Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

  • Published on
    18-Nov-2014

  • View
    481

  • Download
    2

Transcript

Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies0. INTRODUCCIDes de sempre que mhan interessat molt els aspectes relacionats amb el mn cientfic i sempre que he pogut he mirat tots els documentals que feien per la televisi. Un dia van retransmetre un documental de la BBC que tractava sobre una srie de judicis que havien tingut lloc a Estats Units degut a que shavia intentat ensenyar creacionisme ( el Disseny Inteligent) a les aules, el jutge havia determinat que ensenyar creacionisme a les aules era anticonstitucional. Des daquell dia em vaig interessar molt pel tema i incls vaig fer un petit treball a primer de batxillerat sobre el Disseny Intelligent. Em costava dentendre que tanta gent podes creure en afirmacions cientfiques clarament errnies i contradictries mentre que alhora criticaven levoluci que te bases cientfiques solides i comprovades. A partir daqu vaig ampliar el ventall i em vaig interessar pel mn de les pseudociencies en general. Van despertar el meu inters sobretot, apart del disseny intelligent, lastrologia i algunes medicines alternatives, com ara la homeopatia. Tot aix va coincidir amb lpoca descollir el tema per el treball de recerca i desprs de pensar-ho b i de descartar altres temes em vaig decidir sobre enfocar el treball cap al mn de les pseudociencies. Per que el treball quedes ben estructurat vaig decidir quelestructuraria en quatre parts: una primera part on definiria les diferencies entre el que realment s una cincia i el que s una pseudociencia; a partir daqu dividiria les pseudociencies segons els mbits que li corresponen en tres parts: lmbit evolutiu (el Disseny Intelligent), lmbit astronmic (lastrologia) i lmbit mdic (la homeopatia i lacupuntura). Lobjectiu del treball s demostrar que realment les pseudociencies no es poden emmarcar dins la cincia,Hctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 2 Les Pseudocienciesper fer-ho , exposar els arguments cientfics que reclamen tenir aquestes pseudociencies i desprs els contrastar amb els arguments que dona la comunitat cientfica per classificar-los com una pseudociencia. Tot aix ser possible gracis a una extensa recerca bibliogrfica i a la opini despecialistes en el tema.1. CIENCIA I PSEUDOCINCIA1. Qu s i qu podem considerar una cincia?La cincia s un dels conceptes ms difcils de definir si parlem della en la seva totalitat, ja que s fcil definir les diferents disciplines cientfiques (com ara la qumica, bioqumica...) per de totes maneres per definir aquests conceptes sempre utilitzem: s una branca de la cincia que estudia... aix doncs anem a veure que s la cincia. En lpoca de la Cincia i la Tecnologia en la que ens trobem es fcil sentir missatges com ara: en el nom de la cincia,per culpa o gracis a la cincia,misteris de la cincia o cientficament provat. I en la nostra societat coexisteixen diverses aproximacions a la cincia: per molts s lorigen de tots els mals derivats de la tecnologia; altres la consideren rgida i immutable, incapa dacceptar noves idees que no segueixen unes normes rgides i estrictes (ortodoxa) i altres la consideren deshonesta, sovint venuda a interessos politics o econmics. En canvi tamb alguns la consideren capa de crear benestar, curar, portar la pau... fins i tot ja qui la considera una nova religi de masses. Per definir la cincia hem dapartar la mescla de veneraci i temor que sovint es fa servir per parlar della. A la pregunta de Qu s la cincia? Alan F. Chalmers diu que no hi ha tal cosa ja que no existeix una sola categoria de cincia ni sembla possible determinar els criteris que una rea de coneixement ha de tenir per ser consideradaHctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 3 Les Pseudocienciescientfica. Si busquem al diccionari descobrim que la paraula cincia prov del llat scientia, derivada de scire (saber). Lenciclopdia britnica diu que la cincia s qualsevol sistema de coneixement del mn fsic i els seus fenmens que implica observacions objectives i una experimentaci sistemtica i busca el coneixement a traves de veritats generals o lleis fonamentals. En una de les seves cites ms famoses Albert Einstein diu: El conjunt de la cincia es noms un refinament del coneixement de cada dia: comena amb lexperincia i desemboca en ella. Aix doncs podem distingir la cincia daltres activitats perqu busca un coneixement que no esta basat en opinions personals sin en observacions i experiments i ls de la ra, sempre amb rigor. Aquest coneixement sempre ser provisional i millorable.2. Pseudocincies. Diferencies respecte les cincies.La paraula pseudocincia s un neologisme format a partir del sufix grec pseudo- i la paraula cincia: falsa cincia. s un terme que acull un conjunt de suposats coneixements, practiques o creences no cientfiques per que reclamen ser-ho. Es un concepte utilitzat per el collectiu de cientfics que estan preocupats per diferenciar clarament el que s una cincia del que no ho s. Les pseudocincies tenen una srie de caracterstiques que ens ajuden a diferenciar-les de les cincies: No tenen consistncia interna i externa. Suportencontradiccions lgiques i no sintegren en altres disciplines cientfiques.No apliquen els mtodes caracterstics de les cincies, com ara el metode cientfic (mtode deductiu) que sn aquells que es poden considerar vlids sense tenir en compte les expectatives del observadors (tot i que aix tamb passa a les cincies pures).Hctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 4 Les Pseudociencies Sn dogmtiques. Els seus principis estan formulats de manera que no accepten refutacions, a diferencia de la cincia en la que la seva evoluci depn daquestes refutacions i millores. Proclamen teories a les que no hi aporten proves empriques i que moltes vegades contradiuen les observacions o resultats experimentals coneguts i acceptats. Invaliden explicacions admeses sense oferir