PLA DE CONVIVÈNCIA CEIP REIS CATOLICS.pdf

  • Published on
    10-Apr-2016

  • View
    9

  • Download
    2

Transcript

CEIP REIS CATLICSSILLAPLA DECONVIVNCIANDEX :1. INTRODUCCI.2. MARC LEGAL.3. EL NOSTRE CENTRE.3.1. Caracterstiques de lentorn escolar.3.2. Caracterstiques especfiques del centre.3.3. Situaci actual de la convivncia en el centre.3.4. Respostes que es donen en el centre.3.5. Relaci amb les famlies i amb els serveis externs.3.6. Experincies i treballs previs desenvolupats.3.7. Necessitats de formaci i recursos.4. OBJECTIUS DEL PLA DE CONVIVNCIA.5. PREVENCI.5.1. Procediments educatius per a millorar la convivncia i previndre la violncia.5.2.- Estratgies de prevenci: actuacions previstes dins del pla dacci tutorial.6. NORMES GENERALS DEL CENTRE.7. ACTUACI DAVANT CONDUCTES CONTRRIES AL PLA DE CONVIVNCIA.7.1. Davant conductes ms habituals.7.2. Davant la reiteraci de comportaments problemtics.7.3. Aules de Respir i de Convivncia.8. TECNIQUES DE RESOLUCI DE CONFLICTES: LA MEDIACI.9. COMISSI DE CONVIVNCIA.9.1.- Composici de la Comissi de Convivncia.9.2.- Competncies de la Comissi de Convivncia.9.3.- Periodicitat de reunions.10. MECANISMES PER AL SEGUIMENT I AVALUACI DEL PLA.11. ANNEXS:I. Assajament escolar i ciberassejament.II. Conductes que alteren la convivncia de forma greu i reincident: insults,amenaces, agressions, baralles o vandalismeIII. Maltractament infantil.IV. Violncia de gnere.V. Agressions al professorat o al personal dadministraci i serveis.VI. Davant de qualsevol de les situacions plantejades si es produeixen fora delcentre.1. INTRODUCCI.El present Pla pretn afavorir la convivncia en el Centre, la igualtat entre sexes i laresoluci pacfica de possibles conflictes. No es considera un document tancat, sinsubjecte a possibles modificacions per noves aportacions de tots els sectors de la nostraComunitat Educativa.Linters per la convivncia en els centres docents ha transcendit des de lacomunitat educativa fins a plantejar el seu tractament en institucions com el Senat o elDefensor del Poble, que han elaborat diversos documents sobre el tema destacant,d'entre ells, l'informe sobre Violncia Escolar elaborat pel Defensor del Poble encollaboraci amb UNICEF, i dut a terme, arran de la petici de la Comissi MixtaCongrs-Senat del Parlament espanyol a l'Oficina del Defensor.Aix mateix per iniciativa del Consell d'Europa, joves de diferents pasos europeushan elaborat els "Estatuts Europeus per als centres Educatius Democrtics senseViolncia", basats en els valors i principis fonamentals compartits per tots els europeus, enconcret aquells valors i principis inclosos en la "Convenci del Consell d'Europa per a laProtecci dels Drets Humans i Llibertats Fonamentals". En elles, es recomana que "elscentres educatius de tot Europa consideren estos Estatuts com a model fonamental per apromoure la consecuci d'una educaci democrtica sense violncia".Abans d'entrar a detallar el Pla de Convivncia del nostre centre, volem ferreferncia a consideracions prvies sobre com entenem la convivncia i els plantejamentsde carcter global que tenim presents en l'activitat docent i com a membres de laComunitat Educativa.Per a entendre la conflictivitat en l'escola, ens situem davant de tres perspectivesdiferents i simultnies de vegades. Dun costat, la preocupaci del professorat per algunesconductes que comprenen la disrupci, la falta de disciplina i la falta de respecte, comms freqents. Dun altre, la preocupaci social referida principalment a les agressions iactes vandlics, la perspectiva ms cridanera. Finalment, la preocupaci de l'alumnat, quese centra en el maltractament entre iguals, l'allament.Per a comprendre els reptes i conflictes que viu actualment l'escola i treballar desd'una perspectiva preventiva conv tindre en compte que el sistema escolar senfronta huiamb una srie de canvis contradictoris i paradoxals que obliguen a adaptar el paper delprofessorat a una nova situaci. Entre els principals reptes i paradoxes que viuen elsdocents cal destacar els derivats de: Els canvis en l'accs a la informaci. Mai havia estat tan disponible tanta informaci,inclosa la informaci per a exercir la violncia, i mai havia sigut tan difcil comprendreel que ens succeeix. Per aix, el professor no pot orientar-se noms a la transmisside informaci sin que ha d'actuar com un mediador del procs de construcci delconeixement que realitzen els propis alumnes, ajudant-los a adquirir habilitats per abuscar informaci, per a interpretar-la, per a criticar-la, per a produir-la... Educar per a la ciutadania democrtica en els temps d'incertesa. Mai havia estattan clar que no podem tindre certeses absolutes. A hauria de conduir a la superacide l'absolutisme, a la tolerncia, per com a reacci condueix a vegades alressorgiment de formes dabsolutisme i autoritarisme que es creien superades. Com areflex de la expressi educativa d'estos canvis cal considerar la dificultat que suposasubstituir adequadament l'autoritarisme d'poques passades per una educacidemocrtica que ensenye a coordinar drets amb deures amb eficcia, dificultat que nosols es produeix en l'escola sin tamb en la famlia, i que s destacada en diversosestudis recents com el ms difcil de l'educaci actual. La lluita contra l'exclusi. L'eliminaci de les barreres espacials que permeten lesnoves tecnologies ha redut l'allament de lescola respecte als problemes queexisteixen en la resta de la societat, tamb hauria de contribuir a reduir l'exclusi.L'escola pot ser part fonamental en la prevenci d'este problema, per de vegades esconverteix en l'escenari en qu es reprodueixen les exclusions i segregacions ques'originen fora d'ella. Conv tindre en compte, en este sentit, que exclusi i violnciasn dos problemes estretament relacionats. Per a afrontar els reptes que es derivend'esta nova situaci s necessari establir nous contextos de collaboraci entre l'escolai la resta de la societat, assumint que si l'escola no esta allada dels problemes que esgeneren fora d'ella, tampoc hauria d'estar-ho per a les solucions. El repte de la interculturalitat. Hui hem de relacionar-nos en un context cada vegadams multicultural i heterogeni enfront de la pressi homogenetzadora i la incertesasobre la prpia identitat i la forma de construir-la. L'educaci intercultural representauna ferramenta fonamental per a afrontar este repte, reconeixent-la com mig per aavanar en el respecte als drets humans. La prevenci de la violncia de gnere. En els ltims anys s'ha produt un avanespectacular cap a la igualtat entre homes i dones, per enfront d'a hi ha unincrement de les seues manifestacions ms extremes, a travs de les quals s'intentenmantindre les formes de domini tradicional. Pensem que educar en la igualtat i elrespecte mutu podria tindre un decisiu paper en la prevenci de la violncia de gnere. La prevenci de la violncia des de l'escola. La nostra societat expressa hui unsuperior rebuig a la violncia, i disposem de ferramentes ms sofisticades per acombatre-la, per el risc de violncia a qu ens enfrontem tamb s hui superior. Iaquest risc s'expressa a vegades en forma de violncia escolar. Per a previndre snecessari ensenyar a condemnar-la en totes les seues manifestacions, inserint el seutractament en un context normalitzat orientat a millorar la convivncia.L'aprenentatge no s un procs asptic i impersonal que es dna noms en elscentres educatius, ni s quelcom individual. No podem oblidar que cada alumne/a t unavida al seu voltant, ni tampoc el seu desenvolupament emocional o les relacions personalsi intragrupals que mant. Aconseguir un bon clima de convivncia facilitar l'aprenentatge.Hem de tindre una visi del conflicte com alguna cosa inevitable que de vegades ocorredins d'un grup, oferint al temps ferramentes positives per a resoldre-ho.L'educaci s un fet collectiu, la seua riquesa pot estar en la varietat de relacions ques'estableixen tant en el centre com en l'aula i altres espais escolars.Els estudis destaquen les segents manifestacions de la violncia en les aules:a. Disrupci en les aules: la preocupaci ms directa i la font de malestar msimportant dels docents. Ens estem referint a les situacions d'aula en qu tres o quatrealumnes impedeixen amb el seu comportament el desenvolupament normal de laclasse, obligant al professorat a emprar cada vegada ms temps a controlar ladisciplina i l'orde.b. Faltes de disciplina en els centres i aules: conflictes entre professorat i alumnat.Suposen un pas ms del que hem denominat disrupci en l'aula. Es tracta deconductes que impliquen una major o menor dosi de violncia (des de la resistncia oel boicot passiu fins al desafiament i l'insult actiu al professorat) que podendesestabilitzar per complet la vida en l'aula.c. Maltractament entre iguals (bullying) Denominem aix als processos d'intimidaci ivictimitzaci entre iguals, a s, entre alumnes companys d'aula o de centre escolar.Un o ms alumnes acacen i intimiden un altre -vctima- a travs d'insults, rumors,vexacions, allament social, malnoms, etc.d. Vandalisme, danys materials i agressi fsica: sn ja estrictament fenmens deviolncia; en el primer cas contra les coses, en el segon contra les persones. Sn elsque ms impacte tenen sobre les comunitats escolars i sobre l'opini pblica engeneral, encara que no solen anar ms enll del deu per cent del total dels casos deconducta antisocial que es registren en els centres educatius.En l'informe de la UNESCO L'educaci tanca un tresor, tamb anomenat informeDelors, s'indica que l'educaci al llarg de la vida es basa en quatre pilars: Aprendre a conixer, combinant una cultura general prou mplia amb la possibilitatd'aprofundir els coneixements en un xicotet nombre de matries. El que suposa a msaprendre a aprendre per a poder aprofitar les possibilitats que ofereix l'educaci al llargde la vida. Aprendre a fer, a fi d'adquirir no sols una qualificaci professional sin, msgeneralment, una competncia que capacite a l'individu per a fer front a un grannombre de situacions i a treballar en equip. Aprendre a viure junts, desenvolupant la comprensi de l'altre i la percepci de laformes d'interdependncia, respectant els valors de pluralisme, comprensi mtua ipau.2.- MARC LEGAL Llei Orgnica 2/2006 de 3 de maig. Llei Orgnica dEducaci. Llei Orgnica 8/2013, de 9 de desembre, per la Millora de la Qualitat Educativa. Decret 233/1997 sobre Reglament Orgnic i Funcional de les Escoles dEducaciInfantil i Collegis de Primria. Decret 233/2004 sobre Observatori de la Convivncia Escolar, modificat per Decret166/2005. Ordre de 25 de novembre de 2005 sobre notificaci dincidncies que alteren laconvivncia escolar. Ordre de 31 de mar de 2006 per la que es regula el Pla de Convivncia als centresescolars (DOGV de 10/05/06). Decret 39/2008, de 4 dabril, sobre la convivncia en els centres docents nouniversitaris i sobre els drets i deures de lalumnat, pares, mares, tutors o tutores,professorat i personal dadministraci i servicis. Ordre 62/2014, de 28 de juliol, per la qual sactualitza la normativa que regulalelaboraci dels plans de convivncia en els centres educatius de la ComunitatValenciana i sestableixen els protocols dactuaci i intervenci davant de supsits deviolncia escolar Estatuts Europeus per als centres educatius democrtics sense violncia.3. EL NOSTRE CENTRE.3.1. CARACTERSTIQUES DE L'ENTORN ESCOLAR.El Centre es troba situat a la localitat de Silla, que pertany a la comarca de lHortaSud de Valncia. s una localitat amb uns 18.000 habitants i amb unes caracterstiquesfamiliars, una economia i un nivell soci-cultural mitj, dedicada majoritriament alagricultura, indstria i xicotet comer.Lescola est situada a un barri perifric amb un estancament demogrfic com aconseqncia de la crisi econmica. Actualment ha augmentat el nombre de famlies ambproblemes de desajust soci-econmics, i per tant familiars. Majoritriament les famliessn castellanoparlants i immigrants de diversos pasos.3.2. CARACTERSTIQUES ESPECFIQUES DEL CENTRE.El CEIP Reis Catlics de Silla s de titularitat pblica, depenent de la GeneralitatValenciana. En lactualitat simparteixen dos programes densenyament: el PIL, que poc apoc va desapareixent; i el PPEV, de nova implantaci.La plantilla de professorat majoritriament s definitiva i gira al voltant de 30membres, depn dels recursos extraordinaris per