Proposta didàctica - Viure l'horta

  • Published on
    15-Mar-2016

  • View
    236

  • Download
    14

DESCRIPTION

Un proposta didctica, emmarcada dins del conflicte de l'horta. Amb la collaboraci de: Raquel Aguilar Mora Clara Arbiol i Gonzlez Sallus Herrero i Gomar Jaume Martnez i Bonaf

Transcript

<ul><li><p>VIURE LHORTAUNA PROPOSTA DIDCTICA </p></li><li><p>VIURE LHORTAUNA PROPOSTA DIDCTICA </p><p>Raquel Aguilar Mora</p><p>Clara Arbiol i Gonzlez</p><p>Sallus Herrero i Gomar</p><p>Jaume Martnez i Bonaf </p></li><li><p> les autores i autors, 2005 editorialFotografi a portada: Susi Artal, LHorta Nostra. 2002Fotografi es interior: Santiago Carregu, Kai Fsterling, lAvan, Enric Peris, Josep Gavald.Disseny i maquetaci: Collage-no Coop. V.Impreso en la UE Depsito legal: ISBN: </p></li><li><p>7Una proposta dadctica per VIURE LHORTA</p><p> Agraments</p><p>El material didctic que ara us presentem s fruit dun treball collectiu. Hem comptat amb la collaboraci de persones sense les quals Viure lHorta no hagus estat possible. Hem dagrair a Mara Cabrejas, la pacincia que ha tingut amb nosaltres i els suggeriments que ens ha aportat en la revisi i elaboraci dels continguts. Tamb ens han ajudat Marc Ferri i Manolo Rodrguez. Pel que fa a lapartat de macroactivitats volem agrair la participaci de Roser Santolria, Abelard Barber, Reme Navarro, Vicent Ros, Tania Aula i Conxa Delgado (Gin). Aix com les idees recollides en la presentaci del primer esborrany de treball daquests materials el passat 5 de Juliol de 2003 en el marc de la XVIIIena Escola dEstiu de lMRP Escola dEstiu del Pas Valenci Gonal Anaya. Volem agrair la generositat dAzahar Torres que ens va ajudar a tenir una primera presentaci. I especialment moltes grcies a Josep Gavald; per la seua pacincia, dedicaci, collaboraci i assessorament en la revisi ortogrfi ca del text, en lelaboraci del dossier informtic de documents i en la revisi dels continguts. Finalment volem recordar que aquest projecte va nixer en molts debats i en moltes reunions amb estudiants, en les que comenrem a pensar el treball. All estaven: Nuria Garcia, Maria Grcia Ballester, Ral Trrega, Patricia Hernndez, Rafa Garcia, Maria Lpez, Maite Arnal, Inma Masi, Laura Masi, Ral Cartaya, Vida Martinez i Laia Ibaez. </p></li><li><p>VIURE LHORTA. Una proposta didctica</p><p>8</p><p>NDEX</p><p>1. Una proposta didctica per Viure lHorta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11</p><p>1.1. El punt de partida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13La crtica a la separaciComprendre i transformarUna didctica del confl icteLa pedagogia del compromsObrim un espai per al desig</p><p>1.2. Viure lHorta, una eina per explicar la sustentabilitat . . . . . . . . . . . 15</p><p>1.3. Algunes precisions didctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18</p><p>2. Els continguts a treballar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21</p><p>2.1. Qu est passant amb lhorta? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23</p><p>2.2. Els salvem: moviments socials i lluita ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . . 262.2.1 Algunes idees per comenar a pensar2.2.2 Una possibilitat de mapa de continguts per aquest bloc2.2.3 Historicitat i subjectivitats als moviments socials</p><p>2.3. Viure una altra vida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30</p><p>2.3.1. La sustentabilitat a les ciutats. 