SUPÒSITS DE COMPORTAMENT HUMÀ PER A L’ANÀLISIS DE LES ORGANITZACIONS

  • Published on
    13-Jul-2015

  • View
    13

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

TEMA 1: SUPSITS DE COMPORTAMENT HUM PER A LANLISIS DE LES ORGANITZACIONS Qu hace que tantos agentes en la economa se coordinen y se relacionen? Existen 2 mecanismos de coordinacin: - Comprar - Mercado - Producir - Yo creo el bien Agentes que intervienen en la economa: Individuos: componentes de la organizacin Mercado: mecanismo de coordinacin entre los agentes para los intercambios Empresa: unidad central, sujeto bsico. Recurren al mercado o bien producen Apuntes Marginales: Existencia del sector pblico en prestacin de servicios: polica, educacin, sanidad

1. MODELS DE COMPORTAMENT HUM Les persones tenen preferncies. - Econmic - Sociolgic - Psicolgic - Poltic - REMM 2. EL MODEL ECONMIC DE CONDUCTA Els economistes analitzen el comportament hum tenint en compte quatre grans fonaments: - Prenen una decisi segons les seves conseqncies (conseqencialisme) obtenint una utilitat. - El comportament individual determina la societat (individualisme metodolgic). - Els individus sn racionals (racionalisme), valorem la informaci. - Lindividu actua seguint el seu propi inters i desitjos, autointers. RACIONALIDAD + AUTOINTERS = RACIONALIDAD ECONMICA Racionalitat econmica: Sintetitza el comportament econmic dels individus.

Comportament i conseqencialisme Comportament s tota acci que efectua un individu de la que nobt una determinada utilitat individual alhora que genera un impacte en el seu entorn. Cualquier decisin tiene consecuencias en nuestra utilidad individual. Decisiones grandes tienen consecuencias vitales. Segn nuestros intereses, escogemos una cosa, negando otra. Estas decisiones afectan al individuo (nivel individual) y al entorno (nivel agregado). Ex: Decidir estudiar economia i no, agafar el metro i no, llogar un pis i no, agafar el tren o el cotxe, etc.

Acci (decisi) --> Conseqncia (especfica per a aquella acci) Hi ha diferents transcendncies de les accions, a nivell individual i en lentorn. Todo lo que nos rodea es un resultado de acciones individuales. La unidad de base de la economa es el individuo. Aunque el individuo no se d cuenta, una mnima accin, afecta su entorno. Les conseqncies de les decisions sn a curt, mig, llarg termini (abast temporal). Prenem decisions per la utilitat que obtindrem. Tenim un ventall dopcions i triem la que millor utilitat ens ofereixi a curt o llarg termini amb el millors dels criteris, que anomenarem perode de duraci.

Individualisme metodolgic La principal caracterstica s que comena en lindividu: Individu -> Empresa -> Societat -> Entorn Noms les persones prenen decisions, no les empreses ni els mercats. Noms les persones tenen objectius, no les organitzacions. Societat i entorn: Resultat de sumar els comportaments individuals. El comportament duna empresa es pot explicar analitzant el comportament de directius, treballadors, accionistes, etc., s a dir, les persones que intervenen. El grau dinfluncia daquestes persones no s el mateix, sin que segueix una jerarquia i els seus objectius sn antagnics en moltes situacions. Ex. Els propietaris i els accionistes tindran un objectiu diferent del dels directors. Alhora els directors tindran ms poder que els caps dels departament i aix successivament. Las acciones de las organizaciones se pueden analizar a travs del comportamiento de los individuos que componen la organizacin. Llibertat amb limitacions: Prenem decisions per no podem fer el que vulguem. Lestat estableix unes bases, unes restriccions que constitueixen les normes del joc, com per exemple, el salari mnim, les hores mximes de treball, la protecci del medi ambient, els impostos, etc. Podemos tomar decisiones con bastante libertad. Dentro de lo que es posible y legal.

