Les relacions de gènere en les parelles joves a partir de l'anàlisi ...

  • Published on
    06-Feb-2017

  • View
    212

  • Download
    0

Transcript

Les relacions de gnere en les parelles joves a partir delanlisi dels espais domsticsMarta Roca i EscodaUniversitat de Ginebraroca@uni2a.unige.chResum: Aquest article s el resultat duna investigaci sobre la construcci ila reproducci de la divisi sexual del treball domstic en les joves parelles apartir dels espais domstics. La investigaci es concreta en dues anlisisque es troben estretament interrelacionades. En primer lloc, sha tractat laqesti de la interioritzaci dels models femenins i masculins a partir de larepresentaci dels estereotips sexuats a la publicitat televisiva. Concreta-ment, shan volgut posar de manifest les formes dicotmiques que prenenels estereotips sexuats amb relaci als espais. En segon lloc, sha portat aterme una anlisi, a partir dentrevistes a joves parelles, per veure les dife-rents representacions i prctiques quotidianes de la jove i del jove amb rela-ci als espais de casa seva. Lanlisi mostra fins a quin punt el jove i la jovereconstrueixen les seves identitats de gnere apropiant-se de manera dife-rent els espais domstics.Resumen: Este artculo es el resultado de una investigacin sobre la cons-truccin y la reproduccin de la divisin sexual del trabajo domstico en lasjvenes parejas a travs del anlisis de los espacios domsticos. La investi-gacin se concreta en dos anlisis que se encuentran en estrecha interrela-cin. En primer lugar, se ha tratado la cuestin de la interiorizacin de losmodelos femeninos y masculinos a partir de la representacin de los este-reotipos sexuados en la publicidad televisiva. Concretamente, se han que-rido poner de manifiesto las formas dicotmicas que toman los estereotiposRevista Catalana de Sociologia, 12 (2000), p. 11-40 1114748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 11sexuados en relacin con los espacios. En segundo lugar, se ha llevado acabo un anlisis, a partir de entrevistas a jvenes parejas, para ver las dife-rentes representaciones y prcticas cotidianas de la joven y del joven en re-lacin con los espacios de su hogar. El anlisis muestra hasta qu punto eljoven y la joven reconstruyen sus identidades de gnero apropindose demanera diferente los espacios domsticos.Abstract: This article relates the result of a study about the construction andthe reproduction of gender division of housework in young couples trough theanalysis of domestic spaces. Starting from interviews to young married cou-ples, the aim was to see at what extent young women and young men interna-lise stereotyped gender spaces in the construction of their gender identity. Theresearch consists in two strictly inter-related analysis. Firstly, the question ofthe internalisation of male and female patterns has been addressed, troughthe analysis of stereotypical representations of gender in television advertise-ment. The scope was to show the dichotomy in the forms taken by gender ste-reotypes in relation to spaces. Secondly, the analysis has been realisedtrough interviews to young couples in order to see the different everyday re-presentations and practises of young man and young woman in relation to do-mestic spaces.IntroducciLa recerca que es presenta analitza la manera en qu les parellesjoves perceben i usen els espais de la llar prpia. Lobjectiu s mos-trar com la divisi sexual del treball es reflecteix en les representa-cions i usos dels espais domstics. Seguint les crtiques feministesde la sociologia de la famlia clssica, es parteix del supsit que lesprctiques familiars mostren una divisi ben marcada dels rols desexe que esdev lorigen de la discriminaci sexual en tots els mbitsde la nostra societat (Benera i Seng, 1983; Scott, 1988, 1990).La hiptesi general s que les parelles joves continuen reproduintfortament els rols de gnere en el repartiment de les tasques doms-tiques a causa duna activa interioritzaci de les conductes i dels es-tereotips socials sexuats.1 Lestudi focalitza la recerca en les novesgeneracions, entre les quals el discurs sobre la igualtat est msarrelat. Alguns estudis anteriors sobre les relacions i prctiques fa-miliars ens mostren que, en general, els matrimonis joves continuenestablint una divisi ben marcada dels rols de cada sexe pel que fa aMarta Roca i Escoda121. En concret, vegeu: ALBERDI, 1996; BRULLET, 1996; MEIL LANDWERLIN, 1997; OR-TEGA,1993, 1996; BOURDIEU, 1990, 1993.14748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 12lorganitzaci de la vida quotidiana (Kellerhals, 1984; Roux, 1996;Brullet, 1996a). I, tanmateix, per explicar les diferents actituds icomportaments de la dona i de lhome dins la parella, no s suficientprendre com a variable explicativa lestatus socioprofessional decada cnjuge. Daltra banda, cal tenir en compte que quasi sempre hi ha un pro-cs de negociaci a la base de la formaci i la consolidaci de la pare-lla. Aquesta negociaci afecta lajustament de la relaci conjugal acada nova situaci (Kellerhals,1984; De Singly, 1987, 1996; Kauf-mann, 1991, 1993). La parella s un context dinteracci en el qualdones i homes estan fortament implicats, fins al punt que romanlexpressi ms corrent i ms forta de lestructuraci social de les re-lacions de gnere (De Singly, 1991). En aquest sentit, cada parella suna histria concreta que es troba integrada en un context socialque imposa maneres de fer estereotipades segons el sexe. La parellasinscriu generalment en els rols socialment reconeguts i legitimats(Berger i Luckmann, 1966).Ara b, si la divisi sexual del treball es mant de manera impor-tant a la nostra societat, estudis diversos tamb afirmen que les jo-ves parelles mantenen un fort ideal igualitarista pel que fa al reparti-ment de les tasques domstiques (Roux, 1996; Brullet, 1996a).Aquesta contradicci aparent es manifesta en les maneres diferentsque t cada cnjuge de representar-se el seu marc dacci. I, comveurem, la definici de lorganitzaci domstica acostuma a ser bendiferent entre home i dona.1. Lespai domstic com a objecte destudi sociolgicTota orientaci, presa de posici i redefinici dun mateix en lavida quotidiana parteix de dos eixos, que sn lespai i el temps.Aquests, com a fenmens socials que sn, tenen un carcter objectius a dir, sn un fet fsic i exterior a lindividu que s donat per la so-cietat i un carcter subjectiu, interpretat i interioritzat per lindi-vidu dins el procs de construcci de la seva identitat (Simmel,1988). Per tant, ms enll de les seves caracterstiques fsiques i na-turals, lespai pot ser objecte danlisi sociolgica. I aquesta anlisipot partir de la pregunta de com lespai interfereix en el joc dels ac-tors socials dins la quotidianitat de la seva llar.En efecte, la sociologia considera que dins els espais fsics existei-xen models culturals de vida quotidiana (Hall, 1971). Lestudi delespai, amb relaci al tema que ara ens ocupa, ens aproxima al sa-ber cultural tcit (latent) propi de cada sexe, un saber que es tra-Les relacions de gnere en les parelles joves a partir de lanlisi dels espais domstics1314748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 13dueix en prctiques i activitats que, al seu torn, esdevenen smbolsde la identitat de gnere. En aquest sentit, les representacions delespai domstic que es fan la dona i lhome joves constitueixen unexemple de les definicions que la nostra cultura dna a la sexualitat imanifesten, sovint, els principis latents que inciten les interaccionssocials (Leclerc, 1986; Ardener, 1991). Tal com assenyalen Spradly iMann (1979), cadascun dels dos ssers sexuats aprn les regles cul-turals que li permeten distingir colors diferents de la realitat, ma-neres diferents de percebre lespai. Aix, lanlisi de lespai ens per-met adonar-nos que un mateix espai objectiu pot tenir significacionsdiferents segons el gnere de qui el viu.Cada espai de la casa s atribut pels seus habitants a una cate-goria de comportaments i dactivitats ms o menys determinats so-cialment (Barrre-Maurisson, 1995). Res de ms simple per alsmembres duna parella que anomenar i definir els espais domstics.No solament cadasc utilitza duna manera diferent els indrets, sinque, a ms, hi fan usos i activitats diferents i construeixen diversesrepresentacions del mateix espai (Goffman, 1973, 1988). En aquestsentit, lestudi que ara es presenta ha tractat de mostrar la maneracom s representada la realitat domstica segons el jove i la jove i, enconseqncia, com hi actuen.2Les prctiques quotidianes que defineixen lindividu, i que ell ma-teix tamb defineix, estan inscrites dins la problemtica del coneixe-ment i de la representaci. En aquesta recerca, sentn per represen-tacions socials el conjunt organitzat i jerarquitzat de judicis,dactituds i dinformacions que un grup social donat elabora apropsit dun objecte (Doise i Palomari, 1986; Jodelet, 1989). En elnostre cas, el grup s definit pel seu gnere i lobjecte s lespaidomstic. Amb lanlisi de les representacions de lespai segons elgnere sha volgut definir el paper que t lindividu en la construccide la seva identitat social. Com diu Abric, les reprsentations socia-les construisent au