Pla de convivència i mediacio 2011

  • Published on
    25-Jun-2015

  • View
    125

  • Download
    4

Transcript

1. PLA DE CONVIVNCIA I DE MEDIACI ESCOLAR. CEIP Puig den Valls. Revisi aprovada pel Consell Escolar: 29 de juny de 2011. 2. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 2 N D E X 0.- INTRODUCCI 3 1.- CARACTERSTIQUES DEL CENTRE: UBICACI, ALUMNAT, EQUIP DOCENT, ESPAIS. 4 1.1.- Contexte socioeconmic i cultural de lalumnat del centre 1.2.- Caracterstiques del centre, 2.- SITUACI ACTUAL DE LA CONVIVNCIA AL CENTRE.10 2.1.- Valoraci de la convivncia actual i anlisi dels conflictes per part dels alumnes. 2.2.- Valoraci de la convivncia actual i anlisi dels conflictes per part dels Mestres. 2.3.- Valoraci de la convivncia actual i anlisi dels conflictes per part dels pares. 2.4.- Protocol dactuaci actual en la convivncia del centre. 3.- OBJECTIUS DEL PLA DE CONVIVNCIA.. 28 4.- ACCIONS DEL PLA DE CONVIVNCIA. ........................................................................28 5.- NORMES DE CONVIVNCIA..34 6.- Actuaci en cas dun accident o denuncia. 7.- Gui per la recepci de les famlies. 52 8.- Pla dactuaci en cas dabsentisme . 53 9.- Assetjament escolar .... 54 10.- Asstetjament escolar virtual . 54 11.- COMISSI DE CONVIVNCIA. 57 Composici Funcionament 12.- MECANISMES DE DIFUSI, SEGUIMENT I AVALUACI DEL PLA DE CONVIVNCIA. ..58 13.-Documents per informar a les famlies sobre la convivencia 59 MEDIACI: 1.- Introducci ............................................................................ 64 2.- Marc normatiu ...................................................................... 65 3.- Fases de la mediaci ........................................................... 68 4.- Equip de mediaci ............................................................... 69 5.- Propostes dactivitats per presentar lequip de mediaci.... 70 6.- Exemples de mediaci ......................................................... 88 7.- Documents, actes, ............................................................... 93 3. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 3 Primer Pla de Convivncia elaborat curs 2007-08. Primera revisi curs 2008-09. Primera ampliaci curs 2010-11. Redacci adaptada al Decret 121/2010 realitzada en juny de 2011. INTRODUCCI. La millora de la convivncia en lmbit escolar del CP Puig den Valls ha de ser una feina en la qual estiguin implicats tots els sectors de la comunitat educativa i constituir el referent per donar desposta a la complexitat que suposa el treball docent amb alumnes que no han adquirit suficients hbits de convivncia, de respecte mutu i de participaci responsable en la vida del centre. El Pla de Convivncia t carcter preventiu i s una eina que ens permet treballar per a que la convivncia sigui una realitat. Tamb intervenir en la prevenci de la violncia amb la transmissi de valors. No s possible aconseguir un ensenyament de qualitat si no afavorim la presncia de les condicions favorables per que lambient de treball a laula i fora de laula afavoreixin la transmissi de coneixements i valors. s per tant urgent corregir les situacions que no contribueixin a aquest objectiu. Per aconseguir els objectius que es recullen en aquest Pla de Convivncia s imprescindible la collaboraci de tots els sectors de la comunitat educativa i el desenvolupament dactivitats que afavoreixin la millora del clima de convivncia escolar i el seguiment tutorial i pedaggic que ens alerti i ajudi a prevenir conductes que alterin el clima de convivncia escolar. El plantejament de lelaboraci daquest Pla ha estat en: - Per a la millora de les relacions. - Per a facilitar el desenvolupament integral de lalumne. - Per a donar resposta als problemes de convivncia. Respeto, justicia, solidaridad, cooperacin. Ballester i Calvo 2007. Un pla per millorar la convivncia. http://die.caib.es/normativa/pdf/2010/2010_12_10_Decret121-2010_BOIB_187_23-12- 2010_estableixdretsideuresdelsalumnesinormesdeconvivenciacentres.pdf 4. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 4 1.- CARACTERSTIQUES DEL CENTRE: UBICACI, ALUMNAT, EQUIP DOCENT, ESPAIS. 1.1.- CONTEXTE SOCIOECONMIC I CULTURAL DE LALUMNAT DEL CENTRE. ( dades recollides en gener 2007) 1.1.a.- DADES FAMILIARS I DELS ALUMNES. El centre t un cens de 379 famlies. Lenquesta elaborada pel centre lhan contestat 253 famlies, un 66,8 %. Les dades que recull lenquesta ens permeten conixer la realitat de les famlies, la seua situaci econmica i cultural, la seua procedncia, lopini que tenen del centre i de lAPIMA, i el que pensen sobre la convivncia al centre. A ms les propostes de millora per al centre. Tota la informaci recollida es pot contrastar amb lenquesta que es va realitzar als pares durant el curs 1994/95, la qual ens ha servit per realitzar lactual. Valoraci i observaci dels resultats 1.- Lloc de naixement. Els pares han nascut en un 44,7% a Eivissa, 39,5% a altres Comunitats i el 10,3% a lestranger. Les comunitats on han nascut majoritriament sn: 45% a Andalusia i el 15% a Catalunya. Les mares han nascut tamb majoritriament a Eivissa, un 53,8 %, el 31,2% a altres comunitats i el 4,7 % a lestranger. En altres comunitats destaquen el 39,2% que nasqueren a Andalusia i el 24,1% a Catalunya. Els/les alumnes han nascut a Eivissa en un 88,1%. Aquestes dades no han variat significativament respecte lanterior enquesta. 2.- Lloc on han residit ms temps. s molt important conixer aquesta dada i que, contrastant-la amb els resultats de lany 199, la majoria dels pares i mares han residit ms temps a Eivissa. Pares un 79,1%, les mares 83% i el 92,9% els fills Aquesta dada ha variat. Ara els membres de les famlies porten ms temps visquent a Eivissa. 3.- Dades de les famlies. LLOC ON VIUEN: el 61,7% a Puig den Valls, el 21,7% a Eivissa i el 7,9% a Jess. 5. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 5 MITJ DE TRANSPORT PER ANAR A ESCOLA: el 53% ve en cotxe, el 45,1% ve caminant. El centre t transport escolar. PROPIETAT DEL DOMICILI: Vivenda prpia un 78,7%, de lloguer un 15,4%. VESISNS A PROP en tenen un 93,3% de les famlies. ELS/LES FILLS/ES CONVIUEN: un 81,8% amb els pares, un 14,6% amb la mare i el 2% amb el pare. El motiu dels que no conviuen amb els pares s en un 54,3% per separaci dels pares i un 21,7% per divorci. Aquesta dada ha variat considerablement respecte a lanterior enquesta. QUAN NO HI HA ESCOLA ELS/LES FILLS/ES QUEDEN un 45,8% amb els pares, un 22,9% amb els gelos i un 16,2% amb pares i gelos. NMERO DE FILLS PER FAMLIA: Un 59,6% tenen dos fills/es Un 21,3% tenen un fill/a Un 14,6% tenen tres fills/es. Lestabilitat familiar i econmica s la norma general de les famlies. Aquest aspecte es mant com a lenquesta de fa 12 anys. 4.- Situaci laboral i cultural de les famlies. LABORAL: o PARES: un 88,9% treballen tot lany, un 7,5% de temporada i un 0,4% est en atur. o MARES: un 56,5% treballa tot lany, un 17,4% ho fa de temporada, un 20,6% realitza feines domstiques i un 2,8% est a latur. Lestabilitat laboral de les famlies sha incrementat i la incorporaci de la dona al mn del treball ha augmentat considerablement en aquest darrers anys. Latur dels pares/mares ha baixat considerablement. La diversitat de feines s molt mplia i segueixen sent les ms freqents les dedicades al sector serveis. CULTURAL: o NIVELL DESTUDIS: Sense estudis: 2,4% dels pares i el 2% de les mares. 6. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 6 Estudis Primaris: 49% dels pares i 41,9% de les mares. Estudis secundaris: 32,8% dels pares i 37,9% de les mares. Estudis superiors: 12,6% dels pares i 16,2% de les mares. El nivell destudis tamb ha millorat, ha baixat el nmero de persones sense estudi i ha pujat el de persones amb estudis de Secundria. o ON CERCA INFORMACI?: A les cases hi ha diccionaris, enciclopdies i llibres de consulta. El que sorprn en els resultats s que les famlies, que en un 71,1% utilitzen internet, noms el 51,8% el t a casa. Tamb el 67,2% llegeixen els diaris per noms el 34% el compra cada dia. o LA FEINA DE CASA ES REALITZADA PER: Les tasques de casa sn compartides entre el pare i la mare en un 51% de les famlies. El 37,9% les fa noms la mare i un 7,5% ajuda el servei domstic. Tamb aquest apartat ha baixat considerablement en benefici de la dona. o LLENGUA PARLADA A CASA HABITUALMENT : El domini del castell s clar sobretot en els pares. Un 51,4% dels pares, un 47% de les mares i un 37,2% dels fills/es tenen el castell com a llengua habitual.. El catal sutilitza habitualment en un 35,6% dels pares, el 39,9% de les mares i el 30,8% dels fills/es. o NIVELL DENTENIMENT DE LES LLENGES OFICIALS: En aquest apartat sha avanat molt respecte a lenquesta del 1994/95 i reflexa un enteniment ms alt de les dues llenges oficials. Lenteniment de les dues llenges a nivell alt s de 59,3% dels pares, 57,7% de les mares i el 68 % dels fills. Lenteniment alt de noms una de les llenges s: Del catal: els pares 12,6%, les mares el 13,8% i els fills/es el 13,8% Del castell: el 20,2% dels pares, el 17,4% de les mares i el 8,3% dels fills/es. El domini de les dues llenges oficials no sha assolit, per la qual cosa sha de seguir treballant per aconseguir ho. 5.- Relaci de les famlies amb el centre. LOPINI DEL CENTRE s, entre un 95,2% de les famlies, positiva. 7. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 7 REP SUFICIENT INFORMACI DEL SEU FILL/A opina un 93,3%. EST DACORD AMB LA DISCIPLINA un 89,7%. CONEIX LES NORMES DE CONVIVNCIA I COM SAPLIQUEN un 52,6% de les famlies, en canvi un 71% diu que sn correctes i alguns no les coneixen . Per lalarma que un 36,7% no contesti sobre tot la pregunta si les coneix les normes?. Un 33,2% no contesten sobre si sn correctes o no. Aix ens ha de plantejar els mecanismes de difusi del Pla de Convivncia. Ha destar molt especificat. VENEN A PARLAR AMB EL/LA TUTOR/A quan ho consideren oport el 68,8% de les famlies, quan els criden el 12,3% i el 15,4% habitualment. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS. Lopini s que nhi ha poques, 45,1%, un 35,2% creu que sn suficients i un 15% no les coneix. LAPIMA: Un 80,6% pertany a lAPIMA per noms un 27,7% reconeix assistir a les reunions. 6.- Respecte al treball i lestudi de lalumne/a. HORES DESTUDI DIARI: el 49,4% dedica les necessries. El 26,1% entre una i una hora i mitja. Destaca que un 4,7% no dedica cap hora a lestudi. LES FAMLIES REVISSEN EL TREBALL DE LALUMNE: un 67,6% ho fan diriament i el 26,5% a vegades. REALITZACI DEL TREBALL DE LALUMNE un 29,2% ho fa tot sola, el 56,5% ajuden els pares/mares i noms un 4% va a reps. UTILITZACI DE LAGENDA COM A MITJA DE COMUNICACI AMB EL PROFESSORAT ho fa un 49% de les famlies. 7.- Temps doci. 8. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 8 Pensam que aquesta pregunta no s fiable i contestaren algunes hores per cada dia. Dades obtingudes de lenquesta realitzada en maig del 2007. 1.1.b.- CARACTERSTIQUES DEL PROFESSORAT. El claustre de professors est format per 32 professors organitzats per cicles i etapes: Etapa dEducaci Infantil integrada per 8 professors/es, Etapa dEducaci Primria, el primer cicle integrat per 8 professors, segon cicle integrat per 7 professors i el tercer cicle integrat per 9 professors/es. Cada cicle t un coordinador que juntament amb el director i la cap destudis, la coordinadora dactivitats complementries, la coordinadora de lequip de suport i la coordinadora lingstica formen la Comissi de Coordinaci Pedaggica que s la responsable del compliment de la PGA i PEC. El 81,25 % del professorat s definitiu. El director del centre exerceix aquesta funci des de fa 23 anys, la cap destudis des de fa 18 i la secretria 10 anys. Aquesta situaci ha donat una estabilitat que ha perms involucrar el centre en molts de projectes i el compliment de la lnia de treball proposada per lequip directiu. El professorat est immers en un procs de formaci permanent com a conseqncia de ls de les noves tecnologies de la comunicaci, de ser centre de HORES SETMANALS TELEVISI JOCS A CASA JOCS AL CARRER ESPORTS LECTURA VIDEOJOCS ORDINADOR ALTRES CAP 2,8% 3,2 15,4 8,7 14,2 32 28,4 5,5 ENTRE 1 I 2 h. 28,9 29,6 27,7 26,1 39,1 24.1 34 12,6 ENTRE 2 I 3 h. 15,4 13,8 11,9 15,8 13 8,7 6,3 4,3 ENTRE 3 I 4 h. 6,7 7,9 6,3 8,3 7,1 5,5 4,3 2,4 ENTRE 4 I 5 h. 6,7 8,3 6,7 6,3 5,1 3,2 2 0,8 ENTRE 5 I 6 h. 4,3 5,5 3,6 7,5 3,6 0,8 3,2 2 ENTRE 6 I 7 h. 9,1 7,1 4,3 5,5 2,8 0,8 1,2 1,6 ENTRE 7 I 8 h. 7,5 9,1 1,6 5,5 1,2 0,8 0,8 ENTRE 8 I 9 h. 7,1 4,7 3,2 4 1,6 0,8 0,4 1,6 MS DE 9 h. 5,9 5,1 2 1,2 4 16,7 0,4 1,6 N / C 5,1 9,5 17,4 11,1 9,1 15,4 19 67,6 9. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 9 formaci en prctiques de lUIB i desenvolupar projectes europeus com el projecte Comenius. 1.1.c.- ANLISI DEL CONTEXT SOCIOECONMIC I CULTURAL DEL BARRI DE PUIG DEN VALLS. Puig den Valls s un poble dormitori ja que la gran majoria dels seus habitants treballen en altres municipis, sobre tot a Eivissa que est a dos km. Tamb hem de reconixer que la histria de la creaci del poble de Puig den Valls est molt lligada a la construcci daquesta escola. Hi ha dos escoles properes, la de SOlivera oberta fa dos cursos, molt necessria per descongestionar el nostre centre; tamb nhi ha una altra de propera que pertany a un altre municipi, el CP Blanca Dona, i linstitut al que estam adscrits juntament amb el CP Blanca Dona i s lIES Sa Blanca Dona. Al barri tamb hi ha centre metge, oficines municipals, pistes esportives i una gran aportaci recent, un centre cultural i un auditori ideal per fer celebracions i actes acadmics. 1.2. CARACTERSTIQUES DEL CENTRE.(dades abril 2011) 1.2.a.- CARACTERSTIQUES FSIQUES DEL CENTRE. El CP Puig den Valls est situat al C/ Ciutat Jard s/n del poble de Puig den Valls. T una superfcie del solar de 11.500 m2 i dedifici de 2.347 m2. Lescola est formada per dos edificis, ambds situats dins del mateix recinte. Ledifici A, inaugurat el 1977 i ledifici B, una ampliaci de quatre unitats destinades a educaci infantil, realitzada els cursos 97-98 i 99-00. El collegi compta amb: 6 aules dEducaci Infantil, 15 aules de primria, un taller, un laboratori, aula de msica, aula didiomes, aula dinformtica, sala dusos mltiples, biblioteca dins de la Xarxa de Biblioteques del Consell dEivissa i Formentera, sala de professors, secretaria, direcci, sala de material i sala de lAPiMA. A lexterior hi ha un hivernacle, dues pistes poliesportives, una pista de terra i un pati per a E. Infantil. El centre t amplis espais a lexterior i zones de jard i prou arbres que donen al centre un aspecte relaxant i cmode. Del que no disposa s de cap espai cobert pels als dies de pluja, ni gimns ni ascensor, i a ms, presenta barreres arquitectniques. 10. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 10 Ledifici actual va ser construt en 1977 per aquesta ra s necessari realitzar algunes obres dadequaci, fa dos cursos es van realitzar unes millores que shan de completar amb el canvi de totes les canonades. Els avantatges de la ubicaci del centre sn la destar molt integrat en el barri, s una zona molt tranquilla i s molt propera a Eivissa ciutat. Aferrat al centre hi ha un parc infantil que durant els mesos de Primavera i estiu s utilitzat pels nostres alumnes dEducaci Infantil. Tamb hem de reconixer que la histria de la creaci de la parrquia de Puig den Valls est molt lligada a la construcci daquesta escola. Hi ha dos escoles properes, la de SOlivera oberta fa dos cursos, molt necessria per descongestionar el nostre centre; tamb nhi ha una altra propera que pertany a un altre municipi, el CP Blanca Dona, i linstitut al que estam adscrits juntament amb el CP Blanca Dona: s lIES Sa Blanca Dona. Al barri tamb hi ha centre metge, oficines municipals, pistes esportives i una gran aportaci recent, un centre cultural amb un auditori ideal per fer celebracions i actes acadmics. (Ms informaci al Pla dautoprotecci escolar del centre. 2001). 1.2.b.- SERVEIS DEL CENTRE. El centre est obert cada dia, mat i tarda de dilluns a divendres i els dissabtes de mat, per a les activitats extraescolars (activitats esportives, de catal, de pintura, de psicomotricitat, de conta contes, de teatre, ...) que lAPiMA i lajuntament organitzen, a ms de la biblioteca pblica integrada en la Xarxa de biblioteques del Consell Insular. Serveis a les famlies: - Escola matinera. - Transport escolar. - Menjador escolar. (Pendent dadjudicaci). - Biblioteca pblica. 2.- SITUACI ACTUAL DE LA CONVIVNCIA AL CENTRE. (2007-08) Lactual tractament de la convivncia al centre t un enfocament constructivista i positiu; les actuacions van encaminades al desenvolupament de comportaments adequats per a conviure millor i resoldre conflictes a travs de la participaci, de la comunicaci i la prevenci de problemes de conductes. Shan elaborat unes normes que recull el R.R.I. i regulen el funcionament del centre. A ms els principis del PEC marquen el dileg, el respecte i la 11. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 11 comunicaci com a vies per a la resoluci de conflictes. (RRI pgines .... i PEC pgines ....) En lactualitat el clima de convivncia s bo, no hi ha problemes molt greus, per aix no lleva que shagi produt alguna situaci greu per molt puntual. 2.1.- VALORACI DE LA CONVIVNCIA ACTUAL I ANLISI DELS CONFLICTES PER PART DELS ALUMNES. (Anlisi realitzat en gener de 2007). El centre ha iniciat el procs per lelaboraci del seu Pla de Convivncia i com a pas previ es va plantejar conixer la situaci sobre la convivncia al centre per tal de millorar-la. A ms de fer un diagnstic sobre la situaci real tamb sofereix loportunitat que els alumnes proposin mesures per tal de millorar-la. Es va considerar oport que aquesta enquesta fos contestada pels alumnes del tercer cicle. ALUMNES MATRICULATS AL CICLE: 145 ALUMNES QUE CONTESTEN LENQUESTA: 139 un 95,8%. 1. Com et dus amb els teus companys/es? Els resultats els consideram adequats i no hi ha res alarmant. 2. I amb els professors? Els resultats els consideram adequats i no hi ha res alarmant. 3. Quina opini creus que tenen de tu els teus companys/es? Els resultats els consideram adequats i no hi ha res alarmant, per sestima oport ressaltar que hi ha un 10% dalumnes que contesten regular i un 1,5% malament, a pesar de ser baix s important tenir-ho en compte a lhora de reflexionar sobre el Pla de Convivncia. Reforar lautoestima i treballar les habilitats socials. 4. Quina opini creus que tenen de tu els teus professors/es? Els resultats els consideram adequats i no hi ha res alarmant, per es considera oport ressaltar que hi ha un 17,2% dalumnes que contesten regular i un 7,8% malament, a pesar de ser baix s important tenir-ho en compte a lhora de reflexionar sobre el Pla de Convivncia. Reforar lautoestima i treballar les habilitats socials. 5. Hi ha diferncies a les normes de classe duns/es professors/es i altres? Un 74,8% dels alumnes opinen que hi ha algunes diferncies. s important recollir aquesta opini que implica tots els professors; shan de consensuar decisions puntuals del dia a dia, sh de tenir ms coordinaci. 6. Participen els pares i mares a la vida de lescola? Els resultats 51%, algun, i 20%, quasi cap, ens ha de portar a contemplar els mecanismes per afavorir la participaci de les famlies. 12. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 12 7. En la seva opini , quins dels fenmens i problemes de la segent llista succeeixen dins el centre. En aquesta pregunta hem trobat molt alarmant els resultats. Sha de reflexionar molt i tenir en compte que el Pla de Convivncia;volem elaborar-lo en positiu i poder arribar a reduir aquests comportaments que per ara tan arrelats estan. Tamb les habilitats socials han destar molt presents com una eina per combatre les situacions i en especial a 6 on ms conductes no desitjades es manifesten. Enfrontament entre els alumnes i els professors : Est clar que nhi ha i en especial al 6 curs, mirant el resultats per nivells. En general el 43,8% diu que poc, per nhi ha, el 22,3% que regula i el 6,5% que molt. Paraulotes a classe. Els insults i paraulotes tamb shan derradicar, en especial a 6. El 32,3 % utilitzen algunes paraulotes, el 30,9% diu que regular i el 23% que moltes. Els alumnes sinsulten. Una altra conducta a treballar, sobre tot en 6. El 26,6% diu que poc, el 37,4% diu que regular i el 34,5% que molt. Els alumnes es barallen. Una altra conducta, que ja es generalitza ms: les baralles. El 31,7% es baralla un poc, 45,3% pensa que hi ha ms baralles i el 15,8% que hi ha moltes baralles. No es respecten les normes. Una altra conducta a treballar. Els alumnes pensen que hi ha un 31,7% que ms o menys no respecten les normes, un 33,8% que regularment no respecten les normes i un 19,4% que no respecten les normes mai. Hi ha grupets que es duen malament. El 37,4% diu que pocs, el 27,3% que bastants i el 15,8% que nhi ha molts. Tamb hem de tenir-ne en compte aquest resultat i elaborar plans dactuaci per poder apropar-los. Hi ha alumnes que no estan integrats i es senten tots sols. Els resultats daquest apartat no sn alarmants per per poc elevat que sigui s preocupant que el 46% pensi que hi ha algun alumne tot sol, el 13,6% que pensi que hi ha ms alumnes tots sols i el 6,5 % que nhi ha molts. s aquest 20%, que desprs es confirmar a un altre apartat dalumnes que estan tots sols. Els alumnes pensen que els professors no els entenen. El 29,5% manifesta que s un poc cert, el 18,7% que s ms general i el 24,5% que els professors no els entenen mica. Els alumnes estan desmotivats savorreixen. s alarmant que un 80% savorreixi a la classe, els mestres a ms en la seua enquesta es recollir que sn conscients de que els alumnes savorreixen. Dels alumnes un 25,9% diu que poc, un 24,4% diu que regular i un 30,2% diu que molt. 8. De les situacions anteriors, quines i de quina manera tafecten personalment? 13. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 13 Les respostes daquesta pregunta no sn significatives, primer per qu no lhan contestat tots, per qu un alumne podia donar ms duna resposta i per qu pareixia que no sentenia entre lalumnat. Per els resultats tornen a reflectir una situaci insults, alumnes que estan tots sols, professors que no entenen als alumnes i alumnes desmotivats que savorreixen. Tamb serveix per indicar que aquestes situacions no agradables es produeixen sobre tot al 6 nivell. (Mirar grfics). I per ltim per remarcar que hi ha alumnes que pateixen ms duna aquestes situacions. 9. Qu proposaries fer per millorar les relacions entre tots/es? Tenen valor totes les respostes i saccepten per desprs contemplar-les al Pla de Convivncia. 10. Qui hauria de fer aquestes coses? Aquesta tampoc lhan contestat tots. El 17,2% pensa que han de ser els professors, el 24,5% pensa que els alumnes, el 34,5% pensa que entre tots, el 4,3% que el director i el 19,5% no contesta.. 11. Qu creus que has de fer tu mateix/a per millorar les relacions entre tots/es? Tenen valor totes les respostes i saccepten per desprs contemplar-les al Pla de Convivncia. 2.2.- VALORACI DE LA CONVIVNCIA ACTUAL I ANLISI DELS CONFLICTES PER PART DELS MESTRES. A ms de fer un diagnstic sobre la situaci real tamb sofereix loportunitat de que el professorat proposi mesures per tal de millorar-la. Els nostres alumnes han daprendre a RESOLDRE CONFLICTES de forma dialogada i democrtica, tractant devitar fenmens indesitjables de VIOLNCIA ESCOLAR, ns responsabilitat de tota la comunitat educativa. MESTRES QUE FORMEN PART DEL CLAUSTRE: 32 MESTRES QUE CONTESTEN LENQUESTA: 21 que representen el 65,6% del claustre. Lenquesta reflecteix el bon clima que hi ha entre el professorat aix com la feina feta durant els darrers anys que ha servit per marcar les lnies generals a seguir. De totes formes s important sabre que dels resultants alarmants entre els alumnes en t coneixement el professorat, incls en alguns casos reconeix la situaci. El nostre Pla de Convivncia ha de servir tamb per facilitar i canviar aquesta visi tan conformista i fer ms participatiu el professorat a lhora de motivar i entendre lalumnat. 1. Com diries que et dus amb els teus companys/es? 14. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 14 B: 95,2% Normal: 4,8% 2. I amb els/les teus/ves alumnes? B: 90,5% Normal: 9,5% 3. Com creus que et perceben els teus companys/es? Quina visi creus que tenen tu? Molt positiva 33,3% Ni bona ni dolenta 66,7% 4. I els teus alumnes? Molt positiva 52,4% Ni bona ni dolenta 47,6% 5. Creus que hi ha diferncies entre les teues normes de classe i les daltres professors/es? Algunes, poc importants 85,7% Cap 9,5% Aquest resultat ens confirma el que els alumnes diuen, que hi ha diferncies, s per aquesta ra que la coordinaci entre el professorat sha d aprofundir ms cada dia en els petits detalls, ja que els trets generals del centre s que estan molt consensuats. 6. Com s la teva relaci amb les famlies dels teus alumnes? Molt bona: 14,3% Bona: 71,4% Regular: 4,8% Inexistent: 9,5% Els professors que contesten inexistent no sn tutors ni drea ni de grup. 7. En quina mesura creus que les famlies han de participar en la convivncia de lescola? Mitjanant lAPIMA 66,7% Atenci als resultats acadmics. 66,7% Si el seu fill va malament 47,6% Mitjanant activitats complementries 47,6% Amb els plans de convivncia. 66,7% Si sn cridats/citats. 76,2% El professorat ha ampliat aquesta pregunta aportant altres situacions: - Tenint comunicaci permanent amb el centre. - .En tots els aspectes. - Les famlies han de ser part de lescola. - Collaborant amb lescola. - Respectant les normes del centre. - Sempre que es consideri oport. 8. En la seva opini , quins dels fenmens i problemes de la segent llista succeeixen dins el centre. Res % Poc % Regular % Molt % No/C % Enfrontament entre els alumnes i els professors 23,8 57,1 9,5 9,5 15. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 15 Paraulotes a classe 9,5 42,8 33,3 14,3 Els alumnes sinsulten 28,6 47,6 19 4,8 Els alumnes es barallen 4,8 38,1 38,1 19 No es respecten les normes 4,8 38,1 42,8 9,5 4,8 Hi ha grupets que es duen malament 4,8 61,9 14,3 9,5 9,5 Hi ha alumnes que no estan integrats i es senten tots sols 4,8 76,2 14,3 4,8 Els alumnes pensen que els professors no els entenen 19 42,8 28,6 9,5 Els alumnes estan desmotivats i savorreixen 14,3 42,8 23,8 14,3 4,8 Els mestres coincideixen amb els alumnes en les situacions problemtiques. Els mestres hem de reflexionar en lelaboraci del Pla de Convivncia ; aquestes conductes shan de reduir i ens hem dimplicar. 9. De les situacions anteriors quines i de quina manera tafecten personalment? Aquesta pregunta recull el que normalment distorsiona el bon funcionament de la classe i del centre. Als professors els afecta que els alumnes sinsultin, es barallin, es diguen paraulotes, que sentin que no els entenen. Tot aix influeix en la dinmica de la classe i crea malestar entre professorat. Es manifesta en les reunions de cicle, en els claustres i en les reunions informals del temps desbarjo. 10. Quines propostes o activitats suggeriries que es realiltzacin a lescola per millorar les relacions entre tots/es? Es recullen totes per a poder incloure-les al Pla de Convvivncia. Els pares shan dinvolucrar. Potenciar la tutoria al pati. Ms tutoria. Ms activitats conjuntes. Tallers fets pels pares. Activitats ldiques. Tallers, activitats entre mestres, pares i alumnes. Activitats collaboratives. Parlar amb els alumnes quan tenen problemes. Dinmiques de grup. Motivar els alumnes. Jornades de convivncia . Xerrades als pares. Jocs entre cursos. Cursos de formaci al centre. Filosofia 3/18. Projecte dhabilitats socials. 11. Qui les duria a terme? Professors: 14,3 5% Equip de suport i tutor: 9,5% Professorat i pares 4,8% Professors i alumnes 9,5% Professorat, pare i alumnes: 28,6% No contesten: 33,3% 12. En quines activitats tinvolucraries tu personalment? 16. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 16 Es recullen totes per a poder-les incloure-les en el Pla de Convivncia. Depn de lactivitat i el temps. En les que pugui ajudar. Manualitats i balls. Xerrades amb els alumnes. Les necessries per millorar el comportament dels alumnes. A les meves classes i les reunions amb els mestres. Quan tengui algun problema amb els alumnes. 2.3.- VALORACI DE LA CONVIVNCIA ACTUAL I ANLISI DELS CONFLICTES PER PART DELS PARES. LOPINI DEL CENTRE s positiva entre un 95,2% de les famlies. OPINA QUEREP SUFICIENT INFORMACI DEL SEU FILL/A un 93,3%. Un 89,7% EST DACORD AMB LA DISCIPLINA. CONEIX LES NORMES DE CONVIVNCIA I COM SAPLIQUEN un 52,6% de les famlies, en canvi un 71% diu que sn correctes i alguns no les coneixen . Per s preocupant que un 36,7% no contesti sobre tot la pregunta si les coneix les normes?. Un 33,2% no contesten sobre si sn correctes o no. Aix ens ha de plantejar que els mecanismes de difusi del Pla de Convivncia han destar molt especificats. VENEN A PARLAR AMB EL/LA TUTOR/A quan ho consideren oport el 68,8% de les famlies, quan els criden el 12,3% i el 15,4% habitualment. OPINI SOBRE ALGUNS PROBLEMES SEGENTS: Res % Poc % Regular % Molt % N / C Enfrontament entre els alumnes i els professors 45,8 22,1 7,9 1,2 22,9 Paraulotes a classe 21,7 30,4 19 8,3 20,6 Els alumnes sinsulten 18,6 35,2 15,8 11,1 19,3 Els alumnes es barallen 15,8 37,9 19,4 7,5 19,4 No es respecten les normes 19 29,2 20,9 10,7 20,2 Hi ha grupets que es duen malament 22,5 33,6 14,6 4,3 24,9 Hi ha alumnes que no estan integrats i es senten tots sols 38,7 19,4 12,3 2,8 26,9 Els alumnes pensen que els professors no els entenen 33,2 25,7 13 6,3 21,7 Els alumnes estan desmotivats savorreixen 36,4 27,3 13,8 4,3 18,2 En aquesta taula coincideixen alumnes, mestres i famlies; les reflexions de com erradicar aquestes situacions les hem de fer en conjunt i sha de consensuar un pla dactuaci concret. 17. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 17 3.- OBJECTIUS DEL PLA DE CONVIVNCIA. 1.- Aconseguir La integraci de tot lalumnat sense discriminaci per ra de raa, religi, sexe o edat. 2.- Fomentar la implicaci de les famlie 3.- Millorar les relacions entre tots els membres de la comunitat educativa. 4.- Preveure conflictes. Decret 121 de desembre de 2010. Entre daltres, han de preveure: a) Aconseguir la integraci efectiva de tots els membres de la comunitat educativa. b) Promoure la participaci dels alumnes i de les famlies. c) Impulsar les relacions positives entre els membres de la comunitat educativa. d) Prevenir els conflictes i, si sen produeixen, facilitar-ne la gesti positiva. e) Prevenir la violncia per ra de gnere i lassetjament sexual. 4.- ACCIONS QUE ES REALITZEN AL CENTRE EN Les experincies i accions que es desenvolupen al centre per afavorir la convivncia sn: Accions que es realitzaven abans del Pla de convivncia, del curs 2007-08. 18. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 18 EDUCACI PRIMRIA Accions que es realitzaven abans del Pla de convivncia, del curs 2007-08. ACCI TIPUS DESTINATA RIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACI RECURSOS Pla dacolliment del professorat Organitzatiu professors Propiciar una rpida integraci. Afavorir un clima de confiana i collaboraci. Per a un millor desenvolupament de lactivitat docent. Rebuda per part del director. Acompanyar i mostrar les installacions. Facilitaci de la documentaci necessria. Reuni i entrevista Equip directiu. Quan arriba el professor Documents del centre Difusi de les normes del centre RRI i PEC Organitzatiu Professors Millorar lorganitzaci i laplicaci de les normes i lnia del centre. Entregar una cpia del RRI a cada coordinador i llegir-la al cicle. Reuni de cicles Cap destudis i coordinadors de cicle El mes de setembre RRI PEC Instruccions anuals de la Conselleria. Difusi dels drets i deures dels alumnes. Preventiu Alumnes Conscienciar lalumnat dels beneficis de respectar les normes de convivncia. Consensuar unes normes de classe Difusi en les sessions de tutoria del mes de setembre. Sessions de tutoria. Explicar als alumnes nous. Comentar en les Juntes de Delegats. Tutors i cap destudis Mes de setembre i quan arribi un alumne nou Rd de drets i deures dels alumnes, RRI, Pla dacci tutorial 19. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 19 ACCI TIPUS DESTINATA RIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACI RECURSOS Pla dacollida dels alumnes de nou ingrs Preventiu Alumnes Informar als alumnes nous sobre el funcionament general. Recepci per lequip directiu i pels tutors. Tamb per lequip de suport en cas de necessitar compensaci lingstica Acompanyar-lo a laula, presentar als companys Equip directiu. Tutors. Equips de suport. EOEP Primera setmana de la seua incorporaci. Pla dacolliment del centre. RRI Disseny dactivitats complementries de tutoria per millorar el clima de convivncia Organitzatiu i preventiu Cicles Proposar activitats de tutoria motiva- dores integracionals, interrelacionades i que millorin la convi- vencia dels alumnes. Comunicar la proposta dactivitats a la CCP per incloure-les a la PGA. Reunions de cicle per presentar-les. Reunions amb lequip de suport. Professors, coordinadors de cicle i cap destudis Tot el curs Pla dacci tutorial. Materials elaborats per lequip de suport. Difusi de les normes del centre RRI i PEC i del funcionament del centre Preventiu Pares/mares Millorar la collaboraci i la implicaci de les famlies Comunicaci de les normes i el funcionament en gran grup. Reuni individual amb les famlies desprs de lavaluaci i/o sempre que sigui necessari. Comunicaci oral i escrita de les reunions. Facilitar tota la informaci. Tutors Setembre. Desprs de cada avaluaci RRi Pla dacci tutorial. Gui de reuni amb les famlies incls al PAT. 20. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 20 ACCI TIPUS DESTINATA RIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACI RECURSOS Relaci amb lIES adscrit Preventiu Equips directius dels diferents centres. Professors de 6 i 1r cicle dESO Oferir la informaci sobre els alumnes per que sadoptin les mesures necessries per evitar situacions conflictives. Facilitar als alumnes la incorporaci a lIES. Reunions dels equips dels diferents centres. Visita dantics alumnes de lIES al centre per presentar el nou centre. Visita dels grups al nou centre per realitzar el primer contacte. Omplir els informes daprenentatge de cada alumne. Reunions professors. Desplaaments i visites entre els centres. Equips directius. Equips de suport Tercer trimestre Informes daprenentatge. PAT Programa dhabilitats socials Preventiu Alumnes Millorar la convivncia del centre. Les proposades al Pla dAtenci a la diversitat del centre Programa de Manuel Segura i el que es realitza a Educaci Infantil Tutors. Equip de suport Tot el curs Tots els necessaris segons el programa. 21. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 21 ACCI TIPUS DESTINATA RIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACI RECURSOS Pla dacci tutorial. Preventiu Alumnes, famlies, professors Facilitar la bona integraci i orientaci escolar. Ser mediadors en les relacions del centre i les famlies i lentorn. Programaci dactivitats amb: Les famlies. Els mestres. El grup dalumnes. Lalumne/a. Planificaci de la tutoria. Seguir les pautes del PAt. Seguir el pla dactuaci del professors/a. Tutors Tot el curs PAT. Foment de les relacions entre el professorat Organitzatiu Professors/es Millorar el clima de treball i convivncia del professorat. Incentivar resoldre conflictes de forma amistosa i dialogada. Dinars de principi i final de curs. Dinars trimestrals. Compartir en la sala de professors. Collaboraci en les activitats complementries del centre Participar en les reunions i activitats Equip de professors. Equip directiu. Tot el curs Els necessaris. Pla dactuaci en la correcci de les conductes contrries a les normes de convivncia Intervenci Alumnes/fam lies Actuar de forma equilibrada i proporcional. Complir el RRI. Les proposades al RRI Dileg, intervenci i mediaci Cap destudis i tutors Tot el curs RRi. Pla de convivncia 22. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 22 ACCI TIPUS DESTINATA RIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACI RECURSOS Pla dactuaci en el cas dabsentisme. Intervenci Alumnes/fam lies Detectar els casos dabentisme el ms prompte possible. Ajudar a que la situaci es normalitzi. Recollir les faltes dassistncia. Entrevistes amb les famlies. Comunicaci al cap destudis. Comunicaci a lassistent social de lEOEP. Seguiment a travs de les reunions amb lequip de suport i el cicle. Cap destudis i tutors Tot el curs Aplicar el protocol del Pla de Convivncia. Pla dactuaci en els casos dassetjament escolar. Intervenci Professors/es Identificar i detectar els casos. Aplicar el protocol dactuaci del Pla de Convivncia Elaborar els indicadors per part de lequip directiu i difondrels indicadors entre els professors. Difondre el pla dactuaci. Seguiment a travs d eles reunions amb lequip de suport i el cicle. Cap destudis i tutors Tot el curs Aplicar el protocol del Pla de Convivncia. 23. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 23 ACCI TIPUS DESTINATA RIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACI RECURSOS Participaci en les festes del barri Preventiu Alumnes, famlies i professors. Apropar els alumnes al seu entorn. Aprofitar les installacions del poble. Fomentar les relacions entre lescola i el poble. Fomentar el respecte . Xerrades. Concerts. Exposicions. Representacions teatrals. Trobades. Jornades de convivncia. Activitats esportives. Activitrats multiculturals Participativa Coordinadora activitats complementries. Coordinadors de cicle. CCP. Tot el curs. Festes de Puig den Valls. Festes de Nadal Els necessaris. Activitats complementries multiculturals Preventiu Alumnes i famlies Fomentar el respecte. Fomentar la convivncia. Jornades esportives. Tallers. Jornades al centre. Participativa Coordinadora activitats complementries. CCP. Tot el curs. Les necessries. Pla dacolliment lingstic Recollida dinformaci dels alumnes. Preventiu Alumnes Atendre les necessitats dels alumnes. Detectar conflictes. Reuni de tutoria en grup. Juntes delegats Informe individual dalumnes. Reunions amb lequip de suport. Juntes davaluaci. Reunions, entrevistes i enquestes. Professors i cap destudis Cada trimestre Reunions programades. PAT. 24. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 24 EDUCACI INFANTIL . Accions que es realitzaven abans del Pla de convivncia, del curs 2007-08. ACCI TIPUS DESTINATARIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACI RECURSOS Presentaci de les normes de classe Organitzatiu Preventiu Alumnes Conixer les normes de classe i la seva utilitat Presentaci peridica de les normes bsiques amb ajuda de suport visual A lassemblea diria Tutor/a 1r trimestre Imatges Contes Canons Participaci de pares i mares Participatiu Pares i mares Fomentar la participaci de les famlies Visita dels pares i/o mares dels alumnes a la classe per realitzar una activitat i compartir un dia descola amb els seus fills Cada setmana es rep la visita duna famlia que parla abans amb la mestra per organitzar lactivitat Tutor/a Normalment a partir del 2n trimestre P.A Protagonista Participatiu Alumnes Propiciar la adquisici de la seva identitat individual Per torn, cada alumne ser uns dies el/la protagonista. Les activitats sn variades: Portar alguna cosa personal de casa,explicar les seves coses preferides ( color,aliment,joc ) etc El tutor/a Organitza les activitats i ajuda al protagonista a fer que aquestos dies siguin especials per lalumne Tutor/a Normalment a partir del 2n trimestre P.A 25. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 25 ACCI TIPUS DESTINATARIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACI RECURSOS Assemblea Participatiu Organitzatiu Preventiu Alumnes Fomentar la conversa i el dileg com a eina per resoldre conflictes Conversa sobre els conflictes Dramatitzaci de situacions conflictives A lassemblea diria parlam dels problemes que van sorgint i miram de trobar una soluci entre tots. Establiment conjunt de normes i solucions Tutor/a Tot el curs P.A Tutoria Participatiu Alumnes Augmentar la seva autonomia a lhora de resoldre problemes Davant un problema: 1.Stop 2.Pensar en una soluci 3.Actuar Oferiment de models dactuaci Tutor/a Permanentment P.A Intercanvi daula Participatiu Alumnes Fomentar la convivncia entre els alumnes Un dia per setmana els alumnes poden anar a la classe dels companys a lhora de racons Explicaci de les normes per fer el canvi i ajuda per millorar la Comunicaci i enfortir les relacions socials Tutor/a A programar P.A. Activitats conjuntes Participatiu Alumnes Fomentar la convivncia entre tots els alumnes dE.I. Tallers , jocs Danses,audicions .. Participaci dalumnes de diferents nivells Tutor/a A programar P.A 26. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 26 27. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 27 Accions que es realitzaven des de que es va aprovar el Pla de convivncia, curs 2007-08. ACCI TIPUS DESTINATARIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACI RECURSOS Concreci en laplicaci de les normes. Preventiu i organitzatiu Professors Consensuar la normativa i la forma dactuaci. Establir coherncia dactuaci i expressi amb les intencions educatives estipulades. Establir coherncia entre lactuaci demanada a lalumnat i la prpia. Actuar en equip per evitar contradiccions. Collaboraci des de lAPIMA amb el quiosc Promoure i planificar activitats. Discussi per arribar a normes clares i consensuades Coordinadors i cap destudis. APIMA. Famlies. Principi de curs. Tot el curs RRI. ROF. Pla de convivncia La ma dels drets i deures. (*) Preventiu Alumnes Buscar/planificar activitats motivadores, integradores i socialment valorades. Establir normes lligades a drets i deures i no a compliments. Presentar activitat en tutoria. Donar eines a lalumnat per elevar les seues competncies i capacitats. Desenvolupar una activitat tutorial planificada. Tutors Tot el curs Materal de tutoria elaborat per lequip de l?EOEP 28. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 28 ACCI TIPUS DESTINATARIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACI RECURSOS Material de tutoria elaborat per lequip de suport Preventiu Alumnes Buscar/planificar activitats motivadores, integradores i socialment valorades. Facilitar a lalumnat un ambient favorable per a laprenentatge i la interacci social. Presentar activitats al professorat. Collaborar en el desenvolupament daquestes. Proporcionar el material a tota la comunitat. Desenvolupar una activitat tutorial planificada. Equip de suport Tot el curs Material de laula de suport Bstia de convivncia dels alumnes. Preventiu. Participatiu. Alumnes Promoure la convivncia Buscar elements mediadors en els conflictes. Collaborar i crear vehicles de comunicaci Cap destudis. Delegats Tot el curs Bstia de convivncia del les famlies. Preventiu. Participatiu. Famlies Integrar les famlies en el debat quotidi. Tenir en compte tota la comunitat Collaborar i crear vehicles de comunicaci Tothom ha de tenir una presncia en positiu al centre. Cap destudis. APIMA Tot el curs 29. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 29 ACCI TIPUS DESTINATARIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACI RECURSOS Carnet de convivncia. Preventiu. Intervenci Alumnes Tractar el conflicte. Establir vies de negociaci a lhora de resoldre els conflictes i aprendre dells. Fer respectar les normes establertes. Desenvolupar les habilitats socials. Compliment de les normes. Establir normes i pactes. Potenciar les situacions que possibilitin activitats dautoaprenentatge i autonomia moral Tutors Tot el curs RRI . Pla de convivncia. Jornada de convivncia. Preventiu. Participatiu. Tota la comunitat educativa Promoure la convivncia i interconnexi de les persones. Facilitar un ambient favorable per a laprenentatge i la interacci social. Equip directiu i Junta directiva de lAPIMA Comissi de convivncia Ajuntament Festes del poble. Recursos humans i materials del centre i solicitats a lajuntament. 30. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 30 ACCI TIPUS DESTINATARIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACI RECURSOS Curs de mediadors de conflictes per a famlies Preventiu. Organitzatiu Famlies Promoure la convivncia i interconnexi de les persones. Integrar-se en la comunitat. Actuar en equip Establir de forma habitual espais i vies de negociaci i fer partcips tots en la resoluci de conflictes. Resoldre conflictes en positiu. Fer de mediador. Ajudar quan sigui necessari i en el moment oport, en la quantitat i la qualitat que calguin. Comunicaci. Mediaci. Comissi de convivncia. Famlies. Ajuntament Curs de mediadors de conflictes per a professors. Professors Comissi de convivncia. Professors. Ajuntament. Curs de mediadors de conflictes per a alumnes. Alumnes Comissi de convivncia. Famlies. Ajuntament 31. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 31 ACCI TIPUS DESTINATARIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACI RECURSOS Participaci dels pares a les tutories. Preventiu. Participatiu Famlies Promoure la convivncia i interconnexi de les persones. Integrar-se en la comunitat. Activitats dins lhorari lectiu: protagonistes, acompanyar en les sortides etc. Xerrada pels alumnes del 3r cicle sobre prevenci i drogadicci a crrec de M Jos Vidal, mare de lAPIMA. Tutors Tot el curs Pla dacci tutorial Canons i dances darreu del mn per a la convivncia. Preventiu. Participatiu Tutors. Alumnes Promoure activitats entre grups Promoure campanyes de principis de tolerncia, de intercomunicaci, de respecte, de valors, ... Cap destudis. Coordinadora dactivitats complementries. Professora de msica. Tot el curs PGA. Pla de convivncia. PAT Junts per la convivncia. Elaboraci dun CD o DVD Preventiu. Participatiu. Tutors . Alumnes 32. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 32 Els carnets de convivncia s una eina molt efica al centre. Cada cicle a principi de curs consensuar la seua aplicaci. Al tercer cicle es va acordar no recuperar punts, desprs de tants danys daplicaci ha de tenir molta ms repercusi portar-se b. Els especialistes es duran els carnets a les seues classes. En cada Junta davaluaci savaluar el rendiment i la convivncia i sinformar al Consell Escolar i claustre. 33. 5.- NORMES DE CONVIVNCIA. 5.1.-GENERALS DEL CENTRE Incloses al RRI del centre modificat en juny de 2011 5.2.-.REGULACI DE LA CONVIVNCIA: s deure fonamental de tots els membres de la comunitat educativa crear activament un clima de convivncia i eficcia educativa en un procs obert en el qual, amb un mxim de llibertat i un mnim de coacci, prevalgui lautorresponsabilitat i el comproms mutu de respectar i garantir els drets dels altres. Aix, ser preocupaci de tots i cada un dels membres de la comunitat educativa resoldre els problemes de convivncia en un ambient de dileg i debat, procurant arribar a solucions que facin innecessria la correcci. Es consideren incompliments de les normes de convivncia les conductes que atentin contra les pautes generals i bsiques de la convivncia. Podran corregir-se els actes contraris a les normes de convivncia del centre realitzats pels alumnes en el recinte escolar o durant la realitzaci dactivitats complementries i extraescolars. Igualment, podran corregir- se les actuacions de lalumne que, encara que realitzades fora del recinte escolar, estiguin motivades o directament relacionades amb la vida escolar i afectin als seus companys o a altres membres de la comunitat educativa. - Tots els integrants de la comunitat educativa estan obligats al reconeixement i respecte dels drets de tots els seus membres segons les disposicions legals vigents. - Es procurar no elevar el to de veu a linterior del centre, i sevitaran els jocs, les carreres i qualsevol altre actitud que molesti als altres. - Sempre es procurar el dileg directe i respectus i no el menyspreu ni les males maneres. 5.3.- DRETS I DEURES DELS ALUMNES. TTOL II DRETS I DEURES DELS ALUMNES Captol I Principis generals Article 6. Principis generals 34. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 34 1. Tots els alumnes tenen els mateixos drets i deures, sens perjudici que lexercici i el compliment daquests sadeqin a ledat i a les caracterstiques dels ensenyaments que cursin. 2. La comunitat educativa ha de respectar els drets dels alumnes. 3. Lexercici dels drets per part dels alumnes implica el reconeixement i el respecte dels drets de tots els membres de la comunitat educativa. Captol II Drets dels alumnes Article 7. Dret a una formaci integral 1. Els alumnes tenen dret a rebre una formaci que asseguri el ple desenvolupament de la personalitat. La formaci dels alumnes ha de comprendre: a) El respecte dels drets i les llibertats fonamentals, en lexercici de la tolerncia i de la llibertat, dins els principis democrtics de convivncia. b) El coneixement de lentorn social i cultural, en particular de la llengua, la cultura i la realitat social de les Illes Balears, i el respecte i la contribuci a la millora de lentorn natural i del patrimoni cultural. c) Ladquisici dhabilitats intellectuals, de tcniques de treball, dhbits socials i de coneixements cientfics, tcnics, humanstics, histrics i artstics i ds de les ecnologies de la informaci i de la comunicaci. d) Leducaci emocional que els capaciti per desenvolupar relacions harmniques amb ells mateixos i amb els altres. e) La capacitaci per a lexercici dactivitats intellectuals i professionals. f) La formaci religiosa i moral dacord amb les seves conviccions o, en el cas dalumnes menors dedat, les dels seus pares o persones en qui recau lexercici de la tutela, dins el marc legalment establert. g) La formaci en coeducaci i en igualtat entre ambds sexes per prevenir la discriminaci i la violncia de gnere. h) El respecte envers la pluralitat lingstica i cultural. i) La formaci per a la pau, la cooperaci, la participaci i la solidaritat entre els pobles. j) Leducaci que asseguri la protecci de la salut i el desenvolupament de les capacitats fsiques. 2. Els centres docents, per organitzar la jornada de treball escolar, han de prendre en consideraci ledat i els interessos dels alumnes i planificar de forma equilibrada les activitats lectives, complementries i extraescolars, dacord amb els criteris pedaggics aprovats pel claustre de professors. 3. Els alumnes tenen dret a un ambient de treball que afavoreixi laprofitament de lactivitat programada. 4. La Conselleria dEducaci i Cultura i els rgans de govern dels centres educatius han de garantir el dret dels alumnes a un ensenyament de qualitat. Article 8 Dret a la no-discriminaci i a la igualtat doportunitats 1. Els alumnes no poden ser discriminats per ra de naixement, sexe, capacitat econmica o nivell social, aix com per discapacitats fsiques, sensorials o psquiques, o qualsevol altra condici o circumstncia personal o social. 2. La Conselleria dEducaci i Cultura ha de promoure poltiques educatives dintegraci i de compensaci de situacions de desavantatge social i personal, amb la implicaci daltres institucions i organismes pblics. 3. Els centres han de desenvolupar iniciatives que evitin la discriminacin dels alumnes i els plans de convivncia escolar han de garantir la plena integracin de tots els alumnes del centre. La Conselleria dEducaci i Cultura ha de garantir aquest dret mitjanant ladjudicaci dels recursos necessaris a cada centre. 35. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 35 4. Els alumnes tenen dret a rebre els suports necessaris per compensar les carncies i els desavantatges de tipus personal, familiar, econmic, social i cultural que els impedeixin o dificultin laccs i la permanncia al sistema educatiu. LAdministraci ha de vetllar perqu els alumnes rebin aquests suports. 5. Els alumnes amb necessitats especfiques de suport educatiu han de ser atesos dacord amb les seves necessitats al centre docent on estiguin matriculats, amb els recursos ordinaris i especfics del centre. 6. Els alumnes tenen dret a la protecci social, en lmbit educatiu, en els casos dinfortuni familiar o accident. 7. Els alumnes tenen dret a gaudir dunes condicions adequades que els facilitin poder continuar els estudis que cursin i finalitzar-los. Article 9. Dret a la valoraci objectiva del rendiment escolar 1. Els alumnes tenen dret que el seu rendiment escolar sigui avaluat amb plena objectivitat. 2. Els centres docents han de fer pblics els criteris i els procediments davaluaci i de qualificaci de les assignatures, rees o mduls impartits, aix com els criteris de promoci i titulaci dels alumnes. Correspon a lequip directiu de cada centre garantir i assegurar la publicitat daquests criteris. 3. Els alumnes o, si sn menors dedat, els seus pares o tutors tenen dret a accedir als treballs, les proves, els exercicis i altres informacions que tenguin incidncia en lavaluaci de les distintes matries, i a rebre una explicaci raonada de la qualificaci. 4. El professor tutor i la resta de professors han de mantenir una relaci fluida amb els alumnes i, si sn menors dedat, els seus pares o tutors pel que fa a les valoracions sobre laprofitament acadmic i la marxa del seu procs daprenentatge ,aix com pel que fa a les decisions que sadoptin com a resultat daquest procs. 5. Els alumnes o, si sn menors dedat, els seus pares o tutors poden reclamar per escrit contra les decisions i qualificacions, dacord amb el procediment establert per la Conselleria dEducaci i Cultura. Aquest procediment preveu la reclamaci davant el director del centre. Si el desacord persisteix, contra la decisi del director del centre es pot interposar un recurs dalada davant la Direcci General de Planificaci i Centres. En aquest darrer supsit, la resoluci que es dicti, amb linforme previ del Departament dInspecci Educativa, posa fi a la via administrativa. 6. La reclamaci prevista en el pargraf anterior sha de fonamentar en alguna de les causes segents: a) Inadequaci del procs davaluaci o dalgun dels elements que en formen part en relaci amb els objectius o els continguts de lrea, lassignatura o el mdul sotms a avaluaci. b) Aplicaci incorrecta dels criteris davaluaci i qualificaci establerts. Article 10- Dret a lorientaci educativa i professional 1. Els alumnes tenen dret a rebre lorientaci educativa i professional adecuada per aconseguir el mxim desenvolupament personal, social i professional, segons les seves capacitats, aptituds i aspiracions i els seus interessos. 2. Lorientaci professional sha de basar nicament en les capacitats, les aptituds, les aspiracions i els interessos dels alumnes, i ha dexcloure tota diferenciacin per ra de sexe o qualsevol altre tipus de discriminaci. Article 11. Dret al respecte de les prpies conviccions 1. Els alumnes tenen dret a la llibertat de conscincia i al respecte de les seves conviccions poltiques, religioses i morals. 2. Els alumnes o, si sn menors dedat, els seus pares o tutors tenen dret a rebre informaci prvia i completa sobre el projecte educatiu del centre o, si s el cas, sobre el carcter propi del centre. 36. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 36 3. Els alumnes o, si sn menors dedat, els seus representants legals tenen dret a elegir la formaci religiosa que estigui dacord amb les seves creences. Article 12. Dret a la identitat, la integritat, la intimitat i la dignitat personals 1. Els alumnes tenen dret que es respecti la identitat, la integritat, la intimitat i la dignitat personals, aix com a la protecci contra tota agressi fsica o moral. 2. Els alumnes tenen dret a dur a terme la seva activitat acadmica en condicions de seguretat i higiene. 3. Els centres docents estan obligats a guardar reserva de la informaci de qu disposin sobre les circumstncies personals i familiars dels alumnes, de conformitat amb la normativa vigent en matria de protecci de dades personals, sens perjudici de comunicar a lautoritat competent tots els fets, les circumstncies o les situacions que puguin implicar maltractaments o qualsevol altre incompliment dels deures establerts per les lleis de protecci del menor. Article 13. Dret a la informaci i a la llibertat dexpressi 1. Els alumnes tenen dret que el centre els informi de tot all que els afecti. 2. Els alumnes tenen dret a rebre informaci dels representants del Condell escolar del centre, dacord amb el que estableix larticle 15.3.c daquest Decret. 3. Els alumnes tenen dret a manifestar les seves opinions, individualmente i collectivament, amb respecte als drets de la comunitat educativa i de les institucions. Article 14. Dret a la manifestaci collectiva de discrepncies 1. Els alumnes tenen dret a manifestar les seves discrepncies respecte deles decisions educatives que els afectin. Quan la discrepncia tengui carctercollectiu, aquesta sha dexposar a travs dels representants dels alumnes en laforma que determini el reglament dorganitzaci i funcionament del centre. 2. En el cas que la discrepncia a qu es refereix lapartat anterior es concretien una proposta dinassistncia a classe, aquesta no es considerar com aconducta contrria a les normes de convivncia sempre que sajusti al procedimentsegent: a) Han de presentar la proposta alumnes que cursin tercer o quart curs deducaci secundria obligatria o alumnes de batxillerat, formaci professional o ensenyaments de rgim especial. b) La proposta ha destar motivada en discrepncies respecte de decisionsde carcter educatiu. c) La junta de delegats ha de presentar la proposta per escrit davant la direcci del centre. d) La proposta sha de presentar amb una antelaci mnima de deu diesrespecte de la data prevista i ha dincloure la data i, si sescau, els actes programats i lhora en qu shagin de dur a terme. e) Han davalar la proposta, com a mnim, el cinc per cent dels alumnes del centre matriculats en un determinat ensenyament o la majoria absoluta dels delegats dels alumnes daquest nivell. La direcci del centre ha de comprovar si la proposta presentada compleix els requisits esmentats. Una vegada comprovat, la proposta ha de ser sotmesa a la consideraci dels alumnes del corresponent nivell o tipus densenyament a qu es refereix la lletra a) daquest apartat, que prviament nhan dhaver estat informats a travs dels seus delegats i que lhan daprovar o rebutjar en votacin secreta i per majoria absoluta. Si els alumnes aproven la proposta, la direcci del centre ha de perpetre la inassistncia a classe. Posteriorment, el consell escolar del centre ha de fer una avaluaci del desenvolupament del procs, ha de verificar que shan complot els requisits exigits i, si no s aix, ha de prendre les mesures correctores que corresponguin. 3. El director ha de garantir el dret de romandre al centre dels alumnes que no secundin la decisi dinassistncia a classe. 37. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 37 Article 15. Dret de participaci en el funcionament i en les activitats del centre 1. Els alumnes tenen dret a participar en el funcionament i en la vida del centre. 2. Els alumnes tenen dret a elegir, mitjanant sufragi directe, igual i secret, els seus representants en el consell escolar del centre. La Conselleria dEducaci i Cultura ha de regular, en els reglaments orgnics de centre, la participaci dels alumnes deducaci primria en els consells escolars, dacord amb el que preveu larticle 126.5 de la Llei orgnica 2/2006. Als centres concertats, la participaci dels alumnes sha datenir al que estableix larticle 55 de la Llei orgnica 8/1985. 3. Els representants en el consell escolar del centre tenen les competncies segents: a) Elaborar informes per al consell escolar del centre, a iniciativa prpia o a requeriment de lrgan de participaci esmentat. b) Informar la junta de delegats de lordre del dia de les reunions del Condell escolar amb antelaci suficient, aix com dels acords adoptats. c) Informar tots els alumnes de les activitats del consell escolar. 4. Els alumnes tenen dret a elegir, mitjanant sufragi directe, igual i secret, dels seus delegats de grup, en els termes establerts pel reglament dorganitzaci i funcionament del centre. 5. Els centres docents han de regular el funcionament duna junta de delegats, que ha de tenir les atribucions, les funcions i els drets que li assigni el reglament dorganitzaci i funcionament corresponent. 6. Els membres de la junta de delegats, en lexercici de les seves funcions, tenen dret a ser informats de les mesures adoptades a les sessions del consell escolar i daltres actuacions administratives del centre, excepte daquelles el coneixement de les quals pugui afectar el dret a la intimitat de les persones. 7. No es poden adoptar mesures contra els delegats per actuacions duites a terme en lexercici de les seves funcions o que hi estiguin relacionades, sens perjudici que les seves conductes, individualment considerades, puguin donar lloc a una correcci, de conformitat amb aquest Decret. Article 16. Dret dassociaci Els alumnes tenen dret a associar-se en els termes prevists per la legislacin vigent i crear associacions, federacions i confederacions, que poden rebre ajudes per al compliment del seu objecte i de les finalitats prpies. Article 17. Dret a la utilitzaci de les installacions del centre 1. Els alumnes tenen dret a utilitzar les installacions del centre amb les limitacions derivades de la programaci daltres activitats ja autoritzades i amb les precaucions derivades de la seguretat de les persones, ladequada conservacin dels recursos i la correcta destinaci daquests. 