PLA DE CONVIVÈNCIA ESCOLAR - DE CONVIVÈNCIA... · Normes de convivència al ... El menjar que se…

  • Published on
    22-Nov-2018

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

  • PLA DE CONVIVNCIA

    ESCOLAR

    CEIP GASPAR SABATER

    (Palmanyola)

    Curs 2006/07Revisat curs 2008/09

    Revisat curs 2009/10

    Revisat curs 2010/11 Pla de Convivncia Escolar 1

  • NDEX

    A.Caracterstiques i entorn del centre educatiu

    1. Descripci de les caracterstiques del centre

    2. Diagnstic actual de la convivncia en el centre

    3. Respostes que el centre dna en aquestes situacions

    4. Relaci amb les famlies i amb els serveis i recursos del seu entorn i de la comunitat

    B.Objectius del Pla de Convivncia Escolar

    1. Normes de convivncia al menjador escolar

    2. Normes de convivncia a l'escoleta matinera

    C.Propostes de formaci i doptimitzaci de recursos

    D.Accions previstes per a la consecuci dels objectius

    E.Procediments especfics dactuaci per prevenir casos de violncia i dassetjament escolar i mesures organitzatives

    F. Projecte de mediaci de conflictes: Mediaci de conflictes, millora de la convivncia.

    1. La mediaci

    2. Anlisi d'un conflicte

    3. Comissi de mediaci

    G. Habilitats socials

    Pla de Convivncia Escolar 2

  • A) Caracterstiques i entorn del centre educatiu

    1. Descripci de les caracterstiques del centre.

    El CEIP Gaspar Sabater es troba localitzat al nucli de poblaci de Palmanyola, que pertany al terme municipal de Bunyola. Actualment compta amb un cens de poblaci de 2.065 habitants (gener 2009). Administrativament es gestiona a travs de lEntitat Local Menor de Palmanyola.

    Es tracta dun centre educatiu d'una lnia completa (tant a Educaci Infantil com a Educaci Primria).

    Des del curs 2006/2007 tenim un edifici que s d's exclusiu per a l'etapa d'Educaci Infantil i un altre que s utilitzat per l'alumnat d'Educaci Primria, encara que compta amb espais compartits per a ambdues etapes.

    Al nou edifici existeix tamb un aula polivalent, habilitada com a aula de msica i alhora com a espai daudiovisuals, una aula dinformtica (on des del segon trimestre del curs escolar 2008/09 hi ha installats 14 terminals connectats en xarxa), dues aules de petit grup (una de les quals es dedica a latenci de lalumnat en petit grup per rebre suport i l'altra s l'aula especfica de suport educatiu) i una biblioteca on es desenvolupa el programa danimaci lectora (engegat durant el curs 2004/05).

    A un annex de la nova edificaci shi localitza el gimns cobert, que disposa de vestuaris per als infants, amb dutxes i installacions sanitries adients.

    El menjar que se serveix al menjador selabora a la cuina de lescola i els infants dinen a la sala de menjador on disposen de piques per a la higiene dabans i desprs dels pats.

    Aix tamb, entre les installacions exteriors, la nova construcci allotja una zona esportiva descoberta, amb graderies laterals, que realitza tamb les funcions de pati durant el temps desplai, a ms del seu s com a rea per a lassignatura deducaci fsica. La pista poliesportiva est homologada per a la prctica de futbol 7, minibsquet, handbol i voleibol.

    A ledifici antic, destinat a letapa deducaci infantil, lrea dels banys i installacions sanitries est plenament habilitada per als infants de 3 a 5 anys.

    Aquesta nova situaci ha comportat, des del mateix moment de la seva utilitzaci a tots els nivells, una millora substancial de la qualitat educativa dels infants que dia rere dia comparteixen espais i en fan un s educatiu, pedaggic, ldic i didctic.

