L'horticultura ecològica a Mallorca

  • Published on
    18-Jun-2015

  • View
    3.854

  • Download
    11

Embed Size (px)

Transcript

Lhorticultura ecolgica a MallorcaAutor: Miquel Serra Sans Fotograes: Arxiu del CBPAE Collaborador: Jaume Ramon Nadal

Consell Balear de la Producci Agrria Ecolgica

NDEXPresentaci Introducci 1. Cultiu de la tomtiga 1.1. Exigncies en el clima i el sl 1.2. Tcniques de plantaci 1.3. Associacions 1.4. Plagues i malalties 1.5. Planter 1.6. Cultiu de tomtiga de ramellet a la seca 1.6.1. Conservaci de la tomtiga de ramellet 2. Cultiu de la patata 2.1. Exigncies en el clima i el sl 2.2. Tcniques de plantaci 2.3. Plagues i malalties 2.4. Associacions 2.5. Recollecci 2.6. Conservaci i preparaci de les patates 3. Cultiu de la lletuga 3.1. Exigncies en el clima i el sl 3.2. Tcniques de plantaci 3.3. Plagues i malalties 4. Cultiu de la pastanaga 4.1. Exigncies en el clima i el sl 4.2. Control de la vegetaci adventcia 4.3. Tcniques de plantaci 4.4. Plagues, associacions i rotacions 5. Cultiu del pebre 5.1. Exigncies en el clima i el sl 5.2. Tcniques de plantaci 5.3. Associacions, plagues i malalties 5.4. Material vegetal. Varietats 6. Cultiu de lalbergnia 6.1. Exigncies en el clima i el sl 6.2. Tcniques de plantaci i poda 6.3. Plagues i malalties. Associacions 7 9 20 20 21 24 25 26 27 29 30 30 31 33 34 34 34 36 36 37 40 41 41 42 44 44 45 45 45 48 49 51 51 52 53

EDITA: Conselleria dAgricultura i Pesca IMPRIMEIX: Grques Rubines Dipsit Legal: PM 1937-2007 ISBN: 978-84-690-6761-1

3

7. Cultiu de la ceba 7.1. Exigncies en el clima i el sl 7.2. Tcniques de plantaci 7.3. Recollecci i conservaci 7.4. Producci de grells 7.5. Cultiu de porros 8. Cultiu de lall 8.1. Exigncies en el clima i el sl 8.2. Sembra i manteniment del cultiu 8.3. Recollecci 8.4. Altres aprotaments 8.5. Rotacions i sanitat vegetal 9. Cultiu del moniato 9.1. Exigncies en el clima i el sl 9.2. Tcniques de plantaci 9.3. Planter. Varietats 10. Cultiu de la mongeta 10.1. Exigncies en clima i el sl 10.2. Preparaci de la terra. Sembra i manteniment 10.3. Material vegetal 10.4. Plagues i malalties 10.5. Associacions 11. Cultiu de la col 11.1. Exigncies en el clima i el sl 11.2. Tcniques de plantaci 11.3. Material vegetal 11.4. Associacions 11.5. Control de plagues 12. Cultiu de la sndria 12.1. Exigncies en el clima i el sl 12.2. Tcniques de plantaci 12.3. Malalties 12.4. Collita 12.5. Rotaci i associacions 12.6. Varietats 13. Cultiu del mel 13.1. Exigncies en el clima i el sl 13.2. Adob 13.3. Plantaci i manteniment 13.4. Recollecci 13.5. Cultiu del mel a la seca 13.5. Varietats autctones

54 54 55 57 58 58 59 59 59 62 62 62 63 63 63 65 67 67 68 71 72 72 73 73 74 75 76 76 77 77 77 78 79 79 79 80 80 81 81 83 83 84

14. Cultiu de la taperera 14.1. Exigncies en el clima i el sl 14.2. Reproducci i plantaci 14.3. Manteniment 14.4. Poda 14.5. Plagues i malalties 14.6. Recollecci 14.7. Diferents aprotaments 14.8. Varietats 14.9. Situaci actual de la taperera 15. Cultiu del cacauet 15.1. Preparaci del terreny i sembra 15.2. Reg i manteniment 15.3. Recollecci i conservaci 15.4. Control de plagues 15.5. Situaci actual 16. Cultiu del ciur 16.1. Exigncies en sl 16.2. Preparaci del sl i sembra 16.3. Recollecci 16.4. Rotacions 17. Cultiu de la ruca 17.1. Sembra i aprotament 17.2. Plagues 18. Cultiu dalfabeguera Bibliograa Annexos