2. Els alumnes tenen dret a utilitzar les installacions del centre en horari lectiu, d conformitat amb la programaci general anual del centre. En horari no lectiu, els alumnes han de sollicitar-ho al director del centre, el qual ha de decidir dacord amb la naturalesa de lactivitat proposada, amb la disponibilitat de personal per cobrir les possibles incidncies i amb les precaucions necessries de seguretat, conservaci i destinaci a qu es refereix el pargraf anterior. Article 18. Dret de reuni 1. En els termes prevists en larticle 8 de la Llei orgnica 8/1985, els alumnes es poden reunir al seu centre per desenvolupar activitats de carcter escolar o extraescolar que formin part del projecte educatiu del centre, aix com per a aquelles altres a les quals pugui atribuir-se una finalitat educativa o formativa. Per reunir-se a les installacions del centre per dur a terme activitats no programades, necessiten lautoritzaci del director. 38. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 38 2. La junta de delegats sha de reunir durant lhorari general del centre, preferentment durant els esplais i els perodes no lectius, i ha dhaver comunicat lordre del dia de la reuni al cap destudis amb antelaci, a fi de no interromper el funcionament normal del centre. El cap destudis ha de facilitar a la junta de delegats un espai adequat perqu hi pugui celebrar les reunions. 3. El director del centre ha de garantir lexercici del dret de reuni dels alumnes dins lhorari lectiu. El reglament dorganitzaci i funcionament del centre ha destablir lhorari que es reserva a lexercici daquest dret, recollit en lapartat 1 daquest article. Dacord amb les atribucions de direcci i coordinaci que li corresponen, el director ha de facilitar ls del local per a lexercici del dret de reuni. Article 19. Garanties Quan no es respectin els drets dels alumnes o se nimpedeixi lexercici efectiu, el director, una vegada concedida laudincia prvia als interessats i, si escau, havent consultat el claustre o el consell escolar, ha dadoptar les mesures que siguin procedents, les quals ha de comunicar posteriorment al consell escolar del centre. Captol III Deures dels alumnes Article 20. Lestudi com a deure bsic Lestudi constitueix un deure bsic dels alumnes, que es concreta en les obligacions segents: a) Assistir a classe amb puntualitat i complir els horaris aprovats per desenvolupar les activitats del centre. b) Participar en les activitats formatives i, especialment, en les orientades al desenvolupament del currculum. c) Assistir al centre amb el material i lequipament necessaris per poder participar activament en el desenvolupament de les classes. d) Fer lesfor necessari, dacord amb les seves capacitats, per comprendre i assimilar els continguts dels diferents mduls, assignatures i rees. Article 21. Deure de respectar els professors Sn deures dels alumnes envers els professors: a) Mostrar respecte als professors i collaborar amb responsabilitat en lexercici de lautoritat docent i en la transmissi de coneixements i valors. b) Complir les normes i seguir les pautes establertes pels professors per fer possible lorganitzaci de laula, el treball sistemtic i la millora del rendiment. c) Mostrar una actitud cooperativa i receptiva a les explicacions dels professors i dur a terme les activitats i les proves encarregades per aquests. d) Participar i assumir un comproms actiu en la seva formaci i en el seu aprenentatge. Article 22. Deure de respecte i solidaritat cap als companys Com a deures envers els companys, sestableixen els segents: a) Respectar els companys i rebutjar tot tipus de discriminaci per ra de naixement, sexe o qualsevol altra circumstncia personal o social. b) Respectar i defensar, de forma responsable i solidria, lexercici del dret a lestudi dels companys. c) Exercir la solidaritat i propiciar un ambient de convivncia positiu. Article 23. Deure de participar en el centre i de respectar els membres de la. comunitat educativa Els alumnes tenen els deures segents: a) Participar i collaborar en la millora de la convivncia escolar i en la consecuci dun clima destudi adequat al centre. 39. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 39 b) Mostrar el respecte i la consideraci deguts als membres de la comunitat educativa i a qualsevol persona que accedeixi al centre. c) Si sn menors dedat, lliurar als seus pares o tutors les citacions que el centre els adreci, i retornar-les, verificades i signades per aquests. d) Complir les normes de seguretat, salut i higiene als centres educatius i, especialment, respectar la prohibici de fumar, ingerir begudes alcohliques i consumir estupefaents. e) Els representants dels alumnes, exercir les seves funcions sense menyscabament de les seves obligacions acadmiques. f) Respectar la llibertat de conscincia i les conviccions religioses, morals i ideolgiques dins els principis democrtics, aix com la dignitat, integritat i intimitat de tots els membres de la comunitat educativa, i rebutjar qualsevol acte de violncia i qualsevol discriminaci per ra de naixement, sexe o qualsevol altra circumstncia. g) Respectar el projecte educatiu o el carcter propi del centre, aix com les seves normes dorganitzaci, convivncia i disciplina, dacord amb la legislaci vigent. h) Cuidar i utilitzar correctament els bns mobles, el material didctic, els documents i altres recursos i installacions del centre, i respectar les pertinentes dels altres membres de la comunitat educativa, aix com complir les normes bsiques de respecte a lentorn i al medi ambient. i) Participar en la vida i el funcionament del centre i complir els horaris aprovats. Article 24. Deure de complir les normes de convivncia Els alumnes han de complir les normes de convivncia del centre recollides en el reglament dorganitzaci i funcionament. Els incompliments dels deures dels alumnes, o de les normes de convivncia podran classificar-se com: 5.3.1.- CONDUCTES CONTRRIES A LES NORMES DE CONVIVNCIA DEL CENTRE: - Les faltes injustificades de puntualitat. Lalumne ha de ser puntual en lentrada a classe. - Les faltes injustificades dassistncia a classe. Lassistncia a lescola s obligatria .En cas de no assistir sha de justificar labsncia - El maltractament i/o s indegut del material o de les installacions escolars, o daltres membres de la comunitat educativa, que puguin ocasionar brutcia o desperfectes. - Discussions o baralles dins el recinte escolar entre companys. - Manca datenci a les explicacions del professor, amb distorsi del normal funcionament de la classe. - La manca de normes elementals dhigiene i educaci. - Assistncia a classe sense el material escolar necessari. - No tenir un tracte respectus amb el professorat, les famlies i el personal no docent - Agredir, insultar, i humiliar els companys. - No est perms portar al centre telfons mbils, walkman, Mp3, jocs electrnics ... 40. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 40 - No es pot menjar dins de laula excepte els dies de pluja per qu no es pugui sortir al pati, aix com les classe d Educaci Infantil i 1r cicle segons el Projecte dalimentaci - Menjar xicle a classe. - Els alumnes no podran sortir entre classes de laula sense perms del professor. - Quan sona la sirena, s per anar a classe i no al bany. - Els alumnes aniran al quiosc a comprar i no podran restar all. - Laula ha de mantenir-se neta i ordenada. - Beure aigua noms entre classe i classe . Els alumnes podran portar una ampolla a la cartera. - Sortir al bany noms una vegada als perodes continus: el delegat ajudar i informar al professor de si ja ha sortit. - Els alumnes han de seure sempre en el lloc assignat pel tutor. - Qualsevol alumne/a que hagi de sortir del centre en horari escolar ho far acompanyat dun adult (pare/mare/tutor ...) que sen faci responsable. - El no portar el material o no fer els deures a ms de repercutir en lavaluaci podr significar quedar sense una activitat complementria de carcter ldic. (*) (*)- Aquells alumnes el comportament general dels quals no garanteixi una adequada participaci en una activitat complementria podran ser exclosos de participar-hi. - Els alumnes que no participin en una activitat complementria han dassistir a lescola. En cas de no assistir, el seu pare/mare/tutor ha de comunicar-ho al centre. Article 52 Conductes contrries a les normes de convivncia Sn conductes contrries a les normes de convivncia: a) Les faltes injustificades de puntualitat o dassistncia a classe. b) Les conductes que puguin impedir o dificultar als companys lexercici del dret o el compliment del deure destudi. c) La negativa reiterada a acudir a classe amb el material necessari o a esforar-se per fer les activitats daprenentatge indicades pels professors. d) Els actes de desobedincia, incorrecci o desconsideraci vers els professors o altre personal del centre, quan aquests no impliquin menyspreu, insult o indisciplina deliberada. e) Les actituds, les paraules o els gestos desconsiderats contra companys o contra altres membres de la comunitat educativa. f) El fet de causar danys lleus a les installacions del centre o al material daquest o de membres de la comunitat educativa. g) El deteriorament de les condicions dhigiene del centre. h) La incitaci o lestmul a cometre una falta contrria a les normes de convivncia. 41. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 41 i) La falta dhigiene personal o lassistncia a classe amb indumentria prohibida pels rgans de govern del centre en lmbit de les seves competncies. j) Ls indegut daparells electrnics. k) El fet de copiar o de facilitar que altres alumnes copin en exmens, proves o exercicis que hagin de servir per qualificar, o fer servir durant la seva execuci materials o aparells no autoritzats. l) Lalteraci descrits de comunicaci als pares o representant legals i la modificaci de les respostes, aix com el fet de no lliurar-los als seus destinataris, quan els alumnes siguin menors dedat. 5.3.2.- CONDUCTES GREUMENT PERJUDICIALS PER A LA CONVIVNCIA DEL CENTRE La comissi duna segona conducta contrria a les normes de convivncia del centre (les famlies han rebut els annexes I,II i III dues vegades. Tota correcci que suposi la suspensi del dret dassistncia al centre implicar, tamb, la suspensi del dret dassistir a les activitats complementries. Per mantenir els pares puntualment informats, en cas dincompliment, per part dels seus fills, de les normes de convivncia del centre, les infraccions, a partir de la primera, els seran comunicades per escrit. La comunicaci ser retornada al tutor, per lalumne, amb la signatura del pare/mare, signatura que ha de garantir la informaci abans esmentada a la famlia. En el cas duna conducta greument perjudicial per la convivncia del centre sobri un expedient disciplinari (RRI). Conductes que perjudiquen greument la convivncia al centre Article 57. Conductes greument perjudicials per a la convivncia Es consideren conductes greument perjudicials per a la convivncia al centre: a) Lagressi fsica a qualsevol membre de la comunitat educativa. b) Les amenaces o coaccions a qualsevol membre de la comunitat educativa. c) La provocaci daltercats o conductes agressives que impliquin un risc greu de provocar lesions o la participaci en aquests. d) Lassetjament escolar, ents com un comportament prolongat dinsult verbal, rebuig social, intimidaci psicolgica i agressivitat fsica duns alumnes cap a uns altres (un o uns quants) que es converteixen, daquesta manera, en vctimes dels seus companys. e) Lassetjament sexista ents com qualsevol conducta contrria a la igualtat de dones i homes, s a dir, qualsevol comportament verbal, no verbal o fsic no desitjat dirigit contra una persona per ra del seu sexe i amb el propsit datemptar contra la seva dignitat o de crear un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant o ofensiu. f) Les vexacions o humiliacions a qualsevol membre de la comunitat educativa, 42. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 42 particularment si tenen un component sexista, dorientaci sexual, racial o xenfob, o sadrecen a alumnes amb discapacitat, amb necessitats especifiques de suport educatiu o de nou ingrs. g) Les injries, calmnies i ofenses a qualsevol membre de la comunitat educativa, siguin verbals, escrites o expressades per mitjans informtics o audiovisuals. h) La difusi de rumors que atemptin contra lhonor o el bon nom de qualsevol membre de la comunitat educativa. i) Ls indegut daparells electrnics amb la finalitat de pertorbar la vida acadmica i lenregistrament, la publicitat o la difusi, a travs de qualsevol mitj o suport, de coninguts que afectin lhonor, la intimitat o la prpia imatge de qualsevol membre de la comunitat educativa. j) Les actuacions perjudicials per a la salut i la integritat personal dels membres de la comunitat educativa, com sn el consum de tabac, alcohol i drogues, o la incitaci a consumir-ne. k) Els danys greus causats a locals, materials o documents del centre o a bns daltres membres de la comunitat educativa, aix com la sostracci daquests. l) La suplantaci de personalitat en actes de la vida docent. m) La falsificaci, sostracci o modificaci de documents acadmics, tant en suport escrit com digital. n) El fet de facilitar lentrada al centre docent de persones no autoritzades, o entrar amb elles, en contra de les normes de convivncia establertes pel reglament dorganitzaci i funcionament del centre. o) La reiteraci en un mateix curs escolar de conductes contrries a les normes de convivncia del centre recollides en larticle 52 daquest Decret. p) Els actes explcits dindisciplina o insubordinaci, inclosa la negativa a complir les mesures correctores imposades, davant els rgans de govern del centre docent o els professors. q) Qualsevol acte injustificat que pertorbi greument o impedeixi el normal desenvolupament de les activitats del centre. r) Qualsevol conducta que suposi incomplir els propis deures quan vagi directament en contra del dret a la salut, a la integritat fsica, a la llibertat dexpressi, de participaci, de reuni i de no-discriminaci, i del dret a lhonor, a la intimitat i a la prpia imatge dels membres de la comunitat educativa o daltres persones. 5.3.3.- Disposiciones generals per a les correccions de les conductes contrries a les normes de convivncia. - Les mesures correctores per incompliment de les Normes de Convivncia han de ser proporcionades i desprs desgotar tots els recursos disponibles. - Shan devitar els enfrontaments verbals amb els alumnes . Disposicions generals Article 43. Valoraci de lincompliment de les normes de convivncia 43. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 43 Els rgans competents per adoptar mesures correctores han de tenir en compte ledat de lalumne i les circumstncies personals, familiars i socials, tant en el moment de decidir sobre la incoaci o sobresement dun procediment disciplinari com en el moment de determinar la imposici duna mesura correctora. Article 44. Principis generals de les correccions 1. Les correccions que sapliquin per lincompliment de les normes de convivncia han de tenir un carcter educatiu i recuperador, han de garantir el respecte dels drets de la resta dels alumnes i han de procurar la millora de les relacions de tots els membres de la comunitat educativa. 2. A lhora de corregir els incompliments shan de tenir en compte els aspectes segents: a) No es pot privar els alumnes dexercir el dret a leducaci ni, en el cas de leducaci obligatria, del dret a lescolaritzaci. b) No poden imposar-se correccions contrries a la integritat fsica ni a la dignitat personal de lalumne. c) Les mesures correctores han de ser proporcionals a la conducta de lalumne i, sempre que sigui possible, han destar relacionades amb lincompliment que tracten de corregir. d) Les mesures correctores han de tenir com a objectius prioritaris: - Millorar el procs educatiu de lalumne i, en particular, el seu comportament, i procurar que no es repeteixin les conductes que incompleixen les normes, aix com restablir les relacions entre els membres de la comunitat educativa afectats per aquests incompliments. - Reparar els danys causats i, en especial, protegir-ne les vctimes o restituir-los els danys. Article 45 Reparaci material dels danys causats i responsabilitat subsidiria de pares o tutors legals Els alumnes que, individualment o collectivament, causin danys de forma intencionada o per negligncia a les installacions del centre o al material, estn obligats a reparar el dany causat o a rescabalar el cost econmic de la seva reparaci. Igualment, els alumnes que sostraguin bns al centre han de restituir el que han sostret. En tot cas, els pares o representants legals dels alumnes en sn responsables civils en els termes prevists en les lleis. Article 46 Faltes dassistncia a classe i avaluaci extraordinria 1. La falta dassistncia a classe de forma reiterada pot fer impossible que sapliquin correctament els criteris davaluaci i la mateixa avaluaci contnua i pot donar lloc a una avaluaci extraordinria, convenientment programada. 2. El reglament dorganitzaci i funcionament de cada centre ha destablir el percentatge de faltes dassistncia per curs, rea, assignatura o mdul que pugui impossibilitar que sapliqui lavaluaci contnua, aix com els sistemes extraordinaris davaluaci prevists per a aquests alumnes, sens perjudici del que estableix la normativa vigent sobre prevenci, control i seguiment de labsentisme escolar a la comunitat autnoma de les Illes Balears. 3. Es consideren faltes injustificades dassistncia a classe o de puntualitat dun alumne les que no puguin ser excusades de forma escrita per lalumne, o pels seus pares o representants legals, si s menor dedat, en les condicions que sestableixin en el reglament dorganitzaci i funcionament de cada centre docent. Article 47 Gradaci de les correccions 1. A lefecte de la gradaci de les mesures correctores, es consideren circumstncies 44. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 44 palliatives les segents: a) El reconeixement espontani de la conducta incorrecta. b) La petici dexcuses. c) La voluntat darribar a un acord de mediaci, dacord amb el que sestableix en lapartat 3 de larticle 38 daquest Decret. d) Labsncia dintencionalitat maliciosa en causar el dany o en pertorbar les activitats del centre. e) La reparaci voluntria dels danys produts, ja siguin fsics o morals. f) El carcter ocasional de la falta en la conducta habitual de lalumne. 2. Es consideren circumstncies accentuadores: a) La premeditaci i la reiteraci. Existeix reiteraci quan en un mateix curs escolar es produeix ms duna de les conductes tipificades en els articles 52 i 57 daquest Decret, sempre que la conducta o conductes precedents hagin estat corregides per resoluci fefaent. Aquesta circumstncia no es pot apreciar en la conducta tipificada en la lletra o de larticle 57 esmentat. b) Qualsevol conducta que suposi atemptar contra el dret a no ser discriminat per ra de naixement, sexe, llengua, capacitat econmica, nivell social o conviccions poltiques, morals o religioses, aix com per discapacitats fsiques, sensorials o psquiques, o per qualsevol altra condici o circumstncia personal o social. Aquesta circumstncia no es pot apreciar en la conducta constitutiva de discriminaci greu tipificada en els apartats e i f de larticle 57 daquest Decret. c) Quan la sostracci, lagressi, la injria o lofensa es faci contra alg que es troba en situaci dindefensi o dinferioritat a causa de ledat, dalguna discapacitat o per haver- se incorporat recentment al centre. d) La publicitat de la comissi de la conducta infractora. e) Quan sestimuli lactuaci collectiva lesiva dels drets dels membres de la comunitat educativa o shi inciti. Article 48 mbit de la conducta que sha de corregir 1. Shan de corregir les conductes dels alumnes contrries a les normes de covivncia del centre quan aquests es trobin dins el recinte escolar o mentre facin activitats complementries o extraescolars. 2. Igualment, es poden corregir les actuacions dun alumne que, encaraque es facin fora del recinte escolar, estiguin directament relacionades amb lavida escolar i afectin els seus companys o altres membres de la comunitat educativa. Article 49 Supervisi del compliment de les correccions El director del centre ha de tenir coneixement que les correccions imposades es compleixen en els termes establerts. El consell escolar nha destar informat i ha de vetllar perqu satengui la normativa vigent, dacord amb el que estableix larticle 4.2 daquest Decret. Article 50 Coordinaci institucional en lmbit de les actuacions correctores 1. Els centres poden demanar els informes que considerin necessaris sobre les circumstncies personals, familiars o socials de lalumne als pares o tutors legals o, en el seu cas, a les institucions pbliques competents. 