NORMES GENERALS D’ESTIL PER A LES PUBLICACIONS DE ?· NORMES GENERALS D’ESTIL PER A LES PUBLICACIONS…

  • Published on
    21-Oct-2018

  • View
    212

  • Download
    0

Transcript

Societat Catalana d'Estudis Hebraicsfilial de l'Institut d'Estudis CatalansNORMES GENERALS DESTIL PER A LES PUBLICACIONS DE LA SCEHB Sumari 1. Introducci ............................................................................................................................. 1 2. Observacions sobre ls dalguns carcters ............................................................................... 2 3. Altres detalls sobre el format del text ....................................................................................... 2 4. Transliteraci i transcripci de lhebreu i del grec .................................................................... 2 5. Terminologia especfica dhebraisme ....................................................................................... 3 6. Smbols dels llibres de la Bblia i manera dindicar les referncies bbliques .............................. 4 7. Transcripci dels noms dels ordres i tractats de la Misn i el Talmud i manera dindicar les referncies misnaiques i talmdiques .................................................... 4 8. Altres abreviacions ................................................................................................................... 4 9. Bibliografia i referncies bibliogrfiques ................................................................................... 4 10. Majscules i minscules .......................................................................................................... 5 11. Apstrof .................................................................................................................................. 5 12. Cursiva.................................................................................................................................... 5 13. Versaletes ................................................................................................................................ 5 14. Altres ...................................................................................................................................... 6 1. Introducci Aquestes instruccions resumeixen i complementen les normes de lIEC contingudes en Josep M. Mestres (coord.), Criteris i altres materials per a la correcci i ledici de textos a lInstitut dEstudis Catalans (Barcelona, IEC, gener del 2006). Si escriviu amb el programa Microsoft Word, conv que fer servir les plantilles que podeu descarregar del web de la Societat Catalana dEstudis Hebraics (http://scehb.iec.cat/), apartat de Publicacions, pgina de la Revista Tamid, enlla del final de la pgina (http://scehb.iec.cat/ publicacions/revista-tamid/plantilles/). El format de larxiu informtic ha de ser preferentment: Microsoft Word en qualsevol de les seves versions, WordPerfect en qualsevol de les seves versions (solament si no feu servir carcters de transcripci o dalfabets diferents del llat) o b rich text format per a Windows. Consulteu al Comit Editorial la possibilitat de fer servir qualsevol altre format. Si no feu servir les plantilles indicades, escriviu amb espai interlineal 1,5 i lletra Times New Roman de 12 punts (en una de les ltimes versions si necessiteu carcters especials per a transcripci; si tot i aix us falten alguns carcters especials, poseu-vos en contacte amb els editors de la revista: scehb@iec.cat). Per a lhebreu podeu fer servir la mateixa famlia de lletra Times New Roman o b la famlia SBL Hebrew (la segona s necessria quan hi ha accents o quan la Times New Roman no presenta correctament la NORMES GENERALS DESTIL PER A LES PUBLICACIONS DE LA SCEHB 2 vocalitzaci). Desactiveu la partici de mots a final de ratlla: no partiu cap mot. Fixeu els marges superior i inferior en 2,5 cm i els marges esquerre i dret en 3 cm. 2. Observacions sobre ls dalguns carcters Cometes. Per a escriure citacions, pensaments, ttols darticles de revista o de captols de llibre, etc., es fan servir dentrada les cometes baixes: i .1 Cometes altes quan el text corresponent ja va dins de les cometes anteriors: i . Quan el text ja va incls dins dels dos tipus de cometes anteriors o per a expressar significats en contextos tcnics, cometes simples: i . En les bibliografies o referncies bibliogrfiques, les traduccions dels ttols sindiquen entre claudtors i cometes baixes. Gui. Per a marcar incisos o dilegs es fa servir