Treball de Recerca Filosofica

  • Published on
    21-Feb-2016

  • View
    216

  • Download
    0

DESCRIPTION

El millor treball de filosofia del mn. la utopia, el mn ideal.

Transcript

  • Utopia

    Treball de reflexi filosfica

    Autor/a: Majda El Mourabit

    Curs: 1r BAT

    Data:08/04/2013

    3. Introducci a la utopia ............................................................................................5

  • Utopia

    Autor/a: Majda El Mourabit 2

    ndex

    1. Introducci .............................................................................................. 3

    2. Mtode de treball.................................................................................... 4

    3. Introducci a la utopia ........................................................................... 4 I. El neologisme, utopia ........................................................................................ 8

    4. Thomas More .......................................................................................... 7 I. Vida ................................................................................................................. 9

    II. Obra ................................................................................................................ 9

    5. Tipus de Utopies ..................................................................................... 8 I. La utopia de Thomas More .......................................................................... 8

    II. La utopia exemplar de Plat ........................................................................... 8 III. La utopia social ............................................................................................... 8 IV. La utopia pedaggica ...................................................................................... 8 V. Les utopies agrries ........................................................................................ 8

    6. Les funcions i les etapes de la utopia .................................................... 9 I. Les funcions de la utopia ................................................................................ 9

    II. Les etapes de la utopia .................................................................................... 9

    7. Estudi dopini ..................................................................................................... 9

    8. Conclusi .................................................................................... 14

    9. Bibliografia i webgrafia ............................................................... 15

  • Utopia

    Autor/a: Majda El Mourabit 3

    1.Introducci Segur que la majoria de vosaltres heu somiat algun

    cop amb un mn ideal, un mn fantstic, on tot

    funciona com nosaltres volem, amb una pau

    absoluta, s a dir; una societat perfecta en tots els

    sentits, per s un somni difcil de fer-se realitat, ja

    que tots els que ho han intentat no se nhan en

    sortit.

    Aquest s el principal misteri que mha portat a

    realitzar aquest treball de recerca filosfica sobre la

    utopia.

    El motiu secundari s que a primer dESO a la

    classe de filosofia per a joves ( 1r ESO - Filosofia

    per a joves) vam tractar el tema de utopia, per

    molt per sobre i em va fascinar el tema perqu

    mai havia sentit a parla de la utopia i quan el

    professor Francesc Xavier Serra, va comenar a

    explicar el tema em va impactar tant que fins i tot

    mhavia proposat crear una utopia- sempre havia

    volgut fer una recerca sobre la utopia, per mai

    havia trobat el moment oport.

  • Utopia

    Autor/a: Majda El Mourabit 4

    2.Mtode de treball El mtode de treball que he seguit per dur a terme aquest treball consisteix en la lectura

    del llibre Utopia de Tomas More i denciclopdies filosfiques, per tal dobtenir

    informaci fiable sobre el tema.

    Tot segui he comenat a buscar informaci sobre lorigen de la utopia i daltres temes

    relacionats amb la utopia en les pgines web que ens ha facilitat el professor de

    filosofia, Francesc Xavier Serra.

    http://www.xtec.cat/~lvallmaj/

    http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/

    http://www.edu365.cat/batxillerat/humanitats/filosofia_i_historia_filosofia. htm

    El final del procs de creaci del treball, he passat una enquesta per saber si la major

    part de la societat sap que s una utopia, entre altres petites qestions.

    I per acabar he recollit tota la feina resumida a la meva pagina web del treball:

    http://melmourabit.wix.com/filosofia-utopia

    En aquesta web i podreu trobar des de la Histria de la utopia fins a curiositats que

    mhan atret latenci.

    1. Web: http://melmourabit.wix.com/filosofia-utopia

  • Utopia

    Autor/a: Majda El Mourabit 5

    3.Introducci a la Utopia

    Com tots sabeu les utopies neixen de la voluntat de tots els ssers humans o duna

    associaci dhumans -no del producte de les divinitats- de conviure en pau i harmonia

    per tal de canviar radicalment la seva manera de viure i ser ms felios. Les utopies no

    s poden imposar, en el cas que aix es produeixi es convertirien en distupies1.

    La utopia s una teoria social o poltica que sinspira en un model de societat i que fins i

    tot dins la seva impossibilitat, es presenta com a realitzable d'alguna manera i com a

    crtica de la situaci actual.

    Per que significa per la filosofia una Utopia?

    Doncs per la filosofia una utopia s qualsevol model que serveix com a horitz encara

    no aconseguit, per al qual tendeix, i actua com a guia per poder-hi arribar mitjanant la

    critica de la societat actual.

    Com diu J. M. Castellet2, la fidelitat a la utopia sexplica com un exercici crtic

    continuat a travs de la qual la realitat actual ve projectada cap al futur (Lectura de

    Marcuse, p. 14-15).

    Ja que per a la utopia lordre social establert s, un desordre que cal superar, el mn real

    s massa miserable i cal convertir-lo en una societat racional plena.

