Normes Subsidiàries de Planejament Urbanístic del municipi ... ?· Les Normes Subsidiàries del planejament…

  • Published on
    07-Nov-2018

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

<ul><li><p>NORMES SUBSIDIRIES DE LA TORRE DE CLARAMUNT. TEXT REFS. </p><p>1 </p><p>Normes Subsidiries de Planejament Urbanstic del municipi de La Torre de Claramunt. </p><p>(Text normatiu de les Normes Subsidiries de Planejament Urbanstic de La Torre de Claramunt que es correspon a la traducci al catal del text de la versi refosa aprovada per la Comissi dUrbanisme de Barcelona en sessi 15 doctubre de 1986 amb la introducci de totes les modificacions de planejament aprovades definitivament.) </p><p>INDEX </p><p>I) Disposicions generals </p><p>1.- Naturalesa, mbit territorial i temporal de les normes subsidiries. 2.- El desenvolupament del planejament. 3.- Vigilncia del planejament. 4.- Llicncies. 5.- Regulaci de les activitats extractives i explotaci daiges sublvies. </p><p> II) Rgim urbanstic del sl 1.- Sistemes. 2.- Zones. 3.- Regulaci dels sistemes. 4.- Definicions i normes bsiques dedificaci. 5.- Ordenaci del sl urb. 6.- Ordenaci del sl urbanitzable. 7.- Ordenaci del sl no urbanitzable. III) Altres disposicions 1.- Disposicions transitries. 2.- Regulaci especfica de la urbanitzaci Pinedes de lArmengol. 3.- Ordenances higienico-sanitries, de seguretat i de disseny de la edificaci. </p></li><li><p>NORMES SUBSIDIRIES DE LA TORRE DE CLARAMUNT. TEXT REFS. </p><p>2 </p><p>I) DISPOSICIONS GENERALS </p><p>1.- Naturalesa, mbit territorial i temporal de les normes subsidiries. </p><p>Art. 1. Les Normes Subsidiries del planejament de la Torre de Claramunt, de la que s part aquesta normativa, tenen per objecte lordenaci urbanstica de la totalitat del seu terme municipal i dels nuclis urbans inclosos en el mateix. Art. 2. Dacord amb all previst a larticle 71.3 i 71.4 de la Llei del Sl, aix com a larticle 97 del Reglament de Planejament, aquestes Normes Subsidiries consten dels segents documents: </p><p> a) documents escrits: - memria informativa. - Memria justifivativa. - Normativa urbanstica i annexos. </p><p> b) documents grfics: </p><p>Srie IN: Plnols dinformaci 1.- Situaci general provincial 2.- Situaci comarcal 3.- Estat actual del terme municipal. Topografia i vegetaci. Vials i serveis pblics. Usos del sl. 4.- Torre de Claramunt - El Xar 5.- Pla de la Torre - Torre Baixa Ca lAnton. 6.- Vilanova dEspoia La Serra. 7. Pinedes de lArmengol </p><p>- Srie OR: Plnols dOrdenaci. 8.- Divisi bsica del sl segons els seu rgim jurdic. 9.- Qualificaci urbanstica del sl. 10.- Torre de Claramunt. 11.- El Xar. Torre de Claramunt. 12.- Pla de la Torre Torre Baixa Ca lAnton. 13.- Vilanova dEspoia La Serra. 14.- Pinedes de lArmengol. </p><p>Art. 3. Les determinacions contingudes en aquestes Normes Subsidiries obliguen per igual als particulars i a lAdministraci, en qualsevol de les seves personificacions. Tot i aix, aquestes no limiten les facultats que corresponen als diferents departament ministerials per a lexercici de les seves competncies institucionals; sempre que estiguin en concordncia amb lexposat al pargraf per precedent. </p><p> Art. 4. Les present Normes Subsidiries tindran un perode de vigncia de 4 anys (quatre anys) des de la seva entrada en vigor, al final del qual haur de procedir-se a la seva revisi o substituci per un Pla General dOrdenaci Municipal, segons si la dinmica del procs ho aconsells en aquell moment. </p></li><li><p>NORMES SUBSIDIRIES DE LA TORRE DE CLARAMUNT. TEXT REFS. </p><p>3 </p><p>Art. 5. Ser procedent la substituci de les Normes Subsidiries per un Pla General dOrdenaci del Municipi en el cas que, en el moment dexpiraci de vigncia daquestes o en un termini de temps ms breu es dons qualsevol de les segents circumstncies: </p><p> a) alteraci substancial sobre les pressions del creixement urb del municipi. b) Desequilibris en les hiptesis sobre variables bsiques com el treball, la renda, els </p><p>serveis o la poblaci. c) Saturaci de les 2/3 parts de les previsions que sobre el sl urbanitzables efectuen </p><p>aquestes Normes. d) Quan aix ho aconsellin disposicions urbanstiques de rang superior (Pla Comarcal, </p><p>Pla de Coordinaci Territorial, Normes Subsidiries dmbit provincial, etc.). 