L'horticultura ecològica a Mallorca

  • Published on
    18-Jun-2015

  • View
    3.854

  • Download
    11

Transcript

Lhorticultura ecolgica a MallorcaAutor: Miquel Serra Sans Fotograes: Arxiu del CBPAE Collaborador: Jaume Ramon NadalConsell Balear de la Producci Agrria EcolgicaNDEXPresentaci Introducci 1. Cultiu de la tomtiga 1.1. Exigncies en el clima i el sl 1.2. Tcniques de plantaci 1.3. Associacions 1.4. Plagues i malalties 1.5. Planter 1.6. Cultiu de tomtiga de ramellet a la seca 1.6.1. Conservaci de la tomtiga de ramellet 2. Cultiu de la patata 2.1. Exigncies en el clima i el sl 2.2. Tcniques de plantaci 2.3. Plagues i malalties 2.4. Associacions 2.5. Recollecci 2.6. Conservaci i preparaci de les patates 3. Cultiu de la lletuga 3.1. Exigncies en el clima i el sl 3.2. Tcniques de plantaci 3.3. Plagues i malalties 4. Cultiu de la pastanaga 4.1. Exigncies en el clima i el sl 4.2. Control de la vegetaci adventcia 4.3. Tcniques de plantaci 4.4. Plagues, associacions i rotacions 5. Cultiu del pebre 5.1. Exigncies en el clima i el sl 5.2. Tcniques de plantaci 5.3. Associacions, plagues i malalties 5.4. Material vegetal. Varietats 6. Cultiu de lalbergnia 6.1. Exigncies en el clima i el sl 6.2. Tcniques de plantaci i poda 6.3. Plagues i malalties. Associacions 7 9 20 20 21 24 25 26 27 29 30 30 31 33 34 34 34 36 36 37 40 41 41 42 44 44 45 45 45 48 49 51 51 52 53EDITA: Conselleria dAgricultura i Pesca IMPRIMEIX: Grques Rubines Dipsit Legal: PM 1937-2007 ISBN: 978-84-690-6761-137. Cultiu de la ceba 7.1. Exigncies en el clima i el sl 7.2. Tcniques de plantaci 7.3. Recollecci i conservaci 7.4. Producci de grells 7.5. Cultiu de porros 8. Cultiu de lall 8.1. Exigncies en el clima i el sl 8.2. Sembra i manteniment del cultiu 8.3. Recollecci 8.4. Altres aprotaments 8.5. Rotacions i sanitat vegetal 9. Cultiu del moniato 9.1. Exigncies en el clima i el sl 9.2. Tcniques de plantaci 9.3. Planter. Varietats 10. Cultiu de la mongeta 10.1. Exigncies en clima i el sl 10.2. Preparaci de la terra. Sembra i manteniment 10.3. Material vegetal 10.4. Plagues i malalties 10.5. Associacions 11. Cultiu de la col 11.1. Exigncies en el clima i el sl 11.2. Tcniques de plantaci 11.3. Material vegetal 11.4. Associacions 11.5. Control de plagues 12. Cultiu de la sndria 12.1. Exigncies en el clima i el sl 12.2. Tcniques de plantaci 12.3. Malalties 12.4. Collita 12.5. Rotaci i associacions 12.6. Varietats 13. Cultiu del mel 13.1. Exigncies en el clima i el sl 13.2. Adob 13.3. Plantaci i manteniment 13.4. Recollecci 13.5. Cultiu del mel a la seca 13.5. Varietats autctones54 54 55 57 58 58 59 59 59 62 62 62 63 63 63 65 67 67 68 71 72 72 73 73 74 75 76 76 77 77 77 78 79 79 79 80 80 81 81 83 83 8414. Cultiu de la taperera 14.1. Exigncies en el clima i el sl 14.2. Reproducci i plantaci 14.3. Manteniment 14.4. Poda 14.5. Plagues i malalties 14.6. Recollecci 14.7. Diferents aprotaments 14.8. Varietats 14.9. Situaci actual de la taperera 15. Cultiu del cacauet 15.1. Preparaci del terreny i sembra 15.2. Reg i manteniment 15.3. Recollecci i conservaci 15.4. Control de plagues 15.5. Situaci actual 16. Cultiu del ciur 16.1. Exigncies en sl 16.2. Preparaci del sl i sembra 16.3. Recollecci 16.4. Rotacions 17. Cultiu de la ruca 17.1. Sembra i aprotament 17.2. Plagues 18. Cultiu dalfabeguera Bibliograa Annexos87 87 88 90 90 90 91 92 93 93 95 95 95 96 96 97 98 98 98 100 100 101 101 102 103 104 10745PRESENTACIPRESENTACILagricultura ecolgica s una realitat a les nostres Illes des de fa una srie danys. Lany 2006 el nombre dinscrits en el Consell Balear de Producci Agrria Ecolgica (CBPAE) va assolir la xifra de 428 operadors i 18.840,6 hectrees per al conjunt de les Illes Balears. En percentatge de superfcie de conreu, les Balears se situen dins les primeres comunitats espanyoles. Present al camp i al comer de cada vegada ms, el producte ecolgic ja ocupa un espai a tots els mbits de producci i consum. Aix i tot, s necessari seguir fent feina per arribar a tothom. Ats que estam parlant dun model agrcola bastant recent, encara que t com a mirall lagricultura del passat, s necessari insistir que queda molta feina per endavant: millorar laccs del consumidor al producte ecolgic, agilitzar els canals de distribuci, fomentar res i trobades, i continuar la formaci tcnica dels pagesos. Dacord amb aquesta lnia, i en coordinaci amb el Consell Balear de la Producci Agrria Ecolgica, la Conselleria dAgricultura i Pesca ha preparat el llibre Lhorticultura ecolgica a Mallorca. Vol ser una guia, tant per als pagesos professionals com per als hortolans de caire domstic, en qu, espcie per espcie, es descriguin les tcniques de cultiu, les labors del sl, el control de plagues i malalties, etc. apropant els dos extrems de la producci agrcola: pags i consumidor. Aquests consells els poden seguir de forma completa o b puntualment practicants tant de lagricultura ecolgica com de la convencional. s el mateix, perqu al nal el que ens ha dinteressar s anar cap a una feina que respecti el medi i ofereixi un producte sa i de qualitat. Conselleria dAgricultura i Pesca7INTRODUCCIINTRODUCCILa prctica de lhorticultura est molt arrelada a totes les terres de Mallorca des de molts anys enrere, i hi comprn tots els nivells despecialitzaci: del petit hort multidivers i domstic, ns al monocultiu forat dins hivernacle, passant per lhort semiextensiu associat a altres cultius. Per tant, es troba present dins tot lmbit agrcola insular. La nalitat primera de lhorticultura era abastar de verdura la casa, i molt prest en constitu una font dingressos. Com tota la resta de cultius presents a lilla, cada zona ha esdevingut, per les seves condicions climtiques i edques, singularment adequada per al treball dunes espcies. Aix ha dotat aquests indrets duna cultura popular associada que els ha fet nics. Tant s aix que, avui mateix, tothom sabria situar sobre un mapa de Mallorca all on es dediquen a la patata, al pebre de tap de cort o als melons a la seca.La diversitat de cultiu s un dels pilars bsics per a la sanitat agrcola9LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCAINTRODUCCII no obstant aix, no ha estat ns fa poc que sha descuidat el coneixement del policultiu dhorta, en el qual sobserven diverses tcniques de cultiu, daprotament de laigua, de control de plagues i vegetaci espontnia, etc., aix com canviam de comarca o, ns i tot, de barriada. En lactualitat, lhorticultura professional sha especialitzat fortament per poder mantenir-se viva al mercat. Es destinen grans superfcies al cultiu dunes poques espcies dhortalissa, i aix sanomena monocultiu. I es planten varietats millorades amb gran capacitat de resposta a laddici dadobs minerals i aigua, que, en ser ms sensibles als agents externs, depenen totalment dels tractaments tosanitaris. Les zones tradicionalment dedicades a lhorta, com ara sa Pobla i el pla de Sant Jordi, mantenen la seva vigncia, per just conserven mnimes taxes de biodiversitat i una baixa complicitat social. Aix mateix, es qestionen les repercussions sobre lentorn natural. En sn exemples la contaminaci dels aqfers subterranis, sobretot amb nitrats, i la contaminaci ambiental per la fabricaci i ls dadobs i plaguicides de sntesi.El camp illenc, tant dhortalissa com de fruits secs o bestiar, es troba en un moment delicat. Les niques eines de qu disposa per enfrontar-se al lliure mercat i a la competncia de producte facturat amb m dobra barata sn les marques de qualitat: denominacions dorigen, indicaci geogrca, etc. Una ns lagricultura ecolgica, ja que respon a un sector de consum que cerca una alimentaci sana i una gesti dels recursos naturals que no comprometi les generacions futures.Lagricultura ecolgicaLagricultura ecolgica respecta el medi ambient, conserva els costums apresos i permet un alt grau dautosucincia per al pags. Tot cultiu present a Mallorca t la seva representaci en gesti ecolgica. Homologada com a tal, la normativa bsica es recull en el Reglament Europeu (CEE) 2092/91, sobre la producci agrria ecolgica i els aliments ecolgics. En el Reglament sespecica lessncia dels models per a la gesti ecolgica de qualsevol cultiu o espcie ramadera i els aspectes tcnics relacionats: maneig del sl, fertilitzaci orgnica, s i conservaci de races autctones, maneig i foment de la biodiversitat, i prevenci i control de plagues i malalties. All es poden consultar els annexos referents als productes fertilitzants i tosanitaris autoritzats. El seguiment daquestes normes permet ls del segell Agricultura Ecolgica, sempre sota la supervisi de lorganisme tutor; en el nostre cas, el Consell Balear de la Producci Agrria Ecolgica.Les prctiques agrcoles abusives deprecien lentorn1011LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCAINTRODUCCIEl segon percentatge reecteix la desconana que encara envolta el pags, sobretot en relaci amb la quota de mercat i el redisseny de lexplotaci.Lactivitat agrcola a les Balears no supera l1,8% del PIB (2005) Lagricultura ecolgica defensa totes les varietats i races autctones, part fonamental del sistema agrariHorticultura ecolgica a MallorcaLhorticultura ecolgica suposa un 0,4% de la superfcie total destinada a agricultura ecolgica, i un 2,6% de la superfcie total dedicada a lhortalissa, a Mallorca. El primer percentatge es deu al fet que la reconversi a ecolgic del principal model agrcola illenc s molt ms immediata que en qualsevol altre. El cultiu extensiu de sec, cereal, ametler i garrover, ja compleix de per si la majoria de requisits, mentre que lhortalissa s objecte duna anlisi ms acurada i lenta.En realitat, existeix actualment molta ms demanda que oferta de verdura ecolgica, i aquesta t un preu ms solvent que la convencional. Com s lgic, la tendncia de preus alts anir baixant amb la presncia de ms producte, i lestandarditzaci de costs mantenint la qualitat ser un dels reptes de futur de lagricultura ecolgica. Hom shi pot dedicar com a agricultor professional o com a activitat secundria de la seva principal. En el primer cas, una vegada superada la despesa econmica que suposa ladquisici de maquinria i infraestructures, i el lloguer de terra (qestions bsiques per a tot exercici agrcola), el coneixement dels cultius i del maneig del sl sn eines sucients per no tmer cap fracs. A la nostra illa hi ha unes quantes nques que aix ens ho demostren. El seu xit es basa en baixes despeses de producci, diversitat de loferta i venda directa al consumidor.1213LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCAINTRODUCCIA lhort domstic, a temps parcial, resulta bastant ms senzill. Moltes vegades consisteix, nicament, a saber que no s necessria laplicaci de plaguicides, si sempra adob orgnic i es mant una elevada biodiversitat.El compostatge s una gesti daquests fems per obtenir un producte ptim amb vista al sl i als cultius. s un procs que es dna de manera natural, per que el pags pot millorar seguint uns procediments concrets. Una branca del moviment ecolgic s lagricultura biodinmica, que combina lactitud ms racional i natural per treballar la terra. Se serveix dels moviments astrals, aspecte que roman viu a foravila, sobretot pel que fa a la lluna. Els que la segueixen sorienten amb una publicaci anual que indica els dies ms adequats per a les diverses tasques agrcoles. All es parla de planta darrel, si la part que saprota s subterrnia, i de fulla, de fruit i de or, seguint el mateix raonament.Detall de les nodulacions creades pels bacteris nitrogenants, associats als llegumsPuntualitzacionsQuan parlam dadob orgnic, ens referim sobretot als fems animals, a les dejeccions daquests sobre llits vegetals. Per al cultiu ecolgic es poden emprar tots els que provenguin de ramaderia ecolgica i ramaderia en extensiu; en aquest darrer cas, sota la supervisi de lrgan de control. No es poden emprar els que vnguin de ramaderia intensiva. Quant als procedents danimals doci com cavalls, aviram, etc., tamb shan de consultar de forma concreta. Existeix un mercat desmenes minerals fertilitzants autoritzades pel Reglament. Sha de saber, emper, que els fems animals sn ladob ideal: aporten els nutrients que necessiten les plantes, milloren lestructura i fertilitat de la terra, i fomenten la proliferaci dels organismes que treballen la terra.14Pila de compost en procs de maduraciSobserva que la lluita contra plagues i malalties no constitueix cap factor decisiu. Tot i que es manifesten els problemes tosanitaris comuns de cada cultiu, la majoria de vegades les baixes poblacions no justiquen cap tractament. El 95% dels problemes sanitaris provenen dun disseny incorrecte i duna mala gesti de la matria orgnica.15LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCAINTRODUCCIRepartiment localitzat de compost per lniesTots els horticultors coincideixen que la principal dicultat que encareix la verdura ecolgica s el control de la vegetaci espontnia, el que es coneix com a males herbes . El Reglament no considera ls de cap producte herbicida, atesa la toxicitat per a lecosistema i el potencial perill per a la salut humana. Existeixen una srie de mesures (recollides en els annexos nals) per combatre-les, i s molt positiu entendren el cicle i la ra de la seva presncia.Lagricultura biodinmica tamb orienta lapicultor, en afavorir la pollinitzaciLa maquinria s gaireb imprescindible per al control dadventciesSempre que sha tingut ocasi shan anomenat i comentat les varietats autctones (o molt arrelades a la zona) de les quals es t menci, producte de la selecci contnua al llarg dels anys per part dels pagesos. Algunes sn molt emprades i absolutament rendibles, com el mel eri, el pebre ros, la tomtiga de ramellet, etc. Altres sn testimonials i estan greument destinades a desaparixer, cosa lgica quan sha perdut la funci per a la qual es van emprar. Les prctiques de cultiu ressenyades parteixen de converses tingudes amb horticultors ecolgics darreu de Mallorca. De les tres zones hor-1617LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCAINTRODUCCItcoles per excellncia sa Pobla, pla de Sant Jordi i Manacor noms a les dues darreres es practica agricultura ecolgica. A sa Pobla, en canvi, les prctiques intensives i la pressi provocada pel seu model agrcola actuen de barrera per a lestabliment dun sistema ms benvol i pacc.La imaginaci i la capacitat creativa sn els dos eixos del coneixement, tils i necessaris a tots els nivells. No existeix un dogma nic per a cada cultiu; cada pags t les seves manies i esdev vctima de la superstici. Per aix, aqu es descriuen les tcniques que cada hortol ha considerat ms adequades, tant per a la seva nca com pels recursos de qu disposa. Shan de prendre a ttol orientatiu, i sn tan vlides com qualsevol altra. A la vegada sha intentat enfocar cada cultiu des dambds punts de vista, el professional i el casol. Dites: Sherba s sa lla natural de sa terra, sa terra s sa madrastra des sembrats, es sembrats noms sn els adoptats, i una mare pujar primer es ll natural que es ll adoptat. Pep Vidal Sa pagesia s fer-li sa volta Rafel Canyelles . Una terra sense herba s una terra morta. Jaume Vadell ...el que abans acabava a lagost, ara, amb es canvi climtic, afegeix un mes ms. Joan LlullAlgunes nques sn vertaders bancs de germoplasmaAgramentsAclarimentsExisteixen moltes formes de cultiu, com tamb nivells dexperincia i possibilitats, econmiques, despai i humanes. Com ms creix la superfcie destinada a un cultiu, ms problemes poden aparixer i ms tecnicat ha destar el sistema. La proporci entre la superfcie i el risc daparici de problemes tosanitaris estan correlacionats, no aix els esforos traduts en temps per solucionar-los. Per tant, en una nca petita, es podr ser ms exible davant la soluci dun problema, encara que els esforos seran ms grans.Joan Adrover Manxa de sa Teulera, Biel Oliver de Son Fangos i Joan Llull Gallina de Son Gener, tots tres de Manacor. Georg Brutigam de Binifela, de Capdepera. Toni Feliu de sa Casa Pagesa, de Sant Jordi. Francesca Fullana de Can Peixet i Pere Adrover Roser de Campos. Joan Prats, , dInca. Guillem Morl Vidalet i Jaume Sans, de Vilafranca de Bonany. Joan Boyeras Ceba de Muro. Pep Vidal de sa tanca de sEra i Rafel Ca, nyelles de Can Pinco de Santa Eugnia. Andreu Juan Serra, de la Con, selleria dAgricultura i Pesca.1819LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LA TOMTIGA1. Cultiu de la tomtigaLycopersicum lycopersicum (L.) Fawell1.2. Tcniques de plantaciMajoritriament, es cultiven quatre tipus de tomatiguera: tomtiga densalada, tomtiga rastrera, tomtiga de pera i tomtiga de ramellet (amb una tcnica de cultiu diferent ressenyada en un captol a part). Lpoca de plantaci comena el desembre-gener, dins hivernacle, i a partir de principis dabril es planta a fora, una vegada han passat les gelades (tamb es pot avanar plantant sota malla trmica).1.1. Exigncies en el clima i el slLes baixes temperatures de la terra es tradueixen en una menor ramicaci i en un major engreix de les arrels de la tomatiguera. Labsorci delements minerals creix al mateix ritme que la temperatura, per el nitrogen s retingut a les arrels a baixa temperatura. Les temperatures nocturnes elevades limiten el creixement radicular i de la tija. Aquestes altes temperatures fan que augmenti la precocitat, per en detriment duna disminuci del rendiment nal, amb fruits ms grossos per menys nombrosos. Les temperatures dirnes no condicionen tan directament: lptim oscilla entre els 18C i 22C. A menys de 17C es redueix el quallat. Lideal s mantenir un 70-80% dhumitat. Si s ms alta, com en el cas dels hivernacles, apareixen problemes de Botrytis. En el moment de la oraci, millor si s ms baixa, per facilitar la dispersi del pollen. Entre