Referents Aula Amb Les Normes Ortografiques

  • Published on
    31-Dec-2015

  • View
    60

  • Download
    0

Transcript

<ul><li><p> MAJSCULES </p><p>+ Noms de persona: Joan, Judit + Noms de llocs: Catalunya + Noms de muntanyes, rius,.: Ebre + La primera paraula dun text. Hi havia una ........ + Desprs dun punt. El dia de ... </p><p> R RR </p><p> El so de rata - RR entre vocals: carro - R a comenament de paraula: rosa darrera consonant: enrabiat El so de cara - R sempre: pera R al final que no sona moltes accions: cantar molts oficis: fuster </p><p> H </p><p> Hi ha una nena ...... Hi havia una vegada una casa..... Hi haur molts llibres ..... </p></li><li><p> J - G </p><p> ja jo ju ge gi </p><p> jard joc julivert pags girafa </p><p> G GU </p><p>ga go gu gue gui gua ge gi </p><p> gat alguns guineu aiges goma guepard paraigua ping </p><p> C QU ca co cu que qui qua caramels cuc mquina coca esquena quatre </p></li><li><p> S SS C Z </p><p>So de la serp ssssssss So de labella zzzzzzzz </p><p>S SS C S Z </p><p>sac disfressa cinta lla psol pinzell </p><p>So de la serp ssssssss So de labella zzzzzzzz </p><p>ss entre vocals: prssec s a final de paraula: pas z a comenament de paraula: zoo a comenament de paraula: sol desprs de consonant: Polzet desprs de consonant: cansar c davant les lletres e-i: cel, cinc s entre vocals: casa davant les lletres a-o-u: caa, can, forut a final de paraula: lla </p><p> QUAN - QUANT </p><p> Quan = temps : - Quan marxarem? Quant = quantitat : - Quant val aquest llibre? </p><p> 3 </p></li><li><p> VOCALS NEUTRES Per saber quina vocal hem descriure es busca una paraula de la mateixa famlia ventada-- vent maneta--ma forner--forn tallar--tall passar--pas tauleta--taula </p><p> BR - BL / MB - NV </p><p> Sescriu B davant r : bruixa davant l: blau darrere m: bomber Sescriu V darrera n: enviar </p><p> PLURALS S - ES - OS </p><p> s -es -os </p><p> pa--pans gavina--gavines disc --discos lloro--lloros taula--taules peix--peixos mare--mares cadira--cadires gos--gossos </p></li><li><p>ix entre vocals: coix a final de paraula: peix tx si les paraules de la mateixa famlia duen tx: esquitx-esquitxar ig o -g si les paraules de la mateixa famlia duen j, g, tj, tg: desitjar-desig tj davant a-o-u: platja tg davant e-i: metge x comenament de paraula: xocolata desprs de consonant: panxa </p><p> CANVIS DE CONSONANTS </p><p>Singular Plural ca-ques coca -- coques ga-gues piga -- pigues ja-ges taronja -- taronges a-ces plaa -- places </p><p> X IX IG TX TG TJ </p><p> x ix tx ig g tg tj </p><p>xai cotxe mig platja coix estoig metge </p></li><li><p> V </p><p>Sescriu v: vaig, vas, va, vam van les terminacions del passat: cantava el verb haver: havia darrere de n: canvi quan en una paraula de la mateixa famlia hi ha una u: neu-nevar </p><p> LAPOSTROF: EL - LA </p><p>el sapostrofa davant: a e i o u h lnec lestel lindi los lull lhome la sapostrofa davant: a e i o u h laula llia lilla lona lungla lhora menys la u - i tones: la humitat - la injecci </p><p> LAPOSTROF: DE </p><p>de sapostrofa davant a e i o u h - Una ampolla daigua. - Ple desttues de sorra. - Ho explica ple dillusi. - Un cistell ple dous. - Una color dungles. - Un cam ple dherbes. </p></li><li><p> LACCENTUACI GRFICA </p><p>+ paraules agudes: la sllaba tnica s lltima: balc saccentuen quan acaben en: a e i o u as es is os us en in + paraules planes: la sllaba tnica s la penltima: grfic saccentuen quan no acaben en: a e i o u as es is os us en in + paraules esdrixoles: sllaba tnica s lantepenltima: mquina saccentuen totes </p><p> LACCENTUACI GRFICA </p><p>+ accent obert ( ` ) a e oberta o oberta mquina caf dipsit + accent tancat ( ) i u e tancada o tancada viol msica entn sab </p><p> LA SLLABA </p><p> Sons que es poden separar : rr ss tx ix ll car-ro cas-sola Sons que no es poden separar: gu qu ll ny </p><p> gui-tar-ra mun-ta-nya </p></li><li><p> VOCALS O terminacions de noms masculins: pallasso terminacions de molts plurals masculins: peixos terminaci de la 1 persona del present dalguns verbs: jugo A terminacions de noms i adjectius femenins: la taula trencada E terminacions de noms i adjectius masculins: el tigre ferotge terminacions de noms i adjectius en plural: les cadires trencades </p><p> ACCENT DIACRTIC </p><p>Per distingir el significat de dues paraules que sescriuen igual: (estar b) B be (xai) (quantitat) ms mes (de lany) (donar) dna dona (senyora) (animal) s os (de lesquelet) (de lavi) nt net (neteja) (astre) sol sl (terra) </p><p> LES CONTRACCIONS I LAPSTROF </p><p> a + el = al. Si cal apostrofar , al = a + l He escrit al professor He escrit a lavi de + el = del. Si cal apostrofar, del = de l Vaig a casa del ve Vaig a casa de loncle per + el = pel. Si cal apostrofar, pel = per + el He passejat pel parc He passejar per lhort Els pronoms em, et, es sapostrofen si el verb comena en vocal magrada nedar tagrada la msica? En Joan savorreix </p></li><li><p> LA LLETRA H HEM s una forma del verb haver que acompanya un altre verb i que es refereix a nosaltres: hem anat EM significa a mi: em donis AMB ens serveix per unir dos elements, o per dir amb qui o amb qu fem alguna cosa: pa amb xocolata A ens serveix per unir paraules: vaig a lescola HA s una forma del verb haver que acompanya sempre un altre verb i que es refereix a ell o a ella: ha anat O serveix per unir dos elements entre els quals hem de triar: peres o pomes Ho sutilitza per substituir all de qu es parlava: Ho va dir. </p><p> DIFTONGS, TRIFTONGS, HIATS DIFTONGS: hi ha dues vocals que es pronuncien en una sllaba: io-gurt ai, au / ei, eu / ii, iu / oi, ou / ui, uu mai, cau / feina, feu / novii, viu / noi, nou / cuina, duus qu, gu, davant a i o: quadre, quota, guant, aiguota q, g, davant e i i: qesti, aqfer, llenges, ping </p><p> TRIFTONG: quan hi ha tres vocals en una sola sllaba: ca-ieu HIATS: dues vocals juntes es pronuncien separadament: pa-ci-n-ci-a </p><p> ABREVIATURES Els nombre ordinals sescriuen seguits duna sola lletra </p><p> Primer / segon / tercer / quart / cinqu / sis 1r. 2n. 3r. 4t. 5 6 </p></li><li><p> SIGNES Fes servir: El punt a final de frase.(.): Ja vindr. Interrogant al final de les preguntes (?): On vas? Exclamaci per a les exclamacions (!): Bon dia! El gui cada vegada que parla un personatge(-): - La Maria plora. </p><p> LES LLETRES MUDES + H. sescriuen: totes les formes del verb haver: he, ha, havia, haurem els pronoms hi i ho : Ja ho s, hi anir ara + R. final muda: paraules en les que aparegui tamb en els seus derivats: clar-clara. en els infinitius dels verbs, excepte els acabats en -re: cantar, fer, fregir. en les paraules derivades: oficis: fuster. </p><p> Arbres: cirerer Altres: despertador </p><p> + T. final muda: en algunes paraules si apareix en els seus derivats: content-contenta Quant, quan s de quantitat Tant, si a davant no t un adjectiu o un adverbi: He menjat tant, que no pot amb les postres En les formes de gerundi als verbs: saltant, rient </p><p> COMA Quan fem una enumeraci: Va agafar el llapis, la goma, un full i va marxar. Quan separem un nom que s una crida: Carme, vine de seguida. Quan intercalem un aclariment en una frase: Els amics, que sesperaven a fora, es van posar a jugar. Quan repetim un element: Lhas servida massa calenta, la sopa. Quan suprimim el verb: A lestiu, una calor espantosa Quan canviem lordre dels elements de la frase: Amb aire absent, es va asseure a la cadira. Quan canviem expressem una idea contrria, sovint davant per i sin: s un noi excellent, per una mica tmid. Per separar el nom dun lloc de la data: Vic, 5 dagost de 2000 </p></li><li><p> PUNT I COMA DOS PUNTS punt i coma: marca una pausa ms llarga que la coma i ms curta </p><p>que el punt: Tenia una nina que movia les mans, els colzes i els genolls; obria i tancava els ulls. </p><p> dos punts: en enumeracions, o dilegs: El jard era ple de flors: roses, lliris, violetes, margarides, ... </p><p> GUIONET Sescriu guionet: introdueix el dileg i marca la separaci entre el que diu el narrador i el que </p><p>diuen els personatges:- Aah! Quin mal! va cridar la nena quan va caure en els nombres, entre desenes i unitats, i en els compostos de cent: dos-</p><p>cents quaranta-cinc en les onomatopeies: miau-miau! en algunes paraules compostes: escura-xemeneies, gira-sol marca un grup de paraules que sn una observaci al marge del que sest </p><p>dient: Lideal dit sense embuts seria que ho fessis </p><p> PARNTESIS </p><p>Sescriu parntesis: marca un grup de paraules que sn un aclariment dall que hem dit: El </p><p>capit (sempre original i amant del progrs) va buscar una bona soluci. En els texts teatrals, indica qu fan els actors i com ho han de dir en el text: </p><p>MARIA (traient importncia) Mhavia distret. </p></li></ul>