyko, 1974, i Kielh i Trenberth, 1999 ). Un segon grup de conclusions estan relacionades amb lescenari de futur realitzat a la segona part del treball. Son les conclusions aplicades que es basen en dades empriques referides a lestat actual de la franja costera i els seus usos del sl. Aquestes conclusions de fet son hiptesis de futur fonamentades en les hiptesis actuals sobre el canvi climtic i aplicades a la situaci actual per preveure cap a on pot canviar. Finalment en tercer lloc es presenten tamb aquelles conclusions a les que he arribat com a resultat de les meves reflexions tiques, estan relacionades amb la meva tica personal i representen una autocrtica del meu propi comportament.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

65

- 1. Conclusions teriques - Aquestes conclusions son el resultat de la aplicaci de les concepcions teriques de Ilya Prigogine als coneixements que he anant assolint sobre el funcionament del sistema climtic. Els seus conceptes despai i temps, destabilitat i dinestabilitat, de complexitat i autonomia, dirreversibilitat i evoluci, els he pogut reconixer una i altre vegada, Aquest reconeixement mha ajudat a comprendre el pensament de lautor i a la vegada a entendre el funcionament del clima, la dimensi del canvi climtic i les seves perspectives de futur.

La primera conclusi terica a la que he arribat s que el sistema climtic, encara que sigui un sistema obert sotms a un flux denergia extern, es pot considerar quasi com un sistema tancat, ja que de fet son els desequilibris interns del balan de radiaci entre els seus diferents subsistemes els que generen la energia necessria per el seu funcionament.

La segona conclusi est estretament relacionada amb aquesta primera i s que

en el sistema climtic, encara que estigui en equilibri a nivell global, tant els seus desequilibris interns com les respostes compensatries estan sempre variant, i aquesta inestabilitat permanent s la que el mant en un estat dequilibri dinmic, inestable internament i en equilibri respecte a lexterior.

La tercera conclusi terica a la que he arribat s que les diferenciacions

geogrfiques del clima i les seves variacions temporals son el resultat daquest estat del sistema climtic, inestable i estable al hora, i per aix totes les manifestacions del clima estan estretament interrelacionades tant en lespai com en el temps.

La quarta conclusi es deriva de les anteriors i s que el sistema climtic s un

sistema molt complex, de manera que qualsevol canvi en un lloc i moment determinat t sempre uns efectes diferits sobre altres espais i altres temps, que poden representar des de una simple fluctuaci climtica temporal fins a un procs irreversible de canvi sense retorn, si es supera un determinat llindar.

I com a conclusi final del meu estudi teric puc dir que lactual estat del

coneixement sobre el sistema climtic permet, a partir de la situaci present, avaluar els processos fonamentals que intervenen en el funcionament global del sistema i fer previsions de les tendncies de futur a nivell global. Per la situaci de present no s estable, ja que cada nova situaci genera una nova tendncia que interacciona de diferents maneres en els diferents indrets, per aix les prediccions regionals i locals son poc fiables i possiblement o seran sempre.

Per superar aquesta dificultat i poder actuar a cada territori, noms queda la opci de construir escenaris de futur, i encara que sapiguem que mai arribaran a ser del tot reals serviran per actuar de forma racional i conscient, coneixent el funcionament del sistema natural sobre el que sactua i sent conscients de les nostres actuacions.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

66

- 2. Conclusions aplicades - La hiptesis daquest treball de que qualsevol elevaci de la lnia de costa a Catalunya, per petita que fos, comportaria importants impactes mediambientals en determinats indrets i greus conseqncies socio-econmiques, ha quedat plenament demostrada en la simulaci feta dacord amb les estimacions dascens del nivell del mar que el Grup dExperts sobre el Canvi Climtic preveuen per a finals del segle XXI. Les principals conclusions a les que sha arribat son les segents:

Limpacte ms important de laugment previst del nivell del mar al litoral catal es dna lgicament en les rees de costa baixa. En aquestes rees la importncia de limpacte samplifica molt per el fet de ser els sectors que presenten el grau ms alt docupaci humana.

