Informe sociodemogràfic de la població estragera resident a l'Alta Ribagorça

  • Published on
    10-Mar-2016

  • View
    214

  • Download
    2

DESCRIPTION

Observatori Permanent de la Immigraci Jordi Garreta (director del projecte) Pablo Petreas, Marta Massana, Ozgur Gnes, KoKouvi Tet, Nria Llevot i Olga Bernad Lleida, setembre de 2011 Copyright dels autors

Transcript

<ul><li><p> 1 INFORME SOCIODEMOGRFIC DE LA POBLACI ESTRANGERA RESIDENT A </p><p> LALTA RIBAGORA </p><p>OBSERVATORI PERMANENT DE LA IMMIGRACI LLEIDA </p></li><li><p>2 </p><p>Jordi Garreta </p><p>( Director del Projecte) </p><p>Pablo Petreas, Marta Massana, Ozgur Gnes, KoKouvi Tt, Nria </p><p>Llevot, i Olga Bernad. </p><p>Lleida, setembre de 2011 </p><p>Copyright dels autors </p></li><li><p>3 </p><p>NDEX: </p><p>1.- INTRODUCCI. ................................................................................................................ 4 </p><p>2.- RELACI ENTITATS COMARCALS ENTREVISTADES A LALTA RIBAGORA. ..................... 5 </p><p>3- DADES DEMOGRFIQUES: LALTA RIBAGORA. ............................................................... 6 </p><p>I.- Evoluci de la immigraci a la comarca. ........................................................................... 6 </p><p>II.- Situaci laboral dels estrangers a la comarca . ............................................................... 10 </p><p>III.- Estrangers en el sistema educatiu de la comarca . ......................................................... 16 </p><p> 3.1. Ensenyament Infantil : evoluci i situaci actual. ................................................... 17 </p><p>3.2. Ensenyament Primari: evoluci i situaci actual.................................................... 19 </p><p>3.3. Ensenyament Secundari: evoluci i situaci actual. .............................................. 21 </p><p>3.4. Ensenyament professional de grau mitj CFGM: evoluci i situaci actual............. 23 </p><p>3.5. Ensenyament professional de grau supeiror CFGS: evoluci i situaci actual. ........ 25 </p><p> 3.6. Batxillerats: evoluci i situaci actual. ..................................................................... 27 </p><p>4.- ELS ESTRANGERS A LA COMARCA DE LALTA RIBAGORA: EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS....................................................................................................................... 29 </p><p>4.1. LAdministraci i els estrangers. ................................................................................ 29 </p><p>4.2. Salut i poblaci estrangera. ....................................................................................... 30 </p><p>4.3. Leducaci i els estrangers. ........................................................................................ 31 </p><p>4..4. El tercer sector i els estrangers. ................................................................................. 33 </p></li><li><p>4 </p><p>1.- INTRODUCCI </p><p>Els darrers anys, la immigraci s'ha convertit en centre d'inters d'administracions, </p><p>organitzacions no governamentals... i dels mitjans de comunicaci, sobretot pel nombre de </p><p>persones que shan installat a les nostres comarques, per tamb per la diversitat dorgens i </p><p>de cultures daquestes persones. A les comarques de Lleida, malgrat que en nombre global no </p><p>es signifiquin per un important volum d'immigraci si ho comparem amb la resta de Catalunya, </p><p>el nombre de persones dorigen estranger tamb sha incrementat notablement els darrers </p><p>anys, aix s, amb desigual presncia segons la poblaci o la comarca. Aquesta circumstncia, </p><p>juntament amb el perfil de les persones que shi han installat, ha fet que limpacte de la </p><p>immigraci en el territori hagi estat desigual i diferent. </p><p>LOPI de les comarques de Lleida t com a objectiu analitzar levoluci realitzada i limpacte </p><p>que ha tingut i t la immigraci, a ms de difondre treballs de recerca i intervencions que es </p><p>realitzen per a