Memoria treball recerca

Embed Size (px)

Text of Memoria treball recerca

  • 1. APRENEM A TREBALLAR AMB UN BLOG LA ILLUSTRACILevoluci al llarg dels anys (finals s. XIX fins els nostres dies)2012 ILLUSTRADORS: CREADORS DE SOMNIS

2. NDEX CONTINGUT:INTRODUCCI (plantejament del tema):- Plantejament de la pregunta que mhe formulat per tal de portar a terme la mevainvestigaci.- Petit resum de lobjectiu personal daquesta investigaci.- Petit resum i justificaci del procediment utilitzat.- Justificaci de linters pel tema tractat (curta i entenedora).METODOLOGIA (procs que utilitzarem per dur a terme la recerca)DESENVOLUPAMENT (nus del tema):- Desenvolupament dels diferents elements del tema (estructura ordenada iequilibrada. Informaci ni molt extensa ni molt curta)- Definici- Context histric- Les illustracions:- Tipus de illustracionsCONCLUSINS (desenlla del tema)- Amb la investigaci mhe pogut respondre la pregunta inicial?- Resumeix les principals idees que responen la teva pregunta- Especifica possibles errors o limitacions- Opini personal- Valoraci del projecte de recerca (segons la pauta)BIBLIOGRAFIALa illustraci 3. INTRODUCCI (plantejament)Per comenar explicar els motius per els quals he triat aquest tema. Bsicament el tema de lesillustracions mha apassionat des de ben petita i vaig pensar que perqu el meu hobby no espodia convertir en el meu projecte de recerca. La illustraci segons el meu punt de vista s untema interessant a tractar ja que estem sempre envoltats dillustracions, sigui a nivell depublicitat, amb suports com ara la televisi (que aquestes solen ser molt ms complexes), fins ales ms simples illustracions que portem estampades a les nostres samarretes. Per ara adiferncia dabans, minteressa sota un altre punt de vista: per una banda t un motiu didcticperqu ara magradaria poder respondre els meus dubtes respecte aquest tema, s a dir cercar iobtenir nova informaci que fins ara no tenia o no mhavia parat a pensar en qestions mselaborades; I de laltra per un motiu personal, s a dir per poder enfocar aquesta informaci anous projectes personals de futur i daquesta manera tenir una bona base dinformaci respecteaquestcamp. Una vegada vaig decidir centrar-me en aquest tema mhavia de plantejar com ho conduiria iper on volia encaminar-lo. Per tal de dur a terme el meu projecte mhe posat com a objectiurespondrem tres preguntes concretes, daquesta manera marcar-me uns lmits ja que el tema dela illustraci s molt extens i difcil de concretar. Com que aix no s una cosa que ens ve denou, s a dir que generacions passades ja ho van inventat, la pregunta inicial que em vaigformular per engegar el treball de recerca va ser la meva necessitat de saber com es va iniciar elprocs de la illustraci, quan i per qu. Llavors vaig pensar que era important contrastar-ho ambels factors de la illustraci que tenim avui en dia, els havia daprofitar i ms tenint-los a labast,per tant sem va acudir de fer una explicaci de levoluci cronolgica dels canvis que haviatingut la illustraci en els darrers anys (finals del s. XIX- fins els nostres dies). Aix doncs, lespreguntes a les quals intentar donar resposta al llarg daquest projecte sn: Quina ha estatlevoluci de la illustraci al llarg dels anys? (Quan va comenar? Com ho va fer?) Quins factorshan fet que canvies? I finalment els canvis que shan incorporat, han aportat avantatges oinconvenients?. Seguint aquestes preguntes formulades icentrant-me en aspectes ms especfics ser molt ms fcilinvestigar.Lart s lexpressi de lnima que desitja serescoltadaLa illustraci 4. METODOLOGIA I PROCS DELABORACI Respecte a la informaci, les meves fonts seran majoritriament fonts de suport paper, s a dirllibres i la informaci que trobi lanir comparant entre diferents llibres, per tal de contrastar lainformaci (les referncies bibliogrfiques estaran totes plasmades en el seu respectiu apartat).Laltra font dinformaci ser Internet per poder extreuren imatges de les illustracions, perbuscar definicions rpidament de termes desconeguts, per poder contrastar informaci que nopugui quedar clara en algun llibre, per contactar amb les meves fonts dinformaci s a dir, ambla gent que far entrevistes (com ara lillustrador Roger Olmos de Canet de Mar que treballa anivell internacional com a illustrador de contes infantils i portades de llibres) i finalment lainformaci podr ser trobada en suport digital utilitzant el blog com a base.El treball de recerca el vaig iniciar fent-me un esquema previ per tal dorganitzar la informacii tot el que volia que entres dins la meva recerca, s a dir havia de seleccionar el que emproposava i si calia afegir continguts nous. El primer pas que vaig fer va ser anar a la biblioteca ibuscar els llibres que em podien aportar ms informaci sobre el tema que jo estic tractant,llavors amb els llibres que ja tenia a casa vaig comenar agrupar la informaci i a contrastar-laper tal de que fos ms verdica. Ara que ja tinc ms informaci que quan vaig comenar puccomenar a redactar els apartats que faran constar el meu treball.Primer cal