87 87 88 90 90 90 91 92 93 93 95 95 95 96 96 97 98 98 98 100 100 101 101 102 103 104 107

4

5

PRESENTACI

PRESENTACILagricultura ecolgica s una realitat a les nostres Illes des de fa una srie danys. Lany 2006 el nombre dinscrits en el Consell Balear de Producci Agrria Ecolgica (CBPAE) va assolir la xifra de 428 operadors i 18.840,6 hectrees per al conjunt de les Illes Balears. En percentatge de superfcie de conreu, les Balears se situen dins les primeres comunitats espanyoles. Present al camp i al comer de cada vegada ms, el producte ecolgic ja ocupa un espai a tots els mbits de producci i consum. Aix i tot, s necessari seguir fent feina per arribar a tothom. Ats que estam parlant dun model agrcola bastant recent, encara que t com a mirall lagricultura del passat, s necessari insistir que queda molta feina per endavant: millorar laccs del consumidor al producte ecolgic, agilitzar els canals de distribuci, fomentar res i trobades, i continuar la formaci tcnica dels pagesos. Dacord amb aquesta lnia, i en coordinaci amb el Consell Balear de la Producci Agrria Ecolgica, la Conselleria dAgricultura i Pesca ha preparat el llibre Lhorticultura ecolgica a Mallorca. Vol ser una guia, tant per als pagesos professionals com per als hortolans de caire domstic, en qu, espcie per espcie, es descriguin les tcniques de cultiu, les labors del sl, el control de plagues i malalties, etc. apropant els dos extrems de la producci agrcola: pags i consumidor. Aquests consells els poden seguir de forma completa o b puntualment practicants tant de lagricultura ecolgica com de la convencional. s el mateix, perqu al nal el que ens ha dinteressar s anar cap a una feina que respecti el medi i ofereixi un producte sa i de qualitat. Conselleria dAgricultura i Pesca

7

INTRODUCCI

INTRODUCCILa prctica de lhorticultura est molt arrelada a totes les terres de Mallorca des de molts anys enrere, i hi comprn tots els nivells despecialitzaci: del petit hort multidivers i domstic, ns al monocultiu forat dins hivernacle, passant per lhort semiextensiu associat a altres cultius. Per tant, es troba present dins tot lmbit agrcola insular. La nalitat primera de lhorticultura era abastar de verdura la casa, i molt prest en constitu una font dingressos. Com tota la resta de cultius presents a lilla, cada zona ha esdevingut, per les seves condicions climtiques i edques, singularment adequada per al treball dunes espcies. Aix ha dotat aquests indrets duna cultura popular associada que els ha fet nics. Tant s aix que, avui mateix, tothom sabria situar sobre un mapa de Mallorca all on es dediquen a la patata, al pebre de tap de cort o als melons a la seca.

La diversitat de cultiu s un dels pilars bsics per a la sanitat agrcola

9

LHORTICULTURA

ECOLGICA A

MALLORCA

INTRODUCCI

I no obstant aix, no ha estat ns fa poc que sha descuidat el coneixement del policultiu dhorta, en el qual sobserven diverses tcniques de cultiu, daprotament de laigua, de control de plagues i vegetaci espontnia, etc., aix com canviam de comarca o, ns i tot, de barriada. En lactualitat, lhorticultura professional sha especialitzat fortament per poder mantenir-se viva al mercat. Es destinen grans superfcies al cultiu dunes poques espcies dhortalissa, i aix sanomena monocultiu. I es planten varietats millorades amb gran capacitat de resposta a laddici dadobs minerals i aigua, que, en ser ms sensibles als agents externs, depenen totalment dels tractaments tosanitaris. Les zones tradicionalment dedicades a lhorta, com ara sa Pobla i el pla de Sant Jordi, mantenen la seva vigncia, per just conserven mnimes taxes de biodiversitat i una baixa complicitat social. Aix mateix, es qestionen les repercussions sobre lentorn natural. En sn exemples la contaminaci dels aqfers subterranis, sobretot amb nitrats, i la contaminaci ambiental per la fabricaci i ls dadobs i plaguicides de sntesi.

