TREBALL DE RECERCA

Embed Size (px)

Text of TREBALL DE RECERCA

NDEXINTRODUCCI . OBJECTIUS.. . 1. LA PARAPLGIA ... 1.1 Les parlisis fsiques.. 1.1.1 La hemiplegia. 1.1.2 La tetraplegia.. 1.1.3 La paraplegia 1.1.4 La quadriplegia 1.2 El nivell de la lesi de la paraplegia 1.3 Causes de la paraplegia... 1.4 Smptomes de la paraplegia 1.5 Tractament de la paraplegia 1.6 Alimentaci en la paraplegia 1.7 Actituds i hbits en persones paraplgique s. 2. HABITATGE ADAPTAT 2.1 Requisits 16 2.1.1 En lhabitatge 2.1.2 En la sala destar 2.1.3 En el dormitori 2.1.4 En la cuina 2.2 Comprar una casa adaptada 2.3 Dia a dia 2.4 Urgncies

3. DOMTICA 3.1 Beneficis 3.2 Aplicacions 3.2.1 En lmbit destalvi energtic 3.2.2 En lmbit del nivell de confort i entreteniment 3.2.3 En lmbit de protecci personal i patrimonial 3.2.4 En lmbit de les comunicacions

OBJECTIUSEls objectius que persegueixo amb aquest treball sn els segents: Aprofundir els meus coneixements sobre els sistemes domtics actuals i la seva aplicaci prctica dintre del mn de les discapacitats fsiques i com aquests poden facilitar el desenvolupament de la seva vida diria. Per fer aquesta tasca mhe basat amb un model duna persona paraplgica fugint daltres discapacitats ms complexes, les quals necessitarien aplicacions molt ms sofisticades (amb la boca, la mirada, etc.). Conixer ms detalladament les discapacitats fsiques, especficament, la paraplegia i els seus smptomes, tractaments, etc., de la mateixa manera que les caracterstiques dels habitatges adaptats i termes a tenir en compte a l hora de comprar -ne un, adaptar un habita tge, etc.

-

-

Aprendre a utilitzar programes de dibuix en 3D com el Google Sketchup, ja que em semblen molt interessants i em podran ajudar a reproduir el model dhabitatge que magradaria construir amb les adaptacions i sistemes corresponents per una persona paraplgica.

1. LA PARAPLGIA1.1 Parlisis fsiques

1.1.1 La hemiplgiaEs la parlisi duna meitat lateral del cos, que apareix com a resultat de la lesi de les vies de conducci dimpulsos nerviosos de lencfal o de la medulla espinal. Es genera como a conseqncia dun bloqueig arterial que priva al cervell dirrigaci sangunia. Segons la part del cervell que resulti afectada, les lesions que provoca la hemiplegia anullen el moviment y la sensibilitat de part de la cara, del bra, de la cama, o dambds membres de la meitat del cos. Amb freqncia, a dems de la parlisi, queden disminudes altres funcions, como ara la vista, la capacitat auditiva, el parlar i la capacitat de raonar. La hemiplegia pot afectar a persones de qu alsevol edat, si b s ms freqent que aparegui entre els ancians.

1.1.2 La quadriplegiaLa quadriplegia s un patiment o malaltia que en general es caracteritza per la prdua de fora de les principals extremitats que possem, afecta les quatre extremitats, com pot estar tamb causada (segons etiologia) per lesions d'una neurona motora que es troba a nivell superior de la medul la espinal cervical, tamb pot ser origen de patiments o dolors neuromusculars o fins i tot estar relacionat a causes psiquitriques.

1.1.3 La tetraplgias un trastorn pel que es produeix parlisi total o parcial dels braos i les cames. Normalment s causada per algun dany a la medulla espinal (neurolgic). Christopher Reeve (actor de Superman) entre altres, s un exemple de

persona amb tetraplegia que va aconseguir recuperar una mica de moviment. Tot i aix no s el ms habitual. Ramon Sampedro (personatge de Mar adentro) va optar deixar la vida mitjanant leutansia activa: un tema molt debatut, en el qual hi ha gent que defensa leutansia activa i hi ha gent que hi est totalment en contra.

1.1.4 La paraplgiaLa paraplegia s una malaltia que fa que la part inferior del cos de la persona quedi paralitzada, sense funcionalitat. Normalment s ocasionada per una lesi medullar o una malaltia congnita. Per desgrcia s una malaltia molt coneguda sobre tot est relacionat amb accidents de trnsit. . Una malaltia incurable actualment, per ja collocada, grcies a la investigaci, en el punt de partida duna llarga carrera a la seva curaci a travs de la cirurgia. De moment, sha demostrat que la localitzaci dels circuits concrets que determinen la capacitat motriu s exacte. Mitjanant la intervenci quirrgica sha pogut tornar la mobilitat a una granota paraplgica. s doncs, qesti de temps que aquestes tcniques arribin a lhome. De moment lequip del Consell Superior de Investigacions Cientfiques que est investigant en aquesta patologia, ja ha iniciat la experimentaci amb micos. A part de les complicacions esmentades individualment a cada trastorn, el malalt pateix daltres complicacions genriques, com nafres, retraccions, infeccions, etc. Com es pot preveure, el malalt sha de sotmetre a un tractament i hbits rigorosos.

