La Veu de l'Horta Nord nº1

  • Published on
    30-Mar-2016

  • View
    220

  • Download
    7

Embed Size (px)

DESCRIPTION

La veu dels moviments socials de la comarca

Transcript

  • Organitzaci i lluita per combatre laturPlataforma dAturats de Montcada.

    Des de mitjans d'agost, la Plataformad'Aturats de Montcada (PAM) est tre-ballant les terres, unes 7 fanecades queha aconseguit ajuntar per al seu pro-jecte cooperatiu, al terme de Montcada.En sntesi podrem dir que el projecte dela PAM passa per recuperar unes terresen dess, amb la intenci de dur aterme un programa de producci-forma-ci d'agricultura ecolgica. Dos tcnicssn els encarregats de donar formacitant en el camp de la producci ecol-gica com en el del funcionament de lessocietats cooperatives. Pgina 4-5.

    La Veu de lHorta NordRevista semestral gratuta N1La veu dels moviments socials de la comarca

    CULTURA i PATRIMONI FOC i TRADICI ACTUALITAT POLTICA-SOCIAL

    Trobada descoles en valenci a LHorta Nord.21 dabril 2013 tots a Alboraia. Pg. 2

    Una flama que no cessa. La msica en valen-ci a lHorta Nord. Pg. 3

    Vicent Andrs Estells, recordem la figura delPoeta del Poble. Pg. 3

    Mossaic de Les Nou Muses, important patri-moni de la comarca, desconegut per a la majo-ria dels nostres vens i en complet oblit perpart de les institucions. Pg. 9

    La presncia del foc a les nostres festes, Collade Dimonis Els Socarrats, Campanar. Pg. 10

    15 anys a foc i flama, Dimonis de lAvern, Albo-raia. Pg. 10

    La sobirania econmica a debat. Endavant-Osan. Pg. 6

    ARRAN, la nova organitzaci de joves delsPasos Catalans. Pg. 7

    Entrevista a la Plataforma en Defensa delsServeis Pblics de Burjassot. Contraportada

    Burjassot senfronta als bancs. La Plataforma dAfectats per les hipoteques deBurjassot planta cara a la barbrie dels desnonaments i aconsegueix un posicio-nament en aquest sentit de lAjuntament del municipi. Comencen a tindre con-tactes amb altres collectius que formen part de La Veu de lHorta Nord perestendre la flama de la resistncia per tota la comarca. Pgina 6

    Inauguraci del local de lAteneu deMontcada. El passat 9 de febrer espresent el que ja s un nou punt detrobada per als moviments socials dela comarca. Amb gran afluncia de p-blic tant local com comarcal es va pre-sentar el projecte. Lacte va seramenitzat per una mostra de dansa iuna actuaci musical a crrec de XaviSarri i Miquel Ramos (Obrint Pas)acompanyats pel dolainer dAtzemblaRafa Contell. Pgina 8

  • 2/ La Veu de lHorta Nord EDITORIAL I CULTURA

    Trobada descoles en valenci a LHortaNord 21 dabril 2013, AlboraiaCoordinadora pel Valenci de lHorta Nord