alternatives millors per explicar els fenmens. Sn immutables. Al no tenir bases experimentals, lespseudociencies no canvien ni davant de nous descobriments. La mxima autoritat terica satribueix al fundador o fundadors de la disciplina. Agafen una mica la forma duna religi.Utilitzen davant el pblic un llenguatge estrany i utilitzen termes que tenen un significat precs a la cincia amb sentits totalment diferents.No compleixen la estratgia de la navalla de Occam que s un metode que proposa que , en igualtat de condicions, la explicaci ms senzilla es la que sha de considerar com la ms probable. I en els casos que la compleixen ho fan a base dutilitzar recursos divins com per exemple els que usa el creacionisme. No busquen lleis generals. Desqualifiquen les critiques que reben per part de la cincia dient que formen part de conspiracions i que son perseguits.Invoquen entitats immaterials o sobrenaturals, com la fora vital, linconscient metafsic, la creaci divina, etc. dels que diuen que participen en fenmens observables.Hctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 5 Les Pseudociencies Proclamen i exigeixen que sels hi reconegui el seu carcter cientfic, per nomes davant del pblic general renunciant a posar a prova les seves explicacions davant la comunitat cientfica.2. Pseudociencies en lmbit evolutiuEl Disseny Intelligent i el creacionisme1.1 Introducci a la teoria evolucionista de Darwin i al Disseny IntelligentHctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 6 Les PseudocienciesAvui en dia, al nostre planeta, es coneixen ms de dos milions despcies diferents que difereixen en forma, mida i estil de vida. Tota aquesta variabilitat va ser considerada durant gran part de la histria com una obra divina, cada espcie havia estat creada seguint un patr concret i cada individu era una copia de l'arquetipus dissenyat per Du i les variacions en una mateixa espcie eren considerades defectes en lexecuci dun pla div. No va ser fins a ben avanat el segle XIX quan Charles Darwin va donar la volta a aquesta concepci demostrant que laCharles Darwinvariabilitat entre individus s la clau. Les sospites de que les espcies animals no eren esttiques sin que podien extingir-se i aparixer amb noves formes venen ja danys enrere. Darwin va unir els elements (temps, variabilitat i superpoblaci) que junts portaven a la indubtable existncia de la evoluci de les espcies mitjanant la selecci natural. Un daquests elements s el temps: segons la bblia la vida tenia unes desenes de milers danys, insuficients per a qu es creessin noves espcies a partir de canvis sobre formes ja existents, per els gelegs de la poca tenien cada vegada ms indicis de que els fenmens que transformaven la terra ho feien a base de milions danys i Darwin es va apoderar de aquestes conclusions per aplicarles als ssers vius. Un altre element s la superpoblaci que ve duna teoria que deia que els recursos naturals no creixen al mateix ritme que la poblaci humana i per tant no sn suficients per mantenir-la. Darwin va extrapolar aquesta teoria a les poblacions dssers vius i afirmava que havia d' haver-hi un filtre, una selecci que deixs noms als ms adaptats a l'entorn ja que els recursos no eren suficients. Aquest filtre s la selecci natural que actuava sobre una amplia varietat de formes heretables de les quals noms les ms aptes a lentorn sobrevivien i arribaven a reproduir-se. La variabilitat s lelement que ms li va costar de demostrar i va morir sense saberHctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 7 Les Pseudocienciescom sorgia i es mantenia la variabilitat de formes entre individus duna mateixa espcie. Anys desprs Mendel inici el que ara anomenem gentica i va poder demostrar la variabilitat. L`any 1987 es desenvolupa a Estats Units un nou moviment que intentar demostrar que la evoluci no es tal i com lexplica Darwin sin que som el resultat dun disseny executat per una entitat intelligent. Aquest moviment rep el nom de Disseny Intelligent que a travs de suposats arguments cientfics intenta argumentar que lorigen o evoluci de lUnivers, la vida i lhome sn el resultat duns dissenys realitzats per un o ms agents intelligents. Aquesta teoria no s res ms que una modernitzaci de la teoria de William Paley (1743-1805) que es troba en l'obra Natural Theology, argumenta que lexistncia de Du queda demostrada a partir de l'obvi disseny dels ssers humans i els seus rgans. Largument t dues parts: primera, que els organismes evidencien haver estat dissenyats; segona, que tan sols un Du omnipotent podria donar explicaci a la perfecci, multitud i diversitat dels dissenys. Fa continues referncies a la complexitat de lull hum i de lesquelet per intentar demostrar el seu argument. Tot i que els partidaris del DissenyIntelligent mai relacionen aquest suposat dissenyador amb Du es difcil no veure aquest moviment com una versi de creacionisme contemporani antievolucionista que procura buscar el respecte intellectual que el creacionisme clssic no ha estat capa dobtenir. El Disseny Intelligent ha tingut molta repercussi als Estats Units on fins i tot shan hagut de fer judicis ja que alguns professors pretenien ensenyar creacionisme a les aules.1.2 Arguments Intelligent Hctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball queRevista TIME (Agost, 2006)contrastenelDissenyTreball de Recerca 8 Les PseudocienciesEls defensors del Disseny Intelligent (DI dara en endavant) mostren una srie darguments per corroborar que la diversitat i la complexitat de la vida ha estat dissenyada i per intentar desbancar la teoria evolucionista i sobretot la selecci natural1 .2.1 L acomplexitat irreductibleEls defensors del DI prediquen la necessitat de un dissenyador intelligent basant-se en lexistncia de la complexitat irreductible dels organismes. Aquest concepte va ser creat pel bioqumic Michael Behe que defineix el concepte de la segent manera: Un sistema de complexitat irreductible s una entitat composta de varies parts