Producció Ecològica de Citrics

  • Published on
    28-May-2015

  • View
    1.212

  • Download
    0

DESCRIPTION

Charla sobre cultivo ecolgico de ctricos en la V fira de la clementina de Bitem

Transcript

<ul><li> 1. PRODUCCI ECOLGICA DE CTRICSJoan Miquel Segura MartnezEnginyer Tcnic Agrcola - LHort dAigua Olivawww.joanmsegura.es Telf. 618 31 73 29</li></ul> <p> 2. QUE S PRODUCCI ECOLGICA?LaProducci Agrria Ecolgica(PAE)sunconjuntdeprctiquesagrcolesbasadesen el coneixement agrari tradicional actualitzat encaminat a produir aliments saludables, tant peralconsumidor,comperalproductorilentorn,senseferservirfertilitzantsniplaguicides qumics.Pertaldegarantirelproductedavantelsconsumidors,existeixunanormativadeeuropea, elReglamentCE834/2007sobreproducciietiquetatdelsproductesecolgics,alqueshan desotmetretotselsoperadors(productors,transformadorsienvasadors).Objectius: Produiralimentsdemximaqualitatnutritiva,sanitriaiorganolptica. Preservarlaseguretatalimentria. Sermediambientalmentsostenibleieconmicamentrendible. Afavorireldesenvolupamentrural. Treballardeformaintegradaambelsecosistemes. Augmentaromantenirlafertilitatdelssls. Empraralmximelsrecursosrenovablesilocals. Evitarlesformesdecontaminaciquepuguinresultardelestcniquesagrries. Mantenirladiversitatgenticadelsistemaagrariidelseuentorn. Permetrequeelsagricultorsobtinguinunsingressossatisfactorisirealitzinuntreballgratificantenunentornlaboralsaludable.Joan Miquel Segura MartnezEnginyer Tcnic Agrcola - LHort dAigua Olivawww.joanmsegura.es Telf. 618 31 73 29 3. PRINCIPIS DE LA PAE (I)Lobjectiu fonamental de lagricultura ecolgica s obtenir aliments de mxima qualitat, en refernciaalessevespropietatsnutricionals,sanitriesiorganolptiques.Lagricultura ecolgica no pretn tant maximitzar la producci, com fer-la compatible amb lestabilitatdelagrosistema.Pertantlestcniquesempradeshaurandecomplirunasriede principis:1. Evitar al mxim totes aquelles formes de contaminaci ambiental que puguin resultar de les tcniques aplicades durant els processos de producci. Enlagriculturaecolgicanosutilitzenadobsqumics,sadir,aquellsadobsqueshanobtingut mitjanant sntesi qumica del nitrogen de laire i per solubilitzaci pertractament qumic de minerals naturals. Aquests processos requereixen gransquantitats denergia i sn contaminants. A ms, s fcil que aquests adobs solublesinterfereixinnegativamentenelsprocessosnaturalsdelsecosistemesi,enelcasdelsadobsnitrogenats,contamininlesaigessuperficialsisub-terrnies. Totselplaguicidesiherbicidescompostosperproductesqumicsdesntesioprodutsperenginyeriagenticaestanprohibits.Joan Miquel Segura MartnezEnginyer Tcnic Agrcola - LHort dAigua Olivawww.joanmsegura.es Telf. 618 31 73 29 4. PRINCIPIS DE LA PAE (II)2. Proporcionar als cultius i als ramats les condicions vitals que els permetin dur a terme un desenvolupament el ms natural possible.3. Emprar al mxim els recursos renovables, reciclant tots els residus generats a lexplotaci.4. Integrar, en la mesura del possible, les activitats agrcoles i ramaderes. Elsanimalsjuguenunpaperimportanttancantelsciclesdenutrients,aportantfemperaladobatdelsconreusipermetentampliarlavarietatdelesrotacionsamblaintroduccideconreusfarratgers.2. Mantenir la diversitat gentica del sistema agrari i del seu entorn