El camp illenc, tant dhortalissa com de fruits secs o bestiar, es troba en un moment delicat. Les niques eines de qu disposa per enfrontar-se al lliure mercat i a la competncia de producte facturat amb m dobra barata sn les marques de qualitat: denominacions dorigen, indicaci geogrca, etc. Una ns lagricultura ecolgica, ja que respon a un sector de consum que cerca una alimentaci sana i una gesti dels recursos naturals que no comprometi les generacions futures.

Lagricultura ecolgicaLagricultura ecolgica respecta el medi ambient, conserva els costums apresos i permet un alt grau dautosucincia per al pags. Tot cultiu present a Mallorca t la seva representaci en gesti ecolgica. Homologada com a tal, la normativa bsica es recull en el Reglament Europeu (CEE) 2092/91, sobre la producci agrria ecolgica i els aliments ecolgics. En el Reglament sespecica lessncia dels models per a la gesti ecolgica de qualsevol cultiu o espcie ramadera i els aspectes tcnics relacionats: maneig del sl, fertilitzaci orgnica, s i conservaci de races autctones, maneig i foment de la biodiversitat, i prevenci i control de plagues i malalties. All es poden consultar els annexos referents als productes fertilitzants i tosanitaris autoritzats. El seguiment daquestes normes permet ls del segell Agricultura Ecolgica, sempre sota la supervisi de lorganisme tutor; en el nostre cas, el Consell Balear de la Producci Agrria Ecolgica.

Les prctiques agrcoles abusives deprecien lentorn

10

11

LHORTICULTURA

ECOLGICA A

MALLORCA

INTRODUCCI

El segon percentatge reecteix la desconana que encara envolta el pags, sobretot en relaci amb la quota de mercat i el redisseny de lexplotaci.

Lactivitat agrcola a les Balears no supera l1,8% del PIB (2005) Lagricultura ecolgica defensa totes les varietats i races autctones, part fonamental del sistema agrari

Horticultura ecolgica a MallorcaLhorticultura ecolgica suposa un 0,4% de la superfcie total destinada a agricultura ecolgica, i un 2,6% de la superfcie total dedicada a lhortalissa, a Mallorca. El primer percentatge es deu al fet que la reconversi a ecolgic del principal model agrcola illenc s molt ms immediata que en qualsevol altre. El cultiu extensiu de sec, cereal, ametler i garrover, ja compleix de per si la majoria de requisits, mentre que lhortalissa s objecte duna anlisi ms acurada i lenta.

En realitat, existeix actualment molta ms demanda que oferta de verdura ecolgica, i aquesta t un preu ms solvent que la convencional. Com s lgic, la tendncia de preus alts anir baixant amb la presncia de ms producte, i lestandarditzaci de costs mantenint la qualitat ser un dels reptes de futur de lagricultura ecolgica. Hom shi pot dedicar com a agricultor professional o com a activitat secundria de la seva principal. En el primer cas, una vegada superada la despesa econmica que suposa ladquisici de maquinria i infraestructures, i el lloguer de terra (qestions bsiques per a tot exercici agrcola), el coneixement dels cultius i del maneig del sl sn eines sucients per no tmer cap fracs. A la nostra illa hi ha unes quantes nques que aix ens ho demostren. El seu xit es basa en baixes despeses de producci, diversitat de loferta i venda directa al consumidor.

12

13

LHORTICULTURA

ECOLGICA A

MALLORCA

INTRODUCCI

A lhort domstic, a temps parcial, resulta bastant ms senzill. Moltes vegades consisteix, nicament, a saber que no s necessria laplicaci de plaguicides, si sempra adob orgnic i es mant una elevada biodiversitat.

