SANMARTÍ, Neus. Aprendre ciències tot aprenent a escriure i llegir

  • Published on
    28-Jan-2017

  • View
    219

  • Download
    5

Transcript

APRENDRE CINCIES TOTAPRENENT A ESCRIURE ILLEGIR CINCIESAPRENDRE CIAPRENDRE CINCIES TOTNCIES TOTAPRENENT A ESCRIURE IAPRENENT A ESCRIURE ILLEGIR CILLEGIR CI NCIESNCIESNeus SanmartAbril, 2011El llenguatge no s nomsvocabulari i gramtica: s un sistemade recursos per a construirsignificats. El nostre llenguatge ensproporciona una semntica. (...).Necessitem la semntica perququalsevol concepte o idea noms tsentit en funci de les relacions quet amb altres conceptes i ideesLEMKE, J.L. (1997). Aprender a hablar ciencia.Lenguaje, aprendizaje y valores . Barcelona: Paids. LLalumnat no entalumnat no entn els textos i no sapn els textos i no sapescriure perquescriure perqu no sap llegir i escriure o no sap llegir i escriure operquperqu no coneix els continguts? no coneix els continguts? Els diferents tipus de text -descriptiu,Els diferents tipus de text -descriptiu,explicatiu, explicatiu, argumentatiuargumentatiu...- s...- sescriuen amb lesescriuen amb lesmateixes mateixes regles del jocregles del joc a totes les a totes les rees?rees? Cal ensenyar a escriure ciCal ensenyar a escriure cincies per aprendrencies per aprendrecicincies?ncies?PREGUNTES PER A LA REFLEXIPREGUNTES PER A LA REFLEXI El llenguatge El llenguatge s ls linstrument mediador deinstrument mediador dellaprenentatge per excelaprenentatge per excel llncia.ncia. Cada disciplina tCada disciplina t el seu propi el seu propi patrpatr ling lingsticstic El patrEl patr ling lingstic i el patrstic i el patr tem temtic stic saprenen alaprenen almateix temps (si lmateix temps (si laprenentatge aprenentatge s significatiu)s significatiu) La finalitat no La finalitat no s aprendre s aprendre llenguallengua a les classes de a les classes decicincies, sinncies, sin la d la daprendre els coneixements propisaprendre els coneixements propisde les cide les cinciesncies per per no hi ha dubte que tamb no hi ha dubte que tambssapraprn llengua.n llengua.Per quPer qu ens plantegem aquestes ens plantegem aquestespreguntes? Amb quina finalitat?preguntes? Amb quina finalitat? ImaginaImagina t que ets un t que ets un poetapoeta : : Descriu aquest boscDescriu aquest bosc ImaginaImagina t que ets una t que ets una ececlogaloga : : Descriu aquestDescriu aquestboscboscCada disciplina tCada disciplina t el el seu seu patrpatr ling ling sticstic Dificultats de lDificultats de l alumnat:alumnat:Diferenciar contextosDiferenciar contextosAmb els amics (context quotidiAmb els amics (context quotidi ):): Aquest matAquest mat h he agafat molt fred!e agafat molt fred! Quan parlem cientQuan parlem cient ficamentficament (context (contextcientcient fic):fic): He transferit energHe transferit energ ia ia en forma de caloren forma de calordel meu cos a ldel meu cos a l entorn entorn El ferro El ferro tt xid, xid, tinctinc for fora, a, tt un color blau un color blauHe He agafatagafat fred, la llet ha fred, la llet ha agafatagafat el gust dol el gust doldel sucre, el sucre ha del sucre, el sucre ha passatpassat el gust dol el gust dol a la a lalletlletEn la digestiEn la digesti se se separenseparen els aliments els aliments tilstilsdels que no ens serveixendels que no ens serveixenDificultats de lDificultats de l alumnat: alumnat: Els verbsEls verbsNomNom ss canviantcanviant la forma verbal la forma verbal canviacanviael el modelmodel interpretatiuinterpretatiu del del fenomenfenomenEls cactusEls cactus estan adaptatsestan adaptats aaviure en llocs amb poca aiguaviure en llocs amb poca aigua ..Els cactusEls cactussshan adaptathan adaptata viure ena viure enllocs ambllocs ambpocapocaaigua.aigua.Llavors...., llavorsLlavors...., llavors pensament linealpensament linealreforrefor aapensament hipotpensament hipot ticticafavoreixafavoreixJa que ........, Ja que ........, PerquPerqu ....... .......Si .........,Si .........,aleshores .....aleshores .....