Conceptes bsics Les persones tenim necessitats illimitades, per els nostres recursos, com el temps o els diners, sn limitats. Per prendre una decisi econmica tenim en compte els criteris econmics i fer un anlisi marginal, s a dir, comparem costos i ingressos marginals. Ex: Faig hores extres o vaig a jugar a futbol? Aix mostrar les nostres preferncies.

Els costos enfusos sn aquells que queden en la memria i no es tenen en compte en decisions posteriors. El cost doportunitat dun recurs s el valor monetari dutilitzar aquest recurs en el seu millor s alternatiu. Corbes dindiferncia: Representaci ordenada e les preferncies del consumidor. La satisfacci del consumidor s idntica quan tots els punts pertanyents a una mateixa corba, el consumidor no t preferncies. Restriccions i elecci: Ex. No pots gastar ms de 30 (restricci). Decideixes gastar-te 25 (elecci). Recursos limitats.

Presa de decisions sota incertesa: A menudo nos movemos en un entorno de incertidumbre en cuanto a las decisiones: Valor esperat: Quan no sabem quin s el valor dalguna cosa, li assignem un segons les probabilitats, per aquest valor no sempre es compleix degut a la variabilitat. Variabilitat: Dna incertesa. Diferncia entre el valor esperat i el valor real. Pot ser gran o petita. Aversi al risc: Tendncia natural a refusar el risc. Les coses quan ms segures, millor. Prima de risc: Quan demanem que una persona prengui un risc, lhem de donar una prima de risc per assumir riscos (incentius). Preferim una cosa segura que una insegura. No arrisquem si no val la pena.

-

Racionalitat - Lindividu identifica les opcions disponibles. - Anticipa totes les conseqncies de cada opci disponible. - Escull lacci que condueix a la millor conseqncia (decisi ptima). Aplicat a lempresa: Lempresa identifica els recursos disponibles: maquinria, matries primeres, capital financer i personal hum. Anticipa els usos de cada recurs disponible. I escull lassignaci que condueix al millor s. - Econmicament, aquesta acci (assignaci) s ptima.

- El ser hum t lobjectiu de maximitza la seva utilitat individual, que no ha de ser estrictament monetria. Les persones no som mquines, tenim limitacions. Intentem ser racionals, per en part tamb som irracionals. Ens movem per utilitats monetries, per tamb per altres: altruisme, ajudar als altres, etc. - No sabemos nunca con precisin las consecuencias de una decisin. El MEC, supone que maximizamos racionalmente. Pero a veces no se hace, y nos dejamos llevar por el entorno, decidiendo irracionalmente. Tenemos mltiples campos de inters - OPORTUNISMO va implcito en el autointers. Aprovechar la situacin perjudicando a otros. - OPORTUNISMO OPRTUNIDAD DE NEGOCIO - Limites libertad: no generar desutilidad. La normativa legal limita las libertades. Tipologia de decisions a lempresa A les empreses, les persones prenen decisions sense saber les conseqncies. Tot i aix busquen la seguretat. Les decisions poden ser: - Programades: Sn aquelles que shan previst i de les quals sespera un resultat amb certesa. Poden ser poltiques (genriques): estipulades per la poltica de lempresa i solen estar molt pautades. s el criteri pel qual es tria una decisi que es repeteix peridicament. Ex: Mantenir sempre els mateixos provedors o contractar sempre al provedor que ens faci el millor preu. Ex: Promocionar a la gent que ja s dins lempresa per nous crrecs que necessitem o b buscar nova gent al mercat. O b, poden ser procediments (concretes). Ex: Han de tenir un mster per poder optar a un determinat lloc de treball. - No programades (contingents): Tenen lloc en lmbit directiu i el grau de certesa s ms petit. Tenen un valor esperat de determinades coses. Condicions per a prendre decisions Quan hi ha ms control, hi ha menys risc i, per tant, ms certesa. En canvi, quan el control s baix, el risc s elevat i apareix la incertesa. Cal classificar les decisions segons el segent quadre: RISC Poc Bona situaci Situaci delicada

CERTESA

Molta Poca

Molt Situaci delicada Situaci crtica

Limitacions a la conducta racional: Decisions amb informaci imperfecte

Quan millor s la informaci, menys errors i menys costos derrors, per aconseguir molta informaci costa molts diners. Per tant, el punt ptim no s el punt mxim, sin que hem de tenir en compte aquests costos.

