Llibre dels Fets de Jaume I-MOLC

  • Published on
    28-Nov-2015

  • View
    29

  • Download
    8

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Llibre dels Fets de Jaume I-MOLC. Introducci al text.

Transcript

<ul><li><p>ruME, ICRONICAO LLIBRE</p><p>DE,LS FT,ITS</p><p>Edicbns 62 i *la C-aixa"LES MIIIORS OtsRES M LA UTERATURA CATALANA</p></li><li><p>Jaume IJaume I, nascut a Montpeller el 1208 i mort a Valnciael 1276, fou comte de Barcelona i rei d'Arag (1213-1276), de Valncia (1239-1276) i de Mallorca (1229-127 6\; i, tamb, fou I'autor del Llibre dels Fets del rei enJqume, una de les quatre grans crniques medievals. Ini-cialment, fou discutida la paternitat de Jaume I pel que faa la crnica que tracl.a de la seva figura i regnat, peroavui s unnimement admesa la intervenci del monarcaen la seva redacci. Possiblement l'ajudaren algunscollaboradors del seu seguici personal i. ms que es-criure-la, la degu dictar o en "compongu les sevesraons", com era habitual en les altes dignitats. Jaume I,en diferents passatges de I'obra, declara explicitamentque ell s I'autor de la crnica, per exemple, quan fa ladescripci d'lnnocenci ill: "E aquest apostoli, papa Inno-cent, fo el mellor apostoli: eue de la sa que feem aquestllibre en cent anys passats no hac tan bon apostoli en I'es-glsia de Roma." Confrrma, tamb, que es tracLa d'unaobra personal, la forma autobiografica de la crnica, ambel plural majesutic, com coffespon a la categoria del seuautor, pero, a voltes, amb la primera persona del singu-lar, que s'esmuny pel fet de tracLar-hi uns [emes relacio-nats amb la vida quotidiana del monarca. Contribueixen.alhora, a demostrar la intervenci directa del rei tant unsdetalls d'ordre personal i anecdtic com, tamb, el llen-guatge global de la crnica, que correspon com ha estatnotat, a la formaci idiomtica de Jaume I. Tota I'obraexhala, a ms, una voluntat de justificaci dels actes del</p></li><li><p>monarca, i hi trobem una cura especial a no esmentaraquells fets que poguessin perjudicar el seu valor perso-nal o I'habilitat diplomtica, com s'esdev, per exemple,amb el tractat de Corbeil.</p><p>La crnica de Jaume I ens ha pervingut en dos textosfonamentals, un de catald, I'esmentt Llibre dels Feits, iun de llat, un cnrt Lber gestqrum redacat I'any l3l 3pel dominic fra Pere Marsili, que confessa a la introduc-ci que tradu i ordend els relats en llengua vulgar sobreles gestes del Conqueridor que es conservaven a I'arxiureial. El manuscrit ms antic conservat del I lihre delsFeits fou acabat de copiar al monestir dc Poblet el | 7 desetembre de 1343 per ordre de I'abat l'onq de Copons,per s possible que hi hagus un text anterior. segura-menl. redactat entre | 3l 3 i 1327 .</p><p>Segons sembla, la conquesLa de Mallorca impulsJaume I a redactar la seva crnica, perqu la considercom un fet extraordinari: "s la mellor cosa que fu homcent anys ha"; per el que es destaca per damunt de tot sel carcter insular d'aquesLa conquesLa -reprs poste-riorment per Joan Maragall i Josep Lleonart-, un ca-rcter insolit dins la pennsula: "sr cosa meravellosa ales gesl.es que oiran que prengats terra e regne dins lamar, on Dus lo volc formar".</p><p>Semblantment a les tres altres croniques, El llihre delsFeits s'obre amb un pref,aci que, tant pel seu carcter mserudit -amb citacions llatines- com per la seva majorperfecci estilstica hi ha les vacil.lacions i repeti-cions que lrobem a la resta de la cronica- ha fet pensarque fou redacut per un personatge de cultura superior, ique s posterior a la mort del rei; Ferran Soldevila haapuntal el nom de Jaume Sarroca, bisbe d'Osca.