Llegir per parlar, llegir per aprendre. Activitat 62: Homes i Bèsties

  • Published on
    30-Jan-2017

  • View
    320

  • Download
    8

Transcript

EspecialSant Jordi201662Llegir per parlar, llegir per aprendrePARLEULLEGIUHomes i bstiesAbans de llegirHaveu sentit a parlar de Ramon Llull? Sabeu que aquest any se celebren els 700 anys de la seva mort? Comenteu el que sabeu del personatge. Si no el coneixeu, consulteu la informaci per preparar la lectura i imagineu com devia ser i laspecte que tenia.Hi ha qui pensa que els autors clssics, que van viure molt de temps abans que nosaltres, sn antiquats. Qu en penseu? Creieu que un autor de fa set segles encara ens pot dir coses que connectin amb la nostra vida? {Conversa{{Desprs de llegir{321Les faules atribueixen als animals qualitats humanes. Quines qualitats sassocien tradicionalment al lle o a la guineu? I a altres animals que se us acudeixin?576Llull valorava la intelligncia, la capacitat per convncer els adversaris amb la ra, per damunt de la fora. Com es posa de manifest aix en la histria que heu llegit? I, vosaltres, qu en penseu? Compartiu la frase feta que diu que parlant, la gent sentn? Expliqueu alguna experincia personal en qu hgiu resolt un problema dialogant amb una altra persona.Desprs de llegir aquesta histria, heu canviat la vostra opini inicial sobre la lectura de les obres dautors antics? Ha canviat la vostra idea sobre Ramon Llull? Si heu llegit altres autors dels que es consideren clssics, us han agradat? Si us han agradat, digueu per qu. Si no, quin s el tipus de literatura que us agrada ms? Teniu un llibre de capalera, daquells que porteu a la maleta sempre que aneu de viatge?Ramon Llull va viure al segle xiii. Qu en sabeu de ledat mitjana? Potser heu llegit novelles histriques o heu vist pellcules com El nom de la rosa. Us hauria agradat viure en aquesta poca? Enumereu les diferncies que hi trobeu amb el mn actual.Quins sn els arguments del Bou i de la Guineu en favor dun o altre candidat? Qui us sembla que s ms convincent?Com creieu que acabar la histria? A qui escolliran rei, al Lle o al Cavall?4En el Llibre de les bsties Ramon Llull se serveix dels animals per escenificar comportaments humans, els que li semblaven propis de les corts reials del seu temps. Trobeu alguna relaci entre aquesta histria i la poltica actual? Us sembla que la humanitat canvia amb el temps o que la condici humana s ms aviat inalterable?En una bella plana, per on passava un bell rierol, hi havia gran quantitat de bsties salvatges que volien elegir rei. Es va acordar per majoria que el Lle fos rei, per el Bou sopos molt fortament a aquella elecci i digu aquestes paraules:Senyors, a noblesa de rei conv bellesa de persona i que sigui gran i humil i que no causi dany a la seva gent. El Lle no s una bstia gran ni s bstia que visqui dherba, sin que menja bsties. El Lle t una veu i una paraula que a tots nosaltres ens fa estremir de por, quan crida. El meu consell s que elegiu el Cavall com a rei, perqu el Cavall s bstia gran i humil; el Cavall s bstia lleugera i no t semblant orgulls ni menja carn.Molt va plaure al Crvol i al Cabirol i al Molt i a totes les altres bsties que viuen dherba all que deia el Bou, per la Guineu savan a parlar davant de tots i digu aquestes paraules:Senyors va fer la Guineu, quan Du va crear el mn, no el va crear amb la intenci que lhome fos conegut i estimat, sin que ho va fer perqu ell fos conegut i estimat per lhome; i segons aquesta intenci, Du volgu que lhome fos servit per les bsties, encara que lhome visqui de carn i dherbes. I vosaltres, senyors, no heu de fer cas de la intenci del Bou, que no estima el Lle perqu menja carn, sin que heu de seguir la regla i lordenana que Du ha donat i posat en les criatures.De laltra part intervingu el Bou, amb els seus companys, contra les paraules de la Guineu i digu que si ell proposava que el Cavall fos rei, que menja herba, era clar que ell i els seus companys tenien dreta intenci en lelecci del rei; i que si tinguessin falsa intenci no dirien que el Cavall, que menja lherba que ells mengen, fos rei. I ells no havien de creure el consell de la Guineu en lelecci del rei, car la Guineu prefereix que el Lle sigui rei perqu viu de les romanalles que deixa el Lle quan ha menjat la presa que ha caat, que no fan per a la seva noblesa.Tantes paraules hi va haver duna part i de laltra que tota la cort es torb i lelecci qued entrebancada. Ls i el Lleopard i el Linx, que tenien lesperana de ser elegits rei, digueren que la cort sajorns fins que haguessin determinat quina bstia era ms digna de ser rei. Homes i bstiesLecturaLlull, Ramon. Llibre de les Bsties. Versi moderna de Miquel Desclot. Barcelona: Proa, 2015. (A Tot Vent; 642)Preparaci de lactivitat Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura. Direcci General de Poltica Lingstica del text de la lectura Miquel Desclot i editorial ProaDisseny Carol van WaartActivitat elaborada per Eugnia GisbertDL B 10416-2016www.gencat.cat/llenguawww.cpnl.cat Llegeix el text de lectura diverses vegades i preveu les dificultats que pot tenir. Consulta lapartat Informaci per preparar aquesta lectura que trobars tot seguit. Obtindrs informaci sobre lautor o el tipus de text que es presenta. Al final daquesta pgina hi ha un apartat amb enllaos a webs on, si ho vols, pots ampliar informaci. Recorda que entre tu i laprenent heu de compartir un codi per quan calgui fer evident algun error durant la lectura. s important respondre totes les preguntes de lapartat Abans de llegir.Per fer la lectura amb laprenent segueix les pautes que es donen en el document de presentaci del material (http://www.gencat.cat/llengua/llegirperparlar).Recorda que lobjectiu s llegir en parella i fer conversa a partir de la lectura.INFORMACI PER PREPARAR AQUESTA LECTURA Enguany fa 700 anys de la mort de Ramon Llull (1232-1316), escriptor, filsof, teleg i mstic mallorqu. Per aquest motiu el 2016 se celebra lAny Llull. Llull va ser un autor molt prolfic: va escriure ms de 250 obres, en catal, llat i rab. Tot i no haver tingut formaci acadmica, va ser el primer descriure filosofia en una llengua diferent del llat. Va idear un sistema lgic que servs de base a tot el coneixement del seu temps, sistema que va influir en Nicolau de Cusa, Giordano Bruno i Leibniz. Per difondre el seu pensament, va fer servir tota mena de gneres literaris: novelles, contes, poesia, proverbis, i es va entrevistar amb reis i papes. s un dels personatges ms rics, i alhora ms inclassificables, de ledat mitjana europea.El fragment que llegireu pertany al Llibre de les bsties, que forma part del Llibre de meravelles. Es tracta duna faula que reprodueix en el mn animal els comportaments i vicis de la poltica del seu temps, amb una voluntat crtica. La Guineu, ambiciosa i astuta, es guanya la confiana del rei dels animals i el manipula per aconseguir els seus objectius. DURADA DE LACTIVITAT 1h.Ampliaci de la informaciPodeu consultar la pgina oficial de lAny Llull:http://anyllull.catSi voleu saber ms sobre Llull i fer altres activitats, no us perdeu aquest web:http://enllullat.cat/ramon-llull/Tamb podeu escoltar canons compostes a partir de poemes de lautor:http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Poeta?autor=133PARLEULLEGIU