Idees per avançar en la millora dels òrgans de govern al tercer sector

  • Published on
    22-Mar-2016

  • View
    212

  • Download
    0

DESCRIPTION

 

Transcript

Idees per avanar en la millora dels rgans de govern al tercer sector Presentaci ................................................................................................3 Intervencions dels ponents: Nria Valls ..........................................................................................4 Salvador Carrasco................................................................................4 Antoni Aliana.......................................................................................5 Carles Duarte ......................................................................................5 Marta Ball-Llosera ................................................................................8 Ramn Guardia....................................................................................8 Michaela Hertel....................................................................................9 Nria Gispert.......................................................................................9 Francesc Gir .................................................................................... 10 Carme Valls ...................................................................................... 10 Ismael Palacn ................................................................................... 11 Conclusions .............................................................................................. 12 Idees per avanar en la millora dels rgans de govern al tercer sector. Reflexions entorn del funcionament dels patronats i les juntes directives. (Collecci Debats OTS ; 12) ISBN: 978-84-613-7167-9 I. Valls, Nria (Valls Carol). II Vidal, Pau (Vidal Garca). III. Grabulosa, Laia. IV. Balletb, Andrea. V. del Ro, Roco. VI. Observatori del Tercer Sector. VII. Ttol. VIII. Collecci: Debats OTS ; 12. Realitzat per: Observatori del Tercer Sector. Equip de treball: Nria Valls, Pau Vidal, Ana Villa, Laia Grabulosa, Andrea Balletb i Roco del Ro. Observatori del Tercer Sector 2009. Volem agrair la collaboraci dels ponents i assistents de la jornada celebrada el 25 de novembre de 2009. Dipsit legal: B.47534-2009 Balmes 7 - 08007 Barcelona Les publicacions de lOTS estan pensades per a la seva mxima difusi i per contribuir a la millora i coneixement del tercer sector. Sautoritza la distribuci, cpia i reutilitzaci sempre que es faci sense nim de lucre i reconeixent lautoria. Les publicacions es poden descarregar gratutament a www.observatoritercersector.org. El bon govern de les entitats no lucratives s sens dubte un tema clau per a lenfortiment, el reconeixement i la legitimaci del tercer sector com a agent social rellevant. Des de lObservatori del Tercer Sector estem treballant sobre aquest mbit des de lany 2007 quan vam realitzar una primera recerca sobre els reptes dels rgans de govern a les fundacions. A partir daleshores, hem anat avanant i esperem poder seguir-ho fent a partir del que ens s propi: la generaci de coneixement i la promoci duna reflexi collectiva com a sector. Si b en aquest camp existeixen diferncies entre associacions i fundacions, lexperincia ens indica que hi ha uns elements coincidents que permeten fer una reflexi transversal, ms enll de les seves especificitats. Aix, el dia 25 de novembre de 2009 hem celebrat la cinquena edici de lActe anual de lObservatori del Tercer Sector que, en aquesta ocasi, ha girat entorn de la millora del funcionament dels rgans de govern a les entitats del tercer sector. Lacte va comptar amb la participaci donze ponents que, amb un temps de 5 minuts, van reflexionar i proposar idees per avanar en la millora dels rgans de govern. Aquesta publicaci recull les principals aportacions de les persones que van intervenir a lacte. Esperem que us resulti til i interessant. Pau Vidal i Nria Valls Coordinadors de lObservatori del Tercer Sector El nmero 13 de la Collecci Papers OTS recull els resultats de la recerca Els reptes dels rgans de govern a les fundacions realitzada lany 2007. Aquesta publicaci est disponible en format electrnic al web www.observatoritercersector.org i es pot sollicitar per correu electrnic al observatori@tercersector.net o trucant al 93.217.72.97. 