Pla Global de Convivència IES ?· Pla Global de Convivència 6 COL LECTIUS IMPLICATS que el professorat…

  • Published on
    23-Jan-2019

  • View
    212

  • Download
    0

Transcript

  • Pla Global de Convivncia

    1

    Pla Global de Convivncia IES Sineu

    PREMBUL Un cop finalitzada la tasca de les distintes comissions de feina que durant les darreres setmanes han analitzat la situaci i els problemes actuals del centre per proposar actuacions concretes per millorar la convivncia, i desprs de lla redacci estudi de les diferents esmenes presentades, es presenta a continuaci el PGC perqu pugui ser conegut per tots els implicats. Sha de considerar que al final de cada curs escolar es podran fer suggeriments per a la millora daquest Pla. Per facilitar-ne la comprensi i la corresponent anlisi, el contingut es presenta organitzat en torn a sis eixos bsics que aglutinen alhora les distintes actuacions que les comissions proposen. Aquests sn els temes entorn als quals shan detectat els principals problemes que avui pateix lIES Sineu i, en conseqncia, sobre els quals es proposa articular totes les actuacions que aquesta proposta especifica amb lobjectiu prioritari de millorar el clima global de convivncia entre tots el integrants de la nostra comunitat educativa:

    1. RESPECTE. Es detecten amb massa freqncia situacions de poc respecte entre lalumnat i, tamb, cap al professorat. Aquestes situacions constitueixen alguns dels principals focus generadors de conflictes en el centre.

    2. ORDRE I CONTROL DINCIDNCIES. Totes les comissions coincideixen en el fet que lordre al

    centre pot i ha de millorar com a un del elements preventius ms eficaos per evitar laparici de conflictes; aix mateix es demanen procediments clars i aplicables per notificar amb concreci i agilitat les incidncies que es puguin produir, com a requisit previ que ha de permetre fer intervencions correctores eficaces.

    3. ASSISTNCIA I PUNTUALITAT. Professors i alumnes podem millorar molt en relaci en aquestes

    qestions. Es proposa en aquest tema ms responsabilitat i comproms per part de tots com a un dels elements claus que contribuiran a millorar lordre i la convivncia.

    4. CONSERVACI I NETEJA DE LES INSTALLACIONS DEL CENTRE. Tots tamb hem coincidit en

    qu el nostre centre est molt brut i en qu embrutem excessivament. Cal una tasca de conscienciaci collectiva per aprendre a tractar les coses amb ms cura i responsabilitat per tal que tots en puguem fer un millor s i puguem aix gaudir del que tenim.

    5. EDUCACI EN VALORS PER A LA MILLORA DE LA CONVIVNCIA I PER A LA PROMOCI DE

    LA SALUT PRPIA I ALIENA. Els continguts particulars de cada una de les matries reben un tractament clar i especfic a cada un dels nivells educatius. En canvi, en relaci als temes de lEducaci per a la Pau i lEducaci per a la Salut, tenim encara un important cam per fer. Al centre es donen moltes situacions que evidencien poca formaci i poca sensibilitat envers aquests temes per part de persones que formen part de la nostra comunitat educativa. Es considera important per aix, especialment per tal de prevenir laparici de conflictes i de situacions de violncia al centre, fer una incidncia clara i permanent en leducaci dels valors universals que assegurin el desenvolupament de persones responsables, tolerants, solidries i no violentes.

    6. GESTI, S I DOTACI DESPAIS. Tamb de manera generalitzada les diferents comissions han

    detectat nombroses situacions de gesti i s deficient dalguns espais concrets del centre que, a vegades, dificulten la bona convivncia entre tots. Tamb tenim alguns problemes de dotaci despais

  • Pla Global de Convivncia

    2

    i recursos que cal atendre a curt i a mig termini per tal de poder treballar junts de manera ms satisfactria.

