Papers de l'Horta 31

  • Published on
    06-Mar-2016

  • View
    217

  • Download
    1

DESCRIPTION

Revista con toda la actualidad de la Manconunitat de l'Horta Sud. Editada por por su Fundacion. Contiene articulos de economia, sociedad, patrimonio, cultura

Transcript

<ul><li><p>Nm. 31, primer semestre 2011</p><p>El Tancat de la Pipa recupera els ecosistemes de lAlbufera</p><p>www.fhortasud.org</p><p>Resultats de les eleccions municipals a lHorta Sud</p><p>Entrevista a lescriptora Carme Miquel</p><p>Fumerals, testimonis de la Revoluci Industrial a lHorta Sud</p><p>Arquitectura al Torrent del canvi del segle XIX al XX</p><p>Les torres islmiques de lHorta Sud</p><p>La can en valenci, gneres tradicionals i moderns</p></li><li><p>SUMARI</p><p>PAPERS DE LHORTA</p><p>Director:Francesc Martnez</p><p>Collaboren en aquest nmero:Adri Bess, Julio Huerta, Ftima Koudsi, Toms Rossell Jaunzars, Toms Sanchis i Adri Pitarch.</p><p>Assessorament lingstic: scar Prez SilvestreFotografia: Ricard Martnez, Adri Bess, Toms Rossell Jaunzars, Juan Jos Villena i Francesc Martnez.Disseny i maquetaci: Collage-no coop.v.Impressi: Grficas Jovi</p><p>Tiratge: 1.000 exemplars. Imprs en paper 100% reciclat.Periodicitat: semestralDipsit legal: V-1372-1994.</p><p>Entitat editora:FUNDACI HORTA SUD.President: Alfred Domnguez IbezC/ Caixa dEstalvis, 4. 46900 TorrentTel. 96 155 32 27www.fhortasud.orgfundaci@fhortasud.org</p><p>Revista associada en lAssociaci de Publicacions Peridiques Valencianes.</p><p>Aquesta publicaci no es responsabilitza de lopini, ni de les fotografies subministrades, dels seus collaboradors ni sidentifica necessriament amb els treballs publicats.</p><p>PORTADA: Esptula comuna (Platalea leucorodia). Au prcticament extingida com a nidifi cant a Espanya, per darrerament sha establit al Tancat de la Pipa. Foto cedida per lOfi cina Tcnica del Tancat de la Pipa.</p><p>La regi metropolitana de Valncia: Quin model de governaci?JOSEP SORRIBES MONRABAL</p><p>suplement de la revista papers de lhorta Nm. 7, primer semestre 2011</p><p>El Pas Valenci est patint a hores dara els efectes duna crisi econmica sense precedents, la primera crisi global que tingu el seu detonant en una com-binaci letal entre els excessos de la desregulaci del sistema financer, la flexibilitzaci de la legislaci urba-nstica espanyola i lesclat duna bombolla especulati-va en lmbit immobiliari nord-americ. Sha dit fins a la sacietat que en el nostre cas concret se superposen tres crisis: la internacional, lespanyola i la valenciana, amb trets acumulatius per diferenciats. Tampoc caldr insistir en el fet que el Pas Valenci ha estat una de les autonomies que ms han patit i es-t patint les conseqncies de la crisi, i aix sexplica no sols (sin tamb) per lexcessiva especialitzaci relativa en el sector immobiliari, afavorida com a tot Espanya per laccs a un finanament barat i sense lmits, i tamb per laclaparadora manca de poltiques proactives i el recurs a un endeutament galopant destinat a mantenir una poltica de gran-deur de discutibles efectes en la taxa de creixement econmic. </p><p>El que cal o caldria fer amb el territori esdev quasi una evidncia si sidentiquen els errors i els excessos comesos, especialment (encara que el mal ve de ms lluny) des del 1998 fins a lesclat de la crisi. Errors i excessos pblics i notoris, i, tanmateix, no corregits a temps. Mai sha parlat tant de desgovern i de corrupci poltica i administrativa com en letapa immediatament anterior a la crisi. Fins i tot sha arribat a parlar de pro-cessos de captura de la poltica i doclocrcia. Shan fet servir rius de tinta des de lmbit acadmic denunciant els mals i els seus orgens, el perills triomf de la bana-litat. Ha estat un procs de destrucci en tota regla (fins i tot dins de lestricta legalitat, encara que no sempre). Ens hem deixat dur pel que sha denominat amb encert capitalisme de casino. El nostre major repte collectiu continua estant en el pla de la cultura territorial, social i poltica. Quan la cultura fa fallida, quan hi