La primavera de Rodoreda: una nova vida en anglès ?· of Catalan literature in English, the article…

  • Published on
    20-Jan-2019

  • View
    212

  • Download
    0

Transcript

ResumAquest treball t per objecte descriure lexperincia de traduir a langls alguns dels Vint-i-doscontes i la novella La mort i la primavera de Merc Rodoreda. Tot analitzant el fenomen de la tra-ducci als Estats Units, sexaminen les dificultats amb qu ha comptat la publicaci duna obracatalana en lmbit cultural anglfon, per tamb els fruits que aquesta ha reportat. Gran part delarticle es dedica a illustrar, amb exemples, les estratgies estilstiques que shan emprat per taldanar ms enll duna traducci basada en una simple equivalncia semntica. Entre les einesde traducci esmentades, shi troben ls de varietats dialectals no estndards, arcaismes, neolo-gismes, manlleus estrangers i, principalment, innovacions estilstiques mitjanant la intertextua-litat amb certes obres descriptors de la literatura anglesa com Virgina Woolf, D. H. Lawrence iAngela Carter, entre daltres.Paraules clau: Merc Rodoreda; traducci als Estats Units; estratgies discursives de traducci;intertextualitat; berleben; concepte destil.AbstractThis article discusses the experience of translating certain works by Merc Rodoreda into English:a group of short stories from the collection Vint-i-dos contes/Twenty-two Stories and the novelLa mort i la primavera/Death in Spring. After analyzing the difficulty of publishing translationsof Catalan literature in English, the article describes, with examples, the stylistic strategies thetranslator has applied, strategies which include the use of non-standard dialectal variations,archaism, neologism, loan words and stylistic innovations derived from the use of intertextuali-ty, primarily from works by Virginia Woolf, D.H. Lawrence and Angela Carter.Keywords: Merc Rodoreda; translating Catalan literature in the United States; translation strate-gies; intertextuality; berleben; stylistic concept.Quaderns. Revista de Traducci 18, 2011 221-231La primavera de Rodoreda: una nova vida en anglsMartha TennentTraductoramarthatennent@gmail.comAbans dendinsar-nos en lanlisi de la traducci anglfona de lobra de MercRodoreda, voldria fer esment a qu representa el fenomen de la traducci en simateix als Estats Units. Es tracta dun mercat que no acaba de funcionar: les traduc-cions no venen i les editorials tenen prdues importants. Al fet evident que el pbliclector nord-americ s monolinge, shi afegeix que els editors no acostumen atenir gran inters a publicar traduccions per la creena amb ra o sense queels lectors no volen llegir obres tradudes. Sempre hi ha, per, excepcions com lesnovelles del suec Stieg Larsson o del turc Orhan Pamuk, que tot i representar tra-dicions literries minsament conegudes als Estats Units han tingut xit: Pamuk pelfet evident dsser un premi Nobel; en el cas de Larsson, ja existeix un pblic nord-americ per a la novella negra.Per les xifres no sn gaire encoratjadores. Segons el web Three Percent,lloc dedicat exclusivament a la traducci i vinculat a la Universitat de Rochester,Nova York, lany 2008 es publicaren noms 362 traduccions literries originalssense comptar les retraduccions de les quals 280 sn de ficci i 82 sn collec-cions de poesia. Lany 2009 el nombre s encara ms baix: un total de 327 traduc-cions, de les quals 272 sn obres de ficci i 55, colleccions de poesia. Publicaruna traducci en angls s, per tant, molt difcil; si es tracta duna traducci dunallengua minoritria com el catal, encara ho s ms; publicar un poeta catal enangls s realment una tasca heroica.Per per qu s ms difcil publicar una traducci duna obra catalana?Principalment perqu el catal sha tradut molt poc a langls. Als Estats Unitses pot llegir literatura daltres llenges amb un cert coneixement de les seves tra-dicions literries, especialment en el cas de les obres franceses. El francs conti-nua sent una de les llenges ms tradudes a langls tot i que la llenguaespanyola representa ara per ara la ms traduda vist el gran nombre descriptorsdAmrica del Sud. s molt possible, doncs, que un lector nord-americ duntext francs ja hagi llegit altres traduccions daquesta llengua, cosa que no passaamb el catal.Malgrat les xifres abans apuntades, la