Propostes avaluació ètica 4t ESO

  • Published on
    18-Nov-2014

  • View
    282

  • Download
    7

Embed Size (px)

Transcript

PROPOSTES DAVALUACI EDUCACI ETICOCVICA 4t ESO

ndex 1 La condici moral de lsser hum 4 2 Jo decidisc 8 3 Lorigen de les morals 12 4 Qu s bo? 16 5 Els drets humans com a teoria tica 20 6 La poltica i els drets humans 24. 7 El dret, ltica i la justcia 28. 8 Leconomia i els grans problemes mundials 32. 9 La situaci de la dona en el mn 36

AVALUACI UNITAT 1. La condici moral de lsser hum OBJECTIUS DE LA UNITAT 1. Conixer en qu consisteix lespecificitat de lhome: la seua naturalesa biolgica i cultural. 2. Aprofundir entorn dels trets propis de lsser hum: la intelligncia, les seues funcions i objectius; la sociabilitat i el paper del llenguatge; la voluntat i els sentiments. 3. Comprendre i assumir el valor fonamental de la vida humana. 4. Saber en qu consisteix la dignitat de la persona i que, sense aquest postulat, no hi ha tica possible. 5. Comprendre la importncia dels drets humans com a bones solucions als problemes morals. 6. Aprendre a exposar les opinions prpies mitjanant arguments fundats i a respectar les alienes. 7. Cooperar en grups de treball. CRITERIS DAVALUACI 1. Explicar la naturalesa de lhome, sabent distingir entre la seua dimensi natural i cultural. 2. Saber explicar en qu consisteix la intelligncia i quines sn les seues funcions i objectius. 3. Comprendre qu significa que lhome s un sser social i el paper del llenguatge. 4. Conixer qu s i per a qu serveix la voluntat i el paper que tenen els bons i els mals sentiments a lhora de dirigir la nostra conducta. 5. Reconixer el valor de la vida humana i la importncia del concepte de persona per a ltica i els drets humans. 6. Aprendre a donar bones raons basades en arguments racionals i no emocionals. 7. Identificar les normes bsiques del debat i la diferncia entre un argument i una opini. 8. Treballar de manera efica i cooperativa amb els seus companys. 1. Explicar la naturalesa de lhome, sabent distingir entre la seua dimensi natural i cultural. Atenent les definicions dels termes naturalesa i cultura oferits en la unitat, es tracta que els alumnes coneguen: a) Etimologia de les paraules. b) Saber exposar duna manera clara i concisa les caracterstiques de cada terme. c) Indicar les diferncies i relacions que intervenen entre els dos conceptes. Naturalesa procedeix del terme grec physis. Cal entendre per naturalesa el conjunt de caracterstiques i propietats que compartim tots els ssers humans. Ens identifiquen com a membres duna espcie i ens distingeixen dels altres. Constitueixen la nostra herncia biolgica. Cultura procedeix del terme llat colere que significa camp conreat. Constitueix el conjunt dinvencions produdes per la intelligncia humana al llarg dels segles. Els alumnes poden assenyalar-nos algun costum que shaja explicat en classe, en referncia al concepte. s important, a lhora de definir un concepte, exposar les seues notes caracterstiques i no solament exemplificar-lo. Quant a les diferncies podem centrar-les en el carcter heretat del que s natural i el que s aprs de la cultura. No obstant aix, els dos aspectes es combinen en lhome, ja que som culturals per naturalesa. 2. Saber explicar en qu consisteix la intelligncia i quines sn les seues funcions i objectius. Si lhome s capa de crear cultura, la intelligncia s la facultat que ho possibilita. Tots aquests aspectes han de quedar suficientment arreplegats en les qestions que es plantegen als alumnes. Avaluarem aquest criteri de la segent manera: a) Definici del concepte dintelligncia. La resposta ha darreplegar les dimensions de la intelligncia, com a capacitat resolutiva per a guiar b el comportament de lhome i formular preguntes. Seria bo que els alumnes plantejaren algun exemple en aquest sentit. b) Les funcions de la intelligncia sn resoldre problemes en lmbit teric i prctic, aix com plantejar preguntes. Cal fer especial mfasi en lmbit prctic, on les dificultats sn majors. c) Quant als objectius daquesta, la resposta ha de tenir en compte els diferents camps en els quals es mou la intelligncia: en lmbit teric es busca la veritat, i en el prctic, aconseguir el b. 3. Comprendre qu significa que lhome s un sser social i el paper del llenguatge. A lhora dexplicar aquest punt sha de tenir en compte el segent: a) Que lhome s un sser social i, per tant, necessita viure en comunitat i ser educat en aquesta per a desenvolupar totes les seues potencialitats.