2.- El desenvolupament del planejament. Art. 6. 1) Correspon a la Corporaci Municipal de la Torre de Claramunt les competncies per al desenvolupament daquestes Normes. Els particulars podran redactar plans amb idntic objectius sense que la collaboraci que per aix faciliti el municipi vagi en detriment de les seves atribucions en ordre a la tramitaci i aprovaci de dits documents de planejament urbanstic. 2) El municipi, en lexercici de les seves competncies, procurar la major collaboraci amb els ciutadans en el desenvolupament de lacci urbanstica. 3) Les altres Administracions Pbliques podran intervenir en el desenvolupament dels elements o sistemes respecte dels quals tenen atribuda competncia. Art. 7. Els Plans, Projecte i qualsevol altre document urbanstic de desenvolupament daquestes Normes no podran contenir determinacions contrries a les mateixes. Tampoc podran modificar-les, ni tan sols amb compensacions o redistribucions que no alterin en la seva globalitat les determinacions de les Normes. En cap cas podran establir-se regulacions de parmetres o condicions dedificaci que donin lloc a una edificabilitat major que lassenyalada per aquestes Normes. Art. 8. En sl urb podran formular-se Estudis de Detall dels diversos sectors amb les finalitats assenyalades en la Llei del Sl, sense variar en cap cas les determinacions de les Normes ni incrementar laprofitament urbanstic privat o disminuir les rees destinades o afectades per a Sistemes. Ser objecte preferent dels Estudis de Detall la previsi o reajustament dalineacions i rasants i lordenaci de volums; seguint les determinacions que es contenen a les Normes Subsidiries, justificant degudament la procedncia de la seva formulaci i la idonetat de la figura de planejament. Aquestes Normes assenyalen totes aquelles situacions en qu es considera preceptiva la redacci dEstudis de Detall i la seva corresponent aprovaci prvia a lexercici de les facultats dominicals en all a qu es refereix a dit sl urb. Art. 9. En sl urbanitzable, aquestes Normes es desenvoluparan necessriament mitjanant Plans Parcials. Els terrenys compromesos en dita classificaci no podran urbanitzar-se sense la prvia aprovaci del corresponent Pla Parcial, ni edificar-se sense que, aprovat el Pla Parcial, es realitzin les obres durbanitzaci i sefectun les cessions gratutes i obligatries assenyalades per la Llei del Sl i per aquestes Normes. </p></li><li><p>NORMES SUBSIDIRIES DE LA TORRE DE CLARAMUNT. TEXT REFS. </p><p>4 </p><p> Art. 10. En sl no urbanitzable nicament podran tramitar-se Plans Especials de Millora del Medi Rural sense que en cap cas puguin donar lloc a ocupacions de carcter urb. Art. 11. 1). Els Plans Parcials contindran les determinacions previstes en la Llei del Sl , en les disposicions complementries i en aquesta normativa. 2). Podran complementar les previsions daquestes Normes per no modificar-les en el ms mnim, tal com disposa lart. 13.1 de la Llei del Sl. 3). Hauran dincorporar aquells sistemes generals inclosos en el sector i desenvolupin i contemplin les reserves dels sistemes locals en la proporci fixada pels estndards que aquestes Normes assenyalen a lefecte en cada cas i en el respecte a les altres determinacions que es fixen. Especialment hauran de tenir-se en compte les determinacions a qu es refereix lart. 13.2 de la Llei del Sl. 4). Aix mateix, determinaran els sistemes dactuaci i delimitaran els polgons en qu hagin de dividir-se el seu territori als efectes dexecuci del planejament. 