ha una mi-grada densitat institucional i social, quan la democrcia s tan recent i frgil en el subconscient collectiu, ales-hores lopacitat i la permissiva complicitat regnen en la presa de decisions sobre el territori. </p><p>A. LA QESTI TERRITORIAL AL PAS COM A MARC DE REFERNCIA</p><p>LA REGI METROPOLITANA DE VALNCIA:QUIN MODEL DE GOVERNACI? JOSEP SORRIBES MONRABAL</p><p>Professor dEconomia Urbana de la Universitat de Valncia</p><p>I. INTRODUCCI: APRENDRE DELS ERRORS</p><p>QUADERNS DE LHORTA, NM 7</p><p>PASSAT I PRESENT</p><p>Antic Ajuntament dAlbal 36</p><p>Fumerals, testimonis de la revoluci Industrial a lHorta Sud 23ADRI BES</p><p>Larquitectura a la ciutat de Torrent en el canvi del segle XIX al XX (1893-1935) 26TOMS ROSSELL JAUNZARS</p><p>PATRIMONI DE LHORTA SUD</p><p>El paisatge histric de lHorta Sud a lpoca islmica. Visibilitat i sistema defensiu de les torresislmiques 32ADRI PITARCH</p><p>ARQUEOLOGIA DE LHORTA SUD</p><p>Enfortint les associacions, incrementant la participaci, millorant la democrcia 4JULIO HUERTA</p><p>Activitats del Museu Comarcal Josep Ferrs March 6ADRI BES</p><p>LA FUNDACI</p><p>SOCIOCOMUNITARI</p><p>LHorta Sud t el seu propi himne 8FTIMA KOUDSI</p><p>Programes de creaci docupaci de la Mancomunitat de lHorta Sud 9FTIMA KOUDSI</p><p>La can en valenci, repertoris tradicionals i moderns 11FRANCESC MARTNEZ</p><p>El Tancat de la Pipa recupera els hbitats naturals del Parc Natural de lAlbufera 18FRANCESC MARTNEZ</p><p>PAISATGES DE LHORTA SUD</p><p>GENT DAC</p><p>Entrevista a Carme Miquel i Diego 16FTIMA KOUDSI</p><p>ACTUALITAT COMARCAL</p><p>Les eleccions de maig de 2011 consoliden lhegemonia del PP a lHorta Sud 13TOMS SANCHIS</p></li><li><p>EDITORIAL</p><p>ED</p><p>ITO</p><p>RIA</p><p>LN</p><p>m. 3</p><p>1, p</p><p>rim</p><p>er s</p><p>emestre 2</p><p>01</p><p>1</p><p>3</p><p>Comena una nova etapa poltica a la comarca. Les eleccions municipals del passat 22 de maig han reafirmat al PP com a primera fora poltica de lHorta Sud. La vic-tria dels populars consolida un ascens que comen a forjar-se a partir de 1995. Ara el PP governa 14 de les 20 poblacions de la co-marca, triplica al PSPV en majories absolutes i per primera vegada en la histria presideix la Mancomunitat de lHorta Sud. Per altra banda, lesquerra es diversifica. Com-proms sha convertit en la tercera fora pol-tica de la comarca, s un partit decisiu en 13 ajuntaments, mentre que EUPV t represen-taci en vuit consistoris. I com a contrapunt a Silla el grup dextrema dreta Espaa 2000 ha doblat els regidors respecte a 2007, un feno-men que shauria danalitzar. Assistim al canvi poltic ms fort des de 1979 en ladministraci local de la comarca. En les primeres legislatures de la democrcia, 19 dels 20 ajuntaments de la comarca estaven governats per partits desquerra, en les elec-cions de 2007 eren onze i en 2011 sols cinc. Igualment la Mancomunutat, que des de la seua creaci en 1982 fins a 2011 ha estat presidida pel PSPV-PSOE.</p><p>La Fundaci Horta Sud, des de la seua creaci en 1972 en el marc del Instituto Pro-Desarrollo de Torrent (primer nom que va tindre la fundaci), va assolir com a objectiu prioritari promoure i coordinar tots els esforos encami-nats a aconseguir el desenvolupament comunitari de la comarca. La Fundaci s una instituci privada sense nim de lucre no est sotmesa a cap credo poltic ni religis, i el seu camp dacci s la societat civil, per a estimular tant la llibertat individual com la solidaritat collectiva, i ajudar efectivament a refer el teixit social de la comarca. A ms, la Fundaci pretn ser un important agent, tant danimaci de la vida comarcal com de sensibilitzaci dels poders pblics i de les entitats ciutadanes en general, respecte de les necessitats socioeconmiques, culturals i dinvestigaci. Aix, una de les prioritats s el desenvolupament comunitari i la potenciaci de la imatge de la comarca entre els seus habitants, ajudant a mantindre la seua identitat en el context metropolit, a partir de les coordenades culturals, socials i econmiques que histricament