Prcticament tota la lnia de costa catalana quedaria afectada, per de nord a

sud destaquen com rees dafectaci territorial ms extensa les segents: 1. El sector litoral de lAlt Empord, en torn del golf de Roses. 2 .La plana litoral del Baix Empord, en torn de la desembocadura del riu Ter. 3. El sector meridional de la Costa Brava, des de Palams fins a Tossa de Mar. 4. El sector del delta del riu Tordera. 5. El front litoral de la ciutat de Barcelona i el delta del riu Llobregat. 6. El sector del sud del Garraf, des de Vilanova i la Geltr fins a Torredembarra. 7. El sector del port de Tarragona i les platges de Salou. 8. El delta del riu Ebre.

La superfcie afectada seria de ms de 20.000 ha, ocupades per terrenys

agrcoles (un 33%), per vegetaci natural (un 19%), per sls industrials i urbans (un 14%), per platges (un 10%) i per aiges continentals (un 5%). Els impactes de mxima afectaci territorial i econmica serien les rees de lAlt i Baix Empord i els deltes del riu Llobregat i del riu Ebre.

En el golf de Roses les conseqncies econmiques de la possible pujada del

nivell del mar apareixen com a molt greus, en estar molt repartides entre els usos agrcoles i urbans. A ms, la desaparici de la vegetaci d'aiguamolls i de les platges suposa una agressi considerable al medi natural i als recursos turstics.

En la regi litoral del Baix Empord les pitjors conseqncies de l'augment del

nivell de les aiges del mar serien per a l'agricultura i per als espais naturals, tan importants en aquesta regi, juntament amb l'afectaci de les rees urbanitzades de cara al turisme i de les platges, aix suposaria una prdua molt i molt important per a les activitats turstiques, en general.

En el delta del Llobregat, tot i la menor dimensi relativa de l'rea afectada i per

causa de la proximitat de Barcelona, les conseqncies sn molt ms importants des del punt de vista econmic per al conjunt de Catalunya. L'afectaci de sl industrial no s gens menyspreable i s nica en aquest sector, i encara molt menys la de l'aeroport internacional del Prat que quedaria completament sota les aiges si no s'hi feia cap obra de protecci especial.

En el delta de lEbre les principals afectacions serien sobre l'agricultura i sobre el

paisatge natural, amb greus danys patrimonials, per menys danys directament econmics que en els altres casos. En canvi, l'empremta negativa sobre el litoral catal seria molt forta, ja que un delta que s'ha format en l'poca histrica recularia a nivells quasi dels temps de la colonitzaci romana.

I com a conclusi final de la meva recerca aplicada puc dir que, encara que avui

no s posible concretar fins a on arribar lascens del nivell del mar, s evident que lescenari de futur resultant requereix de forma immediata la implantaci de poltiques especfiques de control i protecci sobre la costa catalana, especialment sobre les platges.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