    De nou ens trobem a les portes d'unanova primavera i, com totes, des de fa ja 26anys, a la comarca de l'Horta Nord celebrem alscarrers dels nostres pobles la Trobada d'Escolesen Valenci.Per ara ms que mai, eixim al carrer per reivin-dicar i exigir el dret que tenim com a poble d'es-tudiar en la nostra llengua.Enguany, tornem a Alboraia, s la segona ve-gada que la trobada de l'Horta Nord tindr lloc enaquesta poblaci (es va celebrar l'any 1995 ambmoltssima participaci). De nou, comptem comsempre amb un nombre molt gran de pares imestres que des de fa uns mesos estan treba-llant perqu aquesta vegada, com l'anterior, latrobada siga tot un xit.A ms de les escoles, l'Ajuntament i molts albo-raiers estan organitzant els actes que tindran llocdurant la setmana cultural, que culminar el dia21 d'abril.Com ja sabeu i patiu tots, portem ja uns quantsanys de retallades i prohibicions i cada vegadas ms difcil treballar i viure.Les retallades a leducaci cada cop sn ms fe-rotges i les condicions en qu treballen els pro-fessors i professores empitjora dia a dia.Retallades en material, personal, menjador, be-ques (que encara que en concedeixen acabenno pagant), etc. Les condicions de les infraes-tructures empitjoren per manca de manteniment(cada vegada sn ms freqents classes en ba-rracots). Les mnimes reformes queden sense ferper manca de recursos.La persecuci a la nostra llengua no queda forade les retallades i, sense tindre en compte lopi-ni de pares i mestres, cada vegada posen msentrebancs per matricular els nostres fills en va-lenci, sabent com saben que per tindre compe-tncia en les dos llenges oficials lnic formatque funciona s el de les lnies en valenci.Malgrat tot el seu esfor (decret Font de Mora,nous decrets amb la darrera Consellera i final-ment des del Ministeri d'Educaci) i utilitzant lesseues eines poltiques i meditiques, cada anyla matriculaci en valenci supera la xifra de lanyanterior.Aix ocorre per tres raons: la professionalitat delsmestres que formen les lnies en valenci, elspares que no es deixen enganyar i trien la quali-tat de lensenyament per als seus fills i la realitat

    educativa que demostra que saber llenges scosa dinfantesa i que aquells xiquets que enfor-teixen el seu aprenentatge en la llengua ambmenys presncia social de les dos que coneixentenen un millor resultat en una tercera llengua.Enmig de tanta desolaci, el coratge i esfor haestat recompensat a finals de desembre ambuna resoluci del Tribunal Superior de Justciaque obliga la Conselleria a obrir una nova lneaen valenci a una escola de Picassent, grciesa la tenacitat de les famlies que van interposarun contencis-administratiu a la Conselleria d'E-ducaci per denegar-los sistemticament el dreta poder escollir lensenyament en valenci perals seus fills. El centre va estar assessorat desdel primer moment pel servei jurdic de l'Oficinade Drets Lingstics d'Escola Valenciana i les fa-mlies han dut endavant el contencis de la mde l'advocat de l'entitat.A ens demostra que tard o prompte aconse-guim que els nostres drets siguen respectats.La Coordinadora pel Valenci de lHorta Nordporta 26 anys fent trobades, 26 anys reivindicantlensenyament en valenci. Durant aquests anys,mestres, pares i mares heu fet possible la conti-nutat de lensenyament de qualitat. Grcies alvostre comproms continuem trobant-nos cadaprimavera.Per aix us encoratgem a tots a continuar lluitantper la defensa de la nostra llengua a les escolesi en tots els mbits de la nostra societat.Sols aix aconseguirem mantenir el que ens di-ferencia i a la vegada ens uneix a la resta de po-bles: la lluita per la llengua prpia.Us esperem el dia 21 dabril per gaudir de lafesta i la cultura a tots els actes que durant elsdies previs tindran lloc a les places i carrers dAl-boraia.Com sempre, tindrem teatre, msica, exposi-cions, recitals de poesia, concurs de relats, co-rrefocs, partides de pilota, Colp Bol i moltescoses ms.Ara ms que mai, cal que estem units, perqucom deia el nostre poeta Vicent Andrs Estells,al que enguany van dedicades totes les trobadesdel Pas Valenci:No podran res davant dun poble unit, alegre icombatiu.

    Trobada dEscoles en Valenci celebrada a lAlbereda de Valncia, 2012.