Se toman decisiones en un contexto de limitaciones informativas. Siempre quedar un mnimo de incertidumbre. Informarse tiene costes. La informacin es escasa. Cuanta ms informacin queramos, en ms costes deberemos incurrir. 2 posibilidades: - Informacin perfecta: Irreal - Lmite informativo: Hasta donde somos capaces de generar informacin Los costes son crecientes. El punto mnimo del coste total es el ptimo. Es el punto en el que se debe tomar una decisin: coste de mejorar > coste de decisiones errneas. Optimitat ex-ante i ex-post de les decisions Hi ha una tendncia perversa a assimilar: Males decisions Mals resultats Bones decisions Bons resultats Per no t perqu ser aix. Poden ser dolentes si es trenquen els procediments per donar molt bons resultats, o viceversa. Ex: Un entrenador de futbol. Ex: En una empresa, un director no pot superar un risc major de A o de ms diners que B. Si tot hi aix porta a terme aquella operaci que no compleix aquests parmetres, i fa obtenir a lempresa beneficis, haur sigut una mala decisi, per ha donat molt bons resultats. Cuando las cosas ya han pasado, vemos lo que se hizo bien y mal. Ex-ante y Ex-post de que surjan las consecuencias. En cada momento, tomamos decisiones en el nivel informativo ptimo.

Procediments heurstics A veces utilizamos procedimientos heursticos (inconsciencias en nuestras decisiones). Hi ha factors que distorsionen la pressa de decisions: - Disponibilitat: Ens deixem porta per la informaci ms recent que tenim. Ex: Accidents davions. - Representativitat: No tenim en compte la globalitat del problema. En una oportunitat de mercat (inversi) evitarem el risc al fracs. Shan de considerar totes les variables: Bona idea + Baixa probabilitat de vendre i trobar venedors = Baixa probabilitat dxit. El hecho que un elemento pertenezca o no a un conjunto. No reconocer fenmenos de regresin a la media. - Costos enfusos: Sn aquells que queden en la memria i no es tenen en compte en decisions posteriors. - Dificultats de percepci: Consideramos irrelevantes variaciones iguales en grandes cantidades, y no en pequeas cantidades. Ex: Si posem una bombeta de 100w al costat duna altre de 120w, notarem la diferencia. Per si posem una de 1000w i una laltre de 1020w no notarem cap diferncia.

Conflictes psicolgics interns La maximitzaci racional est restringida per: - Problemes dautocontrol: No s un control objectiu. Ex: Si em roben les entrades ja comprades no anir al teatre ja que ha perduts els diners dedicats al lleure. En canvi, si el que et roben sn els diners amb els quals compraries lentrada, anir al teatre i redistribuir els diners ja que el que ha perdut s part del pressupost general. Problema de solidez de las voluntades y de la capacidad de raciocinio. - Rebuig a laprenentatge: Mandra. Limitacions de la conducta racional: Anomalies de la conducta racional - Lenquesta de les sabates: Les sabates que ens regalen acostumen a satisfer-nos en menys proporci que si aquelles mateixes sabates ens les haguem comprat nosaltres (irracionalitat). Aquesta idea ve associada a experincies negatives com els regals que no sempre satisfan els nostres gustos. Ex: Les figures que porta la gent dels viatges. la sensaci de qualitat no s la mateixa, ja que nosaltres sempre anem a la mateixa botiga, coneixem com ens atenen, ens han fet comentaris sobre la qualitat dall que estem comprant, etc. - Alguns experiments de Dan Ariely: Dan Ariely, dice que las personas tenemos conductas muy irracionales. Dice que son predecibles y consistentes en el tiempo. Habla de la economa conductual (conductas irracionales de los individuos). Les trampes del desig. Comportament racional = fallcia. - Funci asimtrica de valor Encontramos el aprendizaje decisional, en la que vemos la necesidad de mejorar nuestras decisiones para no cometer errores; y la optimizacin de incentivos, cuando fijndonos en los errores cometidos, mejoramos nuestra relacin con terceros. Adems, podemos ver 4 reglas para administrar estas situaciones: Infravalorem els guanys i donem ms valor a les prdues. Es magnifica el seu valor. Preferim no perdre 10 que guanyar 12. Les persones apliquem dos criteris de valoraci. s millor separar els guanys i ajuntar les prdues: 10 + 10 > 20 i 10 - 10 < 20

