Treball de Recerca Complert

  • Published on
    17-Nov-2014

  • View
    124

  • Download
    14

DESCRIPTION

Treball del Jordi Burch (2005) sobre caixes niu a Banyoles

Transcript

<p>Seguiment i experimentaci amb caixes niu</p> <p>Anellant Mallerenga Carbonera (Parus major)</p> <p>Mallerenga Carbonera (Parus major)</p> <p>Autor: Jordi Burch 2on Batxillerat B Tutora: Pilar Grau Data: 30 01 06</p> <p>1</p> <p>ndexPgines</p> <p>1 Introducci .......................................................................................................... 4 2 Origen dels ocells ................................................................................................ 5 3 Tipus de caixes niu .............................................................................................. 8 4 Procs delaboraci de les caixes niu .................................................................. 12 5 Procs delaboraci del pal ................................................................................. 15 6 Utilitat de les caixes niu ...................................................................................... 18 7 Per qu es posen les caixes niu ? ......................................................................... 19 8 Localitzaci ......................................................................................................... 20 9 Ocells que habiten a les caixes niu ...................................................................... 22 10 Anellament ........................................................................................................ 28 10.1 En qu consisteix lanellament ........................................................... 29 10.2 Qu sha de fer quan es troba un ocell anellat ? ................................. 34 11 Dades de cada caixa niu .................................................................................... 36 11.1 Seguiment de les caixes niu ................................................................ 37 11.2 Experimentaci de les caixes niu ....................................................... 68 12 Grfics ............................................................................................................... 77 12.1 Resultats dous i polls en cada caixa niu (Grfic 1) ........................... 78 12.2 Resultats dous i polls en cada posta (Grfic 2) ................................. 79 12.3 Resultats anuals de les caixes niu (Primeres postes) (Grfic 3) ......... 80 12.4 Resultats dous totals de les caixes niu (2005) (Grfic 4) .................. 81 12.5 Resultats dels polls totals de les caixes niu (2005) (Grfic 5) ............ 81 12.6 Resultats de les caixes niu (2005) (Grfic 6) ...................................... 82 12.7 Material utilitzat per fer niu (Grfic 7) ............................................... 82 12.8 Alada de les caixes niu (Grfic 8) ..................................................... 83 12.9 Arbres de les caixes niu (Grfic 9) ..................................................... 83 13 Conclusions per grfics ..................................................................................... 84 13.1 Interpretaci grfic 1 .......................................................................... 85 13.2 - Interpretaci grfic 2 ........................................................................... 86 13.3 - Interpretaci grfic 3 ........................................................................... 87 13.4 - Interpretaci grfic 4 i 5 ...................................................................... 88 13.5 - Interpretaci grfic 6 ........................................................................... 89 13.6 - Interpretaci grfic 7 ........................................................................... 90 2</p> <p>13.7 - Interpretaci grfic 8 ........................................................................... 91 13.8 - Interpretaci grfic 9 ........................................................................... 92 14 Final de Treball .................................................................................................. 93 15 Bibliografia ........................................................................................................ 95 16 CD anellament a lilla de Fares .......................................................................... 96</p> <p>3</p> <p>1 IntroducciRecordo molt b el dia que vam haver de presentar les propostes per el treball de recerca, no tenia molt clar quins temes posar-hi, sabia que volia fer alguna cosa relacionada amb el mn dels ocells, perqu magrada molt, em motiva i creia que era molt important alhora de fer el treball. Vaig posar unes propostes sense estar massa convenut del que havia presentat. Un tema tractava sobre - Els ocells cantors del Pla de lEstany i volia estudiar les espcies ms representatives i seguir els passos per entrar en una associaci docells cantors. Laltre tema era - La Taxidrmia, la dissecci dun ocell o qualsevol altre animal. Fins que vaig parlar amb la professora que mha tutoritzat, i em va proposar una idea molt engrescadora: les caixes niu. Sadeia perfectament als meus allicients i a les meves necessitats dexperimentaci. I vaig posar-li de ttol: - Seguiment de les caixes niu. En principi el treball, noms havia de ser un seguiment, per tenia ganes de provar coses noves, investigar i ja que totes les caixes niu eren iguals, vaig decidir fer-ne de diferents mides i observar els seus resultats. Per aix vaig haver de canviar el ttol anomenant-lo aix: - Seguiment i experimentaci amb caixes niu. En aquest treball explico com he construt les caixes niu, les mesures preventives per evitar la depredaci dels ous, el seguiment de les postes i en qu consisteix lanellament. Finalment realitzo grfics, comento resultats i intento treuren conclusions.