"Guia usos xarxes socials" de la Generalitat de Catalunya

  • Published on
    12-Mar-2016

  • View
    215

  • Download
    2

DESCRIPTION

Versi completa de la "Guia d'usos de xarxes socials" editada per la Generalitat de Catalunya. Data de publicaci: octubre de 2013

Transcript

Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya Sisena edici:octubre 2013Generalitat de Catalunya Departament de la Presidncia Direcci General dAtenci Ciutadana i Difusigencat.cat gencat.cat/xarxessocialsGuia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya Avs legalAquesta obra est subjecta a una llicncia Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Sen permet la reproducci, la distribuci, la comunicaci pblica i la transformaci per generar una obra derivada, sense cap restricci sempre que sen citi el titular dels drets (Generalitat de Catalunya.Departament de la Presidncia). La llicncia completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.caISBN: 978-84-393-8387-1 La Guia s un document obert. Millorem-la collaborativament: xarxessocials@gencat.cat facebook.com/gencat twitter.com/gencatBIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP Guia de xarxes socials de la Generalitat de CatalunyaISBN 9788439383871I. Catalunya. Generalitat1. Xarxes socials en lnia Catalunya Disseny 2. Portals dInternet Catalunya 3. Administraci electrnica Catalunya 4. Tractament de textos Manuals destil 5. Imatge corporativa Catalunya Disseny681.324:353(467.1)Primera edici: juny 2010Segona edici: novembre 2010Tercera edici: abril 2011Quarta edici: juny 2011Cinquena edici: febrer 2012Sisena edici: octubre 20131. Presentaci - Introducci - Principis que inspiren la presncia de la Generalitat a les xarxes socials - Consells i recomanacions d's per al personal de la Generalitat - Normes de participaci- Privacitat a les xarxes socials- El cas de departaments o institucions amb centres prestadors de serveis2. Blog 2.1 Publicaci 2.2 Continguts 2.3 Gesti de comentaris 3. Twitter 3.1 Gesti de comptes 3.2 Aspectes de presentaci 3.3 Continguts 3.4 Integraci 3.5 Verificar el compte 3.6 Incidncies en la publicaci3.7 Gestionar Twitter des del mbil 4. Facebook 4.1 Perfils, pgines i grups 4.2 Pgines com a soluci corporativa 4.3 Gesti de comptes 4.4 Continguts 4.5 Gesti de comentaris 4.6 Creaci de xarxa 4.7 Integraci 5. Youtube 5.1 Gesti de comptes5.2 Continguts 5.3 Xarxa5.4 Integraci 5.5 Recomanacions per als vdeos6. Flickr6.1 Aspectes de presentaci 6.2 Gesti de comptes 6.3 Xarxa 6.4 Integraci 6.5 Recomanacions per a les imatges 7. Slideshare 7.1 Aspectes de presentaci 7.2 Gesti de comptes 7.3 Continguts i xarxa 7.4 Integraci7.5 Recomanacions per a les presentacions 8. Altres repositoris i xarxes socials 9. Drets dautoria 9.1 Propietat intellectual9.2 Drets dautor9.3 Reutilitzaci de la informaci9.4 Llicncies obertes per gestionar els drets de PI9.5 Propietat intellectual a les xarxes socials9.6 Propietat intellectual als repositoris9.7 Drets dimatge i protecci de dades9.8 Com gestionar els drets dautoria a les xarxes socials10. Avaluaci de la presncia a les xarxes socials 10.1 Analtica a les xarxes socials10.2 Informes peridics i anuals10.3 Control i seguiment10.4 La clau, lavaluaci de limpacte11. Criteris lingstics 11.1 Registre 11.2 Llengua 11.3 Traducci de noms de persona i de lloc 12. Convencions grfiques 12.1 Abreviacions 12.2 Majscules i minscules 12.3 Escriptura de nombres 12.4 Recursos tipogrfics i signes de puntuaci 13. Imatge grficaLes xarxes socials en el Programa d'identificaci visual de la GeneralitatAnnexTerminologia bsica de les xarxes socials 5 5 6 7 8 8 9 10 11 12 13 14 15 15 19 20 20 21 21 22 23 23 23 24 26 27 27 28 28 293030 30 31 3232 32 32 32 33 33 33 34 34 34 35 36 36 36 37 37 37 37 38 38 39 39 39 40 41 43 43 43 44 47 4748495052 59 59ndex05Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 5Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya Presentaci IntroducciL's de les xarxes socials provoca canvis en les nostres esferes personal, social i professional. Centrant-nos en l'mbit professional, l'actual escenari de gran connectivitat entre persones i la gesti de la informaci generada afavoreix que s'avanci cap a formes d'intelligncia collectiva que estan canviant les organitzacions. L'accs a les xarxes socials mitjanant els aparells mbils garanteix la participaci des d'arreu; i, com ms gent les usa, ms se'n poden multiplicar les utilitats. Ofereixen, doncs, un excellent escenari cap a la millora i la innovaci. A ms de facilitar la participaci i implicaci de la ciutadania i altres actors en la governana, les xarxes socials complementen els canals de comunicaci bidireccional de l'Administraci (atenci telefnica, presencial...). Al mateix temps que el web de la Generalitat serveix per oferir informaci actualitzada, les xarxes socials: Proporcionen respostes immediates a les persones usuries, per aqu la informaci oferta s til tamb a altres persones amb la mateixa situaci (es guanya temps i recursos, tal com succeeix en el canal web en general). Tot aix d'una manera ms propera, ja que estem en el context personal de l'usuari. Redirigeixen la gent cap al web corporatiu (o cap a un recurs acordat que tingui tant crdit com la informaci generada pels canals oficials) per ampliar la informaci oficial. Faciliten la creaci de xarxes temtiques d'usuaris que, al seu torn, produeixen coneixement fonamental i complementari perqu l'organitzaci conegui els interessos i la informaci que generen aquestes xarxes i els pugui tenir en compte. La Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya estableix unes pautes comunes per a la presncia homognia de la Generalitat a les xarxes socials. s un instrument dinmic i tothom hi pot fer aportacions des de la seva experincia a xarxessocials@gencat.cat.La Guia cont el procediment que cal seguir per obrir bsties, comptes i perfils de qualsevol departament, servei o marca (per extensi, tamb d'ens amb personalitat jurdica prpia i empreses pbliques participades majoritriament per la Generalitat) en aquests espais de relaci i participaci. Aix mateix, enumera les diferents eines de xarxa social, els diversos usos i objectius de presncia en cadascuna, les 16Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 6Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya recomanacions per a una presncia adequada i reexida i tamb els criteris d'estil comunicatiu ms adequats per a cada eina. El procediment d'obertura, gesti i tancament dels comptes el coordina la Direcci General d'Atenci Ciutadana i Difusi (DGACD) del Departament de la Presidncia. La Direcci General, un cop garantits tots els estndards, lliura els corresponents comptes i perfils d'entorns d'edici a la unitat sollicitant, amb la imatge corporativa (avatars, imatges de fons i altres elements) establerta per a entorns de xarxa social al Programa d'identificaci visual gen.cat/pivxarxes. Per a ms informaci, es pot consultar la presentaci de gencat per a Twitter i per a Facebook. El cas de departaments o institucions que disposen de nombrosos centres prestadors de serveis al seu si sexplica al final daquest captol.Principis que inspiren la presncia de la Generalitat de Catalunya a les xarxes socials A l'hora d'interaccionar amb la ciutadania, cal fer-ho sempre amb un to d'acord amb els valors compartits de la Generalitat i tots els seus professionals: Collaboraci (participaci en accions ciutadanes): promoure i participar en espais de collaboraci s la clau per crear comunitats que aportin un valor a la Xarxa. Participar en accions ciutadanes com si fossin prpies, a ms de fomentar la participaci de la resta de la ciutadania. Obertura i transparncia: cal mostrar tal com s lorganitzaci, amb naturalitat i amb voluntat de servei. Interdependncia (coresponsabilitat): saber qui es representa i cap a qui, com i on ens relacionem. Shan de tenir en compte les normes de netiqueta prpia de cada un dels espais. Compartir (coneixement obert): amb un nou enfocament de la propietat intellectual, que permeti crear les condicions necessries perqu ciutadania, empreses i altres organitzacions generin riquesa amb les dades i els continguts elaborats per lAdministraci. Integritat (servei pblic): la comunicaci i atenci a travs de les xarxes socials ha de ser tan efica o ms del que ho s la presencial. Al mateix temps, ha de ser ms eficient i donar ms resultats procurant no crixer en recursos. Conv mostrar en tot moment una predisposici a escoltar i ajudar el ciutad en tot el que sigui possible, i oferir solucions a tots el seus dubtes i consultes.Avatars extrets del Programa didentificaci visual7Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 7Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya El to amb qu es conversa ha de ser sempre proper i cordial. La comunicaci en les diferents xarxes socials on la Generalitat s present sempre s cap a la ciutadania. Per tant, sha dintentar escoltar les persones i donar respostes adequades a les seves necessitats, perqu els usuaris daquests espais sentin que la presncia de la Generalitat no s intrusiva i que es participa en la seva conversa digual a igual. Quan ss a les xarxes socials, sha de tenir present que sentra en un terreny propi de la ciutadania. I aqu cada usuari t la seva opini, que no sempre sha de compartir, per s respectar. La presncia de la Generalitat no t com a objectiu fer canviar aquestes opinions, ni imposar-ne daltres, tan sols es pretn compartir, escoltar i conversar amb la ciutadania en el seu espai. Com a principi general, des dels perfils corporatius no es poden emetre opinions personals i la lnia editorial ha de coincidir amb la del lloc web oficial. Com a criteri general, en la redacci de continguts a les xarxes socials, blogs i entorns web cal usar el to adequat a la instituci pblica que lemet. Aix mateix, la redacci ha de ser lingsticament correcta, sense errors ortogrfics ni lxics. Shan de revisar els textos que es volen publicar amb lajuda, si escau, de recursos ling-stics (diccionaris, manuals dortografia, llibres destil, etc.).Consells i recomanacions ds per al personal de la Generalitat Les xarxes socials ofereixen un nombre illimitat de possibilitats de les quals les persones que treballen a la Generalitat poden gaudir de manera responsable. Fins i tot quan interaccionin des dels seus perfils personals a les xarxes socials, com que sn membres de la instituci, haurien de poder tenir en compte una srie de recomanacions per garantir-ne un bon s. Les opinions que semetin en qualsevol perfil social sn de caire personal i en cap cas extrapolables a lorganitzaci. Lempleat o empleada t dret a expressar lliurement les seves opinions o punts de visita sobre qualsevol tema que cregui oport. Per evitar possibles conflictes amb el servei que oferim, es recomanen un seguit daccions: Qualsevol treballador de la Generalitat, amb presncia a les xarxes socials, pot expressar aquesta condici lliurement. En aquest cas es recomana especificar que els comentaris, punts de vista i opinions expressats en el perfil social sn merament personals. Cal usar el correu electrnic no corporatiu per registrar comptes personals a qualsevol pgina externa a la Generalitat, ja que aquesta informaci podria ser mal interpretada o utilitzada per a fins no desitjats. Aquesta recomanaci sentn referida explcitament a Twitter i a Facebook. Shauria devitar participar en accions o moviments que puguin suscitar una degeneraci de la reputaci de la Generalitat i els serveis que ofereix. Es recomana actuar de forma transparent i respectant la legislaci. Per a aquelles actuacions personals vinculades amb lmbit professional, cal recordar que la normativa lingstica recalca la responsabilitat del funcionariat en la normalitzaci lingstica del catal en tots els seus mbits dactuaci. 8Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya No shaurien de publicar comentaris despectius ni ofensius a Internet. Si susen les xarxes socials durant la jornada laboral, cal fer-ne un bon s i sempre orientat a aconseguir una millora del servei que sofereix. Recordem que qualsevol activitat a la xarxa queda enregistrada indefinidament i s accessible per a tots els usuaris. Normes de participaciPer a la bona comunicaci en totes les eines socials de la Generalitat de Catalunya, sestableixen unes normes mnimes de participaci, de manera que es pugui dur a terme una conversa respectuosa, tolerant i fructfera amb la ciutadania.Tant els blocs com els altres espais a les diferents plataformes del web social sn oberts als comentaris dels lectors, que es publiquen si compleixen aquests requisits:1. Que siguin pertinents, s a dir, que no sallunyin del tema tractat.2. Que mantinguin el respecte i el bon clima i no ofenguin ni atemptin contra la dignitat daltres persones.3. Que no continguin dades de carcter personal ni informaci publicitria.La Generalitat noms es responsabilitza dels continguts que emet a travs dels seus canals. Els responsables dels perfils de la Generalitat es reserven el dret de no publicar qualsevol aportaci que no observi aquestes indicacions mnimes.Privacitat a les xarxes socialsLes xarxes socials estan cada vegada ms presents en la nostra vida quotidiana. Per fins ara les mesures dautoregulaci shan mostrat insuficients per preservar la privacitat de la ciutadania i fomentar alhora el potencial dinnovaci i de creixement econmic que representen la Internet actual i les xarxes socials. En aquest sentit, resultar til tenir clares unes pautes dactuaci en aquestes plataformes pel que fa a la privacitat:1. Formaci Cal aprendre a gestionar contactes i a publicar tota mena de continguts a les xarxes. Saber qu hi podem publicar, el temps que hi romandr (sempre?) i disposar de lautoritzaci de terceres persones que apareguin a les imatges, per exemple. I, a ms, hem de conixer que algunes xarxes sn especialment instrusives amb els drets dexplotaci de tot el que shi publica.2. Regulaci i responsabilitat Cal completar la regulaci dels usos especfics escaients per preservar les dades personals. De manera complementria, les persones usuries de les xarxes socials han dassumir les responsabilitats inherents al medi (Internet). Per exemple, etiquetar fotografies duna tercera persona sense el seu consentiment vulnera el dret a la prpia imatge.3. Identificaci Cal tendir a la identificaci dels usuaris per evitar lanonimat a les xarxes socials (identitat cvica).9Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 9El cas de departaments o institucions amb centres prestadors de serveisHi ha departaments, serveis i marques que, per la prpia estructura interna, disposen de centres prestadors de serveis (CPS), repartits pel territori. Els CPS poden demanar lobertura dun compte de xarxa social que segueixi les pautes comunes per a tota la Generalitat i obtenir lavatar oficial dacord amb el Programa didentificaci visual (PIV) de les xarxes socials de la Generalitat.El procediment dobertura que cal seguir es coordinar entre el CPS i lorganisme responsable de lobertura de xarxes socials en aquell departament o instituci, seguint el protocol que ha establert prviament la DGACD.El departament, servei o marca coordina tot el procs dobertura de nous comptes i perfils dels CPS que ho sollicitin.Les funcions del departament, servei o marca sn: Difusi de lestratgia comunicativa a les xarxes. Disseny de lavatar i del fons de pantalla del CPS a partir de la plantilla subministrada per la DGACD. Definici del nom dels comptes de xarxes socials del CPS, aix com daltres textos relacionats: bio a Twitter, pestanya Informaci i Participaci a Facebook, etc. Emmagatzematge de persones administradores, noms dusuari i contrasenyes dels comptes de xarxes socials comunicats pel CPS. Formaci, acompanyament i assessorament dels responsables dels comptes a les xarxes socials amb trobades presencials i/o virtuals en forma de comunitat de professionals (CoP).Les funcions del CPS: Obertura del compte a la xarxa social a partir dun compte de correu no corporatiu. Gesti i manteniment del perfil de xarxa social. Comunicaci al departament, servei o marca dels noms de les persones administradores i dels noms dusuari i contrasenyes dels comptes de xarxes socials per a la custdia. Comproms dinformar el departament, servei o marca de qualsevol canvi de nom dusuari i/o contrasenya. Comproms de fer servir les aplicacions aconsellades per la DGACD per gestionar els comptes i perfils. Participaci en les sessions de formaci i actualitzaci de la CoP en lmbit propi. Recollida i subministrament de mtriques dels comptes de xarxes socials oberts.Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 10Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya Blog 2La Generalitat de Catalunya disposa duna plataforma de blogs corporativa que segueixen una mateixa plantilla i un mateix disseny que sajusten a les necessitats dels departaments. El blog funciona com a nexe duni de totes les xarxes socials dels departaments de la Generalitat. Aix significa que la resta deines complementen el blog i susen per fomentar-ne la difusi. Per acabar de complir aquesta funci de retroalimentaci, inclourem ginys (widgets) al blog que dirigeixin cap a les xarxes socials del departament en qesti; daquesta manera, aconseguim arribar a un nombre ms ampli dusuaris i crear una xarxa encara ms gran. Es tracta dintegrar-ho tot perqu els usuaris coneguin els diferents perfils del departament a la xarxa i puguin escollir des de quins webs prefereixen establir-hi relaci. blocs.gencat.catGuia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 11Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 11Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya Cal tenir clar que el blog s una eina corporativa al servei del departament, per aix, el perfil de redacci s corporatiu (s a dir, que l'usuari que genera els continguts ho fa des d'un perfil genric). Amb tot, hi poden haver blogs en qu els apunts vagin signats per nom i cognoms de persones (blogs de servei, de marca, etc.). Lobjectiu del blog s difondre informaci relacionada amb lactualitat, sobre projectes dels departaments, sobre actes, etc. Els apunts es publiquen sovint per mantenir la conversa amb els lectors del blog. Per aix resulta crucial planificar l'editorialitzaci dels apunts, que han de ser textos interessants i dinmics, que incentivin el debat i que estiguin relacionats amb lactivitat del departament, servei o marca. La intenci final, per, s que els apunts promoguin la participaci de la gent. Per tant, ser necessari continuar la feina de redacci amb una bona difusi dels apunts mitjanant les eines de xarxa social de qu disposem. Posteriorment, es gestionaran els possibles comentaris. A continuaci es detalla el procs de publicaci d'apunts i de comentaris. Per sollicitar l'alta d'un blog, cal trametre un formulari mitjanant leina de Suport gencat suport.gencat.cat que en concreti els requeriments (denominaci, imatge de capalera, ginys o widgets i connectors o plugins de la barra lateral). 2.1 Publicaci 2.1.1 Periodicitat La recomanaci general s publicar un apunt per setmana o setmana i mitja, ja que s la mesura justa per deixar temps per als comentaris dels usuaris; en aquest sentit, s ms important la qualitat que la quantitat. Aix mateix, caldr valorar quines hores i quins dies sn ms oportuns per a la publicaci i difusi dels apunts segons el comportament de la xarxa que alimenti el blog en qesti. Daquesta manera, saconseguir la mxima propagaci de lapunt a travs de les diverses eines de xarxa social. 2.1.2 Pautes destil a) Estructura El text ha de tenir unes 300 paraules i els pargrafs han de ser breus i concisos, distributs en dos nivells de lectura. Al primer nivell se sintetitza la informaci principal i al segon, shi exposa la informaci addicional (ampliaci i detalls). b) Organitzaci de la informaci I. Ttols Caldr prioritzar els titulars informatius, s a dir, els que expliquen el contingut de lapunt de manera sinttica. Han de ser atractius, per mai no shan de desmarcar del registre formal. II. Primer nivell de lectura Sutilitzen estructures (preguntes retriques, sentncies, etc.) que convidin a reflexionar. 12Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 12Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya Els pargrafs han de ser ms explicatius i cal tenir en compte que han de ser breus; s bsic saber resumir la informaci al mxim. Aix mateix, saconsella acabar amb una frase que convidi a seguir llegint el segon nivell. III. Segon nivell de lectura Shi recull la informaci addicional, s a dir, els detalls que permeten ampliar el contingut inicial per que no sn essencials per fer-se una idea general de lapunt. No s necessari fer una conclusi final en forma de resum; cal recordar que es publica en lentorn dInternet i si no es prioritza la informaci important al comenament, lusuari pot abandonar la pgina i no seguir llegint. En altres paraules, el resum o informaci important ha danar al primer nivell i no al segon. Es tracta doferir a lusuari les claus bsiques del text als primers pargrafs perqu pugui decidir si li interessa el tema o no. s interessant que quan se citi un concepte, nom propi o terme que pot ser desconegut pel lector senllaci a una font de confiana on poder ampliar informaci (fonts prpies de la Generalitat, diccionaris o llocs web amb garanties com la Viquipdia ca.wikipedia.org). c) Imatges Per fer els apunts ms atractius, s recomanable illustrar-los amb imatges. Cal conixer els drets de propietat intellectual de les imatges que sutilitzen per illustrar els apunts, tant si sn propietat de la Generalitat com si pertanyen a terceres persones. Si s aix, s necessari aconseguir-ne la cessi dels drets. Podem obtenir imatges amb llicncia Creative Commons cat.creativecommons.org a diferents repositoris dInternet bit.ly/kQqawL. Sn imatges amb llicncies que protegeixen els drets dautor, per que permeten alguns usos per part de terceres persones. 2.1.3 Difusi Quan es publica un apunt nou al blog, sen fa difusi a Facebook i Twitter: es pot reproduir el ttol de lapunt afegint-hi lenlla, o b cercar formes ms atractives (preguntant els usuaris sobre un tema en concret, animant a la participaci, etc.). s important dirigir la participaci cap al blog per centralitzar el debat en una sola plataforma. 2.1.4 Usos lingsticsEls blogs de la Generalitat es redacten en llengua catalana. La plataforma de blogs corporatius est preparada per contenir altres versions idiomtiques, com per exemple el gencat blog, que disposa de versions en catal, castell i angls. 2.2 Continguts En primer lloc, sha devitar que el blog es converteixi en una agenda; per tant, no shi inclouran convocatries dactes ni previsions. nicament es publicaran apunts sobre convocatries a actes rellevants quan es pretengui generar un debat previ que suscitar linters dassistir a la sessi per continuar la conversa mantinguda al blog. En canvi, s que pot ser interessant redactar crniques dactes de certa transcendncia un cop ja hagin tingut lloc. 13Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 13La informaci que es publica al blog ha de tenir valor afegit per atraure linters dels lectors. Al mateix temps, s important determinar les lnies temtiques del blog en alguna de les seves pgines perqu els usuaris nestiguin informats. Per exemple, els apunts del gencat blog informen sobre projectes de la Generalitat de Catalunya a la Xarxa, com ara nous webs, productes multimdia, aplicacions, eines, solucions corporatives i altres serveis. Tamb informen de diferents temes relacionats amb Internet, innovaci, gesti del coneixement i governana electrnica i oberta (e-Govemment i govern obert o open Government): tramitaci telemtica, multicanalitat, accessibilitat, usabilitat, gesti del canvi a les organitzacions o legislaci en aspectes com la reutilitzaci (llicncies de propietat intellectual i drets dautor) o la protecci de dades personals. 2.3 Gesti de comentaris Es recomana que els comentaris del blog siguin moderats. Conv fer pbliques les directrius bsiques de publicaci de comentaris, com les que fa el gencat blog blocs.gencat.cat, basades en la pertinncia (comentaris adequats al fil de la conversa), el respecte (s dun llenguatge no ofensiu) i el tipus dinformaci (respecte a la protecci de dades i privacitat de les persones). Sobretot shan devitar les informacions publicitries. Si els comentaris no compleixen aquests requisits, no es poden publicar i es pot sollicitar als seus autors si volen reformular-los. Els responsables de ledici del blog poden garantir una mnima qualitat lingstica dels comentaris quan calgui (correcci ortogrfica) atenent el carcter de model que tenen els blogs de lAdministraci. El termini adient per respondre els comentaris ha de ser com a mxim de 24 hores. Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya Twitter s una plataforma de micromissatgeria que permet publicar missatges de text curts (fins a 140 carcters) i conversar amb els altres usuaris per mitj de navegadors web o a travs de clients d'escriptori i de telefonia mbil. La conversa s oberta a Internet (encara que es poden protegir les converses d'un compte perqu noms les puguin veure els seus seguidors) i shi construeixen xarxes socials a partir del seguiment dels usuaris que ens interessin. s una eina idnia per comunicar nous serveis, per referenciar informacions diverses (dagenda, emergncies, noves publicacions...) i per retransmetre esdeveniments, per tamb s una eina per dialogar i collaborar. En aquest sentit, els perfils de Twitter de la Generalitat de Catalunya han dafavorir la conversa i interaccionar amb els usuaris. Twitter3twitter.com/gencatGuia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 1415Tipologia de comptes Informatius (difusi): emeten missatges de manera unidireccional per informar les persones que shi hagin subscrit. Relacionals (comunicaci): emeten, mantenen converses i creen relacions amb persones de la Xarxa. Assistencials (atenci ciutadana): el seu pes recau ms en latenci de preguntes i dubtes que puguin tenir els seguidors.3.1 Gesti de comptes Els perfils dels diferents departaments de la Generalitat sn corporatius i els autoritza i configura la Direcci General dAtenci Ciutadana i Difusi (DGACD). Les persones responsables daquest canal dels departaments shi han de posar en contacte per demanar-ne l'autoritzaci. La DGACD en decideix la idonetat i, en cas afirmatiu, el configura, informa de les pautes per gestionar-lo i subministra la imatge grfica adequada segons el PIV (avatar i fons) que certifica l'oficialitat del procs. La denominaci dels comptes de departaments o serveis es forma a partir del nom propi de lmbit, servei o marca i afegint-hi el sufix cat. El nom dusuari est limitat a 15 carcters.Per exemple: Justcia: @justiciacat Salut: @salutcat Emergncies: @emergenciescat Els comptes de Twitter de la Generalitat de Catalunya es creen des de correus electrnics de gencat i cada compte ha de tenir associat un correu diferent, ja que el sistema que fa servir Twitter no permet que un mateix correu tingui diversos comptes associats. Per garantir l'administraci ptima d'aquests comptes, l'adequada protecci de dades i la transferncia de responsabilitat i de control, el model de presncia de la Generalitat a les xarxes socials evita treballar directament amb l'identificador i la contrasenya de les diferents aplicacions de xarxa social. Els comptes es gestionen des de laplicaci Tweetdeck. La DGACD obre els comptes, tant de Twiter com de Tweetdeck, i designa un usuari que fa dadministrador. Cal tenir present que un compte de Twitter que ha estat sis mesos sense actualitzar s considerat un compte inactiu i pot ser eliminat automticament. 3.2 Aspectes de presentaci 3.2.1 Personalitzaci dels comptes Per implementar les pautes didentitat corporativa als comptes de Twitter de la Generalitat, la Direcci General dAtenci Ciutadana i Difusi (DGACD) defineix els camps segents: Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 16a) El nom del compte, amb lestructura nom del departament, servei o marca. Generalitat. b) La imatge de lavatar del perfil dacord amb el Programa didentifcaci visual gen.cat/pivxarxesc) El bloc o web de referncia, que ha de ser la URL prpia del departament, servei o marca. d) La localitzaci, que s Catalunya. e) Una descripci breu per a lapartat Bio, que ha de constar de [nom del departament, servei o marca. Generalitat de Catalunya] i no ha de tenir ms de 160 carcters. Si no sha arribat al lmit total de carcters, cal posar el nom del departament, servei o marca tamb en angls. f) Colors de disseny. Fons #ffffff, enllaos #ac2215.g) Fons. Pujar imatge: imatge composta pel senyal de la Generalitat de Catalunya (escut) i la URL (uniform resource locator, adrea que indica la localitzaci dun recurs a Internet i que permet daccedir-hi) prpia del departament, servei o marca en format apasat. Es recomana que lalada no superi els 800 pxels per evitar el tall de pantalla. h) Imatge de capalera. Twitter permet personalitzar el perfil amb una capalera de 1200 x 600 visible des del web del perfil. Cada departament, servei o marca pot triar la imatge de capalera per al seu perfil dacord amb la seva normativa grfica. Com en el cas de Facebook, es recomana que aquesta imatge sigui conceptual, relacionada amb lmbit dactuaci i sense missatges publicitaris. Per canviar la imatge del perfil, sha daccedir a Twitter. Com que s inviable donar contrasenyes temporals als responsables dels comptes, quan es vol canviar la imatge cal enviar-la per correu a la DGACD (xarxessocials@gencat.cat), especificant el nom del compte de Twittter a lassumpte. Es recomana provar la imatge en un perfil personal abans denviar-la per estar segurs de quina es vol escollir. 3.2.2 Usos lingstics Els tuits es redacten majoritriament en catal, la llengua comuna i prpia. Tamb se'n poden redactar en castell i en angls, segons el tipus de continguts de qu es tracti. Pel que fa als retuits, es respectar la llengua en qu han estat escrits originriament. 