atendre a lalumnat de nee i el ContractePrograma. Tamb es compta amb servei deducadora per atendre a lalumnat ambDictamen dEscolaritzaci i de latenci dorientador/a per part del Gabinet PsicopedaggicMunicipal i de lSPE. El Centre en el darrers anys participa en el Contracte Programa i enel de Compensaci Educativa.En els darrers anys el nombre dalumnat gira al voltant de 400 alumnes, entre elsquals es troben diverses discapacitats fsiques i psquiques integrant-se en els diferentsnivells educatius. Daltra banda hi ha casos amb dificultat dadaptaci escolar i familiar,aix com dalumnat immigrant de pasos diferents. En alguns casos hi ha alumnat dedictamen descolaritzaci i amb ACIs.3.3. SITUACI ACTUAL DE LA CONVIVNCIA EN EL CENTRE.L'enfocament de la convivncia en el centre t una visi constructiva i positiva. Lesactuacions van encaminades al desenvolupament de comportaments adequats per aconviure millor i resoldre conflictes, a travs de la participaci, bons llits de comunicaci ila prevenci de problemes de conducta.El Centre no presenta problemes greus de convivncia entre l'alumnat, nicamentxicotets conflictes que sorgeixen en la convivncia del dia a dia i que se solucionengeneralment a travs del dileg entre les parts implicades en el conflicte. En tot cas, sesegueixen les pautes marcades en el Reglament de Rgim Interior del Centre, que implicaprofessors, pares i alumnes.Habitualment es parla amb les famlies quan sorgeix algun problema deconvivncia, perqu al mateix temps d'estar informades, collaboren en la resoluci delconflicte.Els tipus de conflictes ms freqents sn: Disrupci o alteraci en l'aula: parlar a deshora, alar-se sense perms, parlar ambels companys/es... Distracci i falta d'atenci. Oblit del material per al desenvolupament de la classe. Prdua de respecte entre iguals o a menors durant el pati o en les entrades ieixides al centre. Baralles entre companys/es Desobedincia a les ordes educatives i formatives del mestre-famlia. Xicotetes baralles en espais comuns (banys, pati, corredors,), insults,... Falta de respecte al professorat o membres de la comunitat educativa. Deteriorament intencionat de les dependncies del centre i del material daquest.Les possibles causes serien: En l'alumnat podem trobar falta de motivaci, dificultats d'aprenentatge, impulsivitat ipoca reflexi, falta de ferramentes per a resoldre els conflictes adequadament,absncia d'un referent d'autoritat, En algunes famlies trobem falta de collaboraci i/o implicaci en els aspectesescolars (no revisen si porten el material a classe, ni si tenen tasques per a casa, etc.),i incls a vegades, poca responsabilitat de la famlia davant del centre en casospuntuals. De vegades s'assenyala que s necessari un canvi d'actitud, per exemple enla dosificaci de la televisi, ordinador i videojocs, en la insistncia en els valors(respecte, solidaritat, camaraderia,), lmits i normes clares, En el professorat, manca de formaci en resoluci de conflictes duna maneraconstructiva.3.4. RESPOSTES QUE DONA EL CENTRE.Entenem la convivncia com la capacitat d'interactuar amb els diferents grupssocials de manera assertiva, respectant els drets dels altres i mantenint l'amistat mtua.La convivncia en el nostre centre educatiu est present, a ms deste document,en el Pla d'Acci Tutorial i en el Reglament de Rgim Interior.Partim de la base que un bon pla de convivncia ha de dissenyar-se sobreobjectius preventius i partir de l'autoritat i el respecte com dos pilars fonamentals quefaciliten la convivncia en el nostre centre.Entenem el conflicte com la confrontaci que es produeix entre diversos interessos.L'actitud amb qu s'enfronta una persona a un conflicte s ms important que la resolucidel conflicte mateix. Els esforos han de centrar-se a buscar solucions amb un taranncollaborador i de flexibilitat per al canvi.s bo conixer les pautes de comportament del nostre alumnat, les seuessemblances i diferncies, detectant aquelles que puguen crear desigualtat, com el gnere,determinades caracterstiques fsiques o la cultura d'origen.Haurem d'evitar i combatre les situacions, entre altres, que un alumne/a sigaagredit per altres companys, que s'anullen les opinions distintes o sempre participen lesmateixes persones en l'aula, l'existncia de persones marginades, ignorarsistemticament les persones que tenen ms dificultats,Caldr tindre en compte, tamb, factors externs o que rodegen al nostre alumnat(familiars, ambientals,).La nostra prctica ha d'estar basada en el dileg, necessitant una doble acci:desenvolupament d'una actitud d'obertura i comproms; aprenentatge de les habilitatssocials adequades a l'edat. A ms d'aprofundir en els nostres coneixements sobre elscomportaments de l'alumnat.Avanarem cap a la participaci, el comproms i la responsabilitat, amb l'objectiud'aconseguir l'autonomia individual i del grup, atenent a la diversitat de persones isituacions.La importncia del comproms de la Comunitat Educativa amb unes normes imetes clares i comunament definides s una de les caracterstiques de les escoleseficaces. Compromisos per a: Establiment d'un clima d'orde, seguretat i treball efica. Participaci activa i implicaci de les persones. Relacions positives de consideraci i respecte. Implicaci i estmul de la direcci. Treball de tutoria: clau en el desenvolupament personal i social de l'alumnat.A partir de l'anlisi del nostre grup classe podrem generar el tipus de convivncia quedesitgem, tenint presents, per exemple, les segents pautes que ens ajudaran a potenciarla relaci i l'aprenentatge entre iguals: Una metodologia participativa en qu l'alumnat siga protagonista. Agrupaci i situaci en l'aula amb criteris prviament establerts i en funci detasques concretes a realitzar. Crear l'hbit d'escoltar i arreplegar totes les opinions per a tindre-les en compte. Repartiment de tasques que compensen possibles desigualtats. Desenvolupar sempre, almenys, dues possibles solucions. D'esta manera s'evita launiformitzaci de l'opini i s'afavoreix l'argumentaci i interacci entre l'alumnat.Desenvolupar una convivncia adequada en l'aula precisa que existisca un bonnivell de coordinaci entre l'equip docent. Esta haur d'establir-se sobre l'essencial,marcant una actuaci coherent i una mateixa lnia de treball. Es determinar quins sn elsobjectius bsics a aconseguir amb eixe grup-classe, establint tamb les normes ambl'alumnat, possibilitant la interioritzaci de les mateixes i la seua transferncia a altressituacions.Es dissenyaran actuacions especials en el cas de grups que siguen especialmentconflictius o en el d'alumnes que presenten problemes de comportament des dels primersanys d'escolaritat. En ambds casos haurem d'analitzar l'origen dels problemes, com hemcomentat anteriorment, coneixent la situaci familiar, l'escolaritzaci anterior, l'aparici desituacions desencadenants,En el primer cas, el treball coordinat de l'equip docent ser importantssim, establintles normes amb el grup des de l'inici del curs, les mesures que es prendran com asancions i com a reforos positius, la comunicaci entre el professorat de l'evoluci delcomportament... El problema de la coordinaci haur de resoldre's consensuadament,establint mecanismes que la faciliten. Les decisions preses seran transmeses a lesfamlies, per a conixer i recolzar en les cases les normes que es treballen en el centre.En el segon cas, el treball es realitzar a travs d'una estreta relaci entre el tutor/ade l'alumne amb la famlia, donant a conixer sempre a la resta de l'equip les mesuresque es prenguen i les normes seguides.L'acci tutorial s un instrument de gran importncia per a desenvolupar laconvivncia. A travs d'ella, el professorat pot disposar dinmiques de consolidaci delgrup-classe, aportar informaci al professorat i a les famlies, desenvolupar actituds decomunicaci, intercanvi i coneixement mutu, d'habilitats socials, de formes dereconixer-se a s mateixos amb les seues emocions i comportaments aix comd'expressar les seues opinions. El nostre Pla d'Acci Tutorial ha de ser assumit i conegutper totes les parts implicades amb la finalitat d'assegurar la seua bona posada en prcticai la seua collaboraci a la millora de la convivncia en el centre.Es treballar amb l'alumnat, de manera especial, les habilitats socials, ambespecial inters en l'autoestima i l'estima als altres, i s'ensenyar als alumnes areconixer, identificar i no confondre les seues prpies emocions (ira, dolor, menyspreu,allament, tristesa, alegria, acaament, por, timidesa,). Per a tot aix, es prepararanactivitats en els cicles, coordinades entre els seus membres per a treballar estosprogrames.3.5. RELACI AMB LES FAMLIES I ELS SERVICIS EXTERNS.Les relacions del professorat amb les famlies sn bones, implicant-se estes en lespropostes que es realitzen, fonamentalment a travs de les reunions en les tutories.S'observa que els pares, a causa dels horaris de treball, tenen una menor participaci enla vida escolar dels seus fills i filles.Les famlies han de conixer les normes que s'apliquen en el collegi i reforar-lesen casa.El nostre alumnat coneix les normes, la teoria, per alguns no la prctica. snecessari mostrar-los com actuar i resoldre els conflictes i per a aix s imprescindible laimplicaci de les famlies. s necessari mostrar a les famlies ferramentes quecontribusquen a l'educaci dels seus fills i filles, especialment en els casos amb msdificultats o problemes, per exemple a travs de l'organitzaci i posada en prctica d'unaEscola de Pares.En alguns casos ser necessari realitzar un treball especial amb algunes famlies,per a facilitar-los el suport, ajuda i orientaci que han d'oferir als seus fills i filles. En estoscasos, caldr comptar amb els materials i assessorament adequats que facilitar el servicipsicopedaggic del centre, el departament de Servicis Socials, etc.Trobem sempre un gran repte i dificultat en les relacions amb famlies especialmentconflictives, que poden arribar al centre amb actitud amenaadora i sense respectar lesnormes al relacionar-se amb el professorat.La soluci ha d'arribar amb la intervenci de l'Equip Directiu junt amb el tutor/a del'alumne.La formaci de les famlies s una necessitat que apareix cada vegada msdemandada en les reunions que es realitzen i en les tutories individualitzades. En estesentit, ser interessant la collaboraci amb l'AMPA del centre, que pot organitzar activitatsen eixa lnia, podent sollicitar tamb la implicaci de la Regidoria d'Educaci del'Ajuntament. De vegades incls es podria demandar la participaci d'organitzacions nogovernamentals que es dediquen a temes relacionats amb l'educaci, la joventut, l'ociinfantil i juvenil,3.6. EXPERINCIES I TREBALLS PREVIS DESENVOLUPATS.En el Pla d'Acci Tutorial i en la Programaci General Anual hi ha diverses activitatsque realitzem i estan afavorint la convivncia: En Nadal celebrem una Escola Solidria, amb diverses activitats que fomenten lasolidaritat dels membres de la Comunitat Educativa: arreplega daliments, targetesde felicitaci, productes higinics, joguets, llibres, etc Activitats de la Setmana de la Pau, organitzades entorn de la celebraci del DiaInternacional de la Pau i la No-violncia el 30 de gener. Cada any es trien tota unasrie dactivitats a nivell d'aula i de centre. Tutories informals que es realitzen al llarg de l'horari amb l'alumnat. Tutories amb les famlies per a tractar aspectes de comportament dels fills, tantindividualment com de grup. Potenciar habilitats de comunicaci en l'alumnat per a la millora de la convivnciadel centre. Foment de la tolerncia, l'acceptaci de la diversitat i la resoluci de conflictes deforma pacfica. Elaboraci i seguiment de normes especfiques per al grup-classe. Elaboraci dunes normes generals consensuades cicle a cicle i les correccionsque del seu incompliment sen deriven. Divulgaci del R.R.I. entre alumnes, pares i professorat. Activitats dirigides als alumnes dins del Pla dAcci Tutorial, referides a habilitatssocials, foment de la convivncia, integraci i participaci dels alumnes en la vidadel Centre (elecci de delegats, representants en el Consell Escolar). nfasi especial en atallar qualsevol manifestaci xenfoba o racista que pugadonar-se en el Centre. Treball amb els drets internacional dels xiquets. Revisi del R.R.I. oberta a tots els sectors de la Comunitat Educativa. Sensibilitzar contra el