3 4Hi ha un valor hum extraordinari que sha daprofitar a fons. Cal fer un procs des dels rgans de govern que estigui ben pensat per tal que aix sigui possible. Nria Valls Coordinadora de lObservatori del Tercer Sector i membre de la seva junta directiva. Tamb forma part del patronat de la Fundaci Catalana de lEsplai i de la junta directiva de la Federaci Catalana de Voluntariat Social. Els reptes dels rgans de govern -El comproms organitzatiu. Aconseguir un rgan de govern comproms, amb capacitat dexercir la responsabilitat que li pertoca. -La funci estratgica. Reforar la participaci dels rgans de govern en les decisions estratgiques. -La relaci amb lrgan directiu. Construir una relaci basada en la confiana a partir duna definici clara de deures i responsabilitats. -Lheterogenetat de perfils. Diversificar ms els perfils de les persones que formen part dels rgans de govern. -La renovaci dels rgans de govern. Garantir que es produeix una renovaci en els rgans de govern. -La gesti de la informaci. Gestionar la quantitat i la qualitat de la informaci. -La transparncia i la rendici de comptes. Impulsar des dels rgans de govern la cultura de la transparncia i la rendici de comptes. -La cultura de lavaluaci. Incorporar lavaluaci i la millora contnua en el si dels rgans de govern. El funcionament dels rgans de govern -El comproms amb la missi i els valors organitzatius. El bon govern de les entitats requereix persones compromeses amb lorganitzaci i identificades amb la seva missi i els seus valors. -Lequilibri entre lrgan de govern i lequip tcnic. Ha dexistir una adequada relaci entre els rgans de govern i lequip tcnic, per tal dequilibrar raonablement el pes dambdues parts. -Ser capaos de compartir el poder. Necessitat de crear mecanismes de coordinaci i comunicaci gils i fluids entre els diferents rgans de lentitat per tal de compartir el poder. -Establir un bon procs de selecci. Importncia de saber escollir els membres dels rgans de govern; cal trobar persones que, progressivament, vagin implicant-se en lorganitzaci. Salvador Carrasco Secretari del patronat de la Fundaci FIAS i president de la Comissi de Poltiques del patronat de la Fundaci Catalana de lEsplai. Moltes vegades es produeix una confusi entre el que s lrgan de govern i el que s un consell assessor. Antoni Aliana Forma part del patronat de les fundacions Claror, Funamment i Trinijove. Tamb s vocal de la Junta Directiva de la Coordinadora Catalana de Fundacions. El rol dels rgans de govern -Saber gestionar el poder. Els rgans de govern han de saber gestionar aquest poder i instrumentalitzar-lo per tal de complir amb la finalitat ltima de lorganitzaci. -Exercir el deure de servir a la mateixa entitat. Els rgans de govern han dafrontar aquest deure amb convicci i emoci positiva. Les persones que formen part dels rgans de govern han de sentir seva lorganitzaci. -Delegar autoritat, per mai responsabilitat. Els rgans de govern han de deixar la gesti a lequip tcnic, per sense ometre la seva responsabilitat de fer un bon govern. El lideratge dels rgans de govern -Complir amb les funcions irrenunciables de tot rgan de govern. Com a principals, vetllar per la realitzaci de la missi fundacional, fer-se seus els valors de la instituci i impulsar el procs de planificaci estratgica. -Definir i tenir cura de la funci estratgica dels rgans de govern. Cal superar el risc de confondre les funcions de lequip tcnic amb les de lrgan de govern. -Potenciar la creaci duna comissi delegada. Aquesta exerciria la responsabilitat de lrgan de govern de manera quotidiana i estaria formada pels seus membres principals. -Establir una reuni anual estratgica. Generar un espai anual de reflexi profunda i estratgica sobre les lnies de treball de lentitat. Carles Duarte Dirigeix la Fundaci Llus Carulla i, entre altres, s patr de diverses fundacions com Funamment, Amics del MNAC o Ubuntu. Hi ha una opini cada vegada ms majoritria que no es governa, o que es governa poc, o que es governa malament. Per jo sc positiu, perqu crec que encara queda la capacitat descandalitzar-nos, lesperana i el no desistir. Els rgans de govern no poden resignar-se a observar passivament la feina de lentitat. Entre les seves funcions irrenunciables ha dhaver la de garantir el compliment de la missi fundacional, vetllar pels valors de la instituci i impulsar el procs de planificaci estratgica. 