    Qu s en realitat Utopia?

    "Utopia" s el lloc que encara no existeix o, per contra, s el lloc que no existir mai?

    Aquesta pregunta comporta un gran debat en el qual shan vist sotmesos molts filsofs,

    que han arribat a la conclusi que una societat utpica s aquella en la qual els homes

    sn governats racionalment, portant una vida doci i dabundncia i actuant com a

    subjectes altament morals i alhora felios.

    Per qu sempre fracassen les utopies?

    La primera ra per la qual sempre fracassen les utopies s perqu limiten la llibertat.

    La segona ra, es que les utopies avui en dia sn impensables perqu grcies a la

    tecnologia hom pot aconseguir tot el que desitja.

    1 Distupia: s una utopia negativa on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal, s a dir, vers una societat opressiva, com per exemple una societat en guerra. 2 Josep Maria Castellet i Daz de Cosso va nixer el 1926 a Barcelona i s un escriptor, crtic literari, assagista i editor catal.

  • Utopia

    Autor/a: Majda El Mourabit 6

    I. El neologisme, utopia

    Utopia prov del grec Ou que significa "enlloc" i Topos que significa "lloc",

    en resum; la utopia s el "lloc denlloc", el lloc que no existeix.

    Utopia s un neologisme3 creat

    per Thomas More al segle XVI,

    durant el renaixement per tal de

    descriure un model dEstat ideal

    en el qual estaria prohibida la

    propietat privada i la societat es

    guiaria pel poder religiosa, com

    sobserva en el seu assaig titulat

    2. Un mn perfecte D'ptim reipublicae statu' deque

    nova illa Utopia. Thomas More va extreure la inspiraci per crear el neologisme de la repblica de

    Plat (la primera utopia) ja que aquest el gui afirmant: no crec que tingui cabuda

    en cap lloc de la terra fent referncia a la ciutat ideal que volia fundar.

    4 La utopia de Thomas More 3 La republica de Plat

    3 Neologisme: s una paraula de nova incorporaci a un idioma, per tant la paraula utopia va ser incorporada a la llengua per Thomas More.

  • Utopia

    Autor/a: Majda El Mourabit 7

    4. Thomas More

    I. Vida

    Thomas More fou un humanista angls, que va nixer el 1478 i va morir el 1535.

    Influt per John Colet, s'estigu quatre anys a la cartoixa de Londres; en sort i es cas amb Jane Colet, de la qual tingu quatre fills; morta ella, es

    cas amb Alice Middleton.

    Fou contrari, des de bon comenament, al

    divorci del rei Enric VIII. Tot i que accept

    la frmula restrictiva de la seva capitalitat

    sobre l'esglsia d'Anglaterra, present la seva

    renncia a la cancelleria i desprs es neg a

    acceptar la llei de supremacia4, tot i acceptar

    la de successi, que legitimava Isabel, filla

    d'Anna Bolena.

    Condemnat a la forca i a l'esquarterament, el rei commut aquesta pena per la de decapitaci, que tingu lloc el 6 de juliol de 1535.

    II. Obra

    Entr en contacte amb Erasme en el primer viatge d'aquest el

    1499; des d'aleshores tingueren una gran amistat.

    En el camp de l'espiritualitat destaca la seva Utopia (1516), obra clssica de

    l'humanisme, l'influx de la qual ha anat des de Bacon a G.Orwell.

    More, enllaant amb l'estat utpic dissenyat per Plat, rebutjava les injustes condicions

    socials d'Anglaterra i Europa, imaginava una societat millor, ms justa i igualitria.

    Per en l'estat utpic platnic, la justcia s relacionava amb la desigualtat; per tant una

    societat justa era aquella en la qual tothom feia el que li tocava, en funci de les seves

    qualitats desiguals. More, davant les empreses i als potents negocis familiars, va

    proposar la supressi de la propietat privada. Per tant; utopia s una illa amb economia

    collectiva on tothom t temps per la producci de textos literaris, loci i on els diners

    no tenen cap valor en el benestar personal

    4 Llei de Supremacia: Llei del parlament angls per la qual el rei Enric VIII i els seus successors era proclamat cap suprem de l'Esglsia Anglicana

    5. Retrat de Thomas More

    6. Thomas More amb la seva

    obra Utopia

  • Utopia

    Autor/a: Majda El Mourabit 8

    5. Tipus de Utopies I. La Utopia de Thomas More

    Com ja haureu vist abans Thomas More fou un aristcrata, partidari

    de les bones virtuts de la pagesia, la tradici i la religi que buscava

    una via de sntesi entre cristianisme i humanisme. More era un pessimista que no creia gaire en la llibertat individual.

    La seva obra utopia, forma part de les utopies socials Tot segui alguns elements clarament totalitaris en la seva Utopia:

    Enquadrament de la poblaci en un sistema numric rgid.

    Procediments arbitraris per mantenir el repartiment del poder.

    Treball obligatori per a tothom.

    Manca de llibertat sexual (matrimoni obligatori).

