Parlaments acte presentació a Torroella de l'Acord Municipal ERC i JUNTS

  • Published on
    08-Apr-2016

  • View
    218

  • Download
    6

DESCRIPTION

Parlaments d'Albert Bou, Sandra Bartomeus i Josep M. Rufi a l'acte de presentaci a Torroella de l'Acord Municipal entre ERC i JUNTS

Transcript

Acte de presentaciAcord Municipal ERC i JUNTSSala d'actes del Museu de la MediterrniaTorroella de Montgr13 de mar de 2015Aqu hi trobareu...Parlament d'Albert Bou..................................................................................................3Presentaci de la Sandra Bartomeus (Albert Bou).........................................................5Parlament de la Sandra Bartomeus...............................................................................6Presentaci den Josep Maria Ruf (Abert Bou).............................................................9Parlament de Josep Maria Ruf....................................................................................102Parlament d'Albert BouEls organitzadors daquest acte, us agram que hgiu vingut a veure qu ens expliquenla Sandra Bertomeus i en Josep Maria Ruf, candidats a les properes eleccionsmunicipals.I espero que ho hgiu fet no amb lnim que proposava el rector de Vallfogona, VicentGarcia que va dir aquella frase Puix que parla en catal, Du li doni glria, sin quehgiu vingut amb lnim que el descregut Joan Fuster defensava: Puix que parla encatal, vejam qu diu.Perqu aquest s el motiu destar avui aqu: Hem vingut a escoltar la presentaci queen Ruf i la Sandra faran de la seva candidatura conjunta a la propera contesaelectoral al nostre municipi.Comenar agraint-los a tots dos que hagin pensat en mi per presentar-los. I valoromolt positivament que quan els vaig dir que si els presentava, no criticaria de capmanera lactual equip de govern, van dir que ho trobaven molt b. No he criticat mai enpblic cap decisi de cap dels governs municipals que mhan succet. Si penso algunavegada que jo faria alguna cosa diferent, em dic que deu haver-hi raons que jo no s.Per aix valoro molt positivament que em diguessin que dacord, que volien fer unacampanya en positiu.s un honor que pensin que alg que va deixar de ser alcalde ara fa 24 anys, encarapugui ser una mica til. I, s clar, un dels inconvenients de convidar alg duna certaedat s que acostumem a mirar enrere. I avui jo penso en ara fa 36 anys.Fa trenta-sis anys, tots nosaltres rem molt diferents, alguns no haveu nascut i elnostre municipi era tamb molt diferent. Per exemple no hi havia ni una sala municipalon es pogus fer una reuni com aquesta i al municipi hi havia la meitat de gent queara i quasi cap torroellenc nascut a lfrica o a Amrica. Una diferncia de com hacanviat la societat us la recordar: Vaig estar dotze anys a lAjuntament i no hi vahaver cap regidora, cap dels partits va aconseguir convncer cap dona que espresents a llocs per sortir. No us far un llistat de les diferncies. Tots les recordeu ous les podeu imaginar i una de les grans satisfaccions de la meva vida ha estat havercontribut que el nostre municipi avui sigui diferent.Per hi veig algunes semblances entre la situaci dara i la de fa trenta-sis anys.Una s que aquesta candidatura ve a sumar, com llavors. Ara fa trenta-sis anys, gentde tres partits diferents (PSC-PSOE, PSUC i ERC) es van presentar conjuntament enaquella candidatura que vaig tenir la responsabilitat i lhonor dencapalar i que vaaconseguir la confiana de la majoria de la gent del municipi tres vegades seguides.Com ara han fet gent procedent dEsquerra Republicana, de Solidaritat per laIndependncia i del nou partit municipalista Junts a Torroella de Montgr i LEstartit,creat per Joan Carles Snchez i Sandra Bartomeus. Igual que llavors, tota aquestagent que vol sumar esforos per al b del municipi pensen que s bo presentar-sejunts, comprometres entre ells, per desprs comprometres amb la