2. En els casos en qu, una vegada duita a terme la correcci oportuna, un alumne menor dedat continu presentant reiteradament conductes greument pertorbadores de la convivncia al centre, aquest, amb comunicaci prvia als pares o tutors legals, ha de traslladar a les institucions pbliques de lmbit sanitari, social o daltre tipus la necessitat dadoptar mesures adreades a modificar les circumstncies personals, 45. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 45 familiars o socials de lalumne que puguin ser determinants en la persistncia de les conductes esmentades. 3. En els casos en qu, per la naturalesa de les mesures correctores, el centre reclami la implicaci directa dels pares o tutors legals de lalumne i aquests la rebutgin de forma expressa, el centre ha de posar en coneixement de les institucions pbliques competents els fets, a fi que adoptin les mesures oportunes per garantir els drets dels alumnes continguts en el captol II del ttol II daquest Decret. Article 51 Citacions i notificacions 1. Les citacions i notificacions als pares o tutors legals dels alumnes shan de practicar per qualsevol mitj que permeti tenir constncia de la recepci, inclosos els mitjans electrnics. 2. La incompareixena, la inactivitat o el rebuig de les notificacions sha de fer constar a lexpedient, amb lespecificaci de les circumstncies de lintent de notificaci. En qualsevol cas, sha de tenir per efectuat el trmit i sha de seguir el procediment establert. 5.3.4.- INSTRUCCIONS PER AL PROFESSORAT PER APLICAR MESURES DE CORRECCI DE LES CONDUCTES CONTRRIES A LES NORMES DE CONVIVNCIA. - Emprar com a mesures correctores en primera instncia (deixar constncia daquesta mesura en lagenda del professor/a): Amonestaci privada. Comparecncia immediata davant el cap destudis o director. Privaci del temps de pati (sempre estar ats pel professor/a que hagi adoptat la mesura). - Amonestaci per escrit com a mesura per a fer participes els pares del conflicte originat pel seu fill. (Annex I). - Els alumnes no podran ser expulsats (quedar-se a la porta) de classe, en cas dinterrompre el desenvolupament normal de la classe se lacompanyar a secretaria o sala de professors per a que quedi acompanyat amb un professor i amb feina de lassignatura. Aquesta conducta comporta una amonestaci escrita. - En cas de reiteraci de conductes contrries a les normes de convivncia del centre per un mateix alumne sompli un model (Annexe II) que, a ms de recollir la conducta, convoca els pares per tenir una reuni i 46. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 46 informar-los i encaminar la conversa cap un canvi de comportament de lalumne ja que en cas de reiterar-la es procedir a una segona entrevista en la qual es comunica la suspensi del dret dassistncia al centre durant un perode de fins a tres dies lectius i alguna activitat complementria. - En els casos que la conducta contraria produeixi un mal intencionat o per negligncia a les installacions, materials o membres de la comunitat educativa sels obliga a reparar el mal causat o fer-se crrec de les despeses de la seua reparaci. - En el cas duna conducta greument perjudicial per la convivncia del centre sobri un expedient disciplinari (RRI) 5.3.5.- MESURES DE CORRECCI DE LES CONDUCTES CONTRRIES A LES NORMES DE CONVIVNCIA. Article 53. Mesures educatives de correcci 1. Les conductes contrries a les normes de convivncia del centre poden ser corregides amb les mesures educatives segents: a) Conversar privadament amb lalumne. b) Reconixer els fets davant la persona o les persones que hagin pogut resultar perjudicades i demanar-los disculpes. c) Reunir-se amb lalumne i la seva famlia. d) Dur a terme activitats daprenentatge amb la finalitat dinterioritzar pautes de conducta correctes. e) Negociar acords educatius. f) Assignar un tutor individualitzat i comprometres a reunir-shi. g) Participar, dins o fora del centre, en programes especfics dhabilitats socials, resoluci de conflictes i desenvolupament personal en general. h) Participar activament en una mediaci escolar. La mediaci escolar es pot emprar tamb un cop shagi aplicat alguna de les mesures contingudes en els punts m, n, o, p, q, r i s daquest apartat. i) Desenvolupar tasques relacionades amb la norma de convivncia incomplerta, dins o fora del seu horari lectiu, com la participaci en feines de servei a la comunitat, la realitzaci de tasques acadmiques o la reparaci dels danys causats a installacions o material del centre o a pertinences daltres membres de la comunitat educativa. La realitzaci daquestes tasques no es pot perlongar ms de cinc dies lectius. j) Retirar durant la jornada escolar aparells electrnics o daltre tipus que puguin destorbar les activitats escolars. k) Amonestar per escrit. l) Comparixer davant el cap destudis o el director del centre. m) Suspendre el dret a romandre al lloc on es dugui a terme lactivitat durant el temps que duri la sessi corresponent, com a mxim. n) Privar del temps desplai per un perode mxim de cinc dies lectius. 47. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 47 o) Suspendre el dret a participar en determinades activitats extraescolars o complementries dins i/o fora del centre per un perode mxim de quinze dies lectius, sempre que durant lhorari escolar lalumne sigui ats dins el centre docent. p) Canviar de grup per un termini mxim de quinze dies. Desprs daquest perode, lrgan competent ha de valorar loportunitat de continuar amb el canvi de grup o de retornar al grup dorigen. q) Suspendre el dret dassistncia a algunes classes o a totes per un perodo mxim de tres dies lectius o, en el cas dalumnes menors dedat, fins a entrevistar-se amb els pares o tutors legals, sense que aquesta mesura pugui excedir els tres dies. Durant la impartici daquestes classes, lalumne ha de romandre al centre fent la feina acadmica que els professors que li imparteixen docncia li encomanin, a fi devitar interrompren el procs formatiu. El cap destudis ha dorganitzar latenci a lalumne. r) Suspendre el dret al servei de menjador i/o de transport escolar per un perode mxim de tres dies lectius, quan la conducta contrria a la convivncia afecti lmbit daquests serveis. s) Suspendre el dret de lalumne dassistir al centre per un perode mxim de tres dies lectius. Durant el temps que duri la suspensi, lalumne ha de fer els treballs acadmics que hagin determinat els professors que li imparteixen docncia a fi devitar interrompren el procs formatiu. 2. La correcci corresponent a la lletra m) de lapartat anterior solament es pot imposar en el cas que el reglament dorganitzaci i funcionament del centre docent garanteixi latenci immediata de lalumne per part dun professor. Posteriorment, sha de comunicar al tutor i al cap destudis, i shan de determinar les tasques que lalumne ha de fer durant aquest temps. Article 54. Persones competents per aplicar les mesures de correcci Sn competents per decidir les mesures de correcci previstes en larticle anterior: a) Els professors del centre, pel que fa a les mesures de correcci que sestableixen en les lletres a, b, c, d, j, k, l, m i n de larticle anterior. Shan de comunicar al professor tutor de lalumne. b) El director o, per delegaci daquest, el cap destudis, ot el professor tutor de lalumne, pel que fa a les mesures de correcci que sestableixen en les lletres e, f, g, h, i, o i p de larticle anterior. c) El director, ot el professor tutor i el cap destudis, pel que fa a les mesures de correcci establertes en les lletres q, r i s de larticle anterior. Article 55. Procediment per aplicar les mesures de correcci 1. Quan el centre decideix aplicar les mesures de correcci de les lletres a, b, c, d, e, f, g, h o i, i si lalumne no hi participa activament, es poden aplicar les mesures de correcci de les lletres j, k, l, m, n, o, p, q, r, o s. 2. La imposici de les mesures de correcci previstes en les lletres c, e, f, k, m i o de larticle 53.1 daquest Decret ha de ser notificada a lalumne, i als seus pares o representants legals en cas que sigui menor dedat. 3. Per imposar les mesures de correcci previstes en les lletres g, i, p, q, r i s de larticle 53.1 daquest Decret, s preceptiva laudincia de lalumne, i dels seus pares o representants legals en cas que sigui menor dedat. Aquesta compareixena sha de fer constar en una diligncia. En el cas que no sigui possible laudincia dels pares o tutors legals pel fet de no comparixer, es considera suficient la comunicaci fefaent a aquests. Article 56. Prescripci Les conductes contrries a les normes de convivncia al centre prescriuen en el termini de tres mesos comptadors a partir del moment en qu han tingut 48. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 48 5.3.6.- Mesures correctores conductes greument perjudicials per a la convivncia al centre. Article 58. Mesures educatives de correcci 1. Sempre que sigui possible, sha demprar la mediaci escolar i la negociaci dacords com a mesures educatives de correcci. 2. Quan no sigui possible acudir als sistemes esmentats, o com a mesura complementria, es pot adoptar alguna de les mesures segents: a) Desenvolupament de tasques relacionades amb la norma de convivncia incomplerta, com la participaci en feines de servei a la comunitat. b) Desenvolupament de tasques acadmiques. c) Reparaci dels danys causats a les installacions, al material del centre o a pertinences daltres membres de la comunitat educativa per un perode entre sis i vint-i- dos dies lectius. d) Suspensi del dret a participar en determinades activitats extraescolars o complementries dins i/o fora del centre per un perode comprs entre setze dies lectius i tres mesos. Durant el perode de suspensi, lalumne ha de ser ats al centre. e) Canvi de grup. f) Suspensi del dret dassistncia a algunes o a totes les classes durant un perode comprs entre quatre i vint-i-dos dies lectius. Durant la impartici daquestes classes, lalumne ha de romandre al centre i ha de fer els treballs acadmics que determinin els professors responsables de les classes, per evitar interrompren el procs formatiu. El cap destudis ha dorganitzar latenci a lalumne. g) Suspensi del dret al servei de menjador i/o de transport escolar per un perode comprs entre quatre i vint-i-dos dies lectius quan la conducta que perjudiqui greument la convivncia afecti lmbit daquests serveis. h) Suspensi del dret dassistncia al centre durant un perode comprs entre quatre i vint-i-dos dies lectius. Durant el temps que duri el perode de suspensi, lalumne ha de dur a terme les tasques acadmiques que hagin determinat els professors que li imparteixen docncia, per evitar interrompren el procs formatiu. A aquest efecte, el reglament dorganitzaci i funcionament del centre ha de determinar el seguiment i la supervisi daquest procs, especificar la persona encarregada de dur-lo a terme i establir lhorari de visites de lalumne al centre. i) Canvi de centre. Aquesta mesura noms es pot adoptar de manera excepcional i sols es pot fer efectiva quan la Conselleria dEducaci i Cultura hagi assignat a lalumne una plaa escolar en un altre centre docent, de conformitat amb la normativa vigent en matria dadmissi dalumnes a centres docents sostinguts amb fons pblics. Article 59. rgan competent per imposar les mesures de correcci de les conductes greument perjudicials per a la convivncia al centre El director del centre s competent per imposar les mesures de correcci previstes en lapartat 2 de larticle anterior, de conformitat amb el que estableixen les seccions segona i tercera daquest captol i sens perjudici de les facultats del consell escolar del centre previstes en larticle 127.f de la Llei orgnica 2/2006 i en larticle 57.d de la Llei orgnica 8/1985. Article 60. Prescripci 1. Les conductes greument perjudicials per a la convivncia al centre prescriuen en el termini de tres mesos comptadors a partir de la data en qu shagin produt, exclosos els perodes no lectius prevists en el calendari escolar de lany en curs. 49. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 49 2. Les mesures de correcci imposades per conductes greument perjudicials per a la convivncia als centres prescriuen als sis mesos, exclosos els perodes no lectius prevists en el calendari escolar de lany en curs. Article 61. Mesures provisionals 1. Quan shagi diniciar el procediment per aplicar mesures de correcci de conductes greument perjudicials per a la convivncia al centre, dacord amb el que estableixen les seccions segona i tercera daquest captol, o en qualsevol moment de la seva instrucci, el director, per decisi prpia o a proposta, si s el cas, de linstructor, pot adoptar les mesures provisionals que siguin necessries per assegurar leficcia de la resoluci final i per evitar la persistncia dels efectes de la infracci i garantir les exigncies dels interessos generals, sempre que ho motivi adequadament. 2. Les mesures provisionals han de consistir a fer tasques relacionades amb la norma de convivncia incomplerta, canviar temporalment de grup, suspendre el dret dassistir a determinades classes o activitats, o suspendre el dret dassistir al centre, per perodes, en tots els casos, inferiors a sis dies lectius. 3. El perode en qu lalumne hagi estat subjecte a la mesura provisional es considera a compte de la sanci que sha de complir. 4. Les mesures provisionals adoptades shan de notificar a lalumne i, si s el cas, als seus pares o representants legals. En el cas que aquestes comportin la suspensi del dret dassistir a determinades classes o activitats, o la suspensi del dret dassistir al centre, s preceptiva laudincia de lalumne i, si fos menor dedat, dels seus pares o tutors. 5. Quan les mesures provisionals comportin suspendre el dret dassistncia a determinades classes o activitats o al centre, lalumne ha de dur a terme les tasques acadmiques que determinin els professors que li imparteixen docncia, per evitar la interrupci del procs formatiu. 6. En tot el que no es prevegi expressament en aquest article, s daplicaci el que disposa larticle 72 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com. Secci 2. Aplicaci de mesures de correcci de conductes greument perjudicials per a la convivncia al centre mitjanant la resoluci per conformitat Article 62. Resoluci per conformitat 1. Abans daplicar les mesures de correcci de conductes greument perjudicials per a la convivncia al centre, sha de valorar la possibilitat de resoldre la conducta per conformitat de lalumne i, en cas que sigui menor dedat, dels seus pares o representants legals. 2. En el termini de cinc dies lectius des que es va tenir coneixement dels fets, el director ha de citar lalumne i, si s menor dedat, tamb els seus pares o representants legals, per tal dassabentar-los de les conductes mereixedores de correcci i per oferir-los la possibilitat de resoldre el procediment per conformitat. A la reuni amb lalumne i, si fos el cas, amb son pare, sa mare o algn representant legal, hi ha dassistir, a ms del director, el cap destudis o el professor que aquest delegui. 3. La resoluci per conformitat ha de contenir el reconeixement per part de lalumne dels fets o conductes mereixedors de correcci i, si s el cas, la petici de disculpes, el comproms de reparar els danys causats i la voluntat de respectar les normes de convivncia del centre. Shi han de fer constar tamb les mesures educatives de correcci acordades. Han de signar la resoluci per conformitat el director i lalumne, i, en el cas que sigui menor dedat, els seus pares o representants legals, i sels nha de lliurar una cpia. 50. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 50 4. Les resolucions per conformitat shan daplicar en els termes en qu es redactin, sense que lalumne o els seus pares o representats legals puguin impugnar la conformitat lliurement acceptada. Sexclou daquest procediment la correcci de canvi de centre, la qual, per ser imposada, requereix sempre la instrucci del procediment disciplinari. 5. En el cas que lalumne o, si fos menor dedat, els seus pares o representants legals no acceptassin la resoluci per conformitat, o lalumne incompls els acords que shi recullen, el director del centre ha diniciar, en el termini de quaranta vuit hores, el procediment disciplinari. 5.3.7.- En cas de ser necessaria incoaci dexpedient Aplicaci de mesures de correcci de conductes greument perjudicials per a la convivncia al centre mitjanant la incoaci dexpedient disciplinari Article 63. Inici del procediment 1. El director ha de decidir iniciar el procediment, obrint lexpedient corresponent, en un termini mxim de sis dies lectius des del coneixement dels fets o de les conductes mereixedors de correcci, dacord amb larticle 57 daquest Decret, o, alternativament i com a mxim, en quaranta vuit hores des que es constata la impossibilitat de signar una resoluci per conformitat o lincompliment dalgun dels acords signats, dacord amb el que estableix la secci segona daquest captol i sens perjudici del que sestableix en larticle 60 daquest Decret. 2. El director ha de nomenar linstructor, que sha dabstenir dactuar quan es donin les circumstncies de larticle 28 de la Llei 30/1992 i ho ha de comunicar al director del centre, que ha de resoldre el que sigui pertinent. 3. Lacord dinici del procediment sha de notificar a linstructor i a lalumne i, si s menor dedat, als seus pares o representants legals, i ha de contenir: a) El nom i els llinatges de lalumne expedientat. b) Els fets, breument exposats, que motiven la incoaci del procediment. c) La data en la qual es van produir els fets. d) El nom del professor instructor. 4. Lalumne i, si s el cas, els seus pares o representants legals poden recusar linstructor davant el director en el termini de dos dies lectius, dacord amb el que preveu larticle 29 de la Llei 30/1992. 5. Linici del procediment sha de comunicar al Departament dInspecci Educativa. Article 64. Instrucci de lexpedient 1. Linstructor, una vegada notificats el seu nomenament i linici del procediment, ha de practicar les actuacions tendents a aclarir els fets esdevinguts i a determinar les persones responsables. Pot prendre declaraci a les persones que puguin aportar dades per esclarir els fets i nha destendre la diligncia corresponent. 2. El termini mxim dinstrucci s de deu dies lectius des de la notificaci de linici del procediment. 3. Una vegada instrut el procediment, linstructor ha de formular la proposta de resoluci, la qual ha de contenir, si saprecia lexistncia dalguna infracci: a) Els fets o les conductes mereixedors de correcci. b) Les conductes que perjudiquen greument la convivncia al centre. c) La valoraci de la responsabilitat de lalumne o els alumnes, amb especificaci, si sescau, de les circumstncies palliatives o accentuadores de la seva actuaci. d) Les mesures educatives de correcci aplicables. 51. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 51 e) Lespecificaci de la competncia del director per resoldre. En cas que no nhi hagi, sha de proposar la declaraci dinexistncia dinfracci o responsabilitat sobre els fets. 4. Linstructor ha de donar audincia a lalumne i, si s menor dedat, als seus pares o representants legals per comunicar-los la proposta de resoluci i el termini de dos dies lectius per allegar el que estimin oport. En cas de conformitat i renncia a lesmentat termini, sha de formalitzar per escrit la resoluci per conformitat. 5. Transcorregut el termini dallegacions, linstructor ha delevar al director lexpedient complet, que ha dincloure la proposta de resoluci i les allegacions que shagin formulat. Article 65. Resoluci del procediment, notificaci i recurs 1. El director, una vegada rebuda la proposta, ha de resoldre i imposar, si escau, la mesura correctora que correspongui, i notificar a lalumne, i, si s menor dedat, tamb als seus pares o representants legals, la resoluci del procediment en un termini mxim de 30 dies lectius. 2. La resoluci del procediment ha destar suficientment motivada i ha de contenir: a) Els fets i les conductes mereixedors de correcci. b) Les circumstncies palliatives o accentuadores, si nhi ha. c) Els fonaments jurdics en qu es basa la correcci imposada. d) El contingut de la mesura correctora i la data defecte. e) Els recursos que es poden interposar contra la resoluci i els terminis per interposar- los. 3. Els alumnes, o els pares o tutors legals en el cas que siguin menors dedat, en el termini mxim de dos dies lectius des de la notificaci de la resolucin poden requerir el consell escolar perqu es reuneixi en el termini de cinc dies lectius des de la recepci de la sollicitud per revisar la resoluci adoptada i proposar, si s el cas, les mesures oportunes en lmbit de les seves competncies. 