    A ms dels eixos bsics, dels problemes detectats i de les actuacions proposades, hem cregut tamb convenient especificar el o els collectius implicats en cada cas per tal dassegurar una implantaci global i efica del Pla. Lapartat final sha destinat a concretar actuacions per al bon funcionament dels espais especfics que hauran dassegurar la participaci completa i permanent de tots els integrants de la comunitat educativa. De la mateixa manera que, des del comenament, sha volgut assegurar la participaci de tots els implicats a travs de la constituci de distintes comissions de feina en les quals totes les persones que ho han volgut fer han pogut expressar la seva opini sobre el tema, a partir dara haurem de continuar vetllant perqu aquest sigui un Pla viu i permeable als suggeriments i demandes que qualsevol collectiu dels implicats pugui seguir fent per assegurar la revisi i millora constant del PGC. Per aix es detallen tamb en aquest document concrecions en relaci a quatre espais molt definits, que es consideren claus per facilitar aquesta constant actualitzaci:

    a). La participaci de lalumnat b). La participaci del professorat c). La participaci de les mares i els pares

    d). La Tutoria, com a espai privilegiat per a la participaci, i per a la prevenci i gesti de conflictes. Finalment, hem afegit unes reflexions finals sobre el contingut daquest Pla per facilitar la seva correcta comprensi i interpretaci. Voldrem a ms que fos una convidada sincera a totes les persones que shi troben implicades perqu confin en les intencions positives que ens han mogut a impulsar aquesta tasca i perqu es disposin a treballar-hi de manera compromesa per fer possible una millora efectiva de la convivncia en el nostre centre.

    17 de mar de 2004

    Consell Escolar de lIES Sineu

  • Pla Global de Convivncia

    3

    1. ACTUACIONS QUE ES PROPOSEN

    COLLECTIUS IMPLICATS

    Eix bsic Problemes detectats

    Alum

    nes

    Professors

    Tutors

    Equip directiu

    Pares

    P. no docent

    Altres

    El professorat ms proper intentar aturar la situaci i identificar les persones en conflicte i els instigadors, ja sigui dins el centre o a la sortida, per comunicar-ho al cap destudis i ho anotar per si en un futur reincideix poder actuar i avisar als pares

    x x x 1.1.1. A vegades es produeixen baralles i situacions de poc respecte entre els alumnes del centre

    Primer tractar el tema amb el professor de lrea on sha produt i desprs tractar el tema a tutoria, si no es soluciona.

    x x

    Es treballar a nivell de tutoria els hbits de respecte cap als menors i als iguals.

    x x x

    DO

    No es consentiran abusos ni amenaces per part de cap alumne/a o grup dalumnes.

    x x x x

    1.1.2. Es detecten situacions dabs de poder per part dels alumnes grans sobre el petits Juntament amb els serveis socials corresponents

    sintentar fer un seguiment de les amenaces i abusos fora de lhorari lectiu.

    x SS.SS

    1.1.

    RESPECTE

    1.1.3. Es donen situacions de manca de respecte dalguns alumnes cap al professorat

    Igualment es treballar el tema a tutoria. No es permetr cap manca de respecte al professorat, en cas que succeeixi, a part de la sanci corresponent amb avs als pares, sempre hi ha dhaver una disculpa per part de limplicat.

    x x x x

    Al hall no es pot romandre ni menjar, nicament sha dutilitzar per circular per anar a algun lloc concret. Shan de tancar les portes daccs a linterior i noms permetre anar als banys, controlats per un professor.

    x x

    1.2.

    ORDRE,

    CONTROL

    DINCIDNCIES

    1.2.1. Durant lesplai, molts alumnes romanen al hall Sest negociant amb la Conselleria la construcci

    duna zona coberta al pati. Mentre aix no es faci, els dies que plogui lalumnat podr quedar al hall, per no als passadissos

    x x x

    Conse-lleria

  • Pla Global de Convivncia

    4

    COLLECTIUS

    IMPLICATS

    1.2.2. Als passadissos hi ha poc ordre i es produeixen molts dembossos

    Si un mateix professor t hores seguides amb el mateix grup, es poden deixar 5 minuts de descans dins la mateixa aula. En cap cas es far el descans als passadissos.

    x x

    Si momentniament un professor/a considera que ha denviar un alumne al cap destudis, el directiu de gurdia latendr. Lalumne no ser retornat a laula i lindicar el que ha de fer.

    x x x

    Les taules i les cadires de cada aula tendran una disposici acordada pel departament responsable de laula o pel tutor en cas de les aules grup. En cas que aquesta distribuci es canvi, en acabar la classe, caldr deixar-la com estava abans.

    x x x

    Departament

    responsable

    1.2.3. Hi ha poc ordre dins les aules

    Lequip directiu podr desviar hores de suport del professorat que en tingui i que voluntriament vulguin ajudar a grups amb alumnes conflictius.