situaci als Estats Units ha millorat en elsltims anys: han sorgit noves editorials petites, sense nim de lucre, que nomspubliquen traduccions. s el cas dOpen Letter a Rochester, Nova York;dArchipelago Books a Brooklyn, Nova York; de Dalkey Archives ms antigaque les altres a Illinois; i de Melville House, tamb a Brooklyn.Per tamb sobren nous horitzons pel que fa a la traducci dobres catalanes.Leditor Edwin Frank del New York Review of Books publicar aviat El Quaderngris de Josep Pla. Aix mateix, la gran tasca portada a terme per lInstitut RamonLlull comena a donar els seus fruits: subvencionen traduccions individuals i mono-grfics sobre literatura catalana, com els tres nmeros que en els ltims dos anys hanaparegut en diverses revistes nord-americanes. Es tracta duna nova embranzida ala publicaci de traduccions del catal que ajuda a illustrar les tradicions i situacionsculturals catalanes que han produt aquestes obres en la seva prpia cultura.Jo sempre havia volgut traduir Merc Rodoreda, per em trobava amb proble-mes de copyright. A banda dadmirar-la com a una magnfica escriptora, shi afe-gia el fet que totes dues provenim del mateix barri: en una entrevista a la televisi222 Quaderns. Rev. Trad. 18, 2011 Martha Tennentamb Joaqun Soler Serrano el juny de 1980 es va definir com una dona de SantGervasi, en comptes de fer-ho com a barcelonina o com a catalana. En lmbitliterari, sempre havia admirat especialment els seus contes, un gnere pel qualsento una estima especial. Lescriptor irlands Frank OConnor escrigu lany 1962un estudi teric sobre el conte amb el ttol The Lonely Voice (La veu solitria) enqu explica que la solitud s lexperincia ms adient a la narrativa breu i el conteel millor lloc per presentar persones que viuen al marge de la societat. s justa-ment el que va dibuixar Merc Rodoreda en la seva obra.Malgrat sser lescriptora catalana ms valorada del segle XX, i tot i que unabona part de la seva obra ja ha estat traduda a langls, avui dia s prcticamentdesconeguda en la cultura anglfona no acadmica. Mirall trencat, la seva segonanovella ms important, fou traduda lany 2006 per Josep Miquel Sobrer dunamanera un poc irregular i, tot i publicar-se en una editorial universitria, pass des-apercebuda.Fins aquell moment, el pblic lector nord-americ noms coneixia MercRodoreda a travs de les traduccions de David Rosenthal, que dugu a terme unatasca molt digna per tal dintroduir la seva obra a la cultura nord-americana, i quetamb havia tradut Tirant lo Blanc. La traducci de La plaa del Diamantde Rosenthal s de lany 1981, la collecci de contes La meva Cristina, del 1984,i El carrer de les camlies, del 1993. Tot i que la traducci de La plaa del Diamants que reb certa atenci als Estats Units, la casa que public les tres obres, ledi-torial Graywolf, s petita i sense gran circulaci. Sha de dir, per, que en els dar-rers anys la traducci de Rosenthal de La plaa del Diamant ha estat prou criticada.Helena Migulez Carballeira va publicar un article a The Translator lany 2003 enqu feia explcita la necessitat duna nova traducci. Segons Migulez, Rosenthalva neutralitzar els aspectes ms distintius de lespecificitat cultural i no va sabercaptar el discurs femen tpic o estereotpic de loriginal. A ms, Migulezassenyala alguns errors, entre els quals hi ha certes imprecisions culturals. Tanmateix,no sha doblidar que Rosenthal va fer un gran favor a la cultura catalana. Les pri-meres traduccions sempre representen una aportaci important i cal tenir en comp-te que les versions de Rosenthal foren publicades fa trenta anys.Totes aquestes raons expliquen per qu lescriptora no s coneguda en el mnanglfon, ni gaudeix de la reputaci que es mereix. Avui dia, ni tan sols els lectorsde traduccions una gran minoria als Estats Units coneixen Rodoreda. Ha cal-gut, doncs, projectar els seus escrits de nou, rellanar-la i per tal de poder fer-hohe cercat noves maneres de traduir-la.Primerament, vaig comenar traduint els contes amb lesperana de crear unpblic lector i dajudar a entendre millor el conjunt de la seva obra. Provava deseleccionar aquells relats que presentaven un mn diferent dall que el pblic rela-cionava amb Rodoreda la poca gent de parla anglesa que la coneixia s a dir,el mn de La plaa del Diamant. Daltra banda, la gran