    Pel que fa a lalumnat, es tracta de nins i nines de procedncia majoritriament

    Pla de Convivncia Escolar 3

  • del terme municipal de Bunyola, (viuen a prop de lescola). Tamb hi acudeixen infants que, tot i que tenen fixada la residncia familiar a Palma, els seus progenitors o familiars directes treballen a les proximitats del centre escolar.

    Les famlies dels alumnes de l'escola pertanyen a un context econmic i cultural benestant i a la majoria de les llars els dos progenitors treballen.

    La plantilla de personal docent s de 15 persones distribudes de la segent forma:

    4 mestres deducaci infantil.

    1 especialista dangls.

    1 especialista deducaci fsica.

    1 especialista de msica.

    6 mestres deducaci primria.

    1 especialista de pedagogia teraputica

    1 AL.

    Per atendre les necessitats especfiques dels alumnes amb diversa problemtica comptam amb una ATE (Auxiliar Tcnic Educatiu) que atn alumnat d'acord amb les funcions que t assignades.

    La Comissi de Coordinaci Pedaggica, integrada pels membres que la normativa estableix, es va crear el curs 2007/08 i est plenament operativa. Es reuneix amb una periodicitat mensual per abastar temes de la seva competncia i mbit d'actuaci.

    Dins lhorari de cada membre del claustre sha previst un temps de coordinaci dels / de les tutors/es amb la PT, per tal delaborar les ACIs, per consensuar pautes dactuaci, per concretar intervencions puntuals amb lalumnat i daltres qestions de caire pedaggic. A la majoria dels casos, aquestes reunions es duen a terme durant l'horari d'obligada permanncia en el centre, atesa la complexitat que suposa poder mantenir aquestes trobades en el decurs de les sessions lectives. Es mantenen reunions de forma constant al llarg de cada trimestre.

    Les respectives coordinadores detapa (infantil i primria) tenen programada en el seu horari una sessi setmanal per a lassistncia a les reunions de lequip de suport. Aix tendran accs a la informaci puntual de lalumnat que rep algun tipus datenci per part de lequip, fer-ne el seguiment adient i adoptar les mesures educatives pertinents. Aix tamb traslladaran a la seva

    Pla de Convivncia Escolar 4

  • respectiva etapa educativa els acords adoptats durant aquestes reunions a les quals tamb hi assisteix l'orientadora de l'EOEP assignada al centre escolar.

    Tant el professorat del Claustre com la totalitat dels professionals externs que acudeixen al centre a desenvolupar la seva tasca amb els infants tenen assignat un espai determinat dacord amb les necessitats de la matria que imparteixen o les caracterstiques del treball docent que desenvolupen durant la seva estada al centre escolar.

    Cada tutor/a disposa, dins el seu horari personal, de sessions de suport al seu cicle en petits grups flexibles. Les sessions lectives de docncia no directa es dedicaran a coordinacions, reunions o seran assignades als mestres especialistes. La resta del professorat t coberta la totalitat de les hores lectives de la jornada escolar.

    La cohesi entre les etapes dinfantil i primria es materialitzar a travs de reunions de coordinaci intercicles / interetapes puntuals, a fi de garantir, tant com sigui possible, la transici duna etapa a una altra en les millors condicions de progrs evolutiu adequades a la seva edat i les seves caracterstiques. Aquestes reunions es desenvolupen amb una periodicitat trimestral i tenen com a objectiu consensuar actuacions concretes, analitzar contextos i situacions escolars i garantir la continutat de la feina engegada a EI i que tendr el seu seguiment al llarg del primer cicle d'EP i els posteriors.

    Entre les sessions que cada membre del claustre de professorat tutor t assignades en el seu horari personal, est previst que es dediqui un temps al desenvolupament de tutories individuals amb lalumnat del seu propi curs. La finalitat daquesta actuaci s conixer a fons la problemtica de cada alumne/a, millorar el seu nivell de competncia curricular, garantir l'assoliment de les competncies bsiques, incidir positivament en la millora del seu procs densenyament aprenentatge, aix com intervenir per minimitzar i prevenir, si s el cas, problemes de caire actitudinal i conductual.