maltractament entre iguals (bullyng).3.7. NECESSITATS DE FORMACI I RECURSOS.En Educaci Infantil i Primer Cicle s'assenyala que no es produeixen conflictesgreus i que s suficient l'intercanvi d'idees entre les mestres del Cicle i rebre orientacionsde lorientador/a per a casos determinats. Des del Segon Cicle i Tercer cicles apunten quehem de formar-nos en prevenci i detecci dels problemes en l'aula.En els casos en qu siga necessari, la falta d'habilitats en el maneig de l'aula perpart del professorat pot resoldre's a travs d'activitats formatives interessants, integradesen la prctica docent diria.Sabem identificar un conflicte, per necessitem consensuar el mode d'actuar per aresoldre-ho. Tamb necessitem una estructura organitzada i sistemtica per a ensenyar al'alumnat a resoldre els seus propis conflictes. s per aix que la formaci sobre laconvivncia i resoluci de conflictes s imprescindible per a millorar les pautes d'actuacique potencien un clima favorable en el centre. s necessria una formaci especfica pera atendre situacions relacionades amb la convivncia i la conflictivitat.Es fa necessari introduir la formaci permanent del professorat en el complex mnde les relacions interpersonals en el centre: habilitats socials, resoluci de conflictes,estratgies per a fomentar la participaci, intervenci davant de problemes de conducta,violncia en les aules, maltractament entre companys, etc.4. OBJECTIUS DEL PLA DE CONVIVNCIA. Aconseguir la integraci de tot lalumnat sense discriminaci per ra de raa, sexe oedat. Solucionar conflictes a travs del dileg i el respecte mutu. Potenciar els hbits de tolerncia i de convivncia pacifica entre els alumnes. Fomentar la implicaci de les famlies. Millorar les relacions entre tots els membres de la Comunitat Educativa, implicant-losen totes les activitats encaminades a facilitar la convivncia en el centre. Treballar les habilitats socials. Educar en la prevenci de conflictes dins i entre els distints sectors de la ComunitatEducativa. Prioritzar leducaci en valors d'entre els altres continguts del currculum, assignant-losespais i temps especfics. Fomentar lexistncia dactivitats, espais i temps comuns per a facilitar la convivnciaentre lalumnat. Conixer el Reglament de Rgim Interior i mantindrel actualitzat i adaptat a lanormativa vigent. Donar a conixer el Pla de Convivncia a tots els membres de la Comunitat Educativa. Implicar a tots els sectors de la Comunitat Educativa en el desenvolupament del Pla. Respectar les normes de convivncia en totes les dependncies del Centre. Unificar criteris per a evitar contradiccions i oferir un marc d'actuaci clar, a l'alumnat ifamlia. Preveure una atenci especfica a lalumnat que, per diverses causes, presentecomportaments que alteren la convivncia en el centre i la daquell altre alumnat. Promoure i desenvolupar actuacions relatives al foment de la convivncia en el nostrecentre, en el que estiguen integrats tots els membres de la comunitat educativa.5. PREVENCI.La prevenci s la principal recomanaci per a la millora de la convivncia quetrobem en tota la documentaci sobre el tema, en conseqncia el nostre treball secentrar a previndre les conductes contrries a ella en el nostre centre.Cal tindre en compte condicions per a millorar la convivncia des d'una perspectivapreventiva:a. Adaptar l'educaci als actuals canvis socials, desenvolupant la collaboraci amltiples nivells.Per a la qual cosa conv tindre en compte els canvis produts en els dos pilarsdaltres perodes histrics: la famlia nuclear i l'escola tradicional, caracteritzats ambdspel seu allament del mn exterior i per una forta jerarquitzaci de les relacions que en ellssestableixen. Cal adaptar estos contexts a les exigncies de la societat actual.Per a la qual cosa hi ha que dur a terme importants innovacions educatives tant enla famlia com en l'escola: redefinint els papers a partir de els quals s'estructura lainteracci educativa, posant en marxa nous esquemes de collaboraci entre ambdsinstitucions aix com amb la resta de la societat.Creguem en l'eficcia de la collaboraci entre alumnes que pertanyen a distintsgrups (de gnere, origen cultural, nivell de rendiment, actituds....), entre alumnes iprofessors, entre professors, entre lescola i les institucions locals, entre ambdsinstitucions i les famlies, entre les mares, els pares i els seus fills. Entre lescola i lasocietat, en definitiva.b. Reconixer que les condicions de risc i de protecci sn mltiples i complexesQuan s'analitza cada cas violent des d'esta perspectiva psicolgica, solen trobar-semltiples condicions de risc de violncia i escasses o nulles condicions protectores encada nivell. Entre les condicions de risc detectades, i que solen veure's reflectides en lamajoria dels casos de violncia escolar, cal destacar: l'exclusi social o el sentimentd'exclusi, l'absncia de lmits, l'exposici a la violncia a travs dels mitjans decomunicaci, la justificaci de la violncia en moltes situacions socials. I falten condicionsque hagueren pogut protegir de tals riscos, com: models socials positius i solidaris,collaboraci entre la famlia i l'escola, contextos d'oci i grups de pertinena constructius, oadults disponibles i atents per a ajudar. La prevenci de la violncia deuria situar-se entots estos nivells, reduint les condicions de risc e incrementant les condicions deprotecci.c. Millorar el vincle educatiu, eradicar situacions d'exclusi i desenvoluparl'autoestimaPer a previndre des de l'escola s imprescindible que els mestres desenvolupem elnostre poder de referncia aix com distribuir el protagonisme acadmic entre l'alumnat.Per a incrementar amb aix lautoestima. Lescola ha de promoure-ho afavorint que cadaalumne/a definisca i desenvolupe els seus propis projectes escolars. Els procedimentseducatius participatius, com l'aprenentatge cooperatiu en grups heterogenis, sn de graneficcia per a aconseguir-ho.Des dels primers estudis longitudinals sobre l'origen de la violncia, s'ha observatcontinutat entre determinats problemes relacionats amb l'exclusi, tal com es manifestaen l'escola des dels 8 o 10 anys d'edat, i el comportament violent en la joventut i en l'edatadulta.Segons tals estudis, els adults violents es caracteritzaven als 8 anys per:- ser rebutjats pels seus companys de classe;- portar-se malament amb els seus professors;- manifestar hostilitat cap a diverses figures d'autoritat;- expressar baixa autoestima;- tindre dificultats per a concentrar-se, planificar i acabar les seues tasques;- falta d'identificaci amb el sistema escolar;- i abandonar prematurament l'escola.Hi ha estudis que evidencien el paper de l'exclusi social en l'origen de la violnciaaix com sobre la possibilitat de detectar el seu inici en edats molt primerenques (de 2 a 6anys). Des d'estes edats s possible detectar xiquets amb un estil de comportamentagressiu, que es caracteritzen per pegar als altres xiquets (encara que estos ploren),amenaar, insultar, excloure, trencar material a l'enfadar-se...; problemes que vanacompanyats d'una forta necessitat cridar l'atenci, escassa empatia, dificultat per aestructurar la conducta entorn d'objectius i tasques, i la exclusi de situacions positivesd'interacci amb els altres xiquets. Per una altra part, hem observat que els xiquets defamlies sotmeses a situacions de exclusi social reflecteixen problemes importants nosols en les situacions anteriorment mencionades, sin tamb en els models i expectativesbsiques a partir dels quals s'estructura el mn social Pareix com si la inseguretat i ladesestructuraci produda per l'exclusi social en els seus pares fora transmesa als seusfills des de les primeres relacions que amb ells establixen. Contra estos dos problemes,l'exclusi i el deteriorament que produeix, hem de lluitar en el futur de forma ms eficaque fins ara.5.1. PROCEDIMENTS EDUCATIUS PER A MILLORAR LACONVIVNCIA I PREVINDRE LA VIOLNCIA.Per a millorar la convivncia i previndre la violncia des de l'escola simprescindible incorporar innovacions educatives que, adequadament aplicades sobrequalsevol contingut o matria educativa, poden contribuir per s mateix a desenvolupardits objectius, i que sn:- Discussions i debats entre companys/es sobre distint tipus de conflictes.- Experincies de responsabilitat i solidaritat en equips heterogenis d'aprenentatgecooperatiu, en els que els alumnes i alumnes aprenguen a investigar, ensenyar iaprendre amb companys i companyes que sn al mateix temps iguals perdiferents.- Experincies sobre procediments positius i eficaos de resoluci de conflictes, atravs de les quals els i les xiquets/es puguen aprendre a utilitzar la reflexi, lacomunicaci, la mediaci o la negociaci per a defendre els seus interessos o elsseus drets.- Experincies de democrcia participativa, basades en la creaci de contextos quepermeten conixer i compaginar diversitat de perspectives i adoptar decisions deforma democrtica.Estos quatre procediments suposen respecte als mtodes habitualment msutilitzats: L'agrupaci dels alumnes en equips heterogenis (en rendiment, nivell d'integracien el collectiu de la classe, grup tnic, gnere, sexe). Un significatiu increment del poder i responsabilitat que es dna als alumnes en elseu propi aprenentatge, especialment en les activitats en les que se'ls demana queexercisquen papers adults, com a experts en diverses rees (mitjans decomunicaci, prevenci, poltica...). Per exemple: elaborant la Declaraci dels DretsHumans, un decleg per a eradicar la violncia escolar.Els resultats obtinguts han perms comprovar que ajudar als i les xiquets/es a exercirel paper d'experts s molt efica. Quan fan, per exemple, d'experts contra la violncia,adquireixen les habilitats formals que la dita activitat suposa i s'apropien al mateix tempsde els seus objectius: la justcia, la tolerncia i el respecte mutu.Assenyalarem a continuaci quatre procediments per a previndre els conflictes abansque es produsquen.a. La discussi i el debat entre companys/es.La discussi i el debat entre companys afavoreix el desenvolupament de lacapacitat d'adopci de perspectives i el avan cap al raonament moral basat en elrespecte als drets humans. El conflicte es converteix en el motor del desenvolupament. Enla vida escolar, no obstant, els conflictes sn a vegades considerats exclusivament desd'un punt de vista negatiu; en funci del qual tendeixen a ser evitats o negats, privant ambaix als alumnes d'oportunitats necessries per a aprendre a comprendre i a resoldreconflictes.El reconeixement del valor educatiu del conflicte t una especial significaci en elscontextos heterogenis, com sn aquells que integren a alumnes de distints grups tnics oculturals, a l'ajudar a reconixer la diversitat que existeix en tals contextos com unaexcellent oportunitat per a aprendre a ser tolerant i a resoldre conflictes en una societatque cada vegada s ms heterognia i conflictiva. En els contextos homogenis hi hamenys conflictes, per tamb menys oportunitats per a aprendre a resoldre'ls. Ladiscussi i el debat de conflictes ajuda al desenvolupament de la capacitat d'adopci deperspectives, el raonament moral, millorar les relacions en l'aula, integrar els alumnes derisc i previndre la violncia.Assenyalem algunes pautes per a afavorir l'eficcia d'aquest procediment: Crear un clima de confiana per afavorir la comunicaci entre els alumnes idisminusca l'orientaci al professor. La comunicaci amb companys que tenenperspectives d'un nivell evolutiu prximes per distintes, pareix afavorir ms eldesenvolupament (per permetre qestionar-se simultniament el propi punt de vista i elde l'altre) que la comunicaci amb adults que exposen perspectives de nivell evolutiumolt superior, ms difcil de comprendre i/o de ser posat en dubte per lalumne. Dividir la classe en grups heterogenis. Per a adaptar el procediment de la discussientre companys als objectius de els nostres programes (previndre la violncia i lescaracterstiques de risc) s molt important que en els subgrups de discussi seincloguen alumnes amb distintes perspectives en relaci al conflicte tractat: distintesestructures de raonament (o estadis) i/o distints estils o orientacions (heternoms iautnoms), nivell de integraci en el collectiu de la classe i actituds cap a la violncia. Discussi en subgrups i integraci final. La divisi de la classe en subgrups permetque tots