el gui llarg o gui m: (Unicode 2014). Si us s ms cmode, podeu fer servir dos guionets seguits (--) que convertirem automticament en un gui llarg. Entre el gui i el text de lincs no hi ha dhaver cap espai; en canvi, el conjunt de lincs i els guions ha danar separat per espais de la resta del text; exemple: Senyors continu, excuseu-me de les meves sortides brusques... Espai fi. Per a separar els grups de tres xifres dels numerals quan es tracta de quantitats num-riques i no de nmeros dordre, es fa servir un espai fi (Unicode 2009) i no el punt. Per a escriure aquest espai fi fent servir els teclats Catal-U o CatTransU de qu es parla en la nota 1 cal prmer la combinaci Alt+punt, Espaiador; tamb podeu fer servir el codi , que en el moment de ledici se substituir automticament per lespai fi. Per exemple: 3259 sous. Per: lany 1999 (nmero dordre). 3. Altres detalls sobre el format del text No escriviu mai ms dun espai seguit. En lloc daix, feu servir el tabulador, la sagnia, les columnes, les taules... No repetiu retorns manuals per a comenar una pgina nova: feu servir el codi de pgina nova propi del programa. Les crides a les notes no han danar mai en cursiva ni en negreta, encara que el text on vagi la crida estigui en algun daquests tipus de lletra. Vigileu que els signes de puntuaci no quedin en cursiva o negreta pel fet de trobar-se al costat dun mot en cursiva o negreta; els signes de puntuaci han danar en el tipus de lletra del context. Escrivim un espai entre les inicials dels noms i entre els diversos elements acabats en punt duna abreviatura composta; per exemple: M. A. Pmies, p. ex.. 4. Transliteraci i transcripci de lhebreu i del grec El text hebreu, inclosos els noms propis, es transcriu segons la Proposta de transcripci de lhebreu en textos escrits en catal de lInstitut dEstudis Catalans; es pot consultar en lnia a partir de lenlla que hi ha en lapartat de Publicacions del web de la Societat Catalana dEstudis Hebraics, http://scehb.iec.cat. Tots els ttols de llibres i articles escrits en hebreu es transcriuen amb el sistema de transcripci rigorosa de lhebreu modern, excepte pel que fa al que ms avall es diu sobre els llibres bblics i els tractats de la Misn i el Talmud. Saplica aquesta norma tamb a obres molt difoses esmentades dins el text, com Zohar, Mine Tora, ulan Aru, etc. Laccent tnic en la 1. Per a escriure els carcters que no sn presents en el teclat fsic, el ms prctic s fer servir un controlador de teclat que permeti introduir fcilment tots aquests carcters en qualsevol programa de Windows (veg., p. ex., els teclats Catal-U i CatTransU en la pgina web http://www.b-j.cat/teclats). NORMES GENERALS DESTIL PER A LES PUBLICACIONS DE LA SCEHB 3 transcripci rigorosa noms es fa servir quan, en lescriptura de mots allats, conv cridar latenci del lector sobre la posici de laccent. Les sigles hebrees es transcriuen dacord amb el sistema de transcripci fontica rigorosa, tal com mostren els exemples segents: = RaMBaN (= rab Moss ben Nahman) = RaBA (= rab Salom ben Adret) = ha-aS (= els sis ordres de la Misn / del Talmud) = aZaL (= els nostres savis, de beneda memria) Es pot fer servir la transcripci simplificada en el cas dalgun autor conegut ms per la sigla hebrea o lacrnim catal que pel nom complet, com s el cas de Raix (rab Xelom Yishaq). Com a carcters de transcripci cal fer servir els corresponents carcters Unicode. Es poden escriure amb facilitat amb els teclats Catal-U o CatTransU del Windows, descarregables de la pgina web http://www.b-j.cat/teclats. Els noms propis bblics grecs es transcriuen tal com apareixen en la Bblia Catalana Interconfessional, 12a edici, Barcelona, 2008. Per a la transcripci del grec, el sirac i el copte es fan servir els criteris de: Facultat de Teologia de Catalunya, Facultat de Filosofia de Catalunya (URL) i Associaci Bblica de Catalunya, Llibre destil per a escrits de teologia i filosofia, Barcelona, 2008, p. 28-30. Per a la transcripci de lrab: Proposici sobre els sistemes de transliteraci i transcripci dels mots rabs al catal, en: Institut dEstudis Catalans, Documents de la Secci Filolgica, I, Barcelona, Institut dEstudis Catalans, 1990, col. Biblioteca Filolgica, nm. 19, p. 141-158. 