Oportunisme, eficincia i autointers - Oportunisme ex-post: Sevita amb acords establint salvaguardes. Ex: Depsits, pagues i senyals, etc. Despus de contratar, acta en el momento que surge una ocasin, sin analizar ms posibilidades (aprovecharse de una situacin). Se lleva a cabo cuando puede pasar desapercibido. El oportunista es autointeresado. Tiene ms informacin que los dems. Perjudica a veces a los dems. Para prever acciones oportunistas, hay que analizar las situaciones de las que podran aprovecharse.

- Eficcia ex-ante: Les salvaguardes impedeixen que les persones siguin oportunistes. Cal definir abans els acords amb salvaguardes per evitar aquest risc. Fingir para obtener un beneficio futuro, sale a cuenta mostrarse como no oportunista. - Egoisme i altruisme (autointers): Legoisme saplica a la mateixa persona, s la conducta que t el principi i el final en ella mateixa. Laltruisme saplica cap a les altres persones, s sinnim de generositat, es dona a casa amb vincles familiars. Ej. Responsabilidad social corporativa: empresas muestran un respeto, solidaridad, etc. Cal remarcar que loportunisme no s sempre negatiu, noms quan hi ha autointers, s a dir, quan ens beneficiem aprofitant-nos de situacions que perjudiquen a un altre. Ex: Anar a treballar, per com no ens veuen, no treballem. Perjudica a lempresa

Peonades mdiques: Adaptem les visites del mat a hores extres pels incentius. Apareixen conductes dautointers i oportunisme.

3. MODEL SOCIOLGIC Els individus sn el resultat del seu entorn cultural. Lentorn ens condiciona. Lindividu s vctima de la societat, i fa reduir la seva capacitat decisria. - El cas de la tradici jueva de no cobrar interessos a altres jueus. Nivell de risc. - El fracs de les cooperatives per manca de cultura cooperativa - Les grans empreses japoneses i la fidelitat de lobrer. Model feudal. En termes econmics, al principi sels hi paguen per sota, i al final per sobre dall que li pertoca. Aplicaci a lempresa: Proper al model producte de lentorn. s lanttesi de lindividualisme: comena en la societat i acaba a lindividu. 4. MODEL PSICOLGIC Evoluci del model sociolgic. Cuando cubrimos unos deseos, pasamos a satisfacer otros, necessitats infinites. No hi ha substituci de necessitats. El ms conegut s Maslow i la pirmide de necessitats: fisiolgiques (menjar, dormir...), seguretat (de cara al futur, amb assegurances, estalvis...), estima (sentir-te membre dun grup) i autorealitzaci (personal, immaterial com millorar la societat...). Aplicaci a lempresa: el treballador feli. Quan ms feli, millor treballa. Crtica: No necessariament a de seguir aquest ordre. Podem pautar les nostres preferncies i necessitats. Si fssim tan felios no farem vacances, per tant no existeix el treballador feli. Si una persona t un ll...