ben encaixades que actuen recprocament i contribueixen a la funci bsica daquest sistema, degut a aix la supressi de qualsevol de les seves parts provoca que el sistema deixi de funcionar. Behe i els defensors del DI argumenten que aquests sistemes complexos i irreductibles no poden ser el resultat de la evoluci ni de la selecci natural ja que aquests no es poden formar per lleugeres modificacions de un sistema anterior, perqu qualsevol precursor dun sistema complexe i irreductible al que li falti una part ser per definici no funcional. Com que la selecci natural noms pot actuar sobre sistemes que ja tenen una funci bsica, aquest sistemes no podrien aparixer de una forma gradual sin que haurien de sorgir de cop en forma dunitat integrada. Per entendre-ho podem extrapolar aquest concepte a un exemple molt msComplexitat de l'ull humHctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 9 Les Pseudocienciessenzill com s una trampa per a ratolins que est composta per diferents parts i si extraiem alguna daquestes parts la funci bsica del sistema falla. Per posar un exemple, a no ser que totes les parts de lull hum comencin a existir de forma simultnia, lull no pot funcionar; no beneficia a un organisme precursor el fet de tenir nomes una retina, o una lent, si falten les altres parts. Segons aquest argument, lull hum no pot haver evolucionat per selecci natural. Un dels altres grans exemples que utilitza Behe per demostrar el seu argument s el flagel1 bacteri. Segons Behe, el flagel bacteri s irreductiblement complex perqu es composa de varies parts i si alguna daquestes falla, el flagel1 no funciona. Per tant no pot haver evolucionat de forma gradual perqu la funci pertany al conjunt de parts ja que aquests no poden funcionar per si mateixes en solitari. El flagel es troba en la membrana cellular de les bactries. El filament que funciona com un propulsor s un filament compost duna sola protena (flagelina). A la membrana de la cllula el filament est unit a un rotor per una altre protena. El motor que fa girar el filament est localitzat a la base del flagel i esta constitut per dos elements: un rotor ( la part que gira) i una dinamo (el component estacionari). Behe tamb considera la coagulaci i el sistema immunolgic com un sistema de complexitat irreductible.1El flagel s lestructura mitjanant la qual les bactries aconsegueixen moures. Es com una espcie de filament unit a la membrana de la bactria.Hctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 10 Les Pseudociencies1.2.2 La complexitat especificaEl concepte de la complexitat especifica va ser desenvolupat pel teleg, matemtic i filsof William Dembski de . Dembski Behe de sobrepassa la el descobriment complexitatirreductible reduint-ho a un cas especial de informaci complexa i especifica que s aquella que t una probabilitat molt baixa daparixer per atzar. Argumenta que la mutaci i la selecci natural sn incapaces de generar coses tan altament improbables i especifiques. Si prenem per exemple les trenta protenes que constitueixen el flagel bacteri. Suposant que cada protena cont uns 300 aminocids, Dembski calcula que la possibilitat de que sorgeixi per atzar una protena com aquesta s de 10-300 . Per tant dedueix que la creaci del flagel bacteri per atzar (mutaci o selecci natural) s de 10 -1700, conclou daquesta manera que la possibilitat de la formaci per atzar dun flagel funcional es prcticament impossible. Per entendre el concepte ens podem plantejar diferents exemples: una sola lletra de un alfabet s especifica per no s complexa. Una llarga frase amb lletres escollides a latzar s complexa per no s especifica. En canvi un sonet de Shakespeare s complexa i especfic i ha sigut dissenyat per un agent intelligent. Dembski extrapolar aquesta idea a patrons complexes i especfics dels organismes on considera que ha dhaver actuat alguna mena de guia per a la seva aparici.Hctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 11 Les Pseudociencies 1.3 Arguments que refuten el Disseny IntelligentTots els arguments que hem vist anteriorment han estat desmentits rpidament per la comunitat cientfica que no ha dubtat de qualificarlos de pseudocientifics.1.3.1 Critica a la complexitat irreductibleEn resposta als arguments de Behe, els evolucionistes han demostrat amb proves consistents que els rgans i altres components dels essers vius no sn complexos i irreductibles: no apareixen de cop. Han demostrat que els rgans i sistemes que els terics del DI consideren irreductiblement complexos (lull hum, la coagulaci de la sang i el flagel bacteri) no sn irreductibles ja que han existit versions menys complexes del mateix sistema en el passat que es poden trobar en organismes actuals. Lull hum no va aparixer de cop amb tota la seva complexitat actual. La seva formaci de va requerir la integraci moltes unitatsgentiques, cada una millorava el funcionament dulls preexistents que eren menys perfectes des de el punt de vista funcional.Hctor Botey Colomer | I.E.S. Escola MunicipalFases de la complexitat de l'ull en molluscs vius. Lull del pop (extrem dret) s del Treball bastant complex i similar a lull hum. Podem veure com altres molluscs tenen ulls ms senzills. El ms senzill de tots s de les lapes (extrem esquerre), que consisteix nomes en una srie de cllules pigmentades.Treball de Recerca 12 Les PseudocienciesFa 700 milions danys els ancestres dels vertebrats actuals ja disposaven de rgans sensibles a la llum. A partir daquests, diferents classes dulls han evolucionat de forma independent almenys 40 vegades en els animals, cadascun daquests exhibeixen una completa gama de complexitats. Els ulls van evolucionar paulatinament i van arribar a tenir configuracions molt diferents en varis organismes, per totes destinades a la funci de veure. Degut a que la llum del sol es una caracterstica global de la terra, no s estrany que els rgans que sen beneficien hagin evolucionat. Respecte al flagel bacteri (fig. A) els cientfics responen