5. Terminologia especfica dhebraisme Les llistes segents inclouen termes especfics dhebraisme que no han estat inclosos en el DIEC fins a la segona edici, i altres que no hi han estat encara inclosos per que han estat mpliament discutits entre un grup dhebraistes i havien estat proposats per a ser inclosos en la segona edici del DIEC.2 Mentre lIEC no els aprovi amb una forma diferent, es faran servir en la revista amb la grafia que aqu es proposa. a) Termes inclosos en la segona edici del DIEC: Nom de les lletres hebrees: lef, bet, gumel, dlet, he, vau, zain, het, tet, iod, caf, lmed, mem, nun, smec, ain, pe, tsade, cof, reix, sin, xin, tau. Nom dels mesos: nissan, iar, sivan, tammuz, av, elul, tixr, heixvan o b marheixvan, quisleu, tevet, xevat, adar, segon adar. Altres: halac, midraix. b) Termes no inclosos en la segona edici del DIEC: Nom dels mesos de lantic calendari: aviv, ziu, etanim, bul. Altres: agad, agdic -a, amorata, antitipus, asideu -a, cantilaci, eulgia (frmula de benedicci, etc.), exiliarca, gaon, halquic -a, hicsos, dix, ieixiv, luc -ana, madianita, marc -ana o b marci -ana o b marqui -ana (relatiu o pertanyent a lEvangeli segons Marc o a sant Marc evangelista), mate -ana, mezuz, micv, midrixic -a, nazireat, petr -ina, quetub, sicle, tannata. La terminologia (per exemple, gramatical) no inclosa en les llistes anteriors sescriu normalment en transcripci simplificada i en cursiva (per exemple, xev, quibbuts, xreq, tiqqun soferim, etc.). 2. Pere CASANELLAS I BASSOLS (dir.), Revisi de la primera edici del DIEC: mbits de Bblia i judaisme. Amb un apndix que cont les Normes per a ladaptaci fnico-grfica dels mots hebreus al catal, amb la colaboraci dEduard Feliu i Mabres, Agust Borrell i Viader, Joan Ferrer i Costa, i Armand Puig i Trrech, Barcelona, IEC, SCEHB, 2000. NORMES GENERALS DESTIL PER A LES PUBLICACIONS DE LA SCEHB 4 En el cas dels noms propis, es prescindeix de la cursiva ( p. ex., Peixitta). Sadmeten indistintament les formes Mixn i Misn (per cal fer servir la mateixa forma al llarg dun article). 6. Smbols dels llibres de la Bblia i manera dindicar les referncies bbliques Es fan servir els criteris de lAssociaci Bblica de Catalunya; vegeu el document Abreviacions o smbols dels llibres de la Bblia i manera dindicar les referncies bbliques: http://revistes.iec.cat/ tamid/AbreviacionsLlibresBiblics.pdf. 7. Transcripci dels noms dels ordres i tractats de la Misn i el Talmud i manera dindicar les referncies misnaiques i talmdiques Vegeu el document Normes dels ordres i tractats de la Misn i el Talmud http://revistes.iec.cat/ tamid/ReferenciesMisnaTalmud.pdf. 8. Altres abreviacions abans de Crist aC Antic Testament AT captol, captols c. circa ca. columna, columnes col. coordinador, coordinadors coord.3 desprs de Crist dC director, directors dir.3 editor, editors ed.3 foli, folis f. Nota del traductor N. del t.4 Nou Testament NT nmero, nmeros nm. pgina, pgines p. per exemple p. ex. sota s. vegeu veg. volum, volums v.5 volum, volums vol.6 El mot nota no sabreuja. 9. Bibliografia i referncies bibliogrfiques Conv que al final de larticle hi hagi la bibliografia completa, ordenada alfabticament, segons els criteris que trobareu en el document Normes per a la redacci de la bibliografia i les referncies bibliogrfiques: http://revistes.iec.cat/tamid/NormesBibliografia.pdf. En aquest document tamb sindica la manera de redactar les referncies bibliogrfiques en les notes. Aquests criteris estan basats en les Regles angloamericanes de catalogaci, 2a ed. rev. del 2002 i actual. del 2005 (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 2008), tal com es recullen i concreten en els Criteris i altres materials per a la correcci i ledici de textos a lInstitut dEstudis Catalans esmentats la nota 1 i en: Josep M. Mestres et al. Manual destil. La redacci i ledici de textos, 4a ed, Vic i Barcelona, Eumo, Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra i Associaci de Mestres Rosa Sensat, 2009, on podeu trobar ms detalls sobre el tema (cal tenir en compte, per, que en les 3. Entre parntesis, en les referncies bibliogrfiques. 4. Entre parntesis, desprs del punt final de la nota: text. (N. del t.). 5. Quan labreviatura va desprs de la xifra que indica el nombre de volums. 6. Quan labreviatura precedeix la xifra que indica el nmero del volum (o dels volums). NORMES GENERALS DESTIL PER A LES PUBLICACIONS DE LA SCEHB 5 publicacions de la SCEHB es fa servir la preposici en en lloc de la preposici a entre les dades de part de monografia i de monografia). 