(s del subjuntiu i del condicional)pensament causalpensament causalafavoreixafavoreix(confonen causes i conseqncies)Dificultats de lDificultats de l alumnat: alumnat: Els connectorsEls connectors agafo una provetaagafo una proveta poso aigua a la proveta poso aigua a la proveta miro a quina ratlla arriba l miro a quina ratlla arriba laiguaaigua llegeixo quants ml s llegeixo quants ml snn tiro el s tiro el slid dins la proveta ...lid dins la proveta ... torno a mirar el nivell torno a mirar el nivell resto els ml d resto els ml dara als dara als dabansabans el resultat el resultat s el volum del ss el volum del slidlidMESURAR UN VOLUMMESURAR UN VOLUM Com dir-ho en noms tres accions?REDACCIREDACCI FINAL FINALDificultats de lDificultats de l alumnat: alumnat: SintetitzarSintetitzarExplica perqu un arbreque ara pesa250 kg fa 20anys nomspesava 1kgDificultats de lDificultats de l alumnat:alumnat:Diferenciar nivells dDiferenciar nivells d explicacionsexplicacions PerquPerqu ha crescut, s ha crescut, s ha fet mha fet m ss gran, gran, hanhanpassat els anyspassat els anys (tautologia)(tautologia) PerquPerqu t t m ms branques, ms branques, m s fulles, el troncs fulles, el troncs ms m s gruixuts gruixut (no explica, nom(no explica, nom s nomenas nomenaconseqconseq ncies)ncies) PerquPerqu absorbeix aigua, adobs, CO2 absorbeix aigua, adobs, CO2 (explicaci(explicaci que que relaciona fets)relaciona fets) PerquPerqu fabrica els seus aliments fabrica els seus aliments a partir dea partir dell aigua, el aigua, el CO2 i la energCO2 i la energ ia del Sol fent laia del Sol fent lafotosfotos ntesi i els transforma en parts de lntesi i els transforma en parts de l arbrearbre(justificaci(justificaci ))Tipus de respostesTipus de respostesEnunciar qualitats, propietats,Enunciar qualitats, propietats,caractercaracterstiques, etc., destiques, etc., dellobjecte o del fenomenobjecte o del fenomenDESCRIUREDESCRIUREProduir raons o arguments... enProduir raons o arguments... enrelacirelaci al corpus de al corpus deconeixement (teoria)coneixement (teoria)Produir raons o arguments...Produir raons o arguments...amb la finalitat de convamb la finalitat de convncerncerJUSTIFICARJUSTIFICARARGUMENTARARGUMENTAREXPLICAREXPLICARProduir raons o arguments...Produir raons o arguments...Establint relacions entreEstablint relacions entreraons i arguments...raons i arguments...Habilitats cognitivolingHabilitats cognitivoling stiques (1)stiques (1)Expressar les caracterExpressar les caracterstiquesstiquesnecessnecessries i suficients perquries i suficients perquun concepte no es puguiun concepte no es puguiconfondre amb un altreconfondre amb un altreDEFINIRDEFINIRSeleccionar i condensar idees oSeleccionar i condensar idees oaccions daccions dacord amb la finalitatacord amb la finalitatde la tascade la tascaRESUMIRRESUMIRNarrar, demostrar, comparar, exposar,hipotetitzarHabilitats cognitivolingHabilitats cognitivoling stiques (2)stiques (2)JORBA, J; GMEZ, I; PRAT, A. (1998). Parlar i escriure per aprendre.Barcelona: ICE UAB.Ensenyar a justificar:Ensenyar a justificar:Explicar el perquExplicar el perqu del perqu del perqu Per qu quan laire sescalfa es dilata?Aprendre a justificarAprendre a justificarEl globusEl globusss inflainflaAllAll que l que l alumnealumneobserva i expressaobserva i expressaen el contexten el contextquotidiquotidi AllAll que quell alumnealumnedesconeix i hadesconeix i hade conde con ixer perixer perpoder parlar enpoder parlar enel contextel contextcientcient ficficCal aprendreCal aprendrea traduira traduirHa de parlar de:Ha de parlar de:LLaire, un gas,aire, un gas,augment deaugment detemperatura i detemperatura i devolum, devolum, dedilatacidilataci , de, departpart cules, delcules, delseu moviment,seu moviment,distribucidistribuci perper Una justificaciUna justificaci cient cient fica fica s com un icebergs com un iceberg L Laire quan saire quan s escalfa es dilata Per quescalfa es dilata Per qu ??Material formatMaterial formatper partper part culesculesque es mouenque es mouenen totesen totesdireccionsdireccionsEscalfa =Escalfa =augmenta la Taugmenta la TDilata = augmentaDilata = augmentael volumel volumQuQusabem?sabem?s un gass un gasA lA l augmentaraugmentarla T,la