b) Raons de per qu lhome ha de viure en societat. c) Que el llenguatge s el vehicle dexpressi del nostre pensament i, per tant, permet la comunicaci. En aquest punt sestan vinculant els dos aspectes. d) Finalment, s important que lalumne tinga en compte que en el nostre afany dhumanitzar-nos, lhome tracta de crear un mn ms just, som ciutadans del mn. 4. Conixer qu s i per a qu serveix la voluntat i el paper que tenen els bons i els mals sentiments a lhora de dirigir la nostra conducta. En aquest punt hem davaluar els segents aspectes: a) Oferir una definici correcta del terme voluntat i exposar la importncia duna bona voluntat per a la convivncia. b) Lalumne ha dentendre els conceptes de llibertat i de bona voluntat com a fonament de la moral. La voluntat ens permet triar. c) En lmbit prctic, lalumne ha dinterioritzar els passos necessaris per a prendre una bona decisi; cal posar-ne un exemple. 5. Reconixer el valor de la vida humana i el valor del concepte de persona per a ltica i els drets humans. Ens trobem amb el postulat fonamental de ltica. Aquest apareixer una vegada i una altra al llarg de les unitats. Per aix cal que els alumnes ho assumisquen amb suficient claredat. Les qestions que es proposen als alumnes han davaluar: a) Una definici rigorosa del concepte de dignitat que expose el carcter valus i no instrumental de lhome. b) Necessitat daquest postulat com a fonament de ltica. c) Vinculaci dels conceptes de dignitat i de persona. d) Les bones solucions reconeixen la dignitat dels homes i els drets que sen deriven, comenant pel dret a la vida. Les males solucions, per contra, posen el valor de la persona en la raa, la fora o la seua utilitat social. Totes aquestes solucions sn injustes i han produt grans desigualtats. s necessari oferir exemples en aquest sentit que corroboren la bona comprensi dels conceptes exposats. 6. Aprendre a donar bones raons basades en arguments racionals i no emocionals. Tota resposta ha de justificar-se amb arguments racionals i no merament emotius. Per a aix cal que els alumnes coneguen les diferncies entre opini i coneixement, aix com el paper que tenen els prejudicis a lhora de confondre els nostres judicis i de prendre males decisions; aquest punt ja lhem vist en el criteri 4 i 5. 7. Identificar les normes bsiques del debat i la diferncia entre un argument i una opini. Amb aquest objectiu busquem que els alumnes participen en debats morals i exposen la seua opini duna manera raonada i respectuosa amb els altres, assumint amb aix valors com la tolerncia i lempatia, de manera que siguen receptius amb la resta de les opinions i modifiquen els seus criteris si cal. 8. Treballar de manera efica i cooperativa amb els seus companys. En aquest objectiu mesurem el grau de collaboraci i implicaci dels alumnes. Aquests grups shan organitzat seguint criteris dheterogenetat quant al rendiment, per buscant aspectes en qu guarden certes afinitats, com els interessos o actituds. Els grups sn permanents. Es tracta que els alumnes sajuden entre si en diferents camps, en els de laprenentatge, de les actituds i de la integraci.