afavorir la integraci de les persones dorigen estranger i la cohesi social. </p><p>Durant el 2010-11 hem realitzat un estudi sobre aquesta poblaci a les comarques de Lleida a </p><p>partir de dades estadstiques oficials que ha de permetre conixer levoluci en nmero i el </p><p>perfil de les persones estrangeres, aixi com la seva situaci laboral i educativa. A ms, sha </p><p>realitzat un treball empric, utilitzant lentrevista en profunditat, amb la intenci de detectar </p><p>els impactes que est tenint el fenomen a cada comarca, per tal didentificar les lnies de </p><p>treball prioritries en lmbit social, sanitari, educatiu i de ladministraci i tercer sector. </p><p>El document que teniu a les mans presenta lanlisi realitzada de la comarca de lAlta </p><p>Ribagora una de les analitzades en lestudi. </p></li><li><p>5 </p><p>2.- RELACI ENTITATS COMARCALS ENTREVISTADES A LALTA RIBAGORA </p><p>COMARCA </p><p>LOCALITAT ENTITAT LLOC </p><p>ENTREVISTA </p><p>MES/ANY </p><p>ALTA RIBAGORA Pont de Suert Consell Comarcal </p><p>Pont de Suert Novembre/2009 </p><p>ALTA RIBAGORA Pont de Suert CAP Pont de Suert Novembre/2009 </p><p>ALTA RIBAGORA Pont de Suert Critas Pont de Suert Novembre/2009 </p><p>ALTA RIBAGORA Pont de Suert Creu Roja Pont de Suert Novembre/2009 </p><p>ALTA RIBAGORA Pont de Suert Associaci </p><p>Equatorians </p><p>Pont de Suert Novembre/2009 </p><p>ALTA RIBAGORA Pont de Suert Institut Pont de Suert </p><p>Pont de Suert Novembre/2009 </p><p>ALTA RIBAGORA Pont de Suert Escola Ribagora Pont de Suert Novembre/2009 </p></li><li><p>6 </p><p>3.- DADES DEMOGRFIQUES: LALTA RIBAGORA </p><p>I. Evoluci de la immigraci a la comarca de lAlta Ribagora </p><p>Pel que fa als moviments de poblaci estrangera a lAlta Ribagora, sobserva, a la grfica </p><p>nmero 1, que hi ha una tendncia creixent de larribada destrangers a la comarca. Des de </p><p>lany 2000 es produeix un creixement sostingut fins lany 2009, aquest any suposa el punt </p><p>mxim i a partir daqu sinicia una lleugera davallada. En termes absoluts passem de 41 </p><p>estrangers a la comarca als 735 de lany 2010. El percentatge final destrangers a lany 2010 </p><p>restaria 1,1 punts percentuals per sota de les dades referides a la provncia (grfica nmero 2) </p><p>i estaria 1,25 punts percentuals per sobre dels valors de referncia de tota Catalunya a lany </p><p>2010 (15,95 %) </p><p>Grfica nm. 1 </p><p>Tendncia de larribada destrangers a la Alta Ribagora </p><p>Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT </p><p>1,1 1,8 </p><p>3,2 </p><p>5,2 </p><p>7,6 </p><p>11,2 12,5 </p><p>14,1 </p><p>17,5 17,9 </p><p>17,2 </p><p>2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 </p></li><li><p>7 </p><p>Grfica nm. 2 </p><p>Tendncia de larribada destrangers a la Provncia de Lleida </p><p>Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT </p><p>Aquesta poblaci nouvinguda es reparteix per franges dedat i sexe segons el grfic segent: </p><p>Grfica nm. 3 </p><p>Evoluci de la poblaci estrangera a lAlta Ribagora per sexe i edats </p><p>2,6 3,0 4,6 </p><p>6,4 </p><p>8,1 </p><p>11,3 12,9 </p><p>13,9 </p><p>16,2 17,8 18,3 </p><p>2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 </p><p>2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 </p><p>29,3 25,0 15,5 14,5 13,9 8,4 8,2 7,7 7,4 7,4 7,9 </p><p>7,3 18,8 13,8 11,4 9,7 7,3 9,4 6,7 9,0 8,4 8,6 </p><p>24,4 29,7 40,5 40,4 45,5 57,6 56,8 56,0 55,9 54,1 52,0 </p><p>22,0 17,2 25,0 30,6 29,9 25,8 25,0 28,5 27,0 29,3 30,7 </p><p>7,3 4,7 2,6 1,6 0,0 0,0 0,0 0,5 0,4 0,4 0,4 </p><p>9,8 4,7 2,6 1,6 1,0 0,9 0,6 0,5 0,4 0,4 0,4 </p><p>64 a 85 i ms D % </p><p>64 a 85 i ms H % </p><p>19 a 64 anys D % </p><p>19 a 64 anys H % </p><p> 0 a 19 anys D % </p><p> 0 a 19 anys H % </p></li><li><p>8 </p><p>Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT </p><p>De les dades es desprn que no hi ha variacions significatives segons els anys darribada i </p><p>saprecia que la franja majoritria dels nouvinguts, tant per a homes com per a dones, s la </p><p>franja compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una diferncia entre homes i </p><p>dones que va des del 2,4% de lany 2000 fins als al 21,3% de lany 2010, favorable als homes, i </p><p>que es mant al llarg dels deu anys estudiats. No obstant, sembla que durant els darrers cinc </p><p>anys (2005-2010) sha incrementat aquesta diferncia a favor dels homes. Respecte als menors </p><p>de 18 anys els percentatges a lany 2000 representaven el 29,3% per als nois i el 7,3% per a les </p><p>noies; des daquest any fins al 2006 saprecia un descens significatiu del nombre de nois i un </p><p>augment de les noies; aquest any sinverteixen les dades i les noies representaven el 9,4% </p><p>enfront del 8,2% dels nois; tot seguit a lany 2007 es torna a invertir la tendncia a favor del </p><p>nois; a partir del 2008, es torna a invertir la tendncia i es consolida la diferncia entre nois i </p><p>noies, a favor de les noies, amb un 8,6% de noies enfront dun 7,9% de nois. Pel que fa a les </p><p>persones majors de 64 anys saprecia un descens, tant en homes com en dones, des de lany </p><p>2000 (7,3 % i 9,8 % ) fins a lany 2010 (0,4 % i 0,4 %). </p><p>Si estudiem la distribuci de la poblaci estrangera per rees dorigen observem que: </p><p>Grfica nm. 4 </p><p>Evoluci de la poblaci estrangera a lAlta Ribagora segons continent dorigen </p><p> 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 </p><p>65,9 59,4 30,2 19,7 12,2 15,6 45,8 43,8 47,2 51,5 55,4 </p><p>7,3 6,3 12,9 19,2 26,4 34,7 6,3 6,9 8,2 8,1 6,9 </p><p>14,6 9,4 13,8 13,5 16,7 17,3 18,8 18,7 18,1 16,9 16,6 </p><p>2,4 3,1 2,6 2,1 1,4 0,9 0,8 0,7 0,5 0,5 0,0 </p><p>9,8 21,9 40,5 45,6 43,4 31,6 28,4 29,9 26,1 23,0 21,1 % Amrica Sud/Centre </p><p>% Amrica Nord </p><p>% frica </p><p>% resta Europa </p><p>% Uni Europea </p></li><li><p>9 </p><p> Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides de l IDESCAT </p><p>a.- Els estrangers amb ms presncia a la Alta Ribagora sn els dorigen europeu, procedents </p><p>dels pasos que formen la Uni Europea que a lany 2000 representaven el 65% de la poblaci </p><p>estrangera; amb diferents oscillacions al llarg del perode i una tendncia general creixent,a </p><p>lany 2010 representen el 55,4%. En canvi els estrangers procedents de pasos europeus de </p><p>fora de la Uni Europea, lany 2000 representaven el 7,3%; amb diferents oscillacions al llarg </p><p>del perode i una tendncia lleugerament decreixent, a lany 2010 representen el 6,9% del </p><p>total destrangers. Les dades daquests dos collectius shan modificat des del punt de vista </p><p>estadstic quan a lany 2007 els de Bulgria i Romania van passar a ser ciutadans de la Uni </p><p>Europea. La suma dels dos a lany 2010 (62,3%) representa el grup destrangers ms nombrs </p><p>a la comarca. </p><p>b.- Els estrangers dorigen afric, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, s el segon </p><p>origen en importncia pel nombre de persones. El seu nombre s bastant estable des del 2000 </p><p>(14,6%) fins al 2010 (16,6%). No obstant, en les seves fluctuacions van assolir un percentatge </p><p>del 18,8% de la poblaci immigrada, durant lany 2006. </p><p>c.- Els estrangers procedents dAmrica del Nord a lany 2000 representaven el 2.4%; amb </p><p>diferents oscillacions, per amb una tendncia decreixent, a lany 2010 no hi ha registrada cap </p><p>persona daquest origen. </p><p>d.- El estrangers procedents dAmrica del Sud i Centre se situen com un origen creixent que </p><p>sha convertit en el segon ms nombrs de la comarca. A lany 2000 representaven noms el </p><p>9,8% de la poblaci i, amb un creixement sostingut amb diferents oscillacions, van assolir a </p><p>lany 2003 una representativitat del 45,6% de la poblaci immigrada i, finalment, a lany 2010 </p><p>han arribat a ser un 21,1% de la poblaci estrangera a la comarca. </p></li><li><p>10 </p><p>II. Situaci laboral dels estrangers a la comarca de lAlta Ribagora </p><p>A partir de la grfica nmero 5, que reflecteix levoluci dels contractes de treball per sectors </p><p>productius dels treballadors estrangers a la comarca en el perode comprs entre els anys 1999 </p><p>i 2010, se nextreuen les consideracions segents: </p><p>Grfica nm. 5 </p><p>Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers a lAlta Ribagora </p><p>Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides de lobservatori del Treball del Departament de Treball </p><p>a.