4. Contra la resoluci del director, lalumne, o, en representaci seva, son pare, sa mare o algun representant legal, pot interposar un recurs dalada, mitjanant un escrit presentat davant el director del centre, en el termini previst en els articles 114 i segents de la Llei 30/1992. Aquest recurs ha de ser resolt per la Direcci General de Planificaci i Centres en el termini mxim de tres mesos. En els mbits territorials de Menorca, Eivissa i Formentera, la Direcci General de Planificaci i Centres pot delegar la resoluci del recurs en els delegats territorials respectius. Aquesta resoluci posa fi a la via administrativa. 5. El director ha de comunicar al Departament dInspecci Educativa la resoluci adoptada i, si nhi ha, la revisi o la confirmaci. 6. La resoluci no s executiva fins que no shagi resolt el recurs corresponent o hagi transcorregut el termini per interposar-lo. No obstant aix, la resoluci pot preveure les mesures provisionals necessries per garantir-ne leficcia mentre no sigui executiva. Secci 4a Responsabilitat penal derivada de les conductes greument perjudicials per a la convivncia al centre. Article 66. Comunicaci de les conductes que puguin ser constitutives de delicte o falta 1. El director del centre ha de comunicar al Ministeri Fiscal i a la Conselleria dEducaci i Cultura les conductes que puguin ser constitutives de delicte o falta segons la legislaci penal, sense que aix suposi paralitzar les mesures correctores aplicables segons aquest Decret. 52. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 52 2. En el cas que de la instrucci del procediment disciplinari es dedueixi que el menor dedat es troba en una situaci de risc dexclusi social, el director ha de posar aquesta circumstncia en coneixement dels serveis socials municipals i, si escau, del Servei de Protecci de Menors del consell insular respectiu. Disposici transitria primera Aquest Decret no s aplicable als procediments disciplinaris iniciats abans de la seva entrada en vigor, que shan de regir per la normativa anterior. Disposici transitria segona En el termini de nou mesos comptadors a partir de lentrada en vigor daquest Decret, els reglaments dorganitzaci i funcionament dels centres docents shan dadaptar al que shi disposa. Disposici derogatria Queda derogat el Decret 112/2006, de 29 de desembre, de qualitat de la convivncia en els centres docents sostinguts amb fons pblics de la comunitat autnoma de les Illes Balears. Aix mateix, queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que contradiguin el que sestableix en aquest Decret o shi oposin. 6.- ACTUACI EN CAS DUN INCIDENT O DENUNCIA. (Agressi, amenaces, insults greus, assetjaments, ...). - Si la gravetat de lincident ho requereix la direcci del centre valorar si procedeix o no cridar les forces dordre pblic per a que intervenguin, protegint o garantint sempre la seguretat de les persones, la continutat de lactivitat docent i la integritat de les installacions. - Comunicaci immediata del fet a inspecci i la Direcci General corresponent. - Si la situaci produda pot portar a una situaci de tensi o nerviosisme o que pugui tenir efectes psicolgics negatius la Direcci del centre ho comunicar perqu es prenguin les mesures necessries. 7.- GUI PER LA RECEPCI DE LES FAMLIES. REUNI GENERAL DE PRINCIPI DE CURS: o Presentaci del tutor/a. o Anotar els pares que han assistit. o Entregar la fulla de la guia del curs: Horari de lalumne. Calendari davaluacions. Programaci dactivitats complementries. Calendari del curs escolar. Horari datenci a les famlies. o Entregar una cpia de les normes del centre, dels alumnes i de les famlies. 53. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 53 o Recordar lobligatorietat de portar el material a classe. o Recordar que han de comunicar qualsevol incidncia dels seus fills. o Recordar que han de comunicar qualsevol canvi de domicili i telfon. o Informar de la feina de lEquip de Suport. o Entregar les autoritzacions sobre les imatges i sortides complementries. Explicar que el fet de no ser entregades signades sentn que no autoritza. REUNI INDIVIDUAL. Deixar constncia en lagenda del professor la data, qui ha sollicitat lentrevista i lassumpte tractat. Si la reuni s per informar duna decisi com la de romandre un any ms al cicle, o signar un dictamen, o qualsevol altre document sha de deixar constncia amb la signatura del pare/mare/tutor. Tamb es celebraran reunions individuals, durant tot el curs i desprs de les avaluacions, amb els pares dels alumnes amb tres o ms rees suspeses. 8.- PLA DACTUACI EN CAS DABSENTISME. - Definici del tipus dabsentisme: o Absentisme puntual/espordic ( 10% faltes sense justificar, exemple: 10 faltes al mes). o Absentisme intermitent/intens (25% de faltes sense justificar, exemple: 20 faltes al mes sense justificar). o Absentisme crnic. No assisteix a classe sense justificaci). - Control dassistncia: El realitzar el professor/a tutor/a, diriament i el recollir a linforme individual de lalumne. - Intervenci en cas dabsentisme puntual/espordic: Entrevista amb les famlies per tenir coneixement i valoraci de les causes que incideixen en labsentisme i realitzar les gestions oportunes per a solucionar-lo. Comunicar-ho al cap destudis. 54. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 54 En cas de no poder localitzar la famlia, ni per telfon ni per carta certificada, informar a lassistent social de lEOEP - Intervenci en casos dabsentisme intens o repetitiu de lespordic. Comunicar-ho al cap destudis. Comunicar-ho a lassistent social de lEOEP. 9.- ASSETJAMENT ESCOLAR. - Identificaci de la situaci dassetjament escolar: Es produeix assetjament escolar quan un alumne es veu exposat de manera repetida i deliberada a un maltractament verbal, fsic i/o psicolgic per part de companys amb lobjectiu de sotmetrel, assustar- lo, i/o amenaar-lo atentant contra la seua integritat fsica o moral. - Els segents comportaments constitueixen assetjament escolar: Menyspreu, difamaci i ridiculitzaci. Coaccions. Agressions fsiques i/o verbals. Intimidacions i amenaces. Exclusi i marginaci social. Subtraccions, extorsions, xantatges i deteriorament de les pertinences Utilitzaci dinternet, mbils, etc, amb la intenci de fer mal. - Actuaci: oQualsevol membre de la comunitat educativa que tengui coneixement duna situaci dassetjament, es tenguin indicis ho ha de comunicar a lequip directiu. oPer valorar la situaci denunciada el cap destudis sollicitar informaci al professors tutor (taula dindicadors que elaborar lequip de suport Annex III) i si ho consider oport a la famlia (taula dindicadors que elaborar lequip de suport Annexe IV). Tota la informaci amb la major confidencialitat i lanonimat de lalumne. oEl director podr establir mesures preventives de protecci que garanteixin la immediata seguretat de lalumne. oDurant tot el procs es sollicitar lajut de lequip de suport. 10.- ASSETJAMENT ESCOLAR VIRTUAL. (Ampliaci realitzada en octubre de 2010). Conflictes a un Escenari Virtual (Noves tecnologies de la comunicaci). Que implica un conflicte (intimidaci, assetjament) a travs daquest medi: 55. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 55 - s intencional. - Pot implicar a un individuo o a un grup. - La vctima no es pot defendre per ella mateixa. - La vctima es sent ms insegura ja que t un risc continu. - Lagressi pot ser observada per moltes persones el que fa que el mal pugui ser ms prolongat en el temps i amb ms repercussions negatives sobre la vctima. - A vegades no sempre es pot sebre qui sn els implicats. Catalogaci de la falta utilitzant TIC: - Denigraci: penjar en la xarxa comentaris o rumors sobre una persona per a perjudicar-la. - Cyberacoso: penjar comentaris amenaant amb la intenci de perjudicar o intimidar. Elaborar un pla dactuaci per al Pla de Convivncia: I.- PREVENCI. Tractament genric per a intentar que no aparegui el fenmen. Realitzar activitats: visionar histries, fer role-play, representar situacions, crear histries, etc. Ajudar als alumnes a prendre concincia cognitiva i emocional de les conductes i els efectes negatius i la necessitat dactuar positivament: 2n cicle dEP: Pellcula de dibuix animats Bully Dance. Corto produt per UNICEF i National Film Board of Canad. ( Serveix per identificar conductes de maltractament i el procs de victimaci. Estimula a la discussi en grup. Hi ha un material molt adequat per a treballar el contingut). 3r cicle dEP: Material del projecte No tenredis a la xarxa. Autors: Jordi Collell i Carme Escud (2008) http://www.xtec.cat/~jcollell. II.- INTERVENCI INICIAL Si s detecta alguna situaci incipient, per evitar la consolidaci del fet, fer intervencions directes individuals i en grup. - Calmar. Dialogar. Reflexionar. Mediar. - Tcniques per aprendre a explicar: 56. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 56 --- magradaria dir-ho als meus pares o al professor, per no s com fer-ho... Actuar el ms rpid possible. Confiar amb un adult. Contar-li tot i demanar discreci. Elaborar conjuntament un pla per a aturar la situaci. ... jo no ho faig per s qui ho est fent i a qui ... magradaria que no el fes ms ... no s b com puc ajudar ... . No riure les grcies dels altres. . Demanar com se sent el que creus que pateix la situaci. . Avisar a un adult. . Proposar el tema a tutoria. III.- FETS CONSOLIDATS. Si s un fet consolidat intervenci dirigida a minimitzar limpacte sobre els implicats. - Suport especfic de professionals. - Amb lagressor/a: Necessari mediaci amb lalumne/a que ha provocat el fet, primer individual, per arribar a tenir-ne empatia i ms tard, mediaci amb la vctima per arribar a demanar-li perd. Fer-li entendre que la seua conducta s inacceptable i que pot tenir conseqncies negatives per a ell/a. Parallelament alentar-les per a que canvin. - Amb la vctima. Fer una acci positiva, reafirmar la seua autoestima i donar-li molt dafecte. INDICACIONS PER A LES FAMLIES: A.- Famlies de la vctima: Animar a parlar amb el/la fill/a. Qu ha passat, des de quan, qui est implicat, ... Calmar-los. Reforar lautoestima del/de la fill/a ressaltant o elogiant les seues capacitats. Animar al fill/a per a que parli amb el/la professor/a tutor/a. 57. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 57 B.- Famlies de lagressor/a: A pesar destar enfadat i no entendre el per qu intentar apropar-se al fill/a per fer-li entendre que la seua conducta s inacceptable i que pot tenir conseqncies negatives per a ell/a. Parallelament alentar-les per a que canvin: - Tractar que entengui la gravetat del problema. - Aturar immediatament la situaci conflictiva. - Intentar que es posi en el lloc de la vctima. - Oferir models de conductes positives per adquirir noves actituds. - Ajudar al fill/a a reparar el mal fet i assumir les responsabilitats corresponents. - Collaborar amb el centre. 11.- COMISSI DE CONVIVNCIA. Article 29. Coordinador de convivncia Llevat de casos excepcionals degudament autoritzats per la Conselleria dEducaci i Cultura, el centre educatiu ha de disposar dun coordinador de convivncia, el qual, entre daltres, t les funcions segents: a) Coordinar les accions previstes en el pla de convivncia. b) Fer de nexe de relaci de la comunitat escolar amb lAdministraci educativa i amb lInstitut per a la Convivncia i lxit Escolar, sens perjudici de les competncies de representaci legalment atribudes al director del centre. 10.1.- COMPOSICI. El director. La cap destudis. Un membre de lEquip de suport. Dos professors/es: una dEducaci Infantil i una dEducaci Primria, un/a ha de ser membre del Consell Escolar. Un representant dels pares/mares del Consell Escolar. 10.2.- FUNCIONAMENT. COMPETNCIES: - Elaborar, revisar, adaptar i modificar el Pla de Convivncia. - Fer el seguiment del Pla de Convivncia. - Coordinar les activitats del Pla de Convivncia. - Fer la memria del compliment del Pla. - Assessorar el director en la incoaci dun expedient. - Estudiar amb urgncia els problemes que puguin sorgir. 58. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 58 - Ser informada per lequip directiu sobre les conductes contrries a les normes de convivncia. Article 31. Funcions de la comissi de convivncia 1. Les funcions de la comissi de convivncia sn: a) Participar en lelaboraci del pla de convivncia i de les adaptacions i modificacions posteriors. b) Fer el seguiment de laplicaci del pla de convivncia escolar i coordinar-la. c) Coordinar i assegurar la coherncia de totes les iniciatives destinades a millorar la convivncia que es duguin a terme al centre educatiu. d) Collaborar en la planificaci i la implantaci de la mediaci escolar i la negociaci dacords educatius. e) Impulsar el coneixement i lobservana de les normes de convivncia. f) Elaborar la proposta dinforme anual del pla de convivncia. g) Elevar al consell escolar del centre suggeriments i propostes per millorar la convivncia. PERIOCITAT DE LES REUNIONS La comissi es reunir sempre que sigui necessari per temes relacionats amb la convivncia. Una vegada al trimestre. INFORMACI DE LES DECISIONS La comissi garantir la coherncia entre laplicaci de les normes i les conseqncies davant un conflicte determinat. De les reunions se naixecar acta i dels acords se ninformar la CCP, el claustre i el Consell Escolar. 12- MECANISMES DE DIFUSI, SEGUIMENT I AVALUACI DEL PLA DE CONVIVNCIA. Es donar a conixer: - El Pla de Convivncia es recollir en la PGA i la Memria del centre. - A principi de curs en les reunions de cicle es donar a conixer al professorat. - Es realitzar una reuni general a principi de curs amb totes les famlies on es presentar el projecte. Desprs de la seua aprovaci pel Consell Escolar, es presentar a tota la comunitat educativa. - Pels cursos segents (es donar a conixer): En les reunions en grups de les famlies i els tutors. En les reunions de tutoria de principi de curs. En la primera Junta de Delegats. 59. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 59 El desenvolupament del Pla ser coordinat per lEquip Directiu, que proveir els mitjans i recursos necessaris amb el suport de lEOEP i de lEquip de Suport. Es far el seguiment: - En les sessions de tutoria amb els alumnes. - En les reunions de cicle, sempre que sigui necessari o com a mnim una vegada al trimestre. - - Una vegada al trimestre amb lequip de suport. - En la CCP els coordinadors informaran del seu desenvolupament. - En les reunions de la Comissi de Convivncia. Savaluar: - El grau de participaci dels diferents membres de la comunitat educativa. . El grau dimplicaci dels membres de la comunitat educativa. . Participaci dels membres de la comunitat, de lAPIMA, de lajuntament. . La participaci en les reunions programades. - El desenvolupament de les activitats. - La utilitat del document elaborat, (el Pla de Convivncia). - El control de conflictes detectats. - Linforme de la comissi de convivncia. - La memria del centre. 13.- Documents per comunicar a les famlies les incidncies sobre convivncia: 60. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 60 Srs. __________________________________ Els comunicam que el/la seu/a fill/a ha incomplit les normes de convivncia del centre (Annex1). Es decideix, escoltat lalumne, prendre la segent mesura correctora Puig den Valls, _____ de ___________________ de 20__ Firma del pare/mare/tutor/a Firma del mestre/a Firma del/de la alumne/a. NORMES DE CONVIVNCIA DEL CENTRE. FULL DE CONTROL DE TUTORIA Lalumne. __________________________________ Ha incomplit normes de convivncia del centre Es decideix, escoltat lalumne, prendre la segent mesura correctora Puig den Valls, _____ de ___________________ de 20__ Firma del mestre/a Firma del/de la alumne/a. 61. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 61 Srs. __________________________________ Els comunicam que el/la seu/a fill/a ha incomplit les normes de convivncia del centre (Annex 2). Es decideix, escoltat lalumne, prendre la segent mesura correctora Els pregam que passin pel centre, el prxim dia _____ de _______________ de 20__ a les _____ hores Puig den Valls, _____ de ___________________ de 20__ Firma del pare/mare/tutor/a Firma del mestre/a Firma del/de la alumne/a. NORMES DE CONVIVNCIA DEL CENTRE. FULL DE CONTROL DE TUTORIA Lalumne. __________________________________ Ha incomplit normes de convivncia del centre Es decideix, escoltat lalumne, prendre la segent mesura correctora Data de reuni amb les famlies: dia _____ de ___________________ de 20__ Puig den Valls, _____ de ___________________ de 20__ Firma del mestre/a Firma del/de la alumne/a. 62. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 62 Srs. __________________________________ Els comunicam que el/la seu/a fill/a _______________________________________ ha arribat a la comissi de tres conductes contrries a les normes de convivncia del centre, amb la qual cosa shan daplicar larticles 53 apartats ...........,, del Decret 121/2010, fet que comporta la suspensi del dret dassistncia al centre per un termini de ........... dies lectius. Del ____ al ___ de _____________ de 20__ (dies daplicaci de la mesura).. Data de reuni amb les famlies: dia _____ de ___________________ de 20__ Puig den Valls, _____ de ___________________ de 20__ Firma del pare/mare/tutor/a Firma del mestre/a NORMES DE CONVIVNCIA DEL CENTRE. FULL DE CONTROL DE TUTORIA Lalumne. __________________________________ Els comunicam que el/la seu/a fill/a _________________________________________ ha arribat a la comissi de tres conductes contrries a les normes de convivncia del centre, amb la qual cosa shan daplicar larticles 53 apartats ..........,, del Decret 121/2010, fet que comporta la suspensi del dret dassistncia al centre per un termini de ........... dies lectius. Del ____ al ___ de _____________ de 20__ (dies daplicaci de la mesura).. Data de reuni amb les famlies: dia _____ de ___________________ de 20__ Puig den Valls, _____ de ___________________ de 20__ Firma del pare/mare/tutor/a Firma del mestre/a 63. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 63 MEDIACI. 64. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 64 1.- INTRODUCCI La mediaci contribueix a regular la convivncia en el centre desenvolupant actituds i habilitats relacionals positives, prevenir la vioncia, intervenint constructivament enfront dels conflictes i propiciant la reparaci responsable i la reconciliaci entre persones que passen molt de temps juntes. De retruc, la millora en el clima del centre incideix positivament en la resta dactivitats educatives. M. Carme Boqu i Torremorell. El Pla de Convivncia del centre contempla la Mediaci com una acci educativa de carcter preventiu i organitzatiu. Es vol aconseguir a travs della: - Promoure la convivncia i interconnexi de les persones. - Integraci en la comunitat. - Actuar en equip. - Establir de forma habitual espais i vies de negociaci i fer partcips tots en la resoluci de conflictes. - Resoldre conflictes en positiu. 65. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 65 2.- MARC NORMATIU. http://die.caib.es/normativa/pdf/2010/2010_12_10_Decret121- 2010_BOIB_187_23-12- 2010_estableixdretsideuresdelsalumnesinormesdeconvivenciacentres.pdf Definici i mbit daplicaci 1. La mediaci escolar s una estratgia de resoluci de conflictes mitjanant la intervenci duna tercera persona, imparcial i amb formaci especfica, amb lobjecte dajudar les parts a obtenir per elles mateixes un acord satisfactori. 2. El procs de la mediaci escolar es pot emprar com a estratgia preventiva en la gesti dels conflictes entre les persones integrants de la comunitat escolar, malgrat que les conductes generadores dels conflictes no estiguin tipificades com a contrries o greument perjudicials per a la convivncia al centre. 3. Es pot oferir la mediaci escolar per resoldre conflictes generats per conductes dels alumnes contrries a les normes de convivncia o greument perjudicials per a la convivncia del centre, dacord amb el que estableixen els captols II i III del ttol V daquest Decret, llevat que es doni alguna de les circumstncies segents: a) En el cas de conductes greument perjudicials per a la convivncia o quan hi concorri alguna de les circumstncies accentuadores que sesmenten en lapartat 2 de larticle 47 daquest Decret. b) Quan shagi emprat violncia greu o intimidaci. c) Quan la mediaci escolar shagi utilitzat reiteradament amb el mateix alumne, durant el mateix curs escolar, sense haver obtingut resultats satisfactoris. 