5 67 Marta Ball-Llosera Vinculada a diverses entitats i plataformes del sector ambiental com la Plataforma Salvem lEmpord, el Frum l'Escala, la Vall de Santa Creu o la plataforma de la Garriga, entre altres. La composici dels rgans de govern -Lobjectiu de lentitat marca la composici dels rgans de govern. Els perfils de les persones han danar lligats a la finalitat ltima de lorganitzaci; per tant, cal tenir en compte el perqu de lexistncia de lentitat a lhora de cercar les persones que composin lrgan de govern. -La implicaci i la responsabilitat com a elements clau. Els rgans de govern els han de compondre persones que sentin la necessitat de participar i formar part de la missi de lentitat; han de gaudir amb la feina que duen a terme a lorganitzaci. -La confiana entre els membres dels rgans de govern. Els vincles de confiana entre les persones que formen part de lrgan de govern contribueix positivament al seu funcionament. La captaci de fons i els rgans de govern -Definici de lestratgia de captaci de fons. Els rgans de govern tenen la responsabilitat de definir el perqu i el com es capten fons. No obstant, no sn els responsables de la seva execuci. -El reconeixement professional de la captaci de fons. Es tracta duna feina que requereix coneixements especfics i, per tant, ha de ser assumida per persones que shi dediquin professionalment. -La rendici de comptes de la captaci de fons. Importncia de rendir comptes a totes les persones implicades en lorganitzaci sobre els objectius, els processos i limpacte de la captaci de fons. -Renncia clara a la captaci de fons per resultats. La captaci de fons ha danar estretament lligada a la missi de lorganitzaci i no t cap sentit per ella mateixa. Ramn Guardia President de Valores & Marketing. Ha estat patr dIntermn i de la Fundaci Pere Tarrs. Actualment forma part del patronat de les fundacions Banc dels Aliments, Vidal i Barraquer, i Imatge i Autoestima. A ms a ms denfadar-nos, de criticar als poltics, dintentar lluitar, de fer recursos i mirar documents, a ms a ms, ens ho passem b i aix crec que s clau. La captaci de fons no s responsabilitat dels rgans de govern; s responsabilitat dels professionals. Lrgan de govern el que ha de fer s definir el perqu i com sha de fer aquesta captaci de fons. 8Michaela Hertel Directora de la Fundacin La relaci entre els equips tcnics i els rgans de govern l a a p Bertelsmann. s membre del crculo directivo de la Bertelsmann Stiftung i de la Junta directiva de la Coordinadora Catalana de Fundacions. Tamb forma part del -El respecte a la voluntat fundacional. En ecas de les fundacions, hi ha uns objectius i unvisi estratgica que estan determinats per lvoluntat fundacional. Lrgan de govern i lequipatronat de la Fundaci Biblioteca Can Torr dAlcdia. tcnic han de respectar i vetllar pel compliment daquesta voluntat. Cal un comproms real amb la missi de la fundaci ja que la lleialtat s clau per al bon funcionament de lentitat. -La cooperaci. Ha dexistir una relaci de cooperaci i coordinaci entre tots els collectius que formen part de lorganitzaci. -La comunicaci. s imprescindible que hi hagi una comunicaci fluida entre els equips tcnics i els rgans de govern. Cal buscar eines de comunicaci adequades a les necessitats especfiques de cada organitzaci. El comproms i la responsabilitat dels rgans de govern -La participaci i la democrcia interna. El bon govern de les entitats s responsabilitat de tots. En aquest sentit, per garantir una demoreal, s important la participaci activmembres (participaci en les assembleen les reunions dels rgans de govern, -La importncia de la transparnciaactivament per la transparncia de toteprocessos