PROJECTE DE TRACTAMENT INTEGRAT DE .projecte de tractament integrat de llengÜes ceip son ferrer

Embed Size (px)

Text of PROJECTE DE TRACTAMENT INTEGRAT DE .projecte de tractament integrat de llengÜes ceip son ferrer

  • PROJECTE DE TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGES

    CEIP SON FERRER

    ELABORAT EL CURS 2012/2013 PER LA COMISSI DE COORDINACI PEDAGGICA APROVAT PER CONSELL ESCOLAR AMB DATA DE 18 DE JUNY DE 2013

  • 2

    1. Criteris generals i actuacions generals i especfiques per a les adequacions del procs densenyament de i en les llenges a la realitat socioeconmica i cultural del centre.

    2. Concreci de les rees, matries, mduls o mbits de coneixement impartits en

    cada una de les llenges.

    3. Criteris per a latenci especfica dels alumnes dincorporaci tardana amb dficit de coneixements en alguna o ambdues llenges oficials i dels alumnes amb NESE amb dificultats lingstiques.

    4. Criteris de coordinaci entre les rees o els departaments implicats en el procs

    densenyament/aprenentatge en llengua estrangera. Metodologies i coordinaci interdisciplinar.

    5. Mecanismes de seguiment i avaluaci dels resultats en competncies

    lingstiques de lalumnat.

    6. Relaci dels professors amb la seva titulaci i competncia en llengua anglesa.

    7. Relaci de professors amb les rees de continguts que simpartiran en llengua estrangera durant el curs 2013/2014.

    8. Planificaci de la implantaci progressiva del nou model, dins el marc del

    calendari daplicaci que aprovi la Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats.

    Trets que configuren la tipologia del centre Titularitat Pblica. Depenent de la Conselleria dEducaci i

    Cultura del Govern de les Illes Balears Etapes educatives Educaci infantil (2n cicle) i Educaci primria Nombre dunitats

    6 unitats a infantil i 12 a primria

    Jornada lectiva

    Jornada continuada (9-14 hores per als alumnes i 9-15 hores per al professorat).

    Serveis Servei descoleta matinera: 7-9 hores (gestionat per lAPIMA del centre) Servei de menjador: de 14 a 16 hores (gestionat per una empresa concessionria) Servei dactivitats extraescolars: de 16 a 19 hores (gestionat per lAPIMA i lAjuntament de Calvi) Programa de refor educatiu: coordinat per lAjuntament de Calvi

  • 3

    1. Criteris generals i actuacions generals i especfiques per a les adequacions del procs densenyament de i en les llenges a la realitat socioeconmica i cultural del centre.

    El CEIP Son Ferrer s un centre pblic de doble lnia ubicat a la urbanitzaci del mateix nom, al

    terme municipal de Calvi. Es tracta dun centre creat per a donar cobertura a lalumnat

    daquesta zona i daltres nuclis propers com El Toro. El nostre centre acull, prcticament, tot

    lalumnat que sollicita plaa, malgrat en els darrers cursos no ha estat possible cobrir tota la

    demanda, la qual ha estat derivada a nuclis propers com Magalluf, Santa Pona o Palmanova,

    entre daltres.

    El nostre centre es defineix com a centre aconfessional, inclusiu, obert a lentorn i promotor de

    valors com la diversitat, la cura del medi ambient, la defensa de la llengua catalana i la

    tolerncia. Ens emmarcam, en aquest sentit, en un model descola democrtica que contempla la

    participaci de tota la comunitat educativa, incloent-hi els seus alumnes, en el procs de presa

    de decisions que afecten el nostre centre.

    La situaci socioeconmica de les famlies dels nostres alumnes s fora heterognia donades

    les prpies caracterstiques del municipi on es troba la nostra escola. Aix, les caracterstiques

    principals de Calvi que ajuden a descriure el context de la zona d'intervenci d'aquest projecte,

    sn les segents:

    Elevada dependncia del turisme de l'economia del municipi, principalment del model

    madur de sol i platja, de baix nivell adquisitiu i de la frmula tot en un. Amb noms el

    2.9% de la superfcie de Mallorca, les dades del 2009 mostren que Calvi es el territori

    de Mallorca que ms places turstiques alberga, amb un total de 59.273, s a dir, el 21%

    del total de places turstiques de lilla, seguit de Palma, amb un 15%.

    Aquesta dependncia del turisme es reflecteix clarament en una marcada estacionalitat.

    Hi ha una gran diferncia, de 15.8 punts, entre la taxa datur al hivern i a lestiu a Calvi

    (en el 2009 va oscillar entre un 9.78% al juliol i un 25.58% al desembre),

    significativament ms acusada que la diferncia a nivell de mitjana de Balears (de 7.9

    punts, amb un 11.9% en juliol i un 19.8% en desembre).

  • 4

    Creixent i elevada densitat de poblaci al municipi (357,06 hab./km), la qual s

    notablement superior a la mitjana de Balears (300,9 hab./km), segons dades del padr a

    1 de gener de 2009.

    Elevada dispersi geogrfica: gaireb el 50% de la poblaci es concentra en noms 5

    nuclis de poblaci, d'un total de 36.