67

- 3. Reflexions tiques finals - El plantejament de la qesti del canvi climtic deixa bastant clar que la nostra forma de viure en aquest planeta es fora inconscient i prepotent. Ens hem apropiat dell, sense respectar cap dret als altres ssers vius i sense conixer prou el nostre medi. Creiem que la nostra intelligncia ens fa superiors i que podem fer i desfer pensant noms en nosaltres mateixos. Quan les coses van malament tenim lexcusa de la nostra ignorncia i acusem a la natura de les nostres desgrcies, sense tenir en compte la nostra responsabilitat en elles. El canvi climtic es un exemple ben clar. Hem considerat el clima com quelcom estable, un b infinit, del que podien disposar en benefici propi. Un objecte de consum perfecte, que no calia ni tan sols comprar-lo. Quan les condicions climtiques han comenat a respondre i donar senyal de vida, primer no les hem escoltat, desprs les hem considerat anmales, com si no tinguessin dret a una existncia prpia, quan de fet lanomalia era la nostra forma dactuar desconeixent les conseqncies de les nostres actuacions. Quan hem comenat a reconixer que pot ser nosaltres tenien alguna cosa a veure en aquest canvi de la natura, ens hem proposat controlar-lo, sempre a favor dels nostres interessos. Per els nostres interessos no son homogenis i el debat poltic sha fet el protagonista de la qesti del canvi climtic. Primer va ser el Protocol de Montreal, lany 1987, per la reducci de les emissions dels gasos que deterioren loz estratosfric. Desprs va ser la Cimera de Rio de Janeiro, lany 1992 i es va signar la Convenci Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic, per protegir el sistema climtic. Mes tard va ser el Protocol de Kyoto, lany 1997, per la reducci de les emissions dels gasos defecte hivernacle, i els principals pasos emissors no el van voler signar. I una nova Cimera de Montreal, lany 2005, va semblar que aconseguia superar els desacords i avanar cap un acord mundial. Ara tenim la Cimera de Bali i les posicions entre els pasos segueixen enfrontades, tot hi reconixer la urgent crida dels experts de l IPCC. I a tot aix, la situaci segueix anant a pitjor. A pitjor per alguns, potser uns altres pensen que a millor per a ells. Sortir daquest embolic poltic ser fora difcil. Es cert que el problema es global i que per tan requereix solucions globals. Per no ser gens fcil darribar-hi. Lactual Protocol de Kyoto i linici de la Cimera de Bali aix ens ho estan demostrant. I es que el canvi climtic ens posa en contradicci amb el nostre model de desenvolupament i amb la nostra forma de viure. Per els nostres responsables poltics el canvi climtic no deixa de ser un dany collateral, un mal que cal minimitzar, per que s'accepta com a inevitable en funci duns objectius superiors: el manteniment del nostre model de creixement, que identifiquem amb la idea de progrs.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

68

Qui est disposat a renunciar, ni que sigui una mica, aquest progrs ?. Ni els que ja el tenim i volem seguir prosperant, ni els que encara no el tenen i aspiren a arribar-hi. Podem els pobles dels pasos ms desenvolupats imposar restriccions als pobles del pasos menys desenvolupats, per seguir gaudint de la nostra situaci de privilegi ?. No sembla just. Interessa als nostres pasos rics que els altres pasos segueixin sent pobres o necessitem, per seguir prosperant, que tamb ells siguin rics ?. Les nostres preocupacions sempre giren entorn a nosaltres mateixos. La preocupaci dels nostres governants es realment per protegir el sistema climtic o per que el canvi climtic es massa car per la nostra economia? Les nostres preocupacions sempre acaben sent econmiques. I la nostra conscienciaci, com a ciutadans i ciutadanes del mon, quina es ?. Qui deixar el cotxe particular per el transport pblic ?. Qui est disposat a patir una mica de fred a lhivern i una mica de calor a lestiu ?. Qui disminuir el seu consum delectricitat ?. Qui deixar de tenir tot el dia la tele encesa o de jugar tota la tarda amb lordinador ?... Moltes i moltes ms preguntes. Les respostes van i venen sense arribar enlloc. Les meves reflexions noms tenen dues niques conclusions: Hem de canviar la nostra forma de viure si no volem que sigui el canvi climtic qui ens obligui a fer-ho. I ho hem de fer cadascun de nosaltres sense esperar a que ho facin els altres.

El hombre no slo es un problema para s mismo, sino tambin para la biosfera en que le ha tocado vivir.

Ramon Margalef.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

69

- BIBLIOGRAFIA -

AA.VV. (1991); El Clima. Investigacin y Ciencia. Prensa Cientfica S.A. Barcelona. AA.VV. (2006); Cambio climtico. Investigacin y Ciencia.Temas 45. Prensa Cientfica S.A.