importncia de la narrati-va breu dins el conjunt de la seva obra s indiscutible, ja que Merc Rodoreda trobprecisament la seva veu descriptora en els contes i no pas en la novella. Eralpoca en qu es trobava a lexili, sense diners, cosint camises de dormir per gua-nyar-se la vida ben b com ho explica en el seu conte Fil a lagulla i que jo vaigLa primavera de Rodoreda: una nova vida en angls Quaderns. Rev. Trad. 18, 2011 223traduir com Threaded Needle. Amb tanta feina, tanta penria, no tenia tempsper a dedicar-se a obres literries ms llargues. Ara b, tot i aquestes circumstn-cies vitals, Rodoreda tenia en gran consideraci el gnere del conte. En una cartadel 13 de mar de 1946 anunciava el seu desig descriure una trentena de bons con-tes que finalment van ser al voltant de seixanta i prenia com a referent litera-ri a seguir lescriptora nova-zelandesa Katherine Mansfield, anomenant-la el seuamor. Aix doncs, en la forma i en lestructura de la narrativa breu, Rodoreda vatrobar un laboratori dexperimentaci, un lloc on desenvolupar el seu estil i explo-rar els seus temes caracterstics. Les innovacions que fan remarcables les sevesnovelles foren totes assajades abans en relats breus.Vaig comenar fent una tria de la collecci Vint-i-dos contes, publicada el 1958premi Vctor Catal el 1957, per escrits durant molts anys, principalmententre 1945 i 1957. Sn contes que Rodoreda anava publicant en revistes de lexi-li i que tenen estils molt diferents: des dun realisme dramtic, amb monlegs inte-riors, fins a un minimalisme lacnic de lestil dErnest Hemingway o de RaymondCarver. Sn contes urbans, records personals i histrics molts descriptius dunapoca contemplada des duna visi trgica, des de les reflexions personals i gene-racionals de lexili. Sn plens de malaltia, tristesa, soledat, sucidi, por i penria.Setze dels vint-i-dos giren al voltant de les relacions infelices entre els sexes,la majoria escrits des de la perspectiva femenina: sens dubte una manifestaci de larelaci complicada que Rodoreda mantingu amb el seu company de tota la vida,Joan Prat, conegut pel pseudnim dArmand Obiols.Una manera de rellanar Rodoreda, de donar-li un afterlife berleben peremprar el terme exacte de Walter Benjamin a Die Aufgabe des bersetzers (Latasca del traductor) era traduir-la duna manera diferent, en comptes de reflec-tir noms un rgim discursiu determinat tal com shavia fet abans. s a dir, es trac-tava de desenvolupar un cert estil segons el conte o novella en qesti, fins i totun estil que de vegades prenia la forma dun angls no estndard. Aix ho vaig feramb En el tren.Molts dels vint-i-dos contes sn una mena de monleg interior, especialment dedones provinents de classes populars. Sn histries que reflecteixen la vida de per-sonatges modestos. En aquest cas, el lector es troba davant una conversa, de la qualnoms sent la veu duna senyora gran, una minyona, que torna a Barcelona en aca-bar la Guerra Civil. s una dona ingnua que sembla inconscient de les seves des-ventures personals. Han mort el fill i el marit, ha passat gana, per no t cap queixa.El conte s una mena descriptura parlada per utilitzar el terme de la CarmeArnau molt colloquial, ple dironia i humor negre.El problema principal amb qu em trobava a lhora de traduir-lo era cercar unaveu per a aquesta dona senzilla, rural. La meva soluci fou emprar un dialecte nord-americ popular, de classe obrera, amb expressions colloquials i indicacions orto-grfiques de pronunciaci, tant indicadors lingstics com de discurs femen. Algunesde les expressions colloquials que vaig utilitzar sn ara antiquades, com lexpres-si poor as Jobs turkey literalment tan pobre com el gall dindi den Job.Vaig triar aquesta expressi amb la intenci dindicar duna manera aproximadael perode histric i, evidentment, la classe social. Buscava un context en qu224 Quaderns. Rev. Trad. 18, 2011 Martha Tennentdesenvolupar un llenguatge que precisament no representava el dialecte estndardde langls.Un altre cas que no pertany als Vint-i-dos contes s el dEl bitllet de mil,que podria haver estat inspirat en el conte de Katherine Mansfield The Tirednessof Rosabel (La fatiga de la Rosabel) on, com en El billet de mil, sexplicala histria duna noia cansada de la seva vida sense recursos econmics. En el relatde Mansfield la jove