    Es duu a terme amb tot lalumnat dEducaci Primria, des de fa ja tres cursos escolars, un programa pilot de jocs durant el temps desplai, a fi de convertir lespai desbarjo en un rea on desenvolupar la socialitzaci dels infants, la convivncia entre iguals i promoure els valors que ens defineixen com a escola i que estan exposats al nostre PEC. Al llarg del curs escolar 2009/2010 es va produir l'enriquiment d'aquest projecte amb la incorporaci de jocs populars tradicionals, que d'aquesta manera shan unit als purament esportius i de taula que ja es varen comenar a posar en prctica en un primer moment. Amb aquesta dinmica d'intervenci es planteja aconseguir l'objectiu de treballar des d'un caire ldic, la socialitzaci dels infants, el concepte de treball en equip, el respecte a les normes de joc i una aproximaci a la cultura dels jocs tradicionals que formen part de la nostra identitat cultural. La finalitat principal s evitar els conflictes que es podrien generar derivats no tan sols del fet de no treballar ni aprofundir en les tcniques i valors de socialitzaci, sin de la manca d'alternatives al joc esportiu.

    Pla de Convivncia Escolar 5

  • Aix mateix sest desenvolupant durant lesbarjo el programa danimaci lectora. Tres dies per setmana lalumnat pot acudir a la biblioteca per gaudir de la lectura o prstec del material del fons bibliogrfic.

    Des del curs 2007/08, tres dies a la setmana, (i des del curs escolar 2009/2010 sn dos els dies assignats), durant el temps desplai i amb una durada de 15 minuts, semet un programa radiofnic elaborat pels propis infants de primria, amb lobjectiu de millorar lexpressi oral en llengua catalana. Es tracta dun petit espai, en format de magazine, on sn ells els protagonistes i seleccionen les informacions a donar, sobre temes diversos del seu inters i amenitzar aquest temps de rdio amb un poc de msica, que tamb ells trien.

    El projecte de rdio s'emmarca dins el conjunt d'actuacions previstes en el pla anual de la comissi lingstica i t com a objectiu principal promoure l's de la llengua catalana a nivell oral i escrit, potenciant-ne el caire ldic i apostant per la seva utilitzaci a la diversitat de situacions de la vida quotidiana.

    2.Diagnstic actual de la convivncia del centre.

    No hi ha situacions de conflicte greu a cap de les etapes educatives del centre. Aix no vol dir que en determinades situacions no es produesquin incidents amb conductes disruptives dels alumnes que distorsionen la convivncia entre ells.

    Aquestes conductes solen donar-se el temps de lesplai, mentre juguen a futbol, jocs de rol o jocs en petits grups i consisteixen en agressions verbals o empentes.

    En comptades ocasions aix condueix a una baralla perqu els infants estan acostumats a comunicar-ho als mestres de pati, actitud que s fomentada tant des de les tutories collectives com de les individuals.

    Les causes que motiven aquests incidents solen ser: poc respecte o desconeixement de les regles del joc, mals entesos o diferent concepci dels lmits entre el que s joc o broma i quan deixa de ser-ho i ja no ho s... que s el que origina linici del problema.

    La casustica demostra que prcticament mai aix deriva en un conflicte greu perqu hi ha una dinmica dintervenci immediata amb els alumnes per part del professorat que evita i atura que esdevengui un conflicte.

    Entenem per conflicte qualsevol actitud o conducta que pugui suposar un impediment per a la bona convivncia entre els infants.

    Es considera comportament disruptiu qualsevol conducta que provoca una

    Pla de Convivncia Escolar 6

  • distorsi o conflicte, sense una intencionalitat violenta.