3.2.3 Estructura del tuit Els tuits es componen dun text (a mode de titular), preferentment dun enlla escurat i a ms, sempre que es pugui, duna etiqueta (hashtag) introduda pel smbol #.Text + enlla escurat + #etiquetaAnlisi de comptes Twitter del Parlament de Catalunya bit.ly/cLcOR4 #ogov Pel que fa al text, cal que la informaci sigui sinttica, rigorosa i concisa. Per aix, s important adjuntar-hi un enlla si escau, ja que, daquesta manera, sofereix als Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 17Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya usuaris la possibilitat dampliar el contingut. En el cas de retransmissi dactes en directe (live blogging) a travs de Twitter no s necessari que hi hagi associat cap enlla, per s important sempre acompanyar el tuit de letiqueta que faci referncia a lacte. Autor + Cita + #etiqueta Boris Mir: Les competncies transversals sn importants en el nou sistema educatiu #sessioweb Si sha de retransmetre un esdeveniment en directe amb regularitat, es recomana crear un canal especial (per exemple, @sessionsweb) des don publicar tuits. Daquesta manera evitarem collapsar el timeline dels seguidors. Des del Twitter principal (per exemple, @gencat) sanunciar aquest nou canal, i shi faran retuits dalguns dels missatges ms interessants.Abreviatures dels dies de la setmana i de les datesAtesa la limitaci de 140 carcters, si shan de reflectir dies de la setmana i dates es recomana fer servir el format abreujat.- Dies de la setmana: dl., dt., dc., dj., dv., ds. i dg.- Dates: dia (en nmero) - mes (en nmero)Es proposa aquesta estructura de tuit: Abreviatura + text + enlla escurat + etiqueta Exemple: Dj. 01-12 tindr lloc la 6a reuni de la comunitat de professionals.Per raons deconomia despai es poden escriure les abreviatures sense punt.Optimitzaci dels tuits per a la cercaEn el cas que shagi de respondre alguna pregunta, sha descriure la resposta tenint sempre presents les paraules clau; aix, la informaci que pugui ser dutilitat per a altres persones usuries estar ms ben posicionada a Internet i costar menys de trobar quan es faci una cerca.Exemple: - @gencat Quan sortir la convocatria per a ajudes universitries? 18Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya - @nomusuari La convocatria per a ajudes universitries sortir el juny de 2013.3.2.4 Enllaos Els enllaos aporten valor afegit al tuit. Shan descurar mitjanant laplicaci bit.ly, incorporada a Tweetdeck, que permet comptabilitzar la mtrica del perfil de manera fcil i gil. Cal llegir b els textos que senllacen i assegurar-se que la font s fiable. Si es tracta de llocs web, cal buscar-ne les persones que lhan creat i veure si sels pot donar crdit. En general, cal evitar enllaar blocs personals, tret daquelles informacions que sn rellevants pel contingut (seleccionat amb lobjectiu del perfil de Twitter de la Generalitat) i no pas per lopini de la persona blocaire. 3.2.5 Etiquetes (hashtags) Letiqueta anuncia la temtica del tuit i shan dusar les que ja es fan servir a Twitter. La manera de saber si una etiqueta est en s s escriure-la al buscador de Twitter search.twitter.com (ex: administracio) i aix es pot esbrinar si est en s o no. Letiqueta ha de ser curta. Ls detiquetes permet classificar la informaci duna manera gil; aix, els usuaris poden cercar i filtrar contingut a partir de les etiquetes. A ms a ms, sn un indicador dels temes de ms actualitat a Twitter. 3.2.6 Retuits (RT) Els retuits sn tuits daltres persones usuries que tornen a publicar per collaborar a la conversa. Perqu els altres usuaris puguin retuitejar-los, els tuits han de tenir uns 125-130 carcters com a mxim (segons la llargada del nom del perfil). Per norma general, shan descriure amb el format segent: RT + @nomdelperfilretuitejat + text + enlla escurat + #etiquetaRT @tecnimap2010. Tota lactualitat de lesdeveniment a Facebook bit.ly/9SBfzF #tecnimap s important que lenlla del primer tuit sobri i es torni a escurar amb laplicaci de gesti de tuits adoptada perqu el tingui en compte a lhora de comptabilitzar la mtrica del perfil. Continguts dinters per retuitejar: Que provinguin de fonts de confiana (poden ser institucions o individus experts en leix temtic del compte de Twitter). Provinents dusuaris que tinguin reconegut prestigi. Informacions oficials. No s recomanable retuitejar automticament a travs duna paraula clau. El volum de retuits no ha de superar el de tuits de producci prpia. Inicialment, es pot considerar acceptable un equilibri entre les dues modalitats de publicaci, sobretot per lobjectiu inicial de construir xarxa. Si el text supera els 140 carcters, cal escurar-lo de manera que sigui intelligible; fins i tot, si hi ha ms duna etiqueta, sen pot esborrar alguna. En el cas que el text sigui poc entenedor o amb errades lingstiques, o b hi vulguem afegir contingut, es pot modificar per millorar-lo sempre que al final safegeixi la frmula: 19Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya Text + enlla + #etiqueta + /via @nomdelperfilretuitejatTota lactualitat de lesdeveniment a Facebook bit.ly/9SBfzF #tecnimap /via @tecnimap20103.3 Continguts s important establir uns canals interns de provisi de continguts i informar les unitats directives que hi ha aquesta eina per comunicar de forma immediata esdeveniments, novetats, consultes, emergncies, etc. Aix no obstant, les persones encarregades de gestionar el perfil de Twitter shan de responsabilitzar dels continguts que publiquen al perfil, de les converses que sen derivin i de retuitejar els continguts que es considerin rellevants. Per mantenir la xarxa social de Twitter, hi ha dhaver activitat de manera continuada sense fer-ne un s abusiu. En circumstncies normals es considera que es poden fer d1 a 10 tuits diaris, excepte quan es retransmeti un acte en directe, en qu pot interessar de publicar-ne ms perqu els usuaris puguin seguir les idees substantives de lesdeveniment o sinformi sobre emergncies, etc. s recomanable gestionar els continguts, els comentaris i les respostes de manera manual. A ms, permet depurar possibles usuaris o contingut brossa (spam). Tweetdeck permet programar tuits, que pot ser til quan necessitem publicar el tuit de manera diferida. Tot i aix es recomana no abusar daquesta utilitat. 3.3.1 Tipus de continguts Informacions daltres fonts Nous apunts (posts) al bloc corporatiu. Retransmissions en directe dactes. Publicaci de nous vdeos, fotos, presentacions, etc. als repositoris dInternet. Convocatries pbliques de processos de selecci. Novetats del web, noves seccions, publicacions. Notes de premsa publicades al web. Quan es tuitegi una nota de premsa, cal redactar de nou el titular per a aquest mitj i afegir-hi lenlla cap al web. Continguts generats a Twitter Anunci i invitacions a actes. Incidents, emergncies i comunicacions de crisi. Continguts elaborats exclusivament per a Twitter a partir dinformacions contrastades de la Xarxa que afegeixin valor al perfil de la Generalitat. Aix afavoreix que el perfil es posicioni com a filtre de confiana de continguts dalta qualitat. Un cop consolidada lactivitat a Twitter, es pot automatitzar la publicaci dalguns tuits mitjanant una assignaci RSS pel que fa a certs continguts (convocatries pbliques, subvencions, diaris oficials, etc. i sempre que no generin un volum excessiu). 203.3.2 Consultes i altres aportacions dels usuaris Les mencions o allusions que ho requereixin s'han de respondre com ms aviat millor. N'hi ha de dues menes: a) Formulaci de preguntes, dubtes i sollicituds. Les que siguin d'un mbit ms particular poden ser respostes amb un missatge directe. b) Crtiques: en el cas de situacions de crtica oberta positiva, lopci ms adequada s contestar pblicament amb la finalitat de mostrar que es dna resposta a les opinions dels usuaris. Si la crtica s negativa, caldr estudiar amb profunditat la queixa i donar-hi resposta de forma constructiva. En els casos en qu calgui donar ms informaci, es pot remetre l'interlocutor a una bstia de correu electrnic. Totes les consultes i queixes dels diferents departaments, serveis i marques es podran repositar al portal d'Atenci Ciutadana i Difusi, grup Internet, de la plataforma e-Catalunya, perqu puguin servir per a altres ocasions a tota la comunitat que gestiona la presncia de la Generalitat a les xarxes socials. 3.4 Integraci Els comptes de Twitter, pel seu carcter pblic, es poden integrar a altres espais mitjanant ginys (widgets), petites aplicacions que permeten integrar en una pgina web informaci externa, per fer-ne promoci. Es poden integrar a: Espais propis: blocs corporatius, web de gencat.cat, webs de departaments o webs especials. En aquest cas shaur dutilitzar el giny oficial de la Generalitat. Espais propis externs: pgina de Facebook de gencat, pgines de Facebook daltres departaments, etc. a travs duna pestanya, un giny lateral. Espais aliens: oferint la possibilitat dintegrar el giny perqu qualsevol persona el pugui afegir a la seva pgina, bloc, etc. 3.5 Verificar el compte Com que pot ser complicat distingir entre un compte oficial i el d'una persona impostora, Twitter ofereix el servei de compte verificat. Aquest servei consisteix a collocar un distintiu en aquells comptes que ha pogut comprovar que eren autntics. Per poder gaudir d'aquest servei, cal, un cop iniciada la sessi a Twitter, emplenar el formulari de verificaci. Abans d'enviar el formulari, s important publicar en el web oficial almenys un enlla cap al compte de Twitter. D'aquesta manera es facilita el procs de verificaci. Aix mateix, s'ha de tenir en compte que qualsevol canvi en el nom d'usuari, bio o informaci del compte far que es perdi la condici de compte verificat i s'haur de tornar a iniciar un altre procs de verificaci. Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 213.6 Incidncies en la publicaci En la gesti de comptes de Twitter pot succeir que aquestes aplicacions deixin de funcionar puntualment (per una errada puntual de Twitter, per exemple). No shi pot fer res per evitar-ho, noms esperar que tornin a funcionar.Per tamb pot passar que leina de gesti que es fa servir per gestionar aquests comptes, Tweetdeck, estigui aturat per algun tipus dincidncia. Sn aturades de servei que no solen durar gaire temps, per pot resultar crtica en la cobertura o retransmissi dun esdeveniment, per exemple. Per evitar que aix impedeixi lactivitat normal dels comptes, es proposen recursos alternatius per solucionar-ho.En el cas de caiguda del servei per mantenimentClients de mobilitat: La majoria daturades de funcionament de les eines corresponen a millores en la seva interfcie web. Aix implica que no funciona el web, per es pot accedir al servei a travs de terminals mbils prviament configurats. 3.7 Gestionar Twitter des del mbilPer gestionar les publicacions es fa sempre des de laplicaci oficial de Twitter, disponible per a tots els sistemes operatius mbils, aprofitant lopci multicompte que ofereix laplicaci.La DGACD s lencarregada de configurar-ne laccs en el dispositiu mbil de la persona responsable.Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 22Aquesta xarxa social s una plataforma per comunicar-nos i compartir, entre usuaris que coneixem, informaci, fotografies, vdeos i enllaos. A ms, els usuaris poden participar a les comunitats que els interessin. Daltra banda, hi ha un conjunt daplicacions que complementen les funcionalitats bsiques de Facebook i que aporten un ventall nou de funcions, tant ldiques com professionals. Facebook s una de les xarxes socials ms conegudes arreu del mn i amb ms usuaris actius. En aquest sentit, s una plataforma adient per adrear informaci a una audincia mplia. Facebook4facebook.com/gencatGuia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 234.1 Perfils, pgines i grups Facebook ofereix diferents opcions segons si lusuari es representa a ell mateix, a una instituci, a una empresa o un negoci, o a un grup de gent. Aix doncs, es pot crear un perfil, una pgina (oficial o de comunitat) o un grup segons quins siguin els seus objectius dins daquesta xarxa social. Facebook es reserva la potestat dordenar (i en alguns casos tancar) aquestes solucions si no se cenyeixen als criteris establerts. 4.1.1 Perfil Tenen perfil les persones que, a ttol individual, es donen d'alta a Facebook. 4.1.2 Pgina Les pgines sn ptimes per a institucions, empreses o negocis, personatges publics, etc. Les gestionen un o diversos administradors. Pgina oficial Les pgines oficials permeten a institucions, empreses o altres entitats de crear el seu espai oficial dins de Facebook i aix poder-se comunicar amb els seus seguidors. 4.1.3 Grup Els crea un usuari (creador) i les persones que s'hi afegeixen poden tenir rols diferents: administrador, vocal i membre. Els grups poden ser pblics, privats o secrets i serveixen per formar xarxa al voltant d'un tema o un inters especfic. 4.2 Pgines com a soluci corporativa La pgina s la soluci corporativa escollida per als diferents departaments de la Generalitat. De fet, s lopci ms adient per a les institucions i per als rgans que les constitueixen, ja que Facebook atribueix un carcter diferencial a les organitzacions de tot tipus per distingir-les dels perfils personals. La creaci d'un perfil per a un departament o servei est fora de tot plantejament, ja que incompleix les normes d's de Facebook. Les pgines tenen una srie de caracterstiques que les fan molt interessants a l'hora de monitorar el que succeeix a la Xarxa i disposen d'estadstiques completes de les relacions i activitats que succeeixen en aquest espai. 4.3 Gesti de comptes Les pgines de Facebook dels diferents departaments de la Generalitat sn corporatives i les autoritza i configura la Direcci General dAtenci Ciutadana i Difusi (DGACD). Els responsables dels departaments shi han de posar en contacte per obtenir un compte de Facebook amb lavatar corresponent i les indicacions pel que fa a la pgina i a la imatge corporativa. Facebook incorpora rols dadministrador de pgines. La DGACD, que s lrgan encarregat dobrir les pgines, hi ha de constar com a administrador principal, mentre que els gestors de la pgina sn els autors de contingut. La tasca diria de manteniment daquesta xarxa social s a crrec dels responsables de cada pgina.Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 24Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya Imatge de capaleraLes imatges de capalera de Facebook permeten una personalitzaci de les pgines que es troben en aquesta plataforma. Aquesta imatge ha de ser conceptual sobre el servei que ofereix el servei, departament o marca.La imatge escollida sha de pujar a Facebook amb les dimensions amb qu es publica: 851 px dample per 315 px dalt. Segons la normativa de Facebook aquestes imatges no poden contenir: missatges publicitaris ni comercials, promocions, descomptes, ni enllaos que dirigeixin cap a un altre web.4.4 Continguts Es recomana publicar una mitjana dentres dos i tres missatges diaris a Facebook per dependr del tipus dactivitat del compte. A Facebook es publiquen informacions procedents de fonts prpies: Nous apunts al bloc corporatiu. Retransmissions en directe dactes: enllaos a pgines per seguir a travs de la reproducci en temps real (streaming) actes concrets. Publicaci de nous vdeos, fotos, presentacions, etc. als repositoris dInternet. Novetats del web, noves seccions, publicacions. Quan se citi un organisme, departament, marca o servei amb pgina prpia a Facebook, caldr referenciar-la. Exemple: @justiciacat Cal evitar la publicaci automtica de tuits a Facebook, ja que la redacci de les dues eines s diferent. A Twitter es fan servir etiquetes i se cita sovint a altres usuaris, de manera que si se sindiqus el contingut podria quedar descontextualitzat. Notcia destacadaFacebook ofereix la possibilitat de destacar continguts al capdamunt del mur de la pgina amb lopci pin to top a la qual saccedeix a travs de la icona del llapis, a la part dreta de cada contingut publicat. A ms, tamb es pot engrandir una publicaci clicant sobre lestrelleta de la part superior de lentrada, que fa que seixampli i ocupi dues columnes en comptes duna.Programaci de publicacionsEls continguts que han domplir les pgines de Facebook es poden programar a partir de la icona del rellotge que es troba a la part inferior de lespai de redacci del mur des de la qual es pot escollir el dia i lhora de publicaci dels continguts.Daltra banda, la pgina de Facebook permet afegir pestanyes per completar la informaci. Per fer ms visibles els comptes de Facebook de la Generalitat, els gestors de les pgines dels diferents departaments, serveis i marques shan de fer seguidors de la pgina de Facebook de gencat i del departament de qui depenen amb lobjectiu de fer difusi de la imatge oficial de la soluci corporativa per a aquestes pgines.25Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 4.4.1 Usos lingstics La llengua ds per a la publicaci de missatges a Facebook s majoritriament el catal, la llengua prpia i comuna. Tamb sen poden publicar en castell i en angls segons el tipus de contingut de qu es tracti. 4.4.2 Personalitzaci del compteA lapartat Informaci general de la Informaci bsica sespecificar: Nom del servei, marca. Nom del departament. Generalitat de Catalunya / Nom del servei, marca (en angls). Nom del departament (en angls). Government of Catalonia.Si no s possible especificar tota la informaci per manca despai, shi posar noms la denominaci en catal.facebook.com/gencat26Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 4.5 Gesti de comentaris Els comentaris s'han de respondre com ms aviat millor dins el mateix espai on ha tingut lloc la pregunta o consulta. Shan de donar les grcies a lusuari per la seva participaci i cal afegir els continguts necessaris per complementar-ho. Si el comentari s inapropiat o impertinent, caldr buscar la manera adient de respondre lusuari educadament, enllaant informaci o redireccionant-lo a altres webs que puguin oferir una resposta, si escau. s important respondre corporativament, s a dir, en nom de la pgina i no del perfil dadministrador (sha de vigilar perqu s fcil confondres a Facebook). Podrem classificar els comentaris de la manera segent: a) Formulaci de preguntes, dubtes i sollicituds. b) Crtiques: en el cas de situacions de crtica oberta positiva. c) Propostes i suggeriments. d) Agraments pel contingut e) Debat sobre la preguntaA Facebook sha de respondre sempre pblicament a l'apartat de comentaris. Si la crtica s negativa, caldr estudiar amb profunditat la queixa i donar-hi resposta de forma constructiva. En tots els casos, la resposta sha de coordinar amb la unitat responsable de la informaci en qesti i, si escau, es pot comunicar de manera privada amb un correu electrnic per si lusuari necessita ms informaci. Es recomana guardar en un arxiu totes les consultes i queixes perqu poden servir per a altres ocasions. Lopci dactivar un espai de debat obert (frum) shaur de consensuar amb la DGACD.Gesti de trolsTrol s un missatge que un internauta envia a la bstia electrnica dun altre internauta, a una tertlia o a un grup de discussi amb la finalitat de suscitar una resposta irada o de desencadenar una baralla. Algunes recomanacions si es dna el cas: Respondre. Sempre sha danalitzar si s convenient. Si hi ha algun error o es pot donar informaci objectiva per rebatre-ho de forma adequada, s convenient fer-ho. Eliminaci. Seguint les recomanacions de les pautes de participaci. Si sn ofensius o contenen insults, seliminen. Esdeveniments ofensius. Cal denunciar lesdeveniment i esperar que Facebook actui dofici si ho creu convenient.27Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 4.6 Creaci de xarxa Una de les caracterstiques principals de les pgines de Facebook s que no tenen un llistat damics, com els perfils, sin de simpatitzants amb la qual cosa, en comptes de demanar als usuaris de fer-sen amics, ladministrador haur didear altres estratgies per aconseguir que el nombre dadherits a la pgina augmenti. Les pgines poden disposar d'una URL prpia (ex: facebook.com/gencat) a partir dels 25 membres. Per tal d'arribar a aquesta xifra en poc temps es recomana dur a terme algunes accions: Enviar un correu electrnic a llistes de contactes del departament en qesti Comunicar mitjanant una nota de premsa la creaci duna pgina Contractar, amb el cost que aix suposa, un espai de la barra lateral de Facebook per anunciar-shi. Incloure la URL a la signatura del correu. Enllaar a la pgina des del web corresponent.4.7 Integraci La integraci de Facebook a espais aliens es pot gestionar de diverses maneres: Mitjanant ginys, petites aplicacions que permeten integrar en una pgina web informaci externa per tal de fer-ne promoci, a espais propis (blocs i web de gencat, web dels departaments, webs especials, etc.). developers.facebook.com/docs/plugins En espais aliens: a travs dalguna aplicaci que permeti que els usuaris publiquin als seus perfils de Facebook informaci creada pels departaments. 28Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya Youtube5Youtube s una plataforma que permet als usuaris publicar, veure i compartir vdeos. s idoni per difondre audiovisuals informatius o didctics sobre l'activitat dels departaments. Complementa la plataforma multimdia corporativa BIG (Banc iconogrfic de la Generalitat de Catalunya). 5.1 Gesti de comptes Els canals de Youtube dels diferents departaments de la Generalitat sn corporatius i els autoritza i configura la Direcci General dAtenci Ciutadana i Difusi (DGACD). Els responsables dels departaments shi han de posar en contacte per obtenir un compte amb lavatar corresponent i les indicacions pel que fa al canal i a la imatge corporativa. El nom dusuari est limitat a 20 carcters. Pel que fa a la imatge de capalera, cada departament, organisme o marca la pot escollir i publicar individualment. Les mides recomanades sn 2.560 px x 1.440 px. youtube.com/gencat29Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya Els comptes de Youtube de la Generalitat de Catalunya es creen des de correus electrnics de gencat. Per gestionar-los, es deixar una sessi oberta del perfil de Youtube corresponent en una versi del Firefox portable. Caldr, per, parar atenci per no tancar mai la sessi quan se surti del Firefox i aix evitar perdre les claus daccs. No s recomanable vincular el compte de Youtube amb el de Facebook o Twitter. s preferible controlar manualment la difusi de vdeos a daltres xarxes socials, de manera que el contingut relacionat amb el que hi publiquem sadapti a cada xarxa. 5.2 Continguts El web de Youtube permet classificar els vdeos per llistes de reproducci i es pot escollir quina llista es vol que es reprodueixi o quin vdeo volem que aparegui com a destacat dins l'apartat Vdeos y listas de reproduccin. Quan es publica un vdeo, cal posar-li un ttol i una descripci. A ms, tamb s'ha d'emplenar el camp Etiquetas amb paraules clau que facin referncia al vdeo en qesti per facilitar-ne la cerca. 5.2.1 Personalitzaci del compteA lapartat Descriu-te de la Configuraci del perfil sespecificar:Nom del servei, marca. Nom del departament. Generalitat de Catalunya / Nom del servei, marca (en angls). Nom del departament (en angls). Government of Cata-lonia.Si no s possible especificar tota la informaci per manca despai, shi posar no-ms la denominaci en catal.5.2.2 Personalitzaci del canalPer implementar les pautes didentitat corporativa als comptes de Youtube de la Generalitat, la DGACD defineix els camps segents:a) Colors de dissenyGeneralFons #CCCCCC, embolcall #999999, text de lembolcall #000000, enlla de lembolcall #0000CC.Paleta de colorsColor de fons #EEEEFF, color del text del ttol #000000, color de lenlla #0000CC, color del cos de text #333333, transparncia: cap.5.3 Xarxa Tot i que Youtube cont funcionalitats prpies de xarxa social per interactuar amb els usuaris com ara la missatgeria i el sistema de comentaris, sha optat per concen-trar aquesta funci a la resta deines presentades i usar Youtube noms com a mitj de difusi de vdeos. Amb la mateixa idea devitar la interacci amb els usuaris a travs de Youtube perconcentrar-la a les altres xarxes socials, a cada un dels vdeos que es publiquin marcarem No permitir comentarios, No permitir votaciones sobre comentarios,No permitir respuestas en vdeo i No permitir que se punte este vdeo.5.4 Integraci La forma ms habitual d'integrar aquest servei en altres llocs ser a partir de la incrustaci d'algun dels continguts en altres mitjans com per exemple els blocs. Aix permet als lectors del bloc poder gaudir del recurs sense haver d'anar a un altre web, aix evitem que el lector es perdi i optimitzem el nombre de clics. 5.5 Recomanacions per als vdeos A lhora deditar un vdeo, afegirem al principi i al final de les imatges una cartula amb el ttol, la data i lorganisme responsable i, tot seguit, la llicncia de propietat intellectual que shi aplica. Si es fan servir msiques, conv que siguin lliures de drets. Cal tenir controlats, aix mateix, tots els drets de les imatges i citar-ne la font si cal. Etiquetar els vdeos amb les paraules clau corresponents per optimitzar-ne la cerca.30Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 31Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya Flickr 6Flickr s un repositori d'imatges que complementa, igual com Youtube, la plataforma multimdia corporativa Banc iconogrfic de la Generalitat de Catalunya (BIG). A Flickr es poden publicar fotografies d'actes institucionals, rodes de premsa, presentacions, etc. dels departaments distribudes en diferents lbums segons la temtica. Pel que fa al lmit de crregues, s dun terabyte i es poden pujar fotos de fins a 200 MB. Respecte a a la imatge de capalera, cada departament, organisme o marca pot escollir-la i publicar-la individualment. flickr.com/gencat_cat32Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 6.1 Aspectes de presentaci: personalitzaci dels comptes Tamb es pot escollir la forma com els usuaris veuen el canal. s a dir, si es vol que les fotos apareguin en columna simple, a doble columna o a triple columna; i si es vol que els lbums i colleccions del compte apareguin al costat. 6.2 Gesti de comptes Els canals de Flickr dels diferents departaments de la Generalitat sn corporatius i els autoritza i configura la Direcci General dAtenci Ciutadana i Difusi. Els responsables dels departaments shi han de posar en contacte per obtenir un compte amb lavatar corresponent i les indicacions pel que fa al canal i a la imatge corporativa. Per gestionar els comptes de Flickr de la Generalitat de Catalunya es deixa una sessi oberta del perfil corresponent en una versi del Firefox portable. Aix permet pujar fotos i afegir el ttol, descripci, etiquetes i ordenar-les en lbums que desprs seran visibles des del web de Flickr.6.3 Xarxa La difusi dels materials publicats a Flickr t lloc a travs de les altres xarxes socials, com Twitter i Facebook, amb la finalitat d'arribar a un nombre ms gran d'usuaris. S'ha de configurar el compte de Flickr perqu compleixi la funci de repositori d'imatges exclusivament. Per estalviar la publicaci de comentaris que actuen com a xarxa social, cal seleccionar dins de Privacidad y permisos, a l'apartat d'Opciones predeterminadas para las cargas nuevas / Quines pueden agregar notas, etiquetas y personas l'opci Slo t. 6.4 Integraci La forma ms habitual d'integrar aquest servei en altres llocs s a partir de la incrustaci d'algun dels continguts en els blocs corporatius. Es pot incrustar com una part del contingut d'un apunt del bloc, per tamb es poden activar ginys a la barra lateral que permeten accedir a la galeria de Flickr des del bloc del departament, servei o marca. 6.5 Recomanacions per a les imatgesCaldr etiquetar amb paraules clau totes les imatges que safegeixin al compte de Flickr per optimitzar-ne la cerca. Es recomana classificar les fotografies en lbums. Caldr etiquetar amb paraules clau totes les imatges que safegeixin al compte de Flickr per optimitzar-ne la cerca. Es recomana classificar les fotografies en lbums. Cal tenir controlats, aix mateix, tots els drets de les imatges i citar-ne la font si cal.33Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya Slideshare 7Aquesta eina permet publicar presentacions, documents de text i PDF. Serveix per publicar determinades informacions de forma ms esquemtica: formaci, gestions i activitats especfiques dun departament. 7.1 Aspectes de presentaci: personalitzaci dels comptes Slideshare permet personalitzar la pgina amb el nostre avatar. Les mides de la imatge sn de 100 pxels per 100 pxels. 7.2 Gesti de comptes Els comptes dSlideshare de la Generalitat de Catalunya es creen des de correus electrnics de gencat. Per gestionar-los es deixar una sessi oberta del perfil dSlideshare corresponent en una versi de Firefox portable. Aquesta aplicaci permet accedir als continguts dSlideshare del nostre compte sense haver daccedir al lloc web dSlideshare; funciona duna manera molt semblant a la lgica dun client FTP. Permet pujar presentacions i afegir el ttol, descripci i etiquetes, que desprs seran visibles des del web dSlideshare.slideshare.net/gencat34Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 7.2.1 Personalitzaci del compteA lapartat About dins de Personal Information sespecificar: Nom del servei, marca. Nom del departament. Generalitat de Catalunya / Nom del servei, marca (en angls). Nom del departament (en angls). Government of Catalonia.Si no s possible especificar tota la informaci per manca despai, shi posar noms la denominaci en catal.7.3 Continguts i xarxa La difusi dels materials publicats a Slideshare t lloc a altres xarxes socials, com Twitter i Facebook, amb la finalitat d'arribar a un nombre ms gran d'usuaris. En el cas d'Slideshare no es pot evitar la possibilitat que es facin comentaris, per no es promour. L'nica part de xarxa de l'aplicaci que es far servir s la part de subscripcions. Perqu Slideshare compleixi exclusivament la funci de repositori de presentacions, cal entrar a Edit profile / Privacy settings i seleccionar l'opci No one en les quatre opcions que ens apareixen. Tots els materials que es publiquen a Slideshare, ja siguin presentacions o documents, han d'estar en format PDF. Shi defineix: ttol del document, etiquetes, llicncia CC corresponent, format de pgina contnua, definici del fitxer amb el ttol del document i visi a pgina completa. 