2.3.2 Una nova cultura de sustentabilitat urbana.2.3.3 Alternatives a la destrucci de lHorta de Valncia. </p><p>3. Anem per feina. Suggerint Macro-Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37</p><p>3.1. Els itineraris per lHorta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 393.1.1 Com organitzar els itineraris?3.1.2 Recollim material3.1.3 Relatem el que veiem3.1.4 Contrastem amb altres fonts, comparem amb altres temps3.1.5 Analitzem, discutim, proposem</p><p>3.2. Inventaris i exposicions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 473.2.1 Com inventariar3.2.2 Exposem el treball</p><p>3.3. Les biblioteques de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49</p><p>3.4. Intercanviem experincies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50</p></li><li><p>9Una proposta dadctica per VIURE LHORTA</p><p>3.5. Treballant el debat i la divergncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51</p><p>3.6. Lhort ecolgic escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52</p><p>3.7. Salut i Alimentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53</p><p>3.8. Projectes dInvestigaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 543.8.1 Antropologia de la paella3.8.2 La petjada ecolgica3.8.3 La iniciativa legislativa popular3.8.4 Msiques que parlen de lHorta3.8.5 Histories de vida3.8.6 Judici a lAVE3.8.7 El capitalisme no s divertit! Els jocs i la didctica crtica. 3.8.8 Altres documents, peces devidncia per treballar la resistncia</p><p>4. Lagenda viure lhorta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71</p><p> Annex: Dossier de fonts documentals. Aquest material sacompanya dun CD on podreu trobar els diferents documents que sesmenten i es proposen per a treballar. Duna banda, trobareu els documents als que es fa referncia a la proposta didctica i tamb hi trobareu una carpeta amb altres propostes per a obrir espais de refl exi, dactivitats, exposicions, treball.... us donem algunes imatges, fotografi es, textos, documents que diferents persones han realitzat i que tenen una potncia didctica important. Per aquest CD no s una proposta tancada, teniu la possibilitat de triar els documents que necessiteu i tamb us animem a que feu crixer la motxilla amb altres materials que afegiu vosaltres. </p></li><li><p>El desarrollo. El puente sin ro. La enceradora elctrica en el piso de tierra.Altas fachadas de edifi cios sin nada detrs.</p><p>El jardinero riega el csped de plstico.La escalera mecnica conduce a ninguna parte.</p><p>La autopista nos permite conocer los lugares que la autopista aniquil.La pantalla de televisin nos muestra un televisor que contiene otro televisor,</p><p>Dentro del cual hay otro televisor.Eduardo Galeano</p><p>Patas arriba. La escuela del mundo al revs. </p><p>1. UNA PROPOSTA DIDCTICA PER VIURE LHORTA </p></li><li><p>13</p><p>Una proposta dadctica per VIURE LHORTA</p><p>1.1. El punt de partida</p><p>La crtica a la separaci</p><p>Sovint els programes escolars mal anomenats educatius es caracterit-zen per proposar-nos experincies daprenentatge i socialitzaci allunya-des de la vida. El que realment aprenem, des que de molt xicotets i xico-tetes entrem a les aules de les escoles, s precisament, a separar-nos de la vida. Aprenem a trencar amb ella i desconeixem els llaos que ens uneixen a lentorn social i natural del que som part. Aprenem a donar lesquena al que passa i ens passa quan eixim al carrer. I en eixe procs descolaritzaci institucional va creixent la ignorncia sobre les nostres identitats que sn complexes i interdependents. I creix tamb el nostre desencant i el nostre avorriment, al temps que creix el nostre desarmament cognitiu.</p><p>Comprendre i transformar</p><p>Aix no obstant, nosaltres estem convenuts i convenudes que el que s realment educatiu s trobar ferramentes conceptuals i procedimentals per saber viure i reconixer la vida com el que s; una vida complexa i inter-connectada amb innombrables llaos socials i naturals entreteixits que ens comprometen i ens enriqueixen. Experincies, conceptes i procediments per poder entendre la vida, exercir la crtica i capacitar-nos per a una inter-venci responsable i creativa al mn. La ciutat s, cada cop ms, el nostre espai vital i per tant el context de creaci i recreaci dall viscut. Per tam-b, com a espai