    Economia estatitzada, distribuci de bns segons les necessitats familiars pels magatzems imperials.

    Pel que fa lobra de Thomas Mora, podem distingir que lautor juga amb els noms grecs per mostrar-nos com s lilla Utopia (Anglaterra)

    Hitlodeu vol dir mestre que explica romanos

    Amaurota significa Ciutat de la boira

    El riu Anhydris s el Riu sense aigua

    El pas s governat pel rei Ademos que vol dir sense poble

    Est habitat pels Alaopolites, s a dir, els ciutadans sense ciutat

    Els vens sn els Acoriens, que vol dir, els homes sense pas

    Mitjanant els anteriors exemples podem observar que More simplement volia escriure una stira.

    Thomas More,

    creador de la

    Utopia

  • Utopia

    Autor/a: Majda El Mourabit 9

    II. La utopia exemplar de Plat

    s la primera utopia que va servir dexemple a les utopies posteriors, es refereix

    principalment a la descripci que va fer Plat a la Repblica.

    Plat va viure en una poca amb una gran crisi poltica a Atenes, hi havia moltes

    guerres per aconseguir el poder poltic de la ciutat. Aquests fets van provocar que Plat

    idealitzes o imagines un Estat perfecte basat en la Justcia, que estaria governat per

    Filsofs i es dividiria en tres classes socials.

    Les classes socials en que es dividia:

    Els governants que eren filsofs estarien prviament educats per governar i no obtindrien riqueses ni propietats pel seu treball.

  • Utopia

    Autor/a: Majda El Mourabit 10

    III. La utopia social

    Faria referncia a la descripci duna societat ideal com havem vist anteriorment en el

    llibre Utopia de Thomas More.

    En aquest llibre explica la situaci de lilla dutopia (Anglaterra) i com sintercanvien el

    treball els seus habitants.

    Un fragment del segon llibre, on es pot veure clarament la ciutat utpica que havia creat

    Thomas More en el seu llibre:

    7. Un exemple de Utopia social

  • Utopia

    Autor/a: Majda El Mourabit 11

    IV. Utopia pedaggica Consisteix en la proposta d'un nou model d'educaci per Jean Jacques Rousseau en el seu llibre L'Emili Novella pedaggica, dividida en cinc llibres.

    L'autor hi exposa la seva concepci utpica de l'educaci dels infants (al camp i lluny

    de la ciutat i de la societat, considerades corruptores), basada en la convicci que

    l'individu s naturalment bo i que la seva personalitat ha d'sser respectada sempre pel

    preceptor.

    Al llibre quart, el ms fams, la visi de l'harmonia equilibrada de l'univers fonamenta un deisme contemplatiu.

    La novetat de les idees de Rousseau provoc un gran escndol (el llibre fou condemnat

    a la foguera, i l'autor hagu de fugir a Sussa), per l'obra ha tingut una gran repercussi.

    8. El llibre mile

  • Utopia

    Autor/a: Majda El Mourabit 12

    V. Les utopies agrries

    Les utopies agrries sn contes populars sobre el gran dia i, com s senzill de veure, en

    general giren al voltant del tema de lalimentaci, s tracta dun mn al revs que es una

    pura expressi de desigs per que no t una significaci poltica, ms enll duna

    expressi de protesta de caire humorstic. Tot seguit un exemple de utopia agrria, una can de Soler i Amig.

    Una terra diu que hi ha que ns molt bonica terra,

    Que als que treballen assoten i als que jeuen passen renda.

    Aquesta terra tan bona, la Gandfia lanomenen.

    Les pedres sn de bon sucre, la fusta ns de canyella,

    Les parets sn de pinyons i les escales dametlla.

    Perqu no saben fer teules, de torrons fan les teulades,

    Perqu no tenen ciment, fan servir la melmelada.

    Els carrers de cot fluix, perqu ning hi ensopegui

    I les fonts que hi ha per ll no ragen ms que mistela.

    A tots els voltants del poble hi ha arbres que fan moneda;

    El diner per all es perd perqu ning larreplega.

    A les fleques i als hostals amb sense pagar shi menja

    I al que sempenya a pagar el condemnen a galeres.

  • Utopia

    Autor/a: Majda El Mourabit 13

    6. Les funcions i etapes de la utopia I. Les Funcions:

    1. - Funci heurstica: que converteix la utopia en una mena de hiptesi de recerca.

    2. - Funci crtica: envers la situaci social existent, tota utopia parteix

    de la idea que el present s intolerable i el dem ser millor, s a dir que

    qualsevol utopia comena amb la insatisfacci del present, daquesta

    manera es somia amb una societat molt millor.

    3. - Funci prctica: la utopia incita a l'acci i en certa manera prefigura el dem, grcies a la utopia es produeixen diverses revolucions que porten a reformes, per tal de millorar la societat

    b) Les Etapes:

    Segons Frank E. Manuel les utopies de la tradici occidental a partir de More es poden dividir en tres etapes:

    I. Utopies de la felicitat tranquilla de More a la Revoluci francesa: es

    busca un ordre social que mini...