gent del nostremunicipi.3 Una segona semblana que hi veig s que en aquella nostra candidatura del 1979 hihavia gent jove i ara tamb. Que en moments de descrdit de la poltica hi hagi gentjove que vulgui comprometres i servir el seu municipi s molt esperanador.La tercera semblana que hi trobo s el sentiment de pas. Els qui formvem partdaquelles candidatures tenem molt clar que lluitar per millorar el municipi no eraincompatible amb la lluita per nostre pas i que ser catalans era la nostra manera deser al mn. En aquest aspecte tamb ha canviat la situaci i ara la Sandra i en Ruf iles persones que els acompanyen en la seva apassionant aventura ens garanteixenque Torroella seguir estant en primera lnia per aconseguir una Catalunya lliure.Si seguim comparant les dues candidatures, aquella del 1979 i la dara, aquesta, la dela Sandra i en Ruf guanya indubtablement i s en lexperincia de govern municipal.Nosaltres no sabem res de la Casa de la Vila i, en canvi, en Ruf ha estat alcalde i laSandra ha estat primera tinent dalcalde. Evidentment la seva experincia s unagarantia dxit. 4Presentaci de la Sandra Bartomeus (Albert Bou)Professionalment la Sandra s enginyera industrial per lEscola Politcnica Superior deGirona. s Tcnica Superior en Prevenci de Riscos Laborals. Est acreditada per alelaboraci de plans dautoprotecci en lmbit de protecci civil, en lmbit deCatalunya i en lmbit local i s Mster en Gesti dEficincia Energtica.Professionalment ha treballat en diverses empreses relacionades amb el control de laqualitat, lestudi de peces mecniques i la prevenci de riscos. Des del 2006 es dedicaexclusivament a lexercici lliure de la professi denginyera industrial duent a termeprojectes (dactivitats i installacions sobretot) i Coordinacions de Seguretat i Salut enobres de construcci, a ms d'altres serveis de consultoria tcnica.Des de juny de 2011 fins al febrer de 2014, ha estat primera tinent dalcalde i regidoradUrbanisme i Medi ambient a lAjuntament de Torroella de Montgr, pel grup de CiU.Durant la tardor de 2014 ha impulsat, juntament amb Joan Carles Snchez, la creacidun nou partit municipalista, Junts a Torroella de Montgr i lEstartit.Com a regidora dUrbanisme i Medi Ambient, se sent especialment contenta d'haverpogut intervenir en projectes com el Molinet, la parada de busos de Torroella, elprojecte de la nova llar d'infants de l'Estartit, el projecte LIFE de la Pletera, lainstallaci d'una caldera de biomassa al Guillem i altres mesures d'estalvi energticals equipaments municipals, la creaci d'un marc de gesti de la muntanya pblica. Ams de tasques ms internes i poc conegudes com reduir els trmits administratius iels terminis en la concessi de llicncies i portar un control exhaustiu de la disciplinaurbanstica, la planificaci urbanstica, etc...El respecte, el seny, lhonestedat i la lleialtat sn trets definidors del seu carcter. Enella hi trobareu una persona constructiva, acostumada al dileg, al consens i al treballen equip, enamorada del seu pas i impacient per tal de gaudir d'una Catalunya lliure isobirana.5 Parlament de la Sandra BartomeusMoltes grcies Albert, i bona tarda a tothom, grcies a tots per compartir aquesta tardaamb nosaltres.Permeteu-me que, primer de tot, dediqui unes paraules d'agrament a l'Albert Bou, jaque per nosaltres s un plaer que hagi acceptat compartir aquesta estona ambnosaltres.Si mirem enrere i fem un breu reps a la seva vida, veiem com l'Albert sindiscutiblement un home amb una clara vocaci al servei pblic: fou alcalde deTorroella de Montgr i l'Estartit durant els anys 1979-1991, exerc com a mestre desecundria durant els anys 1974-1986 (segons paraules seves, "considerava que ferde mestre era una de les maneres de canviar el mn"), fou President del ConsellSocial de la UdG de 2004-2013 (crrec que va acceptar en el seu afany de "collaboraramb la societat"), i, a principis d'aquest any, ha estat nomenat