vital, s el lloc de diversitat i novetat, de la contradicci, de la dialctica. El medi urb s avui tamb lescenari de les resistncies i de les lluites per construir una vida millor per a totes i tots en una terra ms habitable. </p><p>Una didctica del confl icte</p><p>No hi ha ms: aprendre s assumir el confl icte entre models i represen-tacions socials vinculats a interessos i accions enfrontades. Es tracta das-pectes fonamentals per a la nostra vida; aspectes lligats a la nostra depen-dncia amb la productivitat i laliment de la terra. Sobre la vida i sobre ls social de la terra on creix la vida, hi ha diferents posicions, models dacci i propostes poltiques. El nostre aprenentatge vol crixer en la comprensi i en el comproms al voltant deixe confl icte dinteressos vitals. Voler viure </p></li><li><p>VIURE LHORTA. Una proposta didctica</p><p>14</p><p>lhorta com un programa educatiu, no s un passeig per un jard de fl ors. s obrir la pregunta crtica i buscar les respostes en la complexitat dun mapa cognitiu sobre el que es creuen interessos i poltiques en confl icte.</p><p>La pedagogia del comproms</p><p>Som gent que treballa al mn de leducaci. I no hem vingut a aquest mn per reproduir els discursos del poder hegemnic. La nostra formaci pedaggica ha de tenir un sentit, una orientaci, un comproms amb el mn real, amb els problemes i perills que el travessen. Per tamb un com-proms amb el desig dun altre mn; amb un altre model alternatiu ms respectus i just. Com a treballadors i treballadores de la cultura volem, modestament, connectar aquesta prctica a la histria de lample, llarg i complex moviment de transformaci social. I amb aquests materials curri-culars, ara, pretenem contribuir a lesfor i la lluita poltica de molts ciuta-dans i ciutadanes per defensar el patrimoni ecolgic, social i cultural duna horta viva per a tots i totes. </p><p>Obrim un espai per al desig</p><p>Realment, el que nosaltres volem s que les coses del mn i de la vida les pogurem protagonitzar duna altra manera. Volem fer de la pedagogia una prctica poltica. </p></li><li><p>15</p><p>Una proposta dadctica per VIURE LHORTA</p><p>1.2. Viure lHorta, una eina per explicar la sustentabilitat</p><p>- I -</p><p>La idea de sustentabilitat alludeix a la possibilitat de mantenir la continutat de les societats humanes al llarg del temps sense destruir la capacitat regenerativa de les seues limitades fonts fsiques, i dels recursos i serveis naturals que ofereixen a les societats humanes. Des de fa varies dcades la continutat de la histria i de la diversitat de la vida al Planeta, est amenaada per les conseqncies indesitjables duna cultura fustica de conquesta i destrucci illimitada de la Natura, i pels innombrables efectes de lactual model productivista de desenvolupament que destrueix, esgota o debilita les capacitats generatives i els recursos naturals que necessriament sustenten la societat.</p><p>- II -</p><p>Lactual model de desenvolupament industrial i capitalista i la seua dimensi planetria, crea una creixent escalada de destrucci socioecolgica perqu no atn als lmits fsics del mn natural i les seues necessitats especfi ques per la continutat i regeneraci de la vida. Aquest model de producci, cultura i consum amenaa amb ser nic i totalitzador, en eliminar aix altres possibilitats i formes de desenvolupament alternatiu que poguera fer les paus amb les necessitats dels ecosistemes i la biodiversitat del planeta.</p><p>- III -</p><p>Les poltiques neoliberals del desenvolupament productivista aug-menten les pressions biocides sobre el mn viu. Fent daquest un recurs a integrar com a benefi ci purament monetari en els processos de produc-ci i consum mercantils. Lactual globalitzaci neoliberal econmica i les poltiques neoliberals de lliure mercat suposen en la prctica, el domini inqestionable dels interessos dacumulaci i negoci privat del capital su-bordinant les necessitats de la natura i de la societat.