1.2 NIVELL DE LA LESI EN LA PARAPLGIA

El nivell de la lesi es determina desprs de que el metge completi els diferents exmens. El nivell lesional ve marcat per la disminuci o absncia de sensaci (nivell sensitiu) i moviment (nivell motor) en les diferents parts del cos, en aquest cas les cames. Com ms alta s la lesi del cord espinal, major s la prdua de la funci (sensaci i moviment).

1.3 CAUSES DE LA PARAPLGIALes lesions ms freqents es produeixen quan una zona de la columna vertebral o del coll es doblega o es comprimeix, per exemple, com a conseqncia de: Lesions durant el part, que acostumen a afectar a la columna vertebral en la zona del coll. Caigudes. Accidents de trnsit Lesions esportives. Accidents al saltar a laigua de cap. La majoria de les lesions medullars es produeixen de sobte, com a conseqnci a dun traumatisme, i aproximadament en la meitat dels casos lorigen s un accident de trnsit.

Les ms freqents sn:

Accidents de cotxe Caigudes Problemes mdics EsportsAltres accidents de vehicles a motor Accidents de treball

y y y y y y y

A i i P l t E Alt A i Alt :

t : % : % i : 08% : % i t i l t t ll: % 9 %

t

t : %

. S PEl P . P P l l t

ES

E A PA AP IA:

ilit t l

l . i t l t i l l l it, l l

i

. l it, l l .

i ilit t

Prdua del control de la bufeta i lintest.

1.5 TRACTAMENT DE LA PARAPLGIA- Gimns passiu i actiu. - Moviment del cos o canvi de posici cada 2 hores ja que el cccix, la pelvis, lesquena i els genolls sn els primers en prod uir nafres que posteriorment es poden infectar.

- La poca mobilitat del cos pot causar una mala circulaci sangunia local, atrofies musculars, parestsies doloroses, debilitats i problemes gastrointestinals. - Mantenir la pell neta, massejada i hidratada. - Passar temps a laire lliure sense llarga exposici al sol, ja que la pell es pot ressecar. - Podem distingir dos tipus de terpies: - La tradicional (pomades, analgsics, antiinflamatoris, antibitics, desinfectants,...). - La natural (aloe vera, linaza molida, mel pura dabelles, mescles demulsions loli i ou,...)

1.6 ALIMENTACI EN LA PARAPLGIALa dieta ha de ser portadora de suficients protenes, minerals i vitamines (sobretot calci, cinc i les vitamines A i E). A ms, tamb ha de constar de molts lpids.

1.7 ACTITUD I HBITS EN PERSONES PARAPLGIQUES- Fomentar loptimisme, allunyant els pensaments i sentiments negatius i pessimistes. - Recolzament familiar i social. * Degut a lescs coneixement de les problemtiques associades a les parlisis fsiques per part de la societat en general, aquestes shaurien de difondre per una millor comprensi i actituds de la societat. - Atenci sanitria especialitzada. - Visites mdiques peridiques, fisioterapeutes i massatgistes per tractar els problemes menors de salut (grip, refredats,...), circulatoris o osteomusculars

2. Lhabitatge adaptatUn habitatge adaptat s un habitatge que ha sigut expressament dissenyat i construt per satisfer les necessitats dels seus inquilins, en aquest cas les duna persona paraplgica, i facilitar la seva vida quotidiana. En un habitatge de nova

construcci es segueix un estndard darquitectura o disseny per a tots, amb unes pautes i requisits bsics daccessibilitat amb la qual es tenen en compte possibles discapacitats de les persones que podran habitar en ledifici. Per un habitatge de segona m, existeixen ajudes o subvencions per adaptar els espais a una persona amb discapacitat. La principal peculiaritat que lhabitatge haur de tenir en compte s que ha de ser totalment accessible per a cadira de rodes, ja que la discapacitat que ens interessa i hem tractat, la paraplegia, immobilitza les extremitats inferiors, de manera que, bviament, el discapacitat no podr caminar.

REQUISITS NECESSARIS EN UN HABITATGE PER UNA PERSONA AMB CADIRA DE RODESEn lhabitatge Les portes han de tenir una amplada especial de mnim. cm com a

Els passadissos seran amples per el pas duna cadira de rodes. En laccs a lhabitatge i des del carrer sincorporaran rampes, passamans, ascensor s i tota ajuda tcnica que es necessiti. Si ledifici t ascensor, el millor s que existeixin dos, per si un dells t una averia. En el cas que ledifici tingui garatge, lascensor haur de portar fins al mateix. Les persianes seran automtiques per un millor funcionament i maniobrabilitat. Les finestres han de ser corredisses perqu sigui ms cmoda la seva utilitzaci. En el cas de viure sol, saconsella tenir dun servei de teleassistncia. Els pestells de les portes shan dobrir tan des de fora com des de dins.

Els interruptors de la llum tindran una llum indicativa per informar de la seva si tuaci.

No saconsella utilitzar estores, per en el cas de voler utilitzar -les, sha doptar per aquelles que no rellisquen i sadapten b en el terra. Els cables de la llum mai han destar pel terra.

En la sala destar Els mobles no portaran els cantells i angles rodons per evitar cops. s preferible els apliquis en la paret o lmpades en el sostre. Els endolls estaran a la altura necessria de la persona que els utilitza. La DOMTI