PROPOSTA DAVALUACI UNITAT 1. 1 . Explica el significat dels termes naturalesa i cultura. Escriu tres caracterstiques que et definisquen com a individu i siguen part de la teua naturalesa biolgica i altres tres que siguen part de la teua cultura. Relaciona els dos termes. 2 . Llig atentament els segents textos, localitza les idees sobre la intelligncia, quins en sn els objectius i les funcions. Explica aquestes citacions amb les teues paraules. a) La intelligncia s la soluci dun problema nou per al subjecte, s la coordinaci dels mitjans per a arribar a un cert objectiu que no s accessible de manera immediata; mentre que el pensament s la intelligncia interioritzada i es dna suport no sobre lacci directa, sin sobre un simbolisme, sobre levocaci simblica pel llenguatge, per les imatges mentals PIAGET, Problemes de la psicologia gentica. b) Tu verdad? No, la verdad. Y ven conmigo a buscarla. La tuya gurdatela. MACHADO. c) Dues coses omplin lnim dadmiraci i respecte, sempre nous i creixents, com ms freqentment i aplicadament se nocupa la reflexi: el cel estrelat en mi i la llei moral en mi. KANT, Crtica de la ra prctica. 3 . Defineix els segents conceptes i explican la relaci. a) Sociabilitat: b) Llenguatge: c) Aprenentatge: 4. Assenyala si els segents enunciats sn veritables o falsos. a) Lhome s un sser indefens per naturalesa i requereix de la comunitat. b) El llenguatge no s un tret definitori de lhome. c) Lanimal es guia per instints, lhome, per la ra; per tant est obligat a desenvolupar-la mitjanant leducaci. d) Lhome s asocial i pot prescindir dels altres. e) El llenguatge possibilita el dileg i amb aix la comunitat. 5 . Respon a les segents preguntes duna manera raonada. a) Lsser hum s solament racional o es pot dir que s alguna cosa ms? b) En qu consisteix la voluntat i quines sn les seues destreses? 6 . Relaciona cada terme amb el seu significat. a) Deure - el suprem b o all que a tots abelleix per si mateix. b) Drets humans - mana o prohibe una acci determinada. c) Dret - aquell que val per si mateix, s fi i no mitj. d) Persona - all per ques pot fer o exigir alguna cosa legalment. e) Felicitat - facultat per la qual assumim responsablement els nostres actes. g) Conscincia moral - drets fonamentals de la persona.

SOLUCIONARI DE LA PROPOSTA DAVALUACI. UNITAT 1. 1. El terme naturalesa ve de la paraula physis, i engloba el conjunt de propietats que compartim amb els membres de la nostra espcie. Constitueix la nostra herncia biolgica, s, doncs, innata, especfica i heretada. Els trets especficament humans sn el llenguatge, la sociabilitat i els sentiments. Cultura procedeix del terme colere, que significa camp conreat. Aquesta suposa el conjunt dinvencions produdes per la intelligncia humana, al llarg dels segles. s, per tant, producte de la convenci, apresa i humanitzadora. Els costums, les llenges o els vestits sn realitats culturals. Els dos aspectes estan relacionats perqu lhome s cultural per naturalesa. 2 . El text de Piaget ens defineix la intelligncia com la facultat que soluciona problemes nous i posa els mitjans necessaris per a assolir objectius. Els seus trets sn el simbolisme i labstracci. Els textos de Machado i Kant ens diuen que lobjectiu de la ra terica s trobar la veritat i el de la prctica s buscar el b. 3 . a) Sociabilitat: s un tret essencial de lhome la necessitat de viure en comunitat. El llenguatge ho fa possible perqu permet la comunicaci a travs del dileg. Per aix la naturalesa ha perms que el perode de criana siga tan llarg. b) Llenguatge: s un component essencial de la intelligncia i de la convivncia humana. Grcies a aquest podem comunicar-nos i pensar. Leducaci s important, ja que ens permet humanitzar-nos i desenvolupar totes les nostres potencialitats. c) Aprenentatge: leducaci humanitza lhome traient-lo del seu estat animal. Per aquest motiu lhome est obligat a conrear la seua intelligncia amb la finalitat de crear un mn millor. Aix solament s possible en el s de la societat. 4 . a) Veritable. b) Fals. c) Veritable. d) Fals. e) Veritable. 5. a) Lsser hum, a ms de ser racional, experimenta sentiments, desitjos i emocions. Aquests el mouen a actuar, li donen ganes de fer alguna cosa. Per aix s tan important educar els sentiments. b) La voluntat s la capacitat de voler i de decidir de manera lliure i responsable, actuant en el sentit decidit per un mateix. Les seues destreses sn les segents: controlar els impulsos, que es donen amb un carcter dimmediatesa. Reflexionar sobre quina s la millor opci possible. Triar una opci i, una vegada presa, tractar de fer-la real posant tots els mitjans al nostre abast. Aix s suportar lesfor, i ser capaos dajornar la recompensa. 6 . a) Deure - mana o prohibeix una acci determinada. b) Drets humans - drets fonamentals de la persona. c) Dret - all per qu es pot fer o exigir alguna cosa legalment. d) Persona - aquell que val per si mateix, s fi i no mitj. e) Felicitat - el suprem b o all que a tots abelleix per si mateix. f) Conscincia moral - facultat per la qual assumim responsablement els nostres actes.