</p> <p>4</p> <p>2 Origen dels ocellsLhivern passat vaig anar a un curs dornitologia, organitzat per Limnos, i a la primera classe terica ens van explicar dorigen dels ocells, les seves principals caracterstiques, i ja que el treball est basat en els ocells he trobat adient recordar alguns conceptes bsics daquest mn tan divers. Els ocells sn un dels grans grups danimals vertebrats, amb unes caracterstiques i especialitzacions bsiques molt evolucionades com sn loviparisme (ponen ous per reproduir-se), unes extremitats anteriors convertides en ales i la presencia de plomes, revestint el seu cos. Els ocells des de temps antics han cridat latenci per la seva gran diversitat morfolgica, la diversitat de mides, de coloracions, adaptacions, costums i comportaments. Sn un dels grups vertebrats ms abundants i fcils dobservar i aix els fa immensament atractius per lhome. Els ocells han colonitzat hbitats molt diversos i els podem trobar a qualsevol lloc del planeta.</p> <p>(figura 1) Primer fssil trobat del pas de rptil a au.</p> <p>Aquesta gran diversitat anatmica i morfolgica va fer que durant molt de temps levoluci i procedncia evolutiva dels ocells dins els grans grups del regne animal fos 5</p> <p>desconeguda o confusa. No va ser fins al 1861 quan es va trobar un fssil docell primitiu amb uns carcters molt similars als rptils, el fssil dara fa uns 150 milions danys, era la prova que feia falta per relacionar els rptils i els ocells. (fig. 1 i 2). De fet els ocells mantenen actualment encara algunes caracterstiques que comparteixen amb els rptils, com sn: Presncia descames a les potes. Oviparisme Presencia de membrana nictitant, mbil sota les parpelles, que facilita la neteja dels ulls.</p> <p>(figura 2) Evoluci: extremitats anteriors convertides en ales i reducci i fusi dels ossos de la cua.</p> <p>Levoluci, per ha anat canviant gradualment certes caracterstiques dels ocells que els han fet especials i diferents als rptils, algunes daquestes transformacions morfolgiques sn: Homeotrmia: mantenen la temperatura entre 40C i 44C (la temperatura no varia amb la del medi). Tenen el cos recobert de plomes. Les extremitats anteriors es transformen en ales. Es pateix un procs de verticalitzaci, i sassoleix la posici bpeda. Augmenta la capacitat cranial. Engrandiment de les rbites oculars. Reducci de la mida de les mandbules i prdua de les dents.</p> <p>6</p> <p>-</p> <p>Augment de la superfcie de lestrnum, per adequar-se a la forma de vol. Reducci i fusi dels ossos de la cua.</p> <p>A ms a ms els ocells van adoptar comportaments i estratgies diverses per tal de colonitzar el medi aeri. Alguns daquests comportaments sn laugment de les relacions socials, amb lestabliment de colnies, la formaci de parelles, les conductes de reproducci i un major nivell dorganitzaci i comunicaci entre els individus duna mateixa espcie. Els ocells han aconseguit amb aquestes adaptacions assolir tres conceptes bsics per poder volar: Potncia Lleugeresa Perfil aerodinmic.</p> <p>De tot aix s important que ens quedem amb la idea que els ocells sn uns vertebrats tetrpodes, amb extremitats modificades en ales, amb posici bpeda, ovpars, homeoterms, coberts de plomes i amb un metabolisme elevat, combinat amb un encfal desenvolupat que els hi permet coordinar activitats complexes com ara el vol o lalimentaci. Es calcula que existeixen al mn unes 9.700 espcies diferents docells i ms de 10.000 milions dexemplars que poblen tots els ambients del planeta.</p> <p>nica espcie dissecada on es pot observar el pas de rptil a au.</p> <p>7</p> <p>3 Tipus de caixes niuEl tipus de caixa varia en funci de locell, cada espcie t unes mides i un forat determinat. El que no varia s el material, majoritriament es fa servir fusta. La caixa ms utilitzada i tamb la ms efectiva s la de dimensions ms petita 28X12 cm i de forat de dimetre 3 cm, habitada per Mallerenga Carbonera, Mallerenga Blava i Pardal Xarrec.</p> <p>Caixa niu del seguiment.</p> <p>Tamb shan construt caixes per mamfers, nicament com a refugi per les Rates-pinyades, la principal diferencia amb les altres caixes, s que el forat es troba a la base de la caixa i les Rates-pinyades dormen penjades al sostre.</p> <p>Caixa niu per Rates-pinyades</p> <p>8</p> <p>Destacar tamb una de les caixes ms grans, de 50X20 cm i de forat de dimetre 8 cm, habitables pel Xot.</p> <p>Caixa niu amb Xot.</p> <p>Un altre tipus de caixa niu serien les dobertura frontal, habitades pel Pit roig.