10. Majscules i minscules En catal: cbala, call, call Major, Corona catalanoaragonesa, la disputa de Barcelona, gueniz, gueniz del Caire, la Pennsula, la pennsula Ibrica, la plaa del Rei, Moss ben Nahman, tabernacle, temple, temple de Jerusalem. En angls: early Middle Ages, 13th century, eastern Mediterranean, High Middle Ages, later Middle Ages, 13th century. Els mots rabbi, professor, etc. precedint un nom propi sescriuen amb majscula inicial. En castell: Edad Media; noms dels dies de la setmana i dels mesos amb minscula inicial. En francs: bas Moyen ge, Juif (personne qui appartient au peuple juif, la communaut juive), juif (altres casos, per exemple: un juif pratiquant). En les transcripcions de lhebreu: seguim les mateixes normes que per al catal. En les referncies bibliogrfiques: Vegeu el document Normes per a la redacci de la bibliografia i les referncies bibliogrfiques, que es pot consultar en el web http://scehb.iec.cat, apartat de Publicacions. 11. Apstrof Larticle femen sapostrofa davant el nom de les lletres hebrees lef i ain, per no davant el nom de les lletres he i het : llef, lain, la he, la het. No sapostrofa la preposici de davant les abreviacions dels noms dels llibres de la Bblia, tenint en compte que sn smbols i que es poden llegir de ms duna manera. Per exemple, de Is = del Llibre dIsaes o b dIsaes. 12. Cursiva Les sigles corresponents a un enunciat que sescriu en cursiva per exemple, ttols dobres sescriuen en rodona: La REJ s la Revue des tudes Juives. Les lletres que van acompanyades de xifres van en cursiva, almenys en els casos segents: a) Indicacions dapartats dun text: Vegeu lapartat 3.4.a. b) Indicacions de pgines o columnes del Talmud: TB Megilla 31a. En un text en cursiva, per a remarcar una paraula fem servir la lletra rodona. Dins dun ttol dobra (que ja va en cursiva), fem servir les cometes simples. 13. Versaletes Sescriuen en versaletes: a) Els cognoms dels autors en les bibliografies i en les notes, sempre que a continuaci sindica la referncia de lobra. b) Les xifres romanes de segles i altres casos en qu la paraula que acompanya la xifra romana comena amb minscula (tamb si el text s en lletra cursiva). Exemples: el segle XIII, el segle XIII; per: Jaume I. c) El nom Senyor quan substitueix el tetragrama. NORMES GENERALS DESTIL PER A LES PUBLICACIONS DE LA SCEHB 6 14. Altres Cal indicar els anys amb totes les xifres, tamb en casos com 1969-1972 (no: 1969-72). Una citaci comenada per majscula a continuaci de dos punts porta el punt final abans de tancar les cometes. P. ex.: El colof no esmenta el traductor; noms diu: s acabat el tractat del regiment de la sanitat que va escriure el metge expert Arnau de Vilanova. Lloana a Du. Els textos en llenges altres que el catal es puntuen (incloent-hi ls de les cometes) dacord amb els criteris de la llengua corresponent. 19.07.2011 ltima revisi: 25.03.2013 /ColorImageDict > /JPEG2000ColorACSImageDict > /JPEG2000ColorImageDict > /AntiAliasGrayImages false /CropGrayImages true /GrayImageMinResolution 300 /GrayImageMinResolutionPolicy /OK /DownsampleGrayImages true /GrayImageDownsampleType /Bicubic /GrayImageResolution 300 /GrayImageDepth -1 /GrayImageMinDownsampleDepth 2 /GrayImageDownsampleThreshold 1.50000 /EncodeGrayImages true /GrayImageFilter /DCTEncode /AutoFilterGrayImages true /GrayImageAutoFilterStrategy /JPEG /GrayACSImageDict > /GrayImageDict > /JPEG2000GrayACSImageDict > /JPEG2000GrayImageDict > /AntiAliasMonoImages false /CropMonoImages true /MonoImageMinResolution 1200 /MonoImageMinResolutionPolicy /OK /DownsampleMonoImages true /MonoImageDownsampleType /Bicubic /MonoImageResolution 1200 /MonoImageDepth -1 /MonoImageDownsampleThreshold 1.50000 /EncodeMonoImages true /MonoImageFilter /CCITTFaxEncode /MonoImageDict > /AllowPSXObjects false /CheckCompliance [ /None ] /PDFX1aCheck false /PDFX3Check false /PDFXCompliantPDFOnly false /PDFXNoTrimBoxError false /PDFXTrimBoxToMediaBoxOffset [ 56.69292 56.69292 56.69292 104.88189 ] /PDFXSetBleedBoxToMediaBox true /PDFXBleedBoxToTrimBoxOffset [ 0.00000 0.00000 0.00000 0.00000 ] /PDFXOutputIntentProfile (None) /PDFXOutputConditionIdentifier () /PDFXOutputCondition () /PDFXRegistryName () /PDFXTrapped /False /CreateJDFFile false /Description > /Namespace [ (Adobe) (Common) (1.0) ] /OtherNamespaces [ > /FormElements false /GenerateStructure false /IncludeBookmarks false /IncludeHyperlinks false /IncludeInteractive false /IncludeLayers false /IncludeProfiles false /MultimediaHandling /UseObjectSettings /Namespace [ (Adobe) (CreativeSuite) (2.0) ] /PDFXOutputIntentProfileSelector /DocumentCMYK /PreserveEditing true /UntaggedCMYKHandling /LeaveUntagged /UntaggedRGBHandling /UseDocumentProfile /UseDocumentBleed false >> ]>> setdistillerparams> setpagedevice

Recommended

View more >