Segona guerra mundial 4t eso

  • Published on
    29-Jun-2015

  • View
    8.421

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Presentaci realitzada per un professor en prctiques

Transcript

  • 1. LA SEGONAGUERRA MUNDIAL

2. Entre els anys 1939 i 1945, es va desenvolupar el ms gran i dramtic conflicte bllic de tots els temps. Nacions dels cinc continents van participar-hi, alineats en ambds bndols, i els enfrontaments es van multiplicar de un extrem a un altre del globus . 3. Les potencies de L' E i x vs Les potncies delsAliats HItler Mussolini Hirohito Roosvelt Churchill Stalin 4. L'Eix El bndol que va provocar l'esclat de la guerra, va estar format per les segents nacions: Altres pasos: Romania, Bulgria, Hongria i Finlndia van participar a la guerra del bndol alemany. La Espanya franquista es va mantenir neutral, per va recolzar la poltica de l'Eix a Europa. El mateix va fer l'anomenada Frana de Vichy o rea no ocupada del territori francs LaAlemanya nazi , dirigida per Adolf Hitler La seva poltica expansionista a Europa Central i Oriental va ser una de les causes principals del conflicte. LaItalia feixista,dirigia per Benito Mussolini. Va actuar en tot moment com a titella d'Alemanya. Els seus plans d'expansi es van centrar al Mediterrani. ElJap Imperial.El seu monarca era l'emperador Hito-Hito. Atesa la distancia fsica, aquest pas no va a actuar de forma combinada amb els altres aliats, i va desenvolupar per el seu propi compte una guerra imperial al Pacfic, la Xina i Indoxina. 5.

  • Els Aliats
  • Estats Units:la seva entrada a la guerra, a finals de 1941, va canviar radicalment el desenvolupament del conflicte. Va mantenir un doble front, tant a Europa con al Pacfic.
  • Xina : Per a la Xina, la II GM, va comenar el 1937, desprs de la invasi japonesa. Va mantenir un extens front terrestre contra l'imperi nip fins la seva derrota el 1945.
  • Altres aliats:Polnia, Iugoslvia, Grcia i altres pasos ocupats per l'Eix van oferir una resistncia activa que va desenvolupar un paper molt importat en el triomf aliat.
  • L'anomenat bndol aliat, heterogeni poltica i militarment, va estar format per el pasos segents:
  • Frana : derrotada per Alemanya el 1940, va mantenir un exrcit independent que operava des del territori britnic.
  • Regne Unit : va constituir la principal fora aliada a Occident fins l'entrada dels Estats Units a la guerra. L'imperi britnic incloa pasos, avui independents, que participaren a la batalla, com Canad, ndia, Austrlia i Nova Zelanda, entre altres
  • LaUni Sovitica(URSS) va entrar a la guerra al 1941, desprs de ser envada per les forces de l'Eix. L'exercit sovitic va realitzar la major part de l'esfor bllic contra Alemanya fins el 1944.