niveau symbolique notre exprience quoti-dienne, elles contribuent justifier nos propres attitudes et nos ac-tions, autant dailleurs qu les anticiper, qu les inflchir. Ellesassurent ladaptation sociocognitive aux ralits quotidiennes(Abric, 1996, p. 11-12). Abric afegeix que les representacions socialssn el resultat dun procs dapropiaci de la realitat, de reconstruc-Marta Roca i Escoda142. Com diu Jean Kellerhals: Lespace apparat comme un analyseur/rvlateurprivilgi de la famille. Par ses frontires subjectives et pratiques, par ses diffrentesappropriations, lespace permet de nous rendre compte des rapports et interactionssociales dans la maison pour les deux partenaires du couple, qui sont la base et lemoteur constituant des rapports avec la socit (KELLERHALS, 1995, p. 4-6).14748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 14ci daquesta realitat dins un sistema simblic. Les representacionssexuades dels espais domstics apunten a la construcci simblicadel treball domstic com a treball de les dones. Efectivament, a par-tir dentrevistes a parelles joves casades, sha pogut veure fins a quinpunt la dona i lhome interioritzen els espais sexuats estereotipatsen la construcci de la seva identitat de gnere.3 I, daltra banda,sha posat de manifest la construcci simblica de la identitat de pa-rella que condueix a la legitimaci de la divisi sexual del treball enlesfera privada de la llar.2. La publicitat i els espais de vida quotidianaSi les representacions socials sn esquemes mentals que prove-nen de la societat, caldria tractar la qesti de la seva interioritzacii de les normes socials que hi sn implcites. Aix, al moment de teniren compte els models socials de qu disposen les joves i els joves en-trevistats per a la construcci de la seva identitat de gnere, sha jut-jat pertinent efectuar una anlisi introductria sobre les representa-cions socials dels estereotips sexuats.4Es parteix del fet que la distribuci de poder entre els dos sexesen la nostra societat s desigual, i que la publicitat s un agentsimblic que refora els estereotips sexuats i, al mateix temps, nsun reflex (Lain, 1977; Herne, 1993; Bourdieu, 1990, 1998; Casto-riadis, 1975).5 La televisi ha estat concebuda com un instrumental servei de la unitat domstica legtima pel fet que transmet unaconcepci del grup familiar tot respectant la divisi social del treballentre els sexes. La televisi est acuradament controlada per taldharmonitzar aquesta divisi dels rols de gnere. Daltra banda,sha considerat la publicitat no solament com a intermediria en lalgica del mercat, sin tamb com a agent que defineix les identitatssocials agent de lordre social (Everaert-Desmedt, 1984). Aix, esLes relacions de gnere en les parelles joves a partir de lanlisi dels espais domstics153. Cal dir que les representacions socials contribueixen a lelaboraci de la identitatsocial i personal gratificant, compatible amb els sistemes de normes i de valors social-ment i histricament construts, com s el cas de les identitats de gnere.4. Cal, per, assenyalar, en el mateix sentit que GOFFMAN (1986), que lanlisi de lamanera en qu sn collocats lhome i la dona en la publicitat no ha de limitar-se a re-drear els estereotips sustentats pels publicistes, sin que tamb ha de buscar dinsaquests estereotips all que revela els models dominants de la nostra societat, subja-cents a la distribuci dels rols i de les identitats de gnere.5. Com diu Pierre Bourdieu, la publicitat com a univers simblic t un paper moltimportant en la construcci i en la reproducci dels esquemes mentals que atribuei-xen i dibuixen un espai propi de les dones i dels homes.14748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 15pot trobar una estreta relaci entre la publicitat i la definici o larepresentaci de la identitat, ja que lestratgia de la publicitat sacostar-se al consumidor provant didentificar-lo amb els perso-natges.2.1. Elements metodolgics de la recercaLobjecte danlisi sn les representacions publicitries de la donai de lhome que vehiculen les definicions de la feminitat i de la mas-culinitat en les nostres societats. En concret, shan analitzat els es-tereotips sexuats que participen en la construcci de loposici fe-men-mascul. Sha partit del supsit que s possiblement en lapublicitat on es troba de manera ms bvia la representaci social dela ideologia sexista, sobretot per la seva coherncia i exhaustivitat.Shan analitzat cent trenta anuncis publicitaris emesos durant elstelenotcies del vespre de quatre canals espanyols i un de catal, du-rant dues setmanes del mes doctubre de 1997.6 Lanlisi ha estat detipus transversal, cosa que ha perms desvelar les representacionsestereotipades de les relacions espacials ms rellevants adscrites acada un dels gneres. Al mateix temps, sha intentat posar de mani-fest les formes dicotmiques que prenen els estereotips sexuats ambrelaci a lespai, i aix ha estat molt til per a lanlisi posterior delsespais domstics.2.2. ResultatsLa dicotomia de lesfera pblica i privadaEl primer que crida latenci en els anuncis televisius s el res-pecte de la dicotomia fonamental entre lexterior mascul i linteriorfemen. Es podria dir que la nostra existncia sorganitza entre elpol femen de la llar i el pol mascul del treball remunerat. De fet,aquesta divisi s la primera i ms fonamental divisi del treballentre lhome i la dona. s una divisi simblica de lespai: una dico-tomia socialment construda entre el dins femen i el fora mascul,que estructura lespai social. Daquesta manera, la vocaci doms-Marta Roca i Escoda166. A partir dalgunes entrevistes pilot, hem constatat que s al menjador, al vespre,davant la televisi, on les parelles joves passen normalment ms temps junts. Estracta, doncs, de posar de manifest els constructes socials que simposen en la supo-sada intimitat de la parella.14748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 16tica de la dona sembla universal. Efectivament, a tots els anuncisanalitzats, la dona est exclusivament representada en els interiorsde la casa o en el supermercat. En canvi, lhome est situat sempreen els espais exteriors o pblics: al carrer, en els bars o en els des-patxos. Pel que fa a la representaci dels interiors de la casa, lhome s quasi inexistent. El cotxe s lnic espai privat atribut a lhome.Activitat/passivitatLa imatge masculina est sempre representada amb relaci a unaactivitat. En canvi, en les representacions de la dona no hi ha movi-ment, ja que no hi ha una ruptura entre treball productiu i treballreproductiu. Ella est sempre representada de manera passiva,inactiva, bo i netejant la casa. Els anuncis ms parlats sn els deproductes de neteja, en els quals es troba la dona netejant, utilitzantel producte anunciat com una eina que permet realitzar una tascasense esfor, sense cap sensaci de treball. Per tant, es pot afirmarque els temes publicitaris que tracten sobre els productes de neteja osobre aliments consagren expressament la fi del treball domstic fe-men. Tot el que es fa a la casa no comporta treball, ja que el treballno forma part de la identitat femenina, sin que s la casa familiarall que en forma part.Cultura versus naturaEn els anuncis de productes de neteja, la dona est representadacom linstrument que porta a terme una tasca. Si hi ha una tasca im-portant a fer, s sempre lhome qui mana. Un fet que cal remarcar sque lhome posseeix el poder, ja que t accs al saber. Aix, la imatgemasculina s la protagonista de tots els anuncis que tracten de latecnologia, del saber i de la instrucci. La representaci de lespai ssempre exterior, s a dir, en lesfera pblica.Com ja se sap, en les nostres societats la dona ha estat sempreidentificada amb la natura i lhome amb la cultura. No obstant aix,la identificaci de les dones amb la natura i dels homes amb la cul-tura esdev paradoxal si es t en compte lespai privat. En lespaidomstic, la dona s la cultura, en el sentit que la llar sordena i estransforma sota la seva responsabilitat. Ella no es pot comportarcom un animal, ja que ha de ser civilitzada i racional i ha de tenirseny. Fer-se crrec de la casa forma part de la seva identitat. Unacasa bruta implica una dona bruta. Lhome, al contrari, pot perme-tres de desconixer les coses de la casa, i a ms a ms tamb se liLes relacions de gnere en les parelles joves a partir de lanlisi dels espais domstics1714748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 17permet ser brut. En aquest sentit, se li admeten connotacions ani-mals (sobretot en el terreny de la sexualitat).La representaci de la natura femenina apareix de manera dife-rent quan el missatge publicitari ja no sadrea a la dona mestressade casa, sin a la dona seductora. Aqu, la dona que compra objectesque representen la feminitat es redueix a un simple objecte de desig ide possessi per part de lhome. En resum, pel que sha pogut veurea tots els anuncis, la dona consumeix bellesa i netedat, i lhome elsaber.Ara b, cal dir daltra banda que les ideologies igualitaristes entreles dones i els homes sn tamb transmeses a travs dels mitjans decomunicaci. Per el seu impacte s difcil que superi la simple de-claraci dintencions. Els mitjans de comunicaci parlen digualtat ialhora