AVALUACI UNITAT 2. Jo decidisc OBJECTIUS DE LA UNITAT 1. Saber en qu consisteix triar i quines sn les millors preferncies o eleccions morals. 2. Comprendre el concepte de valor, reconeixent-hi els valors morals i les seues caracterstiques. 3. Entendre el concepte de llibertat i els seus tipus, aix com les coaccions que poden impedir que sexercite. 4. Saber en qu consisteix la llibertat com a projecte. 5. Entendre els conceptes dautonomia i heteronomia moral. 6. Conixer els conceptes de carcter moral, temperament i personalitat. 7. Comprendre qu s ltica i les seues contribucions a la convivncia. 8. Interioritzar els conceptes de dret, deure, b com i drets humans. CRITERIS DAVALUACI 1. Explicar la relaci entre triar, preferir i les eleccions morals. 2. Definir els valors morals, les caracterstiques i saber explicar les demandes que ens exigeixen. 3. Definir el terme llibertat distingint entre les seues dues tipologies; i saber explicar per qu la llibertat no s absoluta, t lmits i saber en qu consisteixen. 4. Explicar qu s un projecte de vida i quin s el seu sentit, aix com la seua relaci amb un projecte moral. 5. Explicar i definir els conceptes dautonomia i heteronomia. 6. Saber diferenciar els conceptes de carcter moral o ethos, temperament i personalitat. 7. Definir ltica, les forces que la impulsen i les seues contribucions per a assolir una societat millor. 8. Explicar les diferncies i relacions entre els drets i deures de lindividu i els de lestat. 1. Explicar la relaci entre triar, preferir i les eleccions morals. Si som lliures hem de triar necessriament, per tant, la llibertat s el postulat de la moral. I ja que lhome consisteix en un fer-se hem de decidir el que volem ser. Els nostres alumnes han darreplegar amb les seues paraules les segents idees: - Si viure s triar, estem condemnats a ser lliures, sabent que la nostra llibertat no s absoluta. Seria convenient que pogueren citar alguna de les idees que exposa Ortega en els textos que es proposen en la unitat, ja que reforcen molt b els conceptes exposats. - Com no totes les eleccions sn igual de bones, las eleccions morals ens serveixen per a conviure i orientar la nostra conducta. Es basen en els valors morals, que sn la guia que utilitzem per a orientar les nostres preferncies en una direcci justa i bona, fent-nos responsables del nostre projecte de vida. 2. Definir els valors morals, les seues caracterstiques i saber explicar les demandes que ens exigeixen. E...