simagina una altra vida millor amb violetes de Parma, unaflor molt inusual que Rodoreda tamb utilitza en el seu conte. El vaig traduir perThe 1000 Franc Bill encara que en catal el ttol no fa cap allusi ni al pas nia la moneda, per la histria est situada a Frana en un moment en que la mone-da del pas era el franc. Hauria pogut emprar un terme menys explcit com TheBanknote que hauria evocat el perode histric, per al terme li faltava especifici-tat cultural. El conte est situat a Pars, suposadament als anys cinquanta quanRodoreda hi vivia; en tot cas en un moment en qu com podem llegir en elconte les dones portaven vels al capell.Com a traductora em trobava amb el segent interrogant: de quina manera espoden reflectir les condicions singulars de dues cultures diverses com la francesai la catalana malgrat ser molt properes i una poca diferent? Jo no podia dei-xar cap paraula en catal per subratllar el fet que el conte havia estat escrit en aques-ta llengua, perqu figurava que la protagonista era francesa, com s el cas de moltsdels relats que Rodoreda escrigu durant lexili. Aix doncs, vaig optar per altres solu-cions per tal de suggerir lambient francs introduir o deixar algunes paraulesfranceses com rue, mtro, place i vaig triar una paraula anglesa delpoca que ara no sutilitza gaire sovint: trenchcoat per gavardina.En la meva tasca per rellanar Rodoreda vaig optar de vegades per escriure unafrase ms habitual en catal que en angls. s novament el cas dEl bitllet de mil,on la frase com si la voluntat ans a abandonar-la es converteix en as if her willwere about to abandon her en comptes de, per exemple, as if her determinationwere slipping away com si la seva determinaci sescapols o una expres-si ms lliure i tamb ms explcita, fearing the consequences of her decisiontement les conseqncies de la seva decisi.He trobat en Rodoreda relats de pargrafs molt llargs, fins i tot duna sola fraseque difcilment funcionen en angls. La llengua anglesa i les seves convencionsliterries demanen una sintaxi molt ms clara i, en general, frases ms curtes, jaque aix es troba inscrit en la llengua i en les expectatives dels lectors. De vegadess possible mantenir les frases llargues, daltres la claredat s ms important. No shadoblidar que la primera responsabilitat del traductor s per al lector. La traducciest escrita per a un pblic, una llengua i una cultura diferents i, per tant, la tra-ducci s compensaci, s fer eleccions estratgiques, s negociar. Per posar unexemple: sabent que Rodoreda sentia una gran admiraci per Virginia Woolf, vaigtornar a llegir To the Lighthouse (Al far) per tal de trobar la inspiraci de traduirles frases llargues de la sintaxi complicada del conte Felicitat. La histriasituada novament a Pars s la duna noia jove asfixiada per lamor dun matri-moni que lempresona. La noia mira un mapa i prova de collocar-hi tots els arron-dissements mentre el seu marit es dutxa, quan de sobte decideix fugir i deixar-lo.La primavera de Rodoreda: una nova vida en angls Quaderns. Rev. Trad. 18, 2011 225Lhome surt de la dutxa, labraa i la noia plena dira.... es fonia; i el que queda-va della era una noia que ignorava que tirnicament estava empresonada per qua-tre parets i un sostre de tendresa. Veiem-ne un exemple:La claror de la lluna entrava fins als peus del llit barrejada amb la claror de larcvoltaic del carrer i de tant en tant una glopada daire fresc, plena de perfum de nit,li arribava al rostre: prenia la carcia delitosament i en comparava la frescor ambla frescor del vent daltres primaveres.The moonlight, blending with the glow of the street lamp, reached the foot of thebed, and every now and then a gust of fresh air, full of night perfume, brushed herface, and she savoured the caress and compared its freshness to the freshness ofother spring breezes.Com podem veure, langls s en ocasions molt proper al catal. Lexpressi larcvoltaic podria haver-la tradut literalment com Voltaic arc lamp, per vaig deci-dir que en angls no ressonava, que perdia el ritme i no era prou efectiva. Arribavapodria ser reached, per brushed (fregar) s molt ms lric i ms proper a les-til que buscava. Delitosament, de delits (delectable), amb el canvi en anglsdadverbi a verb, evoca la sensaci de gust, de plaer, tal com utilitzem savouren