presenten escenes en les quals les interaccions entre els g-neres sn profundament desiguals. Daquesta manera, els anuncistelevisius sn un bon exemple per mostrar el decalatge entre dis-curs, representacions i prctiques.El fet de prendre nota dels missatges de la publicitat ha servit perconixer els models socials de qu disposen la jove i el jove per a laconstrucci de la identitat de gnere. En la recerca que es presenta acontinuaci, linters s de saber en quina mesura les joves i els jo-ves perceben de manera diferent les mateixes estructures. s a dir,Marta Roca i Escoda18Taula 1La representaci publicitria dels espais femenins i masculinsFEMEN MASCULPol femen > llar Pol mascul -> treballEsfera privada: interiors de la casa Esfera privada: cotxeEsfera pblica: supermercat Esfera pblica: carrer, bars, despatxosDona -> objecte Home -> agentPassivitat, inactivitat Activitat, treball professionalDona > fer Home -> saber ferLes tasques domstiques La tecnologia, la instrucciConsum -> manteniment famlia, bellesa Consum > el saber, la potnciaEsfera domstica > el seny Esfera domstica > la naturalesa, lanimalEsfera pblica > la naturalesa, Esfera pblica -> la cultura, lainfantilisme racionalitat14748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 18com aquests joves es representen el seu rol o el rol de laltre, i tambles seves identitats.3. Les parelles: habitatge i espais domsticsEs parteix de la idea que per mitj de les representacions dels es-pais domstics es poden constatar les maneres en qu es percebenles condicions dexercici dels rols de gnere en les prctiques quoti-dianes. La finalitat s, doncs, illustrar les diverses prctiques espa-cials segons el gnere i les seves legitimacions que justifiquen la divi-si sexual del treball domstic. La qesti que ha condut lanlisi sreflexiva. Duna banda, es vol saber com la identitat del gnere in-flueix en la relaci amb lespai, i, daltra banda, com les representa-cions i els usos de lespai sinscriuen en la identitat del gnere. Espot, doncs, suposar, com a hiptesi, que els joves que es representinels espais domstics duna manera molt estereotipada establiranamb la seva parella un repartiment de les tasques domstiques moltdesigual.3.1. Els elements metodolgics de la recercaLa tcnica dinvestigaci daquesta recerca s qualitativa, per-qu el seu objectiu s accedir als mons de vida, s a dir, als aspec-tes subjectius de la vida dels individus i dels grups socials, a les es-tructures subtils de les seves interaccions i a les condicionsobjectives que les acompanyen (Schwartz i Jacobs, 1984). A ms ams, laproximaci qualitativa respon a la voluntat de descobrir ladefinici de la situaci per part de lagent social, amb la finalitat decomprendre els fenmens socials a travs de les seves percepcionsi de les seves interpretacions de la realitat. Adoptar una aproxima-ci qualitativa implica presumir que es pot conixer lexperinciade lagent: com aquest fa front a una situaci, al mateix temps quees poden reconixer les estructures de lorganitzaci de la parella iel sentit que hi donen.7Sha procedit mitjanant entrevistes semidirigides seguint undesplegament precs de qestions. Les qestions de lentrevista hanestat formulades a partir dels temes derivats de la construcci de di-Les relacions de gnere en les parelles joves a partir de lanlisi dels espais domstics197. Com diuen BLANCHET i GOTMAN (1992), lentrevista s linstrument privilegiat delexploraci, en la qual la paraula s el vector principal. Els fets obeeixen als sistemesde representaci (creences construdes) i a les prctiques (fets i experincies).14748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 19mensions i dindicadors entorn de les representacions i usos de les-pai domstic compartit. En conseqncia, la primera etapa de len-trevista se centra en les dimensions segents: Ocupaci dels espais (espais propis delimitats, llocs de treball,espais comuns). Funcions dels espais (significat de cada pea, activitats a cadapea, funcions atribudes a cada pea). Projecci/idealitzaci dels espais (caracterstiques de lespai re-lacional). Apropiaci dels espais (apropiaci lligada a lactivitat, marca-dors de territoris personals, apropiaci de lespai mobiliari). Negociaci dels espais (espais exclusius, espais conflictius, llocsntims, llocs comuns i llocs neutres, fronteres de territoris perso-nals). Significaci dels espais (valoraci dels espais, espai public/espaiprivat, estatus dels espais, estereotips, etc.).Lunivers danlisi de la recerca es troba a Matar, ciutat indus-trial situada dins la zona metropolitana de Barcelona. Sha intentathomogenetzar al mxim la mostra: parelles joves casades8 dentrevint-i-dos i trenta anys, amb un mxim de dos anys de matrimoni,sense fills, amb una mateixa categoria socioprofessional (classe mit-jana baixa) i un mateix nivell destudis (formaci professional), i, so-bretot, que realitzin les mateixes hores de treball productiu fora de lallar familiar. Tamb sha tingut en compte el fet que fos la primeraexperincia matrimonial i de cohabitaci. Prendre lespai domsticcom a objecte de lanlisi de la divisi sexual del treball domstic harequerit que totes les parelles compartissin un espai fsic semblant.Aix ha estat possible pel fet que totes les parelles comparteixen unmateix edifici amb els pisos idntics.9Marta Roca i Escoda208. Sha optat per escollir solament parelles casades, ja que, com assenyala el soci-leg Llus FLAQUER (1997) en els seus estudis sobre els models de famlia catalana, len-trada en la vida familiar es continua fent prcticament per la via del matrimoni.9. Es tracta dun edifici de blocs de pisos construt per una societat annima muni-cipal de promocions urbanstiques (PUMSA) de Matar. Concretament, ledifici formapart del projecte Cam de la Serra iniciat el maig de 1992 i acabat el desembre de1993. Els pisos sn allotjaments de venda subvencionats pels rgans de proteccidels habitants. Es tracta dapartaments unifamiliars, construts en srie, amb unpreu fora assequible (10.662.060 pessetes), destinats a compradors que fossin pare-lles joves casades de menys de trenta-cinc anys i residents a Matar. Sha de remarcarque el fet dhaver tingut accs als plnols dels apartaments ens ha fornit un bon co-neixement de lorganitzaci arquitectnica de lespai.14748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 20Finalment, shan efectuat setze entrevistes a vuit parelles queviuen a ledifici escollit i que compleixen els requisits esmentats(taula 2). El fet de dur a terme una mateixa entrevista per a cada undels dos membres de la parella, per separat, ha perms fer una an-lisi transversal de totes les parelles a partir la variable gnere. Shaoptat per lentrevista semidirigida, ja que les reflexions sobre els es-pais no estan estructurades en lindividu. Cada cnjuge ha estat en-trevistat a casa seva a fi de crear un clima relaxat durant lentre-vista.En el moment del disseny de lentrevista, sha volgut aconseguirque es tractessin al mateix temps les representacions i els usos delsespais domstics respecte a cada qesti plantejada. Sha volgutveure com els joves cnjuges es representen els espais de casa seva,com sels apropien, com shi identifiquen i com justifiquen les sevesprctiques quotidianes amb relaci a aquests espais. Finalment, lesentrevistes tamb han servit per veure les estructures de lorganitza-ci de la parella i per comprendre el sentit que els actors donen aaquesta realitat quotidiana.Les relacions de gnere en les parelles joves a partir de lanlisi dels espais domstics21Taula 2Les parelles entrevistadesNom Edat Anys de matrimoni ProfessiMnica 30 1,5 anys InfermeraLlus 30 AdministratiuMarta 24 1,5 anys Empleada de farmciaJordi 26 Gurdia privatBeln 25 1,5 anys AdministrativaJuan 25 Conductor dautobsMara 27 2 anys Administrativa Fernando 28 Treballador de la construcciCarmen 25 1,5 anys Auxiliar de clnicaRamn 26 Treballador de la construcciCristina 29 3 anys Dissenyadora de modesRoger 27 Autnom del txtilRosa 25 2,5 anys Autnoma del txtilJavier 25 Autnom del txtilMiguel 29 2 anys Autnom del txtilMontse 28 Empleada de banca14748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 213.2. ResultatsPel que fa a lanlisi, sha tingut sempre present la doble relaci entre: la influncia de lespai en la relaci de parella: el procs daco-modaci; la influncia de la relaci de parella en lespai: el procs dassi-milaci.Els resultats que es presenten a continuaci sordenen entorn detres aspectes que he considerat rellevants en la construcci i repro-ducci de la divisi sexual del treball domstic: laspecte objectiu (laimposici social dels espais domstics), el subjectiu (lhbitat i laidentitat de parella), i el procs darticulaci dambds (els rols de g-nere en lhbitat).3.2.1. La imposici social dels espais domsticsLa uniformitat dels marcs dexistncia generada per la construccide pisos idntics, en srie, habitua insidiosament les parelles a sot-metre la seva vida ntima, familiar i social a les normes que es pressu-posen. A partir denquestes sociolgiques, de propostes darquitecteso durbanistes, es decideixen les distncies, les formes i els colors da-quests marcs dexistncia, programant una submissi de cadasc ala norma. En aquest