6. 1.1 Causes del conflicte Moltsalemanys i italians no van acceptar les condicions del tractat de Versalles(desarmament, indemnitzacions de guerra als estats victoriosos, prdua de territoris) Lacrisi del 1929va afavorir el sorgiment dels feixismes. Itlia i, sobretot Alemanya, van desenvoluparpoltica exterior agressivai d' expansionisme militar(teoria de l'espai vital de Hitler i reconstrucci de l'Imperi Rom per Mussolini). Democrcies esforades a mantenir-se allades dels problemes del mn(allacionisme dels EUA),o preocupades dels propis problemes interns(augment de l'atur, agitaci social). 7. Des del comenament dels anys 30, els estats autoritaris van impulsar un seguit d'agressions blliques envers altres pasos 1.2. La marxa cap a la guerra Jap va ocupar Manxria al 1931, i el 1937 va comenar la invasi a altres parts de la Xina. Itlia va ocupar Etipia el 1935 amb el desig d'ampliar el seu territori colonial. Tamb va ocupar Albnia. Itlia i Alemanya van intervenir en la Guerra Civil espanyola entre 1936 1939. 8. La ciutat de Guernica va ser bombardejada a l'abril de 1937, en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola, per part de la legi Cndor alemanya i la Aviaci Legionria italiana, que lluitaven a favor del sublevats. L'atac va consistir en un bombardeig en catifa per tal de destruir la ciutat. Avui dia, es calcula que van morir de 120 a 300 civils en aquest bombardeig. Aquest quadre va ser encomanat per el Govern de la Repblica Espanyola per a que fos exhibit a la Exposici Universal de Pars de 1937, a fi de donar a conixer internacionalment la causa republicana en plena Guerra Civil. Quadre de Picasso anomenat Guernica 9. 1.2 La marxa cap a la guerra (II) Alemanyava desenvolupar una poltica d'expansi territorial amb la idea de crear un gran imperi amb les terres habitades per pobles germnics. El 1936 (en contra del que imposava el Tractat de Versalles), Hitler va re-militaritzar la regi deRennia. El 1939,Alemanyava ocupar militarmentustria( Anchluss ) on s'havien introdut les teories nazis. A continuaci , Alemanyava reclamar lallibertat dels Sudets , un territori de Bohmia on vivien ms de tres milions d'Alemanys.Frana i Anglaterra van convocar laconferncia de Munic(1938) per tal de frenar les aspiracions alemanyes. 10. 1.3 Les aliances i l'esclat del conflicte(195) La poltica expansionista dels pasos de l'Eix, es va sostenir en una srie de tractats internacionals de suport mutu.1936->Eix Roma-Berln:Aliana entre Alemanya i Itlia 1936-> P acte Antikomintern:Alemanya firma amb el Jap 1939->Pacte d'Acer:Renovaci de l'aliana entre Alemanya i Itlia 1939 ->Pacte Germanosovitic:Hitler amb Stalin(Doc. pp. 195) I desprs dels pactes.... 11. L'esclat de la guerra(194) Oficialment, la Segona Guerra Mundial va comenar el dia1 de setembre de 1939,amb la invasi alemanya i russa de Polnia.Frana i Anglaterra, que havien firmat un tractat de ajuda militar amb Polnia, exigiren a Alemanya que retirs les seves tropes. Davant de la negativa, el conflicte va esclatar amb totes les seves conseqncies. 12. Mapa de l'ocupaci de Polnia per part d'Alemanya i la URSS 13. 2.1 Les victries de l'Eix (setembre 1939 juny 1941)(196) 1939 1940 :Laguerra llampec :rpida ofensiva alemanya sobre Polnia, Dinamarca, Pasos Baixos i Frana. La utilitzaci combinada de forces blindades i aviaci permet als alemanys conquerir grans territoris en molt poc temps. 1940 1941 :Batalla d'Anglaterra :campanya aria sobre el Regne Unit per envair-ho. xit de la resistncia britnica. Atacs de submarins alemanys a l'Atlntic per interrompre l'abastament d'aliments a Anglaterra. 1940 1942 : Campanya dels Balcans: La derrota italiana a l'intent d'invasi de Grcia, i la por a una penetraci dels aliats per aquest sector, fan que Alemanya i Itlia invadeixin Grcia, Iugoslvia i part d'Egipte.1941 1943: Operaci Barba-roja : Invasi Alemanya a la URSS. Rpid aven dels alemanys que es frena a la lnia Leningrado Mosc - Stalingrado a 1942. 14. L'ocupaci de la Uni Sovitica Hem de partir del concepte que aquests pobles [els de territori sovitic] no tenen cap altre deure que el de servir-nos en el terreny econmic. Els nostres esforos s'han de centrar a extreure d'aquests territoris tot all que puguem.Els nostres comissaris tindran cura de vigilar i dirigir l'economia dels pasos conquerits, i de la idea dels nostres pedagogs, que tenen la mania d'educar els pobles inferiors. Tota all que puguin aprendre, encara que noms sigui llegir i escriure, acabaria tornant-se en contra nostre. Un cervell illuminat per algunes nocions d'histria arribaria a concebre algunes idees poltiques i aix no ens afavoriria gens.Pel que fa a la higiene dels pobles sotmesos, s perfectament intil que es beneficin dels nostres coneixements. Hi haur metges noms a les colnies alemanyes i noms per a guarir els alemanys.Hitler, 11 d'abrill de 1942 15. Mxima expansi de lEix (1939-1942) 16. 