jocs, florals

  • View
    216

  • Download
    4

Embed Size (px)

DESCRIPTION

jocs, poesia

Transcript

Univers

Univers (Gemma Ayats 1r ESO)Qu s Univers?

Univers s tot,

univers s res.

Sn les paraules

de qui no diu res.

Univers s caa,

univers s mort.

Univers s odi

i tamb s por.

Tamb s pau

i alegria.

s un somriure

per sota el nas.

Gotetes de rosada

sobre una escala de marbre blanc.

El silenci de la nit,

o un udol des de llevant.

La pluja a la cara,

un pet en el clatell.

La suor dun mal dia

o el plorar dun cadell.

Univers s una gran ciutat,

un llac daigua clara;

les llgrimes dun soldat

o el somriure dun nad.

Univers s una retrobada,

un prat verd sota la neu.

O una llgrima que brilla

en els meus ulls en dir adu.

IronDragonMIREMEL (Gemma Ayats 1r ESO)El gran animal saixec de terra i sestir com un gat, i fent un badall va ensenyar la seva enorme boca armada amb dents afilades com dagues de marfil. La seva cua, llarga com una serp, fuetej laire amb la seva fora caracterstica. Un cop sort del refugi darbres on shavia installat, parpellej, cegat per lintensa llum matinera i el seu reflex que deixava sobre la superfcie platejada dun llac. Les seves escates blaves com el safir ms pur cruixiren lleugerament quan comen a caminar, clavant les urpes, negres i esmolades sobre la terra frtil de la vora del llac. Estirant unes ales blaves, membranoses i llargues com ell mateix, es llen a laigua sense gaireb esquitxar, obrint la superfcie com una fletxa de safir. Va anar augmentant de profunditat fins que descobr un banc de peixos platejats com coberts per lmines dacer. Quan Miremel (aquest era el nom del gran animal) obr la boca, el pnic es difongu entre els animalons, i aquests es dispersaren rpidament per laigua perseguits per la gran dragona. Cada cop que tancava la seva enorme mandbula, tres o quatre peixos anaven a parar dins la seva gola. Un cop la bstia va quedar satisfeta, va sortir de laigua amb un rugit de victria, provocant una explosi de gotetes daigua que brillaren momentniament al seu voltant com borles platejades. Miremel, al el vol fins a travessar els nvols ms baixos i aguant un esternut pel fred sobtat; inclin lleument les ales cap amunt, executant una volta cap enrere. Un cop acabada la maniobra, abaix lala dreta i arquej lesquena, realitzant una espiral en la mateixa direcci fins a tocar laigua amb les urpes. Llavors, puj una mica per aterrar amb suavitat sobre lherba encoixinada, primer amb les potes del darrere i, desprs, amb les davanteres fent petits passos amb elegncia per recuperar lequilibri. Miremel, un cop sota la protecci dels arbres, observ la ciutat construda sobre una de les vores del grandis llac. En aquelles hores, com que la gent entrava i sortia en grans masses de la ciutat, la dragona no podia moures dins i fora de laigua al seu gust; rebuf, molesta. La primera i ltima vegada que un hum lhavia vista, mentre prenia el seu bany, havia arrencat a crrer posant-se a cridar que havia vist lsser ms meravells del mn, i que el pintaria en un quadre. Miremel se sent afalagada, per durant una setmana noms va poder banyar-se durant la nit, amagant-se dels gurdies i els ciutadans que vigilaven la gran massa daigua platejada. Indignada per la tossuderia humana, gir cua i sintern en el bosc, esquivant troncs i branques seques. Llavors es quan gir una orella membranosa cap enrere en sentir un soroll conegut. Vigilant per no deixar-se sentir, shi acost tranquillament observant el reflex del color blavs que projectaven les seves escates sobre els troncs enfosquits. Shi estir, amagada rere uns arbres, observant el jove que senfilava a les branques agafant llimones, taronges i pomes. El noi, de cabell daurat i ulls verds, deuria tenir uns deu o onze anys. Miremel havia nascut pocs anys desprs que ell, i normalment lobservava des dalgun rac dentre els arbres. Quan el noi puj a larbre ms proper al de la dragona, buscant fruits, ella senretir una mica i abaix les orelles, cautelosa. Un moviment estrany li crid latenci, i estir les orelles, atenta a qualsevol perill: Un soroll desagradable de branques en trencar-se resson per tot el bosc. El noi havia intentat pujar rpidament, per les branques havien cedit sota els seus peus i les seves mans relliscaren. Miremel reaccion tan rpidament que no va recordar-se de la seva cautela; avan uns passos i, quan sent al jove sobre el seu llom escamat, al el vol sense pensar-shi dos cops. El noi es pos a cridar, eufric, segurament sense saber si era viu o mort. La dragona comen a girar a sobre de si mateixa mentre ascendia, amb les ales plegades, com si volgus foradar el cel amb el morro. Per, en un moment de conscincia despleg les ales i descend una mica, vigilant que el noi no queds congelat. Mentre anaven planejant, Kai, impressionat, acariciava les escates daquell sser tan meravells, dun blau tan intens com mai no havia vist. Tot havia passat tan rpid... Malgrat que les escates li tallaven la roba i la pell, Kai sabra al coll de la dragona. Miremel, en notar el gest del noi, abaix molt lala dreta virant lleugerament en posici perpendicular a la terra. Desprs de donar unes voltes ben suaus, Kai es relax una mica i, encara que saferrava ben fort a les al cos della per no caure, ja que estava molt lluny de terra ferma, tanc els ulls i not com el vent jugava amb els seus cabells rossos i com laire pur entrava en els seus pulmons, vivificant-li lnima i omplint-lo de felicitat. Llavors, sense importar-li qui era, on, ni per qu, Kai crid. Crid amb totes les seves forces, un crit que contagi Mremel amb leufria del jove, un crit ple dalegria, una felicitat que en Kai no sabia don havia sortit..