lhan configurat. Aquest s lesperit que ens ha animat a treballar per la comarca en els ltimes quatre dcades. La dilatada trajectria de la Fundaci Horta Sud no sentn sense la collaboraci amb les institucions de la co-marca, la Mancomunitat de lHorta Sud i els ajuntaments, els quals sempre ens han donat suport i han acollit els nostres projectes i activitats. En aquesta nova etapa poltica, la Fundaci vol continuar mantenint els llaos de coo-peraci i participaci amb la societat civil i els poders poltics i econmics de lHorta Sud, tot fomentant programes que permeten un major desenvolupament global, donant suport a persones i entitats mitjanant assessorament i finanament de qualsevol tipus dajuda. La Fundaci est al servici de les persones i institucions de lHorta que tinguen com a finalitat el desenvolupament personal i social dels habitants de la comarca. I en eixe cam continu-arem treballant. </p><p>Canvi poltic a lHorta Sud</p><p>EDIF</p><p>Manises</p><p>EL CAMP DE TRIA</p><p>LA FOIA DE BUNYOL</p><p>LA RIBERA ALTA</p><p>LA RIBERA BAIXA</p><p>LAlbufera</p><p>LHORTA NORD</p><p>Aldaia</p><p>Alaqus</p><p>Quart de Poblet</p><p>Torrent</p><p>Picassent</p><p>Silla</p><p>Albal</p><p>Picanya</p><p>PaiportaBenetusser</p><p>Valncia</p><p>Sedav</p><p>Lloc nou de la Corona</p><p>BeniparrellAlcsserCatarroja</p><p>AlfafarMassanassa</p><p>Xirivella</p><p>Mislata</p><p>Mapa poltic de lHorta Sud. En blau, municipis governats pel PP; en roig, els governats pel PSPV-PSOE.</p></li><li><p>4LA FUNDACI</p><p>Premi LLUNA NOVA 2002 per la seua tasca de suport a les associacions i enfortiment de la comarca, atorgat per lAssociaci Rdio Lluna, per la collaboraci amb la Federaci de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana; el Premi Ciutad 2002, per la tasca amb les associacions de la comarca, atorgat per la Federaci dAssociacions Ciutadanes de Torrent, o el Reconeixement Especial per la collaboraci en la Trobada dEscoles en Valenci dAlaqus lany 2000.</p><p>10 ANYS DE PAPERS ASSOCIATIUS En el des aniversari de la revista Papers Associatius hem publicat un especial que arreplega algunes dades del treball amb les associacions en els ltims 10 anys. Volem destacar algu-nes dades i aportacions que ens han fet arribar les associacions: ms de 1.600 persones han participat en els cursos de formaci per a la millora de la gesti i lorganitzaci de les associa-cions, hem collaborat amb 150.000 per a projectes interassociatius i de solidaritat internacional. Endavant fent cam. Merce Albors - Gent Solidria de lHorta SudFelicitem la Fundaci Horta Sud pels seus 10 anys de treball. Per a nosal-</p><p>LA FUNDACI HORTA SUD ENTRA EN LA XARXA DE FUNDACIONS CVIQUES</p><p>En un acte al Museu en qu partici-paren Mabel Manglano, directora general de Ciutadania i Integraci; M Jos Catal, alcaldessa de Torrent, i Empar Navarro, presidenta de la Man-comunitat, el secretari general de la Fundaci Bertelsmann, Carsten Mo-ser, va entregar el Segell de Qualitat de Fundaci Cvica al president de la Fundaci Horta Sud, Alfred Domn-guez. El segell de qualitat certifica lacompliment dels criteris internacio-nals exigits segons la Global Fund for Community Foundations. Carsten Moser va dir: es un orgullo contar con la segunda fundacin valen-ciana en la Red de Fundaciones Cvicas de Espaa, i ha assenyalat que el tre-ball de la Fundaci Horta Sud destaca por su liderazgo comunitario y su par-ticipacin positiva en el desarrollo de polticas municipales. Aquest Segell de Qualitat safegeix als diversos premis i mencions que ha rebut la Fundaci Horta Sud al llarg dels ltims anys, com sn el Guard Niquia a la Solidaritat 2011 pel com-proms de la Fundaci amb la solida-ritat i la cooperaci internacional; el </p><p>tres s un gran suport a la nostra tasca. Grcies a la seua collaboraci hem anat fent cam. Grcies, i continueu en-davant fent cam.Un recurs essencial. Puri Torres - Federacin de Entidades Cultura-les Andaluzas Per al clima associatiu de la comarca, s de gran inters comptar amb la Fundaci Horta Sud, el