sentit, lorganitzaci dels espais de la llar s fidela lorganitzaci de cada societat (Pezeu-Massabuau, 1993).Lhabilitaci dels apartamentsDentrada, el que va cridar ms latenci va ser que malgrat unasuposada llibertat dorganitzaci dels espais, totes les parelles hanassumit el projecte arquitectnic, donant a totes les peces del pisles mateixes funcions proposades per larquitecte (cal dir que els pi-sos es venien sense estar moblats). Els pisos reprodueixen el modeldhabitaci tpic de la famlia nuclear. Tots estan distributs segonsun model nic: apartament de sis peces, fora espais. En primerlloc, lentrada s un petit rebedor tancat per una porta que dna almenjador. A lesquerra del rebedor, hi ha una habitaci petita desti-nada a cambra dels convidats o una habitaci que fa de recepci.El menjador sala destar est compost per dues peces obertes conti-ges: la primera fa de menjador i la segona, de sala destar, mobladaamb sofs davant un moble televisi. A lesquerra del menjador hiMarta Roca i Escoda2214748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 22ha una porta que dna a la cuina. La cuina s espaiosa, i pot sertamb menjador. La cuina dna a una terrassa orientada al carrer.Aquesta primera part de lapartament satribueix als espais decarcter pblic. La segona part de lallotjament est separada de laprimera per una porta que dna a un passads que ens guia vers elsespais de carcter ntim: cambres de bany, habitaci 1, habitaci 2,habitaci de matrimoni i la galeria-safareig.A travs daquesta llar tpica, que simbolitza lunivers ntim de laparella, es pot veure la necessitat de la parella de retrobar-se inte-grada en lorganitzaci social, cosa que comena a fer reproduint elsmarcs de referncia proporcionats per la seva cultura i la seva socie-tat.Les convencions socialsDuna banda, lordre domstic creat al voltant de la parella im-plica tot un escenari de convencions socials, les metfores actives deles quals sn: un sal per a les visites, un menjador per als convidatsi la cuina per als pats de cada dia, una neta separaci entre el llocde vida social i el lloc de vida ntima portes que marquen les prohi-bicions o les permissions dentrar als espais reservats a la vida n-tima de la parella. El menjador sala destar s la pea ms valorada iimportant per a tots, ja que, com diu la Mnica, s on passem msestona junts, rebem els amics, la famlia, s on hi som tots, s el llocde trobada.Daltra banda, la vida quotidiana de la parella est recoberta derituals a petita escala. Aix, per exemple, totes les parelles mengen ala cuina i tot seguit sen van al menjador a mirar la televisi. Les rela-cions ms ntimes, les tenen a lhabitaci matrimonial. En aquestsentit, lorganitzaci de la vida quotidiana comena per una interac-ci amb els espais. Cada espai comporta un lloc de relacions tipifica-des i, com a corollari, cada acci o relaci t un espai tipificat. Espodria dir que lorganitzaci quotidiana de la parella est espacialit-zada. Daquesta manera, la distribuci dels pisos en diverses habita-cions guia les funcions especfiques i evidents de cada dia i recrea elsautomatismes quotidians (Kaufmann, 1995, 1996). Aix, la Mnicaafirma:A la cuina: hi faig el dinar, hi mengem; sal: mirar la tele, escoltar msica,relacionar-nos; el quarto de matrimoni: dormir i per a la nostra relaci de pa-rella. El despatx: consultar llibres, lordinador. Tamb hi ha la terrassa, queutilitzem a lestiu per menjar, encara que sigui petita. I desprs la galeria, ontinc la rentadora i estenc la roba.Les relacions de gnere en les parelles joves a partir de lanlisi dels espais domstics2314748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 23La privacitatSi es considera que totes les parelles han estat sotmeses als mo-dels arquitectnics pel que fa a la distribuci espacial dels seusapartaments, s sorprenent que aquestes percebin casa seva com unlloc construt i habilitat a la seva voluntat i marca de la seva llibertat.Com si es tracts duna creaci originria de la parella. Aquesta re-presentaci de lesfera privada com a opci individual i autnoma, sconseqncia del procs de privatitzaci de la societat (Sennett,1978).10 El fet que les joves parelles es vegin en possessi de la sevavida privada porta a la negaci de lexistncia dun possible controlsocial de la seva llar. En aquest sentit, la percepci de la llar familiarcom quelcom original i especfic de cada parella es palesa molt b enel discurs dels entrevistats:Com ja the dit, tot, perqu tot el que hi ha aqu, des que entres per laporta, s nostre. Els dos ho hem decidit aix... Magraden totes [les habita-cions], totes igual, perqu estan totes decorades al meu gust. De la casa, hohem decidit tot jo i ella [Fernando].Laspecte interessant de subratllar, pel que fa a la privacitat, s lamanera en qu aquesta concepci particular dall ntim i privat esrefora en la convivncia de parella (Eleb, 1996). En primer lloc, lesprctiques de la intimitat lligades a la vida de parella. En segon lloc,el que s privat soposa a lexterior i imposa la seva prpia lgica res-trictiva. Daltra banda, si lntim manifesta la complicitat de la vidadomstica, el privat garanteix la possessi prpia. En aquest sentit,tots els entrevistats han considerat la casa des de dins, closa en ellsmateixos, a fi de protegir lexistncia individual i de parella allant-sede tot el que hi ha fora. Entre les anttesis espacials que serveixen ales parelles per construir la imatge de la seva prpia casa, no nhi hacap de ms present que la que oposa el fora i el dins.Les fronteres ntim/pblicSi ens fixem en loposici ntim/pblic, es pot notar que la casareprodueix, duna manera subtil, diverses dicotomies. Aix, els es-pais de la llar estan fortament polaritzats per un davant i un darrere.El davant s la part que dna al carrer, s lespai pblic, de recepci,Marta Roca i Escoda2410. El procs de privatitzaci fa la seva aparici significativa al segle XIX amb lAngla-terra victoriana, que va establir la frontera entre pblic i privat. ARIS i DUBY (1986) fanun excellent estudi del procs de privatitzaci a les societats occidentals.14748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 24de vida comunitria; s la vitrina de la casa. Totes les parelles rebenels convidats exclusivament en aquesta part. En canvi, la part deldarrere de la casa est reservada a la intimitat de la parella, encaraque hi hagi algun entrevistat que es representi tota la casa com a n-tima.Aquesta polaritzaci del davant i del darrere est lligada als rolsde gnere. Per a totes les parelles, en general, el davant s lmbit delhome (excepte la cuina en alguns casos), i el darrere, espai ntimper excellncia, s el regne de la dona. All shi troben els dormito-ris, que estan ben delimitats per un passads tancat per una porta.La porta marca una frontera territorial, traspassar la qual s sin-nim dintrusi, de transgressi i de violaci de la intimitat de la pare-lla. Lhabitatci de matrimoni s indicador de la mxima intimitat dela parella. Aix, en Fernando explica:Lhabitaci de matrimoni, pel que fa a les parelles estables, s el lloc de lesrelacions ntimes i s on es diuen les coses ms importants. s la ms ntima.Bo i que tots els entrevistats es representen lhabitaci de matri-moni com el lloc ms ntim, la concepci de la intimitat varia segonsel gnere. Aix, per exemple, les dones associen la intimitat de la pa-rella a una obligaci de netedat en virtut de la qual assumeixen laresponsabilitat de mantenir-la neta i en ordre. Tal com la dona estrepresentada en la publicitat, la seva intimitat ha de caracteritzar-seper la netedat i lordre. En aquest sentit, la Mnica afirma:No magrada que els convidats entrin al quarto de dormir, perqu s lespaims ntim i perqu de vegades no el tinc gaire ben endreat, ja que he hagut demarxar corrents.I la Beln diu:No magrada que els convidats entrin al quarto de dormir, perqu el llit estsempre per fer.Aquesta responsabilitat femenina pel que fa a lordre i la netedats una obligaci moral, derivada de la identitat de gnere.Les fronteres privat/pblicLa dicotomia privat/pblic varia amb relaci a loposici espaisntims/pblics. La frontera de lesfera privada i de lesfera pblica secircumscriu pels murs exteriors. En aquest sentit, les parets de la-partament sn la frontera entre all privat i all pblic. La noci deLes relacions de gnere en les parelles joves a partir de lanlisi dels espais domstics2514748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 25privat est ms marcada en els homes que en les dones. Els homes lidonen un sentit de propietat i de possessi; les dones, en canvi, noestableixen una dicotomia radical entre esfera pblica i esfera pri-vada.Les caracterstiques de la dicotomia privat/pblic tamb es retro-ben en les definicions del fora i del dins. En aquest cas, els homes si-dentifiquen amb els espais exteriors. Ells sn els qui socupen de lesplantes de la terrassa i els qui passen ms temps a fora. Encara queels dos cnjuges treballin les mateixes hores fora de casa, aquestcontrast del privat amb la vida pblica s mascul. Sn els homes elsqui manifesten duna manera ms clara aquesta oposici que portatot naturalment a la dicotomia treball/famlia, activitat/inactivitat.En Ramon afirma:A lapartament, no tinc gens