els alumnes participen activament en la discussi i afavoreix que apareguendiscrepncies. Perqu la discussi gnere conflicte i estimule el desenvolupament simprescindible que l'alumne participe activament en ella. Adequar el procediment de la discussi a la competncia cognitiva i comunicativadels alumnes i/o estimular el desenvolupament de dites competncies. Podem utilitzarde materials adequats prviament elaborats en el nivell de desenvolupament potencialdels alumnes a qui va dirigit. Tamb podem s'utilitzen procediments de dramatitzacique permeten compensar les limitacions cognitives i comunicatives amb la informaci imotivaci que proporciona la activaci emptica. Sol resultar convenient dur a terme laprimera sessi amb la tcnica de la roda a partir d'un document, audiovisual o escrit ,que gnere un fort impacte emocional, i transmeta un missatge rellevant per a laconstrucci de la no-violncia. Estimular el procs d'adopci de perspectives. Per a estimular tal procs potresultar convenient demanar successivament a cada un dels alumnes que representenla perspectiva contrria a la seua tractant de convncer als altres. Aix com la utilitzacide distintes estratgies de qestionament (preguntant el per qu de cada decisi,complicant les circumstncies de la situaci, presentant elements buits). Relacionar la discussi amb la vida real dels alumnes. Cal utilitzar, sempre que sigapossible, dilemes reals de la vida dels alumnes; dilemes que poden suscitar-se a partirde la discussi de materials prviament dissenyats adequats al seu nivell dedesenvolupament potencial i en els que es reprodusquen situacions hipottiquessobre conflictes prxims a qu realment viuen. s molt important, en aquest sentit,afavorir en els alumnes una actitud reflexiva i positiva sobre els conflictes de la seuavida quotidiana aix com sobre les seues possibles solucions. Incloure el procediment de la discussi com un component dins de programesglobals d'intervenci. Perqu els canvis originats per la discussi i representaci deconflictes es mantinguen i generalitzen s imprescindible que aquest procediments'incloga dins d'un model general d'intervenci en qu es proporcione evidncia directaen la direcci dels objectius proposats.b. Aprenentatge cooperatiu i experincies de responsabilitat.L'aprenentatge cooperatiu en equips heterogenis s com un procediment clau per aadaptar l'educaci als actuals canvis socials, millorant amb aix la convivncia escolar i laprevenci de la violncia. I aix per les segents raons: L'adaptaci a la diversitat. L'aprenentatge cooperatiu millora el rendiment, lamotivaci per l'aprenentatge, el sentit de responsabilitat, la tolerncia i, especialment,la capacitat de cooperaci entre alumnes. Interdependncia positiva, motivaci i aprenentatge. L'aprenentatge cooperatiupermet crear una situaci en qu la nica forma d'aconseguir les metes personals s atravs de les metes de l'equip; la qual cosa fa que l'aprenentatge i l'esfor que exigeixsiguen molt ms valorats entre els companys, augmentant la motivaci general aixcom el refor i l'ajuda que se proporcionen mtuament en aquest sentit. Conv tindreen compte que l'eficcia de l'aprenentatge cooperatiu depn que els equipsaconseguisquen establir simultniament interdependncia positiva i responsabilitatindividual. I per a aconseguir-ho poden emprar-se, per exemple, procedimentsd'avaluaci en qu: es recompense el treball grupal, i l'avaluaci procedisca, almenysen part, de la suma del rendiment individual de tots els membres del grup. Cooperaci i construcci de la solidaritat. A l'incorporar com activitat normal del'aula l'aprenentatge cooperatiu entre companys, es legitimen les conductes dedemanar i proporcionar ajuda, millorant amb aix tant el repertori social dels alumnesaix com les seues oportunitats daprenentatge. s evident la decisiva importncia quedites oportunitats tenen per als alumnes amb ms dificultats a travs de mtodestradicionals. En contextos molt diversos s'ha comprovat que la conducta dajuda tconseqncies psicolgiques molt positives per a la persona que l'emet. Els xiquetssolen ser ben sovint receptors de lajuda dels adults. Molt poques vegades tenenl'oportunitat de comprovar la seua prpia eficcia ajudant a una altra persona, i demillorar amb aix la seua prpia autoestima i sentit d'autoeficcia. S'ha comprovat, ams, que quan els xiquets tracten de millorar la conducta d'un company, canvien laseua prpia conducta en la mateixa direcci del canvi que intenten aconseguir en elcompany. Distribuir les oportunitats d'obtindre xit i reconeixement. Un important avantatgede l'aprenentatge cooperatiu, en determinades condicions, s que permet modificarl'estructura de l'avaluaci i igualar al mxim les oportunitats d'obtindre xit ireconeixement per a tots els alumnes. Els estudis realitzats sobre la comparaci socialreflecteixen que la majoria dels alumnes estan contnuament comparant el seurendiment amb el dels seus companys; i que els ms visibles, i per tant ms triats pera aquest procs, sn els que protagonitzen el nombre ms gran d'xits i interaccionsacadmiques. Al comparar-se amb ells, alguns alumnes obtenen sistemticament unresultat negatiu; quan a es repeteix ben sovint redueix la seua motivaci per lesmatries escolars a nivells que fan impossible mobilitzar l'energia necessria per aaprendre. A travs de diversos procediments d'aprenentatge cooperatiu, podenevitar-se dits riscos, ensenyant als alumnes a comparar-se amb si mateixos. L'aprenentatge cooperatiu complementa les altres formes de aprenentatge no lessubstitueix. Per a comprendre per qu s efica el aprenentatge cooperatiu convtindre en compte que la seua incorporaci ptima no substitueix als altresprocediments (explicacions del professor, treball individual....), sin que elscomplementa i enriqueix.c. Ensenyar a resoldre conflictes.El conflicte forma part de la vida, s el motor del nostre progrs. No obstant, endeterminades condicions pot conduir a la violncia, incls en contextos, com l'escola, enels que per la seua naturalesa educativa, resulta ms sorprenent la seua existncia. Peraix, per a previndre s precs ensenyar a resoldre conflictes (inclosos els conflictesd'indisciplina) de forma constructiva (pensant, dialogant, negociant, a travs de lamediaci, de la collaboraci...); i crear les condicions que permeten aplicar estaensenyana als conflictes que es produeixen en l'escola, que de el contrari solen formarpart de l'origen de la violncia.Ensenyar-los procediments sistemtics per a resoldre de forma ms intelligent ijusta les seues tensions i conflictes pot ser, per tant, un procediment molt efica per aprevindre la violncia. Per a la qual cosa s necessari ensenyar-los a realitzarcorrectament totes les fases del procs a travs del qual s'analitzen i resolen els conflictessocials, en les que solen detectar-se deficincies.Per a ensenyar a resoldre conflictes de naturalesa socioemocional, s precs ajudaren totes les fases de tal procs:o Definir adequadament el conflicte, identificant tots els seus components i integranten la dita definici tota la informaci necessria per a resoldre-ho. A la conductaviolenta sadjunten amb freqncia definicions hostils, en les que s'ignorainformaci de gran rellevncia per a buscar explicacions alternatives.o Establir quins sn els objectius i ordenar-los segons la seua importncia. Laconducta violenta sol produir-se quan no es considera la globalitat dels objectiusimplicats en la situaci que la provoca, sin noms algun o alguns senseconsiderar els altres.o Dissenyar les possibles solucions al conflicte i valorar cada una d'elles tenint encompte les conseqncies -positives i negatives- que poden tindre per a lesdistintes persones implicades en la situaci. La falta de consideraci de lesconseqncies que produeix la violncia, o la distorsi de les mateixes(sobrevalorant els seus efectes positius e infravalorant els negatius) s una de lesprincipals deficincies que sol aparixer junt a la conducta violenta.o Triar la soluci que es considere millor i elaborar un pla per a portar-la a cap. smolt important que dit pla incloga una anticipaci realista de les dificultats quesorgiran a l'intentar portar-ho a la prctica, aix com de les possibles accions quepoden permetre superar-les.o Portar a la prctica la soluci triada. Quan s'anticipen dificultats importants en estafase del procs, pot resultar convenient que siga realitzada amb ajuda d'unmediador.o Valorar els resultats obtinguts i, si no sn els desitjats, tornar a posar en prctica totel procediment per a millorar-los. En esta fase del procs conv ajudar a interpretarel que s'aconsegueix de forma realista i amb optimisme, concentrant l'atenci enels avanos, en el que pot ser modificat a travs de la prpia acci.El fet d'anar escrivint les distintes fases de tot aquest procs pot facilitar la seuarealitzaci.Conv tindre en compte, tamb, que quan el conflicte a resoldre haja originataccions violentes pot resultar convenient integrar el procediment anteriorment escrit en unprocs disciplinari, seguint els principis anteriorment mencionats.Per a ensenyar a resoldre conflictes i previndre la violncia conv estimularl'empatia, la capacitat per a posar-nos en el lloc d'altres persones, un dels motors msimportants del desenvolupament social.En relaci a la qual cosa cal interpretar tres tipus de resultats obtinguts en lesinvestigacions dutes a terme sobre aquest tema: L'estreta relaci que existeix entre empatia i rebuig de la violncia. La incapacitat per a sentir empatia cap als seus vctimes que sol observar-se en elsjoves que duen a terme greus comportaments violents. L'eficcia que per al tractament psicolgic dels anomenats joves t eldesenvolupament de la capacitat d'empatia.d. El desenvolupament de la democrcia en l'escola.Perqu la democrcia puga ser el objectiu de l'educaci ha de ser tamb el mig,avanant ms enll de la democrcia representativa per a desenvolupar la democrciaparticipativa. I per a la qual cosa s convenient: Donar a tots els alumnes l'oportunitat de participar en la organitzaci d'una comunitatdemocrtica. Cal donar responsabilitats sobre cada un dels individus de la comunitat.El context idoni per a aix sn les activitats de tutoria dins de cada classe. Estaassemblea de aula pot estar representada en altres contextos democrtics ambcompetncies en l'organitzaci de la vida del centre:1) a travs del delegat, el subdelegat i el professor-tutor;2) aix com a travs del coordinador de les diverses comissions que es creuen per aobjectius especfics, etc. Repartir el poder i la responsabilitat, desenvolupant contextos en els que participenprofessors i alumnes, i es prenguen decisions de forma democrtica, a travs deldileg, el consens, i votant (segons el principi d'una persona un vot). Contextos quepodrien establir-se a travs de comissions mixtes de nivell (compostes per exempleper delegats i tutors) o amb el nom especfic de la tasca encomanada (per exemple,comissi de medi ambient o d'activitats extraescolars). Desenvolupant un nou concepte de comunitat, de relaci amb les normes i d'autoritat.Quan tots els membres de la comunitat tenen un paper actiu en la creaci de lesnormes i estes es conceptualitzen com un instrument per a millorar el benestar de lacomunitat, el seu incompliment deixa de representar una mera desobedincia i passaa ser comprs com una incoherncia amb un mateix i amb el grup a qu un se sentpertnyer. Per a valorar la importncia que eixa innovaci pot suposar, conv tindre encompte que el desenvolupament de la democrcia participativa en l'escola s una dela millors ferramentes per a aprendre a construir la no violncia; millora la qualitat de lavida en l'escola i les relacions que en ella s'estableixen; fa que disminusquen elsconflictes provocats per la transgressi de les normes; ajuda a previndre la violncia idesenvolupa en els alumnes el sentit de responsabilitat aix com les diverses icomplexes capacitats (cognitives, emocionals i conductuals) necessries per a assumiramb eficcia un paper actiu en la construcci de la democrcia.5.2.- ESTRATGIES DE PREVENCI: ACTUACIONS PREVISTES DINS DEL PLA DACCI TUTORIAL.OBJECTUS ACTIVITATS RESPONSABLES RECURSOS TEMPORALITZACIRevisar i actualitzar el Pla de Convivncia segons el decret 39/2008.Reunions de treball per a la seua revisi i actualitzaci. Equip Directiu. Comissi de Convivncia. Psicleg/aPla de Convivncia i decret 39/2008. 