que es duen a terme a lesent transparents sarribar a mobilitzacivil. -La responsabilitat tica. Ms enllcompliment de la legalitat, hi ha responsabilitat tica per part de totesque formen part de lorganitzaci. -La promoci duna formaci espdirigents. Cal que des de les apbliques simpulsin lnies de suport puna formaci especfica per a dirigents Nria Gispert Participa en diversos patronats i consells assessors dentitats del tercer sector. Entre altres, forma Tant els rgans de govern com les persones de lequip tcnic tenen la missi de fer realitat la voluntat filantrpica de la persona fundadora. Cal fer una avaluaci constant per assegurar aquesta voluntat fundacional. Cal que cada persona prengui comproresponsabilitat tica; les persones snvoluntat i tica. crcia interna a de tots els es, assistncia etc.). . Cal treballar s les accions i part del patronat de la Fundaci Olof Palme i de la Fundaci Vicenciana. ntitat. Noms r a la societat de lestricte dhaver una les persones ecfica per a dministracions er a promoure dentitats. ms i responsabilitat en el seu lloc. Hi ha una les que configuren ltica de lentitat. Treball, 9 Francesc Gir Fundador i director dAccinatura. Ha format part de lAdvisory Board de la International Ecotourism Society. Actualment s president del Consell de Membres de la Xarxa de Custdia La gesti de la informaci als rgans de govern -Fer arribar la informaci a tots els membres de lrgan de govern. Per tal de complir aquesta premissa, cal augmentar la periodicitat de les reunions, per tal que sigui viable gestionar la informaci. , del Territori. -Convertir una de les reunions peridiquesen un esdeveniment especial. Un cop lanyels rgans de govern haurien de fer una reunique requereixi un grau de comproms elevat, per tal daprofundir en els temes tractats. -Fer s de les TIC per millorar la gesti de la informaci des dels rgans de govern. Pensar en la utilitzaci de blocs, de la intranet o de butlletins interns que puguin facilitar el contacte entre els equips de treball i els patrons. -Quantitat versus qualitat de la informaci. Importncia de ser capaos de transmetre aquella informaci adequada per a la presa de decisions estratgiques. Els rgans de govern i la rendici de comptes -La importncia duna bona carta de presentaci. s molt important com es presenta Carme Valls Presidenta de Ciutadans pel Canvi, de la Fundaci Catalunya Segle XXI i del Centre d'Anlisi i Programes Sanitaris (CAPS). La gesti de la informaci s un aspecte clau per garantir el bon funcionament dels rgans de govern i, sobretot, per assegurar una relaci fluda amb lequip de treball. una organitzaci; quins sn els objectius, quina s lestratgia i quines persones formen part de lentitat. -Apostar per la transparncia. Cal ser transparents en relaci a totes les rees organitzatives: en els comptes econmics, en lmbit de la gesti de persones, etc. -Fer s de les eines de rendici de comptes. Actualment hi ha un gran nombre deines que faciliten la rendici de comptes i que estan a labast de les entitats del tercer sector. Es tracta, per exemple, de les pgines web, de les memries dactivitats, dels butlletins informatius interns i externs, intranets, etc. Sha de tenir una pgina web real. Les noves tecnologies ens permeten ser molt ms transparents. 10 Ismael Palacn Director tcnic del Casal dels Infants per lAcci Social als Barris. Forma part de la Junta directiva dEntitats Catalanes dAcci Social (ECAS) i de lObservatori del Tercer Sector. La cultura de lavaluaci en els rgans de govern -Avanar en lavaluaci de limpacte. Cal ser capaos de mesurar limpacte social generat per les entitats del tercer sector. Tot i que hi ha models deines davaluaci dimpacte, encara sn molt poc utilitzades, poc tils i no es troben a labast de tothom. -Construir instruments davaluaci especfics. Cal reflexionar sobre de quines eines disposem per avaluar la transparncia, la gesti, el codi tic o el bon govern de les organitzacions. Sovint tenim les eines, per no les utilitzem adequadament. -Avaluar la dinmica dels rgans de govern. Ms que determinar la bondat dels rgans de govern, sorgeix la necessitat didentificar ladequaci o no del