    Sentn per comportament agressiu qualsevol conducta que amb nim de causar dany fsic o verbal genera un conflicte greu.

    Es considerar conducta disruptiva, categoritzant-la de menor a major gravetat:

    Rebuig a laprenentatge.

    Tracte inadequat (envers un adult o envers un igual).

    Un comportament disruptiu.

    Un comportament agressiu (verbal i/o fsic).

    3.Respostes que el centre dna a aquestes situacions.

    Hi ha diversitat de respostes depenent del problema, de linfant, del nivell educatiu.

    En qualsevol cas, es tracta de reflexionar amb els infants i fer-los veure que la seva conducta s incorrecta, que se nadonin de les conductes que sn adequades i de les que no i de que spiguen valorar les conseqncies que hi podria haver en cas que la conducta no apropiada es reiters.

    Sutilitza com a recurs lagenda, amb una notificaci escrita als pares perqu estiguin al corrent del comportament escolar del fill/a.

    Si les circumstncies ho requereixen o la conducta ho determina, s'envia una carta a la famlia per a qu estigui assabentada i ho treballi a casa. Normalment s redactada pel membre de l'Equip Directiu que ha intervengut (Direcci o cap d'Estudis).

    Si la conducta es reprodueix, el tutor/a convoca la famlia a una reuni per tractar el tema, analitzar les possibles causes i trobar-ne vies de soluci.

    Si aix no surt efecte, es passa a aplicar el que est establert en el Pla de Convivncia Escolar, que es troba en total consonncia amb el que regula el Reial Decret de Drets i Deures dels alumnes (RD 732/95 de 5 de maig) i el que estableix el Decret 121/2010 de 23 de desembre (BOIB de 23 de desembre de 2010). Segons la tipificaci de la conducta sarbitrar la mesura adient per resoldre cada situaci.

    Sempre sintenta cercar una soluci no punitiva, sin educativa i en qualsevol cas sactua des de la prevenci i a partir de la reflexi.

    Tal com es recull al Decret 121/2010 de Drets i Deures dels alumnes, en cas

    Pla de Convivncia Escolar 7

  • que l'alumnat protagonitzi una conducta contrria a les normes de convivncia del centre o b de caire perjudicial o greument perjudicial per a la convivncia en el centre, es pot plantejar la possibilitat d'iniciar un acord educatiu entre el mestre mediador en el conflicte, els progenitors de l'alumne i el propi alumne.

    Shan elaborat uns documents de treball per aplicar directament amb lalumnat que presenta de forma puntual conductes disruptives: Full de seguiment de conducta, Full de reflexi personal, Cartilla de punts...

    Est previst que, a travs de la Comissi de Convivncia, s'impulsi un projecte de mediaci de conflictes. L'eix principal seria la formaci dels infants perqu fossin ells mateixos els agents que duguessin a terme la mediaci entre els seus iguals. En qualsevol cas, quan es produeix un conflicte, es reflexiona amb l'alumne perqu sigui ell mateix el que proposi una soluci i sempre se l'escolta. Una vegada dissenyat el projecte, s'elevaria el document a la CCP i es procediria a la seva posada en prctica amb l'alumnat quan concorreguessin les circumstncies que implicassin la intervenci dels mediadors per resoldre els conflictes que es poguessin generar.

    Aix no obstant, ats que el nostre centre no registra conflictes que requereixin l'adopci de mesures reeducatives per circumstncies greus, prviament a la iniciaci d'un procediment de mediaci de conflictes i amb la mirada posada en una intervenci preventiva, es treballar per potenciar les habilitats socials i la reacci dels infants davant situacions disruptives, de les quals en sn afectats o protagonistes.

    4.Relaci amb les famlies i amb els serveis i recursos del seu entorn i de la comunitat.