4. La mediaci escolar es pot oferir com a estratgia de reparaci o de reconciliaci, un cop aplicada una mesura correctora, per tal de restablir la confiana entre les persones i proporcionar nous elements de resposta en situacions semblants que es puguin produir. Article 35. Principis de la mediaci escolar La mediaci escolar regulada en aquest ttol es basa en els principis segents: a) La voluntarietat, segons la qual les persones implicades en el conflicto sn lliures dacollir-se o no a la mediaci escolar, i tamb de desistir-ne en qualsevol moment del procs. b) La imparcialitat de la persona o les persones mediadores, que han dajudar els participants a assolir lacord pertinent sense imposar cap soluci ni mesura concreta, ni prendre-hi part. La persona o les persones mediadores no poden tenir cap relaci directa ni amb els fets ni amb les persones que han originat el conflicte. c) La confidencialitat, que obliga les persones que participen en el procs a no revelar a persones alienes la informaci confidencial que obtenguin, llevat dels casos prevists en la normativa vigent. Article 36. Inici de la mediaci escolar 66. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 66 1. El procs de mediaci escolar, amb carcter preventiu, es pot iniciar a instncia de qualsevol membre de la comunitat educativa. Quan es tracti de fer de mediador per resoldre conflictes generats per conductes dels alumnes contrries a les normes de convivncia o que les perjudiquen greument, la mediaci escolar sha diniciar a instncia de la direcci del centre o de la comissi de convivncia. 2. Quan la mediaci sinici amb carcter preventiu, el servei de mediaci del centre ha de proposar la persona o persones mediadores entre els membres de la comunitat educativa amb formaci en mediaci escolar. Quan es tracti dintervenir per resoldre conflictes generats per conductes dels alumnes contrries a les normes de convivncia o que les perjudiquen greument, el director, en coordinaci amb el servei de mediaci del centre, ha de proposar una o ms persones mediadores entre els membres de la comunitat educativa amb formaci en mediaci escolar. 3. Quan els processos de mediaci escolar sinicin durant la tramitaci dun procediment disciplinari, el centre ha de disposar de la confirmaci expressa de lalumne i, si s menor, dels seus pares o tutors en un escrit de sollicitud adreat a la direcci del centre on consti lopci per la mediaci escolar, aix com la voluntat de complir els compromisos a qu sarribi. 4. En el cas que la direcci contesti favorablement a la sollicitud, sha de suspendre provisionalment el procediment disciplinari, sinterrompen els terminis de prescripci prevists per a cada un dels procediments daplicaci de mesures correctores i es pot revisar ladopci de les mesures provisionals recollides en larticle 61. Article 38. Acabament de la mediaci escolar 1. Els acords presos en un procs de mediaci escolar shan de recollir i formalitzar per escrit. 2. En el cas de la mediaci escolar iniciada per resoldre conflictes generats per conductes dels alumnes que incompleixen les normes de convivncia, si el procs de mediaci finalitza sense acord, o sincompleixen els pactes de reparaci per causa imputable a una de les parts, la persona mediadora ho ha de comunicar per escrit a la direcci del centre, que ha dadoptar alguna de les mesures segents: a) En el cas de conductes contrries a les normes de convivncia o que les perjudiquen greument, ha diniciar el procediment disciplinari. b) Si shagus iniciat el procediment, la direcci del centre nha dordenar la continuaci. Des daquest moment, es reprn el cmput dels terminis prevists pel procediment per aplicar mesures correctores i es poden adoptar les mesures provisionals previstes en larticle 61 daquest Decret. 3. Quan no es pugui arribar a un acord de mediaci perqu una de les parts no accepta la mediaci escolar, les disculpes de lalumne o el comproms de reparaci ofert han de ser considerats com una circumstncia que disminueix la gravetat de lactuaci daquesta part, dacord amb el que disposa larticle 47.1 daquest Decret. 4. La persona mediadora pot donar per acabada la mediaci en el momento en qu noti manca de collaboraci en alguna de les parts participants o lexistncia de qualsevol circumstncia que faci incompatible la continuaci del procs de mediaci escolar amb els principis establerts en aquest ttol. 67. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 67 5. El procs de mediaci escolar sha de resoldre en un termini mxim de quinze dies a partir de la designaci de la persona mediadora. Les vacances escolars interrompen el cmput del termini. Captol III Negociaci dacords educatius Article 40. Definici 1. La negociaci dacords educatius s una estratgia de prevenci i correcci de conflictes que es du a terme mitjanant un acord formal i escrit entre el centre, lalumne i els pares o tutors legals, en el cas dalumnes menors dedat, pel qual tots adopten lliurement uns compromisos dactuaci i accepten les conseqncies que es derivin del seu desenvolupament. 2. Els acords, que poden ser dadopci duna determinada conducta o de realitzaci de treballs, tenen com a principal objectiu canviar els comportaments de lalumne que pertorben la convivncia al centre i, en especial, els que, pel fet de reiterar-se, dificulten el procs educatiu de lalumne o el dels seus companys. Article 41. Aspectes bsics de la negociaci dels acords educatius 1. La negociaci dels acords educatius es du a terme per iniciativa de la direcci o de la comissi de convivncia i est adreada als alumnes. 2. Els acords educatius tenen carcter voluntari. Els alumnes i els pares, o tutors legals en cas que nhi hagi, poden exercir lopci dacceptar, o no, la proposta del centre diniciar el procs de negociaci. De tot aix, se nha de deixar constncia escrita al centre. 3. La negociaci de lacord educatiu sha diniciar formalment amb la presncia de lalumne i del pare, de la mare o dalgun tutor legal si lalumne s menor dedat, i dun professor, designat pel director del centre, que ha de coordinar el procs. 4. En cas que saccepti la proposta dinici dun procs de negociaci durant la tramitaci dun procediment disciplinari, cal atenir-se al que disposa larticle 36.4 daquest Decret. 5. El document en qu constin els acords educatius ha dincloure, almenys: a) La conducta i/o la feina que sespera de cada una de les persones implicades i el perode de temps aplicable. b) Les conseqncies que es deriven del compliment o no dels acords pactats. Article 42. Desenvolupament i seguiment dels acords adoptats 1. Sha de fer un seguiment de lacord educatiu per tal de supervisar el compliment dels compromisos adoptats i, en especial, per donar per concls el procs dacord o per analitzar determinades situacions que ho requereixin. Aquest seguiment sha de fer en una reuni en qu ha de participar lalumne, i, si fos menor dedat, els seus pares o tutors legals, i el professor coordinador de lacord educatiu. 2. En cas dhaver-se iniciat un procediment disciplinari, i una vegada aplicats els acords establerts, la direcci del centre pot sobreseure aquest procediment si el professor coordinador del procs determina que sha complert el que sestipula en lacord educatiu. 3. En cas que el professor coordinador de lacord educatiu determini que sha incomplert el que sestipula a lacord, la direcci ha dactuar en conseqncia segons si es tracta duna conducta contrria a les normes de convivncia, 68. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 68 aplicant en aquest cas les mesures que estimi oportunes, o duna conducta greument perjudicial per a la convivncia del centre, donant continutat al procediment disciplinari obert i reprenent el cmput de terminis i la possibilitat dadoptar les mesures provisionals previstes en larticle 61 daquest Decret. 69. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 69 3.- FASES DE LA MEDIACI. FASES DE LA MEDIACI 1. Presentaci i regles del joc 2. Conta ... 3. Clarificar el problema 4. Proposar solucions 5. Arribar a un acord HABILITATS DE COMUNICACI - Contam ... - Clarificar - Parafrasejar - Reflexar - Vols afegir res ms ... - Promoure empatia entre les parts - Resumir. - Missatges en primera persona. - Reformular HABILITATS DE NEGOCIACI - Separar el problema de la persona. - Diferenciar posicions dinteressos i analitzar. - Alternatives, opcions: crear. triar, avaluar, prendre decisions i planificar. - Propostes: . Sn justes? . Podreu complir-les? . Creieu que funcionar? QU FER? - Presentaci de les parts i el mediador. - Explicaci de les normes de la mediaci: s voluntria, confidencial, sha de respectar, no agredir, no insultar, respectar els torns de paraula, tenir el desig de resoldre el conflicte, el mediador s imparcial i no dna solucions. - Permetre que les parts expliquin el fet: . Qu tha passat? . Com i quan? . Com thas sentit? . Com tha afectat? . Per qu has actuat aix? . Quines conseqncies ha provocat? - No implicaci del mediador. - Analitzar cada un dels temes del conflicte des de els dos punts de vista: . Qu vols/demanes/necessites? . Per qu? . Per a qu? - Promoure que es fassin ofertes i concessions mtues: . Qu passa si no es resol el conflicte? .Qu pots fer per resoldre? .Com podrem millorar la relaci? . Se tocorreria una forma millor de resoldre? . Qu podrem fer per que aix no torni a repetir-se? - Redactar el contracte amb els acords. - Ha de ser: just, concret, realista, avaluable i equilibrat. - Ha de contemplar: qui far qu, com, quan i a on. - Reflexar les condicions de seguiment i avaluaci. - Agrair i felicitar Fer una encaixada de mans amb cada persona 70. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 70 4.- EQUIP DE MEDIACI DEL CENTRE EQUIP DE MEDIACI: - COMPOSICI: o Professors que han realitzat el curs de mediaci. Una vegada iniciats proposar la figura dalumnes ajudants que serien del 3r cicle. o A principi de curs soferir al claustre una sessi de gran grup per donar a conixer el servei de mediaci del centre. o Distribuci per cicles: E Infantil: Professors de pati. Primria: Coordinador/a de convivncia i professorat voluntari. - FUNCIONAMENT: o Distribuci dels professors, un en cada sessi de pati. o Els professors de mediaci contar el seu torn de mediaci com a pati. o La mediaci es realitzar a lespai adjudicat al taller: taula, sof i cadires. o Selaboraran dos icones per parlar o escoltar (orella, llabis, altaveu encs, altaveu apagat, ...). o Presentar lequip de mediaci en la Junta de delegats de principi de curs. o Presentar lequip de mediaci per nivells als alumnes organitzant activitats de treball cooperatiu., jocs, ... Des de 5 anys fins a sis en la sessi de tutoria de setembre i octubre. Educaci Infantil far mediaci a la sessi de pati ja que son hi ha els conflictes. Registraan els casos a una llibreta que els alumnes coneixeran. Es colocar un banc de pensar per a que reflexionin sobre els conflictes i acordin les mesures de soluci. 71. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 71 5.- PROPOSTA D ACTIVITATS A LAULA PER PRESENTAR LEQUIP DE MEDIACI. EDUCACI INFANTIL: TTOL: EST B NO EST B EDAT : De 3 a 6 anys. MATERIALS : Una targeta verda i una vermella fetes de cartolina per a cada alumne, les intruccions que venen a la pgina segent. DESENVOLUPAMENT : El mestre explicar el joc: Anem a jugar a un joc que sanomena el que est b i el que no. Jo us anir plantejant situacions i vosaltres haureu daixecar la targeta verda si pensau que est b all que us he dit, o la vermella si pensau que no est b. El mestre anir explicant situacions o ensenyant dibuixos. Tots han destar en silenci i aixecar la targeta que pensin que s la correcta. Es fixarem en les targetes per veure si hi ha algun diferent i li preguntarem per qu pensa aix. VARIACIONS : - Depenent de ledat dels alumnes, es pot fer ms complicat. - En aquest joc es poden utilitzar les preguntes que afegim a continuaci o dibuixos de situacions. - A continuaci hi ha un model que es pot seguir per treballar aquesta activitat a laula. Es presenten en forma de targetes per poder plastificar-les. Tamb est el llistat complet perqu pugui servir de guia per al mestre. TIRAM ELS PAPERS A LA PAPERERA TIRAM ELS PAPERS FORA DE LA PAPERERA ABRAAM ALS COMPANYS PIGAM ALS COMPANYS ESCOLTAM ALS MESTRES PARLAM EN CLASSE I NO ESCOLTAM ALS MESTRES TENIM LA CLASSE ORDENADA TENIM LA CLASSE DESORDENADA AGAFAM LES FLORS DUN JARD 72. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 72 OLORAM I MIRAM LES FLORS DUN JARD CUIDAM ELS ANIMALS PIGAM ELS ANIMALS 73. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 73 - TIRAM ELS PAPERS A LA PAPERERA. - TIRAM ELS PAPERS FORA DE LA PAPERERA. - ABRAAM ALS COMPANYS. - PIGAM ALS COMPANYS. - ESCOLTAM ALS MESTRES. - PARLAM EN CLASSE I NO ESCOLTAM ALS MESTRES. - TENIM LA CLASSE ORDENADA. - TENIM LA CLASSE DESORDENADA. - AGAFAM LES FLORS DUN JARD. - OLORAM I MIRAM LES FLORS DUN JARD. - CUIDAM ELS ANIMALS. - PIGAM ELS ANIMALS. - RECOLLIM LES JOGUINES. - DEIXAM LES JOGUINES PER TERRA. - AIXECAM EL BRA PER PARLAR A CLASSE. - PARLAM TOTS ALHORA. - RESPECTAM ELS COMPANYS. - INSULTAM ELS COMPANYS. - SORTIM EN ORDRE DE LA CLASSE. - SORTIM DE LA CLASSE CORRENT. - FEIM ELS DEURES. - NO FEIM ELS DEURES. - ES RENTAM LES DENTS DESPRS DE MENJAR. - NO ES RENTAM MAI LES DENTS. - AJUDAM ELS COMPANYS QUE HO NECESSITEN. - NO AJUDAM ELS COMPANYS. EST B NO EST B... 74. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 74 1r CICLE: 1r curs TTOL: QU PASSARIA SI? EDAT : De 3 a 6 anys. MATERIALS : Les instruccions que donarem a continuaci. DESENVOLUPAMENT : El mestre explicar el joc: Anem a jugar a un joc que sanomena qu passaria si?. Es tracta de fer preguntes que heu de contestar. Jo comenar fent la pregunta: qu passaria si?. Seguida dalguna de les que hi ha desprs. Heu dimaginar la situaci i contestar all que pensau. El mestre anir preguntant dun en un. La resta ha descoltar les respostes dels companys. VARIACIONS : - Depenent de ledat dels alumnes, es pot fer ms complicat. - En aquest joc es poden utilitzar les preguntes que afegim a continuaci. A continuaci hi ha un model que es pot seguir per treballar aquesta activitat a laula. Es presenten en forma de targetes per poder plastificar-les. Tamb est el llistat complet perqu pugui servir de guia per al mestre. FEIM UNA CARRERA PEL PASSADS? VENIM A LESCOLA AMB UNA SABATA DIFERENT A CADA PEU? VENIM A LESCOLA AMB LA CARA PINTADA DE VERD? ENS ESPITGEN QUAN BAIXEM LES ESCALES? PINTAM LES PARETS DE LA CLASSE? PIGAM A UN COMPANY? NING TIRS ELS PAPERS A LA PAPERERA? ANREM CRIDANT PELS PASSADISSOS? NO LI FEIM CAS ALS NOSTRES PARES? 75. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 75 ARRIBREM TARD A LESCOLA? SI PUGEM DALT DELS MURETS DEL PATI? UN COMPANY ENS AGAFA ALGUNA COSA SENSE PERMS? - FEIM UNA CARRERA PEL PASSADS? - VENIM A LESCOLA AMB UNA SABATA DIFERENT A CADA PEU? - VENIM A LESCOLA AMB LA CARA PINTADA DE VERD? - NO LI FEIM CAS A LES MESTRES? - ENS ESPITGEN QUAN BAIXEM LES ESCALES? - PINTAM LES PARETS DE LA CLASSE? - PIGAM A UN COMPANY? - INSULTAM A UN COMPANY? - NING TIRS ELS PAPERS A LA PAPERERA? - ANREM CRIDANT PELS PASSADISSOS? - NO LI FEIM CAS ALS NOSTRES PARES? - ARRIBREM TARD A LESCOLA? - SI PUGEM DALT DELS MURETS DEL PATI? - UN COMPANY ENS AGAFA ALGUNA COSA SENSE PERMS? - AGAFEM ALGUNA COSA QUE NO ES NOSTRA SENSE PERMS? - NO RECOLLIM LA CLASSE? - SI DEIXREM ELS LLUMS ENCESOS TOT EL DIA? - NO BUIDREM LES PAPERERES? - A LAUTOBS NO ESTIGUREM ASSEGUTS? - CREUES EL CARRER SENSE ESPERAR EL TEU TORN? - RATLLES UN LLIBRE DE LA BIBLIOTECA? - VEUS QUE LA TEVA AMIGA EST PLORANT? - ET MENGES LESMORZAR DUN COMPANY? - TOTS PARLSSIM ALHORA? - SI NO SAIXECREM PEL MAT PER VENIR A LESCOLA? - SEMPRE ANAM AL MATEIX RAC? QU PASSARIA SI ... 76. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 76 1r CICLE: 2n curs TTOL: SEGUR - PERILLS EDAT : De 3 a 6 anys. MATERIALS : Una targeta verda i una vermella fetes de cartolina per a cada alumne, les intruccions que venen a la pgina segent. DESENVOLUPAMENT : El mestre explicar el joc: Anem a jugar a un joc que sanomena SEGUR O PERILLS. Jo us anir plantejant situacions i vosaltres haureu daixecar la targeta verda si pensau que s segur all que us he dit, o la vermella si pensau que s perills. El mestre anir explicant situacions o ensenyant dibuixos. Tots han destar en silenci i aixecar la targeta que pensin que s la correcta. Es fixarem en les targetes per veure si hi ha algun diferent i li preguntarem per qu pensa aix. VARIACIONS : - Depenent de ledat dels alumnes, es pot fer ms complicat. - En aquest joc es poden utilitzar les preguntes que afegim a continuaci o dibuixos de situacions. - Tamb es pot fer el joc dividint la classe en grups petits i que cada grup tengui unes situacions diferents que hauran de discutir entre ells si sn segures o perilloses. Despus es pot fer una posada en com. A continuaci hi ha un model que es pot seguir per treballar aquesta activitat a laula. Es presenten en forma de targetes per poder plastificar-les. Tamb est el llistat complet. POSAR-SE EL MENJAR A LA BOCA AMB EL GANIVET DESENROSCAR UNA BOMBETA QUAN EST ENCESA I CALENTA PRENDRE LA SOPA AMB CULLERA ESTAR QUATRE HORES A LA PLATJA SENSE POSAR-SE PROTECCI PUJAR DALT DUNA FINESTRA PER FER NETS ELS CRISTALLS PRENDRE UNA MICA EL SOL DESPRS DE POSAR-SE CREMA ANAR AMB POCA ROBA QUAN FA MOLT DE FRED JUGAR A TIRAR-SE ARENA I PEDRES AL PATI GUARDAR ELS IOGURTS A LA NEVERA 77. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 77 BEURE ALGUNA COSA SENSE SABER QU S MENJAR PEIX RPIDAMENT SENSE MIRAR SI T ESPINES FER-LI PUNTA A UN LLAPIS AMB UN GANIVET - POSAR-SE EL MENJAR A LA BOCA AMB EL GANIVET. - DESENROSCAR UNA BOMBETA QUAN EST ENCESA I CALENTA. - PRENDRE LA SOPA AMB CULLERA. - PASAR QUATRE HORES EN LA PLATJA SENSE PROTECCI. - PUJAR DALT DUNA FINESTRA PER FER NETS ELS CRISTALLS. - PRENDRE UNA MICA EL SOL DESPRS DE POSAR-SE CREMA. - ANAR AMB POCA ROBA QUAN FA MOLT DE FRED. - ANAR AMB POCA ROBA QUAN FA MOLT DE FRED. - GUARDAR ELS IOGURTS A LA NEVERA. - BEURE ALGUNA COSA SENSE SABER QU S. - MENJAR PEIX RPIDAMENT SENSE MIRAR SI T ESPINES. - FER-LI PUNTA A UN LLAPIS AMB UN GANIVET. - TIRAR-SE AL MAR SENSE SABER SI HI HA ROQUES. - PRENDRE MEDICINES SENSE RECEPTA DEL METGE. - CREUAR EL CARRER PEL PAS DE PEATONS I MIRANT ABANS. - CAMINAR I CRRER DUNA BANDA A UNA ALTRA DE LAUTOBS. - OBRIR LA PORTA DEL COTXE QUAN VE UNA MOTO PER DARRERA. - CAMINAR PER DAMUNT DUN MUR ALT I ESTRET. - ACARICIAR UN ANIMAL QUE CONEIXES I S PACFIC. - POSAR-SE EL CASCO PER ANAR AMB LA MOTO. - OBEIR A LRBITRE EN UN PARTIT DE FUTBOL. - POSAR-SE EL CINTUR DE SEGURETAT AL COTXE. - ANAR MOLT RPID AMB LA BICI PER UNA PASSEIG ON HI HA BOIXOS. - PRENDRE LES MEDICINES QUE THA RECEPTAT EL METGE. SEGUR - PERILLS... 78. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 78 2n CICLE: 3r curs TTOL: QUI SOM JO? Aquesta activitat integra habilitats de lectura amb sentiments positius cap a un mateix. Contribueix a crear un sentit de pertenencia al grup. EDAT : De 6 a 12 anys. MATERIALS : Un foli per cada alumne. Llapis, colors, retoladors, etc. Cartolines de color per fer la portada. Anelles. DESENVOLUPAMENT : Es tracta de fer endevinetes dun mateix. Cada alumne escriur al seu foli: A quina classe va. Com s fsicament i emocionalment. All que li agrada i all que no. Alguna cosa per la que creu que s especial. Desprs haur de fer un dibuix dell mateix. No es pot dir el nom!! Els alumnes que encara no tenen consolidada la lectoescriptura, li diran al mestre/a el que volen que escrigui. El dibuix s que el poden fer. Una vegada estiguen totes les endevinetes, es llegiran una a una, i els alumnes hauran dendevinar de quin company es tracta. Es pot fer una portada per fer un llibre dendevinetes de la classe. A la portada es pot escriure: QUI SOM JO?. A la contraportada es pot escriure QUI SOM NOSALTRES? NOSALTRES SOM LA CLASSE DE ______ I TOTS SOM AMICS. El llibre es podr enquadernar o posar-li unes anelles. Desprs es podr posar a la biblioteca de laula perqu els nens de la classe el puguin llegir. VARIACIONS : Deixar que els nens vegin el llibre establint un torn de prstec, en el qual sel podran endur a casa per ensenyar-lo a la seva familia. Es poden utilitzar fotos dels nens per posar-les al llibre. A continuaci hi ha un model que es pot seguir per treballar aquesta activitat a laula. 79. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 79 Vaig a la classe de _________ i som ____________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ______________________________________________________________________ ________________________________________________ Jo som especial perqu: _____________________________________ _____________________________________ _____________________________________ Aquest/a som jo: 80. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 80 2n CICLE: 4t curs TTOL: SUPERESTRELLES EDAT : De 3 a 12 anys. MATERIALS : Un full de paper groc per a cada alumne. Tisores, ceres o colors. Taladradora (per foradar els papers). Fil. Clips. El patr duna estrella que donem a continuaci. DESENVOLUPAMENT : 1.- Fer una superestrela per a cada alumne, en paper groc. 2.- Dir-los que tots tenim caracterstiques niques i especials: alguna cosa que fem b, alguna cosa amb la que gaudim o alguna caracterstica del nostre cos que ens agradi. Hem de deixar que els nens i nenes compartesquen all que consideren les seves caracterstiques especials. 3.- Els demanarem que dibuixen la seva fotografia al mig de lestrella; desprs han descriure les seves caracterstiques especials a les puntes de lestrella. 4.- Els animarem a que mirin les estrelles dels seus companys i companyes. Desprs les poden penjar al sostre (les hauran de foradar amb la taladradora i posar-los un clip). Tamb es poden aferrar a les finestres, a la paret, al tauler de suro, etc. VARIACIONS : Es pot posar una fotografia del nen al mig de lestrella. Es pot decorar una porta, aferrar a les finestres, a la paret, al tauler de suro, etc. Si els alumnes encara tenen consolidada la lectoescriptura, li poden dir al mestre all que volen que estigui escrit a les puntes de la seva estrella. 81. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 81 82. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 82 3r CICLE: 5 curs TTOL: XARXES DE PARAULES EDAT : De 3 a 12 anys. MATERIALS : Una pissarra i guix o paper gros i retoladors o llapis de colors. DESENVOLUPAMENT : 1.- Explicar que hi ha moltes paraules diferents per descriure com se sent cadasc. Comenar amb la paraula trist i demanar als nens i nenes que pensen en paraules o coses que els fa estar i sentir-se tristos. 2.- Escriure la paraula trist a la pissarra o al paper. Fer una xarxa al voltant de la paraula escrivint all que diuen els nens. 3.- Els alumnes llegiran les paraules amb el mestre. Poden pensar amb altres coses. 4.- Continuar fent xarxes amb altres paraules que expressen sentiments: feli, enfadat, etc. VARIACIONS : Usar fotografes de revistes que reflexen diferents emocions per fer les xarxes. Tamb es poden utilitzar les expressions facials de les anteriors activitats. Per als alumnes dEducaci Infantil els anir millor treballar amb imatge per comprendre millor el sentiment que sest treballant. Dividir els nens en petits grups. Donar a cada grup un full de paper gros. Escriure una emoci al mig del paper. Desprs deixarem que facin ells les seves prpies xarxes de paraules. Dia de pluja crits sense amics em trob malament 83. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 83 3r CICLE: 6 curs TTOL: PODEM SOLUCIONAR-HO EDAT : De 3 a 12 anys. MATERIALS : Cartolina o paper gross i retoladors o llapis de colors. DESENVOLUPAMENT : 1.- Escriure els pasos per resoldre conflictes en la cartolina o paper. A Educaci Infantil es pot substituir per dibuixos. PASOS PER RESOLDRE CONFLICTES 1.- Calmar-se. 2.- Deixam que tots donen la seva versi de la histria. 3.- Quin s el problema? 4.- Pensam en maneres de resoldrel. 5.- Decidim quina s la millor soluci. 6.- Anam a posar-la en prctica!! 2.- Convocar una reuni i repassar alguns conflictes comuns. Deixar que sexpressin i compartesquen les maneres com tracten de resoldre els seus propis problemes. 3.- Tornarem a mirar les passes per resoldre conflictes i direm als alumnes que el cartell quedar penjat a laula per a que puguin acudir a ell quan ho necessitin. 4.- Farem un joc de rol sobre varies situacions seguin les passes del cartell. 5.- Quan sigui necessari, el mestre actuar de mediador per ajudar als alumnes a treballar seguint el procs. VARIACIONS : - Es pot crear un lloc especial de la classe que es pot anomenar per exemple: Rac de la pau on els alumnes puguin solucionar els seus conflictes. - Podem deixar que els alumnes facin tamb de mediadors (seguint un torn) quan hi hagi algun conflicte. - Es poden utilitzar les plantilles amb els dibuixos de les granotes que adjuntam a continuaci. 84. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 84 STOP QUIN S EL MEU PROBLEMA? 85. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 85 COM PUC FER-HO? 86. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 86 ESTIC UTILITZANT EL MEU PLA? PLA: ESCOLTAR PENSAR..... 87. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 87 HE ACONSEGUIT SOLUCIONAR EL PROBLEMA 88. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 88 6.- EXEMPLES DE MEDIACI. A continuaci, exposarem dos exemples de mediaci per escenificar. Aquestos guions els representaran els mestres i es gravar per poder mostrar-ho desprs als alumnes en una junta de delegats. Amb la visualitzaci daquests exemples, pretenem que els nostres alumnes coneguin qu s la mediaci i per a qu serveix. GUI MEDIACI 1 ENTRADA: Primer donarem la benvinguda a les persones i es presentarem com a mediadora. Explicarem les normes bsiques de la mediaci i desprs preguntarem a cada persona si estan dacord amb les normes. MEDIADORA: Benvinguts a la mediaci. El meu nom s Elena. Quin s el vostre nom? JULIN: El meu nom s Julin. JORGE: El meu nom s Jorge. MEDIADORA: Les normes de la mediaci sn: els mediadors no prenem partit, heu de parlar i escoltar per torns, sense interrompre al company, i cooperar per canviar la situaci. Esteu dacord en seguir aquestes normes? JULIN: Jo estic dacord. JORGE: Jo tamb. CONTAM: Direm que ens expliquen el que va passar i com es van sentir. Desprs escoltarem activament: parafrasejant, clarificant, resumint i reformulant. Darrerament els preguntarem si volen afegir alguna cosa ms. MEDIADORA: Julin, per favor, ens pots explicar qu ha passat avui a lhora del pati? JULIN: En Jorge ha estat molestant-mos durant tot el pati. Ens agafava la pilota i no ens deixava jugar. Desprs quan ha sonat el timbre per entrar a classe, mha escupit. MEDIADORA: T estaves jugant amb els teus amics i en Jorge us estava molestant agafant-vos la pilota. I al acabar el pati, en Jorge tha escupit. s aix el que ha passat? JULIN: S, aix ha passat. MEDIADORA: Jorge, per favor, en pots explicar el teu punt de vista? JORGE: Jo volia jugar amb en Julin i els de la seva classe a futbol per ells no mhan deixat. Jo els agafada la pilota per sols volia jugar. Quan lagafava, jo els la passava i fiem regates. Per ells em tiraven la pilota per fer-me mal. Jo sols volia jugar amb ells. MEDIADORA: T volies jugar amb ells i no et deixaven. Els agafaves la pilota sense perms per jugar, per ells te la tiraven per fer-te mal. s aix? JORGE: S, aix s. MEDIADORA: Julin, com et vas sentir quan en Jorge et va escupir? JULIN: Molt malament, perqu tots em miraven. 89. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 89 MEDIADORA: Vols afegir alguna cosa ms? JULIN: S. Jo no volia que li passara res dolent a en Jorge, que el castiguessin o algo aix, jo no volia. MEDIADORA: I t, Jorge, com et vas sentir quan no et deixaven jugar i et tiraven la pilota per fer-te mal? JORGE: Fatal, jo sols vull que em diesen jugar amb ells. MEDIADORA: Vols afegir alguna cosa ms? JORGE: No, ja est. SITUAR-NOS: Ara ens centrarem en els interesaos. Els preguntarem que volen i per qu. Tornarem a escoltar activament: parafrasejant, clarificant, resumint i reformulant. MEDIADORA: Julin, qu voldries t? JULIN: Que en Jorge no em torne a escupir i que no ens molesti. MEDIADORA: Jorge, i t, que voldries? JORGE: Que em deixaren jugar amb ells a lhora del pati. MEDIADORA: I qu pensau que podem fer? JULIN: No ho s. JORGE: (Aixeca els muscles). MEDIADORA: Julin, com et sentiries si no et deixaren jugar? JULIN: Molt trist. Jo no sabia que en Jorge volgus jugar amb naltros. MEDIADORA: Jorge, t com et sentiries si tescupira un company. JORGE: Mal, no ho deuria dhaver fet. MEDIADORA: Sembla que els dos se sentiu malament per el que ha passat i que us interessa posar-vos dacord a lhora de jugar al pati per evitar confusions. ARREGLAR: s el moment de crear opcions. Els explicarem el funcionament de la pluja didees: dir qualsevol idea que se tocorri, no jutjar ni discutir idees, aportar el major nombre didees posible, intentar pensar en idees originals. Els direm que han de pensar en idees que els puguin convenir als dos. Avaluarem les opcions i seleccionarem les opcions ms interessants, o mirarem de combinar-les. Al final els preguntarem si s justa aquella opci, si la podran cumplir i si pensen que funcionar. MEDIADORA: Ara s el moment de crear opcions que beneficin a tothom. Utilitzarem la pluja didees: podeu dir qualsevol idea que se us ocorri, no la jutjarem ni la discutirme. Intentau pensar en tantes idees com sigui posible i en idees originals. Procurau que siguin idees que us serveixin als dos. JULIN: Podrem jugar tots junts. JORGE: Si jugam tots junts, jo no els molestar. JULIN: Podrem organitzar partits de futbol a lhora del pati. 90. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 90 MEDIADORA: Se us ocorre res ms? JULIN: No, a mi no. JORGE: A mi tampoc. MEDIADORA: Molt b, pensam en les opcions. Creieu que nhi ha alguna que no funcionaria? O quina pensau que s la millor? JULIN: Jo crec que la millor s que juguem tot junts i aix no es barallarem. JORGE: Jo tamb crec que aquesta s la millor. MEDIADORA: Pensau que jugar tots junts s la millor soluci per tots dos? JULIN: S, jo crec que s. JORGE: Jo tamb ho crec. ACORDAR: Demanarem als alumnes que facin un pla dacci: qui far qu, quan, on i com?. Demanarem a cadasc que resumeixi el pla. Els preguntarem si pensen que el problema est arreglat. Els farem una encaixada de mans a cada alumne i els preguntarem si volen fer-se ells una encaixada de mans. MEDIADORA: Com ho fareu? JULIN: Dem ja podr jugar amb naltros. MEDIADORA: Quan? JULIN: A lhora del pati. MEDIADORA: Julin, a quin acord hem arribat? JULIN: Que jugarem amb en Jorge a lhora del pati. MEDIADORA: Jorge, quin s lacord? JORGE: Que jugarem tots junts i jo no els tornar a molestar ni a escupir. La mediadora fa una encaixada de mans a en Julin i a en Jorge. MEDIADORA: Voleu fer-vos una ecaixada? En Julin i en Jorge fan una encaixada. GUI MEDIACI 2 ENTRADA: Primer donarem la benvinguda a les persones i es presentarem com a mediadora. Explicarem les normes bsiques de la mediaci i desprs preguntarem a cada persona si estan dacord amb les normes. MEDIADORA: Benvinguts a la mediaci. El meu nom s Elena. Quin s el vostre nom? MIQUEL: El meu nom s Miquel. ANDREU: El meu nom s Andreu. 91. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 91 MEDIADORA: Les normes de la mediaci sn: els mediadors no prenem partit, heu de parlar i escoltar per torns, sense interrompre al company, i cooperar per canviar la situaci. Esteu dacord en seguir aquestes normes? MIQUEL: Jo estic dacord. ANDREU: Jo tamb. CONTAM: Direm que ens expliquen el que va passar i com es van sentir. Desprs escoltarem activament: parafrasejant, clarificant, resumint i reformulant. Darrerament els preguntarem si volen afegir alguna cosa ms. MEDIADORA: Miquel, per favor, ens pots explicar qu ha passat avui a lhora del pati? MIQUEL: Jo volia jugar amb nAndreu, per ell no volia. Jo li agafava del bra perque mescolts i Andreu em mossegava i em pigava patades. Per jo no li he pigat perqu no volia que em castiguessin. MEDIADORA: T volies jugar amb nAndreu, per ell no volia. Li agafaves del bra perque tescolts i Andreu et mossegava i et pigava patades. s aix el que ha passat? MIQUEL: S, aix ha passat. MEDIADORA: Andreu, per favor, en pots explicar el teu punt de vista? ANDREU: Jo no volia jugar amb en Miquel i ell no parava de venir darrere de jo. A ms, en Miquel magafava del bra per a que un nen em tirs aigua. MEDIADORA: T no volies jugar amb en Miquel i ell no parava de venir darrere de t. Miquel tagafava del bra per a que un nen et tirs aigua.. s aix? ANDREU: S, aix s. MEDIADORA: T vas mossegar a en Miquel i li vas donar patades? ANDREU: S. MEDIADORA: MIQUEL, com et vas sentir quan nAndreu et va mossegar i et va pigar patades? MIQUEL: Jo li deia que no em pigus. Em sentia malament. MEDIADORA: Vols afegir alguna cosa ms? MIQUEL: S. Hi havia dos boixos de la meva classe que magafaven i jo no men podia anar. MEDIADORA: I t, Andreu, com et vas sentir quan en Miquel tagafava del bra? ANDREU: Enrabiat, perqu tamb magafava del cap. MEDIADORA: Vols afegir alguna cosa ms? ANDREU: No, ja est. SITUAR-NOS: Ara ens centrarem en els interesaos. Els preguntarem que volen i per qu. Tornarem a escoltar activament: parafrasejant, clarificant, resumint i reformulant. MEDIADORA: Miquel, qu voldries t? 92. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 92 MIQUEL: Que nAndreu no em torne a mossegar ni a pigar patades. I tamb que em deixe jugar amb ell. MEDIADORA: Andreu, i t, que voldries? ANDREU: Que no em molesti si li dic que no vull jugar amb ell. MEDIADORA: I qu pensau que podem fer? MIQUEL: Jo estic disposat a perdonar-lo i si ell vol jugar amb jo, jo tamb. ANDREU: Quan ell em vulgui dir una cosa, lescoltar. MEDIADORA: Miquel, com et sentiries si alg test agafant del bra i del cap i no et deixa tranquil? MIQUEL: Menfadaria. Jo sols volia jugar amb Andreu. MEDIADORA: Andreu, t com et sentiries si et mossegassub i et pigassin patades? ANDREU: Mal, no ho deuria dhaver fet. MEDIADORA: Sembla que els dos se sentiu malament pel que ha passat i que us interessa posar-vos dacord a lhora de jugar al pati. ARREGLAR: s el moment de crear opcions. Els explicarem el funcionament de la pluja didees: dir qualsevol idea que se tocorri, no jutjar ni discutir idees, aportar el major nombre didees posible, intentar pensar en idees originals. Els direm que han de pensar en idees que els puguin convenir als dos. Avaluarem les opcions i seleccionarem les opcions ms interessants, o mirarem de combinar-les. Al final els preguntarem si s justa aquella opci, si la podran cumplir i si pensen que funcionar. MEDIADORA: Ara s el moment de crear opcions que beneficin a tothom. Utilitzarem la pluja didees: podeu dir qualsevol idea que se us ocorri, no la jutjarem ni la discutirme. Intentau pensar en tantes idees com sigui posible i en idees originals. Procurau que siguin idees que us serveixin als dos. MIQUEL: Podrem jugar tots ds algun dia. ANDREU: Si t mho demanes b, jo jugar amb t. MEDIADORA: Se us ocorre res ms? MIQUEL: No, a mi no. ANDREU: A mi tampoc. MEDIADORA: Molt b, pensam en les opcions. Creieu que nhi ha alguna que no funcionaria? O quina pensau que s la millor? MIQUEL: Jo crec que la millor s que jo li demane primer si vol jugar amb jo, per sense agafar-lo del bra tot el rato. ANDREU: Jo tamb crec que aquesta s la millor. Aix no menfadar i voldr jugar amb ell. MEDIADORA: Pensau que demanar-se les coses i jugar els dos s la millor soluci per tots dos? MIQUEL: S, jo crec que s. ANDREU: Jo tamb ho crec. 93. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 93 ACORDAR: Demanarem als alumnes que facin un pla dacci: qui far qu, quan, on i com?. Demanarem a cadasc que resumeixi el pla. Els preguntarem si pensen que el problema est arreglat. Els farem una encaixada de mans a cada alumne i els preguntarem si volen fer-se ells una encaixada de mans. MEDIADORA: Com ho fareu? MIQUEL: Dem jo li demanar si vol jugar amb jo. MEDIADORA: Quan? MIQUEL: A lhora del pati. MEDIADORA: Miquel, a quin acord hem arribat? MIQUEL: Que jugarem els dos sense pigar-se a lhora del pati. MEDIADORA: Andreu quin s lacord? ANDREU: Que jugarem tots dos i jo no li tornar a mossegar ni a pigar patades La mediadora fa una encaixada de mans a en Miquel i a nAndreu. MEDIADORA: Voleu fer-vos una ecaixada? En MIQUEL i nAndreu fan una encaixada. 7.- Documents per deixar constncia de la mediaci:: 94. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 94 COMPROMS FINAL DE LA MEDIACI DATA: Puig den Valls, _______ de/d _________ de 20__ Avui hem participat en una trobada de mediaci i hem arribat a uns acords que ens semblen justos i que poden arreglar la nostra situaci. Jo, ____________________________________, que vaig a la classe de _______ estic dacord i em compromet a ________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ ______ Signatura: Jo, ____________________________________, que vaig a la classe de _______ estic dacord i em compromet a ________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ ______ Signatura: Han participat com a mediadors/es: NOM: ___________________________________________________________ Signatura: NOM: ____________________________________________________________ Signatura: DATA DE REVISI DEL COMPROMS: ___________________ 95. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 95 COMPROMS FINAL DE LA MEDIACI DATA: Puig den Valls, _______ de/d _________ de 20__ Avui hem participat en una trobada de mediaci i hem arribat a uns acords que ens semblen justos i que poden arreglar la nostra situaci. Jo, ____________________________________, que vaig a la classe de _______, i jo, ___________________________, que vaug a la classe de _______, estem dacord i es comprometem a _____________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ ________ Signatura: Signatura: Han participat com a mediadors/es: NOM: ___________________________________________________________ Signatura: NOM: ____________________________________________________________ Signatura: DATA DE REVISI DEL COMPROMS: ___________________ 96. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 96 ACTA DE LA SESSI DE MEDIACI EDUCACI INFANTIL DATA: Puig den Valls, _______ de/d _________ de 20__ MEDIADORS/ES: _______________________________________________ _______________________________________________ ALUMNES IMPLICATS: ____________________________ ( _________) ____________________________ ( _________ ) SOLLICITANT DE LA MEDIACI: __________________________________ DESCRIPCI DEL CONFLICTE: ______________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ TIPUS DE CONFLICTE: Agressi verbal Agressi fsica Altres: ___________________________________ OBSERVACIONS: _________________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ ____ Han participat com a mediadors/es: NOM: ___________________________________________________________ Signatura: NOM: ____________________________________________________________ Signatura: DATA DE REVISI DEL COMPROMS: ___________________ 97. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 97 ACTA DE LA SESSI DE MEDIACI DATA: Puig den Valls, _______ de/d _________ de 20__ MEDIADORS/ES: _______________________________________________ _______________________________________________ ALUMNES IMPLICATS: ____________________________ ( _________) ____________________________ ( _________ ) SOLLICITANT DE LA MEDIACI: __________________________________ DESCRIPCI DEL CONFLICTE: ______________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ __________ TIPUS DE CONFLICTE: Agressi verbal Agressi fsical Altres Han participat com a mediadors/es: NOM: ___________________________________________________________ Signatura: NOM: ____________________________________________________________ Signatura: DATA DE REVISI DEL COMPROMS: ___________________ 98. Pla de convivncia i de mediaci escolar. 98 COMPROMS FINAL DE LA MEDIACI DATA: Puig den Valls, _______ de/d _________ de 20_ Avui hem participat en una trobada de mediaci i hem arribat a uns acords que ens semblen justos i que poden arreglar la nostra situaci. Jo, ____________________________________, que vaig a la classe de _______, i jo, ___________________________, que vaig a la classe de _______, estem dacord i es comprometem a _____________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ _______________________________________________________________ ________ Signatura: Signatura: Han participat com a mediadors/es: NOM: ___________________________________________________________ Signatura: NOM: ____________________________________________________________ Signatura: DATA DE REVISI DEL COMPROMS: ___________________