de ganes de treballar. [Prefereix] [...] el dormi-tori i el sal, perqu magrada dormir i reposar quan sc a casa.La frontera treball/casa, fora/dins es manifesta solament en elshomes, i forma part de la identitat masculina. Com ja hem vist en lapublicitat, lhome est sempre identificat amb el treball i amb lesferapblica. La representaci de lhome a casa s sempre de passivitat,de relax. En canvi, la representaci de la llar com a lloc de relax noexisteix en les dones. Malgrat aix, si aquestes no es representen lallar com a lloc de reps, no tenen tampoc una concepci clara que eltreball domstic sigui treball. En aquest sentit, la Carmen diu que, acasa seva, no tinc un treball per fer, no magrada cosir ni res de totaix. Ms tard, quan li demanem qu fa a cada habitaci de la casa,respon:Cuina: cuinar; al sal, netejar; al quarto petit, netejar, s que magradamolt netejar, em passo el dia netejant. Magrada molt netejar.Aquesta ambivalncia s fruit de les representacions socials deltreball domstic com a inactivitat, com un tret que forma part de lanaturalesa de les dones. I pot causar efectes perversos en les noiesjoves, ja que, dun costat, elles assumeixen les tasques domstiquesi se senten identificades amb la feina de casa, per, dun altre costat,sn reticents a representar-se com a mestresses de casa. Si no es re-presenten com a mestresses de casa s perqu aquest treball avui not cap reconeixement ni estatus social. Marta Roca i Escoda2614748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 263.2.2. La definici arquitectnica dels rols de gnere en els espaisdomsticsLa comunicaci directa entre les peces no s oportuna quan lor-ganitzaci espacial contribueix a la separaci de funcions. Aix, perexemple, tots els apartaments tenen la cambra de rentar al darrere,formant part de la regi ntima de la parella, per nicament atri-buda a la dona. Tamb, doncs, en la intimitat ms profunda estendeix a regular les tasques domstiques i ella sidentifica progres-sivament amb aquestes tasques a causa de la importncia que ladona atribueix a la noci dintimitat.Aquesta configuraci de lespai t una forta influncia en la divi-si sexual del treball, perqu preveu que certes tasques domstiquessassocin a la intimitat, i subseqentment, a lmbit femen. Aix, enJuan atribueix a la seva esposa el quarto de rentar i tot lo de laroba. La Cristina afirma que el lloc de la casa reservat exclusiva-ment a ella s la galeria. La Beln troba que lhabitaci de planxar sfemenina i la terrassa, masculina.En la ment dels habitants de la llar, les funcions de les peces sor-denen verticalment amb relaci a la importncia respectiva que elss acordada dins el context social corresponent. Aix, per exemple,en Ramon creu que lhabitaci que no s indispensable s la cambrade planxar: Tenim aquesta habitaci de ms i hi hem posat laplanxa per posar-hi alguna cosa.Lestatut daquestes peces del darrere tamb est desvalorat perles mateixes dones, fins i tot quan sn elles les qui les utilitzen. Des-valoraci bastant paradoxal, ja que totes les parelles han destinatuna habitaci per planxar la roba. Aix ens fa constatar la importn-cia considerable daquesta tasca, malgrat la seva posici residual enlimaginari dels joves.Hbitat i identitat de parellaA lapartat anterior sha relativitzat la noci de privacitat de la llarconjugal, posant de manifest la importncia de la definici social delsespais domstics. Ara es tracta dexaminar lapropiaci que fa la pare-lla dels espais i la definici dunivers conjugal a partir de les seves re-presentacions dels espais domstics. A escala restringida, el pis estransforma en casa i univers (Pezeu-Massabuau, 1993). Els habi-tants donen de casa seva significacions de reialme i de refugi de lavida familiar. En aquest sentit, la conscincia de casa seva est va-lorada per la possibilitat dun tancament individual i la creaci dunaidentitat comuna. Efectivament, dins la microgeografia domstica, laLes relacions de gnere en les parelles joves a partir de lanlisi dels espais domstics2714748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 27parella defineix dia rere dia les regles del joc, com tamb la seva iden-titat conjugal.Els llocs de la relaci conjugalPel que fa a les parelles entrevistades, lesfera privada s perce-buda com una rea dopci personal i dautonomia. Cada matrimonidefineix el seu allotjament com una llar, terme que etimolgicamentsignifica indret on hi ha el foc o on hom sescalfa, o on es cuina, o ones reposa i es dorm. Aquesta imatge dagrupament dels membres dela famlia al voltant dun foc t encara ress en les prctiques actualsde relaci matrimonial, en la mesura que totes les parelles han re-dut lespai relacional a un centre constitut per tres peces: el sal(on hom sescalfa i reposa), la cuina (on es cuina i es menja) i lhabi-taci de matrimoni (on es dorm). La identitat comuna, la recerca defusi conjugal, est delimitada per aquests espais centrals. La possi-bilitat dhabilitar un espai per a cadasc (ateses les dimensions delapartament) no es t en compte, i la majoria de les parelles shan re-presentat totes les peces en com, encara que la seva utilitzaci restiindividual.La restricci dels espais destinats a la vida de parella sexplicatamb a partir dels esquemes arquitectnics dels apartaments. Lacasa est concebuda, des del comenament, duna manera segre-gada: espais destinats a la vida de parella i espais destinats a les tas-ques domstiques. Aquesta segregaci segueix els esquemes domi-nants de la divisi sexual del treball domstic, ja que les diversesfuncions es deriven dels diversos espais. Aix, la vida matrimonialsadapta a poc a poc a les demarcacions espacials. En aquest sentit,es pot afirmar que la divisi sexual del treball queda legitimada perls dels espais i exclou la possibilitat dun projecte en com pel quefa a les feines de la llar. Veurem que lhabilitaci de lallotjament ba-sada en la concepci duna identitat comuna inclou i legitima la se-gregaci dels rols de gnere.Com ja hem assenyalat, la vida quotidiana de la parella est reco-berta per milers de petits rituals. Dintre la casa, els espais estanconsagrats a aquests rituals. Es tracta dactivitats que no impliquenla noci de treball, per s la de reps i de benestar. En general, lesparelles passen la major part del temps junts al sal i lactivitat queduen a terme s mirar la televisi. El fet de mirar la televisi cadadia, en un moment privilegiat de la relaci conjugal, la converteix enquelcom de privat, dntim. Aix, per exemple, en Javier diu: Nos-altres estem junts al sal. Mirem la tele. En Miguel respon: Al sal.Al vespre, s aqu on ens trobem per menjar i mirar la tele.Marta Roca i Escoda2814748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 28La identitat de parellaDe quina manera es representen els matrimonis la seva identitatde parella, i quins antagonismes es poden observar entre el seu dis-curs i les seves prctiques? Lestabliment i el manteniment dun mi-crocosmos social com s el de la parella requereix, per part dels doscnjuges, un nivell dexigncies molt alt (Berger i Kellner, 1977). sper aix que el jove i la jove necessiten definir i reafirmar constant-ment la seva identitat matrimonial. Es tracta de crear una identitatcomuna partint duna idea fusional, ja que la creaci daquest micro-cosmos s percebuda com una extensi de si mateix. La representa-ci de lhbitat com a univers conjugal implica, en aquest sentit, unavisi global dels espais habitats que remet a la casa. En Llus afirma:Jo no tinc espais preferits, estic b a tot arreu... Jo diria que notenim espais tancats. En Javier reivindica: Tota la casa s per anosaltres, s nostra. La Montse diu: Crec que tota la casa s ne-cessria per als dos. La Rosa opina: Penso que els dos estem b atot arreu. Finalment, en Miguel assegura: No tenim prohibicions.Tot s nostre. No tenim necessitat de tancar-nos amb clau dins unahabitaci.En general, quan sels ha interrogat sobre els espais de con-vivncia, les parelles han parlat de comuni despais, dunificacide tota la casa dins una identitat comuna, o sigui, duna visi glo-bal de lunivers ntim. Podem dir que la parella crea una mena declosca damor que esdev tancada amb relaci a lexterior i que espercep com a univers ntim des de linterior. La intimitat indivi-dual sembla no existir, car la noci dintimitat ja ha estat atri-buda a la parella. En aquest sentit, la Beln diu: Nosaltres no te-nim llocs ntims. No podem dir que tinguem llocs personalsntims, ja que tot s dels dos. La parella es defineix a ella mateixacom una identitat comuna. I els sembla una aberraci parlar din-dividualitat, noci que seria oposada a la concepci de parella.Des duna visi molt fusional, afirmen posseir en com tots els es-pais de la casa.Quan es tracta de representar-se lhabitaci de matrimoni,aquesta concepci fusional troba el seu punt culminant. Lhabitacide matrimoni s el smbol per excellncia de la identitat comuna.Segons la Marta, lhabitaci de matrimoni s el seu lloc preferit; son es concreta la relaci de parella, i s tamb la pea ms importantde la casa. En Jordi, exaltat, diu que lhabitaci ms important de lacasa s lhabitaci de matrimoni. Perqu mai no oblidar la primeranit de noces. Aquella nit, no soblida