sentit figuratiu en angls.Tots els exemples que acabo desmentar i els que comentar desprs tenen la sevaequivalncia semntica. No sn eleccions arbitrries, sin interpretacions destil, deregistre: una paraula catalana que evoca una altra en la literatura anglesa, cercantuna analogia estilstica.Un altre cas: Tarda al cinema (Afternoon at the Cinema), publicat lany1947 transcorre novament a Frana, per en aquest cas representa pels noms:Roser, Caterina, Figueres que es tracta duna famlia catalana. Aix, vaig podermantenir la paraula mestressa en catal, perqu pel context quedava clar, i vaigcanviar pare per pap i mare per mam. s un conte decisiu en levolu-ci de lobra de Rodoreda. En una entrevista lany 1980, lautora explica que aquestconte va tenir una influncia molt important en el desenvolupament posterior dela seva literatura; especialment la va ajudar segons va manifestar a trobar elto i la personalitat per a la Colometa de La plaa del Diamant.Influda aqu tamb per lescriptora Katherine Mansfield segons ho confessa enla seva correspondncia el conte narra la vida quotidiana, a travs dun diari, dunajove ingnua, i aquesta veu de bona noia sense experincia queda perfectament repro-duda en la seva escriptura. Vaig publicar la traducci de Tarda al cinema lany2007, tot provant de trobar en angls un llenguatge que reflects aquesta jove innocenti la seva concepci personal del mn. En recordar la importncia que va tenir Tardaal cinema per a La plaa del Diamant, vaig tornar a llegir la meva versi dos anysdesprs, quan vaig traduir ladaptaci dramtica de Joan Oll daquesta mateixa obrai que va interpretar lactriu Jessica Lange en un teatre a Nova York el maig de 2009.He tingut, doncs, una ra especifica en la tria de cada relat de Rodoreda quehe tradut i en els que traduir per al meu projecte actual una collecci de con-tes de lautora que es publicar el febrer de 2011 i que ha rebut el premi del National226 Quaderns. Rev. Trad. 18, 2011 Martha TennentEndowment for the Arts. En tots els contes he cercat un concepte destil quemajuds a formar una estratgia. Ja nhe esmentat alguns, com el de la meva relec-tura de Virginia Woolf per trobar inspiraci a lhora de traduir a langls les frasesllargues. Tamb, per exemple, vaig pensar en Hemingway mentre tradua Darrersmoments, una histria dun home i una dona que dinen en un restaurant dunaestaci de tren. Es tracta duna narraci en qu tot el drama duna separaci defi-nitiva de la parella es troba desplaat de les persones al menjar.El fet dhaver publicat diverses traduccions de contes de Rodoreda en revistesnord-americanes em va obrir les portes a la possibilitat de traduir La mort i la pri-mavera. Un editor va llegir la meva traducci de En el tren i em va demanar quetradus la novella. Era un repte, una novella de fantasia amb una sintaxi compli-cadssima. Tenint en compte que la fantasia s generalment una forma marginalen la literatura britnica i nord-americana, la simple voluntat de publicar la novellaanava en contra dels valors literaris dominants. Provava dentendre el sentit deltext en tots els nivells de frase, de paraula... mentre buscava una estratgia,un estil, un model de gnere.La mort i la primavera s una novella surrealista que presenta un mn mtic: unpoble situat sobre un riu, on la violncia ritual forma part de la vida quotidiana. Hitrobem, excepcionalment en una novella de Rodoreda, un narrador mascul: un noijove, sense nom, que en comenar la novella i amb noms catorze anys acaba de pre-senciar la terrible i violenta mort del seu pare, amb el coll ple de ciment i ficat dinsdun arbre, segons la manera denterrar la gent del poble. s una novella cruel i dura,per tamb molt potica. Ara b, si normalment el procs de traducci consisteix adescontextualitzar un escrit, escriurel de nou i tornar a contextualitzar-lo, era difciltrobar analogies en angls. No hi havia realment cap escrit semblant en angls, ni tam-poc en catal. Tot i aix vaig pensar en el conte de Shirley Jackson La loteria, publi-cat lany 1948, que tracta duna comunitat que any rere any lapida una persona escollidaa latzar seguint una tradici de la qual semblen haver oblidat el significat.La novella evoca un mn fantstic, una mena de faula que podrem reconi-xer en part en els contes de fades de Hans Christian Andersen