</p> <p>Caixa niu amb obertura frontal de 12X12 cm.</p> <p>9</p> <p>El que no varia en cada caixa, deixant de banda les mides i el forat de dimetre, s la pea protectora que porten les caixes niu al seu interior, amb la finalitat devitar la depredaci dels polls, ja que si un depredador posa la pota dins el forat i intenta arribar als polls per estirar-los, la pea protectora ho impedeix, per si aquesta no hi fos, el depredador podria endur-se els polls amb molta facilitat. Aquesta pea s molt semblant a la base de la caixa, amb les niques diferencies que s uns 5 cm ms curta (per la part del darrere) i es clava uns 2 cm per sota el forat dentrada.</p> <p>Pea protectora.</p> <p>En aquest treball he utilitzat 30 caixes de 28X12 cm i de forat de dimetre 3 cm, una de 50X20 cm i de forat de dimetre 8cm, dues de 40X16 cm i de forat de dimetre 65 cm, dues de 38X17 cm i de forat de dimetre 5cm, dues de 25X15 cm amb obertura de 2X10 cm i dues de 25X15 cm amb obertura de 12X12 cm. En la fotografia segent, es poden observar els diferents tipus de caixes niu, esmentades anteriorment amb les seves mides i respectives alades.</p> <p>10</p> <p>Caixes niu per lexperimentaci.</p> <p>11</p> <p>4 Procs delaboraci duna caixa niuVaig decidir experimentar amb caixes nius de diferents mides, amb la finalitat dobservar noves espcies, perqu les caixes que hi havia eren totes iguals. Aquests sn els materials emprats, les eines utilitzades i el procs delaboraci que vaig seguir.</p> <p>Material utilitzat per fer les caixes:2 palets (fusta) Claus Filferro</p> <p>Eines:Martell Trepant Broca de 1 Corona de broca (pel forat dentrada) Paper de vidre</p> <p>Procediment:1- Clavar dos laterals a la pea corresponent a la base.</p> <p>12</p> <p>2- Clavar la pea protectora interior de manera que quedi ben alineada amb la pea de la base per un costat de la caixa.</p> <p>3- Clavar la pea frontal que porta el forat en la part superior, per sobre de la pea protectora.</p> <p>4- Collocar els dos laterals de laltre costat de la caixa. Clavar-los a la pea de la base i al protector interior.</p> <p>5- Fer els forats per clavar els claus que serviran de bisagra de la porta i al mateix temps realitzar els forats per els que passar el filferro que aguantar la caixa per les parets laterals (amb trepant). 6- Collocar la porta basculant clavant dos claus llargs, aquests claus han de passar pels orificis prviament fets amb el trepant.</p> <p>13</p> <p>7- Clavar el sostre de forma que sobresurti un mnim de 4-5cm per la part frontal de la caixa. 8- Collocar el filferro que aguantar la caixa introduint els extrems pels forats laterals i doblant per la part interior de la caixa.</p> <p>9- Collocar el ganxo que permetr penjar la caixa en la branca de larbre de manera segura.</p> <p>14</p> <p>5 Procs delaboraci del palUn dels estris essencials per fer el seguiment de les caixes s el pal per poder despenjar-les, s important abans de baixar-les memoritzar la branca i lorientaci del forat per tal de tornar-la a penjar al mateix lloc i que locell no shi trobi desubicat, vaig decidir construir un pal perqu amb en Carles i lescola de natura noms nhi havia un, a ms a ms pesava molt i era de molt mal portar amb la moto.</p> <p>Material:maleta.</p> <p>Roba vella de llenol, vareta de ferro una mica gruixuda, un parell de</p> <p>telescopis descombra, dos cargols amb les seves femelles, cola i una corretja vella de</p> <p>Material.</p> <p>Eines: Trepant, broca de 6, serra de tallar ferro, fil i agulla.</p> <p>Eines.</p> <p>15</p> <p>Procediment:Primer de tot agafem els dos pals descombra i els unim fent un forat que travessi el tub, amb la broca de 6 i el trepant, desprs farem passar el cargol i el collarem(fort) amb la seva femella. Repetirem aquest procediment ms amunt, aconseguint donar ms estabilitat un cop el pal estigui estirat, aquest segon cargol s suficient amb que la femella hagi entrat, sense apretar-lo, ja que sovint shaur de treure i posar perqu el pal no sigui tan llarg.</p> <p>Afegit.</p> <p>Seguidament donarem forma de V a la vareta de ferro per poder-la entrar entre la branca de larbre i el ganxo de la caixa niu i aix despenjar la caixa.</p> <p>Vareta en forma de V.</p> <p>16</p> <p>Per acabar amb la roba de llenol i el fil i lagulla farem una funda per poder guardar i portar els pals duna manera ms cmode, afegint-thi tamb la corretja.</p> <p>Funda.</p> <p>I ja tenim el pal apunt per penjar i despenjar caixes niu!</p> <p>Pal acabat.</p> <p>17</p> <p>6 Utilitat de les caixes niuLa construcci de nius artificials per lhome, es fa amb la finalitat de facilitar la reproducci de les aus. En temps passats la gent sanimava a construir nius amb materials ja utilitzats per atreure els ocells en els parcs i jardins. Dins de les caixes niu molts ocells estaven ms protegits que en les cavitats naturals, destacant que durant els hiverns molt freds, les aus poden dormir dins les caixes, i salvar-se duna mortalitat molt elevada. La facilitat per controlar els nius i tenir accs a la posta, va encuriosir a molts ornitlegs a comenar lestudi de les espcies ms comunes que nidificaven dins les caixes, especialment la Mallerenga...</p>