President de JoventutsMusicals de Torroella.Deixeu-me destacar especialment com l'Albert va accedir a l'alcaldia d'aquellesprimeres eleccions democrtiques l'any 1979. En aquell moment histric, a Torroella esconvoquen els militants dels diferents partits d'esquerres i un cop reunits, es vanpreguntar si "havem d'anar junts o separats" a les eleccions. I ho van tenir clar deseguida. L'Albert, que en aquell moment no militava enlloc i noms tenia 27 anys, vaser el cap de llista del Pacte per un Ajuntament Democrtic (PAD), que agrupava unbon ventall de les forces d'esquerres del moment (ERC, el PSC, el PSUC i l'FNC),formant una candidatura sorgida arran del treball fet des de les associacions i vagovernar durant els 12 anys amb majoria absoluta.Com es pot desprendre doncs, l'Albert s una persona amb una aposta ferma peldileg i el consens, qualitats molt valuoses i necessries per arribar a grans acords. Ennom dels dos partits que formem part de l'Acord Municipal ERC - JUNTS t'agraeixoAlbert de tot cor que avui estiguis aqu amb nosaltres. Moltes grcies!Permeteu-me doncs que parteixi d'aquestes paraules, "havem d'anar junts oseparats"? s millor anar a les eleccions municipals junts o separats? Doncs compodeu pensar, els dos partits que avui estem aqu representats per en Josep Ma i permi mateixa, tamb ens l'hem fet aquesta pregunta i per aix estem aqu, avui, perexplicar-vos pblicament que si, que els partits ERC i JUNTS hem arribat a un acordmunicipal per tal de concrrer conjuntament a les properes eleccions municipals i que,per tant, estem convenuts que el millor s anar junts.Com molt b sabeu, a finals de l'any passat amb els meus companys constitumJUNTS, nou partit municipalista a Torroella de Montgr i l'Estartit, amb l'objectiu depresentar candidatura a l'Ajuntament de Torroella de Montgr i l'Estartit, aix com al'EMD de l'Estartit. Per nosaltres, per JUNTS, estem plenament convenuts que caldonar un gir important a la poltica municipal, modernitzar-la, ser valents i, sobretot,dialogar molt i molt i amb tothom. No en tenim prou amb el "s el que s'ha fet sempre"6o "s el que toca", sin que creiem que el nostre municipi es mereix molt ms, i volemque els nostres vens tornin a confiar en la poltica.Per aix hem comenat a fer les coses de forma diferent. Hem creat les taules dideesper recollir les propostes dels que hi heu volgut participar aportant suggeriments opropostes de millora per diferents mbits que ens afecten. Tamb hem rebut via correuelectrnic o de forma personal idees de persones que no han pogut assistir a aquestestrobades. I ens hem reunit i ens reunirem amb associacions, entitats, organitzacions,empreses per escoltar-les. Tot el que hem recollit ho tindrem en compte a lhora de ferel programa conjunt o quan calgui dur a terme accions concretes, en el cas quetinguem prou vots per governar. La nostra idea s fer les coses junts, i per fer aix,quantes ms aportacions tinguem, millor.I aquest programa conjunt, dERC i JUNTS, lhem comenat a fer i ens hem donatunes quantes setmanes de termini per anar-lo treballant. Per fer-lo, els equips deprograma dERC i de JUNTS ens reunim i posem en com les propostes que hi hasobre un tema concret. En una reuni de treball conjunta, es tracten i valoren totes lespropostes i les que tenen la major valoraci i el consens de tothom sincorporen aldocument del programa electoral. I aix ho anem fent per totes les rees de treball. I tamb s en aquesta direcci d'innovar i de ser valents i, sobretot, de voler oferir lamillor proposta que, desprs de les corresponents reunions amb els companys d'ERC,arribem a una gran entesa, una entesa de futur, ferma, slida i beneficiosa pelmunicipi, una entesa poc habitual en la poltica d'avui en dia i en la que dos partitsdemostren seny i capacitat de dileg, qualitats necessries a dia d'avui. Som sincers, ienlloc de presentar-nos a les eleccions cadasc per la seva