seu rol i funcionament a les necessitats de lentitat. La dimensi davaluaci, tot i que sembli un luxe afegit quan tenim tantes coses pendents, es torna ms important que mai. Molts patronats i juntes tenen molt poca experincia en bones prctiques estandarditzades en aquest camp. 11 Conclusions: idees de millora A continuaci es recull un resum de les diferents idees de millora per avanar en la millora dels rgans de govern a les entitats del tercer sector, extretes a partir de les intervencions dels ponents. Entorn de les funcions i responsabilitats dels rgans de govern Clarificar els rols, els deures i les responsabilitats dels rgans de govern. Cal que les entitats reflexionin sobre quin s el rol que ha de tenir el seu rgan de govern. Un cop definit, s important poder clarificar i formalitzar els deures i les responsabilitats, ja sigui en un document o a travs dalgun altre suport especfic. Garantir la democrcia interna a les entitats. El bon govern de les entitats del tercer sector s una responsabilitat compartida entre totes les persones que configuren lorganitzaci. Aix, s important que hi hagi una participaci activa de la base social en assemblees, reunions de patronat, de junta directiva, etc. Treballar la implicaci i el comproms amb la missi de les persones que formen part de lrgan de govern. Per garantir lexercici de responsabilitat, ms enll de confiar plenament en lequip directiu, s fonamental que les persones que formen part de lrgan de govern se sentin compromeses amb lorganitzaci. Noms daquesta manera podran vetllar pel compliment de la seva missi. Promoure una formaci especfica sobre el bon govern a les entitats del tercer sector. Importncia de generar recursos formatius que permetin incrementar els coneixements i les competncies per exercir les funcions i la responsabilitat que representa formar part de lrgan de govern duna entitat del tercer sector. Avaluar de forma sistemtica i contnua el rol dels rgans de govern. Incorporar la cultura de lavaluaci i crear eines especfiques que permetin avaluar el rol, limpacte i les dinmiques de funcionament dels rgans de govern. A partir daquesta avaluaci es podr avanar cap a la millora contnua dels mateixos. Entorn de la composici dels rgans de govern Adequar els processos de selecci dels rgans de govern a les necessitats reals de les organitzacions. La realitat i naturalesa de les organitzacions del tercer sector s diversa i la composici dels rgans de govern ha de respondre a les seves especificitats. En aquest sentit, el perfil de les persones que formen part dels rgans de govern variar en funci de la ra de ser i dels objectius que persegueix cada entitat. 2 1 12 Incorporar diversitat de perfils. Importncia de disposar dun rgan de govern compost per persones amb perfils diversos, que aportin diferents perspectives a lorganitzaci. Per exemple, es considera rellevant poder comptar amb la visi de les persones beneficiries de les organitzacions o amb un equilibri de gnere. Afrontar la renovaci dels rgans de govern. Per garantir el bon govern de les entitats del tercer sector s important que hi hagi processos de renovaci en el si dels rgans de govern. Cada entitat ha de reflexionar sobre aquests processos i establir protocols que contribueixin a facilitar aquest relleu. Entorn de la relaci amb els equips tcnics Crear canals de comunicaci adequats entre lequip de gesti i els rgans de govern. Importncia de reforar la comunicaci entre els diferents collectius que formen lentitat, ja sigui de carcter ms formal (reunions, equips de treball conjunt, comunicacions internes,...) o informal (espais de trobada,...). Crear comissions delegades. La creaci de comissions delegades, per temtiques o projectes, s una bona manera daprofitar el potencial de les persones que formen part de lrgan de govern, capitalitzar el seu valor daportaci i reforar la seva implicaci amb lactivitat de lorganitzaci. Entorn de les reunions dels rgans de govern Incrementar la periodicitat de les reunions dels rgans de govern. Relacionat amb la gesti de la informaci, s important que cada entitat reflexioni sobre quin s el nombre mnim de reunions