    Elevada proporci d'estrangers a Calvi, segons dades del padr de 2009, un 36.4%,

    molt superior a la mitjana de la Comunitat Autnoma (21.7%). No obstant aix, en

    proporci, menys en edat de treballar (73.1% vs 78.4%), probablement pel gran nombre

    de residents majors de 65 anys dels pasos del nord d'Europa.

    Teixit empresarial: a Calvi hi ha en proporci menys indstria que en Illes Balears, i

    ms comer, restauraci i bars.

    Pel que fa a la poblaci, una de les caracterstiques principals de lestructura demogrfica del

    municipi s lexistncia duna poblaci proporcionalment ms jove que la mitjana de la

    comunitat autnoma (com indica el menor valor de lndex denvelliment) i dun collectiu

    destrangers molt important i comparativament ms significatiu que en la resta de Balears (un

    36% de la poblaci del municipi). De la poblaci estrangera, en el cas de Calvi la major part

    (81.5%) prov de paises de la Uni Europea, mentre que a nivell de Balears, la procedncia

    UE/no UE est bastant equilibrada. A ms a ms, cal destacar lexistncia al nostre nucli dun

    collectiu de famlies procedents daltres pasos de fora de la Uni Europea, o recentment

    integrats, com la Xina, el Marroc o pasos de lest dEuropa. No obstant aix, podem afirmar que

    Son Ferrer s el nucli amb menys presncia de poblaci estrangera del municipi de Calvi.

    Distribuci poblaci

    Edat laboral: 74%

    Edat escolar: 19%3 Edat: 7%

  • 5

    La realitat social i lingstica de Son Ferrer ve definida per un altssim ndex dimmigraci

    peninsular que arrib a la nostra illa al voltant de la dcada dels anys 60, 70, 80 i 90, coincidint

    amb un perode desplendor econmica al terme municipal de Calvi i, per extensi, a les Illes

    Balears. Aquest fet, conjugat amb una alta dependncia del sector serveis i amb una realitat

    sociocultural amb un ndex destudis superiors molt inferior a la mitjana de lestat, provoca que la

    competncia lingstica del nostre alumnat es vegi malmesa de forma molt acusada.

    s, doncs, un objectiu del nostre centre potenciar al mxim la competncia lingstica de

    lalumnat de la nostra escola, desenvolupant totes les mesures previstes a la Concreci

    Curricular i a les programacions didctiques i daula. No obstant aix, i malgrat sestableixin tots

    els mecanismes adients, s evident que la realitat sociolingstica de la zona requereix una

    potenciaci de la llengua catalana, prpia de les Illes Balears, si all que volem s que els infants

    del nostre centre acabin letapa deducaci primria amb una competncia lingstica en les dues

    llenges oficials de la nostra comunitat autnoma.

    Actualment, i segons les proves IAQSE realitzades els darrers tres cursos acadmics, el nostre

    centre obt els segents resultats de mitjana a cadascuna de les rees:

    Llengua catalana Llengua castellana Llengua anglesa

    76,53 73,31 67,41

    Aquests resultats, obtinguts amb un Projecte Lingstic vigent des de lany 1997, mostren un

    equilibri entre les dues llenges oficials de la comunitat malgrat lensenyament sigui

    majoritriament en llengua catalana, de tal manera que lescola pallia el dficit que aquesta

    llengua presenta en el context ms immediat. Aix mateix, els resultats tamb mostren la

    necessitat de potenciar la llengua anglesa per tal de potenciar al mxim la competncia

    lingstica de lalumnat en aquesta llengua.

    Finalment, i abans dexposar les caracterstiques metodolgiques i horries del projecte del

    nostre centre, cal esmentar les dades sociolingstiques de lalumnat de Son Ferrer obtingudes a

    partir duna enquesta efectuada durant el curs 2010/2011 i amb una mostra total de 396

    alumnes.

  • 6

    Resultats percentuals dels diferents tems analitzats

    La mitjana de coneixement de les diferents llenges s sobre una puntuaci mxima de 3. Les llenges incloses sota lepgraf sn: francs, portugus, gallec, neerlands, romans, taglog, alemany, itali, xins, rab i blgar.

    Llengua ms habitual a casa Catal: 3,6% Castell: 83,3% Catal i castell: 4,1% Angls: 3,2% Altres1: 5,9%

    Llengua ds amb la mare Catal: 5,9% Castell: 77,7% Catal i castell: 5,5% Angls: 4,1% Altres2: 6,8%

    Llengua ds amb el pare Catal: 6,2% Castell: 82,9% Catal i castell: 4,3% Angls: 2,8% Altres: 3,8%

    Llenges ds amb els germans/es Catal: 4,6% Castell: 83,3% Catal i castell: 5,2% Angls: 3,4% Altres: 3,4%

    Mitjana de coneixement de les diferents llenges per part de la mare (llegeix) Catal: 1,40 Castell: 2,86 Angls: 0,94

    Mitjana de coneixement de les diferents llenges per part de la mare (escriu) Catal: 1,09 Castell: 2,83 Angls: 0,85

    Mitjana de coneixement de les diferents llenges per part de la mare (parla) Catal: 1,14 Castell: 2,87 Angls: 0,95

    Mitjana de coneixement de les diferents llenges per part de la mare (entn) Catal: 1,77 Castell: 2,87 Angls: 1,09