Barcelona. AL GORE. (2007); Una veritat incmoda, GEDISA S.A.. Edicions 62. Barcelona. CONSELL ASSESSOR per al DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (2005); Informe sobre el canvi

climtic a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GALLEGO, Jos Luis (2006); Pingins a lEmpord. Rosa dels vents. Barcelona. GODREJ, Dinyar (2002); Canvi climtic. Intermn Oxfam. Barcelona. LLEBOT, Josep Enric (1997); El canvi climtic. Rubes Editorial. Barcelona. LLEBOT, Josep Enric (2005); El temps s boig? i 74 preguntes ms sobre el canvi climtic.

Rubes Editorial. Barcelona. LOVELOCK, James (2007); La venjana de la Terra. Ed.Columna. Barcelona. LYNAS, Mark (2004); Marea alta. R.B.A. Barcelona. MARTIN VIDE, Javier (coord) (2007); Aspectes econmics del canvi climtic a Espanya, Caixa

dEstalvis de Catalunya. Barcelona. MOTAVALLI, Jim (ed) (2005); El cambio climtico. Ediciones Paids Ibrica S.A. Barcelona. PRIGOGINE, Ilya (2005); El nacimiento del tiempo. Tusquets Ed. Barcelona. OBSERVATORI DEL RISC (2007); Canvi climtic: som a temps daturar-lo?. Institut dEstudis de

la Seguretat. Barcelona. SCHIFTER, Isaac, i GONZLEZ-MACIAS, Carmen (2005); La Tierra tiene fiebre. Fondo de

Cultura Econmica. Mxico. STERN, Nicholas (2007); El Informe Stern. La verdad sobre el cambio climtico. Paids.

Barcelona. TOHARIA, Manuel (2007); El clima. El calentamiento global y el futuro del planeta. Random

House Mondadori S.A. Barcelona. VZQUEZ ABELEDO, Manuel (2006); La historia del sol y el cambio climtico. Mc Graw Hill.

Madrid. VIAS, Jos Miguel (2005); Estamos cambiando el clima?. Equipo Sirius. Madrid. WEART, Spencer (2006); El calentamiento global. Editorial Laetoli S.L. Pamplona.

www.creaf.uab.es/MiraMon/index_ca.htm www.iecat.net/canviclimatic/ www.ipcc.ch www.mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia/inici.jsp www.mma.es/oecc/impactos2.htm