mai!.Les relacions de gnere en les parelles joves a partir de lanlisi dels espais domstics2914748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 29Relacions individuals dins els espaisSi la intimitat representa i afirma la identitat de parella, a la prc-tica aquesta s tamb reivindicada en el pla personal. Hem remarcatque les representacions (visi global o idealitzada) divergeixen de lesprctiques (apropiaci dels espais de forma segregada). La reivindi-caci del territori personal es dna de manera discreta a partir demarcadors de delimitaci no materials com la molstia pel soroll, omaterials com el desordre, perqu representen una invasi dels aferspersonals de lun sobre el territori de laltre. Sha constatat que totsels homes se senten destorbats quan sels interromp mentre mirenla televisi. En canvi, elles afirmen sentir-se destorbades quan so-cupen duna tasca domstica. La Mnica diu que el seu marit se sentdestorbat quan mira un programa a la tele que linteressa, quan fanfutbol. Jo tamb el miro, per de vegades tinc coses per fer i s que smillor no passar per davant de la tele. En el mateix sentit, en Ramondiu que se sent molestat quan miro la tele, o quan penso all a la ter-rassa. I ella, quan neteja qualsevol cosa, s, s, s millor no acostar-shi!.En el moment datribuir-se un lloc especfic per a les activitats delleure, les dones tenen generalment una concepci global de la casa iels homes sassignen sempre llocs precisos. Per exemple, a la Beln licosta atribuir-se un lloc especfic per al seu esplai, i en aquest sentitafirma: Tota la casa, jo no tinc un lloc especial. En canvi, en Fer-nando satribueix el sof, magrada molt. Magrada pintar o dibui-xar. Si pinto vaig a la terrassa, si dibuixo ho faig al menjador. LaMaria diu que el lloc del seu marit s estirat al sof o sobre el llit.Podem dir, per tant, que la relaci de les dones amb els espaisdomstics s nmada o dinmica, i que en canvi els homes en fan uns ms sedentari o passiu.Els rols de gnere definits per la identitat de parellaPel que fa als usos dels espais domstics, els rols de gnere conti-nuen essent molt estratificats: Lhome s al despatx o davant la televisi, a la terrassa, al seusof, o a lespai on hi ha els aparells tcnics. Per a ell, la casa est apunt perqu ell pugui installar-shi. De manera sedentria, lhomes un habitant real de la llar. La dona s a lhabitaci de planxar o a la galeria, i la major partdel temps s pertot arreu, netejant. Ella practica el nomadisme, guiadaper les tasques que ha de realitzar, s una treballadora real de la llar.Marta Roca i Escoda3014748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 30Si les prctiques continuen essent rgidament estratificades, eldiscurs, en canvi, s idealitzat en la fusi. La intimitat simposa perlegitimar aquesta divisi sexual dels rols. La convicci que existeixun repartiment natural dels rols domstics simposa progressiva-ment en les parelles de joves. La parella mant un discurs moltallunyat de la realitat de les prctiques de cada dia i, encara que elsdos cnjuges hagin interioritzat el discurs sobre la igualtat, en laprctica quotidiana viuen la divisi tradicional dels rols domstics.Noms cal que hi hagi hagut algun canvi superficial, amb relaci almodel dorganitzaci del treball dels seus pares, perqu es creguinque han inaugurat una relaci equitativa dels rols conjugals, ja queaquesta organitzaci ntima de la neteja, per exemple, forma part dela seva identitat de parella. La manera en qu viuen la seva relacis, segons ells, original, i tot qestionament de la seva organitzacidomstica qestionaria la relaci de parella. Quan es dna el cas, ge-neralment, les joves parelles justifiquen la divisi sexual del treballdomstic amb arguments de situaci, descrita com a transitria oprovisional, per en tots els casos a partir duna lgica racional. Enaquest sentit, en Llus argumenta:En aquest moment, ella fa ms feina de casa que jo, perqu jo estudio, perquan ella estudiava, jo hi participava ms.Aix, la definici conjugal dels rols domstics sestructura per lac-ceptaci comuna duna regla explcita o implcita que sempre ex-pressa la identitat de parella: s aix perqu nosaltres ho hem deciditaix.3.2.3. Els rols de gnere en lhbitatEls rols estan definits prviament per la societat. Per, de mica enmica, se sedimenten en la identitat de la parella i prenen forma di-dentitat personal. Per aquesta ra, els homes i les dones entrevis-tats, amb petites variacions, assumeixen la seva funci de gnere lacoherncia identitria obliga! tot creient en la particularitat i enloriginalitat de la seva parella. Els actors donen diverses explica-cions al repartiment desigual de les tasques domstiques. Tant luncnjuge com laltre busquen justificacions que intenten legitimar lesimplicacions desiguals en el treball domstic. Els homes justifiquensovint la seva falta dimplicaci pel seu carcter o la seva mancadhabilitat. Daquesta manera, en Juan afirma: Jo no tinc prou pa-cincia per planxar, i en Fernando diu: Jo sc una mica despistat iLes relacions de gnere en les parelles joves a partir de lanlisi dels espais domstics3114748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 31una mica gandul. Contrriament a la identitat que li demana la vidapblica, en la intimitat de la llar lhome es permet de ser gandul,distret o impacient.Largument de la manca dhabilitat dels homes no val per a la re-presentaci que aquests es fan de les seves dones. En aquest cas,ells fan referncia al plaer que les dones experimenten en fer lestasques de la casa. Aix, en Miguel explica:Ella satribueix aquesta tasca [la cuina] perqu ho ha volgut. Jo en tincdaltres. A ms, a ella li encanta estar a la cuina. Aix no vol pas dir que jo nofaci mai el menjar, per si jo faig el menjar, ella est sempre per all. En canvi,si ella fa el menjar, jo no puc entrar-hi. [...] A ella li agrada la cuina.En les parelles en qu sinstitucionalitza lexecuci de les tasquesdomstiques per part de la dona, es dna una forta apropiaci delsespais per part seva. Aix passa, sobretot, quan la dona es cuida delmenjar. La cuina esdev el seu reialme, un territori tancat que ellacomparteix amb reticncia. En la majoria dels casos, els dos cnju-ges mostren una forta identificaci subjectiva amb els rols objectiusde gnere. Encara que en moments de conflicte les dones es qestio-nen latribuci dels rols domstics, com quan la Mnica diu: Magra-daria que es consagrs una mica ms a tot el que es tracta de lespaidel darrere de la casa, com la galeria. O quan la Rosa afirma: Ma-gradaria que entrs ms sovint a la cuina! En Fernando, per la sevabanda, reconeix que els moments de conflicte, per exemple, snquan ella est plegant la roba mentre jo estic al sal. No es tractaduna qesti despai que sigui conflictiu, per a ella li molesta ocu-par-se de la roba. Aix passa amb quaranta mil coses. Jo no esticgaire sovint a la cuina, ni a la galeria.La prctica i els hbitsAvui dia la parella es forma en els ideals de lamor, de lautonomia i dela llibertat. En les famlies tradicionals, els rols de gnere constituen obli-gacions morals explcites. El sentiment de desig individual no existiaduna manera tan marcada. Avui, les obligacions domstiques continuenessent obligacions morals femenines, per sn sentides com a eleccionslliures i individuals. La noia jove continua fent de mestressa de casa, pert la sensaci que la seva responsabilitat sobre tot lo de la casa s, de fet,una extensi de la seva identitat subjectiva, del seu carcter. En aquestsentit, Kaufmann parla de les habitudes domestiques:La plupart des dcisions ne se vivent pas comme telles, mais comme desrponses trs simples, videntes et qui ne renvoient pas des questions. Or,Marta Roca i Escoda3214748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 32cest justement cette illusion de la simplicit et de lvidence qui est la plusproductice dhabitudes. Aussi petits soient-ils chaque fois, les gestes sins-crivent et saccumulent dans le fonds commun conjugal, dautant plus enfouisprofondment dans le silence de linteraction quils nauront pas t mis enquestion (Kaufmann, 1992, p. 67).La sedimentaci dhbits s un procs central, i sovint irreversi-ble, en la integraci conjugal. Aix, quan es va preguntar sobre eltema de la negociaci pel que fa al repartiment del treball domstic(negociaci dels rols domstics), cap parella no va saber donar unaexplicaci. Totes afirmen que es tracta essencialment de prctiques idhbits. La Maria, per exemple, argumenta: Com que sc jo qui ne-teja, estic una mica a tot arreu. Per no hi ha roces, s una qestide costums. La cohesi i lharmonitzaci dels rols domstics consis-teix a viure lhbit com a evident, i es deriva tamb duna certa ideadharmonia i damor en els primers temps de matrimoni. RussellHochschild (1989) utilitza el terme mite familial per explicar aquestabona conscincia del matrimoni, que permet evitar el conflicte.LordreCada parella fixa les prctiques segons all que cadasc se sentms apte per fer, amb relaci al seu capital personal de capacitats ide concepcions. s aix com es reafirmen els valors femenins i mas-culins lligats a les tasques domstiques. Cadasc fa el que creu quesap fer. En aquest sentit, la constituci dmbits especialitzats