banda i fer coalicions post-electorals, anem de cara, i us expliquem ja d'entrada i abans del 24 de maig, comvolem jugar la partida, s a dir, quina s la que considerem que s la millor opci degovern pel nostre poble: la coalici entre els partits ERC i JUNTS.Haig de dir que la coincidncia en la visi del municipi que volem i la plena conviccique a dia d'avui el que cal s sumar esforos, han sigut aliats a que prendre aquestadecisi fos quelcom senzill, tant per uns, com pels altres.I no em vull estar de remarcar que en aquests propers anys viurem tamb unsmoments histrics a nivell de Pas, i caldr tenir uns Ajuntaments forts i compromesosal 100% amb el procs. Cal que tinguem a lAjuntament una majoria de representantselectes que siguin favorables al procs per aconseguir la independncia, percompromesos de veritat, de cor, i no noms com una demostraci de la voluntatmajoritria dels catalans. Tamb per si cal que els crrecs electes facin un pasendavant en el cas que el Parlament de Catalunya no el pugui fer, per les raons quesiguin. Raons, que com molts de vosaltres heu anat veient i sabeu, normalment tenena veure amb el govern que hi ha a Madrid i estan relacionades o amb la Constituci oamb els jutges que la guarden. I aqu ens hi tindran, amb un comproms municipal ambel procs cap a la independncia inqestionable i amb un recolzament al Govern de la7 Generalitat cec, estarem disposats a prendre les decisions que calgui, per assoliraquest estat lliure i sobir a tant desitgem.Finalment remarcar-vos que aquest acord ha estat pres des del dileg i el consens,des de la convicci de que una manera nova de fer poltica municipal s possible i quees poden deixar de banda els interessos de partit i els personals pel b com, ambl'objectiu de fer un projecte slid, innovador, engrescador i necessari pels nostresvens i, sobretot, amb la premissa de que junts no sumem, sin que junts multipliquem.Moltes grcies! 8Presentaci den Josep Maria Ruf (Abert Bou)En Josep Maria Ruf s llicenciat en Veterinria per la Universitat de Saragossa i shaespecialitzat en Bromatologia i Sanitat i Tecnologia dels aliments. T els ttolsdespecialista en inseminaci artificial ramadera i en selecci i millora ramadera. Haexercit lliurement la professi des de 1987, en el camp de la veterinria clnica, engeneral, per especialitzat en explotacions bovines lleteres. Ha fet de tutor externdalumnes en prctiques de la Facultat de Veterinria de la Universitat Autnoma deBarcelona i ha participat, com a conferenciant, en diferents cursos de formaciagropecuria sobre temes relacionats amb el bov de llet. Pertany a una nissaga deveterinaris (avi, pare i germ), dedicada des de lany 1924 a la sanitat, la bromatologia,la millora ramadera i la clnica bovina.Des dun punt de vista poltic s militant dEsquerra Republicana de Catalunya des de1981. Ha estat Conseller Nacional dERC pel Baix Empord, president de la SecciLocal dERC de Torroella de Montgr i membre de la Permanent Comarcal dERC. Vaser candidat de la Federaci de Girona a les Eleccions Europees del 2005. s membrede lExecutiva Sectorial dAgricultura, Ramaderia i Pesca i de la Medi Ambient icollaborara amb ERC en temes territorials o relacionats amb lagricultura, la ramaderiai la sanitat veterinria.Ha estat cap de llista a les eleccions de 2007, 2011 i ara ho torna a ser. Al nostreAjuntament, del 2007 al 2009 va ser primer tinent dalcalde i regidor de lrea deDinamitzaci Cultural (Cultura, joventut, festes i Museu de la Mediterrnia) i Alcalde(2009-2011). A la Diputaci de Girona, a la legislatura del 2007 al 2011, va ser diputatde lrea de Medi Ambient i Territori. Tamb, membre de les comissions dAcciTerritorial, de Promoci Econmica-Noves Tecnologies i de Rgim Intern - Hisenda.Com a diputat va ser President del Consorci de les Vies Verdes de Girona, membre delConsell Rector de lOrganisme Autnom de Salut Pblica de la Diputaci de Girona imembre