    x

    Els alumnes esperaran el transport per efectuar la sortida al hall fins que el professorat acompanyant es faci crrec del grup.

    x x 1.2.4. Es donen situacions de desordre en les sortides i arribades de les activitats complementries i extraescolars

    En arribar duna sortida, els alumnes esperaran al hall amb els professors responsables, que vigilaran que no salteri la dinmica de classes de la resta dalumnat .

    x x

    En els casos en qu el propi professor no hagi pogut solucionar una incidncia ocorreguda dins laula, ha demplenar el full dincidncies i lliurar-lo al tutor.

    x x

    1.2.5. Cal concretar un procediment efica i especfic per notificar les incidncies ordinries

    Quan el tutor rebi una notificaci dincidncia per part dun professor, ha de parlar amb lalumne el ms aviat possible per tal daclarir la situaci i constatar al full dincidncies la seva versi; aquest desprs lhaur de signar.

    x x

  • Pla Global de Convivncia

    5

    COLLECTIUS

    IMPLICATS Si desprs daix no es resol la situaci o si la

    incidncia s prou greu, el tutor o tutora parlar amb els pares, tot avisant - los del fet.

    x x

    En cas que el tutor o tutora ho consideri necessari, la incidncia es tramitar com a amonestaci al cap destudis, que ho comunicar als pares per correu certificat, i aplicar les mesures previstes al RRI

    x x x

    Es proposa emprar les notificacions post-it per comunicar incidncies durant els esplais o als canvis de classe

    x

    Una vegada emplenades es dipositen directament sobre la taula del cap destudis que actuar en conseqncia

    x x

    1.2.6. No existeix un procediment per notificar les incidncies que es produeixen fora de laula.

    Segons els fets notificats, el cap destudis actuar directament o ho passar al/a la tutor/a perqu ho consideri com una notificaci dincidncia.

    x x

    1.3.1. A vegades lassistncia dels alumnes no es controla eficament

    El professorat seguir el sistema establert de control dassistncia, amb el full de faltes lliurat a consergeria desprs de passar setmanalment les faltes a lordinador.

    x x

    Els alumnes no poden botar les barreres del centre ni quedar per fora sense perms. x

    1.3.2. Alguns alumnes surten del centre en horari escolar sense perms

    En cas que un professor trobi un alumne fora del centre o el vegi botant una barrera ho comunicar immediatament al directiu de gurdia que avisar a la famlia i ho comptabilitzar com a una amonestaci.

    x x x

    El professorat de gurdia ha de passar les faltes del grup al qual ha anat a substituir, desprs lliurar aquest llistat al caseller del professor/a substitut/da juntament amb la feina encomanada.

    x

    1.3.

    ASSISTNCIA I PUNTUALITAT

    1.3.3. No queda clar qui controla les faltes dassistncia quan un professor o una professora falta a classe.

    El professorat absent ha de deixar feina encomanada x

    x x

  • Pla Global de Convivncia

    6

    COLLECTIUS

    IMPLICATS que el professorat de gurdia recollir en acabar la

    classe.

    1.3.4. Sovint, els alumnes arriben tard a les classes

    Si un alumne arriba tard a classe sense justificaci desprs de lesplai o a qualsevol canvi de classe se li consignar un retard. Lacumulaci de cinc retards suposaran una amonestaci directa.

    x x

    Organitzar una campanya de conscienciaci per intentar embrutar menys: elaboraci de cartells, tractament del tema a tutoria, etc.

    x x x x

    Fer una distribuci uniforme de les papereres, i adquirir-ne ms si fos necessari.

    Posar papereres de reciclatge per seleccionar el que es tira per tot el pati i posar papereres de reciclatge de paper a les aules i vetllar per que les netejadores ho duguin al contenidor de reciclatge.

    Clavar-les a terra si s possible.

    x

    1.4.1. Desprs dels esplais sacumula excessiva brutcia a les zones exteriors del centre

    Una de les funcions del professorat de gurdia de pati s vetllar per tal que no sembruti el temps desplai x x

    1.4.2. Alguns productes de la cantina generen massa brutor

    Eliminar els envasos innecessaris quan aix sigui possible i sense deixar dinsistir en la utilitzaci de les papereres per a la resta de productes

    x x

    1.4.3. Els passadissos estan molt bruts

    Posar papereres al principi i final de cada passads. Tot el professorat intentar que els alumnes no passin menjar cap als passadissos.

    x x x

    1.4.