Miremel rug amb totes les seves forces i, amb un fortssim aleteig, simpuls cap enrere i desprs baix en picat cap a laigua amb les ales plegades. Kai, sagaf ben fort al coll escamat de lenorme rptil quan not que se li tombava lestmac, i comen a agafar aire per capbussar-se a laigua. Miremel obr de cop les ales amb el soroll de membranes en tensar-se, esquitxant-lo amb les seves potes. Llavors, ascend, realitz una tombarella cap enrere i comen a baixar a poc a poc. Un cop arran de terra, aletej amb fora, frenant.

Aterraren amb un cop sec, suavitzat molt lleugerament per lherba verda del lloc. Kai ja no sabia si es movia ell, el seu cap o el seu estmac, o potser eren les tres coses. El noi es deix caure sobre el coll de lenorme rptil. No trig en adonar-se de la gravetat de les ferides que el cobrien per complet, tacant-li la samarreta groguenca dun roig fosc. Li entr un mareig en veure les escates de safir ennegrides per la sang. Miremel reaccion. Es pos a caminar cap al llac a pas lent perqu Kai no rellisqus. Poc a poc, an endinsant-se en laigua fresca i el noi es remogu sobre la dragona, inquiet, quan el lquid transparent i fred entr en contacte amb les seves ferides.

Miremel lagaf amb les dents pel coll de la samarreta i, amb molta cura, lendins a laigua, neteja les seves ferides, i el deix anar. Quan, desprs, la dragona toc laigua amb el morro, la superfcie daquesta sondul, com si el mateix teixit de la realitat hagus sofert una esgarrifana, i la pell den Kai torn a ser llisa i perfecta, semblava brillar amb un centelleig lleu i estrany. Llavors, el noi li abra el coll, sense precauci, per no va ferir-se. Ella rebuf satisfeta i correspongu al noi collocant-li el cap sobre lesquena en veure els resultats de la seva obra: no noms havia curat al noi, sin que a ms li havia fet la pell molt ms resistent i, per tant, lhavia protegit del tall de ses escates.

A partir daquell moment, es va establir una rutina senzilla: Miremel es despertava, es prenia un bany mentre esmorzava; desprs, en Kai i la dragona recollien fruits i volaven junts fins a lhora de dinar, quan en Kai tornava a casa, Miremel volava i volava, com feia sempre; caava, dinava i seguia volant. Per se seguia sentint sola, sense cap drac gros i fort que li dons una famlia.

Fins que aquest dia arrib. Un fornit drac que semblava esculpit en el ms pur rob, en Dormold, va aparixer a la zona i, poc temps desprs de la seva petita batalla contra la dragona -ritual daparellament dels dracs-, el roig don a Miremel cinc fills: Drandor, el gran, valent i bon caador, descates verdes com maragda; Altar, serena, pura, intelligent i callada, descates blanques com la llum que brillava en els seus ulls blau gel, que tan b anaven amb el seu nom; en Forgon, el mitj, delicat i fluid, amb escates prpures i brillants com el cristall tintat; Sandior, dulls blaus com el safir de les escates de sa mare, observador, callat; digne i letal, per no dolent, i descates negres com la foscor ms absoluta, per que mantenien la brillantor del cristall; i Yagren, el ms jove, juganer i temerari, descates grogues ms boniques que el mateix citr. Quan Kai els veia volar en lordre i la formaci adequades, semblaven un arc iris; una visi que es repetia amb regularitat i que va formar llegendes amb el mateix sobrenom que van posar al llac: el llac div o el llac de la llum.

Per, un dia, conversant amb en Dormold i els seus fills (tots adolescents menys en Drandor, adult), una idea va comenar a prendre forma en el cap de Miremel, i s que en Kai (alt, guapo, trempat i bon caador, duns 15 anys, o potser 20) havia estat el primer hum en molts anys que havia muntat un drac:

Lnic Genet de Drac.

Altar

D-2EL JOC DE LA VIDA ( Jana Gom 2n ESO)La vida s un joc,

i una llei s la mort.

Si no vols en vida morir,

estima tots els colors;

millor no escollir. Cada mat dibuixi el seu to,

i que de cada ocell

tarribi un so.

De casella en casella cal avanar,

amb el cor ferit

la partida no has de jugar.Si desitges a cada instant donar sentit

a la gent desafavorida,

ajuda a fer cam.

La vida s