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

70

- NDEX DE GRFICS -

pgina

1 Quadre de la radiaci solar en el sistema terra-atmosfera. 23

2 Quadre de la radiaci terrestre i la radiaci atmosfrica. 23

3 Quadre del balan de radiaci del sistema Terra-atmofera 24

4 Quadre de les transferncies de calor entre la superfcie terrestre i latmosfera. 24

5 Mapa de la localitzaci de les principals zones de limpacte de la pujada del nivell del mar a la costa catalana. 40

6 Mapa de limpacte de la pujada del nivell del mar a lAlt Empord. 41

7 Mapa de limpacte de la pujada del nivell del mar al Baix Empord. 42

8 Mapa de limpacte de la pujada del nivell del mar al sector meridional de la costa Brava. 43

9 Mapa de limpacte de la pujada del nivell del mar al sector del delta del riu Tordera. 44

10 Mapa de limpacte de la pujada del nivell del mar a Barcelona i delta del Llobregat. 45

11 Mapa de limpacte de la pujada del nivell del mar a les platges al sud del Garraf. 46

12 Mapa de limpacte de la pujada del nivell del mar a Tarragona i les platges de Salou. 47

13 Mapa de limpacte de la pujada del nivell del mar al delta de lEbre. 48

14 Quadre dels usos del sl afectats per laugment del nivell del mar a Catalunya. 49

15 Grfica dels usos del sl afectats per laugment del nivell del mar a Catalunya (percentatges). 50

16 Grfica dels usos del sl afectats per laugment del nivell del mar a Catalunya. 51

17 Mapa dels usos del sl afectats per laugment del nivell del mar a lAlt Empord. 52

18 Quadre dels usos del sl afectats per laugment del nivell del mar a lAlt Empord . 53

19 Grfica dels usos del sl afectats per laugment del nivell del mar a lAlt Empord (percentatges). 54

20 Grfica dels usos del sl afectats per laugment del nivell del mar a lAlt Empord. 54

21 Mapa dels usos del sl afectats per laugment del nivell del mar al Baix Empord. 55

22 Quadre dels usos del sl afectats per laugment del nivell del mar al Baix Empord . 56

23 Grfica dels usos del sl afectats per laugment del nivell del mar al Baix Empord (percentatges). 57

24 Grfica dels usos del sl afectats per laugment del nivell del mar al Baix Empord. 57

25 Mapa dels usos del sl afectats per laugment del nivell del mar al delta del Llobregat. 58

26 Quadre dels usos del sl afectats per laugment del nivell del mar al delta del Llobregat. 59

27 Grfica dels usos del sl afectats per laugment del nivell del mar al delta del Llobregat (percentatges). 60

28 Grfica dels usos del sl afectats per laugment del nivell del mar al delta del Llobregat. 60

29 Mapa dels usos del sl afectats per laugment del nivell del mar al delta de lEbre. 61

30 Quadre dels usos del sl afectats per laugment del nivell del mar al delta de lEbre. 62

31 Grfica dels usos del sl afectats per laugment del nivell del mar al delta de lEbre (percentatges). 63

32 Grfica dels usos del sl afectats per laugment del nivell del mar al delta de lEbre. 63

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

71

- APNDIX ESTADSTIC -

Usos del sl afectats per laugment del nivell del mar a Catalunya