2.2 Europa sota el nazisme(196) Quines eres les finalitat de les conquestes d'Alemanya? Sotmetiment dels territoris europeus en benefici d'AlemanyaReordenaci de la indstria en funci dels interessos Alemanys. Desplaaments obligatoris de de treballadors a Alemanya. Qu va passar als territoris ocupats? Dintre de poblaci autctona: - Collaboradors amb els nazis - Resistncia envers els nazis. Per part dels nazis: - Repressi i violncia, especialment sobre els resistents: detencions, tortures, deportacions i execucions. - Persecuci dels jueus: Holocaust 17. 1944 ->Eldesembarcament de Normandiasignifica el principi del fi de la hegemonia nazi. 1945->Els exrcits aliats, per l'Est i l'Oest, penetren a Alemanya. El dia 30 d'abrilHitler es sucida . El dia 2 de maig, l'exrcit sovitic ocupa Berln. Set dies ms tard l'exrcit nazi es rendeix incondicionalment. 1945 ->A sia, els japonesos continuen combatent. El president Truman decideix utilitzar labomba atmica , llenada sobre Hiroshima i Nagasaki. El Jap es rendeix incondicionalment el 2 de setembre. 1942->Incorporaci de la URSS i els Estats Units a la guerra. ->Els Estats Units frenen les conquestes de Jap al Pacfic a la batalla de Midway. ->Els britnics aturen als alemanys al nord d'frica. 1943-> La URSS derrota a Alemanya a Stalingrado. 2.3 El triomf dels aliats(197) 18. Document: Truman justifica la decisi d'utilitzar la bomba atmica Abans de prendre la decisi final d'utilitzar la bomba atmica, vaig convocar un comit de les ms destacades autoritats en el camp cientfic, educatiu i poltic, per escoltar les seves opinions i consells. Vaig preguntar les seves opinions als Caps d'Estat Major i vaig calcular el temps que podrien resistir els japonesos, i quantes vides americanes i japoneses costaria envair l'illa central del Jap. A Potsdam, Stalin m'havia informat que passarien tres mesos abans que Rssia estigus en condicions d'obrir un segon front contra el Jap. I durant la conferncia de Potsdam havia consultat el primer ministre Winston Churchill sobre l's de la bomba. Churchill i els seus caps militars es van mostrar partidaris d'aquest s.Havem ofert al Jap l'alternativa entre la rendici i la inevitable i completa destrucci. Els senyors de la guerra japonesos van presentar una fantica resistncia. Era el meu deure de president obligar els guerrers japonesos a avenir-se a raons, amb la major rapidesa i amb la menor prdua de vides que fos possible. Aleshores vaig prendre la meva decisi. Una decisi que noms m'incumbia a mi. Gaireb immediatament desprs de la segona bomba atmica, els japonesos es van rendir. La ms terrible guerra de tota la histria, que havia tingut ms de 30 milions de baixes, va arribar aix al final. Truman, H., Mr. Ciutad. 19. Repressi i extermini durant la Segona Guerra Mundial La repressi i l'extermini de la poblaci civil foren prctiques comuns dels exrcits de l'Eix a les zones ocupades. Japva realitzar matances indiscriminades de poblaci civil a la Xina, Indoxina, Filipines i altres illa del Pacfic sota el seu control. Itliai altres rgims feixistes aliats amb Alemanya van reprimir els moviments opositors a base d' execucions ,deportacionsiempresonaments arbitraris . Alemanya:Va superar els lmits e la brutalitat. Va practicar sistemticament: -La repressi contra els moviments de resistncia, execucions en massa de combatents presoners i la vulneraci de totes les lleis internacionals de guerra. Una poltica d'extermini portada a terme per el rgim nazi sobre els jueus, gitanos i altres minories racials, aix com a comunistes i minusvlids. - Almenyssis milions de persones varen ser executadesamb gas i altres medis en els camps de concentraci nazis. 20. 3.1 L'impacte de la guerra(200) Europa materialment i moralment destrossada. Sorgeixen dos noves potncies: la URSS i els EUA, que releguen a Europa a un segon pla. Uns 50 milions de morts Creixement econmic importat els pasos que es van mantenir al marge(exportacions cap al'Europa devastada): Sucia, Canad, Austrlia... Impacte moral : poblaci maltractada durant 6 anys; grans desplaaments d'tnies minoritries; el coneixement de l'holocaust, la bomba atmica 21. Conferncies de Pau(200) Conferncia de Teheran(novembre 1943): La guerra estava sentenciada, aix que Churchill, Roosevelt i Stalin es reuneixen per prendre les primeres mesures militars conjuntes per accelerar-ne el fi del conflicte. Conferncia de Jalta(febrer 1945): Churchil, Roosevelt i Stalin es divideixen el control dAlemanya i ustria. Es senten les bases de la repartici dEuropa i de les noves fronteres que es posaran en prctica desprs de la Conferncia de Postdam (agost 1945). Proposta de mapa proposta a la conferncia de Jalta (ser el que conformar el Tel d'Acer) Conferncia de Postdam(agost 1945): Atlee, Truman i Stalin decideixen quines seran les noves fronteres entre Alemanya, Polnia i la URSS. 22. 3.3 La creaci de la ONU Establia el rebuig a la fora, la no intervenci en els afers interns i el dret dels pobles a disposar d'ells mateixos. 46 membres fundacionals. Representada a unaAssemblea General , es necessria la majoria de 2/3 per a prendre una decisi. Tamb existeix unConsell de Seguretaten que els cinc membres permanents tenen el dret de vetar decisions.LaOrganitzaci de les Nacions Unideses va fundar al1945per substituir a la Societat de Nacions. El seu objectiu es mantenir la pau, la cooperaci entre nacions i la seguretat internacional. 23. Els canvis territorials