immediat, treballant amb aquelles espcies, varietats i races ms adaptades a les condicions locals, potenciant sobretot la recuperaci i millorament de les autctones.Joan Miquel Segura MartnezEnginyer Tcnic Agrcola - LHort dAigua Olivawww.joanmsegura.es Telf. 618 31 73 29 5. PRINCIPIS DE LA PAE (III)6. Utilitzaci ptima i equilibrada dels recursos i potencial local: la finca ecolgica ha destar plenament relacionada amb el medi que lenvolta de dun punt econmic i social. Hem dutilitzar preferentment els recursos propis de la nostra zona (residusorgnics, varietats locals, m dobra, etc) aix com orientar les nostresproduccionspercobrirlesnecessitatsdelmercatlocal.Aquestarelaciambelmedi que ens envolta ha de ser equilibrada i mtuament enriquidora,contribuint,enlamesuradelpossible,alaconservacidelmediambient.6. En general, laprofitament i potenciaci de tots els mecanismes i equilibris naturals dels sistemes agrcoles, els quals han de treballar a favor de lagricultor i ramader, i no en contra dells.Joan Miquel Segura MartnezEnginyer Tcnic Agrcola - LHort dAigua Olivawww.joanmsegura.es Telf. 618 31 73 29 6. FERTILITZACI EN PAE DE CTRICS (I) Lafertilitzacidelterrenydedicatalagriculturaecolgicasundelspilarsdaquestaformadecultiu. En lagricultura ecolgica no es pretn nodrir directament la planta, sin estimular elconjunt, s a dir el sl i la planta, mantenint o millorant la fertilitat del sl afavorint elcomplex argil- hmic i el desenvolupament dels microorganismes del sl. Lamatriaorgnicaslabasedelafertilitzaci,encaraquetambespodenutilitzarcomafertilitzants labonat en verd que consisteix a conrear i enterrar una planta, perqu endescompondreesconverteixienabonament,especialmentutilitzantlleguminoses,aquestesenriqueixenelslespecialmentennitrogengrciesabacterisqueviuenenlessevesarrelsique fixen el nitrogen atmosfric, i que la planta en ser enterrada cedeix al sl en formadabonament. Contrriament al que es creu, mantenir el sl cobert, ajuda a conservar millorantlaprofitamentdelaiguaielsnutrients.Semprarancobertesvegetalsvives,embuatat,etc. Els abonaments minerals que es poden utilitzar sn els procedents de fonts naturals quehaginestatextretsperprocessosfsics. s molt prctic que el fertilitzant sigui de producci prpia, un dels ms utilitzats s laproduccidecompost. Joan Miquel Segura Martnez Enginyer Tcnic Agrcola - LHort dAigua Oliva www.joanmsegura.es Telf. 618 31 73 29 7. FERTILITZACI EN PAE DE CTRICS (II) Detalls prctics LaportNitrogenatslimitataunmximde170UF/Ha.(moltjustperalsmarcsdeplantacihabitualsde400a500arbres/Ha. Complement amb fertilitzaci mineral de macronutrients (sulfats de potasa o magnesi,roquesfosfriques). Complementdemicronutrients(sulfatsdecincimangans,quelatsdeferro,etc. Fertilitzaci foliar important en moments puntuals, s de cremes de algues i aminocidsdorigenvegetal. Joan Miquel Segura Martnez Enginyer Tcnic Agrcola - LHort dAigua Oliva www.joanmsegura.es Telf. 618 31 73 29 8. MANTENIMENT DEL SL (I)BiolgicAterrahihadeformanaturalunainfinitatdorganismesviusqueefectuenunconreucontinuat:les arrels en explorar a la recerca daigua i nutrients, els cucs, insectes i rosegadors, amb les seves galeries,altresorganismesamblessevesexsudacionsiresidusqueajudenaunirlespartculesdargila