que aquest en la seva totalitat no existeix. Hi ha diverses especies de bactries i diverses classes de flagels, alguns sn ms senzills que els descrits per Behe, altres sn simplement diferents, alguns molt diferents com s el cas des arqueobacteris que s un grup molt gran dorganismes semblants a les bactries. A ms, la motricitat en moltes bactries es duu a terme sense cap tipus de flagel. Alguns bioqumics han demostrat que els components del flagel podrien haver evolucionat a partir de sistemes secundaris, que sn molt similars al flagel, per manquen dalguns components daquests. Un component important del flagel descrit per Behe posseeix essencialment la mateixa estructura que un sistema secretor 2TTSS (fig.B) , per aquest manca de protenes motores. Una forma amb la qual les bactries causen malalties es mitjanant la injecci de toxines a linterior de les cllules de lorganisme amfitri, que duen a terme a travs de sistemes especials de protenes, un dels quals s el TTSS. Les protenes TTSS i algunes parts del flagel sn molt semblants i tenen un origen evolutiu com. El flagel bacteri no s complex:2irreductiblement un subconjuntFlagel que injecta la toxina a la cllula de lorganisme amfitri.Hctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 13 Les Pseudocienciesdel complement de protenes del flagel va evolucionar traves de la membrana duna cllula.com unmecanisme per a que les bactries poguessin injectar protenes a1.3.2 Critica a la complexitat especificaEls crtics defineixen el concepte de Dembski com una tautologia, ja que esta buida d informaci i afirma que la informaci complexa especifica no apareixeria naturalment tan sols perqu ell ho defineix aix. Dembski es basa en moltes suposicions que poden ser falses i segurament sn errnies. La selecci natural i el seu mecanisme gradual poden aconseguir resultats positius amb probabilitats prvies immensament inferiors que les dels clculs de Dembski. Un exemple: la probabilitat de que una sola bactria pugui ser resistent a un antibitic concret i que a ms sigui capa de sintetitzar un aminocid s de 4 x 10-16. Per totes les bactries existents, en el cultiu final, entre 20 i 30 milions, exhibeixen aquestes propietats. Aix ha estat realitzat per selecci natural degut als canvis mediambientals en noms uns pocs dies. Dembski afirma que s impossible (o molt improbable) que informaci complexa i especifica aparegui per atzar i posa lexemple dun sonet de Shakespeare del que diu que noms pot aparixer perqu una entitat intelligent lha dissenyat. Per si agafssim una maquina generadora de lletres al atzar, en un moment o altre, acabaria apareixent aquest mateix sonet o qualsevol altre text conegut sense que ning lhagi dissenyat.1.3.3 ImperfeccionsUna altra dificultat en atribuir el disseny dels organismes a un dissenyador o creador es que el mn viu est ple dimperfeccions i defectes. Considerem un exemple predilecte del DI, lull hum. Les fibres del nervi visual de lull convergeixen per formar el nervi ptic, que creua la retina fins arribar al cervell, daquesta manera crea un punt cec; els calamars i els pops no tenen aquest defecte. AquestHctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 14 Les Pseudocienciesdissenydefectussemblaincompatibleambunomnipotentdissenyador intelligent.Els terics moderns del DI diuen queaquestes aparents imperfeccions podrien haver estat incloses per algun motiu pel dissenyador (alguns parlen de raons artstiques) i afirmen tamb ser impossible conixer aquests motius a no ser que el dissenyador ens digui quines sn aquestes raons. Aquesta afirmaci potser te validesa teolgica, per destrueix el DI com a hiptesis cientfica ja que mai es podr comprovar de forma emprica. Una hiptesis que no es pot examinar de forma emprica (observaci o experiments) no s cientfica.1.4Parlen els especialistes. EntrevistesDesprs de realitzar diverses entrevistes (apartat A dels annexes) podem contrastar les opinions de diferents especialistes en els seus respectius mbits. En aquest cas disposarem de les opinions dun metge, un fsic i un mossn (Carles Vallbona, Joan Ferrer i mossn Joan de Llerona, respectivament). Cap dels tres entrevistats creu que el Disseny Intelligent s una teoria plausible i diuen que aquesta no te cap base cientfica solida, coincideixen amb que consideren levoluci de les especies com la teoria correcte la qual consideren que esta prcticament demostrada. Tamb coincideixen en que consideren la teoria del Big Bang com la ms plausible per que encara t algun punt per comprovar. Carles Vallbona, metge, considera que la teoria del Big Bang o qualsevol altra teoria de la creaci ens porta a acceptar lexistncia dun Deu, sense especificar en que consisteix aquest. El mossn considera que la teoria del Big Bang i de la evoluci sn clarament compatibles amb lexistncia dun Deu i fa referncia a que Darwin era creient. Joan Ferrer, fsic, en canvi diu que aquestes teories no sn compatibles amb lexistncia fsica daquest per considera que sHctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 15 Les Pseudocienciespotsercreientcontemplanttambaquestes teories.Pseudociencies en lmbitastronmicLastrologiaLastrologia s un tipus dendevinaci basada en la suposici de que la posici i el moviment de alguns cossos celestes al moment de nixer influencien el carcter i la vida de una persona. Segons Nicholas de Vore, expresident de la Societat de Investigaci Astrolgica, lastrologia s la cincia que tracta de la influencia sobre el carcter hum de les forces csmiques dels cossos celestes . Encara que aquesta definici s clarament contradictria, s fcil comprovar si realment lastrologia sajusta a aquesta definici. Veurem ara, si lastrologia posseeix alguna base cientfica per les afirmacions que realitza.1.1 Orgens de lastrologiaQuan observem el cel realment estem observant el passat. Quan mirem a la lluna estem veient com era aquesta fa 1.3 segons. Aix s degut a que la llum viatja a uns 300.000 quilometres per segon, per tant tarda 1.3 segons