</p><p>El contingut de la crnica, prpiament diLa. es pot di-vidir en quatre parts, i hom ha proposat I'any 1244 i lalocalitat de Xtiva per a la redacci de les dues primeresque comprenen des del capitol 2 al 327 . [a primera part,que narra uns fets esdevinguts entre 1208 i 1228, es te-nyeix d'una certa imprecisi en tractar d'esdevenimentsreculats en el temps: I'engendrament gairebe miraculsde Jaume I, la mort del seu pare Pere el Catlic a Muret,les lluites internes d'Arag i el casament del rei, gaireMun infant, amb Lionor de Castella. En canvi. la segona</p><p>II</p><p>II</p></li><li><p>part s molt minuciosa i precisa, perqu evoca uns fetsrecents, esdevinguts entre 1228 i 12402 la guerra d'Ur-gell a favor de N'Aurembiaix, les conquestes dels regnesde Mallorca i de Valncia, i el sojorn del rei a Montpe-ller.</p><p>La tercera i quarta part foren redactades, probable-ment, a Barcelona, l'any 127 4; la tercera s, novament,poc minuciosa a causa de la seva gran condensaci ja quevint-i-tres anys ( 1242-1265) sn tractats en poques pgi-nes i narra, principalment, els problemes amb Alfons deCastella i les campanyes contra els sarrains rebels de Va-lncia. La quarta part torna a ser de gran precisi perqurecull uns fets ms recents (1265-1276): les campanyesal regne de Valncia. la guerra de Mrcir...; vrSefil-blantment, els ltims captols que narren la malaltia quedesembocaria en la mort de Jaume I foren redactats peralguna altra personalitat en voler incorporar la mort delmonarca a la crnica.</p><p>D'entre els lrets que hom ha subratllat de la crnicadel Conqueridor hi excel.leixen la seva religiositat, itamb la bel'licosiLat, perqu el rei era un hbil estrateg.Destaca, igualment, el seu to pic que prov en bona partde les fonts joglaresques d'on deriven alguns passatges dela crnica, b que tamb pot provenir del fet que el rei de-via conixer I'epopeia novellesca. Al costaL d'aquests as-pecLes, cal remarcar la importncia de detalls de la vidaquotidiana del monarca i, de retop, del seu temps, inclo-sos, tamb . ala Crnica. Tots aquests aspectes fan que laCrnica tingui un gran inters alhora com a documenthistoric i l i terari.</p><p>Del seu estil ha dit Ferran Soldevila que s lent, comcorrespon a qui es delecta explicant, "simple i ingenu delqui t una nima sense gaires complicacions, del qui ex-plica de paraula, ms que no escrivint, com en una con-versa, i per aixo no es preocupa gaire de l'ordre, ni d'evi-tar repeticions"; tanmateix, en alguns passatges el seu au-tor arriba als registres ms subtils: "l 'al la poesia, el pate-tisme o la tendresa".</p><p>C. A .</p></li><li><p>NOTES AL MARGE DE LA CRONICA</p><p>En el pargraf 108 del Llibre del Feits, Jaume I inse-reix aquesta frase, relativa al consell que, a propsit delsanuncis de passatge del rei de Tunis a I'illa de Mallorca,els nobles que l'acompanyen i els prohoms barceloninsdonen al rei d'esperar altres flovS: "No ens sembla quebon consell sia aquest per a ns ni per a la Lerrai car lamellor cosa que fu hom cent anys ha, volc Nostre Se-nyor que ns la fessem quan presem MallorquS: , pSDus la ens ha donada, no'n la perdrem per perea ne percoardia, car ns hi volem sser a I'acrrer". I per reblarms la seva decisi, desprs de citar dins tres setmanes aSalou els nobles calalans que foren amb ell a la presa deMallorca i la seva mainada d'Arag, declara terminant-ment: "que ms nos valdria pendre la mort esLant en Ma-llorques, que si ns la perdiem per nostra colpa: e sapiatsque no la perdreffi, e coneixeran Dus e hmens queno romandr en ns". I afegeix: "E en aquella maneramateixa com ho diguem de paraula, ho complim defeit".</p><p>En aquest passatge veiem l'origen de la decisi reial dedeixar un llibre en qu consts aquesta "mellor cosa quefeu hom cent anys ha" per voler de Du i precisamentque la fes ell: el rei Jaume. I- resta, tamb important, hiser posada perqu ja l'obra haur estat empresa.Aquesta frase exposa la jerarquia dels esdeveniments enl'nima del rei Jaume: n's la determinant psicolgica.L'excepcionalitat de la gesta, que li confereix la primacia</p></li><li><p>entre les gestes del Conqueridor, s, per, tamb procla-mada en altres frases contingudes en el Llibre dels Feits,dites pel rei mateix o per altres personatges. I s, sobre-tot, la condici insular del regne conquerit o per conque-rir, all que el fa tant i tant excepcional, aquella condiciinsular que Maragall recollia, gaireb literalment, delsllavis del rei, en recollir-la de la crnica:</p><p>"Tinc un regne soltre el marcottl no el t cap rei a Espa,t-t'a".