del consell dadministraci de Semega.Actualment s conseller comarcal al Baix Empord, portaveu del grup comarcal d'ERCa l'oposici i s President de la Federaci Regional dERC de les comarques de Gironades del 2012.A nivell personal, la vida den Josep M s ben equilibrada. s prou jove per tenirillusions i prou madur per haver viscut experincies vitals i poltiques bones i dolentesque li han forjat un carcter assenyat i dialogant, ferm en les seves conviccions i oberta acceptar les raons contrries. A nivell poltic, en Ruf t les idees molt clares de comha de ser la Torroella i la Catalunya del futur. Arrelades en la histria, potents en laseva identitat per obertes a tothom i amb capacitat dadaptar-se al canvis continusque la realitat imposa. I comparteix amb la majoria de la gent del nostre municipi unsvalors indiscutibles, uns valors que Esquerra sempre ha defensat: la llibertat, laigualtat, la ra i el progrs.9 Parlament de Josep Maria RufBona nit. Grcies una altra vegada per acompanyar-nos en aquesta presentaci.Grcies tamb per les paraules amables de lAlbert Bou, que tot i ser les dun amic icompany dERC, agraeixo sincerament.No us sorprendr que us digui que coincideixo plenament amb les idees que esdesprenen del parlament de la Sandra. Unes reflexions que ens han portat, desprs dedebatre-les, a lacord que presentem avui. Un acord treballat des de la diversitat, desde visions distintes que es complementen i senriqueixen mtuament.Permeteu-me per que inici el meu parlament amb una visi ms personal quemajudar amb el relat del que us vull explicar, del perqu som avui aqu.Tot i que vaig nixer a Girona, la meva infantesa est ntimament lligada a Torroella.Per part de lavi matern els meus orgens sn al mas den Jomba (ara masRomaguera) a laltra costat de riu en terme de Gualta, on els meus besavis erenmasovers. Aix va fer que per circumstncies que no venen al cas, de petit passsbona part dels caps de setmana i els estius a la Vila. Uns estius que duraven tresmesos.De nen, el meu entorn immediat girava al voltant de la part alta del passeig, a la casadels meus oncles materns: can Carles de la Clareta. Aquests darrers anys, la mortd'una generaci lligada a aquells records, mho ha fet reviure amb lucidesa: JuliCasino, Pere Llos, la Maria Rosa de la tintoreria... El meu petit mn era la vaqueria decan Bagud, el taller de les embaladores de can Batlle, el garatge den Tino, la plaaden Bellido, la basteria-botiga de can Llos... El seu tancament de diumenge passatens ha deixat una mica orfes desprs de gaireb un segle dactivitat. Evidentmentaquell era un mn de nens i nenes que passvem els dies felios de l'estiu a la platja alEstartit o voltant pels entorns de Torroella sense deixar mai la bicicleta gaire lluny: a laresclosa, a les Dunes, als Tres Pins, al Castell o Santa Caterina.Desprs van venir els estudis de veterinria a Espanya, a Saragossa i, casualitats dela vida, una oferta de treball temporal a mitjan dels vuitanta que va fer que ja nomallunys ms de Torroella. Ho vaig veure clar des del primer dia i em vaigempadronar al cap de poques setmanes. Lexercici lliberal de la professi a lEmpord ilassentament familiar han marcar les segents dcades de la meva vida.Sempre he tingut inquietud per la poltica, primer per la nacional i per la local desprs.Per el cop destat de 1981 amb lentrada grotesca de la gurdia civil al Congrs emva decantar per la militncia poltica a ERC. I aix he anat participant en lescandidatures municipals des de 1991. Com a cap de llista el 2007, el 2011 i aquest2015. Tots sabeu que el mandat passat, del 2007 al 2011 vam compartir lalcaldia amben Joan Margall amb qui mantinc una relaci excellent, personal i poltica. Com lamantinc amb la resta d'exalcaldes des del reconeixement i el respecte mutu.Perqu la poltica municipal ha de ser aix, o almenys aix havia estat a Torroella, ambel manteniment dunes formes respectuoses