a recrrer la distancia que ens separa de laHctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballVan associar cada constellaci del zodac a un nom relacionat amb el que creien reconixer enTreball de Recerca 16 Les Pseudociencieslluna. estem tantAlgunes veient resultaestrelles que quan hi sn. Per que lesestan tan lluny realment ja no inversemblantlastrologia suposi que la posici del Sol respecte a un grup destrelles (que pot ser que ja no existeixin) influeixi en la nostra personalitat. Molts anys enrere, quan sobservava el cel nocturn es veia que un cert grup destrelles estava sempre present en una mateixa estaci. A voltants de lany 3.000 aC es van agrupar arbitrriament algunes estrelles en quatre constellacions (nom que se li dona als grups destrelles que sembla que formin dibuixos al cel, per que no tenen res a veure luna amb laltre i poden estar a distancies molt diferents de nosaltres). Ms endavant aquestes constellacions es van reorganitzar fins arribar a les actuals. Un cop aparegudes aquestes constellacions s quan els astrlegs creen lastrologia, de fet, haurem de dir que es creen diverses astrologies perqu no nhi ha tan sols una, nhi ha moltes i cadascuna te les seves diferents constellacions i les seves prpies regles. Podrem preguntar-nos quina validesa tenen aquestes astrologies si totes es basen en un mateix principi per alhora donen resultats diferents i contradictoris.1.2 Els signes del zodacSafirma que la influencia astrolgica ms important s la posici del Sol en certa constellaci en el moment de nixer (signe de naixement). Aquesta s la faceta ms coneguda de lastrologia , del mateix tipus que trobem en els horscops3 dels diaris. Per s en aquest concepte de signe on sorgeix el desacord ms gran amb lastrologia.El pla de la orbita de la Terra al voltant del Sol talla lesfera terrqia en un cercle anomenat podem distingir dos tipus eclptica. El zodac s una banda de la esfera celeste dins la qual sobserven el sol i els planetes, amb 360 de circumferncia i 9 a 3 cada la predicci astrolgica En astrologia es denomina horscop tant acostat de la eclptica. com al mapa deEngeneral,smbols que sutilitza per fer aquesta predicci.Hctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 17 Les Pseudocienciesdastrologia: la sideral i la tropical. Lastrologia sideral utilitza la constellaci real en la que es troba el Sol en el moment de nixer, en canvi, lastrologia tropical utilitza una divisi del zodiac2 en signes de 30 dample. Aquesta divisi es fa per que algunes constellacions sn molt amples (Verge, 45) i altres sn molt petites (Escorp, 7). Encara que el sol passa per una constellaci anomenada Ophiuchus, aquesta no forma part dels dotze signes astrolgics del zodac. No tenir en compte aquesta constellaci tamb es un punt de contradicci i confusi en lastrologia. Per lastrologia no nomes s important la posici de les estrelles sin que tamb li dona molta importncia a la posici que ocupen els planetes respecte les constellacions. Si tenim en compte totes aquelles per les que passen els planetes (excepte Plut) obtindrem 24 constellacions (a les 13 originals els hi haurem de afegir 11 de noves). Si a ms incloem les constellacions per on passa Plut obtindrem 4 constellacions ms, 28 en total. Per qu lastrologia noms utilitza 13 daquestes 28 constellacions? Alguns astrlegs afirmen que aquestes constellacions sn noves i per tant no tenen poder astrolgic. Per la majoria de les constellacions sn molt antigues, com ara Escorp i Ori, que comparteixen la mateixa histria i tenen la mateixa antiguitat per un s considerat un signe zodiacal i laltre no. Per solucionar aquest problema, alguns astrlegs diuen que els signes no es corresponen amb les constellacions perqu sn coses diferents, contradiuen daquesta manera el principi bsic de lastrologia. Un dels altres problemes que t lastrologia s la pressi dels equinoccis, que s el moviment que fa leix de la Terra cada 26.000 anys. Com a resultat daquest moviment, leix canvia la seva orientaci i per tant canvia tamb la posici del sol respecteHctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 18 Les Pseudocienciesles constellacions. Suposem que el 12 de gener del 2000 aC el Sol es trobava a Capricorn. Com podem veure a la figura, amb el transcurs del temps el Sol sha anat desplaant de manera que el 12 de gener del 2000 dC la diferencia s una constellaci sencera (ara Sagitari). Aix significa que havent nascut el 12 de gener, el meu signe zodiacal ser Capricorn quan realment el Sol es troba a Sagitari. Per tant lastrologia es basa en estrelles fictcies, estrelles que suposadament estan on estaven les estrelles reals 4000 anys enrere.1.3Els signes i les caracterstiques personalsSeqncia dimatges que mostra lefecte de la pressi dels equinoccis sobre la posici del Sol respecteExperiment de Cluver i Ianna (1979)La majoria dastrlegs estan dacord en que existeix una relaci entre el signe de la persona i la seva personalitat. Per comprovar lexistncia daquesta relaci Cluver i Ianna (1979) van agafar una descripci proporcionada pel astrleg Hone on safirmava que els ries sn pl-rojos i van voler comprovar si era cert. Per demostrar la relaci entre cabell vermell i signe ries shavien de complir simultniament dos afirmacions: 1) que totes les persones que neixen en el signe ries sn pl-rojos i 2) que tots els pl-rojos sn del signe ries. Clarament la primera afirmaci no s compleix, nhi ha prou amb fixar-se en un grup dorientals o africans. Per a la segona afirmaci, els autors citats anteriorment, van agafar un grup de plrojos i els hi van preguntat quin era el seu signe i van veure que no noms la majoria dells no era ries sin que hi havia aproximadament la mateixa quantitat de pl-rojos per signe. Aix te molt a veure amb les coincidncies que es donen a la naturalesa. Suposem que llancem una moneda a laire i observem si surt cara o creu. Repetint lexperiment moltes vegades veurem queHctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 19 Les