que centri la informaci dins un marc histric i partint daquest marc anar avanantamb la presentaci, jo mhe marcat el meu marc a finals del s. XIX daquesta manera anaravanant i arribar fins els nostres dies. Una vegada hagi contextualitzat histricament el projecteiniciar el procs per introduir-me dins el cos del treball, s a dir el desenvolupament onintentar respondre les diferents preguntes formulades en el plantejament en formadexplicacions raonades amb termes menys genrics. Quan el procs de desenvolupament deltema hagi finalitzat extreure les idees ms importants que resumeixin millor les meves preguntes, els trets ms caracterstics del projecte i ser llavors quan jo pogu concloure amb dades verdiques i fer-ne una opini personal ms crtica.La illustraci 5. Els miralls serveixen per mirar-se la cara, lart serveix per reflectirlnimaDESENVOLUPAMENT DEFINICI:Per iniciar i endinsar-nos en el tema profundament cal conixer i entendre el terme illustraci,ja que ser una paraula que utilitzar freqentment al llarg de la memria. Segons el Diccionaride la llengua Catalana (Institut dEstudis Catalans) illustraci vol dir el segent:1 2 f. [FLL] [AF] [CO] Comentari, lmina, etc., amb qu sillustra un text, un llibre o un imprs. Isegons el diccionari de la RAE (Real Acadmia Espaola): 2. f. Estampa, grabado o dibujo queadorna o documenta un libro. Per la gent que es dedica a la illustraci i la gent del carrer nosap diferenciar belles arts i illustraci o illustrador de artista. s difcil donar un terme especfic.Tal i com va dir Benjamin Gadel, lartista crea una cosa prpia, intenta comunicar les sevesidees ms profundes, en canvi lillustrador intenta traduir els desitjos dun altre al mn creatiuper ning no li troba una definici solida llavors partim de la base que illustraci s un termemolt ampli. CONTEXT HISTRIC:La illustraci s un medi que lsser hum sempre hautilitzat per tal dexpressar tot all que passava al seuvoltant; sigues de caire religis,per representarsituacions quotidianes, persones emblemtiques,paisatges (...). En trobem les primeres mostres en eltranscurs histric anomenat: La Prehistria. En aquellapoca els nostres antecessors ja illustraven animals ipersones (duna manera simple) per tal de tenir sorten la vida i a les poques de cacera, com si es tractesduna espcia de ritual. Per la illustraci tal i com laconeixem avui en dia va comenar a finals del segle XIX(1870-1890). Es va iniciar degut a la necessitat devendre, s a dir que la illustraci es va iniciar tal i comens ha arribat avui en dia per mitj de la publicitat. La La illustraci 6. publicitat i la illustraci sempre han anat molt lligades ja que s una manera rpida i senzilladatraure a la gent i encara ms tenint en compte com a factor que el 45% de la poblaci aEspanya era analfabeta. En aquells temps la publicitat era transmesa a la gent del poble per viadels cartells publicitaris. Aquesta variant artstica, la que utilitza els cartells per una finalitatpublicitria sanomena El cartellisme el qual va arribar a grans masses per el que he esmentatanteriorment sobre lanalfabetisme. Aquest tenia una finalitat subliminal: impactar a la societat ia la vegada reflectir-la, i va ser molt ben reflectida durant la Primera Guerra Mundial i la GuerraCivil Espanyola.Per no va ser fins la dcada del 1940 que la illustraci no va fer el seu gran canvi degut alarribada daltres medis ms avanats com ara el cinema i ms tard la televisi seguidament deles noves tecnologies que es van incorporar a la nova llista de innovacions a finals del segle XX1970-1990). En referncia al segle XX puc dir que s el boom, s a dir que ser el punt que marcar elabans i el desprs de la illustraci. Vam passar de fer els cartells de la Guerra Civil a m a crearanuncis complexos incorporant-hi illustracions.Els anys 60 va ser lpoca que va experimentar un increment del consumisme, ja que lapostguerra va aportar molt dentusiasme i optimista fins llavors mai vist (Moviment hippie), onels adolescents volien tenir un llenguatge grfic visual que els identifiques. Era una nova etapaamb grans expectatives i les illustracions van ajudar a aquestes necessitats.Probablement els que van instigar aquest moviment van ser els Beatles perqu va ser un grupque va oferir a la cultura popular algunes de les seves imatges ms significatives, com ara laportada de Klaus Voorman per el CD Revolver (aquesta portada s creada a m i portada alordinador (collage)) i el seu emblemtic vdeo del single Yellow submarine tan colorit i enaquell temps amb aquella olor tant fresca i nova.LES ILLUSTRACIONS TIPUSTan les illustracions manuals com les illustracionspoden ser classificades en diferents tipus ja que no estracta del contingut sin la destinaci del contingut. Enaquesta part del treball nanomenar quatre (ja queaquesta memria, noms s lembri del gran treball derecerca)En primer lloc trobem les tant famoses illustracionsinfantils que a tots ens han marcat en un moment oaltre. Hi ha moltes nens i de moltes edats diferents pertant aquest apartat de les illustracions infantils s molt