El compostatge s una gesti daquests fems per obtenir un producte ptim amb vista al sl i als cultius. s un procs que es dna de manera natural, per que el pags pot millorar seguint uns procediments concrets. Una branca del moviment ecolgic s lagricultura biodinmica, que combina lactitud ms racional i natural per treballar la terra. Se serveix dels moviments astrals, aspecte que roman viu a foravila, sobretot pel que fa a la lluna. Els que la segueixen sorienten amb una publicaci anual que indica els dies ms adequats per a les diverses tasques agrcoles. All es parla de planta darrel, si la part que saprota s subterrnia, i de fulla, de fruit i de or, seguint el mateix raonament.

Detall de les nodulacions creades pels bacteris nitrogenants, associats als llegums

PuntualitzacionsQuan parlam dadob orgnic, ens referim sobretot als fems animals, a les dejeccions daquests sobre llits vegetals. Per al cultiu ecolgic es poden emprar tots els que provenguin de ramaderia ecolgica i ramaderia en extensiu; en aquest darrer cas, sota la supervisi de lrgan de control. No es poden emprar els que vnguin de ramaderia intensiva. Quant als procedents danimals doci com cavalls, aviram, etc., tamb shan de consultar de forma concreta. Existeix un mercat desmenes minerals fertilitzants autoritzades pel Reglament. Sha de saber, emper, que els fems animals sn ladob ideal: aporten els nutrients que necessiten les plantes, milloren lestructura i fertilitat de la terra, i fomenten la proliferaci dels organismes que treballen la terra.14

Pila de compost en procs de maduraci

Sobserva que la lluita contra plagues i malalties no constitueix cap factor decisiu. Tot i que es manifesten els problemes tosanitaris comuns de cada cultiu, la majoria de vegades les baixes poblacions no justiquen cap tractament. El 95% dels problemes sanitaris provenen dun disseny incorrecte i duna mala gesti de la matria orgnica.

15

LHORTICULTURA

ECOLGICA A

MALLORCA

INTRODUCCI

Repartiment localitzat de compost per lnies

Tots els horticultors coincideixen que la principal dicultat que encareix la verdura ecolgica s el control de la vegetaci espontnia, el que es coneix com a males herbes . El Reglament no considera ls de cap producte herbicida, atesa la toxicitat per a lecosistema i el potencial perill per a la salut humana. Existeixen una srie de mesures (recollides en els annexos nals) per combatre-les, i s molt positiu entendren el cicle i la ra de la seva presncia.Lagricultura biodinmica tamb orienta lapicultor, en afavorir la pollinitzaci

La maquinria s gaireb imprescindible per al control dadventcies

Sempre que sha tingut ocasi shan anomenat i comentat les varietats autctones (o molt arrelades a la zona) de les quals es t menci, producte de la selecci contnua al llarg dels anys per part dels pagesos. Algunes sn molt emprades i absolutament rendibles, com el mel eri, el pebre ros, la tomtiga de ramellet, etc. Altres sn testimonials i estan greument destinades a desaparixer, cosa lgica quan sha perdut la funci per a la qual es van emprar. Les prctiques de cultiu ressenyades parteixen de converses tingudes amb horticultors ecolgics darreu de Mallorca. De les tres zones hor-

16

17

LHORTICULTURA

ECOLGICA A

MALLORCA

INTRODUCCI

tcoles per excellncia sa Pobla, pla de Sant Jordi i Manacor noms a les dues darreres es practica agricultura ecolgica. A sa Pobla, en canvi, les prctiques intensives i la pressi provocada pel seu model agrcola actuen de barrera per a lestabliment dun sistema ms benvol i pacc.

La imaginaci i la capacitat creativa sn els dos eixos del coneixement, tils i necessaris a tots els nivells. No existeix un dogma nic per a cada cultiu; cada pags t les seves manies i esdev vctima de la superstici. Per aix, aqu es descriuen les tcniques que cada hortol ha considerat ms adequades, tant per a la seva nca com pels recursos de qu disposa. Shan de prendre a ttol orientatiu, i sn tan vlides com qualsevol altra. A la vegada sha intentat enfocar cada cultiu des dambds punts de vista, el professional i el casol. Dites: Sherba s sa lla natural de sa terra, sa terra s sa madrastra des sembrats, es sembrats noms sn els adoptats, i una mare pujar primer es ll natural que es ll adoptat. Pep Vidal Sa pagesia s fer-li sa volta Rafel Canyelles . Una terra sense herba...