i educades mnimes. Tamb amb uns10pilars bsics en la planificaci municipal que shan esquerdat aquests darrers anys.Uns eixos dactuaci treballats amb naturalitat perqu emanen de la manera de ferdun poble, d'una configuraci territorial, d'un tarann en definitiva, que ens identificacom som i que els que hem triat Torroella de Montgr per viure adoptem com a nostres.s ben cert que el municipi ha crescut, ha canviat i que tant Torroella com lEstartit hanagafat una configuraci nova. De tota la vida en queden pocs. Ni Torroella s aquellavila pagesa dels cinquanta que tan b descriu Josep Pla als seus llibres, ni lEstartit saquell poble de pescadors que pinta buclicament Josep Maria Mascort la primerameitat del segle XX en la collecci de quadres que la famlia va llegar a lAjuntamenten un gest que lhonora, que ara sn propietat de tots nosaltres i que es poden admiraren diverses dependncies municipals.Per com diu el proverbi rab: Hi ha quatre coses que no tornen: la fletxa llanada, laparaula ja dita, l'oportunitat desaprofitada i la vida passada. Cal, doncs, mirar al futur.Aix s el que farem ERC i JUNTS.La diversitat econmica i laugment de poblaci, fruit de la capacitat datracci com acapital al Baix Ter i de la immigraci, han canviat el panorama. Una realitat que no hemde veure necessriament com un problema o, si voleu, no noms com un problema.Potser, si estem suportant la crisi ms b que daltres poblacions es perqu tenimturisme, indstria, comer i una agricultura productiva i especialitzada en lafructicultura. Una realitat productiva que es complementa i que es retroalimenta. Quvull dir amb aix? Doncs que la barreja de paisatges agrcoles, el parc Natural delMontgr, les Illes Medes i el Baix Ter i un patrimoni histric remarcable, ensidentifiquen, ens singularitzen i ens fan atractius no noms tursticament sin com alloc per viure-hi i treballar-hi.Daqu la importncia, en aquest escenari natural, amb un rerefons ja sigui del Montgro de les illes Medes, dun sector turstic potent i competitiu. I al seu voltant industrials(paletes, fusters, lampistes), professionals amb sensibilitat (arquitectes, enginyers,dissenyadors), i tamb un sector comercial dinmic que dona vida a uns nuclismediterranis i evita que es degradin.Sc dels que penso que amb aquesta idea de fons, des de lajuntament sha intentatavanar, segur que des de visions diferents, per sempre amb un sentiment destimaprofund. Per aix ens hem dotat deines per gestionar la nostra diversitat territorial, lanostra singularitat dun municipi amb dos nuclis diferenciats i amb personalitat prpia.Aix no obvia per que ara estem en una situaci delicada on aquestacomplementarietat es pot posar en risc per interessos particulars i mercantils.Tamb s cert que la histria millenria d'un municipi com Torroella de Montgrrelativitza el que pugui passar en els quatre anys d'un mandat, insignificants en unamirada global. Tot i aix, les grans decisions han de ser treballades, consensuades i,sobretot, molt reflexionades. Pensant en el present i en el futur que volem. En el darrermandant aix no ha estat aix i aquesta seria la nostra principal crtica. Per malgrattot, i com hem dit abans, el municipi segueix el seu cam i cal repensar-ne el futur amitj termini. 11 La planificaci programtica que estem treballant conjuntament ERC i JUNTS haurd'incidir des de lAjuntament en cinc grans eixos: en el model de gesti, en el territori ila sostenibilitat, en l'atenci a les persones, en la dinamitzaci econmica, turstica icultural i en les estratgies de futur. Sempre tenint en compte, per, que en tempsdifcils les persones han de ser la prioritat i que al nostre municipi hi tenim una xarxaextensa d'entitats que treballen en els camps de la cultura, l'oci, la promoci comerciali l'atenci a les persones. s per aix que cal donar-los suport. Ens cal recuperar aquella capitalitat, prestigi i reconeixement al Baix Ter i al