- Els treballadors estrangers es concentren majoritriament al sector serveis i la construcci. </p><p>b.- Els treballadors contractats al sector industrial sn minoritaris i al llarg del perode </p><p>presenten oscillacions amb una tendncia final creixent que va des de l1,6% dels contractes a </p><p>lany 2001 fins al 3,2% dels contractes a lany 2010. </p><p>c.- Els treballadors de la construcci sn el segon collectiu, en percentatge, dels treballadors </p><p>estrangers. Inicialment, a lany 2000, hi havia un 30,6% de personal i fins a lany 2005 va </p><p>augmentar el seu nivell de contractaci fins assolir aquest any el seu mxim amb un 40,1%. A </p><p>partir daquest any comencen a descendir les contractacions amb oscillacions puntuals fins </p><p>arribar a lany 2010 en que el percentatge de treballadors contractats en el sector s del </p><p>17,7%. </p><p>1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 </p><p>0,0 0,0 0,0 0,6 0,4 0,3 1,8 0,7 0,4 1,1 4,8 2,7 </p><p>0,0 0,0 1,6 1,1 1,4 1,1 1,8 1,5 1,8 2,2 2,2 3,2 </p><p>30,6 27,3 21,4 35,6 34,1 43,1 46,5 27,4 40,1 30,0 24,7 17,7 </p><p>69,4 72,7 77,0 62,8 64,1 55,6 49,9 70,5 57,7 66,7 68,3 76,3 </p><p>% serveis </p><p>% construcci </p><p>% indstria </p><p>%agricultura </p></li><li><p>11 </p><p>d.- Els treballadors estrangers al sector agrari de la comarca tenen una presncia testimonial </p><p>noms amb un valor significatiu a lany 2009 del 4,8%. </p><p>e.- Els treballadors del sector serveis sn el primer collectiu a la comarca amb uns </p><p>percentatges sempre per sobre del 50%. Comencen a lany 2000 amb un 69,4% i a lany 2010 </p><p>representen un 76,3% dels contractes entre els treballadors estrangers. </p><p>Pel que fa a la distribuci, per sexe, dels treballadors estrangers contractats a la comarca </p><p>sobserva a la grfica nmero 6 la segent evoluci: </p><p>Grfica nm. 6 </p><p>Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe, a lAlta Ribagora </p><p>Font: Elaboraci prpia a partir de les dades recollides de lobservatori del Treball del Departament de Treball </p><p>Sobserva que a lany 1999 hi havia una diferncia percentual de contractes entre homes i </p><p>dones de 27,8 punts a favor dels homes. A partir daquest any, amb diferents oscillacions, la </p><p>diferncia entre els contractes dhomes i dones sescura i lany 2010 la diferncia noms s de </p><p>2,2 punts percentuals. </p><p>Lexplotaci de les dades sobre contractaci de treballadors estrangers tamb ens ha perms </p><p>obtenir un perfil del nivell destudis daquests treballadors amb contractes. Aquesta informaci </p><p>ens pot donar una idea aproximada dels nivells escolars de la poblaci estrangera contractada. </p><p>Cal esmentar que lequiparaci dels nivells destudis dels treballadors estrangers ha variat al </p><p>llarg del perode estudiat, des del punt de vista estadstic, en consonncia amb els canvis </p></li><li><p>12 </p><p>experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta circumstncia resta palesa, sobretot, </p><p>entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-secundaris. </p><p>En aquest cas hem incorporat al collectiu destudis primaris aquells treballadors que tenen </p><p>estudis bsics per sense homologar la seva titulaci, i en el nivell EGB/ ESO aquells que s que </p><p>tenen la titulaci pertinent. Aquestes dades han estat recollides de lobservatori del Treball del </p><p>Departament de Treball de la Generalitat. </p><p>La grfica nmero 7 ens mostra levoluci daquests nivells durant els darrers 11 anys: </p><p>Grfica nm. 7 </p><p>Nivell destudis dels treballadors estrangers contractats a lAlta Ribagora </p><p>Font: Elab...</p></li></ul>