o en les faules delsgermans Grimm del segle XIX on hi havia violncia, animals i escenes molt grfi-ques en qu la gent moria. A La mort i la primavera es troben, com en les faules anti-gues i modernes, personatges sense nom o tot just designats per la professipensem en Barba Roja, la Caputxeta Vermella, la Ventafocs. A la novella deRodoreda trobem el ferrer, el presoner, la madrastra, el senyor. Tambem va recordar lobra de lameric Robert Coover que escriu una mena de contesde fades recontats per a adults.Vaig inspirar-me, doncs, en diverses fonts per, a part de les ja esmentades,principalment en dues altres. Una de temtica: els contes gtics de lescriptora bri-tnica Angela Carter, principalment els dels anys 1970, Burnning Your Boats:Collected Stories. Carter s una magnfica escriptora experimental, highbrow,intellectual, amb un vocabulari impressionant i una ambientaci fascinadora. Laltrafont dinspiraci era lestil i la riquesa de lxic i imatges especialment de la natu-ra, com abunden en Rodoreda que vaig trobar en D. H. Lawrence. Jo sabia queRodoreda nera una gran admiradora i em trobava traduint la novella a Itlia,La primavera de Rodoreda: una nova vida en angls Quaderns. Rev. Trad. 18, 2011 227precisament en el moment del vuitanta aniversari de la publicaci a Florncia deLady Chatterlys Lover (1928). Era potser un senyal? Vaig comenar a elaborar uncorpus lxic, cercant un intertext angls i, emprant el glossari que havia elaboratsobretot de Carter i Lawrence, intentava collocar en llocs estratgics paraulespreses dun gnere parallel en la tradici literria anglesa. En els segents exem-ples he destacat en negreta les paraules de Lawrence i Carter que han servit com aintertextualitat en la meva versi anglesa de La mort i la primavera.1. The wood was silent, still and secret in the evening drizzle of rain, full of themystery of ... half unsheathed flowers. (Lawrence, 2006: 122) (To sheathe: enfun-dar, posar a la beina )El maroll tenia una flor groga badada amb cinc fulles lluents de dintre.(Rodoreda, 2000: 29)The shrub had a yellow, halfunsheathed flower and five leaves that gaveoff a prismatic sheen. (Rodoreda, 2009: 11)2. [The] village trailed in utter hopeless ugliness for a long and gruesome mile:houses of wretched, small begrimed brick houses... (Lawrence, 13)Em va preguntar si magradava ms el dia o la nit... i li vaig dir que no ho sabiaper quan era molt petit, tot i que la nit em feia por, magradava ms que no pas eldia perqu amb la claror les coses es veien massa i nhi havia de massa lletges...(Rodoreda, 2000: 56)When she asked me whether I preferred day or night... I told her I didnt know,but when I was little, even though I was afraid of night, I liked it more than day-time because you could see things too clearly in the light, and the utter hopeless ugli-ness of some things became too enormous. (Rodoreda, 2009: 41)3. So she sat looking at the rain, listening to the many noiseless noises of it, and tothe strange soughings of wind in upper branches, where there seemed no wind.(Lawrence, 93) (sough: el so dun gemec).Noms aquesta feina i aquesta tristesa de respirar i respirar mentre canvien lescoses de tendres a seques i de noves a velles i aquesta lluna de nit que saprimai sinfla i aquest sol que sense foc sencn i el gemec del vent que porta i trenca iajunta i senduu els nvols i aixeca i aplana la pols. (Rodoreda, 2000: 125)Only the chore and sadness of breathing and breathing, as things change fromtender to dry, new to old, the night-moon that grows thin then swells, the firelesssun that lights up, the soughing of wind that transports, shatters, gathers, and dri-ves away the clouds, raising and flattening the dust. (Rodoreda, 2009: 114)En aquest ltim exemple, tamb molt proper al catal, a part de la intertextualitat,principalment he eliminat ls repetit de la conjunci i, que no seria acceptableestilsticament en angls.4. There is [in autumn]a haunting sense of the imminent cessation of being; the yearin turning, turns in on itself. (Carter, The Erl-King: 186)I lolor de fulla cremada omplia les cases i laire. Tot laire era ple dolor da-cabament. (Rodoreda, 2000: 80)The smell of burnt leaves pervaded houses and air. The air was filled with thecessation of being. (Rodorda, 2009: 66)228 