  • A diferncia de la Primera Gerra Mundial, la Segona no va comportar grans modificacions de les fronteres europees. El canvi ms important va ser la constituci d'una srie de repbliques populars que van quedar sota la influncia sovitica. El 1945 Europa es va trobar dividida en dues zones, separades pel meridi 10 est: la zona occidental era ocupada per les tropes nord-americanes, i, l'oriental, per les tropes sovitiques. Van ser, doncs, les zones d'ocupaci militar que van delimitar les posteriors zones d'influncia poltica.

24. La creaci dels dos blocs FETS que causen aquesta creaci Diferncies antagniques insalvables : de sistema econmic, poltic i ideolgic. EE.UU expulsa dels governs de coalici europeus al Partit Comunista. La URSS promou la creaci de democrcies socials als pasos sota la seva influncia. ElPla Marshall , impulsat per els EUA: ajuda econmica als pasos europeus a canvi dacceptar la seva influncia. Creaci del Kominform:organitzaci que reuneix els pasos comunistes i partits comunistes dEuropa. Creaci de l'anomenatTel dAcer : format pels pasos de lOTAN (1949) i el Pacte Varsvia (1955) amb els pasos aliats delURSS . 25. No es pot acceptar que el bombardeig atmic hagi determinat el final de la guerra; els fets proven que aix no va fer capitular el Jap.s obvi que amb els bombardejos atmics a ciutats nipones no es pretenia cap objectiu militar important; els nord-americans volien abans que res produir un efecte psicolgic amb l'extermini d'un gran nombre de gent. Tamb es perseguia un altre objectiu: intimidar l'URSS i imposar el domini dels Estats Units en el mn postbllic. Al preparar l's de bombes atmiques, els dirigents dels EUA esperaven fer ms dcil a la URSS Realment, les explosions atmiques a Hiroshima i Nagasaki no significaren el final de la II Guerra Mundial, sin el principi de la Guerra Freda.Truman s'apressava d'aquesta manera a avanar-se a l'URSS, per tal d'atribuir als EUA tots els llorers del vencedor i obtenir el monopoli a l'hora d'ocupar i dirigir el Jap venut. L'URSS va entrar en la guerra el 8 d'agost. Els aliats estaven segurs que precisament aquesta entrada en la guerra convenceria definitivament el Jap que la seva pl...