Nova versió Poetes maleïts

  • Published on
    12-Mar-2016

  • View
    212

  • Download
    0

DESCRIPTION

El concepte de poetes malets va aparixer a les acaballes del segle XIX a Frana, grcies a una obra de Paul Verlaine del mateix nom, publicada el 1888, en qu lautor comentava i antologava sis poetes decadents contemporanis (entre ells Charles Baudelaire, Arthur Rimbaud, Stphane Mallarm, Tristan Corbire i el mateix Paul Verlaine sota lanagrama de Pauvre Lelian), que presentaven una srie de caracterstiques comunes a la seva vida i a la seva poesia.

Transcript

<ul><li><p> POETES MALETS El concepte de poetes malets va aparixer a les acaballes del segle XIX a Frana, grcies a una obra de Paul Verlaine del mateix nom, publicada el 1888, en qu lautor comentava i antologava sis poetes decadents contemporanis (entre ells Charles Baudelaire, Arthur Rimbaud, Stphane Mallarm, Tristan Corbire i el mateix Paul Verlaine sota lanagrama de Pauvre Lelian), que presentaven una srie de caracterstiques comunes a la seva vida i a la seva poesia. Hem dentendre als poetes malets com una actitud doposici frontal a la societat establerta, i a la poesia maleda com una escriptura transgressora per la seva crrega de simbolisme i codificaci. Per aquests poetes francesos no sn els nics que han estat definits o classificats com a malets al llarg de la histria de la poesia. Tamb ho han estat daltres com Franois Villon, William Blake, John Keats, Edgar Allan Poe, Isidore Ducasse, Antonin Artaud, Anne Sexton, Pier Paolo Pasolini o actualment Leopoldo Mara Panero. Sn poetes que han viscut al marge de la societat, tant civil com literria, i en alguns casos han patit malalties mentals. De vegades fins i tot han estat ingressats a hospitals psiquitrics, o han mort a una edat molt curta i de manera trgica sense cap tipus de reconeixement a la seva obra, tot i que amb el pas del temps tant la crtica com els lectors els han valorat i reconegut donada la rellevncia literria de la seva obra. Letiqueta de malet, que en el cas de Verlaine saplicava a un grup de poetes amb trets estilstics i epocals comuns, ha acabat designant maneres dentendre i de viure la poesia molt diverses: totes elles transgressores, per amb diferncies dorigen i destil. Alguns autors sinspiren en conceptes com el paisatge, la dona, lart, etc., mentre que daltres ho fan en la mort, els estats dnim, les visions mstiques... Tamb la forma s diversa: alguns utilitzen el vers lliure, mentre que daltres tenen molta cura del rigor mtric Aqu teniu una breu selecci de ttols que podeu trobar a les biblioteques de la ciutat: </p><p> Baudelaire,Charles. Les flors del mal. Barcelona:Proa, 1998. Panero, Leopolodo Mara. Escribir como escupir. Madrid:Calambur,2008. Sexton, Anne. Vive o muere. Madrid: Vitruvio, 2008. </p></li></ul>