Quaderns. Rev. Trad. 18, 2011 Martha TennentAqu lexpressi cessation of being (la suspensi de ser) s un terme moltpotic que evoca lambient gtic, tant en Carter com en Rodoreda.5. How starveling, how bereft, the dead season of this spurious Eden in which allthe fruit was blighted by cold! (Carter, The Tigers Bride: 159) (starveling : primper manca de menjar, una paraula poc usual en angls)I mentre mirava la meva criatura adormida i la papallona cap a la vida vaigveure les cames primes del noi del ferrer. (Rodoreda, 2000: 126)While I was watching my sleeping child and the butterfly struggling into life,I glimpsed the starveling legs of the blacksmiths son. (Rodoreda, 2009: 115)El gnere afecta les estratgies discursives, s a dir, el concepte destil que en aquestcas jo cercava. Sovint es troba, sobretot a la segona part de La mort i la primave-ra, un llarg monleg interior sense gaire puntuaci; per traduir-lo em va ajudar elfet que la literatura anglesa t molts exemples de stream of consciousness quepodem trobar en William Faulkner, Virginia Woolf, i James Joyce per nomsesmentar-ne alguns; tots ells escriptors que Rodoreda admirava. Daquesta mane-ra, el pblic lector angls que enaltia els escrits modernistes ja tenia un contextcultural que els permetia llegir i entendre aquesta autora.Sortosament vaig trobar un editor que mescoltava i que respectava les mevesopcions, tot i que de vegades li resultessin estranyes. Va acceptar, per exemple, unsquants neologismes meus. La mateixa Rodoreda va escriure en un moment deLa mort i la primavera aquesta frase ...no s qu eren aquelles matinades perquno hi ha paraules. No. No hi ha paraules... shaurien de fer.I s el que vaig fer. Vet aqu dos exemples dels meus neologismes. Al llarg dela novella, Rodoreda parla de la glicina que tira amunt les cases. Tenim en anglsun verb semblant a tirar amunt: to pull up, per em va semblar massa tmid.Trobava que, en una histria on tot s estrany, on tot est situat ms enll dun mnque es pot reconixer, necessitava un verb ms fort. Vaig passar setmanes sence-res buscant una paraula; finalment vaig decidir que no existia el que volia i vaiginventar-ne una que sabia que seria fcil dentendre: upwrench. To wrench enangls vol dir arrencar, torar, dislocar; s un verb amb molta fora, i up,evidentment vol dir cap amunt. En angls existeixen molts verbs amb el prefixup (uphold, update, upgrade) per no aquest. Tot i aix, em va semblarque funcionava.Un altre terme que em va costar molt de traduir va ser la mort arbrada, expres-si que es troba cap al final de la novella. Hauria pogut dir treed death, ja que enangls s molt habitual canviar un substantiu en participi, per ho trobava massa pla.Desprs de pensar-hi molt, vaig crear el neologisme Arborideath, basant-me enel conegut terme de arboriculture, el cultiu darbres.Podria esmentar ms casos de com vaig anar formant el meu concepte des-til, ms enll de la correspondncia purament semntica que trobem a travs deles definicions del diccionari. Per exemple, provava demfatitzar tot all que eraestrany a loriginal a condici que es pogus llegir b en angls de vegadesamb una tcnica tan senzilla com utilitzar lortografia britnica, en comptes deLa primavera de Rodoreda: una nova vida en angls Quaderns. Rev. Trad. 18, 2011 229lamericana. Certes paraules en angls les escrivia amb majscula per fer patentla meva interpretaci. En certs passatges, vaig escriure la paraula Time ambmajscula:Ella [la madrastra] es va aixecar i es va posar al bell mig de la pedra [un rellotgede sol] i va dir que faria el temps... Li vaig preguntar si sabia qu era el temps i vadir, el temps sc jo.Escriure Time amb majscula era una manera de personificar el temps, a msde fer el text ms intelligible, que en definitiva s la feina de la traductora. Peraltra banda, la personificaci s una tradici que es troba sovint en les mitologiesantigues, a les allegories, i als escrits gtics, i per aquesta ra em va semblar moltadient per all que minteressava aconseguir en la traducci.Tamb el ttol angls de la novella causava certs problemes. Leditor es decan-tava per una traducci literal, proposava Death and Springtime. Aquest ltimmot, per, em recordava aquella can titulada Springtime for Hitler del famsmusical de Broadway The Producers. Per altra banda, la paraula