Reflexions i propostes per a la millora dels òrgans de govern al tercer sector

  • Published on
    26-Jul-2016

  • View
    213

  • Download
    1

DESCRIPTION

 

Transcript

  • 1 Reflexions i propostes per a la millora dels rgans de govern al tercer sector Una visi a partir dels Consells Assessors de Recerca de lOTS

    01. Quins seran els temes clau del tercer sector en els propers tres anys? Juliol 2005.

    02. Les entitats del tercer sector i la construcci de la confiana: la importncia

    de la transparncia. Desembre 2006.

    03. Altres mirades sobre el tercer sector. Desembre 2006.

    04. La incidncia poltica des del tercer sector. Juliol 2007.

    05. La construcci del capital social des del tercer sector. Juliol 2007.

    06. El debat sobre la transparncia al tercer sector. Setembre 2007.

    07. El paper de la societat civil organitzada durant la transici democrtica.

    Setembre 2007.

    08. Els reptes del tercer sector. Setembre 2008.

    09. La crisi i el tercer sector: una oportunitat per a la transformaci social. Octubre 2008.

    10. Reptes de la gesti i el desenvolupament de les persones al tercer sector.

    Octubre 2008.

    11. La tranparncia, un valor en la prctica. Novembre 2009.

    12. Idees per avanar en la millora dels rgans de govern al tercer sector. Desembre 2009.

    13. Reflexions i propostes per a la millora dels rgans de govern al tercer sector. Mar 2010.

    13 Collecci Debats OTS

  • 2

    Reflexions i propostes per a la millora dels rgans de govern al tercer sector: una visi a partir dels Consells Assessors de Recerca de l'OTS. (Col!lecci Debats OTS ; 13) Bibliografia ISBN 9788461398904 I. Valls, Nria (Valls Carol) II. Grabulosa, Laia III. Observatori del Tercer Sector IV. Ttol V. Col!lecci: Debats OTS ; 13 1. Entitats sense nim de lucre Direcci i administraci 2. Fundacions Direcci i administraci 061.235

    Reflexions i propostes per a la millora dels rgans de govern al tercer sector. Una visi a partir dels Consells Assessors de Recerca de lOTS.

    Autors: Pau Vidal, Nria Valls, Laia Grabulosa Col!laboradors: Andrea Balletb Maquetaci i edici: Cristina Bueno

    Observatori del Tercer Sector 2010.

    Dipsit legal: B.19670-2010 ISBN: 9788461398904

    Balmes 7 - 08007 Barcelona

    Les publicacions de lOTS estan pensades per a la seva mxima difusi i per contribuir a la millora i coneixement del tercer sector. Sautoritza la distribuci, cpia i reutilitzaci sempre que es faci sense nim de lucre i reconeixent lautoria. Les publicacions es poden descarregar gratutament a www.observatoritercersector.org

    Dades CIP- Biblioteca de Catalunya

  • 3Els rgans de govern sn un element clau per al funcionament de les organitzacions no lucratives i el compliment de la seva missi.

    Desprs duna primera investigaci desenvolupada lany 2007 sobre els principals reptes dels patronats a les fundacions, lObservatori del Tercer Sector (OTS) sha proposat avanar en aquesta lnia de treball a travs de la generaci de propostes de millora concretes.

    La present publicaci sorgeix a partir duna reflexi collectiva i transversal entorn de la millora del funcionament dels rgans de govern a les entitats no lucratives. El quadern recull les principals aportacions dels Consells Assessors de Recerca de lOTS emmarcades en les reunions celebrades el 23 de setembre de 2009 a Madrid, i el 15 doctubre del mateix any, a Barcelona.

    El quadern es divideix en dues parts: en la primera es repassen breument els reptes identificats en la investigaci de lany 2007; en la segona sapunten algunes propostes de millora sobre el rol i les funcions dels rgans de govern, el seu funcionament i eficcia, la relaci amb lequip executiu i, finalment, sobre la seva composici.

    Esperem que us resulti interessant i til per a la millora del funcionament dels rgans de govern, sigui quin sigui lmbit especfic dactivitat de la vostra entitat.

    Pau Vidal i Nria Valls

    Coordinadors de lObservatori del Tercer Sector

  • 4Reflexions i propostes per la millora dels rgans de govern al tercer sector

    Presentaci 3

    Part I. Els reptes dels rgans de govern 5

    Part II. Reflexions i propostes 8

    1. Rols i funcions 8

    2. Funcionament i eficcia 12

    3. Relaci amb lequip directiu 16

    4. Composici i diversitat 18

    Annex I. Referncies tils sobre els rgans de govern en les entitats del tercer sector 21

    Annex II. Els Consells Assessors de Recerca de lObservatori del Tercer Sector 23

  • 5Part I. Els reptes dels rgans de govern

    ELany 2007 lObservatori del Tercer Sector va iniciar una lnia de treball entorn dels r-gans de govern de les entitats no lucratives a partir duna primera investigaci sobre el funcionament dels patronats, encarregada per la Fundaci Jaume Bofill.