ihumus.Tampoccalmenysprearlagranquantitatdematriaorgnicaqueaportenaquestsorganismesaixcom laconversidelamatriaorgnicaenmaterialassimilableperlesplantes.Diversesexperinciesrealitzadeshandemostratqueeltreballbiolgictavantatgessobreelmecnic. Comsn: No sespesseix el sl en passar pel sl, el que comunament passa en treballar la terra amb maquinriaiqueobligaarealitzarcadacerttempsuntreballmsprofund. Entallarlherbaideixar-lacomembuatatesprodueixendiversesmillores,dunabandaelsolno assecaelterrenyconservantlahumitatidaltrabandaserveixdeproteccialsmicroorganismesi altresorganismes.Daltrabanda,lesplantesadventcies,otambmalesherbes,serveixendehostealsinsectestils, absorbeixen el nitrogen que duna altra manera es perdria en evaporar a latmosfera i que desprs tornenacediraterraenconvertirencompost.Isilaplantatarrelsprofundescomlalfals,elquemenja lavaca,llavorsextreunutrientsquedunaaltramaneraresulteninaccessiblesperaaltresplantesamb sistemes radiculars menys capaos daprofundir. Per evitar que el camp sompli dadventcies, es realitzenrotacionsdecultiuambfalsessembresiprogramesdabonatequilibrat.Joan Miquel Segura MartnezEnginyer Tcnic Agrcola - LHort dAigua Olivawww.joanmsegura.es Telf. 618 31 73 29 9. MANTENIMENT DEL SL (II)Mecnic (I)Noconreudelterreny,segadelherbaimantenimentdelacobertavegetal. sdedesbrossadoresomoledorespelcentredelfrauisegamanualJoan Miquel Segura MartnezEnginyer Tcnic Agrcola - LHort dAigua Olivawww.joanmsegura.es Telf. 618 31 73 29 10. MANTENIMENT DEL SL (II)Mecnic (II)Encoixinatambmaterialsinertsono.Joan Miquel Segura MartnezEnginyer Tcnic Agrcola - LHort dAigua Olivawww.joanmsegura.es Telf. 618 31 73 29 11. MANTENIMENT DEL SL (III)EncoixinatambcrostadepJoan Miquel Segura MartnezEnginyer Tcnic Agrcola - LHort dAigua Olivawww.joanmsegura.es Telf. 618 31 73 29 12. MANTENIMENT DEL SL (IV)Mecnic (III) Encasdenecessitatdeconreu,laprincipalcondiciquehadecomplirunarreu,snovoltejarelslenprofunditatpernoalterarlordrenaturaldelsl,treballantambsainoabusant dels mateixos, evitant en part daquesta forma els efectes indesitjables delconreumecniccomlamineralitzacidelslilacompactacidelmateixpelpesdelamaquinria.Joan Miquel Segura MartnezEnginyer Tcnic Agrcola - LHort dAigua Olivawww.joanmsegura.es Telf. 618 31 73 29 13. COBERTA VEGETAL (I)Lefectesobre lafertilitatdelslrauen: Milloralestabilitatestructuraldelsl.Lescobertesvegetalsprotegeixenelsl contralerosi, perquimpedeixenel cop directe delapluja, millorenlainfiltraci,actuencoma barreracontraelvessament,isubjectenlaterraamblesarrels.A ms lexistnciadespciesambdiferentssistemesradicularsfa quelesarrelspenetrin elsubslcompactat afavorintlaformacidemacropors. Milloraelbalanhdricjaquemillorenlemmagatzematgedaigua enelsl,en augmentar lainfiltraciidisminuirlevaporacide laiguaquees trobasotalacobertaenlespoquesmscaloroses.Lamancadecobertavegetalaugmentala insolacisobreelslfacilitantlaprduadaigua.Unterrenydesprovetdevegetaci estexposat de manera directa alsol,augmentantlasevatemperatura,produintlevaporacidelaiguaquecont,laformacidesquerdesdedessecacienlesargilesilasevaendurimenta. Milloraelcontingutdematriaorgnica.Laportacidemassavegetalilamajor diversitatedficatilpermet augmentar el contingut dematriaorgnicaa la cap a ms superficialdel sl.A