Categoria Subcategoria Usos del sol Superfcie Percentatge

Agricultura Conreus Arrossars 2.593.930,3 1,16%

Agricultura Conreus Conreus 31.433.766,8 14,06%

Agricultura Conreus Conreus en transformaci 22.986,0 0,01%

Agricultura Conreus Conreus herbacis (no arrossars) 35.182.902,8 15,74%

Agricultura Conreus Conreus llenyosos (no vinyes) 2.925.696,1 1,31%

Agricultura Conreus Hivernacles 119.556,0 0,05%

Agricultura Conreus Piscifactories i conreus agrcoles a cel obert 3.004,0 0,00%

Agricultura Conreus Plantacions de conferes no autctones 2.859,4 0,00%

Agricultura Conreus Plantacions de pltans 15.062,2 0,01%

Agricultura Conreus Plantacions de pollancres 385.849,5 0,17%

Agricultura Conreus Vinyes 53.017,0 0,02%

Agricultura Ramaderia Granges 50.786,8 0,02%

Aiges continentals Aiges continentals Aiges continentals 8.689.992,4 3,89%

Aiges continentals Aiges continentals Basses agrcoles 15.196,8 0,01%

Aiges continentals Aiges continentals Basses urbanes 742.530,1 0,33%

Aiges continentals Aiges continentals Llacunes litorals 1.386.250,2 0,62%

Aiges continentals Aiges continentals Rius 1.127.351,0 0,50%

Aiges continentals Infraestructures Canals artificials 298.124,0 0,13%

Espai natural Espai natural Lleres naturals 103.764,0 0,05%

Espai natural Espai natural Platges 23.693.307,2 10,60%

Espai natural Espai natural Roquissars 186.751,1 0,08%

Improductiu Improductiu Zones nues 181.599,5 0,08%

Industrial Industria Zones industrials i comercials 2.419.478,6 1,08%

Industrial Minera Zones d'extracci minera 5.578.529,6 2,50%

Urb Abocadors Abocadors 3.296,8 0,00%

Urb Infraestructures Aeroports 1.098.281,9 0,49%

Urb Infraestructures Autopistes i autovies 305.200,5 0,14%

Urb Infraestructures Carreteres 543.939,0 0,24%

Urb Infraestructures Pistes forestals i camins 55.007,2 0,02%

Urb Infraestructures Vies de comunicaci 117.057,5 0,05%

Urb Infraestructures Vies de ferrocarril 170.232,1 0,08%

Urb Infraestructures Zones esportives i ldiques 315.548,2 0,14%

Urb Infraestructures Zones porturies 989.293,8 0,44%

Urb Turisme Cmpings 2.744.078,2 1,23%

Urb Turisme Camps de golf 988.134,1 0,44%

Urb Turisme Zones d'esport i lleure 671.370,1 0,30%

Urb Urb Cementiris 42.656,0 0,02%

Urb Urb Sls nus urbans 1.786.650,9 0,80%

Urb Urb Urbanitzat residencial compacte 8.064.934,7 3,61%

Urb Urb Urbanitzat residencial lax 1.444.943,9 0,65%

Urb Urb Zones urbanitzades 3.393.053,4 1,52%

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

72

Urb Zones verdes Zones verdes urbanes 684.014,4 0,31%

Urb Zones verdes Zones verdes viries 165.788,8 0,07%

Vegetaci natural Bosc Boscos clars (no de ribera) 41.983,5 0,02%

Vegetaci natural Bosc Boscos de ribera 648.218,3 0,29%

Vegetaci natural Bosc Boscos densos (no de ribera) 3.798.030,8 1,70%

Vegetaci natural Bosc Conreus abandonats - matollars 554.137,7 0,25%

Vegetaci natural Bosc Reforestacions 3.192,7 0,00%

Vegetaci natural Bosc Sls nus forestals 173.270,6 0,08%

Vegetaci natural Matolls Conreus abandonats - prats 1.596.881,6 0,71%

Vegetaci natural Matolls Matollars 12.738.210,8 5,70%