BaixEmpord, que hem perdut. Per constatar-ho, noms cal rellegir una hemerotecafarcida de notcies negatives, conflictes, actuacions deplorables i desprestigi. I perrecuperar-la cal tenir, primer de tot, una relaci fluida amb tots els municipis que ensenvolten.Aquestes idees les hem enraonat (quina paraula ms bonica) sn a la base de lacordque avui us presentem pblicament. Tamb hem albirat un horitz fragmentatpolticament en excs que pot posar en perill la governana i la gesti municipal,perduts en protagonismes absurds, batalletes domstiques i discussions estrils. Lanypassat vam arribar a un acord de collaboraci amb Solidaritat Independentista quedna suport a aquest pacte, des daqu els ho agraeixo com ho agraeixi als companydERC per la generositat en llegir el moment. Ara, aquest acord amb JUNTS vol ser unpas ms en aquesta forma dactuar per tal de proposar-vos una gran alternativa.ERC i JUNTS presentem candidatura amb la clara convicci que cal sumar esforos iconstruir una alternativa de govern progressista i independentista. Perqu compartimels valors republicans de l'equitat, del dileg i de la transparncia. Perqu creiem enTorroella de Montgr i en L'Estartit, en la riquesa del paisatge que ens envolta i en lanostra gent. Perqu aquest acord t un vessant local, el ms important, per tamb t un altrevessant nacional com deia la Sandra, indispensable en aquest moment. No solamentno som aliens al procs que viu Catalunya sin que en volem ser protagonistes. I elsajuntaments sn imprescindibles com a primers bastions de la construcci nacional.Ens calen ajuntaments per la independncia que estiguin al costat del Parlament i elGovern i que quan sels demani, prenguin decisions valentes. El comproms nacionalde lAjuntament haur de ser inqestionable en aquest moment histric per aCatalunya. Nosaltres en volem ser partcips.Als responsables municipals sens demana que solucionem els problemes i no que engenerem de nous. Que vetllem pels interessos dels nostres conciutadans i quepensem en el futur collectiu. Aix de senzill. Sempre amb discreci i austeritat. Com deia la Sandra, hem volgut ser honestos i oferir una proposta conjunta des de lacomplicitat de plantejaments. Us oferim, perqu noms depn de nosaltres:transparncia, rigor, honestedat i treball. Unes qualitats humanes indispensables que,crec sincerament, us hem demostrat la Sandra i jo mateix en la nostra activitat alAjuntament. Aquest s un esfor que vol ser compartit. Estem convenuts que juntssabrem trobar un nou rumb i per aix comptem amb tots vosaltres. 12Ara ms que mai, els ciutadans necessitem alguna cosa ms que una gesti eficadels serveis pblics. Avui tamb necessitem sentir-nos orgullosos de la nostra Vila,saber que aquesta avana, que progressa, volem en definitiva un present millor perpoder garantir un futur per als nostres fills.I si lacte comenava amb la presentaci de lAlbert Bou, deixeu-me que acabi ambunes paraules seves que subscric, que magradaria repetir daqu a uns mesos i quetrobareu a la llinda del llibre de la Festa Major del 1979, pocs mesos desprs de lesprimeres eleccions democrtiques. Dia lAlbert fa 36 anys:Durant aquest quatre anys que ens heu encomanat la tasca, feixuga i difcil, perapassionant, de regir els afers municipals, som conscients que haurem de prendredecisions que, a vegades, no seran acceptades per tothom. Gaireb sempre, les raonsque ens mouran a actuar duna manera podran ser contrarestades per altres raons queobligarien a actuar ben altrament. Ho acceptem, per us demanem que ens jutgeuobjectivament i, si algun dubte us queda, si creieu que alguna cosa no la fem prou b,veniu i en parlarem. LAjuntament s casa vostra i nosaltres, estem al vostre servei, jaho sabeu.Doncs aix.Moltes grcies.13 Parlament d'Albert BouPresentaci de la Sandra Bartomeus (Albert Bou)Parlament de la Sandra BartomeusPresentaci den Josep Maria Ruf (Abert Bou)Parlament de Josep Maria Ruf