    Les fundacions tenen, cada vegada ms, una major rellevncia en la nostra societat per les activitats que realitzen i limpacte social que generen. El bon funcionament de les fundacions ha de ser garantit pels seus rgans de govern: els patronats. Lobjectiu de la investigaci era conixer els principals reptes dels rgans de govern de les

    fundacions.

    Per identificar-los es van entrevistar 18 perso-nes que participaven en 31 fundacions, ja fos com a patrons o membres de lequip directiu de les mateixes.

    Els resultats de la investigaci shan publicat al quadern nmero 13 de la Collecci Papers de Recerca OTS, amb el ttol Els reptes dels rgans de govern a les fundacions. En aquest sexpliquen els reptes identificats i es plante-gen algunes qestions per ajudar a orientar la reflexi i la millora des de les entitats.

    Si b lestudi es va centrar en el funcionament dels patronats en les fundacions, lexperincia de lObservatori del Tercer Sector ens porta a traslladar-los tamb en lmbit de les associa-cions. La trajectria en el treball de proximitat amb entitats del tercer sector en general ens

    indica que hi ha uns elements coincidents que permeten fer una reflexi transver-sal, ms enll de les seves prpies especificitats.

    s per aquest motiu que lOTS ha treballat per avanar en la millora dels rgans de govern en les organitzacions del tercer sector des duna visi global de sector, incloent-hi en aquest mbit tant el funcionament de patronats com de juntes directives.

    A continuaci es presenta un breu resum dels principals reptes identificats:

    El comproms organitzatiu. En ocasions hi ha una confusi entre el paper del patronat o de la junta directiva i el paper dun consell assessor. En aquest sentit, es detecta la necessitat de clarificar quines sn les funcions i responsabilitats dels rgans de govern de les entitats no lucratives, reforant el component de com-proms organitzatiu.

    Lany 2007, lOTS va realitzar una investigaci

    sobre el funcionamentdels patronats a les

    fundacions.

  • 6La funci estratgica. Els rgans de govern han de centrar-se en els temes es-tratgics de lentitat, marcant les poltiques generals i delegant el treball operatiu a lequip directiu. Separar la funci estratgica de la funci operativa s clau per crixer i consolidar-se com a entitat. En el cas dentitats petites en les quals hi ha persones que desenvolupen un doble paper, s necessari dedicar un espai i un temps diferenciat per desenvolupar la funci estratgica.

    La relaci amb lequip directiu. La relaci entre lrgan de govern i lequip directiu ha de basar-se en la confiana, ja que hi diposita la gesti i el funciona-ment operatiu de lorganitzaci. Al seu torn, lequip directiu ha dentendre que t lobligaci i la responsabilitat de rendir comptes del seu treball a la junta directiva o al patronat.

    La diversitat de perfils. Sense necessitat de fer una poltica de quotes, cal fo-mentar la diversitat de perfils en els rgans de govern per reflectir la pluralitat de la societat en la qual actuen les organitzacions. La complementarietat de perfils en relaci amb ledat, al gnere o a les trajectries professionals, entre daltres, pot enriquir la visi de lrgan de govern.

    La renovaci. Els processos de renovaci en el marc de juntes directives i pa-tronats han de ser considerats com a naturals i no traumtics per a les organitza-cions. s convenient reflexionar sobre aquests processos i preveure els mecanis-mes per fer efectiva la renovaci en el moment que calgui.

    La gesti de la informaci. La informaci s vital perqu els membres dels r-gans de govern puguin exercir la funci estratgica que els s prpia. s necessari trobar un equilibri entre la quantitat i la qualitat de la informaci per facilitar els processos de presa de decisions.

    La cultura davaluaci. Cal introduir una cultura davaluaci i generar mecanis-mes que permetin saber si el funcionament del patronat s ptim o no. El funcio-nament de juntes directives i patronats ha de poder avaluar-se. En ocasions es fa nicament en funci del clima per sense valorar limpacte que exerceix lrgan de govern en lorganitzaci.

    La cultura de la transparncia. La transparncia s imprescindible per al bon govern de les entitats del tercer sector. s per aix que cal avanar cap a la cultura de la transparncia desenvolupant ms i millors eines de rendici de comptes cap a tots els collectius involucrats en lorganitzaci. Lrgan de govern ha dactuar com a motor de la cultura de la transparncia impulsant prctiques i mecanismes facilitadors.

  • 7

    Co mp rom s or gan itza ti u

    RGANS DE

    GOVERN

    Func i est ratgi ca

    Dive rs ita t de per fi ls Renova ci de

    pat ronat

    Cul tu ra d a val uac i

    Rela ci a mb l equi p d ire ct iu

    Gest i de la in fo rmac i

    Cul tu ra d e l a tr anspa rn cia

    Els reptes dels rgans de govern

    A ms daquests reptes prioritaris, lestudi realitzat va permetre tamb detectar altres temes vinculats al funcionament dels rgans de govern que estan gene-rant debat al sector i sobre els quals existeixen diferents posicionaments. Entre daltres, trobem el tema de la remuneraci dels rgans de govern i de la seva implicaci en els processos de captaci de fons.