    EDITORIAL: La ne-cessitat de crear els nostresmitjans de comunicaci

    La major part dels mitjans decomunicaci estan en mans de gransgrups privats amb interessos propis,aliens als de la majoria de la gent. Sientenem la llibertat d'expressi com undels drets fonamentals en qualsevoldemocrcia, i el poder de difondreidees est sols en mans d'uns quantsrics, la prpia democrcia est en risc.s per aix, que des de La Veu del Horta Nord entenem aquesta publica-ci com una lluita per la llibertat i comun instrument per a la construcci demajories, amb la finalitat de canviarl'actual estat de coses.No podem exigir als grans mitjans queconten la nostra realitat, ja que estanen mans de grans empresaris i ban-quers i transmeten la seua veritat perperpetuar un sistema que els beneficia.Per aix, constatem la necessitat depublicacions com aquesta per donar aconixer la nostra visi. Per exemple,que a Burjassot, de la m de la Plata-forma d'Afectades per les Hipoteques,s'ha aconseguit la daci en pagamenti un lloguer social durant 5 anys o atu-rar un desnonament grcies a l'accicollectiva de 200 persones. s a dir,tenim la voluntat de transmetre quel'acci collectiva s capa de plantarcara al capitalisme i per qu no, crearuna correlaci de forces que propicieel transvasament del poder de deciside la classe privilegiada a les classessubalternes. Necessitem mitjans de comunicacinascuts del poble per transformar lasocietat segons la realitat que cons-trum com a classe social. Si a ms,aquests mitjans esdevenen un espaide confluncia on els moviments so-cials de la comarca consolidem i apro-fundim les nostres relacions humanesi de treball, pot arribar a esdevindre im-prescindible.

  • La Veu de lHorta Nord/ 3CULTURA

    Una flama que no cessa. La msica en valenci a lHorta NordLaportaci de lHorta Nord a lescena

    catalano-cantant del Pas Valenci mai no hatingut unes dimensions cridaneres, per la seuacontribuci qualitativa ha estat, en alguns mo-ments, duna importncia decisiva: des delpaper peoner de formacions seminals com elsCarraixet, de Tavernes Blanques, encara enactiu, a les prdiques en el desert de 4000 SomProu de Rafelbunyol, Munlogs dAlboraia, PocTrellat de Meliana o Fil dAram de Bonreps i Mi-rambell, per mencionar-ne noms alguns: aven-turers en temps difcils, quan els grups similarses podien comptar amb els dits duna m i el p-blic no era precisament multitudinari. Ells prepa-raren el terreny, per, per al formidable espletque ara tenim la fortuna de gaudir.Actualment la situaci no ha canviat molt pelque fa a la quota de participaci relativa les-clafit a nivell de pas ha estat colossal per sen nombres absoluts: hi ha una trentena de ban-des o intrprets en solitari que mantenen laflama musical encesa amb ms o menys conti-nutat i la seua producci discogrfica atn unnivell creixent de diversitat i de qualitat que nosembla tindre aturador. Un nivell que podem constatar fcilment parantatenci a tres de les darreres novetats en la dis-cografia comarcal: A viure! de Kave Kanem, Elteu viatge dAtzembla i Quatribarrap dAtupa.Els puolencs Kave Kanem poden vantar-se depracticar un dels rocks durs ms musculosos iconsistents del pas i de tindre, en Tiko Esteve,un dels seus cantants amb ms talent i prestn-

    cia escnica. La seua msica beu en les fontsdel hard setanter i, com aquell, no renuncia a ri-betejar-se amb elements provinents de la m-sica negra blues, soul, funk per b que elcondiment final el proporcionen una dolainaben integrada i un pessic de grunge via PearlJam especialment en la veu de Tiko, on no sdifcil percebre reminiscncies del carismticestil vocal dEddie Veder. A viure! s el seusegon disc i exhibeix ja una maduresa conside-rable, reblert de canons darquitectura com-pacta interpretades amb enrgica convicci:tanta que, quan en el magnfic Blues de lHortacanten all dHorta morta i a la porta del no-res, el vers retrona en el buit amb els trets de-soladors dun vertader epitafi.Atzembla presenten tamb el seu segon enre-gistrament que els suposa, com en el cas deKave Kanem, un bon salt endavant. Els dAlfarano oculten el seu seguiment de lestela dObrintPas el disc el produeix el mateix Miquel Giro-ns amb una frmula musical que elaborenamb ingredients semblants: ska, reggae, punkfestiu, lletres amb una forta crrega de crticasocial i la recurrent conducci duna potent sec-ci de vents. Saben, per, que la seua basa pera escapar del mer epigonat rau en la construccidun bon canoner que els dote duna veu prpiai identificable. El teu viatge contribueix genero-sament a aquest afany amb un grapat de can-ons concebudes en clau generacional idestinades a encendre els directes i alliberar larbia acumulada. El seu finanament, mitjan-