7.4 Integraci La forma ms habitual d'integrar aquest servei en altres llocs s incrustant algun dels continguts en el bloc corporatiu. Aix permet als lectors poder gaudir del recurs sense haver d'anar a un altre web per poder consultar-ne el contingut. D'aquesta manera, sevita que el lector es perdi i soptimitza el nombre de clics necessaris. 7.5 Recomanacions per a les presentacions Indicar al principi i al final (si es vol, tamb a cada diapositiva o pgina de document) la llicncia en qu es vol presentar. Etiquetar les presentacions i documents amb les paraules clau corresponents per optimitzar-ne la cerca. Cal tenir controlats, aix mateix, tots els drets de les imatges, i citar-ne la font si cal.35Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya Altres repositoris i xarxes socials 8Per necessitats tcniques relatives al desenvolupament de les tasques habituals, alguns departaments, serveis o marques fan servir altres xarxes socials a ms de les que recull a la Guia. Els responsables dels comptes de la Generalitat en aquestes plataformes han de demanar a la DGACD lavatar oficial que els correspon i que ha dillustrar el seu perfil. Sn les segents:Linkedin Plataforma dinteracci de professionals que intercanvien experincies per millorar la seva praxi laboral. La Generalitat hi t una pgina: gen.cat/gencatlinkedinDeliciouss un servei de marcadors socials en lnia, s a dir, un repositori dURL de llocs web interessants o de documents de tota mena que estiguin publicats a la Xarxa.Diigo Similar a Delicious. s un servei de marcadors socials en lnia que permet afegir notes, subratllar textos dun web, guardar imatges i documents, etc.IssuAplicaci dinmica gratuta per publicar documents perqu puguin ser visualitzats. s una eina idnia per mostrar les publicacions duna instituci.Storify Permet crear histries o fils argumentals recuperant tuits, fotos o altres materials de la Xarxa mitjanant cerques.Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 36Dretsdautoria99.1 Propietat intellectualLa propietat intellectual (PI) s el conjunt de drets que regula el Text refs de la Llei de propietat intellectual espanyola (LPI) per protegir les creacions de lsser hum: artstiques, literries i cientfiques (llibres; obres dramtiques i traduccions; composicions musicals; obres cinematogrfiques; obres de pintura, fotografia i escultura; projectes arquitectnics i denginyeria, i programes dordinador).Ats lordenament jurdic espanyol, aquest document deixa de banda expressament la propietat industrial, que protegeix marques i patents, i se centra a parlar dels drets dautor, que sn els que protegeixen les esmentades obres.Aix mateix, cal tenir en compte un conjunt de drets afins a la PI (enregistraments, interpretacions, fonogrames, bases de dades...). En el cas especfic de les bases de dades (BD), es pot aplicar el dret sui generis, amb protecci per un perode de 15 anys. En les BD tamb cal parar atenci: si hi ha selecci o disposici de continguts, larticle 12 de la LPI les pot considerar creacions intellectuals i, per tant, obres amb drets de PI. 9.2 Drets dautorPer la naturalesa de lobjecte a protegir, es defineixen dos grans tipus de drets dautor:9.2.1. Drets morals Sn una caracterstica de lanomenat dret dautor continental enfront el dret anglosax i especialment del dret nord-americ, on prcticament sn desconeguts. Els drets dautor protegeixen lautoria o paternitat de lobra, que s irrenunciable per part de lautor. Aquesta protecci es concreta en el dret al reconeixement, respecte a la integritat de lobra, divulgaci i opci a retirar lobra del comer.9.2.2 Drets dexplotaci Fan referncia als possibles usos que es poden fer duna obra. Lactual llei de propietat intellectual en reconeix quatre: reproducci, distribuci, comunicaci pblica i transformaci.En tots dos casos, tant els drets morals com els drets dexplotaci, corresponen sempre als autors. Els drets dexplotaci, per, poden ser cedits a terceres persones (fsiques o jurdiques) que vulguin explotar lobra.La LPI determina tamb la durada dels drets dexplotaci: s el que es coneix com a copyright. Ara la LPI estableix la protecci per a la majoria dobres (excepcions: CD, DVD, mera fotografia, entre daltres) fins a 70 anys desprs de la mort de lautor i que, un cop superat aquest perode, passi a domini pblic. Tanmateix, per als autors que van morir abans del 7 de desembre de 1987, el perode de protecci s de 80 anys.37Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 9.3 Reutilitzaci de la informaciEn lestratgia de dades obertes (open data) de la Generalitat de Catalunya dadesobertes.gencat.cat, es tendeix a oferir les dades tal com sn i no en forma dobres (taules, grfics...), ja que el procs dobertura s ms senzill, dacord amb la Llei 37/2007, de 16 de novembre, de reutilitzaci de la informaci del sector pblic, que transposa la Directiva 2003/98/CE del Parlament Europeu i del Consell. La Directiva 2013/37/UE modifica la de 2003 i est pendent de ser transposada en lmbit de lEstat espanyol i Catalunya.9.4 Llicncies obertes per gestionar els drets de PIHi ha diverses llicncies, per segurament les ms conegudes sn les que va impulsar Creative Commons, que permeten la cpia, la distribuci i la comunicaci pblica de lobra mentre sen citi lautoria. A ms, els autors poden decidir els usos comercials de lobra, la possibilitat de transformaci o que lobra resultant mantingui la mateixa llicncia que lobra original.Les sis llicncies Creative Commons (CC) sn:BY ReconeixementBY-SA Reconeixement / Compartir igualBY-ND Reconeixement / Sense obra derivadaBY-NC Reconeixement / No comercialBY-NC-SA Reconeixement / No comercial / Compartir igualBY-NC-ND Reconeixement / No comercial / Sense obra derivada9.5 Propietat intellectual a les xarxes socialsEs considera la Generalitat de Catalunya titular dels drets dexplotaci dels textos, comentaris i altres aportacions que hi ha en les seves diferents xarxes socials, a lefecte que sen pugui facilitar la reproducci, distribuci, comunicaci pblica i transformaci.9.6 Propietat intellectual als repositorisLes imatges fotos, grfics, quadres... , vdeos i presentacions tenen drets dautoria i, consegentment, se sotmeten als preceptes legislatius de propietat intellectual. Amb aquesta finalitat, Flickr, Youtube i Slideshare incorporen respectivament les corresponents funcionalitats per poder indicar quina llicncia incorpora la imatge, el vdeo o la presentaci en qesti.La Generalitat de Catalunya opta per defecte per les llicncies Creative Commons i, dins daquestes, per les que facilitin una obertura i una reutilitzaci ms mplies, com ara BY Reconeixement o la BY-SA Reconeixement / Compartir igual. Aquestes dues modalitats sn les que sajusten ms fidelment a lestratgia de la Generalitat per posar a disposici de ciutadania i empreses tantes obres i dades com sigui possible i amb el mxim nivell dobertura, intentant afavorir-ne la transformaci i els usos comercials.En tots els casos, cal explicitar com a autor o gestor dels drets dautoria la Generalitat de Catalunya, a travs del departament i/o organisme en qesti. Per exemple: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidncia o Generalitat de Catalunya. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya.9.7 Drets dimatge i protecci de dadesEl dret a la prpia imatge s un dret fonamental reconegut a larticle 18.1 de la Constituci espanyola que estableix: es garanteix el dret a lhonor, a la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge. Com a dret de la personalitat que s, implica que el seu titular t dret a decidir sobre les publicacions o reproduccions de la seva imatge; per aquest motiu, en principi, se nha de demanar la corresponent autoritzaci. Daltra banda, tamb a les xarxes socials, la Generalitat de Catalunya garanteix la confidencialitat de les dades personals en els termes establerts per la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal (LOPD), implementant les mesures de seguretat necessries i adequades al tipus de dades personals, dacord amb el Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual saprova el Reglament de desenvolupament de la LOPD. Les dades que es requereixin sn les estrictament necessries, adequades i pertinents per a la finalitat per a la qual es recullin i han de ser sotmeses a un tractament automatitzat i dacord amb els preceptes legals.9.8 Com gestionar els drets dautoria a les xarxesA continuaci senumeren algunes tils recomanacions per gestionar els drets sobre imatges, vdeos i presentacions: A lhora de compartir imatges a les xarxes socials, cal controlar si tenen drets dautor i, si s aix, citar-los. Aplicar llicncies Creative Commons a les imatges, vdeos i presentacions amb drets de propietat intellectual dels quals es disposi dels drets dexplotaci pertinents o lautoritzaci corresponent. Defugir les cessions de drets dexplotaci que tinguin una durada limitada en el temps, ja que comportaria una gesti complexa dels esmentats drets. Optar preferiblement per imatges o vdeos on sigui difcil reconixer fsicament persones que no hagin signat o cedit els corresponents drets dimatge, si sescau. Afegir clusules als contractes, subvencions, licitacions... que permetin la comunicaci lliure de les imatges, vdeos, presentacions o textos adquirits (que no siguin propietat de la Generalitat). Incloure les escaients cessions de drets dimatge (si hi apareixen persones) i de drets dexplotaci de lobra en el procediment de recollida de dades, confecci de documents, organitzaci dactes o qualsevol acte de provisi de continguts que no siguin de la Generalitat. Gestionar correctament tamb les obres (fotos, vdeos, presentacions, textos...) que siguin propietat de la Generalitat; tenint-ho tot documentat i en situaci de poder-ho acreditar i transferir a qualsevol altra unitat o persona.38Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 3910.1 Analtica a les xarxes socialsMesurar lactivitat que es duu a terme a la Xarxa s sempre important per conixer levoluci dels esforos dedicats a aquesta tasca. En el mn de les xarxes, que s tan canviant, les mtriques sn necessries per poder fer un seguiment del que shi fa i avaluar i mesurar quin impacte t, en aquest cas, la presncia de lAdministraci en aquest entorn i quins beneficis aporta a la ciutadania.10.1.1 Qestionari de sollicitud dobertura de compteAbans dobrir un compte oficial a les xarxes socials hi ha dhaver un treball previ de reflexi sobre qu es vol aconseguir. s per aix que qualsevol departament, servei o marca que es vulgui incorporar a la soluci corporativa ha demplenar un qestionari. Shi demana per qu es vol obrir el compte, qu es vol comunicar i per qu a travs de les xarxes socials, a qui es vol comunicar, etc. Aquestes preguntes sn les que ens permeten definir uns indicadors bsics de rendiment (KPI, en angls) que quantifiquen els objectius fixats i amb els quals podrem monitorar-ne el grau dassoliment. 10.1.2 Recollida de dadesLa DGACD s lrgan encarregat de recollir de forma centralitzada les mtriques de tots els comptes oficials de la Generalitat de Catalunya. Totes aquestes dades sobtenen directament des de les diferents plataformes socials. Aquesta recollida centralitzada serveix per estandarditzar els valors i assegurar que siguin comuns a tots els comptes. Es procura, sempre que sigui possible, fer-ho de manera automatitzada mitjanant les interfcies de programaci daplicacions (application programming interface, API) i els agregadors (feeds) de les diferents xarxes socials. Els gestors dels diferents comptes, per, han dintroduir aquelles dades que no es poden automatitzar mitjanant un formulari, com sn les consultes i les incidncies resoltes a travs de les xarxes.10.2 Informes peridics i anualsAmb les dades de tots els comptes oficials, la Generalitat les pot contextualitzar, comparar els comptes (sempre tenint present les diferncies) i detectar tendncies comunes.Un cop en disposici daquestes dades, la DGACD envia regularment un informe dactivitat individual per a cada una de les unitats gestores de comptes de xarxes socials corporatives de la Generalitat. Aquests informes ajuden les unitats a valorar lefectivitat de la seva activitat a les xarxes socials i a considerar si sestan aconseguint els objectius definits prviament. A ms dels informes individuals dactivitat, la DGACD tamb prepara de manera anual un informe complet de lactivitat a les xarxes socials del conjunt de perfils de la Generalitat de Catalunya.Avaluaci de la presncia a les xarxes socials10Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 40Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 10.2.1 Indicadors i informes Per fer un seguiment de lactivitat dels comptes a les xarxes socials, sopta per un conjunt dindicadors que serviran per poder tenir una idea bsica en conjunt. Aquests camps no deixen de ser un conjunt dindicadors concrets que poden ajudar a millorar la comunicaci de la Generalitat a les plataformes socials, per sha de ser conscient, al mateix temps, que s complicat de simplificar en una sola xifra la mesura de com ser present ptimament a les xarxes socials. Caldr doncs contextualitzar sempre aquests indicadors, sabent tamb, al capdavall, que no shan dinterpretar de manera absoluta.Per facilitar-ne la interpretaci, la DGACD elabora un informe que mostra de manera grfica levoluci daquests indicadors i el fa arribar a cada una de les unitats responsables de comptes de xarxes socials corporatius. Aquest informe dactivitat personalitzat es refereix a cada una de les xarxes socials on la Generalitat de Catalunya t presncia de manera activa i bidireccional, com sn Twitter i Facebook. La informaci que obtinguem ha de permetre dissenyar i optimitzar la comunicaci que es du a terme a cada plataforma de manera individual i adaptada a les possibilitats de qu es disposa.En una primera fase es recull linters de les informacions que publica la Generalitat i el comproms de les persones subscrites a cada un dels comptes de xarxa social.Per exemple, quan es vulgui mesurar linters a Facebook, es divideix la suma ponderada de les interaccions (els comentaris, els Magrada i les comparticions) entre les entrades publicades al mur. Un altre exemple seria el grau de comproms des del punt de vista de les interaccions a Twitter. Es tracta del tant per cent dels seguidors del compte que han interaccionat amb el compte mateix (mencionant-lo o fent retuit dalgun dels tuits) durant un perode de temps determinat. 