</p><p>Les necessitats i interessos de la ciutadania queden relegats a la lgica mercantilista, de manera que les institucions i la poltica (tericament en-carregada de vetllar pels interessos collectius i assegurar el b com) es su-pedita a les pressions i interessos particulars dels productors, consumidors </p></li><li><p>VIURE LHORTA. Una proposta didctica</p><p>16</p><p>i del mercat. Es podria dir que la globalitzaci neoliberal i el seu projecte prometeic dexplotaci illimitada dels recursos naturals, suposa la fi de la poltica entesa com la regulaci i la preservaci collectiva de drets i valors bsics de ciutadania.</p><p>- IV -</p><p>Una nova poltica a favor de la vida ha dampliar els programes i op-cions tradicionals de la poltica a ls qestionant el consens productivista dominant a tots els camps de la vida humana. Aquest consens sedifi ca al voltant dels valors materialistes i quantitatius de ms, ms i ms s millor en la producci i el consum. Les propostes alternatives han davanar cap a una tica de la supervivncia i lequitat, que signifi ca posar en crisi els valors hegemnics entronitzats dopulncia i dabundncia que alimenten la creixent escalada de destrucci planetria: s a dir, all sufi cient s millor per a totes i tots integrant tamb les necessitats de reproducci de la na-tura. Les noves poltiques de vida suposen ampliar els drets emancipadors desenvolupats per lesquerra tradicional.</p><p>- V -</p><p>s necessria una nova interpretaci dels drets, del marc legal i de les normes socials que assegure un altre desenvolupament hum en convi-vncia amb la continutat i salut del planeta. Als drets tradicionals de ciuta-dania liberal, drets socials, poltics i culturals, cal afegir els nous drets eco-lgics que, alhora que adrecen de nou, restringeixen i donen coherncia la resta de drets i deures. I que garantissen unes mnimes condicions de salut i de benestar per a la gent i per a la natura alhora.</p><p>El mal desenvolupament productivista amenaa la prpia supervivn-cia humana si continuen les tendncies i escales actuals. Avui qualsevol projecte emancipador passa per integrar com a principi i guia de regulaci en qualsevol poltica sectorial, el respecte i la reparaci dels ecosistemes globals i locals. Lesquerra tradicional ha de revisar els seus supsits pro-ductivistes entorn al desenvolupament dels mitjans de producci, inte-grant els lmits fsics amb que topeta qualsevol activitat humana que no vulga ferir de mort la complexa trama de la vida que ens sost.</p></li><li><p>17</p><p>Una proposta dadctica per VIURE LHORTA</p><p>- VI -</p><p>Avui la justcia social i la igualtat distributiva entre els humans ha dincorporar tamb un nou pacte amb la natura i el respecte a les seues necessitats bsiques. La idea de democrcia liberal tal i com la coneixem ha dampliar-se. Es necessiten noves institucions i formes de regulaci social que interpreten la valoraci daquestes noves i complexes neces-sitats. Necessitats que afecten els nous subjectes poltics que cal tenir en compte perqu han sigut ignorats per la poltica i les institucions liberals: els animals distints als humans, Gaia o lecosistema planetari global, els ecosistemes locals, el futur, les persones que encara han de nixer, etc. han de ser contemplats i contemplades com a subjectes de drets, de protecci i de cura.</p><p>- VII -</p><p>Davant lavan de la destrucci del singular agroecosistema de lHorta de Valncia, la lluita ciutadana durant els darrers 30 anys constitueix un agent histric. En la seua oposici a projectes locals de desenvolupament ha aconseguit una profunda comprensi del mn rural que conviu a les perifries urbanes, i ha desenvolupat noves i complexes identitats rural-urbanes a favor de la conservaci de lhorta. Davant aquest confl icte entre el creixement illimitat d...</p></li></ul>