T,augmenta laaugmenta lavelocitat develocitat deles partles part culescules Augmenta el volum Augmenta el volumperquperqu augmenta la augmenta laseparaciseparaci entre les entre lespartpart culesculesComencem per traduirComencem per traduir LLaire quan saire quan s escalfa es dilataescalfa es dilataLLaire quan saire quan s escalfa augmenta la sevaescalfa augmenta la sevatemperatura temperatura ja queja que les seves mol les seves mol cules es mouencules es mouena ma ms velocitat; s velocitat; per tant,per tant, augmenta la dist augmenta la dist ncianciaentre elles i ocupen mentre elles i ocupen m s espai. s espai. ConseqConseq entment,entment,ll aire es dilataaire es dilataperquperqu com quecom queja queja queArguments teArguments te ricsricsper tantper tantconseqconseq entmententmentOrganitzem les idees amb ajuda de connectorsOrganitzem les idees amb ajuda de connectors Per quPer qu la temperatura de l la temperatura de l aigua noaigua nocanvia mentre scanvia mentre s estest congelant? congelant?En petit grupEn petit grupTraducciTraducci 4 Com utilitzar la lectura per aprendre?4 Per qu no t massa sentit llegirllibres de text?4 Per, qu comporta llegir textos novalidats?I la lectura?I la lectura?Llegir no s conixer lesparaules, no s un procslineal ni una simpleacumulaci de significats, itampoc es redueix a lalocalitzaci de la informaci.Ja saps que els lacumols de la matJa saps que els lacumols de la matria estan unitsria estan unitsen sen slids i llids i lquids i cal donar energia per separar-quids i cal donar energia per separar-los. Els lacumols estan formats per lacus unitslos. Els lacumols estan formats per lacus unitsfortament i tambfortament i tamb cal donar energia per separar-los. cal donar energia per separar-los.TambTamb saps que tot est saps que tot est format per lacumols; o per format per lacumols; o percums o per grans estructures de molts lacus unitscums o per grans estructures de molts lacus unitsfortament entre ells. I per separar les sevesfortament entre ells. I per separar les sevesccrregues, tambrregues, tamb cal energia. cal energia.Si relaciones totes aquestes afirmacions entendrSi relaciones totes aquestes afirmacions entendrsscom es produeix la unicom es produeix la uni entre els lacus, entre els lacus, s a dir,s a dir,llenllaenlla..COM SCOM SUNEIXEN ELS LACUS?UNEIXEN ELS LACUS?Llegir i entendre un text Per construir-abstreure coneixements Identificant les idees principals que recullel text Relacionant-les amb els coneixementsprevis Interpretant, inferint, analitzant Per aplicar-los a lanlisi de novessituacions Valorant, criticant, proposantPer qu la lectura s important enlaprenentatge?Normalment plantegemNormalment plantegempreguntes per afavorir lapreguntes per afavorir lacomprensicomprensi d dun textun textPerPer, atenci, atenci a com es a com esformulen les preguntes i alformulen les preguntes i alnombre!nombre!De cranta, un brosqui pidr las grascas y unamurolla nascr filotudamente. No lo ligaronlligamente, pero no le sarretaron tan plam.Cuando el brosqui manij las grascas, la murolladrin priscamente.1- Qu pidr el brosqui?2- Cmo nasc la murolla?3- Cmo lo sarretaron?4- Quin drin?Quin interQuin inter s ts t aquest tipus aquest tipus de depreguntes?preguntes?2 ESO IES Dr. Puigvert, B. OliverasCom Com convenceriemconvenceriem a un amic sobre a un amic sobresi un abric escalfa o no?si un abric escalfa o no?Exemple dExemple d altres preguntesaltres preguntesQuines raons dna?Quins arguments poden ser tils per als que no hi estiguin dacord? Quines evidncies aporta? Sn crebles?Quina s la idea que defensa el text?Lectura cooperativaTest amb 76% deficcia reafirmant provat amb 136 dones (i millora el bon humor, I la vida s ms bonica!).I per afavorir laI per afavorir lalectura crlectura cr ticatica ??Grup de recercaLIEC de la UABQestionari C.R.I.T.I.C.C Consigna o afirmaci que exposa el textR Rol del que fa l'afirmaci. Qui pot estar escrivintaquesta notcia? Quins interessos hi pot tenir?I Idees. Quines idees o creences hi ha darreral'afirmaci?T Test. Es podria fer un test o experiment percomprovar-ho?I Informaci. Quines