    El centre estableix en el seu PAT els mecanismes dintervenci i de comunicaci amb les famlies de forma peridica i presencial. Es tracten aspectes relacionats amb el progrs acadmic dels infants, aix com els possibles problemes de conducta que hi estiguin relacionats. Noms en els casos en qu resulti inviable aquesta comunicaci o que aix ho exigesqui la gravetat del cas es posaran en marxa els protocols dactuaci amb recursos de lentorn que sen fan crrec daquestes situacions.

    Es considera transcendent una major implicaci de les famlies en la vida del centre. Es podria canalitzar aquesta necessitat a travs de la creaci d'una Escola de famlies. Es tractaria d'una iniciativa fonamentada en la formaci dels pares i mares de l'alumnat de l'escola i que tendria com a punt d'inici aportacions de les famlies, demandes concretes i mbits d'intervenci sociofamiliar. Es realitzaria una programaci de caire anual amb les temtiques a abastar i es comptaria amb la intervenci d'experts en les matries a tractar en el marc de l'escola de pares i mares. Es promouria la participaci en les sessions formatives que es durien a terme a l'escola progressivament, al llarg del curs.

    Pla de Convivncia Escolar 8

  • Cal ressenyar tamb que es gestionen assumptes directament relacionats amb lescola a travs del representant de lAjuntament al Consell Escolar.

    LAjuntament de Bunyola aporta tamb un recurs hum que canalitza demandes del seu mbit de competncia: es tracta de lassistenta social, que treballa en coordinaci amb un PTSC (Professor Tcnic de Serveis a la Comunitat), en el tractament i seguiment de casos que es troben dins lmbit de la seva competncia. Es realitzen intervencions directes a nivell familiar.

    Des de la creaci de lOficina de Defensa dels Drets del Menor es disposa tamb daquest organisme.

    B) Objectius del Pla de Convivncia Escolar

    1.Aconseguir la integraci efectiva de tot lalumnat.

    2. Actuar, des de la prevenci, mitjanant un projecte de foment d'habilitats socials i mediaci de conflictes.

    3.Promoure la implicaci de les famlies.

    4.Impulsar les relacions entre els membres de la comunitat educativa.

    5.Prevenir els conflictes i si ns el cas la gesti positiva daquests.

    1. Per aconseguir la integraci efectiva de tot lalumnat.

    Fomentar en qualsevol situaci educativa el respecte, la tolerncia, la llibertat personal, la responsabilitat, la igualtat i la justcia.

    Promoure iniciatives encaminades a la superaci de qualsevol tipus de discriminaci.

    Potenciar leducaci en el respecte als drets i les llibertats fonamentals de la persona.

    Dissenyar intervencions, a travs del PAT, del PAD i del currculum ocult de qualsevol rea, que contribuesquin a lacceptaci de la individualitat, com a element enriquidor en la formaci integral de la persona, com a sser nic i com a membre duna collectivitat.

    Plantejar la dinmica de resoluci i mediaci de conflictes com a via per impulsar la presa de decisions, de forma responsable, entenent que tota acci t una reacci i se'n deriven unes conseqncies que s'han d'assumir per millorar la convivncia.

    Pla de Convivncia Escolar 9

  • 2. Actuar des de la prevenci, mitjanant un projecte de foment d'habilitats socials i mediaci de conflictes.

    Impulsar el desenvolupament de tcniques grupals d'intervenci a nivell de tutoria per tal de treballar estratgies per al foment d'habilitats socials, tant a Educaci Infantil com a Educaci Primria.

    Encetar i desenvolupar un projecte de mediaci de conflictes iniciant el procs de formaci de mediadors en situacions de conflicte.

    3. Promoure la implicaci de les famlies.

    Promoure vies de participaci de les famlies en la vida del centre (en accions puntuals, a travs del Consell Escolar, de lAPIMA...) com a procediment dintegraci progressiva en els assumptes i temtiques de la seva competncia.

    Incidir en la necessitat de les famlies en la responsabilitat que haurien dassumir per