lengreix dels fruits i la maduraci, una humitat elevada durant la nit fa que augmenti labsorci de la cal i, per tant, que minvi la incidncia de necrosi apical (taques fosques i planes a lextrem). s important mantenir una regularitat en el reg, i s pitjor lexcs que la macana. Com que s una planta rstica, s poc exigent en sl: que no shi embassi aigua, i amb fondria per desenvolupar b les arrels. s convenient evitar el cultiu precedent de solancies (albergnia, pebre, patata), cucurbitcies (mel, carabassa, cogombre) i alfals. S que va b que shagi cultivat abans un cereal o lilicies (all, ceba).Una vegada passat el risc de gelades, la tomtiga es fa a laire lliureSi el ritme de treball en una nca s alt, la terra est ocupada contnuament, fet positiu per estar sempre activa. Aix no sha de confondre, per, amb labs de les possibilitats que pot oferir un terreny i que pot perjudicar-ne la fertilitat. Lideal s deixar-la preparada un mes abans. La maquinria a emprar depn de les possibilitats de cada un. Un cas habitual seria una passada darada de subsolador uns 15 cm i, desprs, una altra amb culti-2021LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE TOMTIGAvadores. Si es disposa de ms temps, el subsolador es pot substituir per dues passades de cultivadores. Conv haver adobat unes setmanes abans de plantar. El sl i la fauna microbiana ja estan actius. La quantitat de compost a emprar, escampada per tot el tros, oscilla entre 35 i 70 t/ha. La taxa alta de compost t una doble funci: la principal, de fertilitzar la terra i laltra, dencoixinar per reduir lemergncia de vegetaci adventcia. Evidentment aix es pot fer quan es disposa de grans quantitats de fems. Si sutilitza localitzat a les lnies de plantaci, es redueix a 20 t/ha. Per a la tomatiguera no shan demprar fems immadurs. La distncia entre solcs s d1 metre, i entre plantes, de 0,5 metres. Si senterra un poc la tija, sorgiran noves arrels que reforaran la planta. Les dosis de reg depenen del clima i lpoca en qu ens trobem, de ledat del cultiu i del tipus de sl. Quan es planti, es fa una bona regada, devers 10-12 litres per planta. A ple estiu es donen de 30 a 60 minuts daigua cada dos dies. Els regs massa espaiats que deixen assecar la terra i desprs laneguen indueixen problemes daranya roja, clivellat, etc.Lemprivada dortiga dna resistncies i alhora fertilitza.Com a mesura per millorar el quallat i les resistncies de la planta, quan aquesta s jove, que treu el primer ramell, se li atura el reg unes quantes setmanes. Durant aquest perode es pot fer una aplicaci amb llet desnatada i sofre blau (coure + sofre). Lentutorat es fa amb cordes fermades a una estructura que pot ser de ferro o canyes, per sempre deixant una alada de 2-2,5 metres. Es ferma amb un nus per davall les primeres fulles i, aix com creix, se sost la planta fent-li la volta a la corda. El ms habitual s pujar-la amb una guia, per tamb es poden deixar dos ulls: lapical i el que hi ha just per davall de la primera or, en ser aquest el ms vigors de tots quants surten. Tots els altres es tallen tan bon punt es detecten, operaci a realitzar cada 10-12 dies; aix les ferides a la planta sn mnimes. En pujar-la amb dues guies la planta est ms equilibrada i el quallat de fruits augmenta. Quan ja shan collit els fruits Entutorat a partir de dues guies del primer ramell, es poden tamb tallar les fulles velles que hi ha al seu nivell, com a precauci enfront dels fongs, operaci que es repeteix per a cada ramell. Es pot fer un encoixinat amb palla, que aguantar ms la humitat i potenciar lactivitat microbiana, com tamb aturar lherba. El gruix ha de ser sucient perqu no es vegi el terra i, si es pot, sha danar reposant. s una planta autgama, autofecundable. En hivernacle, una forma daugmentar la pollinitzaci, com a substitut de tractaments hormonals (no autoritzats pel Reglament), consisteix en sacsejar, diriament, la planta per ajudar a dispersar el pollen. Un smptoma de correcta fecundaci s quan es poden veure obertes dues ors successives del mateix ramell. Les ors precedents al ramell hauran estat pollinitzades i les segents encara no. Tamb s prctica comuna introduir borinos (Bombus terrestris), grans pollinitzadors.2322LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LA TOMTIGA1.3. AssociacionsLassociaci per excellncia s amb julivert. La planta creix amb molt ms vigor i ms ufana en tots els sentits. Sha dintercalar una planta de julivert per cada dues o tres tomatigueres. Lalfabeguera tamb s una gran companya. Per aprotament despai tamb s bona lassociaci amb lletuga i mongeta baixa. Lassociaci ms desaconsellable s amb carabass i carabassa. La simple presncia (dins hivernacle s molt ms accentuat) en una proximitat de pocs metres entre si es tradueix en una baixada de vigor visible a simple vista.Associaci de tomtiga, julivert, lletuga i fonollEl cultiu de tomatiguera admet repeticions de dos i ns a tres anys en el mateix lloc sense una baixada de producci, a condici que sempre es plantin de forma consecutiva. s a dir, sense intercalar entre aquestes, durant una temporada qualsevol, una altra espcie. En aquest cas, el rendiment s menor.1.4. Plagues i malaltiesLes malalties ms corrents sn el mldiu i la cendrada o odi. Respecte a les plagues, les ms conegudes sn aranya roja, pug, mosca blanca i eruga de la tomtiga (Helicoverpa armiguera). Per a cultiu destaci, es fa un primer tractament amb sofre en pols quan la planta s molt jove i comena a crixer (el sofre s un acaricida efectiu) Si el tractament es fa amb la planta adulta ja convertida en hoste de diversos insectes i altra fauna, el desequilibri que provoca s molt ms gran). Per a plantacions tardanes, de juny o juliol, el tractament es fa amb un producte cpric, el brou bordels. Concretament per al mldiu, s fonamental no mullar les fulles i, sobretot, no tocar les plantes ns que shagin eixugat de la rosada. AlgunsAssociaci de tomtiga, mongeta, julivert i colinap2425LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LA TOMTIGApagesos envolten la tija de la planta amb ls de coure i la travessen amb un dels caps. Per combatre leruga de la tomtiga shan de recollir i destruir les tomtigues afectades, treballar la terra a lhivern (on hi roman latent), o tractaments amb Bacillus thuringiensis quan shan vist papallones. Les virosis sn un altre element perjudicial, acumulatiu al llarg de les generacions. s important sempre triar b llavors de plantes sanes i cremar les afectades. La prevenci s bsica. La llet desnatada t efectes antivrics i lemprivada dortiga confereix resistncia.1.6. Cultiu de tomtiga de ramellet a la secaLpoca de plantaci s marcada per les gelades i la disponibilitat daigua en el sl. A 2C sota zero la planta jove queda molt perjudicada. El perode es troba entre mitjan abril i mitjan maig. El coneixement del clima i del sl s importantssim. Plantat de prest, ms aigua hi ha en el sl, per tamb ms risc de qualque gelada. Per contra, en cultiu tard, el perill de temperatures baixes ha fuit, per han minvat les reserves hdriques. Les gelades es poden combatre aplicant a la terra fems en estat de maduraci, procs exotrmic que genera calentor. Tamb es pot fer un encoixinat amb plstic, tapant el forat, la zona del coll de la planta, amb terra; en aquest cas, linconvenient s que la planta queda esgotada passada la producci de la segona or, ja que sagrupa la collita, i aquesta s ms voluminosa. En el moment de la plantaci es fa un petit reg inicial, uns de litre per planta. La quantitat de fems s de 20 t/ha, un mes abans de la plantaci. Lobservaci, amb lajuda duna analtica, de decincies de qualque element, com fsfor o potassa, s fcilment corregible amb esmenes minerals autoritzades. Es poden incorporar amb els fems. El marc de plantaci ha de ser ample: 1 m entre plantes, i 1,8 m entre lnies. Aix es dna el mxim de superfcie a cada planta perqu pugui explorar a la recerca daigua. La densitat s dunes 1.400 plantes/ha. Durant tot el procs de cultiu, es van fent passades de cultivadors que rompen la costra supercial i eviten la prdua dhumitat per capillaritat, alhora que es conserva al mxim el volum daigua disponible. El sofre s prcticament lnic tosanitari que sempra, per a la protecci contra laranya roja i preventiu fngic. Es pot aplicar a la planta o al sl, dins la projecci de la seva capada; la calentor lanir volatilitzant. La protecci contra conills i llebres s dicultosa. Quan el permetre de la plantaci no s gaire llarg senvolta amb reixeta. En cas contrari, es poden collocar en els principals punts daccs xarxa de pescador o paperins de revetla; lanimal se sent visible i vulnerable quan ha de travessar-lo, encara que, prest o tard, shi arriben a acostumar. Es pot incloure dins una rotaci com la segent: fav o xtxero, seguit de blat o civada (aqu es fa laportaci de fems), tomtiga de ramellet (permet tallar el cicle de les adventcies), triticale, i ordi de cicle curt.1.5. PlanterPer fer planter, les llavors sagafen de la primera tomtiga del primer ramell, collida madura, i es trien sempre les plantes amb ms bon aspecte i que reuneixen aquelles caracterstiques que ms interessen: volum, duresa, forma regular, aroma, amb presncia de capoll, etc. A lhora de trasplantar la tomatiguera, cal seguir la dita que diu: Col, tendra i tomatiguera, granada . Capacitat germinativa de 4 a 5 anys. A 1 kg per ramell, si surten uns 8-10 ramells, tindrem de 8 a 10 kg de tomtiga per planta.El planter propi permet perpetuar varietats arrelades al nostre entorn2627LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LA TOMTIGACultivada en sec, es conserva molt ms tempsExisteix un nombre mal de comptabilitzar de subvarietats de tomtiga de ramellet; gaireb cada comarca en t la seva.Suposa una barrera eca per als conills, de forma puntual1.6.1. Conservaci de la tomtiga de ramellet Per a la conservaci, la tomtiga es pot collir ms verda (mai massa madura), quan per la part anterior vira de color groc a taronja. Shan de deixar les tomtigues esteses sobre una superfcie que permeti el pas daire i no sigui humit. Es colloquen amb el capoll mirant a terra. No es pot apilar-les, ni fer dos sostres. A les dues setmanes shan de revisar, i treure les defectuoses. Al llarg de la tardor shan danar vigilant regularment. La temperatura ptima de conservaci se situa entre 10C i 25C. Shan devitar les condensacions ambientals, en alada estaran ms airejades. Si lambient s esps, convindr emprar un ventilador ocasionalment. Per combatre laranya roja, sempolvora amb sofre per damunt.El planter i la plantaci shan de fer en lluna minvant, per estimular les arrels. Per separar les llavors de la tomtiga sempra una dissoluci daigua i vinagre a parts iguals. Sagafen les que estan ms a prop del peduncle. Es deixen eixugar damunt un peda, es trien les que tenen ms bon aspecte (les petites dormen ms) i es guarden dins un pot destapat. Si es fa un planter esps, les plntules sallargaran, seran magres i grogues; traslladades al sementer els costar ms arrancar. El planter que ve amb pa de terra estar ms hidratat, es produiran menys ferides i, per tant, hi haur menys perill daparici de Fusarium.2829LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LA PATATA2. Cultiu de la patataSolanum tuberosum L.2.1. Exigncies en el clima i el slAquest cultiu es desenvolupa b en climes clids. La temperatura ideal se situa entre 12C i 18C. En el moment de la plantaci, la terra ha destar per sobre dels 8C. Si no, poden aparixer malalties darrel i tija. A ms de 25C, els tubercles no es desenvolupen correctament. El sl ideal s aquell ric en matria orgnica, lleuger, amb un pH inferior a 6. De totes maneres, tamb vegeta b a terres calcries. Els sls forts i compactes no sn gens aconsellables, perqu donen tubercles deformes i originen malalties fngiques.La patata surt aigualosa, pobre en fcula si es cultiva a sls embassats. En els moments de formaci de la patata, la planta requereix grans quantitats daigua, i al voltant dels 80 m3/ha i dia. El cultiu de la patata respon molt b a les aportacions abundants de fems, en part per la millora fsica del sl i el descens del pH. Com que s exigent en tots els elements, conv tenir la terra ben preparada temps abans de la sembra, i evitar precedents espcies exhauridores. La terra ha destar ben triga durant la sembra. Aix es facilitaran totes les feines i el desenvolupament del tubercle.2.2. Tcniques de plantaciDos mesos abans de sembrar es procura tenir el terreny ja preparat, cultivat i femat. La terra ha destar uixa, arenosa. s un dels cultius que ms fems demana, amb un mnim de 40 t/ha. Ladob es fa amb compost a base duna mescla de fems de porc, gallina i cabra. El novembre es cobreix tot el sementer, amb la forca o remolc escampador de fems, i al cap duna setmana sincorpora al sl amb les cultivadores o el motocultor. Tamb s molt positiu convncer qualque pags que hi dugui a dormir les ovelles unes quantes setmanes. Se sembra dins la lluna vella de gener o febrer. No es rega ns que neix, per no estimular les adventcies. Per controlar lherba es poden combinar unes quantes tctiques, depenent de la disponibilitat de temps: Tcnica de falsa sembra: una vegada preparada la terra, fer un reg per aspersi, esperar que germini lherba i tornar a passar cultivadores. Sha denterrar la patata fent el crestall i es fa net dherba. Quan el cultiu ha arrancat, es pot fer un desherbatge trmic, escaldar lherba amb un bufador de but o una resistncia amb temperatura de 70C, i desprs, repassar el voltant de la planta de forma manual. Per a plantacions grosses, cal adequar les a les relles i fer passades continuades mentre la planta ho permeti.La formaci de crestalls de terra s la prctica idnia per augmentar la producciUna vegada sembrat sinstalla el degoteig (per a plantacions petites), de 30 cm, i es rega cada dos dies durant cinc minuts. El reg per3031LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LA PATATA2.3. Plagues i malaltiesPer controlar les patologies, s imprescindible la presncia del pags, que observi el desenvolupament o laparici de malalties. Per controlar lescarabat de la patata, si s possible, es cullen els adults visibles. Si sobserven larves o posta dous davall la fulla tamb seliminen. Quan la plaga es descontrola, en estat de larva, els tractaments amb Bacillus thuringiensis sn efectius. Una associaci molt avantatjosa es fa amb gallines: amollades pel sementer, els encanten tant les larves com els adults, i no piquen les plantes pel gust desagradable que tenen. Les sembres molt primerenques no solen tenir problemes. Quan la planta ha crescut 7-8 cm se li fa la primera aplicaci contra el mldiu, a base doxiclorur de coure i sofre mullable. Desprs, cada vint dies, es repeteix el tractament. En sls amb una rotaci inadequada o cansada pot aparixer el cuc de rossinyol (Agriotes sp.) de difcil soluci. s un clar smptoma de gesti forada o equivocada. Les larves fan galeries als tubercles, que deformen. En cas de risc, una llaurada en profunditat exposa a lexterior gran nombre de larves i ous.Desherbatge trmic: molt prctic i encertat per a extensions redudesaspersi pot donar peu a problemes de mldiu, per s lnica opci per a sementers grossos. El crestall es fa amb una arada incorporada a la part davantera per solcar, de manera que no es trepitgi la patata. Una distncia de 20-25 cm entre llavors, i entre les. Depn de lamplada de leina. El crestall enterra la patata 15-20 cm. Si es treballa amb maquinria ms feixuga shan dadequar les les a les relles. Les varietats ms sembrades sn Desiree (patata vermella; no saguanta tant, una vegada recollectada ), Maris Peer, Perlan, Virgo (patata blanca), Arran-barner (rodona, molt delicada davant el mldiu), etc. La patata vermella s molt gustosa, per el consumidor no la demana. En producci ecolgica se sol fer una sembrada a lany, mxim dues (la segona el juliol-agost). Es guarda la llavor (tubercle de petita mida) recollida de la primera sembrada per a la segent. Es destria patat de 4 cm3, don es poden treure 2-3 talls. Una tercera sembrada ja no funciona b.Laviram s un gran complement per a tota nca agrcola. Per exemple, protegeix la patatera de lescarabat3233LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LA PATATA2.4. AssociacionsLi sn positius el cultiu de cereals i alfals com a precedents. Les gramnies tamb hi sn favorables, com el ray-grass, que deixa la terra esponjosa. Desprs de les patates, funcionen molt b les coliors i, en general, qualsevol tipus dhortalissa, per la gran quantitat de fems aportada. s fonamental respectar un perode de 4 anys entre cultius de patata. s un bon cultiu per a qualsevol espcie posterior, per la bona estructura que queda desprs dextreure el tubercle. Es diu que una bona associaci s la patata amb cirerers.La tuberitzaci depn del moment de plantaci, la durada dels dies i la temperatura. Dies llargs i calor activen la vegetaci i retarden la tuberitzaci. Dies curts i freds tenen lefecte contrari. No totes les varietats tenen les mateixes aptituds, conv conixer la que es maneja.2.5. RecollecciLa rama de la patatera s txica i no s aprotada pels animals. Aix que es pot passar la desbrossadora i incorporar-la al terreny ms tard. Quan la pell de la patata ja no es pela, s el moment per treure-la, amb una rella acoblada al motocultor, intentant no ferir-la ni tallar-la. A nals de maig i a la primera quinzena de juny ha destar treta. En tot cas, es cull als 3-4 mesos de la sembra.2.6. Conservaci i preparaci de les patatesPer conservar-la, es trasllada a una habitaci que tingui totes les obertures cobertes amb tela mosquitera, i les piles es tapen amb sacs o xarxa de collir ametles. Al cap de 15 dies es