Pseudocienciesaproximadament la meitat de les vegades surt cara i laltre meitat creu, aix s el que anomenem atzar. En el cas dels pl-rojos tenim 300 persones i 12 signes possibles, per tant la possibilitat de que els pl-rojos caiguin en algun daquest signes s de 300/12=25. Simplement per atzar hi hauria dhaver 25 pl-rojos de cada signe que s molt aproximadament el que sobt. Si aquesta relaci signepersonalitat fos real hauria dhaver aparegut una majoria dries. Per tant, podem concloure que les principals caracterstiques fsiques no depenen del signe de naixement.1.4Les prediccions astrolgiquesEncara que nombrosos estudis donen resultats negatius, podrem preguntar-nos si lastrologia s realment capa de fer una predicci existosa. Podrem pensar que, tot i no tenir cap argument lgic que la recolzi, el seu xit predictiu podria convertir-la en una teoria a tenir en compte. Lxit de les prediccions astrolgiques es pot comprovar fcilment: en tindrem prou amb agafar unes quantes revistes astrolgiques, contar el nombre de total de prediccions que es van realitzar i veure quin percentatge s correcte. Cluver i Ianna (p.17) van realitzar aquest experiment amb una srie de revistes astrolgiques dels EEUU i van obtenir que els astrlegs noms encertaven una de cada deu prediccions (concretament, l11% de les prediccions estudiades era correcte), cosa que s un resultat clarament negatiu. Tamb van observar que algunes prediccions esHctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 20 Les Pseudocienciesrepetien contnuament . Com ara: atemptat contra el president (23%), contacte amb extraterrestres (26%) i cura del cncer (22%). Lgicament , aquesta manera de predicci no s correcte perqu si repetim moltes vegades i durant molt temps una mateixa predicci no s difcil que a la llarga acabi passant.1.5 Parlen els especialistes. EntrevistesDesprs de realitzar diverses entrevistes (apartat A dels annexes) podem contrastar les opinions de diferents especialistes en els seus respectius mbits. En aquest cas disposarem de les opinions dun metge, un fsic i un mossn (Carles Vallbona, Joan Ferrer i mossn Joan de Llerona, respectivament). Carles Vallbona considera que lastrologia no t cap base cientfica, diu que hi cap la possibilitat per que no ha estat estudiat cientficament afirma que explorar un esdeveniment histricament cert i desprs les possibles causes astrolgiques no s una manera cientfica darribar a una relaci causa-efecte. El mossn, que s un gran aficionat a lastronomia, considera que lastrologia va ser linici de lastronomia per que avui en dia ja no te cap sentit. Joan Ferrer considera tamb que actualment lastrologia no t cap sentit i fa referncia a un aspecte tractat ms amunt (les referncies a astres que possiblement ja no hi sn).Pseudociencies en lmbit mdicLhomeopatiaLhomeopatia s un sistema de medicina alternativa que va ser creat pel metge Samuel Hahnemann a principis del segle XIX. Hahnemann s va basar en el concepte de Hipcrites: similia similibus curantur (els similars curen els similars). T gran popularitat i fins i tot sHctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 21 Les Pseudocienciesfinanada per alguns sistemes de sanitat publica. El problema s que no es basa en cap prova emprica solida i els seus fonaments terics sn contradictoris.1.1 Base tericaLa teoria de la homeopatia afirma que els mateixos smptomes que provoca una substancia txica en una persona poden ser curats per una dissoluci amb aquesta mateixa substancia en quantitats molt petites (infinitesimals). A diferencia de la medicina convencional, els homepates consideren que larrel del dolor s espiritual en comptes de fsic. Tamb diuen que el malestar sexpressa primer amb smptomes emocionals, desprs mentals i finalment fsics.1.2 Els medicaments homeopticsElsmedicaments en dehomeopticsespreparen successivesdissolucions una part de lainfinitesimals, es fan 30 dissolucions substancia potencialment activa en 99 parts de alcohol o aigua. Avui en dia, aquesta dissoluci s prepara amb un dinamitzador que agita enrgicamentMedicaments homeopticslenvs (150 vegades en 7.5 segons) i s repeteix 30 vegades (sempre en dissolucions 1:99). Aquesta substancia desapareix al arribar a un factor de dissoluci del ordre del nombre de Avogrado 4 (1023), en el cas dels medicaments homeoptics al repetir aquesta dissoluci 30 vegades successives la possibilitat de que quedi alguna molcula de la substancia s prcticament nulla. Alguns homepates sostenen que encara que no hi hagi prcticament substancia queda com una mena de marca en el dissolvent (el record de laigua esta recolzat per una investigaci de lany 2003 explicada a continuaci).41 mol de qualsevol substancia cont sempre el mateix nombre de toms o molcules, aquest nombre s conegut com el nombre dAvogrado (6.023x1023)Hctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 22 Les Pseudociencies1.3Arguments dels partidaris de la homeopatiaEls partidaris dels tractaments homeoptics senyalen el fet de que la majoria de gent que sha sotms a aquesta classe de tractaments estan satisfets amb els resultats. Diuen que tot tractament que faci que el pacient millori s vlid. De lefecte placebo diuen que si esta implicat o no s un assumpte de caire acadmic. Alguns saferren a que algunes investigacions indiquen que quan ms diluda est una substancia, les seves molcules tendeixen a quedarse juntes. Aquest fenomen, per, no te cap connexi amb la homeopatia ja que aquesta pretn diluir la substancia fins que no en quedi, mentres que en aquest experiments quantitats mesurables de substancia. Una investigaci publicada lany 2003 aportaria un argument a favor de la homeopatia. Aquest estudi assegurava que laigua tenia una mena defecte fantasma ja que van comprovar que substancies com el clorur de liti o el clorur de sodi modificaven lestructura de lhidrogen de laigua desprs de realitzar una diluci intensiva. sempre hi havia1.4Critiques a la homeopatia. Lefecte placeboEn un estudi clnic realitzat