    ant la plataforma de micromecenatge Verkami,demostra lexistncia duna demanda de pro-postes descarades i valentes com la seua.Al Verkami shan encomanat tamb els Atupa,jove grup raper de Montcada sorgit de les cen-dres de Golpe Bajo. El seu primer disc, Quatri-barrap, ratifica la impressi que lescena de hiphop en valenci amb Rapsodes, Arrap, ElBlue, Barraques Sudsistema, Vicen-T o Enders cada dia ms encoratjadora. Atupa practi-quen un rap eclctic i divertit, satreveixen ambbases de dubstep i drumnbass i sexpressenamb un flow fresc i irresistible. Les seues lletresalternen crtiques socials directes a la jugular delsistema sense arribar a la virulncia canalladels Arrap amb temes festius amarats dunarauxa encomanadissa. I prediquen amb lexem-ple: si al tema titular un hit indiscutible can-ten Quan unir-se s lnica manera / Per ferrespectar aquesta escena, al disc es presentenacompanyats duna bona representaci daixmateix: Rapsodes, Atzembla, Arrap, Panxo(Sophy Zoo), Borja Penalba o Estel (Arrs Cal-ds), que donen riquesa i color a un treball fran-cament recomanable.Comptat i debatut, tres magnfiques aportacionsde lHorta a una collita anual novament espln-dida que mant ben viu el foc de la msica envalenci enmig daquesta glaciaci persistentque encara amenaa en quedar-se de forma in-definida.

    Josep Vicent Frechina

    Vicent Andrs Estells, el poeta del pobleFamlia de Vicent Andrs Estells, Burjassot.

    El 27 de mar far vint anys dela mort de Vicent Andrs Estells. Ensva deixar al 1993, per les seuesidees, la seua fora i el seu gran amora totes les xicotetes coses de la vidaens acompanyen diriament a travsdels seus versos, que ara sn el nos-tre llegat, una gran herncia per a lanostra cultura i la nostra gent. Nosaltres el recordem com un homebo, humil i alegre que lnic que esti-mava i pel que vivia era pel nostrepoble, la nostra llengua i el nostrePas. Va ser una persona molt pro-pera, capa de plasmar des del fetms esgarrifs, com pot ser una durapostguerra o la mort de la seua pri-mera filla, a lamor ms gran per lavida. Encara ara, desprs de vint anys,continuem aprenent dell i veiem comcada dia es fa ms pals un nom quesha guanyat a pols: el poeta delpoble. Com a membres de la seuafamlia ens agradaria donar les gr-

    cies al poble per tornar-li lafecte agrapats, per convocar festes per ho-norar-lo, com sn els sopars Estellso els diversos homenatges que ensapleguen a travs del teatre, la m-sica o la pintura... Per tots i cadascundaquests amants de la poesia ellcontinua obrint camins al nostre cos-tat. Per, sobretot, grcies per ser unpoble que ix al carrer i lluita pels seusdrets, que treballa i obri les portes decasa;i enrama el vent amb les paraulesde la primavera....Els seus versos, en ocasions premo-nitoris, continuen a lordre del diaperqu parlen de la realitat. Una rea-litat personal i alhora compartida.Com ell mateix va deixar escrit:Potser dirs, un dia, decebut,amb un conyac, en algun bar esps:Algun cordell massa tens sha rom-put...I evocars tho jure- lEstells. (Andrs Estells, V.: Hamburg. Edi-

    cions 62, Barcelona, 1974. pg 57)Feli any Estells a tots i totes. Tantals qui ja el coneixeu com als qui hofareu en un futur, perqu no sols en-guany s el seu any, sin cadascundels dies en qu ens continuem al-ant i gaudint de la vida.

  • 4/ La Veu de lHorta Nord

    Des de mitjans d'agost, la Plataforma d'Aturats deMontcada (PAM) est treballant les terres, unes 7 fane-cades que ha aconseguit ajuntar per al seu projecte co-operatiu, al terme de Montcada. En sntesi podrem dirque el projecte de la PAM passa per recuperar unes te-rres en dess, amb la intenci de dur a terme un pro-grama de producci-formaci d'agricultura ecolgica. Dostcnics sn els encarregats de donar formaci tant en elcamp de la producci ecolgica com en el del funciona-ment de les socie...