retira el patat i tota patata ferida o defectuosa. Els tubercles per llavor han destar dormits el temps necessari, a una temperatura de 4C, en un local fosc i airejat, lluny dels canvis que puguin provocar condensacions, que afavoreixin podridures. Si la plantaci es fa massa prest i la terra es refreda, les fulles no es desenvoluparan i la tuberitzaci (formaci del tubercle) ser molt rpida, per la qual cosa el rendiment baixar. Quan els brots tenen menys de 20 mm la patata ja ha incubat i comena la inducci a la tuberitzaci. Aquest s el moment idoni per sembrar. Si, arribat aquest punt, encara no sha sembrat, el rendiment tamb pot minvar (eliminar els ulls no frena la tuberitzaci).Lalga marina conserva les patates lliure de podridures i insectes3435LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LA LLETUGA3. Cultiu de la lletugaLactuca sativa L.3.2. Tcniques de plantacis un dels cultius ms fcils. Hom ho pot cultivar per poc espai de qu disposi. De la gran quantitat de varietats presents en elmercat, les ms emprades sn la lletuga Romana, Iceberg, Lollo, Maravilla, Fulla de roure i Cabdell. Actualment es renova molt rpidament de varietat, a causa de la recerca de genotips resistents a noves races de mldiu o pug que apareixen contnuament.3.1. Exigncies en clima i slLa lletuga prospera b en sls de textura variada sempre que tingui bona estructura amb correcta retenci daigua. Sempre s necessari un bon contingut en matria orgnica. s bastant sensible a la salinitat, la qual es pot suportar amb ndexs alts de matria orgnica. Aquesta, si s poc degradada, li s perjudicial. Conv parar esment amb els fems poc descomposts i ladob verd de precedent. La relaci fulla/arrel s sempre alta. Per aix s important aconseguir un desenvolupament rpid del sistema radicular a travs dun terreny amb estructura porosa. Les extraccions minerals de la lletuga sn bastants modestes. La temperatura ptima de germinaci s de 18-20C. Davant la lluminositat reduda, dies curts, les temperatures dirnes altes retarden lacopament, mentre que les baixes lafavoreixen. En canvi, en condicions de forta lluminositat i temperatures dirnes de 20C, saccelera lacopament i augmenta lamplada de les fulles. A ms temperatura, sestimula lespigament. Quant a temperatura del sl, les condicions ideals es donen a la tardor, quan el sl es refreda ms lentament que laire. Quan sinverteix aquesta relaci apareixen debilitat a les plantes i smptomes de Pythium. La lletuga s una gran consumidora daigua. Un dcit hdric pot ocasionar la formaci prematura dun acopament defectus i cremades. Daltra banda, lexcs dhumitat atmosfrica afavoreix laparici de Botrytis. El nombre de llavors oscilla entre 600 i 1.000 llavors per gram. Es poden conservar entre 3 i 4 anys en ambient sec.Lenciam s present al camp durant tot lanyEs pot emprar mnega de degoteig localitzat i exsudant. En aquest darrer cas, sinstallen 3 mnegues per lnia de lletugues, i se sembren a portell de manera que el repartiment de laigua s ms equitatiu. Per , al Cabdell es fa servir un marc de plantaci ms esps. Plantat en lluna vella, espiga ms aviat.3637LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LA LLETUGASi es disposa dhivernacle, la plantaci es pot fer a qualsevol poca de lany. A partir de setembre el cultiu ja es fa sota coberta. A lestiu tamb se lha de protegir; en aquest cas, de la calor. Es pot recrrer a tres tipus dombrejadors: de color negre, per a lestiu de ple (ltra el 50% de radiaci); de color verd, per a la primavera, i de blanc, per als tardans a fora. Fan 1 metre damplada. s aconsellable, sempre que sigui possible, seguir el calendari biodinmic per a totes les tasques: sembra, preparaci de planter, moviment de terra, collita, etc. Aix saprota lenergia de la lluna i les constellacions. Emper, de tots els cultius hortcoles, amb el que menys es coneix s amb lenciam, ja que necessita poc temps per fer-se. Per a plantacions a lengrs, un exemple de preparaci de la terra s el segent: amb larada de 6 solcs es treballa a 15 cm per desfer els terrossos; desprs, amb un subsolador es marca la guia per on passaran les rodes de lescampador de compost, i saboquen unes 2 t per tira de 100 metres lineals. Hi queda un gruix de 3 dits, i es torna a passar amb el tractor amb dues pales per desterrossar el compost i facilitar la seva assimilaci per part de les plantes. Desprs shi passa el cilindre per tal que resti com ms pla millor, i es tiren les tres mnegues dexsudant. Per lera es posa de 15 a20 kg de borra de caf i una quantitat semblant de fems daviram. Millor si es deixa preparada uns quants dies abans de la sembra, per tal que neixin llavors i activin el terreny, abans de posar el plstics, de polietil negre. En 100 metres lineals es planten 1.400 lletugues. La planta no es pot enterrar a ms profunditat de la inserci de les primeres fulles; si no espiga prematurament. Com que el compost no es remou amb la terra, shi sembra dins; aquest ja sincorporar de forma natural. Per tant, no es pot emprar un compost immadur. La lletuga reclama molta aigua de forma constant, sobretot en els mesos de ms insolaci. Es rega una mitjana d1,5 hores a lestiu, la qual cosa suposa uns 25.000 l/ha cada vespre. La lletuga s poc esquilmant degut al curt cicle reproductiu. No t contraris a lhora destablir un calendari de rotacions. Sha de canviar el lloc de cultiu desprs de 2 cultius consecutius. Funciona molt b com a cultiu associat per a aprotament despai. No sha de combinar amb julivert.Plantaci recent amb encoixinat plstic de polietil negreEl compost madur allibera nutrients, com tamb els absorbeixen les arrels3839LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LA PASTANAGA3.3. Plagues i malaltiesPer frenar atacs de pug, es juga amb els colors de lenciam, i salternen tires de lletuga verda amb tires de lletuga vermella, ja que aquest t preferncia per lenciam verd. Quan una lletuga ha rebut un atac, es recomana no tocar-la, perqu sescampa ms. Sha dintercalar lnies de ceba, que tamb suposen una barrera. A part del pug, les plagues ms comuns sn la mosca blanca (Trialeurodes vaporariorum) i trips. En un ambient natural el control biolgic s efectiu. En casos conictius shan de fer tractaments amb sab potssic. Els caragols tamb poden ser un problema, i per combatrels sha demprar cendra, sulfat de coure o de ferro (com a barrera), cafena al 2% (molusquicida) i cervesa (aquesta com atraient esquer). Es poden fabricar unes caragoleres a partir de caixes amb cartr o plstic a linterior que atrauran caragols i llimacs. Aquests nodreixen al temps de gues, nals dagost i pasturen a partir de Sant Josep, ns devers novembre que hivernen. Malalties com Esclerotinia, Pythium, Rhizoctonia, Botrytis trytis, etc., no es presenten quan hi ha una rotaci adequada i terra amb matria orgnica. Laparici de cendrada i mldiu depn del marc de plantaci i les condicions climtiques. En cas de dubte, sha de fer un tractament de suc dortiga mesclat amb sofre quan la planta s jove, a proporcions molt baixes. Els virus hi sn molt presents, no tenen cura; la prevenci passa per eliminar els seus vectors, el pug i els trips.Barreres cromtiques dins el mateix cultiu contra pug4. Cultiu de la pastanagaDaucus carota L.4.1. Exigncies en el clima i el slLa seva temperatura ptima de creixement s de 16-18C. Una temperatura excessiva dna un color clar a larrel, com tamb una mida reduda. Les baixes temperatures produeixen una coloraci pllida i lallargament de les arrels, com tamb una pujada a or prematura, amb la qual cosa el cor lignicar i esdevindr amarg i poc comestible. Pot suportar gelades si no sn molt severes. s exigent en humitat i, en cas de sequedat, es forma sobre la pell un reticulat brs que deprecia larrel. A moltes varietats la incidncia del fred pot produir una pujada prematura a or. Vol terres profundes amb textura lleugera, bon contingut darena i que retinguin b la humitat. Les terres feixugues i compactes donen ar-Les crucferes aporten molta biomassa al sl; adobat en verd de nap orit entre les de pastanaga4041LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE PASTANAGArels broses dures que les devaluen, menor pes, dimetre, etc. Les terres pedregoses donen lloc a arrels bifurcades. Les arrels clivellades tamb poden tenir lorigen en la mala gesti de la humitat del sl, quan larrel engreixa massa i el creixement foliar s escs. s sensible a la salinitat. Per a hortalissa aprotable darrel no es recomana fer aportacions orgniques tot duna abans del cultiu. Emper, si la matria orgnica est ben compostada, es donen, evidentment, increments de producci.A les dues setmanes es retira la coberta de plstic i es comena a regar. Al cap duns dies es lleva lherba que ha aconseguit nixer. Es guanya temps pregerminant les llavors submergint-les dins aigua i no sembrant ns que sobrin. b) Amb una mquina de precisi, se sembra mesclada amb llavor de ravenet, a una distncia de 40 cm entre lnies. El ravenet germina abans, marcant les lnies de sembra, la qual cosa permet passar amb les relles per matar lherba recent sense fer malb la pastanaga, que encara no ha nascut. Entre plantetes sha de fer manualment. El cultiu sense cap tipus dencoixinat suposar, almanco, dues entrecavades; i moltes vegades, si no es pot aplicar qualcuna de les tcniques esmentades, s lopci ms factible.4.2. Control de la vegetaci adventciaLa principal dicultat i el que converteix la pastanaga en una hortalissa cara en agricultura ecolgica s el control de les adventcies. La llavor de pastanaga (que es torba de 10 a 15 dies a nixer) i lherba sorgeixen alhora, de manera que sobstaculitza el cultiu. Conv recordar que el Reglament prohibeix qualsevol producte herbicida per la seva toxicitat a tot el sistema edc, com tamb contaminacions als aqfers subterranis. Existeixen diverses tcniques de control, i cap no s descansada. La primera consisteix a preparar una falsa sembra, ja comentat en el cas de la patata. Una segona opci consisteix a escampar palla seca damunt el cultiu, quan encara la pastanaga no ha despuntat (a la setmana de sembra), i prendre-li foc. En cultius ja ms grans, es fan les prctiques segents: a) Sinstallen tres mnegues separades 20 cm. Entre solcs es deixen 0,30,45 m. Una vegada sembrat, es prepara un encoixinat amb materials ns que formin una barrera; per exemple, una mescla, a parts iguals, a base de grava de mars, arena negra i compost, procurant que aquest estigui ben higienitzat i sense llavors. Shi pot incorporar caf i tamb es poden emprar fems de gallina, que s lnic que ve lliure de llavors. El gruix de la capa s d1-2 cm. Posteriorment es tapa amb plstic negre ns que ha nascut. Es dna un reg al principi que asseguri una humitat sucient ns la nascncia (com a norma general, les llavors petites noms es reguen una vegada ns que treuen).42s una de les hortalisses ms problemtiques en cultiu ecolgic43LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDEL PEBRE4.3. Tcniques de plantaciPer sembrar es pesa la llavor i es calcula la quantitat per posar al tram desitjat. Quan les plantetes fan 2-3 cm, saclareix all on hi hagi massa densitat. Per anar b, hauria dhaver una distncia entre 3 i 5 cm entre elles. La pastanaga es pot sembrar tot lany; dins hivernacle o fora als mesos freds, i a fora amb ombrejador i reg per aspersi, a partir de febrer ns a setembre. La calor de juny-juliol diculta molt la nascncia. La collita arriba als 2,5-3 mesos. En 50 m lineals es treuen uns 100 manats, i aix suposa 0,5 kg/m.5. Cultiu del pebreCapsicum annuum L.5.1. Exigncies en el clima i el slT un sistema radicular pivotant i profund que pot arribar ns a 120 cm. El poder germinatiu de les llavors s de 3-4 anys. A una temperatura nocturna de 12C es produeix un major nombre de ors, que a temperatura de 18C. Les temperatures nocturnes baixes (10C) redueixen la viabilitat del pollen, i sobtenen uns fruits petits i ronyosos. El pebrer necessita temperatures altes, de 20 a 25C, i nocturnes de 16 a 18C. Per sobre dels 35C, les ors cauen. La coincidncia daltes temperatures i baixa humitat relativa pot ocasionar caiguda de ors i fruits recent quallats. Les gelades destrueixen la part aria, encara que aquesta pot rebrotar. Li agrada molta llum. s molt sensible a les condicions de baixa humitat i alta temperatura. No suporta b les terres amb mal drenatge i baix aireig. Requereix sls francs, permeables, pedregosos, per on circuli laire. No s gaire resistent a la salinitat.4.4. Plagues, associacions i rotacionsLes larves de la mosca de la pastanaga (Psila rosae F.) foraden larrel. La Psila combinaci amb qualque lilicia fa de repellent. Es pot associar amb espcies de qualsevol famlia, excepte la seva mateixa. Dins un pla de rotaci li convenen les lilicies i el blat de moro, o cultius molt femats, com la tomtiga, entre altres. No sha de repetir el cultiu en tres anys com a mnim en el mateix lloc. On sha cultivat planta darrel (ceba, patata) no sha de cultivar pastanaga.5.2. Tcniques de plantaciEl planter de pebrer se sol fer entre Reis i Sant Antoni, que ser el primerenc. Dins la primera quinzena de febrer es fa el que ve ms tard. La primera plantaci es fa la darrera setmana de febrer, dins hivernacle. Durant la primera quinzena de mar es planta dins tunelet o manta trmica. A labril es planta a fora. El planter s un poc complicat: presenta mala germinaci, llarga durada, necessita de calentor. Pot estar ms de dos mesos, amb un mnim de 45 dies. Els perodes de plantaci es poden repartir, per aix collir pebre tendre ms temps. El marc de plantaci dependr de la varietat emprada. Per a pebre ros, la plantaci s de dues tires per lnia de degoteig. Entre plantes hi ha una distncia de 45 cm, i entre les 40-45 cm, a portell. Sha de procurar que la canonada de degoteig no estigui massa a prop de la planta, perqu4445LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDEL PEBREuna alta concentraci dhumitat dna Phytophthora. Entre tires es deixa un passads d1,5 m; depn de la maquinria i feines que faci cada un. Dins hivernacle, el ms freqent s deixar 1 metre entre lnies i 0,5 m entre pebrers.Lassociaci amb blat de moro protegeix de lexcs de solCultiu dins hivernacle, associat amb colinapLa preparaci del terreny sassembla molt a la de la tomatiguera. Sha de passar la fresadora per capolar la vegetaci espontnia, seguit duna passada de cultivadors, escampar una quantitat elevada de fems per tot (40-50 t/ha), i tornar a passar la fresadora per incorporar supercialment els fems i deixar la terra triga. Es pot encoixinar amb plstic negre per rebutjar lherba, per agraeix les entrecavades, una o dues, ocasionals que shi facin. El primer reg s molt abundant, on sajunten tots els punts dhumitat del degoteig, creant una franja humida. Lendem es torna a regar per mantenir aquesta humitat, i desprs, segons les temperatures i lestat del cultiu. Una vegada la planta ha arrelat, s important que la humitat no toqui la planta; ha destar entre 15 i 20 cm de la canonada.46El maneig del reg s molt important. s bo de fer que un cop de calor cremi la pell, sobretot amb el pebre blau. Regs petits amb alta freqncia. Segons la mida de la varietat plantada, shan dentutorar les plantes o replegar-les amb cintes que recorren tota la tira, sobretot el pebre blau. El pebre sha de collir pegant una lleugera estirada cap amunt, a de no rompre la branca. Els terrenys pedregosos, ms proclius a encalentir-se, permeten collir amb ms precocitat.47LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDEL PEBRE5.3. Associacions, plagues i malaltiesSha devitar repetir cultiu amb qualque altra solancia. Va b emprar cultiu darrel, all, ceba, etc. o lleguminoses. Tamb sn positives la colior o cucurbitcies com a precedent. Lassociaci per excellncia s amb alfabeguera. Pot tenir problemes de trips, pug, cuc de rossinyol o manganella, etc. per es preveuen amb plantaci daromtiques com alfabeguera, rosa mstica, clavell de moro, llevamans, etc., mesclat enmig, i no emprant matria orgnica fresca. En casos greus, shan de fer tractaments amb sab potssic (per al cuc de rossinyol ve especicat a lapartat del cultiu de la patata). Phytophthora capsici s una malaltia fngica que sescampa per laigua. El smptoma s mustiament de la part aria sense engroguir prviament i podridura a nivell del coll. Shan daplicar mesures preventives amb ortiga, cua de cavall o coure. All on lhem detectada, shan sembrar alls o cebes. La necrosi apical s una alteraci del fruit causada per mala assimilaci de cal durant el seu desenvolupament. Laugment rpid de temperatura, la salinitat elevada, lestrs hdric i trmic, sn factors que afavoreixen aquest accident, com tamb hi ha varietats ms sensibles que altres.5.4. Material vegetal. VarietatsAtesa la complexitat taxonmica present en el pebrer, s difcil establir una classicaci que agrupi totes les varietats. Aix i tot, una orientaci seria la que considera, duna banda, les varietats dolces (per consumir en fresc, Lamuyo, California, Itali, etc.); les varietats de gust coent (Piquillo, Padrn, etc.) i les varietats per obtenir pebre mlt com a espcia. Actualment sha introdut una quantitat molt elevada de varietats hbrides, amb qu se cerca rompre lestacionalitat, alts rendiments i complir la demanda. Una altra manera de distingir-los s per la intensitat de color verd (i sn verds perqu encara no han madurat) o pel color roig, groc, taronja, blanc, etc. de quan s que ja han madurat. Del pebre ros mallorqu o dOriola, sen seleccionaven dos: un de ms gruixat per deixar de vermell per ms tard, del qual tan sols no sen cull de tendre, i un altre de ms prim, lemprat per fer trempons, que es pot deixar per vermell per no tindr tanta paret. Encara que es