3r trimestre.Aprovar el Pla de Convivncia.Reunions COCOPE / Cicle.Sessions del Claustre.Consell Escolar.COCOPE.Claustre.Consell Escolar.Pla de Convivncia. Juny.Posar en marxa el Pla deconvivncia anual.Reunions de treball delscoordinadors/es i tutors /es.Informaci ComunitatEducativa. Equip Directiu. Coordinadors/es. Tutors/es.Pla de Convivncia. A partir de setembre de la seuaaprovaci.Donar a conixer el Pla deConvivncia a lalumnat.Coneixement de les normesde convivncia que van a regira laula i en el Centre durant elpresent curs.Equip Directiu.Tutors/es.RRI.Pla de Convivncia.A partir de setembre de la seuaaprovaci.Donar a conixer el Pla deConvivncia a les famlies delalumnat.Reunions famlies i tutors/es.Reunions individuals.Equip Directiu.Tutors/es.ndex del Pla de Convivncia.Gui desenvolupamenten-trevista.Agenda i reunions inici de curs.Conscienciar la Comunitateducativa de que la seuacollaboraci i participaci esnecessria per aldes-envolupament duna bonaconvivncia al centre.Reunions informativespares/mares i tutors/es.Tutories individuals amblalumnat.Sabordar al llarg dequalsevol incidncia puntualque afecte a la convivncia delcentre.Tutors/es.Equip directiu.Departament dorientaci.Normes de convivncia.Circular informativa.RRI.Al llarg de tot el curs.Iniciar el contacte entrealumnes de diferents cursosamb diferents activitats.Sessions de vdeos.Eixides culturals.Activitats conjuntes de centre.Tutors/es.Claustre.Material escolar.Dependncies del centre. Al llarg del curs.Treballar habilitats socials,intelligncia emocional isoluci de conflictes.Sessions programades per alcurs.Tutors/esPsicopedagog/aProgramacions temesTrans-versals.Una sessi per trimestre entots els cursos.6. NORMES GENERALS DEL CENTRE.El respecte a les normes de convivncia dins del centre docent s un deurebsic dalumnes, mestres, pares i personal no docent. S'establir un calendari per a abordar en el mes de setembre el procs derevisi de les normes esmentades i la seua difusi entre tots els membres de lacomunitat educativa, igual que la revisi del Pla d'Acci Tutorial.s molt important que tot el centre conega les normes establides i escomprometa a respectar-les. Des del primer dia del curs, l'alumnat ha de saber elque pot i no pot fer, i les conseqncies que li pot portar l'incompliment de lesnormes.En les tutories es destinar un temps especial a solucionar possiblesproblemes, utilitzant materials especfics en funci de les caracterstiques del grup.Per a aix, s'establir un calendari que permeta tamb treballar diversos temes deconvivncia per a previndre.Les normes de convivncia bsiques del centre, elaborades i consensuadesper tots els membres, es lliuraran a les famlies a l'inici del curs, a ms de l'alumnat.A ms a ms de les reflectides al nostre RRI, per a afavorir la convivnciacada Cicle, cada classe amb participaci dels alumnes i cada professor establiraquelles normes que afarorisquen la convivncia.7. ACTUACI DAVANT CONDUCTES CONTRRIES AL PLADE CONVIVNCIA.7.1. ACTUACI DAVANT CONDUCTES MS HABITUALS.En aquest apartat sactuar segons sindica en el Captol 3 del RRI en relacia les Conductes contrries a les normes de convivncia del centre i aplicaci demesures correctores; en el Captol 4 en relaci a les conductes greument perjudicialsa les normes de convivncia del centre i aplicaci de mesures correctores. Sempretenint en compte el que marca el Decret 39/2008, de 4 dabril, sobre la convivnciaen els centres docents.7.2. DAVANT LA REITERACI DE COMPORTAMENTSPROBLEMTICS.a. Avaluaci del comportament problemtic.Es dur a terme una avaluaci amb l'objectiu de determinar el comportamentproblemtic i les causes que ho provoquen , analitzant els esdeveniments que elprecedeixen i les conseqncies de dits comportaments.S'avaluar: L'alumne de forma individual. Es demanar informaci dels servicis aliens alcentre, que tinguen relaci amb l'alumne. El centre docent: alumnes, professors i persones que estiguen relacionadesamb la conducta disruptiva, s'estudiaran tamb altres aspectes comlorganitzaci de la classe, del centre, actuaci del professorat, agrupament imotivaci dels alumnes, si la disfunci s deguda a problemesd'aprenentatge. La famlia de l'alumne. Es mantindran reunions per a demanar informaci ambels organismes i servicis socials en els casos en qu l'alteraci podria tindrealguna relaci amb les relacions i/o ambient familiar.b. Pla d'actuaci.Es programar un pla d'actuaci per a l'alumne per part de l'orientador(psicleg) i el professor tutor de l'alumne, i que ser presentat als altres membres delclaustre.El pla d'actuaci haur d'incloure els aspectes segents:e. Actuaci amb l'alumne individualment. En aquest apartat s'inclouran els objectius de conducta , selecci i aplicaci etcniques que es treballaren amb l'alumne. Estar especificat tamb els moments en qu es treballar amb l alumneindividualment i en grup, aix mateix la temporalitzaci que se considerenecessria per a la consecuci dels objectius i les persones directamentimplicades ( Orientador/a, professor tutor, altres docents).f. En relaci amb el centre (professors i alumnes).Mesures adoptades en relaci amb el comportament disruptiu: lorganitzaci idinmica de la classe i/o del centre, la interacci professor- alumne, l ubicaciespacial en l'aula, l'acceptaci o rebuig de l'alumne per part dels seus companys, eldesenvolupament del currculum.Mesures de suport escolar amb l'alumne en cas de ser necessari la inclusi dinsdel Programa de Refor Educatiu o de l'aula de suport.Prendre decisions consensuades de tots els membres del Claustre sobre lesmesures a seguir en el cas que es detecte una conducta disruptiva en un momentdeterminat.g. En relaci amb l'mbit familiar.A fi de mantindre una lnia d'actuaci comuna i augmentar d'esta maneral'eficcia de l'actuaci s'establiran una srie de reunions amb la famlia de l'alumne,en les que se'ls explicar en qu consisteix l actuaci programada, sels donarorientacions d'actuaci i s'anir avaluant l'eficcia de la dita actuaci.h. En relaci amb altres mbits.Establiment de reunions d'informaci i coordinaci amb altres organismes(servicis sanitaris i/o socials) que tinguen relaci amb l alumne/a.7.3. AULES DE RESPIR I DE CONVIVNCIA.1. Aula de Respir.Quan es produeixen disrupcions o conductes contraries a les normes deconvivncia dins de laula, aquest alumnat passar a lAula de Respir amb lafonamental finalitat de tranquilitzar-se i doriginar un procs de reflexi sobre lescircumstncies que han motivat la seua presncia en aquesta aula. La seuaorganitzaci correspon a cada cicle. Desprs dun temps prudencial lalumnat esreintegrar a laula que li pertoca estar.2. Aula de Convivncia.LAula de convivncia est destinada per al tractament puntual i individualitzatde lalumnat amb una conducta molt greument perjudicials a les normes deconvivncia, com a conseqncia de la imposici duna mesura educativa correctoraper alguna de les conductes tipificades en larticle 35 del Decret 39/2008, i es vejaprivat del seu dret a participar en el normal desenvolupament de les activitatslectives.En aquesta aula de convivncia safavorir un procs de reflexi per part decada alumne o alumna que hi siga ats sobre les circumstncies que han motivat laseua presncia en estes, dacord amb els criteris del corresponent departamentdorientaci o equip dorientaci educativa, i es garantir la realitzaci de lesactivitats formatives que determine lequip docent que atn lalumne o lalumna.Laula de convivncia ser atesa pel Professor de Guardia que ha destarlocalitzat per si es requereix dels seus serveis. En el suposat cas que el professor deGuardia estigus substituint les seues funciones seran realitzades pel Professoratque realitze activitats de Materials. I si aquest tamb estigus substituint les funcionsseran realitzades pel membres de lEquip Directiu.LAula de Convivncia es localitzar en laula de tutoria de la planta baixa, alcostat de la Consergeria.8. TECNIQUES DE RESOLUCI DE CONFLICTES: LAMEDIACI. MEDIACI:En qu consisteix: La mediaci s un procs de resoluci de conflictes que fomenta laparticipaci democrtica en el procs daprenentatge, i possibilita una solucidel conflicte assumida i desenvolupada amb el comproms de les parts. Compta amb la intervenci duna tercera persona, el mediador o mediadora,que intenta que les parts en conflicte arriben a un acord mitjanant el dileg. La mediaci ha de ser lliure i voluntria. El mediador o mediadora ha de ser acceptat o acceptada per les parts enconflicte i ha de ser neutral i imparcial.Estratgies que empra el mediador o la mediadora: Escolta activament. Demostra inters i anima les parts en conflicte perqu arribin a un acord. Genera confiana en els contendents. Guarda confidencialitat i absoluta reserva del que es parla en les sessions demediaci. Fa preguntes aclaridores. Sintetitza i resumeix els aspectes ms importants. No pren decisions, no acusa ni castiga.Com ho fa:No existeixen regles fixes, per en general es poden seguir els passos segents:d. Aclarir les regles de la mediaci i la forma de desenvolupar-la a les parts enconflicte.e. Facilitar que les parts verbalitzin la seva versi del conflicte i que es desfoguin(aquest desfogar-se t una nica limitaci no intimidar i no violentar).f. Escoltar sense interrompre i afavorir que les parts sescoltin.g. Fer preguntes o demanar aclariments per ajudar a identificar el conflicte.h. Animar les parts perqu proposin solucions i concretin acords. RAONS PER POSAR EN MARXA PROGRAMES DE RESOLUCI DECONFLICTES: MEDIACI.Les raons ms habituals sn.1. El conflicte s inherent a la condici humana, per tant, natural, que acompanya elsdiferents canvis que viu la persona. Sactua millor aplicant tcniques de gesti iresoluci que evitant-lo.2. Per respondre a situacions de conflicte s millor cercar sistemes o tcniqueseducatives que incrementar les sancions o expulsions.3. La mediaci millora la comunicaci entre els membres de la comunitat educativa:professorat, alumnat, famlies... millora el clima de centre i pot crear espais decomunicaci i presa de decisions envers preocupacions comunes.4. La mediaci disminueix la violncia, les expulsions, labsentisme...5. La formaci en mediaci ajuda tant els joves com els docents i els proveeixdaptituds de resoluci de conflictes en qualsevol mbit i per a tota la vida.6. La formaci en mediaci desenvolupa actituds i aptituds de participaciciutadana i corresponsabilitat.7. Els programes de resoluci de conflictes estalvien el temps que hi dedicam quananam experimentant i, en conseqncia, incrementa temps per treballar objectiuseducatius i daprenentatge que lentament havem anat perdent darrere qestionsdisciplinries.8. Reconixer la capacitat dels joves per participar en la resoluci de conflictes sretornar-los el protagonisme de la seva vida educativa, a la vegada quetreballam habilitats tan importants com escoltar, pensar crticament, resoldresituacions conflictives, que sn bsiques en la seva formaci.9. La formaci en tcniques de mediaci ajuda els joves en el procs dadquisicide capacitats per viure una societat intercultural.10. La mediaci com a tcnica sadapta totalment a la naturalesa dels conflictesque viuen els joves. EQUIP DE MEDIACI O DE TRACTAMENT DE CONFLICTES.Els components daquest equip seran docents del centre i rebran la formaciespecfica necessria per a la realitzaci desta tasca per part de la conselleriacompetent en matria deducaci.El pla dacci tutorial potenciar el paper de la tutoria en la prevenci imediaci per a la resoluci pacfica dels conflictes en la millora de la convivnciaescolar.9. COMISSI DE CONVIVNCIA.La Comissi de Convivncia ser qui dinamitze, revise i actualitze el Pla deConvivncia, escoltant i arreplegant totes les iniciatives i suggeriments de tots elssectors de la Comunitat Educativa.9.1.- Composici de la Comissi de Convivncia. El/La Director/a, que ser el seu president/a. El/La Cap dEstudis. El/La Secretari/a del centre. 2 professors/es del Consell Escolar. El/La psicleg/a sempre que el cas ho requerisca. 2 pares/mares del Consell Escolar.9.2.- Competncies de la Comissi de Convivncia. Garantir una aplicaci correcta de la legislaci vigent en temes de drets i deuresdalumnat. Imposar les mesures correctores previstes a les conductes contrries a lesnormes de convivncia del Centre, en els supsits e), f), g), i h) de lapartatcorresponent a conductes contrries a les normes de convivncia del centre delRRI. Vetllar pel compliment efectiu de les mesures correctores. Assessorar el Director/a en determinats casos sobre laplicaci de mesurescorrectores i sancions. Estudiar amb urgncia els problemes que pogueren produir-se. Vetllar perqu existisca un ambient de convivncia, disciplina i respecte en elCentre.9.3.- Periodicitat de reunions.Es reunir una vegada per trimestre de forma ordinria i extraordinria quancalga. Elaborar un informe trimestral que deur recollir les incidncies produdes enel perode, les actuacions portades a cap i els resultats aconseguits i presentar-ho alConsell Escolar.10. MECANISMES PER AL SEGUIMENT I L'AVALUACI DELPLA. El Claustre revisar, trimestralment, les actuacions previstes en la PGA pelque fa al Pla de Convivncia. La Comissi de Convivncia del Consell Escolar del centre realitzar elseguiment del present pla i elaborar trimestralment un informe quearreplegue les incidncies produdes en tal perode, de les actuacions dutes aterme, els resultats aconseguits i les propostes de millora que estimepertinents. El Consell Escolar, a la vista dels informes als quals es refereix el puntanterior, avaluar el Pla de Convivncia del centre i en remetr lesconclusions a la direcci territorial de Cultura, Educaci i Esport.Lavaluaci de Pla de Convivncia ha de fer-se durant tota laplicaci del Pla: Immediatament desprs de la realitzaci de cada activitat. De forma ms general, una vegada al trimestre la Comissi de Convivnciaalar informe al Consell Escolar. Aquest informe recollir: incidncies,mesures que shan pres, el resultat i les propostes de millora. En acabar el curs escolar, el Consell Escolar mitjanant la Memria final decurs emetr un informe al Director territorial on sarreplegaran:A. Nivell de consecuci dels objectius proposats.B. Activitats realitzades.C. Grau de participaci dels components de la Comunitat Educativa.D. Conclusions.E. Propostes de millora per al segent curs escolar.Lavaluaci ha de ser crtica i constructiva dels seus objectius i activitats per aaconseguir millorar cada curs escolar.11. ANNEXS.ANNEX IASSAJAMENT ESCOLAR I CIBERASSETJAMENT Lassajament escolar.Lassajament escolar s ents com el maltractament psicolgic, verbal o fsic patit perun alumne o alumna en lmbit escolar, derivat de factors personals (fsics, psicolgics,dorientaci o didentitat sexuals) o collectius (factors tnics, grup social, religis) deforma reiterada i al llarg dun perode de temps determinat.Lassajament escolar pot adoptar distintes manifestacions: lexclusi i la marginacisocials, lagressi verbal, les vexacions i humiliacions, lagressi fsica indirecta, lagressifsica directa, la intimidaci, les amenaces o el xantatge, entre daltres.s important no confondre este fenomen amb agressions espordiques entre lalumnati que seran ateses aplicant les mesures educatives que el centre tinga establides en elseu pla de convivncia i en el reglament de rgim intern.Caracterstiques.a) Hi ha intencionalitat. Sexpressa en una acci agressiva que genera en la vctimalexpectativa de ser blanc de futurs atacs.b) Reiteraci. Es repeteix en el temps. Lagressi produda no s un fet allat i la vctima lapateix de manera continuada.c) Hi ha desequilibri de poder. Es produeix una desigualtat de poder fsic, psicolgic osocial, que genera un desequilibri de forces en les relacions interpersonals.d) Es produeix indefensi i personalitzaci. Lobjectiu del maltractament sol ser un nicalumne o alumna, que s collocat desta manera en una situaci dindefensi.e) Ben sovint pot tindre un component collectiu o grupal. Normalment no hi ha un solagressor o agressora, sin diversos.f) Normalment apareixen observadors passius. Les situacions dassajament usualmentsn conegudes per terceres persones que no fan prou perqu cesse lagressi.g) Esta situaci dinvisibilitat sol passar desapercebuda moltes vegades per als adults. El ciberassetjament.Dins dels diferents tipus dassetjament i les seues manifestacions, recentment elsexperts han elaborat un nou concepte dassetjament, el que utilitza mitjans electrnics irep el nom de ciberassetjament. Esta conducta es defineix com a assetjament entre igualsen lentorn TIC i inclou actuacions de xantatge, vexacions i insults entre alumnes. Suposadifusi dinformaci lesiva o difamatria en format electrnic. El ciberassetjament s unfenomen de gran rellevncia per la seua prevalena, la gravetat de les seuesconseqncies i les dificultats que presenta pera ser previngut i tractat.Caracterstiques.a) Agressi repetida i duradora en el temps.b) Intenci de causar dany: no sempre es dna en els primers estadis del procs.c) Sol haver-hi contacte o relaci prvia en el mn fsic.d) Pot estar lligat o no a situacions dassetjament en la vida real.e) Usa mitjans TIC: missatges de mbil, adrea electrnica, telfons mbils, xarxessocials, blogs, frums, sales de xats. Protocol dactuaci davant de lassetjament i del ciberassetjament1. Detectar i comunicar la situaci.Qualsevol membre de la comunitat educativa que tinga coneixement o sospites dunasituaci dassetjament o de ciberassetjament sobre algun alumne o alumna, hocomunicar a un professor o professora, al tutor o tutora o a lequip directiu. En tot cas,qui reba la informaci sempre ninformar lequip directiu.2. Primeres actuacions.a) Equip directiu, que es posar en contacte amb el tutor o tutora de lalumne o alumnaafectats; estar assessorat pels servissis psicopedaggics escolars, el departamentdorientaci, el gabinet municipal autoritzat o el personal que tinga atribudes les funcionsdassessorament en el centre, i arreplegar la informaci per a analitzar i valorar laintervenci que calga.b) Lequip dintervenci, que planificar de manera rpida els recursos personals,materials i organitzatius, i el moment i el lloc de reuni amb els agressors, la vctima i elsespectadors, sempre que siguen alumnes del centre.c) En el ciberassetjament s important tindre informaci de la intensitat, difusi icaracterstiques del mitj o dispositiu utilitzat. Si hi ha proves fsiques, estes han deconservar-se (impressi de pantalla, cpia del missatge), sempre sense lesionar els dretsde cap persona i respectant la confidencialitat de les actuacions.3. Mesures durgncia.a) Augmentar la supervisi i vigilncia del professorat i personal del centre durant elsmoments de descans i de pati; de lestada al menjador, als banys i als vestidors, i de lesentrades i eixides del centre.b) Avisar les famlies de la vctima i dels assetjadors.c) Explicar a lalumne assetjat totes i cada una de les mesures que es prendran per adonar-li seguretat.d) En cas de ciberassetjament, indicar a lalumne, si s el cas, que canvie contrasenyes irevise les mesures de privacitat, i insistir-li en el fet que no faa desaparixer les provesfsiques que tinga.e) Demanar a lalumne assetjat que comunique a un adult qualsevol insult, ofensa oagressi que reba i oferir-li els mecanismes i les vies perqu ho faa amb la majordiscreci possible.f) Una vegada ot lalumne assetjador i analitzada la situaci, la direcci del centre liaplicar les mesures cautelars que considere necessries seguint el procedimentdisciplinari, segons el Decret 39/2008.g) Quan shaja valorat la situaci, la direcci del centre decidir aplicar al cas, o no, lesmesures educatives correctores i disciplinries, i si sinicia el procediment doberturadexpedient disciplinari, segons el Decret 39/2008, de 4 dabril.4. Comunicaci de la incidncia.a) La direcci del centre informar la comissi de convivncia de la situaci i del pladintervenci.b) La direcci del centre realitzar la comunicaci al Registre Central i a la InspecciEducativa.c) Si la situaci sagreuja o sobrepassa la capacitat dactuaci del centre, se nhadinformar la Inspecci perqu, si ho estima oport, sollicite lassessorament o laintervenci de la unitat datenci i intervenci del PREVI de la direcci territorialcorresponent. La Inspecci Educativa decidir sobre la necessitat i el tipus dintervenci.5. Comunicaci a famlies i representants legals de tots els implicats.a) La direcci del centre far les entrevistes necessries, preferentment de maneraindividual.b) La direcci del centre informar les famlies dels alumnes implicats en el conflicte de lesmesures i actuacions de carcter individual, aix com les mesures de carcter organitzatiui preventiu proposades per al grup, nivell o centre educatiu.c) Segons la gravetat del cas, la direcci del centre comunicar a la famlia de la vctima laconvenincia o no de denunciar el cas a les Forces de Seguretat de lEstat.d) Tal com consta en larticle 41 del Decret 39/2008, en aquells supsits reincidents i enels casos en qu el centre reclame la implicaci directa dels pares, mares, tutors o tutoresde lalumne o alumna i estos la rebutgen, lAdministraci educativa, si considera que estaconducta causa un greu dany al procs educatiu del seu fill o filla, ho comunicar a lesinstitucions pbliques competents per motiu de desprotecci, amb un informe previ a laInspecci Educativa.6. Seguiment del cas per part de les unitats datenci i intervenci i de la Inspeccidel centre.La Inspecci i les unitats datenci i intervenci de les direccions territorials collaboraranamb la direcci del centre en el seguiment del cas en qu hagen intervingut.7. Definici de mesures de tractament individualitzat amb la vctima i els agressors,i de sensibilitzaci amb observadors, amb les famlies i amb la resta de lalumnat.a) Estes mesures i actuacions es referiran tant a les que sapliquen en el centre i en laula,com a les que sapliquen a lalumnat en conflicte. Caldr garantir el tractamentindividualitzat tant de la vctima i de les persones agressores com de lalumnatespectador, i incloure actuacions especfiques de sensibilitzaci per a la resta delalumnat.b) Amb carcter orientatiu, en la web de la Conselleria dEducaci, Cultura i Esport esproposen mesures i actuacions per a treballar lassetjament escolar en les diferentstipologies que pot presentar, en lenlla http://www.cece.gva.es/eva/val/previ.htm.ANNEX IICONDUCTES QUE ALTEREN LA CONVIVNCIA DEFORMA GREU I REINCIDENT: INSULTS, AMENACES,AGRESSIONS, BARALLES O VANDALISMEDiferenciem el protocol dintervenci davant destes situacions a escala general, delprotocol dactuaci quan els alumnes que provoquen estos incidents manifestenproblemes greus de conducta o trastorns. ALUMNAT QUE ALTERA GREUMENT LA CONVIVNCIA.Es caracteritza per lincompliment de les normes socials bsiques de convivncia,que es manifesten per mitj de conductes disruptives greus i reincidents, com ara insults,amenaces, agressions, baralles sobre algun alumne o alumna o accions de vandalismesobre el centre i les seues installacions. Sn conductes, en general, que atempten contrala dignitat personal daltres membres de la comunitat educativa.Procediment dintervenci en general.1. Detectar i comunicar la situaci.Qualsevol membre de la comunitat educativa que tinga coneixement duna situaci deconductes disruptives molt greus, com ara insults, amenaces, agressions, baralles ovandalisme sobre algun alumne o alumna, o sobre el centre i les seues installacions, oque les presncie, tractar de conixer els fets i la situaci i ho comunicar a la direccidel centre.2. Primeres actuacions.a) La direcci arreplegar i analitzar la informaci, i prendr les mesures que considerenecessries.b) La direcci del centre, o la persona en qui delegue, comunicar a les famlies laincidncia produda i els informar de la situaci.3. Mesures dintervenci general.Mesures educatives correctores i disciplinries.Les alteracions de conducta molt greus, com ara insults, amenaces, agressions,baralles entre alumnes o accions de vandalisme sobre el centre i les seues installacions,es consideren conductes perjudicials per a la convivncia del centre, i, per tant, sactuaraplicant mesures educatives correctores o disciplinries, segons el Decret 39/2008, de 4dabril, que estaran especificades en el reglament de rgim interior del centre.La direcci del centre arreplegar la informaci, i una vegada oda la comissi deconvivncia categoritzar el tipus dincidncia i proposar mesures correctores odisciplinries, que tindran un carcter educatiu i recuperador de la convivncia en elcentre.a) Si es proposen mesures educatives correctores per a alguna de les conductestipificades en larticle 35 del Decret 39/2008, de 4 dabril, sajustaran a larticle 36 delmateix decret.b) Si es proposen mesures educatives disciplinries per alguna de les conductestipificades en larticle 42 del Decret 39/2008, sajustaran a larticle 43 del decret.4. Mesures de suport.La direcci del centre, si ho considera convenient, podr sollicitar altres mesuresde suport i collaboraci externes i recrrer als servissis dunes altres administracions iinstitucions, entre daltres, els servissis socials municipals, els servissis especialitzatsdatenci a la famlia i la infncia (SEAFI), les unitats de prevenci comunitries (UPC), lesunitats de conductes addictives (UCA), els centres de salut. En estos casos, es planificarla intervenci conjunta amb totes les institucions que hi estiguen implicades. ALUMNAT AMB ALTERACIONS GREUS DE CONDUCTALes alteracions greus de conducta fan referncia a un patr de comportamentpersistent, repetitiu i inadequat a ledat del menor. Dacord amb la ClassificaciInternacional de Malalties CIM-10, publicada per lOMS, estes alteracions greus deconducta solen enquadrar-se com a comportament antisocial, comportamentsoposicionistes desafiadors, trastorn dansietat, trastorn de dficit datenci ambhiperactivitat o impulsivitat, trastorn dissocial en preadolescents i adolescents, trastornexplosiu intermitent, alteracions del son, conductes de risc per consum de substnciestxiques o alcohol, o alteracions de la conducta alimentria, entre daltres. Escaracteritzen per lincompliment de les normes socials bsiques de convivncia i perloposici als requeriments a les figures dautoritat, la qual cosa genera un deterioramenten les relacions familiars o socials. Este comportament t repercussions negatives per alalumnat que el pateix i per al medi en qu desenrotlla la seua vida: famlia, escola, oci...Els seus comportaments van ms enll dels lmits tolerables i les conductes impedeixen ala persona tindre un procs dadaptaci i desenrotllar tot el seu potencial adequadament.En lmbit educatiu, estos alumnes presenten necessitats educatives especfiquesderivades de trastorns temporals o permanents de la personalitat o de la conducta, irequereixen aprenentatges i recursos excepcionals.Procediment dintervenci especfic.1. Detectar i comunicar.Davant dun incident greu provocat per un alumne que presenta una alteraci greu de laconducta, si s possible, i sempre que no estiguem a crrec duns altres alumnes, seracompanyat a la zona de despatxos i sinformar del cas el director, el cap destudis o elcap de personal dels servicis psicopedaggics escolars, el departament dorientaci, elgabinet municipal autoritzat o el personal que tinga atribudes les funcionsdassessorament en el centre. Sempre que siga possible, lalumne quedar sota lasupervisi dun adult.2. Intervenci durgncia.Si la situaci de crisi continua, es cridar en primer lloc la famlia perqu acudisquen alcentre; si no sobt resposta de la famlia, i en els supsits de perill greu i imminent, estelefonar al 112 per a sollicitar ajuda.3. Mesures dintervenci especfiques.a) Comunicaci de la intervenci a la famlia. La direcci del centre, o la persona en qui esdelegue, comunicar la realitzaci o la revisi de lavaluaci sociopsicopedaggica delalumne.b) Arreplega i anlisi dinformaci. Lequip directiu, junt amb el tutor o tutora de lalumne,lequip de professors i el personal dels servissis psicopedaggics escolars, el departamentdorientaci, el gabinet municipal autoritzat o el personal que tinga atribudes les funcionsdassessorament en el centre, recopilar informaci sobre la intensitat, duraci, freqnciai context en qu apareixen estes conductes en lalumne.c) Avaluaci psicopedaggica. Es realitzar o revisar lavaluaci sociopsicopedaggica,en la qual haur de constar la planificaci de la intervenci, lorganitzaci dels suports i lescoordinacions externes necessries.d) Sollicitud de mesures de suport. La direcci del centre podr sollicitar mesures desuport i collaboraci externes al centre, entre daltres, amb els servissis socialsmunicipals, el servissis especialitzat datenci a la famlia i la infncia (SEAFI), la unitat deprevenci comunitries (UPC), la unitat de conductes addictives (UCA), els centres desalut, la unitat de salut mental infantil i juvenil (USMIJ), centres hospitalaris, associacionsespecialitzades.e) Recursos complementaris. La direcci del centre podr, a ms, sollicitar recursosextraordinaris en la convocatria anual de recursos personals complementaris dEducaciEspecial regulats en lOrde de 16 de juliol de 2001 per a Educaci Infantil i Primria, i enlOrde del 14 de mar de 2005 per a Educaci Secundria.f) Mesures educatives correctores i disciplinries. La direcci del centre, una vegadaanalitzada la situaci i valorat el pla dintervenci proposat per a lalumne, aplicar lesmesures correctores i disciplinries que estime convenients i respectar la regulaci delDecret 39/2008, de 4 dabril.4. Comunicaci de les incidnciesa) La direcci del centre informar la comissi de convivncia de la situaci i del pladintervenci.b) La direcci del centre realitzar la comunicaci al Registre Central i a la InspecciEducativa.c) Si la situaci sagreuja o sobrepassa la capacitat dactuaci del centre, se nhadinformar la Inspecci perqu, si ho estima oport, sollicite lassessorament i laintervenci de la unitat datenci i intervenci del PREVI de la direcci territorialcorresponent.5. Comunicaci a famlies i representants legals de totes les persones implicadesa) Sinformar les famlies dels implicats de les mesures i actuacions de carcterindividual adoptades, aix com de les de carcter organitzatiu i preventiu proposades peral grup, nivell i centre educatiu, preservant sempre la confidencialitat absoluta en eltractament del cas.b) Totes les mesures correctores i disciplinries previstes en els articles 36 i 43 del Decret39/2008, de 4 dabril, hauran de ser comunicades formalment als pares, mares, tutors otutores de lalumnat menor dedat.c) Tal com consta en larticle 41 del Decret 39/2008, en els supsits reincidents i en elscasos en qu el centre reclame la implicaci directa dels pares, mares, tutors o tutores delalumne o alumna i estos la rebutgen, lAdministraci educativa, si considera que estaconducta causa un greu dany al procs educatiu del seu fill o filla, ho comunicar a lesinstitucions pbliques competents per motiu de desprotecci, amb un informe previ a laInspecci Educativa.6. Seguiment del cas per part de les unitats datenci i intervenci i de la inspecci delcentre.La inspecci i les unitats datenci i intervenci de les direccions territorials collaboraranamb la direcci del centre en el seguiment dels casos en qu hagen intervingut.ANNEX IIIMALTRACTAMENT INFANTILEl maltractament infantil es defineix com qualsevol acci no accidental quecomporta abs (emocional, fsic o sexual) o descuit (emocional o fsic) cap a un menor dedhuit anys, que s realitzada pel seu progenitor o cuidador principal, per una altrapersona o per qualsevol instituci, i que amenace ladequat desenrotllament del xiquet.Dins del maltractament considerem tant el maltractament actiu, ents com a abs fsic,sexual i emocional, com els maltractaments passius, com ara la negligncia fsica iemocional. El maltractament pot ser familiar o extra familiar. Protecci en lmbit escolarEls quatre escalons de protecci de la poblaci infantil sn els pares, els ciutadans,els professionals de les administracions i lentitat pblica competent en matria deprotecci infantil.Lmbit escolar ocupa una posici privilegiada en el procs de protecci del menor ien la detecci, la notificaci, la investigaci i lavaluaci. Pels centres passen la totalitatdels xiquets i adolescents de la comunitat, i s el lloc on romanen una gran part del seutemps. Per a molts menors que pateixen el maltractament en lmbit familiar en edatsprimerenques, lescolaritzaci els permet trencar amb lallament social en qu lhan patit.Gravetat i presa de decisionsLa valoraci durgncia de la situaci estar determinada per la gravetat del succsobservat i per la probabilitat que torne a repetir-se (nivell de risc) si no es prenen lesmesures de protecci oportunes.Un cas ser greu si corre perill la integritat fsica o psicolgica del menor (existnciade pallisses, castics fsics forts, sospita dabs sexual, etc.), si el xiquet s un beb o tmenys de cinc anys, o si pateix una discapacitat que li impedeix autoprotegir-se odemanar ajuda. La urgncia determinar el tipus dactuaci del professional de leducaci,el protocol que es posar en marxa i la prioritat del cas.Lavaluaci exhaustiva correspon als servissis socials o al servici de protecci demenors.Protocol dactuaci davant duna situaci observada de maltractaments idesprotecci del menor1. Identificaci.Qualsevol membre de la comunitat educativa que tinga coneixement o sospitesduna situaci de maltractament infantil ho comunicar a lequip directiu.2. Actuacions immediates.Desprs desta comunicaci, es reunir lequip directiu amb el tutor o tutora delalumne o alumna afectat i el personal dels servicis psicopedaggics escolars, eldepartament dorientaci, el gabinet municipal autoritzat o el personal que tinga atribudesles funcions dassessorament en el centre, per a recopilar informaci, analitzar-la i valorarla intervenci que calga.3. Notificaci.Lequip educatiu emplenar el full de notificaci que apareix en lOrde 1/2010, de 3de maig, de la Conselleria dEducaci i la Conselleria de Benestar Social. Lequip directiupodr demanar lassessorament del personal dels servissis psicopedaggics escolars odel personal que tinga atribudes les funcions dassessorament educatiu.4. Comunicaci de la situaci.a) La direcci del centre enviar loriginal del full de notificaci als servissis socialsmunicipals de la localitat on resideix el menor, narxivar una cpia en lexpedient delalumne i en remetr una altra a la direcci general competent en matria de protecci demenors de la Conselleria de Benestar Social.b) La direcci del centre realitzar la comunicaci al Registre Central i a la InspecciEducativa.c) Si la situaci sagreuja i sobrepassa la capacitat dactuaci del centre, se nhaurdinformar la Inspecci Educativa, que sollicitar lassessorament o la intervenci de launitat datenci i intervenci (UAI) de la direcci territorial corresponent. La InspecciEducativa decidir sobre la necessitat i el tipus dintervenci.d) La comunicaci a la famlia es realitzar una vegada informades les autoritatscompetents, i ser realitzada per la direcci del centre.Procediment durgncia1. Davant dun alumne que presente lesions fsiques, greu negligncia o abs sexual, unmembre de lequip directiu o del personal docent en qui es delegue, lacompanyar alcentre de salut o als servissis durgncia de lhospital ms prxim.2. La direcci comunicar la situaci durgncia a la policia local, a la Conselleria deBenestar Social i a la Fiscalia de Menors. Per a la comunicaci sutilitzar el full denotificaci que apareix en lOrde 1/2010, de 3 de maig, de la Conselleria dEducaci i de laConselleria de Benestar Social. Per a la comunicaci a lautoritat judicial i al ministeri fiscalsutilitzar el model que es troba en lannex VII desta orde.3. La direcci del centre realitzar la comunicaci al Registre Central i a la InspecciEducativa perqu, si ho estima oport, sollicite lassessorament o la intervenci de launitat datenci i intervenci (UAI) de la direcci territorial corresponent. La InspecciEducativa decidir sobre la necessitat i tipus dintervenci.Lenlla de la pgina web de Benestar Social s:http://www.bsocial.gva.es/va/web/menor.ANNEX IVVIOLNCIA DE GNERESentn per violncia de gnere aquella que, com a manifestaci de ladiscriminaci, la situaci de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre lesdones, sexerceix sobre ella pel fet de ser-ho. Esta violncia comprn qualsevol acte deviolncia basada en el gnere que tinga com a conseqncia, o que tinga possibilitats detindre com a conseqncia, perju o patiment en la salut fsica, sexual o psicolgica de ladona. Les amenaces, la pressi exercida sobre elles per a forar la seua voluntat o laseua conducta, la privaci arbitrria de la seua llibertat, tant si es produeixen en la vidapblica com privada, sn comportaments violents per ra de gnere.Tipus de violncia de gnerea) Violncia fsica: s qualsevol acte de fora contra el cos de la dona, amb resultat o riscde produir lesi fsica o dany. Estos actes de violncia fsica contra la dona poden serexercits per homes amb els quals tinga o haja tingut relacions de parella, o per homes delseu entorn familiar, social i laboral.b) Violncia psicolgica: s tota conducta que produsca desvaloraci o patiment en ladona mitjanant amenaces, humiliacions o vexacions, exigncia dobedincia o desubmissi, coerci, insults, allament, culpabilitzaci o limitacions del seu mbit dellibertat. Estos comportaments poden ser exercits per qui siga o haja sigut el seu cnjugeo per qui estiga o haja estat lligat a ella per anloga relaci dafectivitat, incls senseconvivncia. Aix mateix, tindran la consideraci dactes de violncia psicolgica contra ladona els exercits per homes en el seu entorn familiar, social i laboral.c) Violncia econmica: consisteix en la privaci intencionada, i no justificada legalment,de recursos per al benestar fsic o psicolgic de la dona i de les seues filles i fills, o ladiscriminaci en la disposici dels recursos compartits en lmbit de la convivncia deparella.d) Violncia sexual i abusos sexuals: s qualsevol acte de naturalesa sexual forada perlagressor i no consentida per la dona. La violncia sexual comprn qualsevol imposici,per mitj de la fora o la intimidaci, de relacions sexuals no consentides, i labs sexual,amb independncia que lagressor tinga o no relaci conjugal, de parella, afectiva o deparentiu amb la vctima.Protocol dactuaci davant duna situaci de violncia de gnere1. Identificaci.Qualsevol membre de la comunitat educativa que tinga coneixement o sospites de casosde violncia de gnere ho notificar a la direcci del centre.a) Recollida dinformaci. Desprs desta comunicaci, es reunir lequip directiu amb eltutor o tutora de lalumne o alumna afectat, amb els servissis psicopedaggics escolars oamb el personal que tinga atribudes les funcions dassessorament educatiu, per arecopilar informaci, analitzar-la i valorar la intervenci que calga.b) Actuaci. En els supsits de perill greu i imminent, i si la situaci ho requereix, estelefonar al 112 i es traslladar la persona agredida a lhospital de referncia. La direccidel centre podr sollicitar mesures de suport i collaboraci externes al centre. Si esconsiderara necessari, sestablir comunicaci amb el servici especialitzat datenci a lafamlia i la infncia (SEAFI), els centres de salut, la unitat de salut mental infantil i juvenil(USMIJ), els hospitals ms prxims, els centres dacollida i les entitats especialitzades.c) Aplicaci de mesures disciplinries. En el cas que les persones agressores siguenalumnes del centre, oda la comissi de convivncia, sactuar tal com es regula en elsarticles 42 a 49 del Decret 39/2008, de 4 dabril.2. Comunicaci de la situaci.a) La direcci del centre informar la comissi de convivncia de la situaci i del pladintervenci.b) En el cas que la incidncia puga ser constitutiva de delicte o de falta penal, la direccidel centre ho comunicar per fax al ministeri fiscal utilitzant lannex VII desta orde. Estacomunicaci sadrear a la sala de la Fiscalia que corresponga:1) Si els agressors i les vctimes sn menors, a la Fiscalia de Menors.2) Si els agressors sn majors dedat i la vctima menor dedat, a la Fiscalia deViolncia de Gnere.3) Si els agressors i les vctimes sn majors dedat, a la Fiscalia de Violncia deGnere.c) La direcci del centre realitzar la comunicaci al Registre Central i a la InspecciEducativa, i podr sollicitar lassessorament o la intervenci de la unitat datenci iintervenci (UAI) de la direcci territorial corresponent. La Inspecci Educativa decidirsobre la necessitat i el tipus dintervenci.3. Comunicaci a famlies i representants legals de tots els implicats.a) La direcci informar les famlies dels implicats del fet de violncia i de les mesures iaccions adoptades.b) Segons la gravetat del cas, la direcci del centre comunicar a la famlia de la vctimala convenincia de denunciar-lo a les forces de seguretat.c) Tal com consta en larticle 41 del Decret 39/2008, en els casos reincidents i en els queel centre reclame la implicaci directa dels pares, mares, tutors o tutores de lalumne olalumna i estos la rebutgen, lAdministraci educativa, si considera que esta conductacausa un greu dany al procs educatiu del seu fill o filla, ho comunicar a les institucionspbliques competents per motiu de desprotecci, amb un informe previ a la InspecciEducativa.4. Seguiment del cas per part de les unitats datenci i intervenci i de la Inspecci delcentre.La Inspecci i les unitats datenci i intervenci de les direccions territorialscollaboraran amb la direcci del centre en el seguiment dels casos en qu hagenintervingut.ANNEX VAGRESSIONS AL PROFESSORAT O AL PERSONALDADMINISTRACI I SERVICISDefiniciEs considera agressi al professorat qualsevol acci illcita que vaja en contra delsdrets del personal docent o dadministraci o servissis, tal com queden arreplegats enlarticle 4 de la Llei 15/2010, dAutoritat del Professorat, quant als drets del personaldocent.DestinatarisEste protocol dactuaci est adreat als equips docents, al personaldadministraci i al personal que preste servissis en els centres docents pblics o en elscentres privats concertats no universitaris de la Comunitat Valenciana, en lexercici de lesseues funcions.Protocol de protecci, assistncia i suport al professorat davant dagressions, coma conseqncia de lexercici legtim de les seues funcions1. Detecci i comunicaci de la incidncia.a) Qualsevol membre de la comunitat educativa que tinga coneixement duna agressique tinga per objecte el personal docent, el dadministraci o el de servicis, t lobligacide comunicar-ho a la direcci del centre.b) Aix mateix, si els fets que sn objecte de lagressi poden ser constitutius de delicte ode falta, presentar una denncia davant del ministeri fiscal, del jutjat de gurdia, o enqualsevol dependncia de les Forces i Cossos de Seguretat de lEstat.c) El professorat o el personal dadministraci i servissis, si aix ho estima oport,sollicitar lassistncia jurdica de lAdvocacia General, tal com es disposa en larticle 7 dela Llei 15/2010, de 3 de desembre, de la Generalitat, perqu exercisca les accions legalsque corresponguen. La sollicitud ser remesa per la direcci del centre i senviar a ladirecci territorial, on linspector o inspectora de zona elaborar un informe; posteriorment,tota la documentaci es traslladar al secretari territorial que dna el vistiplau, qui lelevara la Direcci General de Personal Docent de la Conselleria dEducaci, Cultura i Esport.d) La sollicitud dassistncia jurdica contindr la informaci segent: dades personals dela persona interessada, telfon de contacte, relat dels fets i tots els elements de prova dequ es disposen i que servisquen per a confirmar aquells, amb citaci de testimonis i, sis possible, dels seus relats dels fets. Aix mateix, anir acompanyada de la dennciapresentada, del comunicat dassistncia mdica, si nhi ha, i dun certificat de la direccique confirme si els fets denunciats estan relacionats amb lexercici de la funci o crrecde la persona sollicitant.e) El director o directora notificar immediatament el fet denunciat a la InspecciEducativa i ho comunicar al Registre Central del PREVI.f) La direcci del centre realitzar tots els trmits previstos en este protocol amb lamxima celeritat.2. Intervenci de la Direcci General de Personal.La Direcci General de Personal Docent, a la vista de la documentaci remesa per quisollicite assistncia jurdica, emetr, com a superior jerrquic, linforme a qu es refereixlarticle 11.2 de la Llei 10/2005, de 9 de desembre, dAssistncia Jurdica a la Generalitat.Lesmentat informe indicar si es compleixen els requisits previstos en la llei mencionadaperqu la persona sollicitant puga rebre lassistncia de lAdvocaciaGeneral. La direcci general traslladar totes les actuacions fetes i realitzar lesactuacions complementries que considere necessries.3. Resoluci.Ladvocat general de la Generalitat, de conformitat amb el que disposa larticle 11.2de la Llei 10/2005, de 9 de desembre, dAssistncia Jurdica a la Generalitat, prendrlacord que corresponga i el comunicar a la persona interessada.La facultat concedida a la persona interessada per este article no menyscaba elseu dret a designar advocat que lassistisca o a sollicitar que este li siga designat dofici,segons larticle 12.3 de lesmentada Llei 10/2005.ANNEX VIConsideracions especfiques davant de qualsevolde les situacions plantejades en els annexos, si esprodueixen fora del centre.Actuacions en general.Segons sarreplega en larticle 28 del Decret 39/2008, de 4 dabril, saplicaran deforma general els protocols dassetjament i ciberassetjament escolar, i de conductes quealteren la convivncia de forma greu i reincident (insults, amenaces, agressions, baralles ovandalisme, maltractament infantil i violncia de gnere), si estes situacions es produeixenfora del centre, en activitats extraescolars o complementries, i en les realitzades fora delrecinte escolar per que estiguen motivades per la vida escolar o directamentrelacionades amb esta. Els casos seran tractats dacord amb el reglament de rgim internde cada centre.Actuaci davant duna situaci de violncia de gnere fora del centre.1. En el cas de violncia de gnere fora del centre, se seguir el procediment de lannexIV desta orde. En este cas, si la persona que pateix lagressi s menor i es consideraque hi ha desprotecci, es podran utilitzar el full de notificaci i el procediment de lOrde1/2010, de 3 de maig, de la Conselleria dEducaci i de la Conselleria de Benestar Social,per a la comunicaci de la situaci a la Conselleria de Benestar Social i a la Fiscalia deMenors.2. Davant la situaci descrita al punt anterior, la comunicaci a la famlia es realitzarnoms desprs de les actuacions que sarrepleguen en els apartats 2.b i 2.c, amb elsquals sinformaran les autoritats competents.Procediment davant dactes vandlics, agressions, baralles, consum i trficde substncies perjudicials per a la salut, en lentorn escolar.Lacord de collaboraci per a la millora de la convivncia i de la seguretat escolar entre laConselleria dEducaci, Cultura i Esport i la Delegaci del Govern a la ComunitatValenciana, seguir el procediment segent:a) La direcci del centre realitzar la comunicaci de la situaci dagressi, baralles ovandalisme a les Forces de Seguretat de lEstat competents.b) Quan es produsca una situaci de conflicte que estiga relacionada amb problemes deconvivncia o que atempte contra persones o installacions en les proximitats del centreescolar, lequip directiu arreplegar les incidncies en la fitxa de lentorn escolar, que estdisponible en http://www.cece.gva.es/eva/docs/convivencia/entorn_escolar.pdf, i laremetr a la Direcci General dOrdenaci, Innovaci i Poltica Lingstica de laConselleria dEducaci, Cultura i Esport, a ladrea de correu electrnicconvivencia@gva.es.c) La Direcci General dOrdenaci, Innovaci i Poltica Lingstica remetr linforme a laDelegaci del Govern per mitj de lrea dAlta Inspecci dEducaci. En lacord decollaboraci esmentat, la Delegaci del Govern a la Comunitat Valenciana es comprometa informar la direcci general que ha originat la comunicaci de les accions que shagenrealitzat en relaci amb lincident.d) La Direcci General dOrdenaci, Innovaci i Poltica Lingstica informar el centreinteressat i la respectiva direcci territorial dEducaci sobre els casos comunicats a laDelegaci de Govern. Si no sha realitzat cap comunicaci dincidncies, lesmentadadirecci general informar tamb desta circumstncia.DIL.LIGNCIA per a fer constar que aquest Pla de Convivncia ha segut revisat imodificat sent aprovat pel Consell Escolar degudament convocat en temps i forma ensessi ordinria de 2 de juliol de 2015 a la que van assistir 11 membres, dels que de fet idret composen el Consell Escolar, votant a favor 11 , en contra 0 i abstencions 0 , per tantva ser aprovat amb la majoria legal establerta. Silla, a 2 de juliol de 2015La Directora/Presidenta del Consell EscolarDisposici derogatria.Queda derogat el Pla de Convivncia del CEIP "REIS CATLICS", de data 22 demar de 2007 i les seues modificacions.Disposici final.El present Pla de Convivncia del CEIP REIS CATLICS, entrar en vigor a l'inicidel curs 2015-16 i d'ell es donar informaci i difusi a tots els membres de la ComunitatEscolar del Centre, quedant arxivada cpia a Secretaria.La direcci del Centre posar en coneixement de l'Administraci Educativa elpresent Pla de Convivncia i la seua aprovaci.