msdepresentarunamajordisponibilitatdemacroimicronutrientsperalcultiu.Realitzarunbonmaneigdelacobertavegetaltambtunefectebeneficissobreelcontroldeplaguesimalaltiesjaquelaugmentdebiodiversitatvegetalcomportaunamajordiversitatdalimentimicrohbitatsqueafavoreixenlaugmentdenemicsnaturals. Joan Miquel Segura Martnez Enginyer Tcnic Agrcola - LHort dAigua Oliva www.joanmsegura.es Telf. 618 31 73 29 14. COBERTA VEGETAL (II)COBERTES ESPONTNIES: Sncobertesnormalmenttemporalsimoltheterognies,jaque la sevacomposicivedonadaprincipalmentpelsrecursoshdricsdequesdisposa,elsistemadeconreuosega,etc. Rpidadescomposicidelsseusrestesvegetals,ambunabaixaomoltbaixaproteccidelsl. Lesespciesvegetalsquelacomponensovintsnmoltdiversesdemaneraque la major dificultat que plantejaelcultiuambaquesttipusdecobertavivasladequatmaneigdelesmalesherbes,elquepodria ocasionarcertsproblemes,comlainversideflora. Enel casquesusilasegamecnicaambdesbrossadora, lavegetacipot evolucionarcap aespciesperennes,defcilrebrotirastreres,totesellesdedifcilcontrolambdesbrossadora.COBERTES SEMBRADES: esbasaenlasembraunaodiversesespciesadaptadesalcultiuensecambsembradoresdiverses,ofinsitotambadobadoresdetipuscentrfugaoam.Elpreudelallavor,totiquevariableenfuncideltipusdellavor,enmoltscasospotresultarbastanteconmic. Els avantatgesdelasembrade cobertes, sobretotelsprimersanysdagricultura ecolgica, sla selecci despciesielmillorcontroldelacobertavegetaljaqueesconeixelseucicle,quenormalmentsolserde tardor-hivern. a) Gramniescultivades(civada,ordi,sgol,etc.) b) Gramniaespontnies(fens,brom,etc.). c) Cobertesvegetalsdelleguminosessembrades(veces,trvols,tramussos,altres). d) Cobertesformadesabasedunabarrejadellavorsdegramniesilleguminoses(veces,civada).Joan Miquel Segura MartnezEnginyer Tcnic Agrcola - LHort dAigua Olivawww.joanmsegura.es Telf. 618 31 73 29 15. TIPUS DE COBERTESVEGETALSTaula 4.- Espcies ms comuns en la zona mediterrnia, tils en agricultura ecolgica. (de Domnguez Gento, Rosell Oltra y Aguado,2002).ESPECIE DOSI1 M.V.2 / M.S.3N OBSERVACIONS4LEGUMINOSES (Simbitiques amb bacteris Rhizobium) anuals (de curt perode de cultiu, discontinu) Sensible al fro; semi-erecta (necesita tutor, se asocia a gramneas o similar), raz profunda.Vea (Vicia sativaL.)50-10040/8100 Abundanciaenpulgones,atraedepredadoresgeneralistas.350mm.P/O.Edrols (Vicia ervilia(L.)Willd.) 20-80 30-40/3-8 Tapizante,suelocalizo;razprofunda.250mm.P/O.Faba farratgera (V. fabaL.var.Equina)150-200 30-40/3-8 50 Terrenosarcillososycalizos.Resistefro.SisecosechatenemosmenorM.V.(20-25t/ha).O. NoesunbuenfijadordeN,perotienemuybuencrecimiento,sobretodoeninviernomediterrneo.Psol farratger (Pisum sativumL.)150-200 15-40/3-8 Sisecosechaseobtienenentre8-25t/hadeM.V.P/O.Cacauet (Arachyshypogaea L.) 130-200 30-40/3-8 20-60 Terrenosarenososycidos.Cuandoserecolecta,elbalancedeNpuedesernegativo(extrae).P. Semi-erecto,razprofunda,escasacobertura,floresatractivas.Sueloarcillosocalcreo;hay spp.Enclova, sulla (Hedysarum coronariumL.)6-25 25-45/8-15 derazcomestible(H. humileL.).250mm.P/O.Medicago nigra (L.) Krock. M. rugosa, M. Rastrera.Resemillafcilennuestroclima.Colonizanunalto%afinaldeinvierno,agostndosea8-1210-25/2-5truncatula finaldeprimavera(nocompitenporagua).300mm.P/O.Trvol (Trifolium subterraneum L.)6-3010-25/2-5Autosiembra.Resistesequa;pH</p>

Recommended

View more >