springtimeevoca ms aviat una sensaci de plaer, alegria i innocncia; tot el contrari del queocorre en la novella, que comena i acaba amb una mort en primavera i en quabunden les referncies a la tristesa daquesta estaci: Perqu la primavera s tris-ta i s a la primavera que tot el mn est malalt i les flors sn una malura de laterra... el podrit.Vaig proposar el ttol de Death in Spring, la mort en primavera, tresmonosllabs amb una sonoritat molt ms dramtica. Volia, amb aquest ttol, emfa-titzar el fet que en aquesta novella res no es correspon amb un mn usual. En unmn normal la terra torna a nixer, el cicle de la vida comena de nou cada prima-vera; aqu tot mor.Un cop publicada, la novella, tan experimental, tan dura, va ser insospitada-ment ben rebuda per la crtica. Van sortir ms de vint crtiques a la premsa. Algunesrevistes i llibreries van escollir Death in Spring com la novella del mes i va ser,aix mateix, inclosa en la llista de les millors traduccions de lany. Fins i tot va apa-rixer un extens article sobre lautora a la revista The Nation escrit per NatashaWimmer la traductora de Roberto Bolao, tot i que no s usual que apare-guin tantes crtiques arran de la traducci duna novella. Sembla, doncs, queamb les traduccions dels contes i de La mort i la primavera sha assolit lobjec-tiu de rellanar Rodoreda com a escriptora als Estats Units, de donar-li aquestberleben.Com ja he esmentat, sn dos els aspectes que mhan ajudat a aconseguir-ho:duna banda la recerca danalogies estilstiques amb la literatura anglesa i preci-sament amb alguns dels escriptors que Rodoreda admirava, com Virginia Woolf oD. H Lawrence; de laltra, la creaci dun llenguatge molt viu, resistint la presside traduir noms en el dialecte estndard angls, aix com shavia fet abans en lesaltres traduccions angleses de Rodoreda.Pel que fa a la varietat dialectal, en els contes i en la novella de Rodoreda hetrobat una gran varietat destils i, segons el cas, he deixat de banda langls estn-230 Quaderns. Rev. Trad. 18, 2011 Martha Tennentdard, per mai duna forma arbitrria, utilitzant un dialecte regional o social; aixcom arcaismes, neologismes, innovacions estilstiques i manlleus estrangers.Magradaria pensar que la recepci positiva de les meves traduccions s testi-moni que el meu projecte ha tingut xit. Vull pensar que Rodoreda pot tenir unanova vida en angls.Bibliografia primriaRODOREDA, Merc (2000). La mort i la primavera. Barcelona: Club Editor. (2002). Felicitat. Tots els contes. Barcelona: Edicions 62. (2002). En el tren. Tots els contes. Barcelona: Edicions 62. (2002). Tarda al cinema. Tots els contes. Barcelona: Edicions 62. (2002). El bitllet de mil. Tots els contes. Barcelona: Edicions 62.Bibliografia secundriaARNAU, Carme (2000). Memria i ficci en lobra de Merc Rodoreda. Barcelona: FundaciMerc Rodoreda.BENJAMIN, Walter (2004). The Task of the Translator: An Introduction to the Translationof Baudelaires Tableaux Parisiens. Trad. Harry Zohn. A: VENUTI, Lawrence (ed.). TheTranslation Studies Reader, 2a ed., Londres i Nova York: Routledge, p. 75-85.CARTER, Angela (2006). Burning Your Boats: Collected Stories. Londres: Vintage Books.LAWRENCE, D.H. (2006). Lady Chatterleys Lover. Londres: Penguins Classics.MIGULEZ CARBALLEIRA, Helena (2003). Language and Characterization in MercRodoredas La plaa del Diamant: Towards a Third Translation into English. TheTranslator 9 (1): 101-124.OCONNOR, Frank (1962). The Lonely Voice: A Study of the Short Story. Cleveland, Ohio:World Pub. Co.RODOREDA, Merc (2007). The Thousand Franc Bill. Trad. Martha Tennent. Two LinesXIV: World Writing in Translation: 217-220. (Oct. 2007). Afternoon at the Cinema. Trad. Martha Tennent, Words Without Borders:The Online Magazine for International Literature. (Des. 2008). Happiness. Trad. Martha Tennent, Words Without Borders: The OnlineMagazine for International Literature. (2008). On the Train. Trad. Martha Tennent, eXchanges: black & white. Universityof Iowas literary e-journal. (2009). Death in Spring. Trad. Martha Tennent. University of Rochester: Open Letter.La primavera de Rodoreda: una nova vida en angls Quaderns. Rev. Trad. 18, 2011 231La primavera de Rodoreda: una nova vida en anglsResumAbstractBibliografia primriaBibliografia secundria

Recommended

View more >