per tal de garantir-ne el bon govern i la implicaci dels seus membres. Incorporar una reuni anual danlisi organitzativa que permeti fer una reflexi en profunditat sobre lestat de situaci, les oportunitats i les amenaces davant el context. Importncia de promoure una reuni anual extraordinria, a ms a ms de les estipulades, que contribueixi a fer una anlisi organitzativa profunda i serveixi per marcar lnies estratgiques per a lorganitzaci. Organitzar reunions de carcter monogrfic. Destinar algunes de les reunions a tractar un determinat tema de forma monogrfica. Aquesta s una manera de poder abordar, conjuntament i en detall, algun tema estratgic per lentitat, contribuint aix a un major coneixement de la realitat organitzativa per part de les persones que formen part de lrgan de govern. 3 4 13 Entorn de la transparncia i la rendici de comptes Promoure la transparncia en tots els aspectes relatius a la gesti de les entitats (mbit econmic, gesti de persones, comunicaci, etc.). Noms a partir de la transparncia es podr construir la confiana, tant en el si de les entitats (entre els diferents collectius que la formen), com de cara a la societat. Aprofitar les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies de la informaci i les comunicacions. Les TIC poden contribuir significativament a millorar el funcionament dels rgans de govern, ja sigui en la gesti de la informaci o com eina per avanar cap a una major i millor rendici de comptes (pgines web, butlletins electrnics, etc.). Si tens algun suggeriment o aportaci sobre les idees per avanar en la millora dels rgans de govern al tercer sector, ens agradaria que ens els fessis arribar a: observatori@tercersector.net. Al web de lOTS (www.observatoritercersector.org ) es poden veure els vdeos, les fotos i tots els psters resum de les intervencions. 5 14 Actes anuals de lObservatori del Tercer Sector Quins seran els temes clau dels propers tres anys? (2005) Lany 2005 es va organitzar per primera vegada lacte anual de lOTS. En un format innovador i dinmic, dotze ponents d'mbits diferents del tercer sector van reflexionar entorn la pregunta Quins seran els temes clau del tercer sector en els propers tres anys?. A partir de les reflexions es va elaborar el nmero 1 de la Collecci Debats OTS, on van quedar recollits els diferents punts de vista, oferint una visi panormica dels reptes del tercer sector. Altres mirades sobre el tercer sector (2006) Altres mirades sobre el tercer sector va ser el ttol del segon acte de lOTS, que tenia com a objectiu mostrar la percepci de persones vingudes dmbits diferents (poltic, empresarial, acadmic, de la comunicaci, etc.) sobre la situaci del tercer sector: quins van ser els punts forts i els punts febles. El quadern nmero 3 de la Collecci Debats OTS s un recull de les principals aportacions realitzades pels deu ponents que van participar a la jornada, agrupades en oportunitats i fortaleses, i reptes i debilitats del tercer sector. La construcci del capital social des del tercer sector (2007) Per tercera vegada es va celebrar lacte anual de l'OTS. En un format consolidat es va reflexionar entorn la cons-trucci del capital social des del tercer sector. Els dotze ponents convidats van donar la seva visi sobre com es construeix el capital social i com fer tangible aquesta aportaci. Com a novetat, Laia Grabulosa, de lOTS, va realitzar uns esquemes durant lacte amb les conclusions dels ponents. El quadern 5 de la Collecci Debats OTS resumeix les principals aportacions i fa una primera aproximaci terica breu al concepte. Reptes de la gesti i el desenvolupament de les persones al tercer sector (2008) Lany 2008 arriba la quarta edici de lacte anual de lOTS. Les onze persones convidades van reflexionar sobre els reptes de la gesti i el desenvolupament de les persones al tercer sector. En cinc minuts, cada ponent va parlar de temes com lestructuraci de les relacions laborals al tercer sector, la formaci, la professionalitzaci, els perfils, la transmissi de valors, entre altres. Les principals aportacions es recullen en el quadern 10 de la Collecci Debats OTS.

Recommended

View more >