5). Els Plans Parcials estaran integrats pels documents assenyalats a lart. 13 de la Llei del Sl i disposicions complementries. Art. 12. Per al desenvolupament de les previsions contingudes en aquestes Normes sobre sistemes generals, podran aprovar-se plans especials que continguin les determinacions necessries per a la seva execuci. Art. 13. Els Plans Parcials contindran els documents i determinacions previstes a la Llei del Sl. Art. 14. 1) Els Plans Parcials diniciativa particular hauran de contenir, a ms dels documents previstos a lart. 13.3 de la Llei del Sl i en aquesta normativa, els documents i determinacions previstos a lart. 53 de lesmentada llei. 2) Els compromisos a qu es refereix la lletra d) de lesmentat art. 53 es referiran com a mnim: a) A cessions gratutes i obligatries de terrenys dacord amb all previst a la Llei del </p><p>sl. b) A la realitzaci de les obres durbanitzaci en els terminis previstos al pla detapes, </p><p>que no podr ser superior a vuit anys. c) A la contribuci dels successius propietaris en ordre a la conservaci de la </p><p>urbanitzaci. 3) Els compromisos que contreguin els propietaris hauran dexpressar els extrem continguts a lart. 4rt de la Llei 9/1981 de Protecci de la Legalitat Urbanstica. 4) El procediment de tramitaci sajustar al disposat a lart. 6 de la Llei 3/1984 de Mesures dAdequaci de lOrdenament Urbanstic de Catalunya. </p></li><li><p>NORMES SUBSIDIRIES DE LA TORRE DE CLARAMUNT. TEXT REFS. </p><p>5 </p><p>2. Lexecuci del planejament. Art. 15. 1) per a lexecuci de les Normes en sl urb hauran de redactar-se els corresponents projectes durbanitzaci. 2) Excepte quan sexecutin directament els sistemes generals o algun dels seus elements o es tracti dactuacions allades, es delimitaran unitats o polgons dactuaci que permetran la justa distribuci dels beneficis i les crregues derivades del planejament. 3) El sistema dactuaci en els supsits regulats en aquest article ser el de compensaci. Art. 16 1) Lexecuci del planejament en sl urbanitzable requereix la prvia aprovaci del Pla Parcial corresponent. 2) En les rees aptes per a ser urbanitzades sinclour una decisi en sectors que haur dentendres com a unitats desitjables de planejament per sense carcter vinculant. Tot i aix, per, ladopci dmbits territorials diferents als sectors que es suggereixen per al desenvolupament del planejament mitjanant Plans Parcials dOrdenaci en sl urbanitzable, haur de raonar-se adequadament, tant a lobjecte dassegurar que el nou sector escollit constitueix una unitat coherent en el context de lestructura orgnica del territori, com a lobjecte de garantir la inclusi daquells sistemes que poguessin haver-se assignat al sector primitiu. 3) En el mateix Pla Parcial es procedir a delimitar el polgon o polgons dactuaci dacord amb el previst a lart. 13.4 de la Llei del Sl. 4) El sistema dactuaci preferent s el de compensaci. En tot cas, el sistema haur dassenyalar-se al propi Pla Parcial. Art. 17. Els polgons i unitats dactuaci hauran de comprendre, com a mnim, una unitat o zona, entenent per tal el sector de territori uniformement qualificat i diferenciat dels llindants per les seves diferents qualificacions o per sistemes generals, dacord amb el disposat a lart. 117 de la Llei del Sl. Art. 18. 1) Laprofitament a qu el propietari de cada finca te dret, ser el resultat daplicar a la seva superfcie el 90% de laprofitament mig del sector. 2) el 10% restant, amb el seu corresponent sl, ser de cessi obligatria i gratuta a ladministraci. La transmissi daquest sl es realitzar conjuntament amb les dems cessions obligatries i gratutes de terrenys i la seva localitzaci es fixar en els expedient de parcellaci o reparcellaci. 3) als efectes de la gesti i segons estableix la disposici transitria 1 de la Llei del Sl, sentendr que laprofitament mig del sector ser el que resulti del Pla Parcial dintre del seu propi mbit. Art. 19. 