10.3 Control i seguimentLa DGACD fa un seguiment individualitzat de cada un dels perfils oficials de la Generalitat a les xarxes socials per garantir un servei de qualitat.Aquest control es du a terme a partir de dades dactivitat extretes directament de les API de les plataformes socials. Mitjanant el tractament objectiu daquetes dades sestudia i es valora el servei que dna cada un dels perfils actius a les xarxes socials.Quan la DGACD creu que lactivitat i qualitat del servei dun compte s millorable, es reuneix amb els seus gestors per valorar conjuntament possibles accions a fer. Fins i tot, si es creu adient, tancar temporalment un compte.41Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 10.4 La clau, lavaluaci de limpacteUn cop recollides totes aquestes dades i extrets els indicadors que interessin, caldr relacionar-les amb les dades daltres canals (web, telfon, correu electrnic...) per poder comparar limpacte que tenen unes i altres. Per ltim, seria interessant poder relacionar el conjunt de dades amb els objectius de treball de lorganitzaci i aix veure si shan complert. A ms, la informaci obtinguda ajudaria, per exemple, a fer previsions dactuacions i a planificar campanyes futures.Al capdavall, lavaluaci a lAdministraci ha de servir per identificar les poltiques pbliques que funcionen, conixer-ne limpacte i saber en quina mesura limpacte s atribuble al problema mateix o a la intervenci de lAdministraci pblica. Per posar un exemple conegut, si hi ha menys incendis, pot ser per la bona actuaci dels bombers o per altres raons (condicions meteorolgiques, etc.). A ms de la intervenci pblica, hi intervenen altres variables que compliquen lavaluaci (evoluci de leconomia i la societat, lalfabetitzaci digital de la ciutadania, programes i lleis vigents, etc.). Per aix, en moltes ocasions, per avaluar adequadament, estarem posant en relaci els resultats de la intervenci pblica amb la situaci del que hauria ocorregut si no hagus tingut lloc lesmentada intervenci.42Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya Exemples de grfics dindicadors i informes de les xarxes socials de la Generalitat de CatalunyaInters i comproms a Twitter Interaccions a FacebookAudincia a Facebook (acumulat) Interaccions a TwitterTuits ms retuitejats43Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya Aquests criteris shan extret dels Criteris lingstics de la Secretaria de Poltica Lingstica i dels Criteris lingstics del Departament de Justcia i shan adaptat a les necessitats especfiques de les xarxes socials. L'aplicaci d'aquests criteris no s universal i shan de dur a la prctica d'acord amb les caracterstiques especfiques de cada eina de xarxa social. 11.1 Registre En general, cal mantenir un to formal en lescriptura de les entrades al bloc, al Twitter i a Facebook, per proper i fresc dacord amb la immediatesa i dileg que permeten aquestes eines. En el cas que es faci necessari dirigir-se als usuaris (preguntes, invitacions, etc.), cal utilitzar la primera persona del plural. Ex.: Encara som a temps dinscriurens a la 20a sessi web. Cal utilitzar un to neutre i publicar informacions sense implicaci subjectiva. 11.2 Llengua 11.2.1 Llengua estndard La varietat estndard s ladequada en les situacions comunicatives prpies de lAdministraci, que permet la intercomprensi entre els diversos parlants.El model de llengua ha de ser formal, concs, clar i neutral, s a dir, amb absncia dusos discriminatoris, llenguatge no sexista, etc. 11.2.2 Estrangerismes Cal evitar la profusi de manlleus (especialment danglicismes) caracterstics del mn dInternet i usar els neologismes i les formes adaptades pel TERMCAT (termcat.cat.).Aix doncs, escriurem en catal tots els termes estrangers que puguin ser traduts. Si lalternativa catalana no est gaire difosa, i si el nombre de carcters ens ho permet (en el cas de Twitter), afegirem entre parntesis el manlleu/la forma manllevada. Si el fet de repetir sistemticament lalternativa catalana i el manlleu entre parntesis es considera excessiu perqu apareix massa sovint en un mateix context, es pot fer servir aquesta soluci la primera vegada i en la resta, la forma catalana. 11.2.3 Ordre de la frase En general, les frases segueixen lordre lgic i natural propi de la llengua catalana: subjecte + verb + complement directe/atribut + complement indirecte + altres complements Criteris lingstics1144Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya De vegades, lordre neutre pot incloure un element inicial, el marc, per contextualitzar loraci o el discurs: ([marc] + S + V + complements)Els complements circumstancials de temps i de lloc sn elements que tenen fora mobilitat dins la frase i es desplacen sovint al comenament de loraci, sense que la claredat de la informaci sen ressenti, ms aviat al contrari. En aquests casos funcionen com a marc.11.2.4 Verbs-noms Les estructures nominals, en qu sutilitza un nom en substituci dels verbs corresponents, sovint sn ms llargues, ms abstractes i ms impersonals, i per tant ms difcils dentendre que les frases amb verb corresponents. Per aquest motiu, tot i que es tracta duna estructura que en molts casos no presenta problemes de comprensi, conv no abusar-ne. Aix doncs, en comptes duna nominalitzaci, utilitzarem una forma verbal (ex.: el conseller far la presentaci de... hauria de ser: el conseller presentar...). 11.3 Traducci de noms de persona i de lloc La finalitat daquest punt s exposar una llista de criteris de traducci en catal i castell i informar de les equivalncies catal-francs, catal-angls i catal-alemany. Sempre que n'hi hagi, la llista ofereix les formes corresponents, per no indica quan s'han d'usar. Es pretn establir uns criteris d'actuaci mnims a l'hora de traduir noms propis (o noms comuns que actun com a tals) en principi entre el catal i el grup de llenges: castell, angls, francs i alemany. +info gen.cat/traduccionoms 11.3.1 Criteris de traducci de noms de persones, coses i llocs a) En principi, hi ha noms transparents (noms que sn paraules ds habitual) que no sn de fet propis i que permeten ser traduts perqu estan formats per noms comuns. s aqu on es localitzen la majoria de problemes de traducci de noms propis. Ministeri de Justcia Departamento de Justicia En canvi, la traducci dels que sn estrictament propis funciona de manera molt diferent. Manuel Duran i Bas b) La traducci literal dels noms transparents pot impedir que el resultat de la traducci literal expressi el mateix que designava el nom abans de ser tradut. Es poden plantejar els casos segents: I. Que la llengua a qu es tradueix (llengua d'arribada) disposi de termes que 45Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya es puguin correspondre amb els de la denominaci inicial, per que puguin fer entendre una altra cosa. Aleshores cal afegir algun terme que aclareixi l'expressi. el Centre dEstudis Jurdics (del Ministeri de Justcia) el Centro Penitenciario Ponent (Lleida) II. Que el resultat de la traducci literal sigui comprensible i s'entengui b, tot i que la llengua d'arribada no disposi de termes d'equivalncia exacta. En aquest cas, es pot adoptar la traducci literal. la Cambra dels Comuns (cambra baixa del Parlament britnic) III. Que la traducci literal no sigui comprensible i no s'entengui prou b. Llavors cal fer la traducci funcional del nom (s a dir, expressar-lo en termes i conceptes equivalents de la llengua d'arribada). Ministry of Justice of the Government of Catalonia (Departament de Justcia) el ministre d'Hisenda britnic (Chancellor of the Exchequer) el Parlament alemany (Bundestag) IV. Que es tracti de noms pels quals s'identifiquin de manera generalitzada organitzacions molt conegudes o b que no tinguin formes equivalents clares en la llengua d'arribada. Aleshores, s preferible no fer-ne la traducci. el Trinity College de Dubln c) En alguns noms propis transparents, s'hi ha de distingir una part genrica i el nucli, que s invariable (s a dir, que no s'ha de traduir) i que, prpiament, els individualitza. Collegi de Procuradors de Tribunals de Lleida (en catal) Colegio de Procuradores de Tribunales de Lleida (en castell) d) En general, cal tenir en compte en quin context es fa la traducci. Aquest punt de vista permet entendre que no hi ha una nica soluci en la traducci de noms propis, sin que a diverses situacions comunicatives hi poden escaure formes diferents. En els segents casos, es fa un s social de les denominacions; les formes oficials sn en castell la primera i en catal la segona i la tercera: Fundaci per a la Promoci Mdica Federacin de Coros de Clav Asociacin Catalana para el Desarrollo de la Mediacin y del Arbitraje En els casos que vnen a continuaci, encara que les formes oficials siguin Huesca i Lleida, hi ha un s tradicional daquestes formes: Osca Lrida 46Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 11.3.2 Resum Criteris de traducci de noms de persones, coses i llocs. Tendncia a traduir el text del nom propi originari (o dels noms comuns que actun com a tals) tant com es pugui a la llengua d'arribada. Cal tenir en compte, per, que la forma que s'usi s'adeqi al pblic receptor del missatge. a) Criteris generals catal-castell Es tradueixen: els topnims perqu es tracta duna comunicaci no oficial. (s recomanable usar les formes tradicionals, quan nhi hagi.) les denominacions dorganitzacions, documents i altres similars dmbit pblic. Ex.: Departamento de Justicia de la Generalidad de Catalua (o Generalitat de Catalunya, si el context cultural s proper) els noms de personatges histrics, sants, etc. No es tradueixen: els noms propis de persona les denominacions dorganitzacions i empreses. Ex.: Marcial Pons Ediciones Jurdicas, SA b) Traducci de la part especfica duna denominaci Es tradueix: el topnim si hi ha una forma tradicional. Ex.: Centre Penitenciari de Saragossa el nom de personatges histrics, sants, etc. Ex.: el Hogar Infantil Nuestra Seora de la Misericordia de Gerona No es tradueixen: el nom propi estrictament. Ex.: Centro Educativo Els Tillers el topnim si no existeix una forma tradicional. Ex.: Centre Penitenciari de Badajoz c) Llistes d'equivalncies catal-castell i catal-francs/angls/alemany Castell-catal: Persones: Carmen Lpez / Carmen Lpez; un fiscal en cap / un fiscal jefe Coses: Departament de Justcia/ Departamento de Justicia; Collegi d'Advocats de Girona / Colegio de Abogados de Girona Llocs: l'Hospitalet de Llobregat / L'Hospitalet de Llobregat; Espanya / Espaa Catal-francs/angls/alemany: Persones: senyor Josep Fornells Gmez / Monsieur Josep Fornells Gmez; Sir Jack Straw / Sir Jack Straw; el senyor o Sr. Bachmann / Herr Bachmann Coses: Tribunal Internacional de Justcia / International Court of Justice; Trinity College (Dubln) / Trinity College (Dublin); Generalitat de Catalunya / Generalitat de Catalunya (Regierung von Katalonien) Llocs: Cinquena Avinguda (Nova York) / Fitth Avenue (New York); el Pont de Suert / Pont de Suert; Colnia / Kln47Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya Convencions grfiques 12.1 Abreviacions L'abreviaci s l'escurament d'un mot o d'un grup de mots o partcules per estalviar repeticions innecessries i/o per guanyar espai en els documents. Les abreviacions es classifiquen en abreviatures, sigles (i acrnims) i smbols. A Facebook i al bloc potser no s tan necessari ls de les abreviacions com ho pot ser en altres entorns com ara Twitter. +info gen.cat/abreviacions 12.1.1 Abreviatures Sn abreviacions d'un o d'alguns mots originades per la prdua d'algunes lletres internes o finals i que s'indica amb un punt o una barra o b un dels dos signes indistintament. Conserven l'accent, si el mot sencer en du. Si ja estan establertes, seguirem els criteris generals i les acabarem sempre amb un punt al final. Si no ho estan, es formen amb un punt situat sempre davant de la primera vocal de la sllaba a partir de la qual sescura la paraula. dept.= departament (ja establerta) secci = secc. (no establerta) Noms sescriuen en majscula si sn noms de persona o si estan a principi de frase. 12.1.2 Sigles, acrnims i smbols Les sigles sn abreviacions que es formen amb majscules, generalment inicials de substantius i adjectius, de la denominaci que representen. En canvi, els acrnims es formen ms lliurement amb la intenci de poder ser llegits per sllabes, com un mot. Els smbols sn signes grfics que representen una paraula, un sintagma o un valor i que estan establerts majoritriament per institucions oficials i internacionals competents. En les sigles, sha devitar duplicar les lletres com a marca de plural. Pel seu s, es poden convertir en un nom com. RH (recursos humans) gencat, la sida Sescriuen sense deixar espais en blanc entre lletres i sense marcar la suspensi de mots amb punts. Unesco Davant les sigles que es pronuncien com a mots, sapostrofen els articles el i la i la preposici de. LONU Els smbols (convencions internacionals) no admeten cap marca de plural ni duen punt final. m = metre/metres 1248Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 12.2 Majscules i minscules Majscules i minscules: L's de la lletra majscula i de la minscula s una convenci i no pas una qesti gramatical. +info http://gen.cat/minusculesmajuscules Segons si es tracta d'un nom propi o d'un nom com: 12.2.1 Persones Pere Ferrer el cap del Servei de Suport Jurdic (per: els caps de servei) la consellera de Salut, Maria Josep Serra, (o Maria-Josep Serra o MJ Serra en aquest ltim cas, noms a Twitter. 12.2.2 Coses Organismes: el Departament de Justcia (per: els departaments de Cultura i Justcia) lEscola d'Administraci Pblica [de Catalunya] Plans, jornades, ponncies i cursos: el Pla interdepartamental per a majors de 18 anys (per: un pla per...) el Programa de reparaci de la vctima l'XI Jornada sobre Delinqncia Juvenil (per: les jornades La Comunicaci en l'mbit del Dret; aqu la denominaci de les jornades comena amb el mot La) Documents i trmits oficials: l'Estatut d'autonomia de Catalunya, el Codi civil, el Codi penal el Reial decret legislatiu 1/2007 (per: cal un reial decret per regular els trmits de l'adopci) Toponmia: l'Hospitalet de Llobregat CAP El Remei (per: els CAP del Remei i del...) Segons la situaci del mot en el text i com l'afecten els signes de puntuaci: Majscules: inici de text interrogaci i admiraci (excepte si va desprs de dos punts i en una enumeraci de preguntes. Ex.: Es plantegen dues qestions: on es va publicar la Llei?, quan?) desprs de punt (excepte si es tracta dun punt dabreviaci) desprs de punts suspensius (excepte si desprs dels punts continua una enumeraci separada per comes. Ex.: Convocades les places de subalterns, auxiliars, administratius..., i tamb dagents forestals) citacions: si sn a principi de frase, just desprs de les cometes Minscules: coma o punt i coma: jornada per presentar els serveis en lnia, i tamb sessi davaluaci desprs de dos punts (excepte si el que ve desprs es tracta duna citaci) 49Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya parntesis: desprs de parntesi (excepte si la frase anterior acaba amb punt) citacions: si es troben al mig de la frase, just desprs de les cometes 12.3 Escriptura de nombres Els numerals sn mots o sintagmes que expressen un nombre, que es pot representar grficament mitjanant lletres o mitjanant xifres. N'hi ha de diversos tipus, per els que solen suscitar ms dubtes a l'hora d'escriure'ls sn els cardinals, ordinals i partitius. +info gen.cat/escripturanombres Per norma general, seguirem aquests criteris. No obstant aix, noms per qestions despai es poden fer excepcions i escriure amb xifres els casos que, per regla, sescriuen amb lletres. Cardinals: expressen la quantitat d'una magnitud determinada (un, dos, tres...) Ordinals: expressen ordre de collocaci, aparici i prioritat (primer, segon, tercer...) Partitius: expressen una part o fracci de la unitat (mig, ter, quart...) 