</p><p>Ja en I'episodi de Pere Martell, a Tarragona, que haestat a tort posat com a punt de partenga de la iniciativade la conquesta (perqu en data precedent el rei ja haviafet al.lusi al projecte expedicionari) quan els barons, en-tusiasmats per les paraules del cmit, s'adrecen al rei, perproposar-li que els dugui a la conques[a. fonamenten laproposta en dues oIlS: "la primera", diuen, "que vs envalrets ms e ns; I'altra que ser cosa meravellosa a lesgents que oiran aquesta conquesta, que prengats terra eregne dins en la mar, on Dus lo volc formar". I en lareuni secreta que, a Barcelona, t el rei amb els nobles,abans que amb I'arquebisbe i els bisbes, el comte d'Em-pries insisteix en la frase i sost que, grcies a llur ajudaels nobles ca[alans retrobaran la bona anomenada quellur conducta els havia fet perdre: "que el pretz que ha-vem perdut, que el cobrem, e en esLa manera lo cobra-rem, si vs prenets un regne de sarrai'ns, ab ajuda de ns,que sia dins mar." "E ser", afegeix, ..lo mellor feit quecrestians feessen cent anys ha."</p><p>Encara I'endem, en la reuni de la cort general, aBarcelona mateix, Guillem de Montcada, prenent la pa-raula pels nobles, abans que els clergues i els ciutadans.[orna a evocar "aques[ feit de qu vs nos havets parlat,de conquerir lo regne de Mallorques, qui s dins mar", iafegeix: "que us ser major honrament que si en conque-rits tres en r.erra". (9 50)</p><p>Encara, trobant-se en el setge de Borriana, davantI'opini de I'infant Ferran i altres nobles aragonesos, queli aconsellen d'abandonar I'empresa, el rei Jaume. recor-dant el b i la merce que Du li va fer en el seu jovent i</p><p>l0 que "en nostra ninea hajam pres un regne que s sobre</p></li><li><p>mlr", no pot avenir-se que ara li aconsellin de llevar elsel.ge d'un "llogar an vil com aquest, que no s majord'un corral" ( 167)</p><p>I en la commovedora escena del comiat, quan, desprs.de la conquesta i dels catorze mesos d'estada a I'illa,Jaume I reuneix consell general, "go s, tots los cavallerse tots los pobladors qui eren en Mallorques", i els adregala paraula, no pot, en el seu parlament, mancaf-hi lafrase consabuda, gaireb tal com la imitd Maragall enL'estimada dc don Jauntet "Car creats en bona fe que nohaur sa del mn, de dia ni de nuit, que la major partidadel nostre pensament no sia de vosaltres; </p><p>, pus Dus nosha feita tanta de grdcia que ens lia donat regne dins mar,o tlue anc rei d'Espan'a no poc acsbar, e que hajam nsaqu edificada esglsia de nostra dona Sancta Maria, etantes ah.res que n'hi haur, que sapiats que no us desem-parar, ans per ma ajuda e per ma persona sovent e me-nut nos veurets e ens haurets".</p><p>I acaba escaientment i commovedorament el passatge,amb el que hem qualificat altres vegades d"'el plor delsherois"; seguit aquest cop de "la decisi dels herois":</p><p>"E ploram ns: e ells preseren llur comiat. E, quanhaguem estat una pega ns e ells, que no podem parlarper la dolor que haviem, dixem-los que els lleixarem percap en Bernat de Sancta Eugnia, e que feessen per ell aixcom farien per ns, e si res oem de neguna part d'estolque sobre ells vingus, que ns hi acorrerem de nostrapersona." ( f 105).</p><p>FinalmenL, quan Jaume I enfoca la conquesta de Va-lncia, Don Blasco d'Alag, que s al costat d'ell en elconsell, ensems amb el mestre de I'Hospital, que acaba defloIl&amp;f :</p><p>- Snyer, diu, pus Du vos ha tan ben guiat el feit deMallorques, e en aquelles illes no comengarets vs nins deg, en aquell regne de Valncia, qui ha estat decara tots temps e de front al vostre llinatge, e tots tempsha punyat d'haver aquell...?