pot comercialitzar verd o vermell, s que existeix una intencionalitat de selecci, i es donen aix dos pebrers amb caracterstiques diferents.s molt important que el tronc del pebrer no toqui la humitat4849LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LALBERGNIASempre fa un fruit al forcat del pebrer. Respecte al pebre verd, com ms fruits es cullen ms tendres surten. Respecte al vermell, es deixen els ms grossos i llisos per menjar torrats. El seu cultiu ha decaigut un poc per no ser tan productiu com les noves varietats. Lavantatge s que no puja, no torna a la boca. Pebre blau: ms gruixut, gros, de color fosc, i acabat amb punta. Tendre s dun verd molt fosc. Se sol consumir torrat o en conserva. Ms sembrat per la part del llevant de lilla. Pebre de banya de cabra: s molt com per sa Pobla. s un pebre molt llarg, arriba als 30 cm. La punta es vincla, particularitat que lha batiat. Els originaris eren de color verd obscur; actualment, ja sigui per degeneraci o per selecci, sn de verd clar o rossos. Es mengen tendres. Madurs tenen la popa prima i noms sempren per cuinar. s un pebre coent. Pebre de tap de cort: a Sant Jordi lanomenen pebre de porc. s el que cort sempra per elaborar pebre bord. Les faanes de cases de Santa Maria i Prtol, tapissades de pebres enlats per assecar, constitueixen una de les imatges ms hermoses de la Mallorca rural. Pebre de fulla dolivera: s coent. En alguns pobles sempraven per fer pebre bord. Tenen una fulla molt semblant a lolivera. Els pebres sn petits i de paret prima. De color verd fosc i tornen molt vermells. s molt productiu. Es menja cuinat. Pebre de cera: s el ms petit dels pebres mallorquins; no torna verd, sin de color blanquins amb tonalitats semblants a la cera. s molt productiu i fa uns quants esplets. Sols sempra per envinagrar. El pebre de cirereta s dintroducci recent.6. Cultiu de lalbergniaSolanum melongena L.6.1. Exigncies en el clima i el slLalbergnia s ms exigent en temperatura que la tomatiguera i el pebrer. Lptim de temperatures es troba entre 20C i 30C durant el dia i entre 15C i 20C durant la nit. s molt sensible a les gelades. En presncia de molta humitat pot tenir un creixement irregular. s exigent en llum; aix mateix, creix millor a terres riques i fondes; suporta els sls feixucs, tot i no ser el seu medi ideal. T un potent sistema radicular. En un fruit podem trobar ns a 2.500 llavors. A 1 gram hi ha 250 llavors. Mantenen capacitat germinativa entre 4 i 6 anys. s la solancia hortcola ms exigent en calor. La primera or compareix entre la 8a i 12a fulla. Solen ser solitries o en ramells amb una or important i altres addicionals, i aquesta dna el fruit ms gros. Per a una bona germinaci de pollen s necessari un cert nivell dhumitat ambiental, que, en excs, en perjudica la mobilitat (cosa freqent dins hivernacle).5051LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LALBERGNIA6.2. Tcniques de plantaci i podaT un sistema de cultiu i preparaci de la terra molt semblant a la tomatiguera, com tamb la quantitat i aplicaci de fems. Dins hivernacle es pot plantar a partir de gener. A laire lliure des de nals dabril ns a lagost. El marc s de 2 lnies de planta per mnega a una distncia de 50 cm, i entre parells de lnies, 1,80 cm. En el moment de ms producci, devers mitjan juny, la major part de la plantaci s objecte duna poda. Aquesta pot ser de dos tipus: tallar per sobre dels 50 cm de la planta, deixant-la completament despullada, o tombar-la ns que el brancam toqui terra, ja sigui fermant o trepitjant amb cura, per la qual cosa normalment cruix un poc a la base (aix sactiven els ulls que all romanen). Aquesta segona modalitat permet acabar de collir els fruits que queden i els que continuar fent, encara que en menor quantitat. En el primer tipus de poda, es torba 40-50 dies a produir fruits nous.La poda aconsegueix dues coses: esquivar la sobreproducci tpica del juny-juliol, i allargar lpoca de fructicaci ns al novembre. A ms, els nous fruits sn ms regulars i duna qualitat comercial ms bona. La producci es perllonga ns a les primeres gelades. En els mesos de tardor s important entutorar-la, per evitar les ferides que, amb les pues, es fan la planta i el fruit per lacci del vent. El moment de recollida de fruit es produeix quan les albergnies manifesten un color brillant i una superfcie llisa, amb una mida dentre 2/3 i 3/4 del seu mxim desenvolupament. Lideal s fer el tall amb unes tisores. Les albergnies sn molt sensibles a tot tipus de fregades, per la qual cosa sha danar amb cura durant la recollecci. La llavor per planter es recull dels fruits que han sorgit de la poda. Amb tres albergnies per fer planter nhi ha sucient. La producci mitjana s de 15 kg per planta.6.3. Plagues i malalties. AssociacionsTotes les plagues i malalties que afecten la tomtiga, com mosca blanca, aranya roja, pug, Alternaria o Botrytis, ataquen amb ms fora lalberginiera. Shi ha dafegir lescarabat de la patata. En plantacions amb molta diversitat despcies i vigilant la humitat no es detecten problemes considerables. Qualque aplicaci amb sofre blau com a preventiu s til. Laranya roja, en ser un car dambients secs, es detura amb reg per aspersi. En rotaci no sn convenients els precedents daltres solancies. Una bona associaci s amb cnem (1 per 40 alberginieres), que actua com a repellent de lescarabat de la patata. I amb mongetera baixa, per a laprotament despai.Alberginieres joves dins un entorn molt diversicat5253LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LA CEBA7. Cultiu de la cebaAllium cepa L.7.1. Requeriments en el clima i el sls una planta bianual que, en condicions normals, es cultiva com a anual per recollectar els bulbs, i per dos anys quan es vol obtenir llavor. El sistema radicular es constitueix dun gran nombre darrels fasciculades. La oraci es dna el segon any de cultiu. s una planta de fecundaci creuada. Les llavors perden la capacitat germinativa en 2 anys. La formaci de bulbs a la ceba requereix fotoperodes llargs. Les altes temperatures acceleren la formaci del bulb, mentre que les temperatures baixes lalenteixen.Amb fotoperodes curts no hi ha formaci de bulb, sin que la planta noms treu arrel i fulla. Les baixes temperatures indueixen oraci prematura. s una planta resistent al fred, encara que per a la formaci i maduraci de bulbs requereix temperatures altes i fotoperodes llargs. La temperatura ptima de creixement es troba entre 12C i 23C. Vegeta millor a terres amb consistncia mitja o lleugera, sls ben drenats. Les variacions sobtades dhumitat al sl poden induir la formaci de cruis al bulb, com tamb bulbs emparellats. s una planta mitjanament tolerant a la salinitat del sl.7.2. Tcniques de plantaciNo requereix tasques profundes, per s que ha destar trigat a la part supercial. A terres pitjades la profunditat ha de ser ms gran. Encara que es pot sembrar directament, normalment es fa planter. La llavor es cobreix amb un gruix de 3-4 cm. Als 3 mesos es trasplanta. La plantaci es fa en lluna vella, del gener ns a mar, quan les plantes tenen el gruix dun llapis. El terreny ha destar ben fresat un mes abans. Es fan passades repetides de cultivadores o motocultor, amb objecte dairejar el terreny, interrompre la capillaritat i eliminar lherba; Sha de passar quan sigui necessari i sempre abans que lherba envaeixi el terreny. A terres poc frtils es produeixen cebes que es conserven millor, per amb menor desenvolupament. Per obtenir bulbs grans, es necessiten terres ben fertilitzades, per no shan de cultivar en terres recentment femades. Millor si els fems sn de lany anterior. En plantacions petites, els fems sincorporen molt porgats quan es fa la primera entrecavada enmig de les cebes, i queden molt localitzats. Tamb se li pot donar de forma lquida, fent una emprivada amb fems de gallina i de porc, que suposa un complement dassimilaci molt rpida per a la planta. Amb dues entrecavades, la primera el mes de la sembra, i la segona 6 setmanes ms tard, s sucient per controlar lherba. El reg per degoteig noms es justica a plantacions modestes (2.000-5.000 plantes); en aquest cas, sinstalla el degoteig de 30 cm abans de plantar, i es rega per crear una sa que faciliti la sembra manual. ALes lilicies es poden cultivar soles, per estableixen associacions molt positives, per lefecte repellent5455LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LA CEBAcada degoteig es posen quatre plantes. Desprs es rega cada dos dies, segons climatologia, cinc minuts. En plantacions ms grosses, a partir de 10.000 cebes, el reg ha de ser per aspersi i el control de vegetaci adventcia, mecanitzat o amb arada estirada per bstia o bicicleta, i reps manual voltant les plantes (dos pics per sembra). Si plou a bastament, s possible que no faci falta regar, per en cas de sequera els regs sn indispensables cada 15-20 dies. Si hi ha dcit hdric en el darrer perode de vegetaci, safavoreix la conservaci de les cebes. Trenta dies abans de treure les cebes no es rega ms. Amb leina ms adient, o amb el peu, sha de tombar la part aria, uns 10 dies abans de recollectar. Normalment se sembra ceba blanca mallorquina i ceba boba. No se solen detectar problemes de plagues i malalties.El sistema de reg ms habitual s per aspersi7.3. Recollecci i conservaciEl vespre abans de larrencada es rega un poc per facilitar la feina de lendem. Es recull quan es comencen a assecar-se les fulles i tornar grogues. Si el terreny s lleuger es poden arrancar a m, o amb qualque eina adaptada. Desprs sespolsen i es deixen en el mateix terreny o a una banda assolellada, 2-3 dies, perqu sassequin i treguin les pells ms supercials. Sha danar molt alerta amb les plogudes. Una vegada al magatzem, es tallen les arrels i fulles i sapilen de manera que sairegin en tot moment. Es deixen a les fosques. Les darreEs conserven a les fosques i fora humitatEncoixinat a base darena, pedra de mars mlta i compost5657LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LALLres collites sn les primeres que es comercialitzen, ja que sn menys persistents que les primeres.8. Cultiu de lallAllium sativum L.7.4. Producci de grellsPer aprotar la ceba que no sha venut, es van separant aquelles que comencen a marcar lull, i se sembren a partir doctubre. Es colloca enconada uns quants centmetres, no enterrada, i es rega acte seguit. Normalment basta amb el que plou. Es deixen 5-7 cm entre cebes. Sempren lnies bastant adobades pel cultiu anterior. Normalment no es fa cap aportaci de fems a posta. A partir de 45 dies es poden anar collint els grells que shauran desenvolupat (com ms grossa sigui la ceba ms grells tendr). Sels lleva la pell descomposta de la ceba rabejant amb aigua, es tallen les arreletes i es fan els manats.8.1. Exigncies en el clima i el slT unes arrels fasciculades, blanques i primes, que poden arribar als 40 cm de profunditat. La tija s un disc subterrani del qual neixen les arrels i ulls que trauran fulla i els grans rgans de reserva, que formaran el bulb o cabea. El nombre de grans varia de 3 a ms de 10, depenent de la varietat. Les fulles de lall sn lleugerament acanalades. La pujada a or, si es produeix, ve el segon any, i difcilment fa llavors. Una vegada shan recollectat els bulbs, no poden germinar tot duna, sin que travessen un estat de latncia variable segons la varietat i temperatura. Aquesta tendncia es pot rompre en temperatures properes a 7C. Per aconseguir un creixement vigors de la planta, les temperatures nocturnes han de ser inferiors a 16C. Com la ceba, la formaci del bulb necessita llum i una temperatura mitjana de 18-20C. s una planta molt rstica i resistent a la sequera, que sadapta b a tot tipus de terrenys, exceptuant els que sn molt humits i feixucs.7.5. Cultiu de porrosEls porros duen poca feina. El porro puja a oraci un cop a lany, a la primavera; per tant, la plantaci es fa passada aquesta poca, el mes de maig, i sassegura que no espigaran. Deixant de banda aquesta consideraci, s un cultiu factible a partir de gener, i tamb a principis de tardor. El cultiu s igual que la ceba. Se li fa un calat de terra a que sigui ms blanc i tendre. No s de creixement gaire rpid, i es van arrencant els ms gruixats a mesura que sempren.8.2. Sembra i manteniment del cultiuLa preparaci del terreny s la mateixa que per al cultiu de la ceba. Les exigncies de fems no sn gaire altes (10 t/ha). No s convenient afegir els fems poc abans de la sembra. Li s favorable laddici de sofre. La potassa (moltes vegades incorporada com a cendres domstiques) proporciona ms reserves a lall i millor conservaci una vegada recollectat. La tradici mana sembrar per Sant Pau i collir per Sant Joan, abans que no surti el sol. Aix sobtenen alls Pau en principi amb ms propi, etats saludables i medicinals (a diverses regions de la pennsula li confereixen propietats semblants per a dates de sembra diferents). Per es poden sembrar, en lluna vella, a partir del novembre, ns al mar. s molt important que la llavor que facem servir, si la compram, sigui certicada, lliure de bacteris i virosis. Els alls, una vegada esorats,5859LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LALLla sembra ms cmoda. Linconvenient de no collocar lall amb la base cap a terra i lull per amunt queda compensat per lestalvi desfor fsic; al cap i a la , noms es perden uns quants dies ms de nascncia. Es cobreix amb una capa prima de terra (3 cm). No es rega si no s estrictament necessari. Per aix, el terreny ha destar ben preparat per mantenir la humitat; prviament, a lagost es t el guaret fet, i el segueixen diverses cultivades que netegen de vegetaci i rompen la capillaritat. Al llarg del cultiu seran necessries dues entrecavades. En plantacions petites es pot fer un crestall i sembrar a la part superior, la qual cosa restar possibilitats a podridures. En extensiu no es pot fer per lalt cost que suposa, per en passar el cultivador entre lnies saporca, i aix saconsegueix la mateixa nalitat.Un cultiu de sec que requereix poques atencionsshan de sembrar com ms aviat millor i, si no es pot fer, estendrels i que no agan humitat. Se seleccionen els millors grans de cada bulb, i es rebutgen els massa petits, els deformes i els de la part central. Nhi ha de diverses mides, amb preferncia pels de mida grossa. Se sembren distanciats 15-20 cm entre alls i 30 cm entre lnies, depenent de la maquinria disponible per combatre lherba. La densitat sol oscillar entre 1.000-1.200 kg/ha (220.000 grans/ha). Una vegada fresat el terreny, es marca una lnia amb el solcador que servir de guia. Desprs es va tirant un gra dall dins la lnia a travs dun tub (de fabricaci casolana) amb la longitud adequada, cosa que faReplantaci de faltes6061LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDEL MONIATO8.3. RecollecciA partir de nals de juny es recull, quan la planta est seca, menys les dues o tres fulles ms joves. Si es fa a m, s important que la tija sigui consistent per arrancar-los. Si la terra sha preparat b dun principi i treballat b, sarranquen sense problemes. En cas contrari, es treuen amb una rella acoplada al motocultor o cultivadors enterrats. Es deixen uns dies al sol a que sassolegin, i desprs ja estan llests per fer manats.9. Cultiu del moniatoConvolvulus batatas L.9.1. Exigncies en el clima i el slPlanta de tiges enladisses, per desenvolupament reptant, que sestn ns a 3 metres. Posseeix nombroses arrels ramicades i broses; la base dalgunes sengreixa considerablement ns arribar als 5 kg. s de forma, pes i color variables, segons la varietat, i shi emmagatzema mid com a substncia de reserva. Li va b la calor ambiental, temperatures ptimes entre 15C i 30C, i en el sl entre 24C-27C. Requereix terres lleugeres, fresques i esponjoses. Un excs de matria orgnica dna lloc a tubercles irregulars. s molt adaptable al pH dun sl, i resistent a la salinitat.8.4. Altres aprotamentsUn mes abans de madurar la cabea, algunes plantes emeten la inorescncia. Aquesta, anomenada popularment cugul es pot arrancar de la , planta, i s especialment indicada per fer truites. En els mercats locals, a principis de juny, encara es poden veure manats de cugul. Els alls tendres sn una modalitat daprotament en verd dels alls, quan la formaci del bulb encara no ha comenat. En realitat, es tracta duna recollecci avanada. Es van collint aix com es necessiten, aprotant per aclarir els cops on es va sembrar ms dun all.9.2. Tcniques de plantacis una planta amb unes pautes de comportament a vegades imprevisibles, sobretot la varietat blanca. Necessita que la terra no estigui gaire llaurada, ms aviat compactada, o poc profunda, a que no sallarguin les arrels o moniatos (el moniato blanc t aquesta tendncia bastant marcada). Per tant, la preparaci de la terra, desprs dun altre cultiu, consisteix nicament a unes passades supercials amb cultivadors. Cal evitar terres argiloses o humides, perqu inuir en la conservaci posterior. El compost sescampa per tota la zona de cultiu, en les quantitats esmentades per al mel o la sndria. Es comena a plantar per maig i, segons diu el costumari, ns a Sant Jaume; encara que produeixen millor sembrades de prest. s una planta que necessita regs no massa grans ni gaire freqents; regs abundants clivellen els moniatos. Sobretot a linici de plantaci, quan la planta encara no ha tret arrel, sha dassegurar un medi humit de forma regular. Entre plantes es deixa una distncia de 30 cm, en dues lnies paralleles separades 60 cm, i cada dues lnies un passads d1 metre. Daquesta8.5. Rotacions i sanitat vegetalEn cap cas no shan de posar alls desprs de qualsevol lilicia, ns passats 4 anys, ni tampoc lleguminoses. Li sn favorables la lletuga, maduixa, remolatxa, tomtiga o cereals. De