    Comproms organitzatiu

    Cultura de la transparncia

    Funci estratgica

    Cultura davaluaci

    Gesti de la informaci

    Renovaci

    Diversitat de perfils

    Relaci amb lequip directiu

  • 8Part II. Reflexions i propostes

    La diversitat de les organitzacions que conformen el tercer sector implica la co-existncia de diferents models organitzatius i, per tant, diferents formes de gover-nar. No obstant aix, ms enll de les diferncies derivades de la forma jurdica de les entitats (associacions o fundacions) o simplement de les diferents cultures organitzatives, hi ha uns elements comuns que val la pena ressaltar per dur a terme una reflexi transversal i dutilitat per la globalitat del sector.

    Aquesta segona part del quadern recull les principals aportacions generades en el marc de les reunions dels Consells Assessors de lOTS mantingudes lany 2009, agrupades en quatre rees. En cada una delles sapunten unes reflexions prvies i, posteriorment, algunes propostes concretes de millora.

    1. Rols i funcions

    El rol estratgic. Lelement fonamental dels rgans de govern de les entitats s precisament el seu rol estratgic. Els patronats i juntes directives han de vet-llar pel compliment de la missi de lorganitzaci i, alhora, han de ser capaos danticipar-se, plantejar nous reptes, innovar i fer una permanent interpretaci de la realitat social que els envolta. Exercir el rol estratgic s complex i requereix crear les condicions idnies perqu pugui dur-se a terme. Per exemple, en el cas de les entitats petites en les quals les fronteres entre all operatiu i estratgic sn difuses, ser necessari disposar despais i temps diferenciats per a una i altra cosa; en entitats ms grans on probablement hi hagi ms distncia entre lrgan de govern i el seu funcionament diari, caldr tamb dedicar esforos a apropar ambdues realitats.

  • 9Lempoderament dels rgans de govern. Per tal que els rgans de govern pu-guin exercir la seva funci estratgica cal empoderar-los. s necessari posar a la seva disposici el coneixement i les eines imprescindibles per tal que puguin portar a terme les seves funcions i responsabilitats en bones condicions. Un primer pas per empoderar els patronats i les juntes directives s clarificar les seves funcions i responsabilitats. s a partir del coneixement dels seus propis drets i obligacions que es tindr un rgan de govern implicat i comproms amb lorganitzaci. En aquest sentit, resulta clau ajustar les expectatives i que les persones que formen lrgan de govern spiguen exactament qu sespera delles.

    La visi global de la gesti de les persones que formen part dels rgans de govern. Les poltiques de gesti i desenvolupament de persones han dincloure tamb els rgans de govern. En ocasions es considera com un collectiu al marge de lentitat i no es dediquen els esforos necessaris a gestionar les diferents eta-pes per les quals tota persona passa en una organitzaci: selecci, incorporaci, acollida, formaci, desenvolupament, reconeixement i desvinculaci.

    El coneixement organitzatiu. Per aconseguir un rgan de govern implicat i comproms s necessari garantir el coneixement organitzatiu. s necessari facili-tar una aproximaci a lmbit de treball relacionat amb la missi de lentitat, aix com amb els aspectes ms rellevants del funcionament intern. Aix mateix, s im-portant estar familiaritzat amb la realitat de lorganitzaci per poder complir amb la funci que li correspon a lrgan de govern. En definitiva, es tracta de posar a disposici dels rgans de govern tota aquella informaci que els permeti prendre decisions.

    Propostes de millora

    Elaborar una guia de treball

    Ms enll de les funcions que consten als es-tatuts, es proposa formalitzar en un docu-ment especfic (reglament intern o un altre) els rols, els drets i les responsabilitats dels rgans de govern. Les persones han de sa-ber quines implicacions t formar part duna junta directiva o patronat i, en aquest sentit, aquest document contribuiria a definir, cla-rificar i explicitar el que sespera delles. Per poder tenir un document daquestes caracterstiques s necessari que cada orga-nitzaci reflexioni, a partir de les seves especificitats, quins han de ser els rols i les funcions del seu rgan de govern.

    Importncia de clarificar i explicitar en un

    document especfic els rols, les funcions i les responsabilitats dels

    rgans de govern.

  • 10

    Disposar dun pla dacollida

    Es suggereix dissenyar i implemen-tar un pla dacollida dirigit a totes aquelles persones que sincorporen a una junta directiva o patronat. Enca-ra que les funcions i responsabilitats estiguin ben explicitades i definides en un document, es tracta de fer un acompanyament en linici de la relaci amb lentitat per ajustar les expecta-tives recproques i facilitar el coneixement de la cultura organitzativa. Aquest pla dacollida pot incloure accions de carcter formal o informal, per, en qualsevol cas, aquestes han destar planificades i han de ser assumides per una persona del mateix patronat o junta directiva, o de lequip directiu de lentitat. Tenir cura de linici de la...