Vegetaci natural Matolls Vegetaci d'aiguamolls litorals 10.989.753,4 4,92%

Vegetaci natural Vegetaci natural Prats i herbassars 6.828.498,8 3,06%

Vegetaci natural Vegetaci natural Vegetaci d'aiguamolls 5.004.360,5 2,24%

Sense informaci Sense informaci Sense informaci 40.337.333,9 18,05%

TOTAL TOTAL TOTAL 223.509.645,5 100,00%

FONT: Elaboraci prpia a partir del mapa de cobertes del sl a Catalunya

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

73

Usos del sl afectats per laugment del nivell del mar a lAlt Empord

Categoria Subcategoria Usos del sl Superficie m2 Percentatge

Agricultura Conreus Arrossars 1.239.308,9 2,45%

Agricultura Conreus Conreus en transformaci 20.836,3 0,04%

Agricultura Conreus Conreus herbacis (no arrossars) 22.423.549,1 44,40%

Agricultura Conreus Conreus llenyosos (no vinyes) 2.365.872,0 4,68%

Agricultura Conreus Hivernacles 1.180,4 0,00%

Agricultura Conreus Piscifactories i conreus agrcoles a cel obert 3.004,0 0,01%

Agricultura Conreus Plantacions de pltans 15.062,2 0,03%

Agricultura Conreus Plantacions de pollancres 354.486,9 0,70%

Agricultura Conreus Vinyes 2.365,8 0,00%

Agricultura Ramaderia Granges 14.028,4 0,03%

Aiges continentals Aiges continentals Basses agrcoles 14.188,6 0,03%

Aiges continentals Aiges continentals Basses urbanes 740.412,4 1,47%

Aiges continentals Aiges continentals Llacunes litorals 784.281,9 1,55%

Aiges continentals Aiges continentals Rius 825.473,7 1,63%

Aiges continentals Infraestructures Canals artificials 22.019,1 0,04%

Espai natural Espai natural Lleres naturals 50.595,8 0,10%

Espai natural Espai natural Platges 1.159.564,0 2,30%

Industrial Indstria Zones industrials i comercials 297.395,9 0,59%

Urb Abocadors Abocadors 3.040,1 0,01%

Urb Infraestructures Aeroports 28.242,8 0,06%

Urb Infraestructures Carreteres 241.219,9 0,48%

Urb Infraestructures Pistes forestals i camins 34.534,7 0,07%

Urb Infraestructures Zones porturies 24.151,4 0,05%

Urb Turisme Cmpings 1.398.639,7 2,77%

Urb Turisme Zones d'esport i lleure 171.176,7 0,34%

Urb Urb Sls nus urbans 187.602,1 0,37%

Urb Urb Urbanitzat residencial compacte 3.888.157,6 7,70%

Urb Urb Urbanitzat residencial lax 506.267,8 1,00%

Urb Zones verdes Zones verdes urbanes 156.259,7 0,31%

Urb Zones verdes Zones verdes viries 51.570,5 0,10%

Vegetaci natural Boscos Boscos clars (no de ribera) 4.950,5 0,01%

Vegetaci natural Boscos Boscos de ribera 561.140,4 1,11%

Vegetaci natural Boscos Boscos densos (no de ribera) 560.475,2 1,11%

Vegetaci natural Boscos Conreus abandonats - matollars 235.270,9 0,47%

Vegetaci natural Boscos Reforestacions 3.192,7 0,01%

Vegetaci natural Boscos Sls nus forestals 77.081,1 0,15%

Vegetaci natural Matolls Conreus abandonats - prats 385.959,9 0,76%

Vegetaci natural Matolls Matollars 1.558.647,9 3,09%

Vegetaci natural Matolls Vegetaci d'aiguamolls litorals 7.731.732,6 15,31%

Vegetaci natural Vegetaci natural Prats i herbassars 1.472.638,0 2,92%

Sense informaci Sense informaci sense informacio 883.301,9 1,75%

TOTAL 50.498.879,5 100,00% FONT: Elaboraci prpia a partir del mapa de cobertes del sl a Catalunya