Centre de Re-cursos i la revista Papers Associatius. s un recurs essencial, ja que aporta a les entitats informaci molt important i valuosa que, duna altra manera, ens costaria molt arribar a ella.Noms podem agrair la seua ajuda amb la FECA i s un plaer treballar amb vosaltres, ja que feu una tasca exemplar dins del mn associatiu.Per a all que necessitem. Carles Silla - ONG NiquiaEs pot dir que la Fundaci Horta Sud i el Centre de Recursos ha estat al costat de lONG Niquia des de la seua fundaci. Grcies a lajuda del Centre de Recursos de la Fundaci, i espe-cialment de Julio Huerta, es van esta-blir unes bases slides a partir de les quals lONG ha anat creixent. Amb els cursos de formaci -gratuts i ben inte-ressants- hem pogut aprendre com ser ms eficaos en la nostra feina.</p><p>Enfortint les associacions, incrementant la participaci, millorant la democrcia</p><p>JULIO HUERTA</p><p>Carsten Moser va dir: es un orgullo contar con la segunda fundacin valenciana en la Red de Fundaciones Cvicas de Espaa</p><p>Acte dingrs de la Fundaci Horta Sud en la Fundaci Bertelsman, una xarxa estatal dentitats de la societat civil que promou la filantropia local. La firma del conveni se celebr al Museu Comarcal de lHorta Sud el 30 de novembre de 2010.</p></li><li><p>Nm. 3</p><p>1, p</p><p>rim</p><p>er s</p><p>emestre 2</p><p>01</p><p>1L</p><p>A F</p><p>UN</p><p>DA</p><p>CI</p><p>5</p><p>LA FUNDACI</p><p>dassociacions de la Comunitat Valen-ciana i recopilrem les gestions que han de fer les associacions al llarg de la seua vida. Les dues publicacions sn eminentment prctiques, i han collaborat en la publicaci el Fons Europeu per a la Immigraci, el Minis-teri de Treball i Immigraci, la Manco-munitat de lHorta Sud i Caixa Popular. </p><p>TREBALLANT AMB LES ASSOCIA-CIONS: LES TROBADESDesprs de lxit de la Trobada de 2010 amb ms de 100 participants, ja estem preparant conjuntament amb altres associacions la Trobada per al setembre de 2011, amb el convenci-ment de continuar fent passos per a enfortir el moviment associatiu, incre-mentar la participaci, aprofundir la democrcia i ajudar les associacions que donen resposta a les necessitats de les persones i milloren la societat i la nostra comarca. </p><p>Ms informaci en el web del </p><p>Centre de Recursos Associatius. </p><p>Informaci de les convocatries </p><p>de subvencions de la Fundaci, </p><p>lassessoria, les associacions de la </p><p>comarca, el buscador de subven-</p><p>cions, les publicacions, els cursos, </p><p>etc. Tamb ens podeu buscar en </p><p>Facebook.</p><p>LONG Niquia tampoc no pot oblidar que la primera subvenci que va rebre va ser grcies al programa dajudes a Projectes de Cooperaci Internacional de la Fundaci. Des de lONG Niquia ens sentim molt contents i satisfets de comptar amb la Fundaci i el Centre de Recursos per a tot all que necessi-tem, b siga per a assessorar-nos o per a donar-nos suport en qualsevol acti-vitat que realitzem, com la I Jornada Solidria a Picassent que hem realitzat enguany. Felicitacions per aquests 10 anys, i que en siguen molts ms!Una entrada daire fresc. Antoni Velarde - Collectiu SoterranyaAl llarg daquests set anys de reco-rregut del Collectiu Soterranya, hem trobat moltes dificultats en el cam: falta de pressupost, traves per part dinstitucions, falta despais on poder treballar..., per cap daquests proble-mes ha sigut tan perills com la sensa-ci de soledat a la qual toca enfrontar-se quan sinicia una nova activitat, una nova campanya. A soles davant del problema, plens dillusions i de ganes, per molt sols. Lexistncia del Centre de Recursos Associatius i larribada puntual de la revista Papers Associa-tius sn una entrada daire fresc, la constataci que no s cert, que no es-tem a soles, que som centenars, milers les persones, que igual que nosaltres treballen cada dia per a construir una societat millor, ms justa.El treball en xarxa, compartir expe-rincies i recursos, es perfila com una necessitat per a vncer la maleda so-ledat, per a sentir-nos part daquesta histria,...</p></li></ul>