    CONSERVACI I NETEJA DE LES INSTALLACIONS DEL

    CENTRE

    1.4.4. Els vestuaris estan bruts i shi acumulen massa desperfectes

    Donat que el manteniment del polisportiu es comparteix amb lajuntament, sactivar la comissi corresponent per solucionar-ho. Aquesta comissi es reuneix mensualment i rep suggeriments a travs dels professors deducaci fsica i de lAMIPA

    Incloure en la neteja les estores del polisportiu.

    x

    Com

    issi especfica

    i dep. EF

  • Pla Global de Convivncia

    7

    COLLECTIUS

    IMPLICATS

    1.4.5. Els banys sembruten excessivament

    Els banys es fan nets desprs de cada esplai, es controlar que els alumnes no embrutin innecessriament i que el sistema de neteja funcioni. Quan es detecti el no compliment daquestes condicions els alumnes avisaran el seu tutor o a qualsevol membre de lequip directiu.

    Posar paper amb freqncia.

    x x x x

    Es demana als alumnes que detectin que algun alumne embussa o embruta intencionadament els vters i que avisin al seu tutor o a qualsevol membre de lequip directiu

    x x x

    1.4.6. Es produeixen freqents desperfectes als banys

    Qualsevol alumne que detecti desperfectes als banys ho ha de comunicar immediatament al seu tutor o a qualsevol membre de lequip directiu

    x x x

    Hi ha dhaver un encarregat (en un principi el subdelegat) que analitzar la situaci de laula abans de comenar la classe. Si aquesta no est en bones condicions demanar perms al professor per avisar al directiu de gurdia. Aquest avisar el grup classe que anteriorment ha utilitzat laula, que ser lencarregat de fer laula neta al segent esplai controlat pel professor que tenien. Si no ha estat aquest grup el que ha ocasionat la brutcia, faran laula neta igualment per no haver donat lavs oportunament

    x x x

    El professor procurar que laula quedi en bones condicions, sobretot en qestions de neteja, taules, cadires ... A punt per a lhora segent i la pissarra es deixar esborrada. Es tendr especial cura de pintades, ratllades a les taules, etc.

    x x

    No es pot menjar ni beure dins classe. No seguir les indicacions del professor en aquest aspecte s motiu de sanci

    x x

    1.4.7. Les aules sembruten excessivament

    Abans dels esplais totes les finestres han de quedar tancades.

    x x

  • Pla Global de Convivncia

    8

    COLLECTIUS

    IMPLICATS A darreres hores dutilitzaci duna aula (consultar

    lhorari daula penjat a la porta) les cadires han de quedar damunt les taules i les finestres tancades.

    x x

    1.4.8. Algunes taquilles estan rompudes i no sempre sutilitzen correctament

    Es nomenar un responsable de lAMIPA que les gestiona per tal de fer un seguiment ds i manteniment de les mateixes.

    x

    Els professors de gurdia estaran presents a les diferents zones conflictives del pati per evitar que es fumi

    x x

    Els professors de gurdia entraran regularment als banys per controlar la presncia de tabac

    x x

    Al moment que un professor trobi fumant un alumne avisar immediatament al cap destudis, que informar els pares automticament. Al primer avs hi haur una amonestaci.

    x x x x

    1.5.1. Hi ha alumnes que fumen als banys i a determinades zones del centre

    Per avisar daquestes incidncies sutilitzaran les notificacions post-it.

    x x

    1.5.2. Hi ha alumnes que consumeixen drogues

    En cas de trobar un alumne consumint drogues es demandar compareixena immediata dels pares amb possibilitat davisar a la Gurdia Civil.

    x x x x

    Gurdia

    Civil

    1.5.3. Alguns productes sn contraris a leducaci per a la salut

    Proposar que la retirada daquests tipus de productes consti a la futura contracta de cantina

    Cantinera

    C. Escolar

    Els fumadors han de tenir el seu propi espai apropiat sense que sigui ni la sala de reunions (de professors/ores) ni els departaments.

    x

    El professorat fumador posar molta atenci a no fumar en presncia dalumnat o a llocs on es pugui veure des del pati o aules.

    x

    1.5.