evidncies o provessexposen o podrien exposar-se per donarsuport a lafirmaci?C Conclusions. Les idees o creences que hi hadarrera daquesta afirmaci estan d'acord ambel coneixement cientfic actual ?No llegim ni comprenem significatsneutres; llegim discursos del nostre entorni comprenem dades i informacions que enspermeten interactuar i modificar la nostravida Paulo Freire Menjo la sopa a la for Menjo la sopa a la foraa For Fora Bara Baraa Menjar d Menjar dna forna foraa Anar al cine m Anar al cine magrada foragrada foraa Tinc for Tinc foraa Com m Com ms gran ms gran ms fors fora pots fera pots ferFaig forFaig foraaDificultats de lDificultats de l alumnat: alumnat: PolisPolis miamiaDescriu flors.Descriu flors.Defineix quDefineix qu ssuna flor.una flor.Argumenta siArgumenta siuna pinya, unauna pinya, unacarxofacarxofa , , s unas unaflor.flor.Relacions entre la descripciRelacions entre la descripci , la, ladefinicidefinici i la justificaci i la justificaci (o la (o laargumentaciargumentaci ))Sistematitza, Sistematitza, quantifica, quantifica, utilitza termes utilitza termes cientcient fics...fics...Identifica Identifica aspectesaspectesnecessaris necessaris i suficientsi suficientsEs refereix alsEs refereix alsaspectes aspectes recollits en recollits en la definicila definici No...No...No...No...No...No...No...No...CCoopia del llibre pia del llibre sense comprendresense comprendreEn argumentar, En argumentar, no es refereix a no es refereix a aspectes aspectes rellevantsrellevantsPensar en: A quin grup pertany -dobjectes, materials,ssers vius, o de parts- (per exemple, la flor suna part duna planta). Quines parts, propietats o caracterstiques snimprescindibles (ex. totes les flors tenen pistil i/oestams, per no totes tenen ptals). En quina s la seva funci o aplicacions, s a dir,perqu serveix (per exemple, la flor serveixperqu la planta es pugui reproduir).QuQu hem de fer per definir? hem de fer per definir?Una flor Una flor s una part ds una part d una planta que sempre tuna planta que sempre t un pistil un pistil((vuls) i/o estams (polvuls) i/o estams (pol len) i que serveix perqulen) i que serveix perqu la planta la plantaes pugui reproduires pugui reproduir ..4t ESO, IES Dr. PuigvertOliveras, B.; Sanmart, N. (2008). Treballant les c ompetncies ala classe de Qumica, Educaci Qumica, 1, 17-23.http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000052/00000008.pdfLa Vanguardia, 10.09.2007. Ll. SerraTreball previ a la lecturaIdentificacide la finalitatde la lecturaConeixementscientfics sobre el temaActivaci deconeixementsprevisEstructuradel textAutor / DiariTtol / ImatgesPer qu llegim aquest artcle a la classe de cincies?Amb quina finalitat vaescriure aquest artcle?Creus que s cientfic a msde periodista?Lectura cooperativaEs podrien borrar aquestes pintades? Quins coneixementscreus que es necessitenper poder resoldre el problema?Quin problema planteja lautor de larticle?Creus que t soluci? Quina?Quina s la vostra opini sobre els grafitis i els grafiters ?Com largumenteu?Com es plantejaria el problema unapersona cientfica?Com planificaria la recerca dunasoluci al problema?Aprofundiment en el rol cientficTreball desprs de la lecturaAvaluaci crtica del contingut cientfic de larti cleIdentificaci de paraules-clau per a la recercaa INTERNET dinformaci complementria.Planificaci de lacciActivaci del modeltericQuin tipus de text escriurem? Aqui? Per qu?Sobre qu volem convncer, quinsarguments podem aportar?Avaluaci-regulaci de la redacciRol escriptorTreball desprs de la lecturaArguments en contra de la meva idea podenserLa meva idea s queLes meves raons snConvenceria a alg que no em creu ambLevidncia que donaria per convncer elsaltres sPlanificaci dun text argumentatiuCriteris davaluaci S R No Qu aconsellariesper millorar-lo1. La idea o idees que esdefensen sn rellevants enrelaci al problema plantejat?3. Es fa referncia a totes lesidees possibles?3. Les raons o argumentstenen fonament cientfic?3. Tenen en compte els puntsde vista contraris?4. Dna evidncies queconvencen?5. Est escrit duna maneraque sentn?Co-evaluaci dels escrits