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

74

Usos del sl afectats per laugment del nivell del mar al Baix Empord

Categoria Subcategoria Usos del sl Superfcie m2 Percentatge

Agricultura Conreus Arrossars 1.354.621,4 15,84%

Agricultura Conreus Conreus herbacis (no arrossars) 2.996.660,5 35,03%

Agricultura Conreus Conreus llenyosos (no vinyes) 132.321,5 1,55%

Agricultura Conreus Hivernacles 1.429,5 0,02%

Agricultura Conreus Plantacions de pollancres 2,3 0,00%

Agricultura Ramaderia Granges 3.081,5 0,04%

Aiges continentals Aiges continentals Llacunes litorals 58.525,3 0,68%

Aiges continentals Aiges continentals Rius 129.593,0 1,51%

Aiges continentals Infraestructures Canals artificials 20.651,2 0,24%

Espai natural Espai natural Lleres naturals 23.040,4 0,27%

Espai natural Espai natural Platges 324.881,7 3,80%

Espai natural Espai natural Roquissars 129,1 0,00%

Industrial Indstria Zones industrials i comercials 8.884,3 0,10%

Urb Infraestructures Carreteres 6.510,8 0,08%

Urb Infraestructures Zones porturies 22.319,9 0,26%

Urb Turisme Cmpings 487.343,6 5,70%

Urb Turisme Camps de golf 79.980,5 0,93%

Urb Turisme Zones d'esport i lleure 73.085,7 0,85%

Urb Urb Sls nus urbans 98.694,0 1,15%

Urb Urb Urbanitzat residencial compacte 204.995,2 2,40%

Urb Urb Urbanitzat residencial lax 296.393,4 3,46%

Urb Zone verdes Zones verdes urbanes 39.865,6 0,47%

Vegetaci natural Bosc Boscos clars (no de ribera) 860,3 0,01%

Vegetaci natural Bosc Boscos de ribera 55.907,5 0,65%

Vegetaci natural Bosc Boscos densos (no de ribera) 351.437,3 4,11%

Vegetaci natural Bosc Conreus abandonats - matollars 9.101,6 0,11%

Vegetaci natural Bosc Sls nus forestals 26.884,9 0,31%

Vegetaci natural Matolls Matollars 727.111,4 8,50%

Vegetaci natural Matolls Vegetaci d'aiguamolls litorals 363.601,9 4,25%

Vegetaci natural Vegetaci natural Prats i herbassars 220.126,1 2,57%

Sense informaci Sense informaci Sense informaci 436.437,8 5,10%

TOTAL 8.554.479,2 100,00%

FONT: Elaboraci prpia a partir del mapa de cobertes del sl a Catalunya

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

75

Usos del sl afectats per laugment del nivell del mar al delta del Llobregat

Categoria subcategoria Usos del sl Superfcie m2 Percentage

Agrcultura Conreus Conreus herbacis (no arrossars) 8.859.017,4 27,93%

Agrcultura Conreus Conreus llenyosos (no vinyes) 403.316,6 1,27%

Agrcultura Conreus Hivernacles 68.518,0 0,22%

Agrcultura Conreus Plantacions de conferes no autctones 2.859,4 0,01%

Agrcultura Conreus Plantacions de pollancres 25.660,4 0,08%

Agrcultura Ramaderia Granges 33.676,9 0,11%

Aiges continentals Aiges continentals Basses agrcoles 1.008,2 0,00%

Aiges continentals Aiges continentals Basses urbanes 2.117,8 0,01%

Aiges continentals Aiges continentals Llacunes litorals 543.404,8 1,71%

Aiges continentals Infraestructures Canals artificials 250.122,1 0,79%

Espai natural Espai natural Platges 811.957,9 2,56%

Industrial Indstria Zones industrials i comercials 1.363.413,5 4,30%

Industrial Minera Zones d'extracci minera 35.879,6 0,11%

Urb Infraestructures Aeroports 1.070.039,1 3,37%

Urb Infraestructures Autopistes i autovies 235.379,8 0,74%

Urb Infraestructures Carreteres 204.886,3 0,65%

Urb Infraestructures Pistes forestals i camins 20.472,5 0,06%

Urb Infraestructures Vies de ferrocarril 31.624,2 0,10%

Urb Turisme Camps de golf 899.175,1 2,84%

Urb Turisme Cmpings 578.324,8 1,82%

Urb Turisme Zones d'esport i lleure 316.887,5 1,00%

Urb Urb Sls nus urbans 926.760,2 2,92%

Urb Urb Urbanitzat residencial compacte 699.237,7 2,20%

Urb Urb Urbanitzat residencial lax 463.470,3 1,46%

Urb Zones verdes Zones verdes urbanes 232.070,3 0,73%

Urb Zones verdes Zones verdes viries 93.661,0 0,30%

Vegetaci natural Bosc Boscos clars (no de ribera) 28.319,9 0,09%

Vegetaci natural Bosc Boscos de ribera 25.290,0 0,08%

Vegetaci natural Bosc Boscos densos (no de ribera) 2.553.562,1 8,05%

Vegetaci natural Bosc Conreus abandonats - matollars 289.529,2 0,91%

Vegetaci natural Bosc Sls nus forestals 64.190,1 0,20%

Vegetaci natural Matolls Conreus abandonats - prats 1.175.132,0 3,71%

Vegetaci natural Matolls Matollars 1.214.625,0 3,83%

Vegetaci natural Matolls Vegetaci d'aiguamolls litorals 2.894.418,9 9,13%

Vegetaci natural Vegetaci natural Prats i herbassars 4.477.241,7 14,12%

Sense informaci Sense informaci Sense informacio 817.739,3 2,58%

TOTAL 31.712.989,6 100,00%

FONT: Elaboraci prpia a partir del mapa de cobertes del sl a Catalunya