    EDUCACI EN VALORS PER A LA MILLORA DE LA

    CONVIVNCIA I PER A LA PROMOCI DE LA SALUT PRPIA I

    ALIENA

    1.5.4. El professorat fumador no disposa despai adient

    Utilitzar un llistat de temes (Palestina Israel ...) com a fil conductor per a leducaci per a la Pau a 2n cicle dESO: xerrades, pellcules, exposicions...

    x

  • Pla Global de Convivncia

    9

    COLLECTIUS

    IMPLICATS Treballar el tema de la Pau a totes les rees dESO a

    partir de materials ja existents o de creaci prpia. x

    A les gurdies de pati, vigilar especialment el respecte cap a les persones.

    x x

    Evitar ls de paraules ofensives cap als altres. x x Es proposa fer un tractament dels temes per nivells.

    Determinats departaments es faran responsables de la seva coordinaci.

    x DO

    Es comunicar als pares el moment en qu es tracta cada tema. Aix podran aprofitar per parlar-ne a casa.

    x x

    1.5.5. Existeix un gran desconeixement en temes de sexualitat, drogues, bulmia, anorxia, etc. Aquestes iniciatives tamb es posaran en coneixement

    de lAMIPA per si troba convenient organitzar alguna activitat complementria: xerrades, colloquis...

    x x

    Animar i facilitar la reserva dentrepans en arribar a les 7:45h

    x x x Cantina 1.6.1. La cantina s molt petita i el personal resulta insuficient

    Proposar a la Conselleria lampliaci de la cantina. x Cantina Es recordar a lalumnat que no hi ha servei de bar

    entre classes x x x x Cantina

    Les mquines de begudes no es podran utilitzar entre classes

    x x 1.6.2. Hi ha servei de bar entre classes i desprs dels esplais Lequip directiu tancar laccs a la cantina i

    controlar que no es vengui desprs de tocar el timbre.

    x x x

    1.6.3. Alguns alumnes juguen a cartes i a altres jocs de taula a la cantina

    nicament es permetr per part dalumnes de batxillerat si no estan atesos per un professor en aquell moment. Es comprovar que siguin jocs ldics, nicament

    x x

    Lalumnat pot deixar les motxilles davant laula on tindr classe desprs de lesplai, per seguidament sortir al pati.

    x

    1.6.

    MILLORA EN LA GESTI I DOTACI DELS

    ESPAIS

    1.6.4. La circulaci pels passadissos s poc fluda

    Els alumnes no poden romandre ni circular pels passadissos durant lesplai.

    x

  • Pla Global de Convivncia

    10

    COLLECTIUS

    IMPLICATS

    x x

    1.6.5. Es detecta una excessiva afluncia dalumnes per la zona dels departaments

    El professorat atendr lalumnat individualment en els

    espais consignats i pactats prviament. Lalumnat no pot accedir a la zona dels departaments

    excepte durant els esplais. L a resta dhores, excepcionalment, el professorat

    sortir a consergeria quan lalumne solliciti parlar amb ell.

    x

    1.6.6. Manquen seients al pati Es posaran ms seients, abeuredors i altres elements

    que convidin a passar els esplais al pati: zones enjardinades, pilotes de bsquet, ...

    x

    Sassegurar que tots els banys estiguin oberts durant els esplais i entre classes.

    x 1.6.7. Durant els esplais no hi ha suficients banys oberts amb la seva corresponent dotaci

    Es vetllar per tal que no falti paper higinic. Els alumnes que detectin la manca de paper ho poden comunicar a consergeria.

    x x

    1.6.8. Cal millorar la qualitat del transport

    Per tal de vetllar per la qualitat del transport es duran a terme reunions a principi i mitjan curs entre els transportistes i lequip directiu. Per aix es recolliran suggeriments per part de la comunitat educativa

    x x x

    Transportistes

    1.6.9. El cost del transport a batxillerat es considera excessiu

    Es crear una comissi amb representants de lequip directiu, de lAMIPA i dels transportistes per tal de negociar els preus i les condicions del transport de batxiller abans diniciar el curs. La gesti posterior anir a crrec dels transportistes.

    x x x

    Transportistes

    Especialment els dies de pluja i mal temps el professorat corresponent arribar el ms prest possible perqu lalumnat no hagi desperar a la intemprie.