per Ernest E. Pittler amb un medicament homeoptic es va comenar a dir que la efectivitat daquests medicaments era similar a la de lefecte placebo5. Els medicaments homeoptics, tot i estar molt diluts, poden donar molts problemes5Lefecte placebo s aquell pel qual els smptomes dun pacient poden millorar mitjanant un tractament amb una substancia placebo (una substancia inncua a la malaltia o smptomes inicials del pacient) aquesta substancia no t cap valor curatiu real.Hctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 23 Les Pseudocienciesderivats de renunciar a terpies efectives (de medicina convencional), els pacients confien ms en les tcniques homeoptiques i abandonen terpies de medicina convencional de malalties fcilment curables, fins que aquestes es converteixen en intractables. Ja es coneixen 40 casos mortals i es calcula que unes 400 persones en tractaments homeoptics han patit noves malalties o empitjoraments de les que ja tenien. s en el camp de les malalties crniques s on suposadament la homeopatia t ms xit ja que son malalties que tendeixen a ser ms sensibles al efecte placebo. Tant els defensors com els oponents a la homeopatia diferien sobre si el resultats dels assajos clnics realitzats amb medicaments homeoptics havien estat o no favorables ja que mai shavia fet un estudi de qualitat. La revista The Lancet va publicar (1977) un anlisis de 89 assajos en el qual s va arribar a una conclusi no gaire clara que no donava la ra a cap banda. Per lany 2005 la mateixa revista va publicar un altre informe (aquest cop sobre 110 assajos) que determinaven que els efectes clnics de la homeopatia derivaven del efecte placebo. Els seguidors de la homeopatia van criticar durament aquest informe queixant-se que no sexplicava b quin procs shavia seguir per fer la selecci dels assajos. Els autors van respondre explicant detalladament totes les condicions en que shavia produt lestudi. Aquest estudi es va realitzar dins el programa davaluaci del Govern Sus de la eficcia de les medicines alternatives. Els resultats referents a la seguretat dels tractaments homeoptics van ser clarament positius, cosa que ning discuteix. En quant a la eficcia curativa van concloure que la homeopatia s trobava dins els mateixos lmits que els de lefecte placebo. Desprs daquest estudi el Govern Sus va decidir interrompre el pagament mitjanant la Seguretat Social dels tractament homeoptics.1.5 Parlen els especialistes. EntrevistesDesprs de realitzar diverses entrevistes (apartat A dels annexes) podem contrastar les opinions de diferents especialistes en els seusHctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 24 Les Pseudocienciesrespectius mbits. En aquest cas disposarem de les opinions dun metge, un fsic i un mossn (Carles Vallbona, Joan Ferrer i mossn Joan de Llerona, respectivament). El Dr. Vallbona considera que les medecines alternatives no comprovades no sn segures per considera que algunes sn eficaces. Sobre lacupuntura diu que s clarament efica tot i que encara no hi ha una explicaci solida del perqu ho s. Tamb fa un incs en la diferencia en la medicina oriental i loccidental. Tamb diu que el mecanisme dacci de lhomeopatia li es impossible dentendre. Joan Ferrer creu que no es pot generalitzar que les medicines alternatives sn ineficaces ja que nhi ha algunes que mostren clares millores en els pacients, posa com exemple lacupuntura. En canvi, creu que la homeopatia no t cap valor curatiu. El mossn diu que encara hi ha moltes coses del nostre propi cos que no coneixem. Diu tamb que lacupuntura mostra clares millores en els pacients per que la seva eficcia no esta comprovada cientficament.Hctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 25 Les Pseudociencies5. Resultats de les enquestes5.1 Resultats estadstics de les enquestes A continuaci exposar els resultat de les enquestes que he realitzat a diferents companys i coneguts per saber la opini general sobre aquest tema. Shan realitzat un total de 30 enquestes sobretot a gent de entre 17 i 19 anys dedat, estudiants de batxillerat (sobretot del batxillerat cientfic i tecnolgic). Lenquesta consta de 8 preguntes de tipus test.Hctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 26 Les Pseudociencies*En aquesta pregunta les persones que van respondre que si van donar els segents exemples de pseudociencies: creacionisme (44,4%), astrologia (44,4%) i medicines alternatives (11.11%)Hctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 27 Les Pseudociencies*En aquesta pregunta les persones que van respondre algunes van donar els segents exemples: homeopatia (60%) i acupuntura (40%).Hctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 28 Les Pseudociencies5.2Valoraci de les enquestesPel que podem veure a les enquestes la gran majoria de les persones enquestades tenen una idea positiva del que s la cincia ja que un 73% ha escollit la opci de que s una manera de conixer objectivament basant-se en proves empriques, per altra banda, grups ms minoritaris lhan considerada negativa. Ms de la meitat coneixen el que s una pseudociencia i la majoria posa els exemples ms populars actualment (astrologia, creacionisme i algunes medicines alternatives. En quant a escollir una teoria per explicar lorigen i la evoluci de la vida la gran majoria segueixen la lnia europea de creure en el Big Bang i la teoria Darwiniana, en aquesta mateixa trobem un resultat curis: cap persona enquestada creu que la teoria del DI sigui certa i un 99% considera que aquesta esta fortament lligada amb la religi. Aix porta a demostrar que al nostre pas, i fins i tot es podria extrapolar a Europa, el DI no triomfa com ho faria en zones de Estats Units. Lastrologia no s considerada una cincia pels enquestats ja que un 92% lemmarca dins els lmits de les pseudociencies. En quant a les medicines alternatives, molts enquestats pensen que si que s efectiva i la gran majoria daquests posa com exemple la acupuntura. Un 66% dels enquestats respon que creu