totes les lilicies hortcoles, s la que presenta ms efecte repellent . Per aquesta particularitat es poden veure associades davall arbres fruiters, com a repellent de diferents plagues (encara que per aix s ms efectiva la ceba marina). Els problemes sanitaris que es poden donar sn laranya roja (cal emprar sofre) i la roia, fong que ataca la part aria de la planta, formant uns escuts groguencs (sha de facilitar el pas de laire orientant les lnies de forma parallela al vent dominant, o qualque tractament cpric).6263LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDEL MONIATOmanera es pot cultivar per totes les bandes si shan adequat prviament les relles. Amb la primera passada de cultivadores, a les 4-5 setmanes, es cala la planta 3-4 cm, cosa que desbarata lherba. Shan de vigilar les plantes que queden massa tapades. Al llarg del cultiu es fan 2-3 passades. No sencoixina, per la molstia que ocasiona a lhora de la collita. Per a la recollecci, sempren les mateixes relles del cultivador. Aquestes sendinsen a 50 cm de fondria i es desenterra el moniato. Per facilitar la feina, sarranca abans la rama amb una encavalladora, de manera que queden les lnies a la vista. Es treu el setembre, quan les fulles comencen a groguejar o caure. Sempre millor si savana a les aiges de tardor. No es coneixen associacions amb altres espcies. Com a precedent funciona b amb cereal o ceba. En agricultura ecolgica no se li troben malalties. Les restes de cultiu del moniato saproten de tot, ja que la rama, els moneis xapats i xerecs van al bestiar, al qual els encanta.9.3. Planter. VarietatsEl planter es fa pel mar amb un llit calent, de la manera segent: 20 cm de fems poc fet, per exemple de cavall, damunt una capeta na de terra; es rega aquest substrat i desprs es posen els moniatos escollits, que trauran els ulls per plantar, recoberts de terra. Si a damunt es tapa amb una capa de plstic, la calentor del llit es conservar ms. Una altra manera amb qu saconsegueixen molts ulls consisteix en el segent: A lagost sagafen ulls de les branques dels moneis que ja acaben la temporada, de dos entrenusos, i es planten dins hivernacle. El desembre-gener es tornen a agafar les rames que hauran sorgit, es tornen a tallar deixant uns quants ulls i es tornen a trasplantar, un altre cop dins hivernacle. Daquesta manera shan obtingut tots els ulls o puntes que un desitja i shan multiplicat de forma exponencial. Al nal, cada planta a utilitzar t dues fulles: se nenterra una, lull de la qual desenvolupar el sistema radicular. Com a resultat, a partir duna planta vella collida a lestiu es trauran entre 200 i 300 ulls per a lany segent. Totes aquestes operacions es fan per lluna vella, i millor en dia darrel, segons el calendari biodinmic. De les tres varietats emprades a Mallorca, moniato groc, vermell i blanc, noms es cultiven les dues darreres.Un dels pocs cultius que vol terres compactesEsqueixos de moniato enmig de mongeta sota coberta6465LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LA MONGETAEl groc sha arribat a perdre. El moniato blanc s mal de manejar: per la tendncia a allargar-se darrel, per la incertesa que provoca la no-producci qualque temporada i, a ms, s difcil aconseguir regularment fruits de mida comercial. Malgrat tot aix, s el que ms es cultiva, per ser el ms acceptat pel consumidor. La varietat vermella s la ms senzilla de fer rodona, per no es consumeix tant.10. Cultiu de la mongetaPhaseolus vulgaris L.10.1. Exigncies en el clima i el slHi ha dos tipus de consum de la mongeta: com a gra sec (modalitat que es pot considerar com a cultiu extensiu) i com a mongeta tendra, aprotant la bajoca verda quan les llavors encara no han madurat. Lhorticultura es dedica a aquesta darrera. Vegetal anual, amb un sistema radicular poc profund i molt fasciculat amb nodulacions per simbiosi amb ceps de Rhizobium phaseoli, agents assimiladors del nitrogen atmosfric. Les tiges solen ser primes. Fecundaci fonamentalment autgama. Les llavors poden ser de diverses mides i formes, depenent de les varietats. La capacitat germinativa s de tres anys.El moniato vermell no s tan valorat com el blancLa mongeta enlada presenta avantatges de recollecci i sanitat6667LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LA MONGETAs exigent en calor: per germinar necessita ms de 14C i a menys de 10C no vegeta b. Les uctuacions trmiques brusques originen males fructicacions, de manera que es produeixen mongetes amb forma de ganxet El vent tamb pot ser un contrari, atesa la fragilitat de totes . les parts de la planta, fulla i ors principalment. Shan devitar les terres feixugues, amb facilitat per embassar-se. En terres amb pH superior al 7,5 no vegeten b, i apareixen greus problemes de clorosi (aspecte a corregir amb aportacions altes de matria orgnica). Si les plantes apareixen massa grogues es pot fer un tractament amb emprivada de fems. s altament sensible a la salinitat. Si es rega amb aigua amb un contingut de CE d1,5 dS.m-1, ja poden aparixer totoxicitats, suportables amb altes aportacions de fems i nivells dhumitat constants. La mongeta s un bon precedent per a hortalissa exigent, com les solancies. El cultiu anterior de lilicies s positiu, i negatiu, el de crucferes.10.2. Preparaci de la terra. Sembra i mantenimentLa capacitat per xar el nitrogen atmosfric augmenta amb aportacions de sofre i molibd. Segons el nivell de matria orgnica en el sl, potser no faran falta aportacions extra; en cas contrari, els fems que sincorporin han destar molt descompostos (uns 2 kg/m2). Vistes les poques exigncies, sel considera un cultiu millorant. La terra ha destar esponjosa i granulosa en superfcie; una feina poc fonda per incorporar els fems i una passada de cultivadores o motocultors supercial. Encara que actualment ja trobem mongeta tot lany, sabent que s un cultiu destiu, en agricultura ecolgica es cultiva a partir de maig i ns a lagost. Es pot avanar sembrant-la dins hivernacle, a partir de febrer. En el primer cas, la primera collita arriba a nals de juny; en el segon cas, a mitjan maig. La formaci de terrossos o la presncia de crosta supercial diculta lemergncia. Desprs de lemissi de 2-3 fulles, els cotiledons sassequen i cauen, moment en qu apareixen els primers nduls radiculars, xadors de nitrogen.Requereix molta daigua, uns quants regs de 2 hores per setmana, per degoteig. Laspersi, a ms docasionar ms malalties fngiques, crea crosta a la terra. La preparaci ms correcta s fent un solc duns 8 cm, que es rega abundantment perqu quedi el sl ben amarat; safegeix una capa na de terra; es posen 2-3 llavors cada 15-20 cm, coincidint amb el punt de degoteig que sinstallar posteriorment, i es tapa a nivell. No es torna a regar ns que han germinat. Entre solcs hi ha una distncia de 0,5 cm per a la mongeta baixa, i un poc ms per a la mongeta denlar. La varietat rptil, normalment, se sembra en combinaci amb altres espcies, aprotant lespai redut dels lmits de lhivernacle. No sha de regar mai per aspersi, perqu origina malalties com la roia. Les seves necessitats hdriques coincideixen amb la oraci i el creixement de les bajoques. En aquesta etapa se li han de fer 2-3 regs de 10 l/m2 cada un. s millor regar al mat. Hi ha diverses formes denlar la mongetera: a partir duna malla collocada quan la planta fa uns 50 cm, amb canyes com a tutors, etc. s important que es trobi airejada per evitar condicions favorables a agents contraris. Sobretot en cultius primerencs, es pot separar en dues guies la part alta, amb corda o canya com a tutor. Aix com senla, li s bo un calat de terra, que estimular les arrels, i tamb un encoixinat amb palla.Presenta poques exigncies dadob6869LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LA MONGETALa or s lrgan ms dbil de la planta. Amb molta facilitat pot caure, per les causes segents: canvis sobtats de temperatura, excs de vigor a la planta, baixada de la humitat relativa, manca daigua al moment de la oraci, i vent.Entutorat amb quatre pilars de canya Entutorat amb dues guies10.3. Material vegetalExisteix una amplssima quantitat de varietats tradicionals i comercials a tots els indrets, resultat dels encreuaments i seleccions fetes al llarg del temps. Aquestes es classiquen pel color de la beina, forma de la bajoca, color de les llavors, tipus de mata (baixa o denlar), si sn per desgranar o per consumir en verd, si fan l o no, adaptaci a la industrialitzaci, etc. Una mongeta molt present a la gastronomia illenca s la mongeta de pasta reial, amb la llavor pintada, emprada per cuinar. Se sembra prest, a labril, sota tunelet si es fa a laire lliure. La mongeta que es cull seca sempre requereix un poquet ms de compost. El juliol ja es pot collir, granada i ben seca. Si se sembra ms tard, pot aparixer el corc.El control dherba es pot mecanitzar, encara que entre mongeteres haur de ser manual. No sha dentrecavar gens fons per no ferir les arrels supercials, el just per mantenir-ho net. Passats dos mesos, comena a produir. Sha de saber el moment ms convenient, comercialment parlant, per collir, quan la mongeta tendra t un gruix acceptable, i quan sen comencen a marcar els grans. Sha danar alerta al fet que aquests es desenvolupin, ja que satura la producci de noves ors i, per tant, de nous fruits. Per aix, contnuament shan de fer passades, cada 2-3 dies. Tamb sha danar alerta a no arrancar branques o a tirar or en el moment de collir, en ser aquestes molt frgils. No conv collir quan el cultiu s recentment regat, o desprs duna ploguda.7071LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LA COL10.4. Plagues i malaltiess una planta bastant sensible a moltes plagues i malalties, per la qual cosa el disseny i la gesti sn bsics: bon estat del sl, matria orgnica descomposta, associacions, reg apropiat i baixa densitat de cultiu. Tamb sha de tenir en compte la direcci dels vents principals. Aix i tot, poden aparixer les plagues segents: mosca blanca, aranya roja i blanca, pug, minador de les fulles, Botrytis, Fusarium, Pythium, Sclerotinia, etc. Els insectes es poden combatre amb sab potssic, neem, etc., i els fongs amb coure bordels i sofre. s convenient recordar que ls dun tractament amb un producte tosanitari autoritzat noms est justicat quan es posa en perill la rendibilitat del cultiu, no per la simple presncia dun contrari. Com ja hem mencionat en altres cultius, els virus noms es poden prevenir atacant-ne els vectors.11. Cultiu de la colBrassica oleracea L11.1. Exigncies en el clima i el slTenen una arrel pivotant proveda dabundants arreletes i tiges poc ramicades que sarriben a lignicar molt. Com a conseqncia de la hipertra de lull apical i la disposici replegada de les fulles superiors, es formen uns cabdells molt atapets, on la planta acumula les reserves nutritives. En cas de no recollectar-les en el primer any, aquestes reserves es mobilitzaran i acabaran emetent la or. En el cas de la colior, la tija acaba en una massa voluminosa dulls orals hipertroats, molt pitjats, de color blanc. En el brquil, aquesta massa s de color morat, i t capacitat de treure altres ulls orals a tiges axillars, ms menudes que la principal i de forma escalonada, sobretot desprs del tall principal.10.5. AssociacionsLassociaci ms protosa t lloc amb carabassa com a entapissant i el blat de moro com a tutor: se sembren llavors de blat de moro o blat de les ndies (sabent que aquest no ha de ser dorigen transgnic) a uns 30 cm. Quan la planta fa 50 cm, al costat, aprotant el mateix degoteig, se sembra la mongeta denlar. Aquestes les salternen amb les on sha sembrat carabassa, a una distncia d1,5 cm. Altres associacions favorables sn amb pastanaga, col, lletuga o nap. s desaconsellable amb lilicies (inhibeixen els bacteris xadors de nitrogen), remolatxa i fonoll.Diferents tipus de col combinats amb enciam, una associaci tpica7273LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LA COLLa capacitat germinativa de les llavors s de 4 anys. Sn plantes de gran adaptabilitat climtica. Es pot parlar de varietats de recollecci dhivern, resistents al fred, i de recollecci destiu, resistents a la calor. Aix i tot, quan progressen ms b s a la tardor. Van millor en ambients humits. Vegeten de forma ptima amb temperatures dirnes entre 13-18C i nocturnes de 10C-12C. Lexcs de calor les incita a espigar i orir, lexcs de fred les paralitza. La seva rusticitat la poc preferent quant a terres, per vegeta millor a sls rics, de textura mitjana i argilosa que aguantin la humitat sense embassar-se. s considerada mitjanament resistent a la salinitat. En la rotaci sha devitar alternar amb una altra crucfera. Les lilicies sn un bon precedent.11.2. Tcniques de plantaciLa terra es prepara amb una passada inicial amb els cultivadores i desprs, un poc abans de plantaci, amb la fresadora o el motocultor. Les crucferes responen molt b a les incorporacions de fems, i aquest pot ser fresc; en aquest cas sha de deixar en superfcie. En ser, en principi, un cultiu dhivern, no necessita gaire aigua, noms regs per degoteig de suport, sobretot al principi de plantaci, i ms si aquesta sha fet a nals destiu. Linici de la sembra de la col s a partir de juliol, agost i setembre. A partir doctubre, i ns a gener es fa sota manta trmica. Els dos mesos restants, febrer i mar, es pot sembrar sense manta trmica. Segons aquest calendari, la collita va de novembre ns a juny, i durant els mesos destiu no nhi ha. Quan se sembra sense protecci i en gran quantitat a loctubre, els mesos freds alenteixen la collita, que ser molt escalonada ns a mar. Encara que, com hem dit al principi, existeixen varietats destiu, no sn gaire emprades en agricultura ecolgica, sobretot a causa del txelic (Epitrix cucumeris), una puceta negra que devora i forada les fulles a partir de maig ns a mitjan agost. Es deixa un espai d1 metre entre les i 0,5 m entre plantes. Un encoixinat amb palla estalviar aigua i dicultar lemergncia dherba. Les feines de manteniment es limiten a controlar lherba i no descuidar les aportacions daigua.Remolc escampador de fems, necessari per a grans extensions11.3. Material vegetalEl mn de la col i colior es divideix en moltes subvarietats, agrupades per diferents cicles de desenvolupament i mesurats en dies. La col ms arrelada a Mallorca, la col borratxona, s una varietat de cicle rpid, de 60-70 dies. Aquesta col t tendncia a lespigat, i no aguanta gaire temps en estat ptim de consum. La col hbrida aguanta ms aquesta tendncia. Tenim dos exemples que illustren la convenincia dalternar plantes de diferents cicles, per no haver de plantar cada 20 o 30 dies, com el cas de la lletuga. La colior t un sistema i poca de plantaci igual que la col, amb la particularitat que s de creixement ms retardat (sol necessitar uns 3 mesos) i amb ms facilitat per a lespigat. La col de Brusselles dna molt bon rendiment plantada de prest: juliol o agost. Es comencen a recollir devers desembre i ns a mar. s una excellent milloradora de la terra.7475LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LA SNDRIA11.4. AssociacionsLassociaci de col amb patata prev lescarabat de la patata i la papallona de la col. Una altra associaci s la col i lletuga, alternades dins la mateixa la. Tamb es pot sembrar trvol, que actua dadob verd i de cobertura permanent. Api, tomatiguera, aromtiques, sn bones venades. s desacosenllable la presncia de fonoll, per lefecte inhibidor que t sobre la col; ni maduixes. Dins la rotaci, el cultiu segent pot ser de cucurbitcies.12. Cultiu de la sndriaCitrullus lanatus (Thunb.) Mansf.12.1. Exigncies en el clima i el slDe desenvolupament reptant, amb un sistema radicular ample i supercial, encara que larrel pivotant pot profunditzar-se molt. A les axilles de les fulles apareixen les ors, que sn mascles o femelles, de pollinitzaci entomla. Les llavors poden aguantar actives uns cinc anys. s dexigncies climtiques semblants al mel, per no necessita tanta aportaci dadob i s ms daigua, tot i ser mitjanament resistent a la sequera. s molt sensible a les gelades. Lptim trmic s de 25C. Requereix terres airejades, franques i frtils.11.5. Control de plaguesLes plagues ms comunes, en cultiu ecolgic, sn: papallona de la col (Pieris brassicae L.), que fa les postes (de color groc o taronja) davall les Pieris fulles, controlable en lestat de larva amb Bacillus thuringiensis i en la forma adulta amb emprivades de donzell; els caragols, que es poden atreure i arreplegar dins receptacles de cart o plstic que els resultin atractius (a lencoixinat de palla tamb shi amagaran); el txelic, o els conills (comentat en el cas de la tomtiga de ramellet).Plantaci de principis de mar12.2. Tcniques de plantaciEs pot sembrar dins hivernacle, per s un cultiu que requereix sol i sortir del seu cicle s complicat. La plantaci comena a mitjan mar, amb encoixinat de plstic blanc i tunelet de malla trmica. Lencoixinat amb palla no li funciona gaire b. Entre sindrieres es deixa 1 metre, i 1,80 m, entre les.76 77LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LA SNDRIAAl llarg de la primavera es fan 3-4 plantacions, una cada mes, ns al juny. Saprota la lluna vella, per aix estimular el creixement radicular i controlar un possible excs de vigor de la part aria (plantaci en lluna nova estimula el creixement de la part vegetativa, planta i fulla). Ladob s a base de compost: com ms se naporti ms b respondr la planta (shan de calcular uns mnims de 40 t/ha). Agraeix una aplicaci amb purins (de forma molt controlada) o emprivada de fems o ortiga, que aporta nitrogen. En casos particulars, durant la plantaci shi afegueixen dues grapades de formiguer. Els fems es reparteixen de forma localitzada al llarg de