    x x

    1.6.10. Les aules prefabricades tenen molts dinconvenients

    Abans dels esplais i en acabar la jornada lectiva han de quedar els vidres tancats per evitar lentrada dobjectes de lexterior.

    x x

  • Pla Global de Convivncia

    11

    COLLECTIUS

    IMPLICATS Quant a lordre i control de desperfectes, les aules

    prefabricades es consideraran com a aules normals. x x

    1.6.11. A algunes aules manquen cortines i aix provoca situacions denlluernament pel sol i dificultats de concentraci

    Quan la disponibilitat econmica ho permeti es collocaran cortines a la cara nord de linstitut i a les aules prefabricades, amb aquest ordre de prioritats

    x

    Es crear una comissi formada per professorat del departament de msica i els alumnes de 4t dESO que han escollit lassignatura de msica com a troncal. Aquesta comissi sencarregar de posar msica durant els esplais i tendr en compte el suggeriments que puguin fer la resta dalumnes o professors. Tamb podran triar el tipus de timbre musical i assegurar-se que se senti en tots els indrets del centre. Per altra banda, el primer i darrer timbre de cada dia sha de reforar amb lestndard (ring), per tal que quedi clar el comenament i el final de la jornada.

    x x

    Dep. M

    sica

    1.6.12. La msica que es posa durant els esplais i la que sutilitza per als canvis de classe no agrada a tothom o a vegades es troba poc adient 1.6.13. No se sent el timbre des de totes les aules

    Aquesta comissi establir el seu propi sistema de funcionament. Entre altres t la possibilitat demular una emissora de rdio durant els esplais

    x Msica

  • Pla Global de Convivncia

    12

    2. CONCRECI DELS ESPAIS ESPECFICS DE PARTICIPACI A). La participaci de lalumnat Per tal dassegurar una implantaci satisfactria del Pla, un dels elements claus que haurem de promoure s la participaci permanent de tot lalumnat. Com sha vist en el conjunt dactuacions proposades, sovint un dels collectius permanentment implicats en el correcte desenvolupament del Pla sn els alumnes. Per aconseguir aquest context de permanent collaboraci, s fonamental que aquests disposin despais adients de participaci per fer suggeriments, per expressar queixes, per resoldre interrogants,... en definitiva, per fer sentir la seva veu, i per obtenir respostes satisfactries a les seves necessitats. El fet que lalumnat hagi pogut expressar la seva opini sobre els problemes que pateix lIES i hagin quedat recollides en aquest document les seves propostes, s una primera mostra de coherncia del Pla que volem que tengui continutat en la resta dactuacions que es duguin a terme. Segurament lespai ms adient de participaci de lalumnat haur de continuar essent el de la Junta de Delegats; per aix es recull tamb:

    El comproms que assumeix lEquip Directiu per vetllar perqu aquest sigui un espai real i institucionalitzat de discussi i participaci de lalumnat en totes aquelles qestions que els puguin afectar. En aquest sentit, es continuar impulsant aquest espai com sha anat fent en els darrers anys, tot assegurant la comunicaci de lequip directiu amb la Junta a travs de reunions peridiques i amb la celebraci al menys un cop cada curs dunes jornades formatives per als alumnes delegats i de cada grup. Aquest any proposam la possibilitat de posar en marxa una iniciativa especfica per promoure la formaci de mediadors per a la resoluci de conflictes entre iguals.

    Tot i que es detallaran aquestes qestions en lapartat d) de la Tutoria, a ms:

    Ser fonamental que els tutors facilitin als alumnes delegats que sempre disposin daquest espai lectiu per informar, discutir i analitzar amb els grups dalumnes tots els assumptes que els afectin i preocupin.

    Aix mateix es recorda a tot lalumnat, sigui o no delegat/a de grup, que lequip directiu continuar

    facilitant en tot moment la seva participaci i collaboraci, tot escoltant de manera personalitzada i amb tota la discreci que calgui, qualsevol comunicaci que lalumnat tengui necessitat dexpressar per seguir millorant la convivncia del centre.