en coses que no estan comprovades cientficament i un 64% creu que la societat pateix una falta de coneixement cientfic.Hctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 29 Les Pseudociencies6. ConclusionsUna de les principals conclusions que he extret un cop acabat el treball s que estem envoltats de pseudociencies. Vaig comenar aquest treball amb lobjectiu de marcar la diferencia entre cincia i pseudociencia i emmarcar dins el camp de les pseudociencies algunes que reclamen ser cincia. La principal diferencia entre cincia i pseudociencia s que una s basa en fenmens observables i laltre no. Aquestes falses cincies utilitzen mtodes molt diferents als cientfics i sovint trobem contradiccions en les seves teories. Les pseudociencies acostumen a justificar-se amb fenmens divins o espirituals i sn aquestes les que tenen ms popularitat. Una segona conclusi que puc extreure s que el Disseny Intelligent s realment una pseudociencia derivada del creacionisme. Els seus arguments sn contradictoris i s desfan fcilment amb arguments cientfics comprovats com sha pogut comprovar en cada respectiu apartat. Tamb, desprs parlar amb els experts, penso que no tot te perqu ser blanc i negre sin que tamb pot ser gris, es a dir, crec que est molt clar que la teoria de la evoluci de les especies i el Big Bang sn teories molt plausibles per penso que acceptar aquestes teories no ha de significar no ser creient. Aquestes teories sn compatibles amb la creena en un Deu, sempre que no s parli duna existncia fsica o creadora daquest. La societat occidental, en general, no accepta aquesta teoria tot i que a Estats Units t molt ress. Lastrologia no s basa en cap argument coherent i ja ha estat desmentida per la comunitat cientfica. Un dels arguments que posiciona lastrologia dins el camp de les pseudociencies s que sHctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 30 Les Pseudocienciesbasen en el moviment dastres que possiblement ja no hi sn i que tan sols els veiem perqu estan a una gran distancia i la llum daquestes tarda molt temps a arribar a la terra. Un dels altres grans errors de la astrologia s que no tenen en compte la pressi dels equinoccis on leix de la terra canvia la seva orientaci i per tant canvia tamb la posici del sol respecte les constellacions, s a dir, es basen estrelles fictcies, estrelles que ja no hi sn o que han canviat la seva posici. La homeopatia, molt acceptada socialment, es podria emmarcar dins els lmits de les pseudociencies ja que realment no t cap valor curatiu. No s pot dir que la homeopatia sigui dolenta ja que mostra clares millores per com sha demostrat anteriorment la seva capacitat curativa s troba dins els lmits de lefecte placebo. Penso, per, que els medicaments homeoptics siguin tan cars s podria considerar una mena destafa ja que prcticament no contenen la substancia qumicament activa que ha de millorar els smptomes del pacient sin que principalment contenen noms dissolvent. Durant els ltims anys hem assistit a una creixent presencia de tota classe de continguts mgics, misteriosos i anticientfics dins els mitjans de comunicaci que busquen captar creients i seguidors per les seves diferents doctrines pseudocientifiques. A la televisi proliferen els programes dedicats als misteris, que es centren en fenmens que desafien a la cincia i a una expilaci racional , donant tota classe de explicacions illgiques i sense cap mena de fonament que, algunes vegades, aconsegueixen credibilitat en alguns grups socials. Per qu creiem en coses increbles? Una de les principals causes s el dficit que hi ha actualment en la distribuci social del coneixement cientfic, una manera de millorar-lo seria que les parts implicades en aquest dficit (mitjans de comunicaci, sistema de educatiu i les institucions cientfiques) sesforcessin ms a divulgar i a ensenyarHctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballTreball de Recerca 31 Les Pseudocienciescorrectament el coneixement cientfic perqu la gent tingues la capacitat de saber distingir el que s cientfic del que no ho s. Amb les enquestes i entrevistes realitzades mhe adonat que la gent valora molt que les coses estiguin comprovades per la majoria afirmen creure en coses que no estiguin confirmades cientficament. Crec que hi ha coses que no requereixen confirmaci com ara el sentiments o quelcom similar per crec que s important no deixarnos enganyar i hem de aprendre a valorar si una cosa s certa, pot ser-ho o no ho s.7. BibliografiaLlibres: RODRIGUEZ, I.; DAZ, L.; GONZALEZ, C.; RIOL, J.M. Ciencia y pseudociencias. Milenium) SUSSKIND, L. El paisaje csmico Londres: Little Brown, 2006. AYALA, F.J. Darwin y el Diseo Inteligente Madrid: Alianza Editorial, 2007. SHERMER, M. Por qu crremos en cosas raras Barcelona: Alba Editorial, 1997. TOHARIA, M. ASTROLOGIA Ciencia o creencia? Madrid: McGraw-Hill, 1993. CHALMERS, A.F. Qu es esa cosa llamada Ciencia Madrid: Espaa Editores, 2000. ZIMAN, J. Introduccin al estudio de las ciencias. Barcelona: Ed. Ariel, 1986. CLUVER, R.B.; IANNA, P.A. The Gemini Syndrome: A scientific evolution of Astrology Nova York: Prometheus Books (1979) HONE, M.E. The modern Text-book of Astrology Essex (UK): The C W Daniel Company Ltd., 1972.Hctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del TreballMadrid:EquipoSirius,2004.(ColeccionTreball de Recerca 32 Les Pseudociencies SAGAN, C. El cerebro de Broca. Barcelona: Crtica, 1994. GARDNER, M. La ciencia: lo bueno, lo malo y lo falso. Madrid: Alianza Editorial, 1988. RANDI, J. Fraudes Paranormales. Girona: Tikal, 1994. PARK, R.L. Ciencia o vud: de la ingenuidad al fraude cientfico. Barcelona: Grijalbo, 2001. Pgines web: SOCIEDAD PARA EL AVANZE DEL PENSAMIENTO CRITICO, Monografico: s efectiva la homeopata? LABORATORIOS BOIRON, Medicamentos Homeopaticos ACADEMIA MEDICO HOMEOPATICA DE BARCELONA, Que es la homeopatia? VIQUIPEDIA, Disseny Intelligent VIQUIPEDIA, Astrologia Hctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball