Pla de Convivència 2015 CEIP Manuel Sanchis Guarner

  • Published on
    12-Jul-2016

  • View
    89

  • Download
    3

DESCRIPTION

Pla de Convivncia del CEIP Manuel Sanchis Guarner de l'Olleria, que complementa i concreta el RRI (Reglament de Rgim Intern del Centre).Aprovat el curs 2014 2015.

Transcript

  • 1

    CEIP MANUEL SANCHIS GUARNER

    LOLLERIA

    PLA

    DE

    CONVIVNCIA

    ESCOLAR

    CURS 06-07

  • 2

    NDEX 1. INTRODUCCI 2. BASE LEGAL 3. COMISSI DE CONVIVNCIA.

    3.1. Composici de la comissi de convivncia. 3.2. Competncies de la comissi de convivncia. 3.3. Periodicitat de les reunions.

    4. ANLISI DE LA SITUACI INICIAL

    4.1. El collegi: caracterstiques i entorn. 4.2. Situaci de la convivncia en el centre. 4.3. Normes de convivncia del centre. 4.3.1. Normes que regulen la convivncia en laula i en el centre. 4.3.2. Normes que regulen la cura i utilitzaci dels materials i installacions de laula i espais comuns del centre. 4.3.3. Normes que regulen lactivitat acadmica i el treball a laula. 4.3.4. Normes que regulen la realitzaci dactivitats fora del centre.

    5. OBJECTIUS GENERALS DEL PLA DE CONVIVNCIA 6. ESTRATGIES DE PREVENCI: ACTUACIONS PREVISTES DINS DEL PLA DACCI TUTORIAL. 7. ESTRATGIES DINTERVENCI: PROCEDIMENTS ESPECFICS DACTUACI. 7.1. Actuaci respecte a lalumnat que presenta alteracions conductuals que dificulten lleument la convivncia escolar. 7.2. Actuaci respecte a lalumnat que presenta alteracions conductuals que dificulten greument la convivncia escolar. 7.2.1 Actuacions inicials 7.2.2 Actuacions posteriors 7.3 Actuaci front a una situaci possible dintimidaci o acaament entre iguals. 7.3.1 Actuacions immediates de carcter urgent 7.3.2 Actuacions posteriors en el cas que es confirmen conductes dacaament o intimidaci entre lalumnat. 8. AVALUACI DEL PLA DE CONVIVNCIA.

  • 3

    1.- INTRODUCCI. Lescola s un espai dencontre, de creixement, daprenentatge, dexperincies compartides, de coneixement i de descobriment del mn, s dir, s el millor lloc per a la convivncia. En lescola, es reprodueixen les situacions conflictives de nostra societat, per tamb les possibilitats de superaci i integraci que afavoreixen els ambients educatius. s, sense dubte, un taller insuperable on aprendre a conviure. Front a paraules com: violncia, acaament i fracs, que les notcies vinculen amb freqncia amb lescola, nosaltres tenim que parlar de prevenci, motivaci, comunicaci, de mediadors, dobjectius, de projectes i experincies, de professorat, dalumnat i companys. Les noves situacions que viu lescola poden ser focus de conflictes, per sn tamb oportunitats per a aprendre. Lalumnat que creisca, aprenga i madure junt en un ambient educatiu de sana convivncia, ser ciutad capa dassumir les diferncies, respectar als altres, dialogar i conviure. Aquest s lobjectiu primordial del nostre Centre aconseguir un clima de convivncia basat en el respecte i en la comunicaci fluda, oberta i sincera entre tots els membres de la Comunitat Educativa. Aquest repte deu ser per a tots un principi bsic.

    Aix, per tant, considerem fonamental que es respire en el nostre Centre un clima de convivncia harmnic, que siga facilitador del treball escolar, on tots i totes es senten segurs i respectats. Des daquestos principis bsics tendirem a projectar en el nostre alumnat valors de respecte, no violncia, justcia, solidaritat i democrcia, a fi doferir un servei educatiu de gran qualitat.

    2.- BASE LEGAL.

    Llei Orgnica 10/2002, de 23 de desembre, de Qualitat de lEducaci. Decret 233/1997, de 2 de setembre, del Govern Valenci, pel que saprova el

    Reglament orgnic i funcional dinfantil i primria. Decret 246/1991, de 23 de desembre, del Consell de la Generalitat Valenciana,

    sobre drets i deures de lalumnat de centres docents no universitaris de la Comunitat Valenciana.

    Decret del Govern Valenci 233/2004 de 27 doctubre pel que es crea lObservatori per a la convivncia escolar.

    Pla de Prevenci de la violncia i promoci de la convivncia en els Centres escolars de la Comunitat Valenciana(PLA PREVI). Acord de 30 de setembre de 2005 del Govern Valenci.

    Ordre de 25 de novembre de 2005, de la Conselleria de Cultura, Educaci i Esports, per la que es regula la notificaci de les incidncies que alteren la convivncia escolar, emmarcada dintre del Pla de Prevenci de la Violncia i Promoci de la Convivncia en els centres escolars de la Comunitat Valenciana.

    Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci RRI del Centre.

  • 4

    3.-COMISSI DE CONVIVNCIA. La Comissi de Convivncia ser qui dinamitze, revise i actualitze el Pla de Convivncia, escoltant i arreplegant totes les iniciatives i suggeriments de tots els sectors de la Comunitat Educativa. 3.1.- Composici de la Comissi de Convivncia.

    El/La Director/a, que ser el seu president/a. El/La Cap dEstudis. El Secretari del centre. 2 professors/ores del Consell Escolar. El/La psicleg/a sempre que el cas ho requerisca. 2 pares/mares del Consell Escolar

    3.2.- Competncies de la Comissi de Convivncia.

    Garantir una aplicaci correcta de la legislaci vigent en temes de drets i deures dalumnat.

    Imposar les mesures correctores previstes a les conductes contrries a les normes de convivncia del Centre, corresponent a conductes contrries a les normes de convivncia del centre del RRI.

    Vetllar pel compliment efectiu de les mesures correctores. Assessorar el Director/a en determinats casos sobre laplicaci de mesures

    correctores i sancions. Estudiar amb urgncia els problemes que pogueren produir-se. Vetlar perqu existisca un ambient de convivncia, disciplina i respecte en el

    Centre. 3.3.- Periodicitat de reunions. Es reunir una vegada per trimestre de forma ordinria i extraordinria quan calga.

    Elaborar un informe trimestral que deur recollir les incidncies produdes en el perode, les actuacions portades a cap i els resultats aconseguits i presentar-ho al Consell Escolar.

  • 5

    4.- ANLISI DE LA SITUACI INICIAL. 4.1.- Caracterstiques del centre i del seu entorn. 4.1.1 Situaci geogrfica. El Centre Pblic Manuel Sanchis Guarner est a L'Olleria, comarca de la Vall d'Albaida i territori de predomini lingstic valenci. Est situat al C/.San Felip, 1, a un extrem de la localitat, en una zona poc densament poblada, prop de la natura i lluny de sorolls i contaminaci, encara que amb lampliaci del casc urb a pot canviar. Ens trobem a una zona valenciano-parlant i pretenem que la realitat escolar vaja parella amb la familia i el medi en que es desenvolupa el xiquet i la xiqueta, eliminant els efectes de la disglosia i eixamplant l'mbit d'us de l'idioma. Els pares i les mares de lalumnat entenen el Valenci, la majoria el parla, encara que, pels seus nivells destudis no el saben escriure. La seua actitud en front el valenci s favorable.. 4.1.2 Situaci socio-cultural.

    Les activitats econmiques ms importants pertanyen als sectors primari i secundari.

    La indstria s principalment de vidre, plstic i els seus derivats,ocupant a part

    de la poblaci activa(dones) i plstic. La resta de la poblaci activa est ocupada en el sector deserveis(bancs,

    oficines, funcionaris, comer, construcci, etc). La major part de la poblaci t estudis primaris. Entre la poblaci de ms edat es

    donen els nivells culturals ms baixos. s entre els joves on es dna el nivell acadmic ms elevat, donat el gran nombre dells que cursa estudis mitjans i superiors. En general, el nivell cultural s mitj. Pot ser, que degut a larribada de alumnat nouvingut el nivell cultural haja baixat. Les families nouvingudes, majoritariament procedents de Bulgaria no li donan importancia al Sistema Educatiu del nostre Pas.

    A ms a ms, es compta amb un servei psicopedaggic municipal que atn tant al Centre, com a la resta de la poblaci.

  • 6

    4.1.3 Infraestructura material, humana i de relaci amb la Comunitat.

    s un centre de titularitat pblica de la Generalitat Valenciana, depenent de lAjuntament de la localitat el seu manteniment.

    s un centre dInfantil i de Primria complet, amb un total de 182 alumnes matriculats en el present curs escolar 2006/2007. s duna lnia, encara que darrerament ha experimentat un lleuger augment de matrcula degut sobretot a la immigraci.

    El catleg de llocs de treball s el segent:

    N DE LLOCS DE TREBALL UNITATS E.

    Infantil E.

    Primria Msica Angls E.F P.T ALTRES E. Inf.

    E. Primria

    Total

    4 6 1 1 1 1 1 de

    religi 3 6 9

    El centre compta a ms amb una psiclega municipal a temps parcial (de

    mat) durant tot el perode escolar. La localitat forma part de la Vall dAlbaida, situada en la zona

    valencianoparlant de la Comunitat i la llengua materna de la prctica totalitat de lalumnat s el valenci, sent per tant la lnia densenyament tamb en valenci.

    El pla densenyament que que hem anat desenvolupant en aquestos darreres anys des del 2002. i que va ser consensuat i aprovat pel Consell Escolar s el programa densenyament PEBE. Elements fsics i recursos. El Centre compta amb un pavell per a l'Educaci Infantil, amb tres aules destinades a l'alumnat i una ms menuda, que funciona com a tutoria per a les reunions del cicle. Aix mateix, el pavell disposa del seu propi pati de joc amb material ldic.Un altre edifici que reuneix la majoria de l'aulari de Primria. Esta organitzat en dos plantes. A la planta baixa se situen les aules de primer fins a quart de primria, els despatxos dels organs unipersonals del centre i menjador. A la primera planta, el centre disposa de dos aules, una per a cinqu i un altra per a sis. A ms a ms, a esta planta estan la Biblioteca, la sala d'informtica, l'aula de msica, l'aula d'idiomes, l'aula de Pedagogia teraputica i la sala de mestres. Encara que el Centre disposa d' espai per a la realitzaci d'activitats diverses, cal remarcar que no es disposa d'un gimns i s'ha d'impartir l'educaci fsica al pat.

  • 7

    4.1.4 Relacions amb la comunitat educativa.

    AMPA.

    Des de sempre, la directiva de lAMPA ha posat el seu treball, les seues idees, la illusi i els diners al servei de les necessitats del centre.

    Lactiva participaci en el Consell Escolar aportant tot all que s ms convenient per a la bona marxa del centre, la collaboraci en el desenvolupament de les activitats proposades, lorganitzaci conjunta de colloquis escola-pares on sinforma de temes relacionats amb leducaci dels fills/es i la imprescindible ajuda econmica per suplir la cada vegada ms escassa dotaci econmica que rebem de ladministraci, sn algunes de les moltes activitats que lAMPA desenvolupa al nostre collegi.

    4.1.5 Relaci amb les famlies.

    La collaboraci escola - famlia s fonamental per a que leducaci i laprenentatge de lalumnat siga una tasca comuna i no estiga subscrita noms a lmbit escolar. De vegades ens queixem els mestres que molts dels objectius, hbits, programes i actuacions que treballem des de lescola no tenen una projecci social ni familiar. Per tant un dels objectius s el de seguir informant-los mitjanant el butllet dinici de curs i els trimestrals, a ms de les reunions setmanals amb els tutors on sinforma del procs maduratiu i evolutiu dels seus fills/es. Tamb es fan reunions generals cada trimestre i a linici del curs.

    Les famlies amb alumnat amb n.e.e. rebren una informaci detallada de

    levoluci dels seus fills, aix com dels processos seguits pel gabinet i equip docent que sn els que han detectat en ells aquesta necessitat, per a ms sels informar del programa a seguir i regularment de levoluci en la que shi troben. En certs casos, i quan la competncia siga de la famlia caldr sollicitar dels pares/mares una collaboraci extra en all que els hi pertoca.

    La informaci i el contacte continuat i ininterromput s fonamental perqu tots

    els implicats en el procs educatiu coneguen tot all que passa al centre i la implicaci familiar en aquest procs, importantssim perqu lalumnat senta que all que fa i lesfor que li dedica s important en quan que tamb els seus pares hi participen.

    Ara b, cadasc t un paper clar que desenvolupar: el professorat planifica,

    programa, coordina, dirigeix, avalua el procs i proposa i aplica els elements correctors. La famlia, si vol, participa i collabora seguint les pautes dels professorat.

    A ms dels butlletins, la relaci personal, la informaci es dna tamb a

    travs de lagenda escolar i del full informatiu dinici de curs, on hi ha una part dinformaci general: organigrama del centre, relaci de tutors i especialistes, horaris, dates davaluaci, calendari escolar, normes de convivncia, parts de faltes dassistncia... per a ms lagenda compleix una funci fonamental en quant que serveix perqu lalumnat planifique les tasques i serveix de nexe de connexi escola-famlia.

  • 8

    Per a una informaci ms personalitzada hem establert un dia a la setmana (dimecres) en el qual el tutor conversa amb els pares/mares pertal dinformar-los daquells aspectes ms rellevants de lalumnat al seu crrec, en la qual sestableixen les lnies a seguir i sacorden els mecanismes correctors ms adients pel qu proposar que sempre que siga possible, lentrevista es realitze amb presncia de lalumne/a.

    Sorganitzen a ms reunions de gran grup. Aquestes comencen amb els pares de lalumnat dinfantil 3 anys a maig/juny

    per a ms dinformar-los de les gestions de la matrcula, donar-los la benvinguda a la nova etapa educativa, mostrar-los el centre, i explicar-los la importncia que per a la vida dels xiquets i xiquetes t aquesta etapa en quant que va a comenar a conixer el seu cos, aprendr a llegir, escriure i a calcular, comenar a conixer el mn que lenvolta i adquirir un conjunt dhbits que el preparar per a relacionar-se, per a compartir i a ser autnom.

    En la resta de cicles, tamb a Infantil, sen realitzen tamb de principi de curs i

    desprs al llarg de les diferents avaluacions per comentar els resultats obtinguts, activitats realitzades o proposades,.... segons model de convocatria.

    Altres formes dinformar els pares i de mantenir la comunicaci amb ells s a

    travs del tauler danuncis i els escrits que regularment remeten els tutor i tutores o lequip directiu : horaris, beques dajudes del llibres de text, Reglament de convivncia, Projecte Educatiu del Centre...

    4.1.6 Collaboraci amb lAjuntament.

    LAjuntament s lorganisme clau per al manteniment del nostre centre. Disposar dun lloc agradable i acollidor s importantssim per crear el clima adequat perqu tots els qu hi treballem dia a dia al centre ens sentim a gust i satisfets. Per no noms s missi de lAjuntament aquesta responsabilitat. Com he apuntat en un altre lloc, ens hem de sentir cada un de nosaltres una part important de tot el procs i estimar el centre com una cosa nostra per transmetre aquesta idea al nostre alumnat i que ells simpliquen tamb en respectar i tenir cura dall que s de tots.

    De vegades ens proposen activitats activitats culturals diverses: audicions, exposicions, teatre de titelles... 4.2.- Situaci de...

Recommended

View more >