    A ms, es facilitar la creaci duna associaci dalumnes, sempre que existeixi inters perqu aix es

    faci. B). La participaci del professorat s tamb fonamental que el professorat no deixi dopinar i de fer suggeriments al Pla perqu aquest es mantingui actualitzat i sigui una eina realment til i prctica. Per aix, cal comptar amb espais especfics de discussi que animin a la participaci del professorat a proposar millores amb sentit crtic, per sempre constructiu. Per aconseguir-ho es proposa posar esment a les segents qestions:

    Consideram que la tasca de dinamitzaci que poden fer els caps de departament amb el seu grup de professors especfic s clau per assegurar que lopini daquests arribi de manera objectiva a les

  • Pla Global de Convivncia

    13

    reunions de la Comissi de Coordinaci Pedaggica. Cal reservar espais concrets i definits a les reunions de departament i cal comprometres a fer circular la informaci en una i altra direcci per promoure una participaci real i permanent del professorat en el PGC. Amb aquest sentit, demanam que sempre que sigui possible, es treballi amb un sentit ms preventiu, per tal danticipar situacions potencials de conflictes a vegades innecessaris que, si es comuniquen a temps, entre tots podem neutralitzar.

    Per discutir aquests i altres temes, sempre que el cap de departament ho requereixi, podr comptar

    amb la presncia dalgun membre de lequip directiu a la reuni del departament; de totes formes, sistemticament, el director assistir a una de les reunions de principi de curs.

    En coherncia amb aquesta demanda de collaboraci, lequip directiu haur de vetllar per assegurar

    que els temes de la millora de la convivncia no deixin de ser tractats a les reunions de les CCP, (tot i que es tracta de qestions que no sn de la seva competncia), tot assegurant espais suficients per al seguiment i avaluaci contnua de les actuacions que progressivament saniran posant en marxa.

    Tamb caldr assegurar la participaci permanent del professorat a travs de les reunions

    peridiques amb els tutors i a les dels equips docents. Lanlisi peridica de la situaci grupal, i no noms el tractament de casos individuals, ha de permetre replantejar sempre que calgui qualsevol intervenci que es proposi per generar el mxim de satisfacci possible entre tots els implicats.

    C). La participaci de mares i pares La participaci dels pares en el desenvolupament del Pla s una altra de les peces claus que haurem de considerar per obtenir resultats satisfactoris. En el treball realitzat per les comissions sha detectat entre daltres, la necessitat de millorar la comunicaci del centre amb les famlies amb una i altra direcci; per aix,

    A nivell individual, volem continuar assegurant una comunicaci bidireccional amb qualsevol de les famlies del nostre alumnat. Disposam, per fer-ho, despais concrets a nivell de tutoria, Departament dOrientaci, Equip Directiu, a ms de la possibilitat de rebre atenci per part de qualsevol professor/a del centre.

    A nivell collectiu, es continuar dedicant cura i atenci a la necessitat de mantenir permanentment

    informats els pares i mares sobre totes aquelles qestions que els puguin afectar i que ja es troben recollides en el Pla dAcci Tutorial: reunions de benvinguda a principi de curs i reunions dinformaci acadmica i professional durant el 2n o 3r trimestre.

    Per, a ms, i per tal dassegurar que les famlies disposin sempre despais especfics i eficaos de collaboraci i participaci amb el centre, aquest document proposa concretament iniciar les segents actuacions amb lAMIPA:

    Al manco una vegada per trimestre hi haur una reuni entre la directiva de lAMIPA i la directiva del centre per intercanviar informacions dinters

    LAMIPA assegurar una bona difusi de la informaci vers tot lalumnat Un membre de lAMIPA formar part de la comissi pel seguiment del poliesportiu juntament amb un

    responsable de lAjuntament, la cap del departament dEducaci Fsica i el director o persona amb qui delegui.

    Per tal de renegociar el cost del transport dels alumnes de batxillerat, un altre membre de lAMIPA formar part de la comissi que es constituir per atendre aquesta qesti.