12.3.1 Concurrncia amb l'apostrofaci Els nombres que s'apostrofen quan s'escriuen amb lletres tamb s'apostrofen quan s'escriuen amb xifres, tant si sn arbigues com romanes. l'u d'u l'1 d'11 l'XI d'XI 12.3.2 Diferncia entre nmero i nombre El terme nombre es pot considerar un sinnim de quantitat de. el nombre d'assistents al Congrs El terme nmero fa referncia a la xifra amb qu una persona o una cosa s designada dins d'una srie o collecci. la pgina nmero 4 el nmero de telfon 93 301 50 37 12.3.3 Normes descriptura dels nombres Pel que fa a les normes descriptura, intentarem escriure en lletres (i al Twitter, sempre que hi cpiga en 140 carcters): quantitats del zero al nou els nmeros cent i mil quantitats aproximades quantitats seguides del mot vegada/vegades inici de frase edats i durades dcades (sempre en minscula i en singular) festivitats i esdeveniments histrics rang o categoria millennis 50Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya pactes i/o clusules d'un contracte substantiu quart substantiu dcim I en xifres arbigues: quantitats de dues o ms xifres estadstiques i textos tcnics cardinals en contacte amb una abreviatura o un smbol nmeros que formen part de sries horaris d'actes o serveis pblics ttols, captols, articles i apartats de textos legals adreces datacions cursos acadmics i altres perodes graus percentatges apartats: 1r o 1) decimals fraccions (o trencats) En grafia mixta: quantitats formades per un nombre rod de milions, bilions, trilions, etc. Ex: 1 mili; 345 bilions Tant en lletres com en xifres arbigues o romanes: en lletres com en xifres arbigues o romanes: congressos, jornades, fires, etc. Ex: Terceres Jornades Catalanes / 3es Jornades Catalanes / III Jornades Catalanes En xifres romanes: carreteres nacionals radials: N-II districtes urbans segles captols pressupostaris reis i papes: Benet XVI 12.4 Recursos tipogrfics i signes de puntuaci Ni Twitter ni Facebook no permeten ls de cursiva ni negreta ni versaleta. Per aix, nicament farem s de les cometes. En el punt 11.4.2 nespecifiquem els casos. En canvi, aquests usos tipogrfics s que han d'usar en el cas del bloc.+info gen.cat/tipografics 12.4.1 Recursos tipogrfics I. Cursiva ttols dobres diverses: llibres publicats, obres d'art (excepte les de l'antiguitat), pellcules, obres de teatre, obres musicals, programes de rdio i televisi ttols de publicacions peridiques ttols de cartells, opuscles, trptics i catlegs estrangerismes i llatinismes no adaptats 51Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya comentaris, acotacions o anotacions fora del text lies si acompanyen el nom propi (llevat de reis, papes i sants) per expressar ironia o doble sentit per marcar colloquialismes i vulgarismes noms cientfics d'animals i plantes lletres que encapalen elements de llistes verticals per donar mfasi II. Negreta ttols, subttols i apartats del text. per destacar una paraula dins un text quan l's de la cursiva comporti confusi o sigui insuficient. conv no abusar-ne, per s un recurs que pot contribuir a fer ms clars els escrits. 12.4.2 Signes de puntuaci Els signes de puntuaci serveixen per comprendre i interpretar correctament el missatge escrit i facilitar-ne la lectura. +info gen.cat/signespuntuacio La coma , . Pausa breu que sovint es reflecteix oralment en l'entonaci. El punt . . Pausa forta que indica que la frase t un significat complet i gramaticalment independent. El punt i coma ; . Pausa mitjana que separa oracions de sentit complet connectades semnticament entre si. Indica que l'oraci que segueix afegeix una matisaci o informaci nova. Els dos punts : . Pausa mitjana que denota una relaci de proximitat entre els dos fragments que uneixen. Els punts suspensius ... . Indiquen una suspensi de l'oraci o, entre claudtors, l'omissi d'un fragment en una citaci textual. L'interrogant i l'admiraci ? ! . Signes que assenyalen una entonaci interrogativa o exclamativa. Els parntesis ( ) . Com la coma i tamb els guions, delimiten un incs. L'incs marcat per un parntesi sol estar ms allunyat del sentit i de la sintaxi del context que no pas l'incs que delimiten les comes. Els guions . Indiquen un incs i, per aix, sovint sn intercanviables amb la coma i, sobretot, amb els parntesis. El guionet - . S'usa per separar o unir mots, i tamb xifres. Les cometes altes . Distingeixen un fragment de text respecte del text general (per exemple, al bloc, marquen les citacions textuals, ttols d'articles i comunicacions, ttols de captols de llibres i de captols de programes de televisi i rdio, ttols d'exposicions, conferncies, colloquis, etc.). Les cometes simples . Com que ni al Facebook ni al Twitter no podem usar la cursiva, farem servir les cometes simples en substituci. Els claudtors [ ] . S'usen per a afegits externs a un text original. La barra inclinada / . Indica que hi ha una oposici o alternana entre els elements que separa.52Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 13.1 Criteris per als identificadors 13.1.2 Departaments de la Generalitat de CatalunyaImatgegrfica13.1.3 Empreses pbliques, organismes autnoms i serveisPodeu consultar el Programa didentificaci visual sencer a: gen.cat/pivxarxes13.1.1 Gencat1353Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 13.2 Blogs de la Generalitat de Catalunya 13.2.1 GencatOpci 3 - Fons fotogrfic o illustraci sobre el qual hi ha poca llegibilitatOpci 1 - Fons clarOpci 2 - Fons de color nic fosc o imatge (fotogrfica o illustraci) fosca54Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 13.3.3 Departaments de la Generalitat de Catalunya13.3.4 Empreses pbliques, organismes autnoms i serveis13.3 Twitter13.3.2 Gencat13.3.1 Mides del disseny del fons55Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 13.4.2 Departaments de la Generalitat de Catalunya13.4.3 Empreses pbliques, organismes autnoms i serveis13.4 Facebook13.4.1 Gencat56Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 13.5.2 Departaments de la Generalitat de Catalunya13.5.3 Empreses pbliques, organismes autnoms i serveis13.5 Youtube13.5.1 Gencat57Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 13.6.2 Departaments de la Generalitat de Catalunya13.6.3 Empreses pbliques, organismes autnoms i serveis13.6 Flickr13.6.1 Gencat58Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 13.7.2 Departaments de la Generalitat de Catalunya13.7.3 Empreses pbliques, organismes autnoms i serveis13.7 Slideshare13.7.1 GencatAnnexGuia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya 59Terminologia bsica de les xarxes socialsgen.cat/termesxarxesaccessibilitat informtica n fes accesibilidad informticaen computer accessibilityCondici dun entorn informtic que per-met que qualsevol persona hi accedeixi o lutilitzi amb independncia de les se-ves necessitats especfiques de tipus sensorial, motriu, cognitiu o social.administraci electrnica n fes administracin electrnica; gobierno electrnicoen e-administration; e-government; electronic administration; electronic governmentSistema dadministraci pblica en qu sutilitzen les tecnologies de la informa-ci i la comunicaci per a optimitzar el disseny i la implementaci de poltiques i serveis pblics de manera eficient, i per a establir una comunicaci bidireccional amb els administrats.administrador -a n m, fes administradoren administratorUsuari que gestiona una pgina o grup en una xarxa social, especialment del Facebook o del Linkedin.Nota: Un membre dun grup del Facebook pot veure el llistat dels administradors del grup, mentre que un admirador duna pgina no pot accedir a aquesta informaci.agregador n mes agregadoren aggregator; feed aggregator; feed reader; news aggregator; news reader; RSS readerAplicaci informtica que permet subs-criures a un o ms canals de continguts i gestionar-ne la recepci i la visualitza-ci.lbum n mes lbumen albumConjunt de fotografies, generalment dun mateix tema, que un usuari penja en una xarxa social per a compartir-les.amfitri -ona n m, fes organizadoren hostUsuari del Facebook que crea un esde-veniment.60Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya amic -iga n m, fes amigoen friendUsuari del Facebook que forma part de la llista de contactes dun altre usuari per acord mutu, amb la finalitat de compartir informaci i mantenir una relaci.analtica web n fes analtica web; estadstica web; webmetraen Web analytics; Web metering; Web metrics; Web site meteringTcnica consistent a recollir, mesurar i analitzar les dades corresponents als ac-cessos a un lloc web amb lobjectiu de conixer els usos i el rendiment daquest lloc web i el comportament dels usuaris.aplicaci mbil n fes aplicacin mvilen mobile applicationPrograma informtic que desenvolupa una tasca especfica en un dispositiu m-bil.apunt n mes artculo; contribucin; mensaje; posten post; postingText que un internauta publica en un f-rum o en un blog.Nota: Els apunts tamb poden ser, de vega-des, imatges o altres arxius associats.Segons el context, tamb poden ser adequa-des com a denominacions daquest concepte, entre daltres, les formes aportaci, comentari, intervenci, nota, missatge o, quan el text t una certa especialitzaci i extensi, article.avatar n mes avataren avatarPersonatge virtual definit amb els trets individuals escollits per un usuari duna xarxa social perqu el representi en aquesta xarxa.bio n fes bioen bioFrase breu que un usuari del Twitter re-dacta a la part inicial del seu perfil per presentar-se.Nota: La forma bio s una forma abreujada de biografia.blog n mes bitcora; blogen blog; weblogPgina web, generalment de carcter personal i poc institucional, amb una es-tructura cronolgica que sactualitza re-gularment i que presenta informaci o opinions sobre temes diversos.bloguer -a n m, fes bitacorero; blogueroen blogger; webloggerPersona que gestiona un blog o que s aficionada a navegar per aquest tipus de pgines web.61Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya canal de continguts n msin. fil de continguts n mes canal; fuente; fuente weben feed; news feed; syndication feed; web feedFitxer que recull informaci resumida so-bre les actualitzacions dun web i hi pot oferir enllaos.canal de notcies n mes ltimas noticiasen news feedCanal de continguts especfic del Face-book que recull informaci sobre les ac-tualitzacions ms recents dels contactes dun usuari i hi ofereix enllaos.canal web n mes canal web; push channelen push channelServei que subministra informaci tem-tica, actualitzada regularment, per mitj de correus electrnics que senvien de manera automtica pel navegador als in-ternautes que hi estan abonats.client n mes clienteen clientPrograma informtic que sollicita infor-maci, serveis o recursos diversos a un programa servidor.client de dispositiu mbil n mes cliente de movilidaden mobile clientClient installat en un dispositiu mbil, com un telfon o una tauleta, per a con-nectar-se a una xarxa social aprofitant la seva interfcie de programaci daplicaci-ons.client FTP n mes cliente FTPen FTP clientProgramari que permet que un usuari que es connecta a un servidor pugui transferir fitxers.coixinet n msin. quadradet n mes almohadilla; cuadradillo; sostenidoen hash; hash key; number key; pound; pound key; squareTecla dels aparells telefnics i daltres aparells electrnics, amb diverses funci-ons segons la programaci, que sidenti-fica amb dues ratlles paralleles verticals o inclinades que sencreuen amb dues ratlles paralleles horitzontals.Nota: El coixinet sutilitza per identificar les etiquetes dels microblogs.comentari n mes comentarioen blog comment; comment; weblog commentText curt que un internauta escriu com a resposta a un apunt, publicaci o comen-tari previ que ha llegit en alguna xarxa social o blog.62Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya compte n mes cuentaen accountInformaci duna xarxa social a la qual un usuari accedeix mitjanant un nom dusu-ari i una contrasenya per gestionar-la de manera personalitzada.compte fals n mes cuenta falsaen fake accountCompte duna xarxa social el titular del qual no s real.compte verificat n mes cuenta verificadaen verified accountCompte que sha confirmat com a autn-tic, especialment al Twitter.Nota: Els comptes verificats tenen una icona especfica que els identifica. Lobjectiu de les verificacions s evitar la suplantaci de la identitat.comunitat virtual n fes comunidad virtualen virtual communityConjunt dinternautes que comparteixen interessos i sobre els quals intercanvien opinions i comentaris per mitj duna xar-xa telemtica, generalment Internet.configuraci n fes configuracinen configuration; settingsAdaptaci duna aplicaci de programari o dun component de maquinari als altres elements dun sistema informtic o a les necessitats dun usuari.connector n mes conector; plug-inen plug-inPrograma dexecuci senzilla i opcional que vincula dos programes o dues apli-cacions independents perqu es comple-mentin.contacte n mes contactoen contactUsuari duna xarxa social amb qui un al-tre usuari ha establert algun tipus de rela-ci.Nota: Algunes xarxes socials han donat noms especfics als seus contactes (al Facebook, per exemple, sutilitza el terme amic).contingut brossa n mes contenido no deseadoen spamContingut import, generalment de ca-rcter publicitari i sense inters per al re-ceptor, que senvia indiscriminadament a un gran nombre dinternautes per correu electrnic o a travs duna xarxa social.contrasenya n fes contraseaen access code; access key; passwordCodi secret utilitzat per a restringir lac-cs a un dispositiu, un sistema inform-tic, una pgina web, etc. als usuaris auto-ritzats.63Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya correu electrnic n msin. missatge electrnic n mes correo electrnicoen electronic mail; electronic messageMissatge que es transmet duna bstia electrnica a una altra.Nota: El terme angls e-mail es refereix en catal tant a ladrea electrnica com al correu electrnic.cronologia n fes cronologaen timelineLlista de tots els apunts o comentaris dun usuari al Facebook ordenats crono-lgicament des del ms recent fins al ms antic, a partir de la data dalta.deixar de seguir v tres dejar de seguiren unfollow, toCancellar, un usuari del Twitter, la subs-cripci que li permetia rebre totes les piu-lades dun altre usuari.Delicious n mes Deliciousen DeliciousPlataforma de servei de marcadors soci-als en lnia que funciona com a repositori dadreces de llocs web interessants o de documents de tota mena que estiguin pu-blicats a la xarxa.difusi per web n fes difusin por weben webcastingDifusi, per mitj dInternet, dinformaci seleccionada prviament per un servidor i distribuda als internautes abonats a un canal web sense que lhagin sollicitada.eina n fes herramientaen toolUtilitat o funci que facilita la realitzaci duna tasca o dun conjunt de tasques en un sistema informtic.entorn de xarxa social n mes entorno de red socialen social networking environmentEspai virtual on els usuaris es comuni-quen i intercanvien informaci per mitj duna xarxa social.esdeveniment n mes eventoen eventPgina del Facebook creada per un amfi-tri per a convidar els amics triats a un acte puntual.Nota: Un esdeveniment pot ser pblic o res-tringit als usuaris que lamfitri tri.etiqueta n fes etiquetaen netiquette; network etiquetteConjunt de regles de convivncia i de normes de conducta que han de seguir els usuaris