Lemprivada de fems proporciona les lnies de cultiu. nutrients rpidament assimilables per la part vegetativa de la planta Com ja hem dit, s bastant exigent en aigua, per no vol acumulaci dhumitat (abans nexistia el cultiu a la seca). Es fa una regada abundant just abans de plantar, a que profunditzi la humitat, i desprs es pot estar ns a 3 setmanes a tornar regar. Aix com seixugar la porci de terra supercial, les arrels sallargaran cercant la humitat. Com ms sacosta lestiu, ms augmenta la freqncia de reg, i sha de fer cada dia durant els mesos ms calorosos (per a les plantes sembrades el juny, els regs inicials no sespaien tant). Sobretot sha de vigilar a lpoca de fructicaci, que s quan ms aigua demana. La sindriera no es poda.12.4. CollitaLa collita comena a nals de juny. En el cultiu de la sndria, lart s encertar el moment adequat de recollecci, perqu collida verda ja no madura. Lexperincia educa el triatge, per hi ha unes quantes pautes dorientaci: quan el circell que es troba al peu del peduncle del fruit torna marr, sasseca, s indicatiu de maduraci. Una altra manera s pel so buit en pegar-li amb la m plana. Una planta dna 3-5 sndries. De la primera sembrada es pot collir sndria ns a la tercera or; en canvi, de la sembrada el juny, noms es recollecta de la primera or.12.5. Rotaci i associacionsEls millors precedents sn cultius extensius o de sec, com llegum, cereal o alls. Si dins el calendari de rotaci es pot evitar lhortalissa, millor. En qualsevol cas, cal rebutjar el cultiu anterior despcies de la seva mateixa famlia. Com a associacions, es pot combinar amb pebrer; aquest li fa un poc dombra i la sndria li dna cobertura a nivell de terra; linconvenient s que a lhora de collir el pebre es poteja massa la planta; per s que pot funcionar amb pebre per collir vermell.12.6. VarietatsLa varietat de sndria de pinyol blanc t linconvenient que el seu punt de maduraci es mant poc temps i molt aviat perd qualitat. Les varietats comercials, com per exemple la Imperial, duren bastant ms, i ofereixen ms marge. Existeix una varietat de pinyol marr, per s molt poc cultivada. Sest implantant fortament la sindriera empeltada damunt peu de carabassa, la qual cosa li confereix ms resistncia a malalties fngiques, major vigorositat i una lleugera precocitat de maduraci.12.3. MalaltiesPresenta sensibilitats respecte a la cendrada o odi, encara que no tant com el mel, i poques vegades sn justicats els tractaments amb sofre. Sha de tenir en compte que, aix com la cendrada resta molta dolor al mel, la sndria no es devalua qualitativament.7879LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDEL MEL13. Cultiu del melCucumis melo L.13.2. AdobLa quantitat de fems a aportar s relativa, per conv que arribi a les 40 t/ha. Cal recordar que si tens bon fems, la dolor est assegurada Si . sospitam que t un contingut baix en potassa, podem aplicar, en el mateix moment de laportaci orgnica (durant lhivern), qualque esmena mineral rica amb aquest element permesa pel Reglament. Els adobs rics amb nitrogen han destar molt controlats en el cas concret del mel, perqu esdevindr ms sensible als atacs de fongs i pug.13.1. Exigncies en el clima i el slPlanta anual, de carcter herbaci, presenta un sistema radicular molt abundant i ramicat. s de creixement rpid. Algunes arrels poden arribar a fer 120 cm de distncia, encara que la majoria es troba als 30-40 cm. Les tiges sn generalment reptants. Les ors, solitries, solen ser monoiques. Les ors sn, segons les varietats, masculines i femenines o masculines i hermafrodites (castes especques). Les ors mascles es troben a la tija principal, mentre que les femenines i hermafrodites apareixen a les tiges que neixen a les axilles de les fulles de la tija principal o secundaris. Les ors femenines sn molt caracterstiques, ja que presenten una bolleta, el futur fruit, davall de la or i apareixen ms tard que les mascles. Des de la oraci ns que quallen els primers fruits, passen uns 35-45 dies. En aquest perode la planta experimenta un gran desenvolupament. De la tija principal neixen ramicacions secundries, de les quals les 3 o 4 primeres constitueixen els braos de la planta. Daquestes ramicacions surten les terciries, que sn fructferes i porten ors de tot tipus. En un fruit hi pot haver entre 200 i 600 llavors, amb una capacitat germinativa de 5 anys, si shan conservat en bones condicions. El cicle biolgic daquesta planta depn de la varietat i de les condicions del sl i clima: entre 135-150 dies en cultiu a laire lliure i 90-120 dies en cultius forats. La duraci de la nascncia depn de la temperatura, i de com sempra la llavor pregerminada. El desenvolupament de la vegetaci ns a laparici de les primeres ors s molt lent. La planta tem la ms mnima gelada i necessita altes temperatures, amb una mitjana mnima de 17 C. Durant la germinaci les temperatures han destar per sobre dels 15 C; per sota aquesta xifra germina molt lentament i es debilita. A la maduraci es requereixen temperatures de 25-30 C; en aquest perode les baixes temperatures donen melons inspids, mentre que les altes fan fruits ms dolos, encara que pot baixar el perfum i la qualitat de la clovella, segons la raa de qu es tracti. Tamb necessita molta illuminaci. Com a precedent dins la rotaci, totes les lilicies, col i lletuga. No convenen les cucurbitcies.8013.3. Plantaci i mantenimentEl mel s resistent a la sequera, especialment quan se sembra poc dens, per la qual cosa es pot cultivar a la seca. Es poden triar aquelles terres fresques ben cultivades. Un excs dhumitat donar malalties fngiques i baixa qualitat. No t unes exigncies clares en tipus de sls. Per a cultius primerencs sn desitjables els arenosos ja que sencalenteixen amb ms facilitat i permeten treballar b a les arrels; en cultius destaci sn preferibles sls ms pesats i frescs. En tot cas, conv que els sls siguin profunds, airejats i ben drenats. La reacci del sl ha destar entre lleugerament cida i lleugerament alcalina. No s exigent en terres molt especials, i tolera mitjanament la salinitat (de fet, una aigua amb CE d1,8 dS.m-1 proporciona ms gust al mel). Per a la preparaci de la terra s vlid el que sha esmentat en el cas del pebrer. Normalment el planter es fa per Sant Antoni en el cas del mel Eri, que s el ms primerenc. Aquest se sembra el mar dins tunelet tapat amb polietil transparent. Linconvenient s el goteig interior que es forma a partir de condensacions dhumitat. Per aix, s convenient ventilar-lo peridicament. Es retira quan les plantes ocupen gran part del tnel i el clima aix ho permet.81LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDEL MELi agafa molts de dies dhumitat. Shi arriben a aplicar 4-5 tractaments durant el cultiu, amb sofre i coure a primera hora del mat. El primer tractament es fa prest, quan la planta t 4 fulles, i al cap duna setmana es fa un segon. El sofre tamb far recular els atacs daranya roja que puguin aparixer. Les varietats ms emprades en reguiu sn: Eri (molt productiu i gusts), Fei (poc productiu, dos melons per planta), Ratllat (de mitja temporada), Calapoter (de tot lany), etc. Fins a lagost es cull lEri, mentre que els altres sn un ms tardans, i van des de nals de juliol ns a setembre.13.4. RecollecciLa coberta permet avanar un mes la plantaci de melLa plantaci segent sestn de mitjan abril ns a maig, ja sense protecci. Les distncies sn de 80 cm entre plantes i 1,5-2 m entre lnies. Els primers regs sn abundants, i cerquen aconseguir tota una tira humida. A cada lnia shi planten unes quantes alfabegueres. La melonera es pot podar per fomentar el quallat de fruits ms complets, per sn pocs els horticultors que ho fan, atesa la incertesa dels resultats. A canvi, al principi de la sembra es fa un pinament de lull terminal, que estimula la primera ramicaci. Tamb es pot entutorar, amb malla, sobretot dins hivernacle, per no es practica. Desprs del reg de plantaci es retarda la segona regada per afavorir que les arrels explorin ms el sl. Errades amb el maneig del reg, o plogudes ocasionals a terres seques, poden ocasionar melons xapats. El mel eri s el ms exigent en aigua, i es rega a dies alternats entre 2 i 3 hores. I tamb s el que t ms problemes dodi i mldiu, ja que ve prestEl mel, una vegada recollectat, no augmenta el contingut en sucre, i per aix sha de triar al seu punt madur. Aix se sap pel mustiament de la primera fulla sobre el Planter de meloneres fruit; pels canvis de color de la pell, que torna ms apagat; per una lleugera elasticitat de la pell a la part inferior, i, nalment, per un augment de laroma que desprn.13.5. Cultiu del mel a la secaEl cultiu del mel a la seca sempre sha fet a lilla de Mallorca. La preparaci de la terra es fa de la manera segent: primer, es fa una llaurada profunda (35-40 cm) i, seguidament, es passen les relles per un traat rectilini fent lades paralleles amb una separaci de 2 metres, tot lample que es vulgui donar al sementer. A continuaci es fa la mateixa operaci per llarg, ns que sha cobert tot el tros de terra.8283LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDEL MELUna vegada quadriculat el sementer se sembren 4-5 pinyols de mel en els punts dintersecci de les relles, a una fondria de 5-6 cm, i shi aboca mig litre daigua, per desprs cobrir el clot. Als 12-15 dies els pinyols ja han germinat i es tria de cada clot el que porta ms esper. Aix, cada melonera t 4 m2 de superfcie per desenvolupar-se. Aquestes operacions han destar fetes abans dacabar el mes dabril, o, com a mxim, la primera setmana de maig, data lmit per a la sembra del mel. La data ptima oscilla entre la tercera i quarta setmana dabril. La melonera s una planta que vol sa a baix i sol a dalt; exigeix uns mnims dhumitat a labast de les arrels i calor a lexterior. Per aquest motiu es considera una feina clau les contnues passades amb larada entre lnies per mantenir la terra porosa, per rompre la costra supercial i conservar laigua emmagatzemada a les capes inferiors. Cada 15 dies sha de treballar la terra, feina que arriba ns a nals de juny, quan la vegetaci sha escampat i ja es fa impossible el treball. Daquesta manera li sn assegurats a la planta els requisits daigua per aguantar el que li queda destiu. Si no sha perms descansar la terra en uns quants anys, conv tenir-la a guaret abans de fer cultiu de mel. Si tenim una terra ben alimentada, es recomana sembrar-hi cereal, blat o ordi, o lleguminoses que la nodreixen de nitrogen. Desprs del cultiu de mel se sembra cereal, per aprotar la poca nascncia dadventcies. La recollecci del mel a la seca comena a les primeries dagost i sallarga ns a les primeres setmanes de setembre; dependr de cada casta que es reculli.mel que ms temps aguanta emmagatzemat, durant uns quatre mesos; s el que es treu a la taula per Nadal. Eri: rodonenc, petit, duna mitjana de 2 kg de pes, tacte rugs, de pell irregular amb moltes crostes; s de color groc clar. La planta s replegada, de poca extensi, no baldrufa molt; t la fulla petita. Dna 5-6 melons per planta. s una bona casta en el sentit productiu. Els fruits de tercera i quarta or encara sn de bona qualitat. s el mel de campanya ms llarga, ja que comena a collir-se des del mes de juliol ns a principis de setembre. Per a molta gent s considerat el ms mengvol de tots. Les llavors sembrades provenen de fruits recollectats i sembrats pel pags, any rere any, sense haver-hi una minvada de la qualitat. Fei: mel allargat, un poc aixafat, de coloraci irregular i de tacte llis. T una mitjana de pes de 4-5 kg. La planta s de port i mides poc cridaneres, robusta i austera; presenta una forta resistncia a la sequera. Produeix 3-4 melons per planta, i saprota la tercera i, a vegades, quarta or. Es recull durant la primera quinzena dagost, i es pot guardar ns a dos mesos. Molt bo de gust, es tracta dun mel poc agrads a la vista. Potser per aquesta ra, tot i ser de gran qualitat, s molt poc present en els estants de fruita de les grans superfcies i t poc moviment en els mercats. s una de les castes ms antigues que trobam a Mallorca. Tendral: mel de grans dimensions, pot arribar al mig metre de llarg i als 12 kg de pes. La seva mitjana normal de pes es troba entre 7 i 8 kg. De color verd fosc, olis, presenta moltes rugositats, encara que s de tacte . La forma s ovalada, per poc regular. La part vegetativa de la planta s espectacular quant a extensi. Atesa la mida dels fruits, el normal s que cada planta faci noms un mel, a vegades dos. Es recull durant la primera quinzena dagost. No s un mel dol, ms aviat surenc. No t presncia en els mercats i el seu cultiu sha redut a linters i curiositat que provoca lexposici dels exemplars ms grossos.8513.6. Varietats autctonesBlau o Claudi: mel rodonenc, gros, duna mitjana de 4-5 kg; s de tacte rugs i amb un color blau mar: daqu el nom. La melonera s de gran extensi supercial; dna 3-4 melons per planta. Juntament amb la casta Fei s la varietat ms resistent a la sequera. Es recollecta entre la darrera setmana dagost i la primera setmana de setembre, i s el84LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LA TAPERERAEls concursants a la Fira del Mel que se celebra cada setembre a Vilafranca sempre presenten melons de casta Tendral, i quasi cada any se superen els 15 kg de pes. Calapoter: de forma ovalada molt regular i denida, s de tacte llis; t moltes rugositats estretes; fa una mitjana de 2,5-3 kg de pes. De color entre verd clar i groc, amb taques fosques que dibuixen el seu relleu. Prov de la pennsula, presenta moltes subvarietats. Sinclou aqu per com ha arrelat de b a lilla. La melonera no s de caracterstiques importants; dna 2-3 melons per planta, i s la casta ms dbil enfront de les malalties fngiques. s un mel dol, present a totes les botigues, mercats i places, tot i la qualitat gustativa poc personal. Blanc: mel de clovella pllida, malaltissa, amb tons verdosos molt dbil, variant, segons la terra i ladob, la proporci del color blanc. Daspecte allargat i un poc xafat, s de forma regular, superfcie aspre al tacte i a una primera ensumada no desprn olor. De pes mitj oscilla entre 4-5 kg. Groc: com indica el nom s un mel uniformement groc; presenta dues subvarietats importants: de pinyol blanc blanc, que pot fer entre 3-4 kg, i de pinyol normal. Aquestes dues darreres castes sn testimonials, se sembren per no perdre la llavor; es tracta de varietats molt poc comercials, ms que res es consideren curioses o pintoresques. Roget: no sabem si es tracta duna espcie diferenciada al nostre entorn o si estam davant una raa present a altres indrets fora de lilla.14. Cultiu de la tapereraCapparis spinosa L.14.1. Exigncies en el clima i el slLa taperera s una planta plurianual, de creixement reptant, amb una part aria formada per tiges tendres, normalment amb espines, que es renova cada any. Larrel s llarga i poc ramicada, capa dextreure aigua de capes profundes del subsl, i acaba a la part superior en un cep o cap amb gemmes, don emergeixen les tiges els mesos dabril i maig. A lestiu obre ors blanques o lleugerament rosades, molt vistoses, de quatre ptals i amb llargs estams; sn ors efmeres que es marceixen poc desprs de la oraci. El seu cultiu sempre s dassociaci, entre cereal i ametler. Els afavoreix aportant matria orgnica en desfullar-se a la tardor, mentre que laigua i els aliments que necessita per al seu desenvolupament sn extrets de capes ms profundes, on les arrels dels seus associats no arriben. Es desenvolupa i oreix b en terrenys pobres i rocosos, on evita lerosi per laigua i el vent amb la seva frondosa vegetaci; sadapta a tota casta deLa seva rusticitat queda demostrada a les murades8687LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LA TAPERERAterrenys, si b sestima ms els silicis i argilosos amb alt contingut en cal. s una planta extremadament rstica, no suporta excessos dhumitat, ni brusques ni rosades, requereix sol, i li basta una passada de cultivadors a labril per airejar la terra. Aguanta b el trepig del bestiar sense dicultats i roman desenes danys al terreny sense requerir atencions especials, tot i que respon molt b a incorporacions de femada donant major producci de tperes. La seva longevitat s sorprenent: la majoria de les plantacions de tapereres que queden a foravila varen ser fetes pels pares, concos o padrins dels que avui sn els ms vells del poble, i si no donen produccions importants s a causa del descuit de lhome i no per ledat de la planta. A Mallorca, la seva producci es concentra als termes de Llub, Campos i Felanitx.tes per a altres cultius tradicionals i que, per aix, romanen erms i improductius. La taparera es pot sembrar com a cultiu nic o associat a fruiters de sec, generalment ametler. Atesa la profunditat darrel, es recomana que a la tardor anterior a la plantaci es faci un subsolatge profund, de 0,60 a 0,80 m seguit duna passada creuada de grades. La incorporaci de fems madurs a lhivern, un o dos mesos abans de la plantaci, assegurar lalimentaci de les primeres arrels. Els marcs de plantaci ms indicats sn els segents: 4 x 4 m on caben 625 plantes per ha. 5 x 5 m on caben 400 plantes per ha.14.2. Reproducci i plantaciLa reproducci normalment es fa per esqueix; si b es pot fer per llavor, el ms normal s fer-la per esqueix. Es poda la planta a la tardor, seleccionant les tiges ms gruixades i daspecte ms saludable, tenint esment que no siguin seques. Les tiges senterren dins arena per conservar-les ns que semprin. El gener o febrer es tallen amb una longitud de 20 cm i es planten, una vegada preparat el terreny, seguint les passes segents: 1. A cada punt sobre un clot duns 40 cm de profunditat. A cada clot shi planten de tres a quatre tiges, de manera que sempre sassegura larrelament de qualcuna. 