  • Pla Global de Convivncia

    14

    D). La Tutoria, com a espai privilegiat per a la participaci, i per a la prevenci i gesti dels conflictes. La dimensi preventiva del PGC ha de tenir la seva mxima expressi en el desenvolupament satisfactori de lAcci Tutorial. La comissi que ha treballat sobre el tema considera que la Tutoria s per excellncia lespai anticipatori i preventiu de la majoria de situacions potencials de conflicte. Un grup que es comunica permanentment de manera autntica, per sempre respectuosa, obt un clima de convivncia ptim per treballar de manera efica i satisfactria. Aquesta s la millor inversi que es pot fer per evitar els conflictes interpersonals entre lalumnat i amb el professorat que tant desgasten i dificulten la nostra prctica educativa. Per promoure un funcionament realment ptim de la Tutoria sobretot caldr posar esment a les segents qestions:

    Lespai lectiu de la tutoria ha de ser utilitzat sempre que es pugui per aconseguir que el funcionament del grup pel que fa als temes de convivncia sigui el ms satisfactori possible. Les activitats estructurades que es proposen al Pla dAcci Tutorial mai han de prendre el lloc a aquesta tasca de seguiment grupal permanent que els tutors hauran dassegurar i tendran, per tant, un carcter complementari i espordic. El Departament dOrientaci facilitar per aix assessorament i recursos educatius per millorar el funcionament del nivell socio-afectiu de laula i pautes per utilitzar la tcnica de lAssemblea com a recurs efica per facilitar la comunicaci democrtica dins els grups.

    Qualsevol professor de lequip docent pot i ha de desenvolupar lAcci Tutorial amb el grup

    dalumnes. Aquesta consideraci ens sembla especialment important per tot all que es refereix a la resoluci de conflictes que es puguin produir amb un o ms alumnes en el desenvolupament de la prpia matria. Quan aquest tipus de situacions es produeixin es demana que, desprs dinformar al tutor/a, sigui el propi professor implicat qui, en lespai especfic datenci a alumnes i famlies, tracti a travs del dileg de resoldre el desencontre que shagi pogut produir. Noms desprs dhaver emprat aquesta primera mesura, demanar al tutor/a que intervingui en cas que la situaci no millori. Amb aquesta proposta creiem que es pot fer ms efectiva la tasca de collaboraci que els tutors demanden a la resta de lequip docent, per tal de descarregar una mica ms, si s possible, lexercici de la Tutoria. Per facilitar la tasca de resoluci de conflictes i per aconseguir una bona disposici perqu qualsevol professor pugui desenvolupar aquesta tasca de forma satisfactria, el D.O. facilitar pautes especfiques dactuaci per a la millora de les relacions interpersonals amb adolescents.

    Un dels temes que durant tota letapa secundria caldr treballar a la tutoria (i posar en prctica en el

    desenvolupament de totes les rees) s el de lentrenament amb habilitats socials i la promoci de lautoestima. s important incidir de forma especfica en laprenentatge daquests aspectes bsics de leducaci emocional per tal de generar contextos de relaci satisfactoris que contribueixin a evitar laparici de conflictes interpersonals. Tots sabem que les persones que sestimen i accepten a s mateixes tenen tamb ms disposici a apreciar la resta de persones; igualment, comprovam contnuament com a qestions tan bsiques com poden ser: demanar disculpes, acceptar un afalagament o una crtica, donar les grcies o aprendre a escoltar de manera activa i receptiva, sn elements claus per afavorir la bona convivncia amb els altres. Es proposa per aix fer una incidncia molt clara en aquests aspectes i per facilitar-ho, el DO oferir recursos i propostes educatives per fer possible aquest tipus dentrenament des de lespai de la Tutoria.

    3. REFLEXIONS FINALS

  • Pla Global de Convivncia

    15

    Amb aquestes darreres consideracions pretenem reiterar que, un cop llegit el Pla, cal posar laccent en el carcter educatiu i preventiu, ms que en la seva dimensi sancionadora i punitiva. Seria bo que els aspectes que ara apareixen en aquesta primera proposta de manera potser excessivament normativitzada, arribin un dia a ser assumits i incorporats per tots els membres de la nostra comunitat com a quelcom habitual i consubstancial a lactivitat educativa. Potser faltava un marc clar dactuaci i calia concretar-lo com per fer ms explcit all que molts ja estan fent simplement perqu, a vegades, el sentit com s un dels millors recursos al nostre abast per fer front als problemes que normalment sorgeixen en els centres educatius. Serveixi per tant aquest intent de concretar actuacions, no tant per esclavitzar-nos o per ofegar iniciatives creatives en la resoluci de conflictes, sin per consensuar el model educatiu que volem i per reafirmar-nos en una manera de fer que creiem que s efica i positiva en la promoci i millora de la convivncia en el nostre centre.