</p><p>I aleshores Don Blasco, girant-se cap al rei, li diu, totreprenent la imatge de la conquesta damunt la mar.</p><p>- Senyor, ver diu lo Maestre de I'Espital, que, puspart mar vos ha Du dat conquerir, que a lo que est a laporta del vostre regne que ho conquirats. E s la millor I I</p></li><li><p>terra a la pus bella del mn...", afegeix, Lol. referint-se alregne de Valncia.</p><p>Perd aixo ja se surt dels limits d'aquest apartat.</p><p>La redacci de la Cronica del rei Jaume I, tal com haarribat fins a nosaltres porta un prefaci o prleg. que co-ffiehQr: "Retrau mon senyor senL Jaume, que fe sensobres morLa s", o sia la paraula que, en llat, diu:"Fides, si non liabet opero, morlue esl".</p><p>Aquesta s la primera ciLa erudita que trobem al llargdel dit prefaci i, podem dir, al llarg de la crnica. Perdconv fer observar que les cites erudites, en aquest pre-faci, sovintegen molt ms que al llarg de la resta del Ll-bre : un primer motiu perqu ens aparegui amb un carc-ter diferent que la resta, i que comenci a fer nixer en no-saltres la sospita que no s obra de la mateixa m que lamajor part de la resta. Igualment, crida l'atenci una msacurada construcci, sense les vacillacions i repeticionsque trobem en allres passatges, tampoc sense les incohe-rncies que hi llisquen algun cop. En rSUrIl: que es tractadiun escrit d'un nivell erudit superior al que s usual enl crnica.</p><p>Ens trobem, doncs, en presncia d'un prefaci escritper un altre aul.or que el del Llibrc dels Feits del'yei EnJacme? D'un prefaci com tants se n'escriuen, redactat aposteriori, desprs d'existent ja l'obra i tot tenint-la encompte? Perqu s el cas que I'autor d'aquesta pginanica demostra conixer el context de la crnica i nodeixa de fer-hi algunes referncies. I al mateix temps nosembla que es tracti de l'autor del Llibra, que, tot posantuna cura especial en el prefaci. hagi pogut superar-se.No, s el carcter el que s diferent. I tamb l'erudici,tot i que I'autor del Llbre (i aquest fet no s'oposa, ans alcontrari, que en sigui el rei Jaume) tamb es complau amostrar al llarg de I'obra, b que ms excepcionalment,la seva erudici.</p><p>S'ha parlat molt de la possibilitat que l'aulor del Llibredels Feits hagi estat el bisbe d'Osca, Jaume Sarroca. Vacomengar per parlar-ne En Manuel de Montoliu, en un</p><p>l2 article dels primitius 6sludis Romanics (vol. II); va se-</p></li><li><p>guir, donant-li la ra Joaquin Miret i Sans, en el seu /ti-nerari de Jqume / (1918), basant-se en el fet que el sa-crista-bisbe constituia el personatge, que, apareixentforga en el seguici del rei, era el ms indicat per haver-loseguit tambe en la narraci de la cronica. Desprs han es-ut sovint fetes al.lusions a la possible paternitat de JaumeSarroca, la darrera en un article de Joan Ainaud, apare-gut recentment en un dels darrers nmeros de la segonasrie d'Estudis Romanics, en el vol. I dels Estudis dedi-cats a Jordi Rubi.</p><p>En general, respecte a aquesta paternitat Jaume Sar-roca, com tamb respecte la de Bernat Vidal, insinuadaper Llus Nicolau d'Olwer, ens hem mostrat una micaescptics: "Aquestes paternitats -hem dit en ms d'unaocasiF- no han estat conhrmades per proves suhcients ino han passat d'hiptesis i conjectures ms o menys ar-riscades". Pero ara no es tracta de la redacci del conjunto d'una bona part de la cronica, sin d'un prefaci nogaire llarg. Evidentment, podra tractar-se de l'obra d'undels dos. I ms aviat ens decan[ariem per Jaume Sarroca.Les raons que militaven a favor d'ell com a eventual au-tor. militarien amb ms de motiu en el cas concret delprefaci. All que, en tot cas, es presenuria com un fetd'impossible compatibilitat fora que fos autor de totesdues coses alhora: del prefaci i de la resta o la major partde la crnica. I posat a resoldre. em decanaria ms aviatenvers una dualitat en aquesta forma: el prefaci com aobra del bisbe Sarroc...</p></li></ul>