2. Abans de car lesqueix al clot s prctica molt convenient recobrir-lo amb fang pitjat. 3. Ficar lesqueix de manera que sobresurti uns pocs centmetres per sobre del nivell del sl. 4. A continuaci fer una garangola a cada punt de plantaci perqu mantingui laigua de reg i de pluja. 5. Per evitar trencament o arrencament dels esqueixos, es colloca una canya a cada punt. Com que es tracta duna planta poc exigent, shi poden aprotar tots els terrenys que, per les seves condicions climtiques o de sol, no siguin ap-En marcs ms estrets, com per exemple de 3 x 3 m, sha vist que als tres anys les plantes es creuen les unes amb les altres, cosa que en diculta la recollecci i fa observar una disminuci de rendiments. Una vegada est plantada, es regar la taperera durant un any seguit, un cop per setmana. s convenient que en el fons del clot shi posi una capa de fems madur. En associaci amb fruiters de sec els esqueixos es planten al peu dels troncs o, ms freqent, entre els carrers.La taperera sempre sha cultivat en associaci amb fruiters de sec8889LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LA TAPERERA14.3. MantenimentCom la majoria dels cultius de sec, la taperera agraeix les tasques supercials per conservar la humitat del sl. Aquestes sn necessries durant els tres primers anys, ns que larrelament s denitiu. Als anys vinents, si el marc de plantaci no s molt ample, es presenten dicultats per a fer las tasques a partir de principis destiu, per ocupar les tiges prcticament tota la superfcie; una planta al seu mxim vegetatiu pot arribar a tenir un permetre de catorze passes. En el cas de cultiu associat, les plantes poden patir esqueixades importants ocasionades per les eines del tractor, que en segons quins casos pot arrancar-les senceres (alguns pagesos armen que larribada del tractor va suposar un greu inconvenient per a les tapereres, en substituir larada guiada per bstia, ms manejable i dirigible). s convenient marcar amb canyes el lloc que ocupa cada planta per veure la seva situaci, cosa difcil a vegades des del tractor. Al cap de tres anys comenar la producci, en haver-se produt noms les tasques i a sols les labors i adobat requerits pel cultiu associat. Per a una bona producci de tperes es bo fer un guaret tard, devers el mar o abril.14.6. RecollecciLa recollecci de la tpera s una tasca laboriosa i feixuga. Per aquesta ra conv fer-la a primera hora del mat, abans que el sol sigui massa fort. A mitjan juny ja comencen a sortir les primeres tperes i sallarga la temporada ns a nals dagost; la plena de la tpera s la que t lloc el dia de Santa Margalida. Una taperera pot produir 1-3 kg de tperes, encara que la producci pot ser superior en funci de la temperatura i les reserves daigua. Es recull diriament al llarg dels 60 dies que dura la campanya. Una persona experimentada plega entre 12 i 15 kg diaris a la fase de plena producci. Ateses les nombroses espines que t, s necessria una certa prctica per fer aquesta feina. Desprs de recollectar una planta no shi torna ns passats 8 dies, per aix donar-li temps per a la formaci de nous botons orals. Un cop collides les tperes shan de triar, apartant les branquetes o fulles que hi hagi mesclades i separant els peduncles encara aferrats.14.4. PodaAl nal de la vegetaci, el mes doctubre es fa cada any la poda, que consisteix en el tall de les tiges que ja shan assecat sobre el sl. Daquesta manera es faciliten les feines dhivern, laprotament de la fulla seca per part del bestiar i la recollecci de la tpera de lany segent. No sha de podar abans de Sant Miquel, perqu la taperera podria tornar a treure brots.14.5. Plagues i malaltiesLa taperera s atacada per un escs nombre de plagues. La que ms la perjudica s una xinxa de color roig que succiona la saba a travs de les fulles, produint picadures que sobserven com petits punts grocs. Tamb s vctima de latac de les papallones de la col. A vegades, sobretot al nal de la vegetaci, sobserven smptomes a les fulles de malalties criptogmiques; aquests atacs no presenten gravetat.90 91Collint tperes. Font: Conselleria dAgricultura i PescaLHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LA TAPERERALes tperes es classiquen per mides, i se nestableixen sis classes, de les quals la ms apreciada s la tpera ms na (menor dimetre). Les categories sn les segents: Nonparellines Surnes Capucines Capotes Fines Grosses menors o iguals a 7 mm de 7 a 8 mm de 8 a 9 mm de 9 a 11 mm d11 a 13 mm ms de 13 mm13 mm. No es recollecten els taperots endurits. Es preparen de la mateixa forma que les tperes. El darrer aprotament que ofereix la taperera consisteix en els brots tendres, que es recullen el maig, quan les tiges emergents fan un pam de llarg. Aquests brots es posen en vinagre i en un mes ja sn aptes per al consum.14.8. VarietatsNo existeix a Mallorca, ni a la resta de la pennsula, una selecci de varietats dins aquesta espcie. Els agricultors es basen en les seves observacions directes a lhora de la reproducci i recollida, i decideixen, a travs duna srie de carcters distintius, si unes plantes sn ms acceptades que altres, com la quantitat despines, producci, etc. Cada poblaci ha anat batejant el que ha considerat varietats separades amb diferents noms, i es fa realment difcil distingir-les en canviar de terme. Per aix, que possiblement moltes delles es repeteixen. Els noms de varietats locals recollits sn: Cavall, Rodona, Figa seca, Fulla rodona, Fina, Peluda, Boscana, Murada i Rossa. La varietat Rossa s coneguda per ser gran productora, mentre que la varietat Cavall s la ms indicada per a la producci de cavalls o taperots, aquesta no t espines.Durant les 24 hores segents des de la recollecci es preparen en aigua i sal, i senvasa dins btes. Aix preparada, s enviada pels compradors locals als magatzems exportadors, on es classica denitivament i es prepara per a la seva expedici.14.7. Diferents aprotamentsEl principal aprotament daquesta planta es deriva de la recollecci i venda de les tperes, les quals no sn fruits, sin poncelles que, en obrirse, es convertiran en ors. Sn consumides com a aperitiu o additiu damanides i altres receptes de cuina, preparades en vinagre. Els taperots o cavalls sn el vertader fruit de la taperera, i creixen una vegada ha caigut la or. La seva recollecci s similar a la de les tperes i es valoren, sobretot, els ms petits i verds, de dimetre inferior a14.9. Situaci actual de la tapereraCom ja hem indicat, el cultiu de tperes es concentra en els termes de Llub, Campos i Felanitx. Actualment hi ha unes 350 hectrees dedicades, exclusivament o no, a les tperes, per a ms de la meitat daquesta superfcie no es recullen. La producci de lany 1999 fou dunes 200 t. Tot i constituir una important font de recursos per a les famlies on es dna, han derivat en fracs els intents dintensicar la producci a travs del cultiu. La introducci i posterior necessitat del tractor ha fet desaparixer un gran nombre de plantes que abans eren acompanyants de cereals dhivern i fruiters de sec. Es tracta dun cultiu en franca recessi. Les importacions del nord dfrica, on la m dobra s ms barata, han convertit la tpera en un cul-Tperes envinagradesTaperots. Font: Conselleria dAgricultura i Pesca9293LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDEL CACAUETtiu gens rendible. La recollida de la tpera no surt a compte a ning. Aix, est en perill dextinci una prctica pagesa, de gran importncia en un altre temps, quan lesplet de tperes es repartien entre lamo de les tapereres i les recollidores i aquestes encara hi feien guanys. No fa tant de temps tampoc, era devers lany 1987 o 1988, quan 1 kg de tpera petita es pagava a 600 pts. i la grossa a 200 pts. Llavors eren moltes les dones i nins que anaven a collir-ne considerant-ho com uns diners extra; tamb hi havia homes a jornal que durant quinze dies es dedicaven a la tpera per desprs envestir la recollida dametla. Enguany sha pagat la tpera petita a 5 euros i la grossa a 1,5 euros; shan mantingut els guanys de fa denou anys, per no les despeses, que sn a lala.15. Cultiu del cacauetArachis hypogaea L.Parlam del cacauet mallorqu, de tres bessons i de clovella molt uixa, amb un gust molt intens. Actualment se sembra de forma testimonial, exceptuant la zona de Muro i sa Pobla, on encara sen comercialitza una quantitat considerable a les botigues de la zona.15.1 Preparaci del terreny i sembraCom ms prest es fertilitzi el sl, millor. El mes de gener s un bon moment per incorporar a la terra ladob a base de fems i un fertilitzant mineral ric en fsfor. Se solca el terreny amb tires de 10-15 cm de fondria i uns 60 cm damplria, i se sembren bessons de dos en dos cada pam i mig. Desprs es desplaa part de la terra dels crestalls per enterrar la llavor, uns 5-7 cm. La sembra s a nals dabril o principis de maig, sempre en lluna vella. Antigament esperaven a haver collit el blat per sembrar els cacauets, de tard.15.2. Reg i mantenimentNo s un cultiu que necessiti gaire daigua; es recomana regar-lo cada 15 dies, per inundaci emprant els solcs, amb aspersi o, de manera ms ecient, amb degoteig. Al cap de dues 2-3 regades i quan la cacauetera t un pam, es torna a passar larada per acostar ms terra al voltant de la planta; aquesta operaci es fa un parell de vegades ns que la planta queda recalada enmig del solc. Per haver afegit terra a ambds costats, cada arrel que surti dur cacauets i seran ms bons de treure. Mentre la cacautera sigui petita podem passar larada per enmig dels solcs. Aix ens permetr desherbar la zona central del solc, per a la part superior sempre hi quedar herba. Aquesta shaur de llevar a m. El desherbat amb larada no es pot fer quan la planta s grossa, ja que hi ha perill de desarrelar-la.9495LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDEL CACAUETUna rotaci molt practicada era cacauet/patata/blat. No sha de repetir el cultiu en uns quants anys. Es pot incloure un any de guaret o adob verd.15.3. Recollecci i conservaciEls cacauets es cullen els mesos doctubre o novembre. El mes doctubre es fa una observaci dalguns cacauets per veure si ja sn granats o no. Es coneix perqu estan ben inats i estructurats, cada bess al seu lloc. Quan un cacauet t aspecte raqutic i els bessons no ocupen el seu lloc, sin que es desplacen de part a part dins la clovella, vol dir que encara li falten 8 o 10 dies. En aquesta poca es corre el perill que, per homogenetzar la producci, es retardi en excs la collita, amb el risc que vnguin les baixes temperatures i no permeti assecar b els cacauets a lexterior. Per recollir els cacauets, primer sarrabassen les plantes, a m, amb uns gavilans o un arpellot, o amb el tractor adaptant qualsevol eina que faci de cullerot i arranqui les plantes sense fer-les malb i deixant les arrels al descobert. Posteriorment, sarrepleguen i selimina la terra, fent manats. Es porten els manats a un lloc assolellat, on els cacauets es puguin eixugar i torrar un poc al sol, durant 2-3 dies. Desprs shan de ventar per retirar fulles, terra i altres. A continuaci es destrien els cacauets bons daquells que no hagin madurat b, podrits, etc. A terres molt frtils es produeixen uns 390 kg dins 3 horts de terra (0,13 ha).La seva aparici indica gesti errnia. El cuc mello pot provocar problemes a terres on no sha fet una bona rotaci de cultiu o shi ha incorporat matria orgnica fresca (comentat a lapartat del cultiu de la patata). Leruga de la papallona de la col salimenta de les fulles, i no s tan agressiva. Si es considera necessari, sha demprar Bacillus thuringiensis. Altres problemes puntuals poden ser ocasionats pel cadell.15.5. Situaci actualEn lactualitat el cacauet mallorqu s poc rendible. La feina de recollecci est poc mecanitzada i els jornals van molt cars. Emper, de moment, ning no en fa en cultiu ecolgic i podrien tenir sortida. Enguany, a Muro, shan cobrat a 5 /kg directament del consumidor.15.4. Control de plaguesLa plaga ms perillosa per a la cacautera s la manganella o cuc mello, com el coneixen a Muro (Agryotes sp.). Aquest insecte viu davall terra i es pot alimentar de qualsevol cultiu subterrani tipus patatera, cacauetera, pastanaga...9697LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDEL CIUR16. Cultiu del ciurCicer arietinum L.16.1. Exigncies en el slActualment es dediquen les terres ms bones als ciurons, per antigament era a linrevs. Les terres ms bones sempre es dedicaven al blat, ja que hi havia fam i el pa era ms necessari. Els ciurons, llenties, psols i altres llegums per al consum de la casa es feien als capgirons (cantonades) de terres ms primes. Segons els pagesos consultats, plovia molt ms i els ciurons es feien b pertot. Ara, per contra, necessiten terres ms bones.16.2. Preparaci del sl i sembraLa preparaci de la terra sinicia amb les primeres plogudes de nals dagost. A lhora de llaurar, es passa larada dorell de dues pales. Es fa una passada fonda per girar la terra i posar al descobert tot tipus de llavors, bulbs, etc., de vegetaci espontnia perqu el sol les cremi. Es passen els cultivadors desprs de cada ploguda quan lherba comena a nixer.El mes de novembre s el millor per fertilitzar la terra. Sincorporen a la terra fems orgnics de sestadors, galliners, solls, etc. Si no en tenim, emprarem, qualque fertilitzant orgnic o mineral, i sincorpora supercialment al sl. La sembra comena a mitjan gener; les zones ms humides de lilla, emper, sn ms susceptibles als atacs de cendrada. En aquests indrets, conv esperar ns a febrer. Com a mxim sha de sembrar a nal de febrer, principi de mar. Qualque any, si s molt sec, es pot passar el cilindre desprs dhaver sembrat. Aix la llavor queda ms compactada i els coloms no se la mengen. El gran inconvenient dels ciurons en cultiu ecolgic s el control de les adventcies. Shan de fer moltes passades darada i cultivadors abans de sembrar-los per eliminar tanta herba com es pugui. Si un any plou molt a la primavera, i herba agafa molta fora, s possible que aquesta passi davant els ciurons en creixement i els tapi. s un cas excepcional, i tamb indicatiu de mala preparaci de la terra. Una vegada feta la sembra, es pot passar entre lnies ns que les plantes aix ho permetin. Antigament llevaven les calcigades i les altres herbes manualment, prctica en total dess. Lnic problema tosanitari dels ciurons s la cendrada, que es tracta amb sofre. Les produccions varien segons lany. Poden oscillar entre 250 kg/ha en temporades uixes i 1.400kg/ha a les bones.Les passades sn necessries per conservar la humitatSementer de ciurons al mar a Santa Eugnia9899LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LA RUCA16.3. RecollecciEl ciur s el darrer cultiu extensiu que es cull en el mes dagost. Sempra una mquina recollectora normal amb un garbell especial. Desprs de la collita, els ciurons deixen una costra de sal perjudicial per al proper cultiu, de manera que shaur desperar que hagi plogut un mnim, i que es ltri amb laigua. A Mallorca no hi ha cap indstria dedicada als ciurons, i aix provoca que no es trobin porgadores especials. Per tant, els ciurons mallorquins sn bruts i costosos de destriar, cosa que el situa en clar desavantatge comercialment parlant, en comparaci amb el ciur foraster. Laspecte daquest s ms regular i amb uniformitat de color.17. Cultiu de la rucaEruca sativa Mill.17.1. Sembra i aprotamentEs pot sembrar directament en el sl, encara que millor si es parteix de planter. Se sembra amb una distncia mnima de 25 cm entre plantes. Mai no ha de quedar una plantaci espessa, perqu la fulla no es desenvolupa correctament. Desprs de la primera regada de sembra, en principi li s sucient amb laigua de pluja que faci durant lhivern. La llavor s molt fcil de recollir, ja que es troba dins bajoques. Es poden treure 3 o 4 tallades de fulla. Quan les temperatures sn molt altes, puja a or molt aviat. Al nal del cultiu acumula un gust picant un poc massa fort. Al contrari de lalfabeguera, no aguanta gaire temps una vegada recollectada.16.4. RotacionsUna rotaci tpica s ciur-blat-civada o ordi, aprotant la xaci terrestre de nitrogen que el ciur, com a llegum, suposa. Cada 5-6 anys es deixa descansar el sl, aprotant per baixar lndex dadventcies. Durant any, la terra no sha de treballar ns que hagi plogut a bastament i arribi a 30 cm de fondria. No es fan associacions a nivell extensiu. Per a horts s vlid el que sha esmentat per al cultiu de la mongeta.El planter de ruca es cobreix en els mesos dhivern100101LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCACULTIUDE LALFABEGUERACom que s una crucfera, sha de vigilar de no sembrar-ne una altra seguidament, ni tampoc una espcie que sigui de fulla (segons el calendari lunar). S que s correcte qualque cultiu poc exigent, com ceba, lletuga o alls.18. Cultiu de lalfabegueraOcimum basilicum L.Es comena el planter a principis de mar, dins safates de plstic. Ats la mida reduda de la llavor, sha de vigilar que no quedi gaire enterrada. Se sembra per lnies directament en el terreny, una planta cada 25 cm. Requereix molta matria orgnica, i no gaire aigua, dos pics per setmana durant els mesos de ms calor. s un cultiu fcil que sempre ve associat amb les de tomatiguera, pebrer o carabassa. A partir de nals de maig ja es pot anar tallant, aix com ho necessitem. El juliol apareix el risc despigar, i per aix shan de practicar podes bastant severes. Aquestes es fan per sota de les branques secundries. A principis de setembre, la llavor es recull, de les plantes de ms qualitat i producci. Lespiga sasseca i es recull. Els rams dalfabeguera tallats es conserven, hidratades per la zona del tall, ns una setmana.Cultiu de ruca amb reg per degoteig17.2. PlaguesEl principal contrari de la ruca s el txelic (Epitrix cucumeris), del qual hem parlat en el cultiu de la col. Lacci daquest insecte limita la sembra de setembre ns a abril-maig. Si es vol recollir durant lestiu sha de sembrar dins hivernacle, on aquest insecte no pega tant, o tamb regant per aspersi, per a la seva incomoditat en ambients humits.102103LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCABIBLIOIGRAFIABIBLIOGRAFIAALONSO, A. M. I GUZMN, G.: Cultivo de hortcolas en agricultura ecolgica. Consejera de Agricultura y Pesca-Junta de Andaluca, Sevilla. ARQU VILAR, J. I OLMO NADAL, D. (2005): El ajo y su cultivo ecolgico A: La Fertilidad de la Tierra, 22. La Fertilidad de la Tierra Ediciones, . Estella. ARBUNIS, J. ET AL. (2002): Los setos en el medio rural. Monogrcos Bio Lur, 1. Asociacin Bio Lur Navarra, Tafalla. AUBERT, C.: Tcnicas de base de la agricultura natural. Asociacin Europea de Agricultura y de Higiene Biolgicas, Sainte Genevieve des Sois. BASTIDA, C. (2007): La alubia, alimento tambin para la tierra (y II) A La . Fertilidad de la Tierra, 28. La Fertilidad de la Tierra Ediciones, Estella. BUENO, M. (2003): El cultivo de la zanahoria A: La Fertilidad de la Ti. erra, 11. La Fertilidad de la Tierra Ediciones, Estella. BUENO, M. (2002): El cultivo del tomate A: La Fertilidad de la Tierra, 9. . La Fertilidad de la Tierra Ediciones, Estella. Butlletins bimensuals del Grup dAgricultura Ecolgica (GAE). 