portaa la individualitzaci de certes tasques, i tamb a la rigidesa en lespossibles negociacions a llarg termini.Per qu lexigncia de la netedat i de lordre resta femenina? Espot suposar que es tracta duna qesti didentitat, que implica unamanera de veure i de representar-se la realitat conduent a prctiquesdiferents. Com hem vist, la imatge que la societat transmet de la iden-titat femenina mitjanant la publicitat s essencialment la de netedati pudor (protecci de la intimitat). La dona hi est representada dinsla seva llar i com a responsable de lordre domstic. I lordre de casaseva s un reflex de la seva netedat interior, que esdev representacide la feminitat. Com diu Denfle (1995), la dona s la guardianaeterna de la intimitat. La concepci de lordre s intrnseca de les do-nes, ja que elles mateixes ho perceben com una extensi prpia. ssorprenent veure com, en molts casos, el desordre genera mal humor.A lhome, en canvi, se li permet ser desordenat. Daquesta manera, laMontse constata amb relaci als objectes del seu marit:Les relacions de gnere en les parelles joves a partir de lanlisi dels espais domstics3314748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 33Sc jo qui els endrea, si no tot es quedaria per all. s a mi que em mo-lesta. [...] Ho deixa tot a qualsevol lloc: les claus, tot!En el mateix sentit, la Mnica argumenta amb relaci al desordredel seu marit:Em molesta segons el dia o lhumor que tinc. Hi ha dies que ho veig [el des-ordre] i em molesta.La netedat i lordre creen ordres materials i simblics. En efecte,les nocions dordre/desordre i de net/brut sn construccions socialslligades a la identitat de gnere. Segons Welzer-Lang, le propre et lerang deviennent ainsi un mode de rgulation non ngligeable delespace domestique et des rapports sociaux de sexe qui sy drou-lent. Ils trouvent une inscription spatiale (Welzer-Lang, 1989, p.78). En aquest sentit, la definici del llindar personal de tolernciaest estretament lligada a la identitat de gnere i s percebuda comuna qesti subjectiva. Aix, la Maria diu que els objectes del seumarit:[...] els endreo, s clar, perqu sc molt ordenada. [...] Pel que fa al meucarcter, crec que no podria tenir un lloc exclusiu per al desordre, per ma-gradaria ser una mica ms desordenada.I en Llus afirma:A mi magrada un caos controlat. Jo no sc meticuls. En canvi, ella, s alrevs, cada cosa al seu lloc.El desordre est sovint designat per la persona que controla len-drea, la responsable del treball domstic. En aquest sentit, en Juanreconeix:Ella ho endrea tot. [...] Penso que, sigui quin sigui el lloc on ella posi lescoses, a mi mest sempre b. Encara que estigui mal endreat, si ella creu queest b, pues vale. A mi magraden les coses prctiques.Els objectes domstics portadors didentitat de gnereEn un moment de lentrevista vam preguntar als joves i a les jovesquins llocs trobaven ms aviat femenins i quins altres ms aviatmasculins, dacord amb ls que en feien lun o laltre. Les resposteses poden resumir aix:Marta Roca i Escoda3414748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 34 Tot el que representa la tecnologia est identificat com a mas-cul. Els objectes que les dones atribueixen als seus marits sn elssegents: la mquina de fer caf, la torradora, el sof i el telecoman-dament, els diplomes, la consola de jocs, laparell fotogrfic, la torrede msica hi-fi, tot el que hi ha al despatx, etc. En canvi, els homes tenen una representaci de la feminitatque es redueix als objectes de neteja o de decoraci: els fils per esten-dre la roba, qualsevol objecte de neteja, la planxa i els productes debellesa, les figuretes del bufet.Les representacions socials de la feminitat i de la masculinitattransmeses per la publicitat expressen com les identitats de gnerees construeixen a partir destereotips. Les representacions de la fe-minitat i de la masculinitat definides per la pertinena a un objecte oa un lloc estan, en el mateix sentit, estereotipades. En general, laimatge predominant de la dona s la de mestressa de casa. I sntamb les mateixes dones les que continuen reproduint els estereo-tips sexuats, pel fet didentificar-se amb la majoria despais desti-nats exclusivament a les tasques domstiques.Plaer mascul, deure femenFalta encara assenyalar un altre aspecte important pel que fa a laidentificaci amb els espais. La utilitzaci dels espais femenins no svista generalment com un plaer per part de les dones. Aix, la Rosadiu que la galeria representa per a ella alguns enfados, perqu quanem porta les coses del futbol.... Daltra banda, cal tenir en compte elfet que el treball domstic requereix per a les dones una disponibili-tat permanent; en canvi, els homes hi intervenen de manera selec-tiva. Durant la major part del temps lhome ajuda la seva muller, ques qui guarda labsoluta preocupaci, la crrega mental i la respon-sabilitat del treball domstic.Com afirma Welzer-Lang, dire que la division du travail affecte defaon exclusive certaines tches aux femmes ne doit pas permettredocculter, dans une dfinition aussi juste que possible du travail do-mestique, les attributions spcifiquement masculines (Welzer-Lang,1989, p. 49). A diferncia de les feines de la llar de les dones, les acti-vitats domstiques dels homes estan valorades. Per exemple, quanlhome cuina, la seva companya li dna un gran reconeixement. Elshomes joves que es fan crrec de la cuina afirmen que cuinar elscausa plaer. En canvi, totes les dones porten a terme la totalitat deles tasques especficament domstiques, com sn ara la bugada o laneteja general de la casa, que no sn considerades un plaer. QuasiLes relacions de gnere en les parelles joves a partir de lanlisi dels espais domstics3514748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 35totes les dones han manifestat sentir avorriment quan fan aquestestasques.Aquesta diferent participaci i avaluaci de les tasques de la casaens mostra que la divisi sexual del treball domstic continua carac-teritzant la relaci matrimonial. Aquesta divisi es manifesta en lesprctiques i saccepta ms que mai, car esdev propietat de la identi-tat personal i de la identitat de la parella.4. ConclusionsNo s gens fcil de donar una explicaci unvoca a les presents fi-ligranes sobre les prctiques desiguals en la parella. Seria necessari,en aquest estadi de la recerca, continuar lobservaci de diversos ti-pus de parella i millorar o eixamplar els instruments danlisi percentrar-se, per exemple, en la qesti de les negociacions quotidia-nes, o tamb en la qesti de la temporalitat. Malgrat tot, aquestaprimera aproximaci emprica a lespai com a objecte danlisi so-ciolgica obre interessants reflexions sobre les prctiques de gnereen la parella en els espais domstics.Com sha pogut veure, quan un arquitecte concep un grup dhabi-tatges crea implcitament un model de relacions entre les persones.Prenent com a base aquest estudi, es pot afirmar que lhbitat conven-cional que ofereix el mercat de lhabitatge reflecteix les estructures so-cials i simbolitza valors particulars, com en el cas dels rols de gnere.El marc creat per larquitecte orienta certs comportaments, trava latransformaci de les relacions socials i impedeix la creaci de noussmbols de convivncia. s per aix que es pot suposar que les novesformes dhabitar depenen tamb de la creaci de nous dissenys dha-bitatges. Nous dissenys que podrien facilitar canvis significatius en lesrelacions de gnere. Donar un estatut fix a les peces destinades al tre-ball domstic i un altre als espais de reps i de parella fa que la casaquedi dividida entre funcions femenines i masculines. s per aix queshauria de comenar per un nou tipus de concepci arquitectnica nosegregacionista que permets una major imbricaci del treball doms-tic en els espais i moments de vida de la parella.Encara que els discursos de les parelles joves se situn en una l-gica digualtat pel que fa al repartiment del treball domstic, sha po-gut constatar per mitj de les representacions socials dels espaisdomstics que les prctiques quotidianes contradiuen aquests dis-cursos. El repartiment desigual de les tasques domstiques conti-nua essent fortament estructurat en les joves generacions de pare-lles. La divisi sexual del treball domstic est interioritzada perMarta Roca i Escoda3614748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 36cada membre de la parella, que, influt per la seva identitat de g-nere, sapropia de manera diferent les tasques i els espais domstics.Una altra qesti resta oberta: bo i que la distribuci dels espais ide la identitat de gnere tinguin una certa influncia pel que fa a ladivisi sexual del treball domstic, la identitat de carcter fusionalque la parella es crea dins el seu univers ntim construeix i legitimaaquesta divisi. I aix, pel fet que aquesta mateixa identitat s perce-buda ingnuament, per tots dos cnjuges, com a producte duna de-cisi originria/original.La nostra societat est basada en el contracte privat. Els lligamsfamiliars formen part de la propietat privada. El fet que tot el quepassa dintre les llars continu essent percebut com una cosa esticta-ment personal i ntima deixa lloc a la reproducci de la divisi sexualdel treball domstic. La qesti s saber si avui dia lesfera privadapot continuar exclosa del debat pblic que cada vegada ms safirmaen els valors de lequitat entre homes i dones.Pensar en la possibilitat de canvis en la distribuci dels espaisdomstics (els pisos convencionals) o en les formes de convivncia (laparella) porta a reflexionar sobre les dinmiques de canvi de les es-tructures socials en qualitat de qestionament de lequilibri actualde les relacions ntimes i familiars. La subversi de les relacions tra-dicionals de poder entre ambds sexes, cap a unes relacions msequitatives, demana necessriament una subversi dels codis so-cials naturalitzats que encara regeixen els comportaments i les rela-cions de gnere. Per iniciar aquesta subversi, ens hem de situar enel pla de les representacions estereotipades dels gneres. Per acabar,direm que una aproximaci qualitativa a les representacions socio-espacials ens obre un univers de coneixements molt til per explorarla naturalesa de les relacions que sestableixen entre els homes i lesdones dins la societat.Referncies bibliogrfiquesABRIC, J.