1) Els propietaris de terrenys que, formant part dalgun sector de sl urbanitzable i que per estar destinats a algun tipus de sistema general, no tinguin </p></li><li><p>NORMES SUBSIDIRIES DE LA TORRE DE CLARAMUNT. TEXT REFS. </p><p>6 </p><p>aprofitament, seran obligatriament compensats, quan no sapliqui lexpropiaci mitjanant ladjudicaci de la superfcie corresponent a laprofitament que resulti de laplicaci del 90% daprofitament mig del sector en qu es trobi incls. 2) A tal efecte, formaran part de la comunitat reparcellria o de compensaci en aquell polgon o polgons on hagin de ser compensats. Art. 20. 1) En el sistema de compensaci les cessions obligatries i gratutes de terrenys a lAjuntament, sefectuaran en aprovar-se el projecte de compensaci. 2). En el de cooperaci comporta, entre altres efectes, el de cessi de dret al municipi dels terrenys de cessi obligatria i gratuta. 3) En quant a les obres durbanitzaci sestar al previst a lart. 176 del Reglament de Gesti i la disposici transitria 8 de la Llei 9/1981 de Protecci de la Legalitat Urbanstica. Art. 21. 1) Els sistemes generals i les actuacions allades en sl urb, quan no sigui possible la delimitaci de polgons o unitats dactuaci que permetin la justa distribuci de beneficis i crregues entre els propietaris beneficiaris del planejament, sexecutaran mitjanant expropiaci forosa. 2) quan de lexecuci del mateix es derivin especials beneficis per als sectors colindants o prxims, lAdministraci actuant podr repercutir els costos, inclosos els dexpropiaci, a travs de les contribucions especials a crrec dels propietaris beneficiats. 3. Vigilncia del Planejament. Art. 22. En la vigilncia directiva o dadequaci del planejament als fins previstos, lAdministraci municipal atendr a promoure la revisi, quan es donin els supsits indicats en aquesta normativa. Art. 23. 1) en laspecte defensiu, lAdministraci municipal i els dems rgans urbanstics o de competncia en matria urbanstica, vetllaran pel compliment daquestes Normes Subsidiries exercint les potestats que a cadasc pertoquen. 2) Sadoptaran com a mesures defensives les segents: a) Suspensi dactes u obres. b) Invalidesa dactes contra Normes. c) Imposici de sancions. d) Responsabilitat patrimonial. Art. 24. La vulneraci del disposat en aquestes Normes Subsidiries tindr consideraci dinfracci urbanstica i comportar la invalidesa de lacte contra Normes, la imposici de sancions als autors i la responsabilitat patrimonial, si de la infracci derivs dany o perjudici, dacord amb lestablert a la Llei del Sl. </p></li><li><p>NORMES SUBSIDIRIES DE LA TORRE DE CLARAMUNT. TEXT REFS. </p><p>7 </p><p>Art. 25. Es decretar i portar a efecte immediatament la suspensi dobres que sexecutin sense llicncia o sense ajustar-se a ella. Art. 26. LAlcalde dispondr la suspensi dels efectes duna llicncia u ordre dexecuci i, conseqentment la paralitzaci de les obres iniciades al seu empara, quan el contingut de dits actes administratius constitueixi manifestament una infracci urbanstica greu. Art. 27. Sn responsables de les infraccions urbanstiques dexecuci dobres sense llicncia o sense ajustar-se al contingut de la mateixa, el tcnic director, lempresari, el propietari i el promotor. Art. 28. 1) La quantia de la multa es graduar en funci de la gravetat de la infracci, lentitat econmica dels fets, la reiteraci de linfractor i el grau de culpabilitat de cadascun dells. Tindran, en principi, el carcter de greu les vulneracions daquestes Normes que impliquin la parcellaci o la edificaci de terrenys objectivament inedificables, pels seus propietaris particulars, per estar afectes a sistemes generals. 2) La qualificaci i tipificaci de les infraccions urbanstiques, aix com limport de les sancions econmiques aplicables ser la definida a l...</p></li></ul>