1984, 1985. Autoeditats. Mallorca. DOMNGUEZ, A., ROSELL, J. I AGUADO, J. (2002): Diseo y manejo de la diversidad vegetal en agricultura ecolgica. Cuadernos de agricultura ecolgica. M.V. PHYTOMA-Espaa i SEAE, Valncia. GUZMN, G. I ALONSO, A. M. (1998): Cultivo de hortcolas en agricultura ecolgica. Plan de formacin, Boletn nm. 3.3. CAAE, Sevilla. GUZMN, G. I ALONSO, A. M. (2000): Las rotaciones y los policultivos en el manejo de plagas y enfermedades en agricultura ecolgica. Plan de formacin, Boletn nm. 4.2. CAAE, Sevilla.HALSOUET, P. (2005): El puerro. Manual para su cultivo en agricultura ecolgica. Monogrcos Bio Lur, 3. Bio Lur Navarra, Biharko Lurraren Elkartea i Ekonekazaritza, Tafalla. HALSOUET, P. (2005): El tomate. Manual para su cultivo en agricultura ecolgica. Monogrcos Bio Lur, 4. Bio Lur Navarra, Biharko Lurraren Elkartea i Ekonekazaritza, Tafalla. HALSOUET, P. I SANTIAGO, M. (2005): La lechuga. Manual para su cultivo en agricultura ecolgica. Monogrcos Bio Lur, 5. Bio Lur Navarra, Biharko Lurraren Elkartea i Ekonekazaritza, Tafalla. HALSOUET, P. I SANTIAGO, M. (2005): La patata. Manual para su cultivo en agricultura ecolgica. Monogrcos Bio Lur, 7. Bio Lur Navarra, Biharko Lurraren Elkartea i Ekonekazaritza, Tafalla. LABRADOR, J., PORCUNA, J.L., I BELLO, A.(2006): Manual de Agricultura y Ganadera Ecolgica. Sociedad Espaola de Agricultura Ecolgica. Eumedia. Madrid LLANOS, M. I DALMAU, A. (1970): Preparacin del terreno en cultivos de huerta. Hojas Divulgadoras n 3-62H. Ministeri dAgricultura, Madrid. MAROTO, J.V. (1986): Horticultura herbcea especial. Ediciones MundiPrensa. Madrid Principals plagues de la patata a les Illes Balears (2007). Conselleria dAgricultura i Pesca OLMO, D. I RUIZ, A. (2006): Los melones, un regalo del verano A La . Fertilidad de la Tierra, 25. La Fertilidad de la Tierra Ediciones, Estella. ROGER, J. M.: El cultivo de la patata. Libros y cuadernos tcnicos. Asociacin Vida Sana, Barcelona. ROSSELL I OLTRA, J. (2006): Cultivo del pimiento A: La Fertilidad de . la Tierra, 24. La Fertilidad de la Tierra Ediciones, Estella.104105LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCAANNEXOSSANTIAGO, M. (2005): La alubia. Manual para su cultivo en agricultura ecolgica. Monogrcos Bio Lur, 6. Bio Lur Navarra, Biharko Lurraren Elkartea i Ekonekazaritza, Tafalla. SAUCA, E. I URABAYEN, D. (2005): El desherbado. Manejo de las adventicias en agricultura ecolgica. Monogrcos Bio Lur, 8. Bio Lur Navarra, Biharko Lurraren Elkartea i Ekonekazaritza, Tafalla. SAUCA, E. I URABAYEN, D. (2005): Rotaciones y asociaciones de cultivos. Monogrcos Bio Lur, 9. Bio Lur Navarra, Biharko Lurraren Elkartea i Ekonekazaritza, Tafalla. SAUCA, E. I URABAYEN, D. (2005): Viveros. Manejo de las adventicias en agricultura ecolgica. Produccin de plntula hortcola. Monogrcos Bio Lur, 10. Bio Lur Navarra, Biharko Lurraren Elkartea i Ekonekazaritza, Tafalla. SISQUELLA, M. (COORD.) (2000): Ponncies del curs: Especialitzaci en Horticultura Ecolgica. Escola Agrria de Manresa, Manresa. TORRES, D.: El cultivo del tomate. Libros y cuadernos tcnicos. Asociacin Vida Sana, Barcelona.ANNEXOSFamlies botniques Solancies Lilicies Lleguminoses Quenopodicies Crucferes Compostes Cucurbitcies Umbellferes Gramnies Roscies Labiades Convolvulcies Tomtiga, patata, albergnia, pebre All, ceba, porro, grell, esprrec Xtxero, ciur, fava, fav, mongeta, soja, vea, cacauet, llentia Remolatxa, espinac, bleda Col borratxona, col llombarda, colior, brquil, nap, colinap, rave, ruca Lletuga, endvia, card, carxofa, cama-roja, compostes Mel, sndria, carabass, carabassa, cogombre Pastanaga, api, julivert, fonoll Blat de moro, blat, civada, ordi Maduixa Alfabeguera MoneiMtodes de control de vegetaci espontnia Mtode de control Manualment Desbrossat Eines Trmicament Encoixinat Observacions Eca per costs, rendible per a alguns cultius de sembra directa, cultius amb bon preu de mercat i explotacions familiars Sobretot sassocia al cultiu de fruiters, manteniment de camins i voreres; pot ser til en estats avanats de cultiu, o cultius plurianuals Cultivadors, rasde de discs, txisel, etc. no giren la terra i treballen en superfcie. Ben tils els de tracci animal o humana, com la bicicleta amb arada Poc emprat a Mallorca, per amb bons resultats all on s rendible el seu s Pot ser orgnic (palla, alga, serrads, paper, clovella dametla) o de sntesi (plstic). Lefectivitat del primer depn del material i del gruix. Per a molts cultius sentn com un element ms, i permet, a ms, avanar produccions106107Adob verdEstratgiaCompostatgeRotaci de cultiusCultius netejadorsDensitat de sembra EfectesAssociaci de cultiusFont: Domnguez, A. i Rossell, J. (2002)LHORTICULTURAEstratgies per al maneig de vegetaci espontniaLalternana de cultius diculta lespecialitzaci de lherba, sobretot si sn famlies molt diferents quant a exploraci del sl, capacitat vegetativa i gesti daquests (reguiu o a la seca) Saprota millor lespai deixant menys espai per a lherba. Sn bones aquelles associacions amb plantes entapissants i de port erecte Sn aquells que per la seva manera de cultivar-se o per la seva competncia interrompen el cicle reproductiu de lherba (carabassa, mel a la seca) Una sembra dadob verd, alta densitat i rpid creixement asxia les competidores. Si sempren les prpies adventcies dadob verd, aquestes shan dincorporar abans de la formaci de llavors, i en redueix el banc potencial. Uns fems ben compostats sn lliures de llavors i patgens per les altes temperatures que han assolit. Altes densitats i el disseny inueixen tamb a controlar lherba.108 Maquinria apta per controlar les adventcies Motocultor Funcionament Efecte sobre lestructura del sl Efecte sobre els organismes del sl Efecte sobre la mineralitzaci 109 Varis, segons eina Triga i desf Rascle de pues Cobreix i arranca Esponja Cultivadors Cobreix i arranca Esponja, romp crosta Mitj Cap Cap Rascle de discs Arranca, cobreix i mescla Aireja en fondria Baix Cisell Arranca i mescla Aireja i romp sola Oxigena Distncia entre Variable eixos Camp daplicaci Avantatges Herba en estats avanats Prctic, multiusos i manejable Inconvenients Alt consum energtic, sola de llauradaFont: Sauca, E. i Urabayen, D. (2005)ECOLGICA AMALLORCAPer a planter a terra, lnic control de lherba s el manualArada de pales VoltejaFresadora Capola i mesclaAireja i mesclaCrea sola, desfPernicisPernicisMitjBaix 2-4 cm Herba en estats avanats Barat i verstilMitj 15-75 cm Herba en estats primaris Apte a tot tipus de sl, prctic No s adaptable a lnies de cultiu. Poca acci a sls forts i plantes ben arreladesAlt Mnim 25 cm Herba en estats avanats Idoni per incorporar herba lignicada Eina feixuga i cara. Mala adaptaciBaix 40 cm Tots els estats Simple i econmicMolt alt Variable Herba en estats primaris Neteja a fonsAlt 15 cm Herba avanadaANNEXOSDeixa terra molt triga i naNo va b llevar herba en cultiuCrea sola, prdua de matria orgnica, pujada de llavors, gira horitzonsForma sola, costs en energia i doblers, molt agressiu per a la afauna del slLHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCAANNEXOSCalendari de lhortalissa de temporada Productes tosanitaris autoritzats pel Reglament de la Producci Ecolgica, emprats en horticultura ecolgica Producte Rotenona Oli de Neem Piretrina Bacillus thuringiensis Sofre Coure Sulfat de ferro Oli de parana Sab potssic Emprivada dortiga Llet desnatada Extracte dall Camp dacci Insecticida Insecticida Insecticida, efecte de xoc Insecticida Fungicida i acaricida Fungicida Desinfectant i repellent Insecticida Insecticida Reforant, augmenta la vitalitat de la planta Reforant, antivric de les hortcoles Repellent i reforant Observacions Perjudicial per a fauna benca Ms benvol amb el medi Emprat per conservar gra Larves de papallones, Efectes visibles dos o escarabats, mosques tres dies ms tard Odi i aranya roja Curatiu Quasi totes les malalties fngiques Fongs i caragols Ous i insectes hivernants Pug, caparreta, pug de Sant Josep, copiny, etc. Preventiu Per tractar ferides o crear barreres Tractament dhivern De fcil preparaci domstica, 2% de sab negre dins aigua Tamb actua com a adob foliar i radicular Tamb preventiu de les malalties fngiques Tamb preveu la cendradaAgost Abril Gener Tomtiga de ramellet, moniato, lletuga, col llombarda, col, carabassa, colior, ravenet, rave, nap, remolatxa, bleda, xtxeros, espinacs, endvia, patata, grell, julivert, all, cama-roja, ruca, fonoll, faves, pastanaga, api, colinap, col de Brusselles, porro Tomtiga de ramellet, moniato, lletuga, col llombarda, col, carabassa, colior, ravenet, rave, nap, remolatxa, bleda, xtxero, espinac, endvia, patata, grell, julivert, carxofa blanca, ruca, fonoll, faves, pastanaga, api, colinap, col de Brusselles, porro Moniato, lletuga, col, col lombarda, carabassa, ravenet, rave, nap, remolatxa, bleda, xtxeros, espinac, endvia, patata, grell, julivert, carxofa blanca i negra, all tendre, esprreg, ruca, fonoll, faves, pastanaga, api, colinap, col de Brusselles, porro Lletuga, col, col lombarda, nap, remolatxa, bleda, xtxeros, espinac, grell, julivert, carxofa blanca i negra, maduixa, all tendre, espreg, ruca, fonoll, faves, pastanaga, api, colinap, col de Brusselles, porro Cogombre, tomtiga densalada, carabass, mongeta na, mongeta ample, lletuga, col llombarda, col, nap, remolatxa, bleda, xtxeros, julivert, maduixa, all tendre, ruca, fonoll, pastanaga, api, colinap, porro Tomtiga densalada, cogombre, carabass, pebre verd, mongeta na, mongeta ample, lletuga, col lombarda, col, nap, remolatxa, bleda, espinac, julivert, carabassa, blat de moro, pastanaga, api, colinap, porro Tomtiga densalada, de pruna; mel, albergnia, cogombre, carabass, pebre verd, vermell i blau, sndria, mongeta na i ample, lletuga, carabassa, nap, remolatxa, bleda, espinac, patata, all, ceba, julivert, pipes de gira-sol, blat de moro, pastanaga, api, porro Tomtiga densalada, de pruna, de ramellet; mel, albergnia, cogombre, carabass, pebre verd, vermell i blau, sndria, mongeta na, lletuga, carabassa, nap, remolatxa, bleda, espinac, patata, all, pipes de girasol, blat de moro, ciur, faves, pastanaga, api, porro Tomtiga densalada, de pruna, de ramellet; mel, albergnia, carabassa, carabass, cogombre, pebre verd, vermell i blau, sndria, mongeta na, lletuga, ravenet, rave, nap, remolatxa, bleda, patata, all, ceba, julivert, ciur, pastanaga, api, porro Tomtiga densalada, de pruna, de ramellet, mel, albergnia, carabass, pebre verd, vermell i blau, sndria, mongeta na, moniato, lletuga, col, col llombarda, carabassa, colifor, ravenet, rave, nap, remolatxa, bleda, espinac, endvia rissada, patata, all, ceba, julivert, cacauet, ruca, fonoll, pastanaga, api, colinap, porro Tomtiga de ramellet, moniato, lletuga, col, col lombarda, carabassa, colior, ravenet, rave, nap, remolatxa, bleda, espinac, endvia, patata, all, ceba, julivert, cama-roja, cacauet, ruca, fonoll, pastanaga, api, porro Tomtiga de ramellet, moniato, lletuga, col, col llombarda, col de Brusselles, carabassa, colior, ravenet, rave, nap, remolatxa, bleda, endvia, patata, all, ceba, grell, julivert, cama-roja, ruca, fonoll, pastanaga, api,Plaga o malaltia Tot tipus dinsectes efecte de xoc Tot tipus dinsectes i repellent Tot tipus dinsectesFebrerMarMaigJunyVirus Tot tipus de comensalsJuliolSetembreOctubreLa majoria de magatzems agrcoles disposen de productes autoritzats en agricultura ecolgicaNovembreDesembre110Associacions i rotacions dhortalissesCultiu All Carxofa Mongeta denlar Api Carabass Ceba Col Colior Colinap Espinacs Xtxaro Fonoll Mongeta baixa Enciam Cogombre Pebre Porro Rave Tomtiga Pastanaga Sndria Mel Carabassa Patata Albergnia Moniato Faves Blat de moro Maduixa Espinacs, blat de moro, lletuga, patata, roman, cereals, maduixa Carabassa, xtxeros, faves, mongeta, mel, patata, vea, cogombre, sndria Faves, espinacs Gira-sol Col, mongeta, blat de moro, caputxina Albergnia, col, xtxeros, faves, mongeta, blat de moro, rave, pastanaga, cnem, julivert, calndula Mongeta, fav Cereals, ceba Patata Carabassa, gira-sol, maduixa, cogombre, tomtiga Cereals, alfals Cols Bones associacions Fruiters, pastanaga, remolatxa, maduixa, ceba, porro, tomtiga, lletuga Lletuga, faves, xtxeros Remolatxa, api, cogombre, espinacs, lletuga, albergnia, carabassa, col, maduixa, pastanaga Cols, espinacs, mongeta, porro, xtxaro, tomtiga Alfabeguera, mongeta, ceba, col, caputxina, blat de moro All, pastanaga, cogombre, lletuga, tomtiga, maduixa, camamilla, remolatxa Pastanaga, api, cogombre, espinacs, trvol, xtxeros, lletuga, aromtiques, cnem, ceba, patata Api, tomtiga, faclia, mongeta Remolatxa, espinacs, mongeta, lletuga, tomtiga, porro, xtxeros Api, col, maduixa, mongeta, xtxeros, rave, lletuga Pastanaga, api, col, espinacs, rave, lletuga, blat de moro, nap, patata, cogombre Cogombre, lletuga, cama-roja Remolatxa, api, col, borratja, cogombre, maduixa, xtxero, patata, rave, valeriana, tomtiga, pastanaga Colinap, cogombre, espinacs, mongeta, xtxeros, rave, tomtiga, carxofa, ceba, pastanaga, porro Api, col, espinacs, fonoll, mongeta, lletuga, ceba, blat de moro Albergnia, pastanaga, col, tomtiga, alfabreguera Ceba, pastanaga, api, espinacs, maduixa, tomtiga, lletuga Pastanaga, lletuga, tomtiga, menta Pastanaga, api, espinacs, mongeta, ceba, julivert, porro, lletuga, calndula Ceba, xtxeros, alfals, mongeta, lletuga, patata, porro, rave, tomtiga, vea, roman, slvia Pebre All, ceba, tomtiga, xtxeros Pastanaga, fonoll, julivert Cogombre Xtxaro, mongeta, col, porro All, ceba, mongeta, maduixa, fonoll Col, ceba, patata Fonoll Remolatxa Mongeta, ceba, porro, tomtiga, julivert Mongeta, tomtiga, colinap Fonoll, ceba, porro Gira-sol, api, julivert Carabassa, patata, tomtiga Fonoll, xtxeros Mongeta, xtxeros, rave Cogombre, mongeta Remolatxa, col llombarda, fonoll, xtxeros, cogombre, patata Fonoll, julivert, api, menta Colinap, espinacs, mostassa Porro Cereals, alls Lilicies, col, lletuga Mongeta, cama-roja Pastanaga, julivert Faves, mostassa Xtxeros Pastanaga Cama-roja Lleguminoses Lleguminoses Crucferes Lleguminoses, rave, espinacs Espinacs Espinacs, lletuga Tots, excepte bleda i remolatxa Cols Col, rave Espinacs Cols, nap, brquil, rave Cols, nap, brquil, rave Males associacions Col, xtxeros, mongeta Bons cultius precedents Lleguminoses Blat de moro, ceba Faves, mel, lletuga Bons cultius segentsLHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCAANNEXOSTaula de sembres i traspantaments dhortalissesGener Patata primerenca Patata destiu Tomtiga Tomtiga de pruna Tomtiga de ramellet Pebre verd Pebre vermell Pebre blau Albergnia Ceba boba Ceba blanca mallorquina Ceba tendra Ceba de guardar Grell Porro All All tendre Pastanaga Api Julivert Fonoll Moniato Cogombre Carabass Carabassa Mel Sndria Bleda Remolatxa PL PL PL PL PL, TC TC, PL PL PL PL PL SD PL, TC SD SD Sembra tot lany i sota coberta els mesos freds Sembra tot lany Sembra tot lany TC TC, TA TA PL TC TA TC TC PL, TC TA TA TC TA TA TA TA SD TA TA TA TA TA TA PL SD SD TA TA TA, TC TA, TC PL, TC SD SD SD TA TA TA PL TA TA TA TA SD SD TC SD TC PL PL PL PL TA TC, PL TC, PL PL PL PL PL PL TC, PL TA TA TC PL PL TC TC TC TC TA TA TA TA TA TA TA TA TA TA TA TA TA TA TA TA TA TA PL PL TA PL PL TA, TC TA, TC TC PL1 TA PL PL Febrer SD Mar SD SD SD PL PL Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre DesembreSembra tot lany Sembra tot lany114115LHORTICULTURAECOLGICA AMALLORCAANNEXOSTaula de sembres i transplants dhortalissesGener Blat de moro Maduixa Lletuga Endvia Carxofa blanca Carxofa negra Gira-sol Xtxero Xtxero per bajoca Mongeta Fava Cacauet Cigr Soja Col borratxona Col llombarda Col de Brusselles Colior Ruca Nap Rave Ravenet TA, PL SD SD SD SD SD SD SD Sembra directa (SD), preparaci de planter (PL), trasplantament a cobert (TC), trasplantament a laire lliure (TA) TA TA, PL SD TA TA SD TA SD TA PL TA TA SD SD SD TA TA TA PL SD PL PL TA TA TA TA PL SD TA TA TA TA TA, PL SD SD SD TA TA,PL SD SD SD TA, PL SD SD SD TA, PL SD SD SD TA TA SD SD a cobert SD SD SD SD SD a cobert SD SD SD SD SD SD SD SD SD SD SD SD SD SD SD SD TA TA PL PL TA TA TA PL Febrer Mar Abril SD Trasplantament tot lany i planter un mes i mig abans TA TA TA Maig SD TA TA TA Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre116117