-C. (1996). De limportance des reprsentations sociales dans lesproblmes de lexclusion sociale. A: ABRIC, J.-C. [dir.]. Exclusion sociale,insertion et prvention. Saint-Agne: Eres, p. 11-18.ALBERDI, I. (1996). Los roles femeninos y cambio familiar. A: GARCA DE LEN,M.-A.; GARCA DE CORTZAR, M.; ORTEGA, F. Sociologa de las mujeres espa-olas. Madrid: Complutense, p. 41-67.ARDENER, S. [ed.] (1991). Women and Space. Londres: Oxford UniversityPress.ARIS, P.; DUBY, G. (1986). Histoire de la vie prive. Vol. 3. Pars: Seuil.Les relacions de gnere en les parelles joves a partir de lanlisi dels espais domstics3714748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 37BARRRE-MAURISSON, M.-A. (1995). Domus et domestique: des constructionsdiffrentes de la famille et de son espace. A: BAWIN-LEGROS, B.; KELLERHALS,J.; DE SINGLY, F. [ed.]. Les espaces dans la famille: Actes du colloque Lige-mai 1994. Lieja: Derouax Ordina. (Cahiers de Sociologie de la Famille; 1).BENERA, L.; SENG, G. (1983). Desigualdades de clase y de gnero y el rol de lamujer en el desarrollo econmico: implicaciones tericas. MientrasTanto, nm. 15, p. 91-112.BERGER, P.; KELLNER, H. (1977). Matrimoni i construcci de la realitat: un exer-cici de microsociologia del coneixement. Diogenes, nm. 46, p. 39-60.BERGER, P.; LUCKMANN, T. (1988: 1966). La construcci social de la realitat.Barcelona: Herder.BLANCHET, A.; GOTMAN, A. (1992). Lenqute et ses mthodes: lentretien. Pars:Nathan.BOURDIEU, P. (1990). La domination masculine. Actes de la Recherche enSciences Sociales, nm. 84, p. 2-31. (1993), La famille: catgorie ralise. Actes de Recherche en Sciences So-ciales, nm. 100. (1998). La domination masculine. Pars: Seuil.BRULLET, C. (1996a). Anlisi de lorganitzaci i repartiment del treball familiari el treball remunerat entre les parelles joves amb criatures petites a Cata-lunya. Tesi doctoral. Bellaterra: UAB, Departament de Sociologia. (1996b). Roles e identidades de gnero: una construccin social. A: GAR-CA DE LEN, M.-A.; GARCA DE CORTZAR, M.; ORTEGA, F. Sociologa de lasmujeres espaolas. Madrid: Complutense, p. 273-307.CASTORIADIS, C. (1975). Linstitution imaginaire de la socit. Pars: Seuil.DENFLE, S. (1995). Tant quil y aura du linge laver. Lond-sur-Noireau: Ar-la-Corlet.DE SINGLY, F. (1987). Fortune et infortune de la femme marie. Pars: PUF.(conomie et Libert). (1991). Les relations conjugales. A: DE SINGLY, F. [dir.]. La famille, ltatdes savoirs. Pars: La Dcouverte, p. 107-114. (1993). Les habits neufs de la domination masculine. Esprit (masculin/f-minin), nm. 11 (novembre). (1996), Le soi, le couple et la famille. Pars: Nathan.DOISE, W.; PALOMARI, A. (1986). Ltude des reprsentations sociales. Neuch-tel/Pars: Delachaux & Niestl.ELEB, M. (1996), La frontire mouvante entre vie prive et vie publique dansla maison. A: KAUFMANN, J.-C. [dir.]. Faire ou faire faire. Rennes: PressesUniversitaires de Rennes.ESTRUCH, J. [et al.] (1978). El paper de la dona a la publicitat: la manipulaciduna imatge. Papers: revista de sociologia [Bellaterra: UAB], p. 95-113.EVERAERT-DESMEDT, N. (1984). La communication publicitaire. Blgica: Caday(Questions de Communication; 12).FLAQUER, L. (1997). La emancipacin familiar de los jvenes. Revista de Es-tudios de Juventud [MTSS], nm. 39, p. 37-46.GOFFMAN, E. (1973). Les territoires du moi. A: Mise en scne de la vie quoti-dienne. Pars: Minuit. (Le Sens Commun).Marta Roca i Escoda3814748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 38 (1986). La ritualisation de la fminit. Actes de la Recherche en SciencesSociales, nm. 64. (1988). La ritualisation de la fminit. A: Les moments et leurs hommes.Pars: Seuil. (Minuit).HALL, E.-T. (1971). La dimension cache. Pars: Seuil. (Points).HELLER, A. (1977: 1991). Sociologa de la vida cotidiana. Barcelona: Pennsula.HRITIER, F. (1996). Masculin/fminin, la pens de la diffrence. Pars: Jacob.HERNE, C. (1993). La dfinition sociale de la femme travers la publicit. Pa-rs: LHarmattan.IGLESIAS DE USSEL, J. (1997). Los valores familiares de los jvenes. Revistade Estudios de Juventud [MTSS], nm. 39, p. 9-16.JODELET, D. (1989). Reprsentations sociales: un domaine en expansion.A.: JODELET, D. [dir.]. Les reprsentations sociales. Pars: PUF.KAUFMANN, J.-C. (1991). Les habitudes domestiques A: DE SINGLY, F. [dir.].La famille, ltat des savoirs. Pars: La Dcouverte, p. 124-131. (1992). La trame conjugale. Analyse du couple par son linge. Frana: Nathan. (1993b). Sociologie du couple. Pars: PUF. (Que sais-je?). (1995). La construction spatiale de la familiarit. Lexemple de lentre encouple. A: BAWIN-LEGROS, B.; KELLERHALS, J.; DE SINGLY, F. [ed.]. Les espa-ces dans la famille: Actes du colloque Lige-mai 1994. Lieja: Derouax Or-dina. (Cahiers de Sociologie de la Famille; 1), p. 91-100. (1996). Lintgration conjugale. A: LE GALL, D.; MARTIN, C. [dir]. Familleset politiques sociales. Pars: Harmattan.KELLERHALS, J. (1984). Microsociologie de la famille. Pars: PUF. (1995). Introduction. A: BAWIN-LEGROS, B.; KELLERHALS, J.; DE SINGLY, F.[ed.]. Les espaces dans la famille: Actes du colloque Lige-mai 1994. Lieja:Derouax Ordina. (Cahiers de Sociologie de la Famille; 1).KELLERHALS, J.; CARDIA-VONECHE, L. (1984). Rles fminins et masculinsdans la relation de couple. Revue Suisse de Sociologie, vol. 10, nm. 3, p.755-767.LAIN, P. (1974). La femme et ses images. Pars: Stock.LAZAR, J. (1991). Sociologie de la communication de masse. Pars: ArmandColin.LECLERC, E. (1986). Habitation et cohabitation: essai sur la territorialit hu-maine. Memria de llicenciatura en sociologia. Ginebra: Universit deGenve. SES.LEFEBVRE, H. (1986). La production de lespace. Pars: Anthropos.LINDSEY, L. (1992). Gender roles. A sociological perspective. New Jersey: Pren-tice Hall.LOREE, M. (1977). Limage de la femme dans la publicit nord-amricaine etfranaise. A: MICHEL, A. [dir.]. Femmes, sexisme et socits. Pars: PUF, p.135-145.MACCOBY, E.-E. (1990). Le sexe, catgorie sociale. Actes de Recherche enSciences Sociales, nm. 83 (juny).MARX FERRE, M. (1990). Beyond Separate Spheres: Feminisme and FamilyResearch. Journal of Mariage and the Family, nm. 52 (novembre), p.866-884.Les relacions de gnere en les parelles joves a partir de lanlisi dels espais domstics3914748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 39MEIL LANDWERLIN, G. (1997). La juventud y la redefinicin de las pautas dedivisin del trabajo domstico. Revista de Estudios de Juventud [MTSS],nm. 39, p. 47-66.ORTEGA, F. [et al.] (1993). La flotante identidad sexual. Madrid: Direccin Ge-neral de la Mujer.ORTEGA, F. (1996). El gnero y sus representaciones sociales. A: GARCA DELEN, M.-A.; GARCA DE CORTZAR, M.; ORTEGA, F. Sociologa de las mujeresespaolas. Madrid: Complutense, p. 309-324.PEZEU-MASSABUAU, J. (1993). La maison, espace social. Pars: Presses Univer-sitaires de France. (1993). La maison, espace rgl, espace rv. Montpeller: Gip Recherches.PIAGET, J.; INHELDER, B. (1947). La reprsentation de lespace chez lenfant.Pars, Presses Universitaires de France.RUSSELL HOCHSCHILD, A. (1989). The second shift. Nova York: Avon Books.ROUX, P. [et al.] (1996). Modles normatifs de lgalit et justifications des pra-tiques ingalitaires entre femmes et hommes. Lausana. [Rapport final derecherche FNRS-FNR35, Femmes, droit et socit].SCHWARTZ, H.; JACOBS, J. (1984). Sociologa cualitativa. Mxic: Trillas, p. 20-58.SCOTT, J.-W. (1988). Genre comme catgorie utile danalyse historique.Cahiers du Grif, nm. 37-38, p. 125-153. (1990). Louvrire, mot impie, sordide. Le discours de lconomie politiquefranaise sur les ouvrires (1840-1860). Actes de la Recherche en Scien-ces Sociales, nm. 83 (juny), p. 2-15.SENNETT, R. (1978). El declive del hombre pblico. Barcelona: Pennsula.SIMMEL, G. (1988). Lespai i les ordenacions espacials de la societat. A: So-ciologia. Vol. 2. Barcelona: Edicions 62, p. 225-239.SPRADLY, J.; MANN, B. (1979). Les bars, les femmes et la culture. Pars: PressesUniversitaires de France.WELZER-LANG, D. (1989). Les faits du logis. Li: Alas. (Vie et Socit).Marta Roca i Escoda4014748.Doc 1 7/10/02 11:59 Pgina 40

Recommended

View more >