dInternet.64Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya etiqueta n fes etiquetaen hashtagConjunt de carcters encapalats dun smbol de coixinet, sobre el qual es pot fer clic, que serveix per a accedir a un contingut indexat per categories o temes en un microblog.etiqueta n fes etiquetaen tagIdentificador que permet vincular una imatge, vdeo, enlla o marcador amb un concepte, usuari, lloc o categoria.Nota: Les etiquetes del Facebook permeten vincular una imatge, vdeo o enlla amb un usuari, pgina o lloc mentre que les daltres xarxes socials o llocs web com Youtube, Flic-kr o Delicious permeten incloure una paraula clau en un vdeo, imatge o marcador per iden-tificar-ne la temtica o categoria.etiquetar v tres etiquetaren tag, toPosar un identificador que permet vincu-lar una imatge, vdeo, enlla o marcador amb un concepte, usuari, lloc o catego-ria.etiquetatge n mes etiquetadoen taggingAcci detiquetar.Facebook n mes Facebooken FacebookPlataforma de xarxa social que permet als seus usuaris establir vincles per com-partir informaci, principalment a travs de missatges, enllaos, vdeos o fotogra-fies.fer un apunt v intres postearen post, toPublicar un apunt en un frum o en un blog.Nota: Segons el context, tamb poden ser adequades com a denominacions daquest concepte, entre daltres, les formes penjar un apunt o publicar un apunt.fil de discussi n mes hilo de discusinen discussion threadConjunt de missatges sobre un tema ordenats cronolgicament a partir del pri-mer missatge enviat a un grup de discus-si.Flickr n mes Flickren FlickrPlataforma de xarxa social que funciona com un repositori dimatges i vdeos que permet als usuaris compartir continguts, emmagatzemar-los, ordenar-los i ven-drels.65Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya frum n msin. grup de discussi n mes foro; foro de discusin; grupo de discusin; grupo de inters; grupo de noticiasen conference group; discussion forum; discussion group; forum; interest group; newsgroupGrup dinternautes que intercanvien opi-nions i informaci sobre un tema a travs de missatges que es pengen en una p-gina web o per mitj duna llista de distri-buci.Nota: La denominaci grup de discussi se sol reservar per als casos en qu els missat-ges sintercanvien a travs duna llista de dis-tribuci.galeria n fes galeraen galleryFinestra o men que presenta una srie delements multimdia que lusuari pot visualitzar o descarregar.Nota: Les galeries solen contenir imatges, animacions i sons, entre daltres.gestor -a de comunitatsen lnia n m, fsin. compl. gestor -a de comunitats n m, fes gestor de comunidades; gestor de comunidades onlineen community manager; online community managerPersona que t la funci de crear, fer crixer i gestionar comunitats dinternau-tes en lnia.giny n mes artilugio; control; widgeten control; widgetElement duna interfcie grfica dusuari a travs del qual sestableix la interacci entre lusuari i el programa o laplicaci.giny n mes gadget; widgeten desktop widget; gadget; widgetPrograma senzill, amb una interfcie gr-fica dusuari especialitzada i consultable des de lescriptori de lordinador o des duna pgina web, que proporciona infor-maci diversa o accs rpid a determina-des funcions ds freqent.grup n mes grupoen groupPgina sobre un tema concret que un ad-ministrador crea en una xarxa social com Facebook o Linkedin amb la finalitat de promoure activitats i interactuar amb els usuaris que shi uneixin, els quals passa-ran a ser membres del grup.Nota: En funci de lobjectiu del grup, ladmi-nistrador pot decidir les restriccions daccs. Al Facebook, per exemple, hi ha grups p-blics, privats i secrets, mentre que al Linkedin nhi ha doberts i de tancats.Lobjectiu de la creaci dun grup del Facebo-ok s que la interacci entre els seus mem-bres sigui ms gran que, per exemple, entre els admiradors duna pgina.identificador n mes identificadoren handleConjunt de carcters alfanumrics prece-dits per una @ que identifica un usuari del Twitter.66Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya Nota: Lidentificador sense larrova inicial co-incideix amb el nom dusuari.iniciar la sessi v intrsin. compl. connectar-se v intr pron; entrar v intres conectar; entrar; iniciar la sesinen log in, to; log on, toDur a terme el procediment que permet la connexi a una xarxa o a un sistema operatiu, o lobertura duna aplicaci.Nota: Lequivalncia anglesa log on es ten-deix a utilitzar en lmbit dels sistemes opera-tius Windows i lequivalncia log in, en Unix.Linkedin n mes Linkedinen LinkedinPlataforma dinteracci de professionals que permet lintercanvi dexperincies i lampliaci de les collaboracions i dels cercles de contactes.llista de distribuci n fes lista de distribucinen distribution listLlista dadreces electrniques a la qual sha assignat una adrea prpia perqu els missatges que shi envien siguin re-enviats a tots els integrants de la llista per a poder intercanviar opinions i infor-maci.marcador social n mes marcador socialen social bookmarkingMitj de comunicaci social que permet a lusuari emmagatzemar, compartir i clas-sificar enllaos a Internet.Nota: Una plataforma de servei de marcadors socials s Delicious.mem n mes memeen Internet meme; memeElement informatiu, generalment una imatge, una frase o un vdeo de to humo-rstic, generat a Internet o en altres mit-jans audiovisuals, que sescampa per les xarxes socials i s imitat, compartit o uti-litzat per un gran nombre de persones. membre n mes miembroen memberUsuari de Facebook que forma part dun grup.menci n fes mencinen mentionPiulada que inclou el nom dun usuari.microblog n mes microblogen microblogBlog els apunts del qual tenen un nombre redut i limitat de carcters.missatgeria instantnia n fes mensajera instantneaen instant messagingAplicaci informtica que en temps real permet que els usuaris dInternet o duna intranet spiguen mentre estan connec-tats quins altres tamb ho estan en aquell moment i puguin comunicar-shi.67Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya mitj de comunicaci social n msin. mitj social n mes medio socialen social mediumMitj de comunicaci que integra les tec-nologies web 2.0 i les xarxes dintercon-nexi que creen les xarxes socials, a tra-vs del qual els usuaris es comuniquen, dialoguen, comparteixen i cooperen.Nota: Usat generalment en plural.mur n mes muroen wallrea del perfil dun usuari o d una pgina del Facebook que recull totes les seves actualitzacions i permet que els seus amics o admiradors hi comparteixin co-mentaris o enllaos.nom dusuari n mes nombre de usuarioen user nameConjunt de carcters alfanumrics que identifica un usuari i que, juntament amb la contrasenya, li permet de connectar-se a un sistema informtic o un servei en l-nia.notificaci n fes notificacinen notificationAvs que rep un usuari duna xarxa social quan un altre usuari fa una acci que lafecta.Nota: Un usuari rep una notificaci, per exem-ple, quan alg letiqueta en una fotografia o vdeo, deixa un comentari al seu mur o el con-vida a un esdeveniment.pgina n fes pginaen pagePerfil que una empresa, organitzaci o personatge pblic crea al Facebook per a fer-se promoci, augmentar la seva po-pularitat o relacionar-se amb la ciutada-nia.Nota: Lobjectiu duna pgina sol ser guanyar simpatitzants.A diferncia dun grup del Facebook, les pgi-nes es conceben com a entitat nica i no te-nen un llistat dadministradors pblic.pgina web n fes pgina weben web pageDocument dhipertext, generalment escrit en HTML, que es difon al web.Nota: En alguns casos ens referim a aquest concepte elidint el substantiu pgina, que ac-tua com a nucli, i el sintagma queda redut a la forma web, que mant el gnere femen. Tenint en compte lautoria duna pgina po-dem parlar de pgines personals, pgines corporatives i pgines institucionals.paraula clau n fes palabra claveen key word; keywordMot o conjunt de mots que caracteritzen un text, utilitzats en operacions de cerca o classificaci.perfil n mes perfilen profileConjunt de dades personals i informaci-ons diverses que un usuari introdueix en una xarxa social perqu altres usuaris el coneguin i hi puguin contactar.Nota: Laccessibilitat a aquesta informaci 68Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya depN de la voluNtat de cada usuari o de cada xarxa social eN coNcret.El perfil del Facebook tamb inclou informa-ci sobre lactivitat de lusuari dins de la xarxa social.perfil n mes perfilen profile pageLlista de totes les piulades dun usuari del Twitter ordenades cronolgicament des de la ms recent fins a la ms antiga, a partir de la data dalta.piulada n fsin. compl. tuit n mes tuit; tuiteoen micropost; tweet; twittMissatge curt, amb un nombre de carc-ters limitat, publicat instantniament en un microblog.Nota: El sinnim complementari tuit prov de Twitter, que s el nom comercial de laplicaci que gestiona la plataforma de microblogs ms utilitzada actualment.piulador -a n m, fsin. piulaire n m, fsin. compl. tuitaire n m, f; tuitejador -a n m, fes tuiteroen tweeter; twitterer; twittererPersona que publica una piulada.Nota: El sinnim complementari tuitaire deri-va del nom tuit, forma creada a partir de Twitter, i el sinnim complementari tuitejador -a, del verb tuitejar.piular v trsin. compl. tuitejar v tres tuitearen tweet, toPublicar instantniament, en un micro-blog, un missatge amb un nombre de ca-rcters limitat.Nota: El sinnim complementari tuitejar deri-va del nom tuit, forma creada a partir de Twitter, que s el nom comercial de laplicaci que gestiona la plataforma de microblogs ms utilitzada actualment.plataforma n fes plataformaen platformEstructura de maquinari i de programari dun sistema de telecomunicacions.plataforma de microblogs n fes plataforma de microblogsen microblog platform; microblogging platformXarxa de comunicaci a travs dInternet que permet crear un microblog.Nota: Laplicaci que gestiona la plataforma de microblogs ms utilitzada actualment t el nom comercial Twitter.privacitat n fsin. privadesa n fes privacidaden privacyCondici de les informacions que fan re-ferncia o pertanyen a una persona fsica o jurdica, segons la qual no poden fer-se pbliques sense el consentiment de lafectat.69Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya publicaci n fes publicacinen posting; publicationAcci de difondre un contingut, ja sigui un apunt, comentari o enlla, a travs duna xarxa social.quadre de text n mes cuadro de textoen text boxInterfcie grfica dusuari, generalment de forma rectangular, que permet intro-duir-hi o editar-hi informaci textual.redifondre v trsin. sindicar v tres redifundir; sindicaren syndicate, toDifondre de manera automtica alguns continguts dun web en un altre web o als usuaris que shi han subscrit.Nota: Generalment, les formes redifondre i sindicar sutilitzen seguides del complement continguts: redifondre continguts i sindicar continguts.redifusi n fsin. sindicaci n fes redifusin de contenidos; sindicacin de contenidosen content syndication; web syndicationProcs pel qual alguns continguts dun web es difonen de manera automtica en un altre web o als usuaris que shi han subscrit.Nota: Generalment, les formes redifusi i sindicaci sutilitzen seguides del comple-ment de continguts: redifusi de continguts i sindicaci de continguts.redirigir v tres redirigiren redirect, toConduir automticament un internauta que ha sollicitat accedir a una pgina web que ha canviat dadrea al nou em-plaament.repiulada n fsin. compl. retuit n mes retuiten retweetReenviament duna piulada publicada anteriorment per un altre usuari.Nota: El sinnim complementari retuit deriva del nom tuit, forma creada a partir de Twitter, que s el nom comercial de laplicaci que gestiona la plataforma de microblogs ms uti-litzada actualment.repiular v trsin. compl. retuitejar v tres retuitearen retweet, toReenviar una piulada publicada anterior-ment per un altre usuari.Nota: El sinnim complementari retuitejar de-riva del verb tuitejar.repositori n mes almacn; depsito; repositorioen repositorySistema informtic on semmagatzema la informaci duna organitzaci amb la fi-nalitat que els seus membres la puguin compartir.70Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya reproducci en temps real n fes reproduccin en tiempo real; tcnica streaming; vdeo en tiempo realen real time system; streaming; streaming systemTcnica que permet reproduir fitxers au-diovisuals procedents duna xarxa infor-mtica, generalment Internet, sense ha-ver desperar que el procs de transferncia de les dades shagi acabat.responsable de continguts n m, fes responsable de contenidosen content curatorPersona encarregada de buscar, selecci-onar, organitzar i compartir informaci en una comunitat virtual.RSS n m/fes RSSen RSSFormat de fitxer basat en el llenguatge XML i desenvolupat especficament per a la creaci de canals de continguts.Nota: Segons la documentaci, la sigla angle-sa original pot provenir de les denominacions rich site summary (resum enriquit del lloc), RDF site summary (resum RDF del lloc) o really simple syndication (sindicaci molt sim-ple).seguidor -a n m, fes seguidoren followerUsuari del Twitter que en segueix un al-tre.seguir v tres seguiren follow, toRebre, un usuari del Twitter, totes les piulades dun altre usuari mitjanant subscripci.seguit -ida n m, fes seguidoen followedUsuari del Twitter a qui un altre usuari se-gueix.sessi n fes sessinen sessionPerode de temps transcorregut entre la connexi i la desconnexi a una xarxa in-formtica o a un sistema operatiu o entre lobertura i el tancament duna aplicaci.simpatitzant n m, fes simpatizanteen fanUsuari duna pgina de Facebook que en rep les actualitzacions al seu canal de notcies desprs dhaver-shi subscrit fent clic al bot Magrada daquesta pgina.Nota: Un membre dun grup del Facebook pot veure el llistat dels administradors del grup, mentre que un simpatitzant duna pgina no pot accedir a aquesta informaci.71Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya Slideshare n mes Slideshareen SlidesharePlataforma de xarxa social que permet als usuaris publicar presentacions, docu-ments de text i PDF.tema del moment n mes tema del momentoen trending topicTema ms piulat en un moment concret en una plataforma de microblogs.trol n m, fes trolen trollPersona que publica missatges o apunts provocatius a les xarxes socials.trol n mes trolen trollMissatge o apunt provocatiu que una persona publica a les xarxes socials.Twitter n mes Twitteren TwitterPlataforma de microblogs que permet publicar piulades i seguir altres usuaris.usabilitat n fes usabilidaden usabilityQualitat duna pgina web o dun progra-ma informtic de ser fcil dusar i de tenir en compte aspectes com ara la llegibilitat dels textos, la rapidesa de la baixada dinformaci, la manejabilitat i la capaci-tat de satisfer les necessitats de lusuari.usuari -ria n m, fes usuarioen userPersona o organitzaci que utilitza un sistema de telecomunicacions, una xarxa o un programa informtics, un servei en lnia, etc.via prepsin. compl. a travs de prepes vaen viaPreposici que serveix per a introduir la font duna piulada.web social n mes web socialen social webLloc dInternet que permet la interacci i socialitzaci entre usuaris.xarxa social n fes red socialen social networkComunitat dinternautes units per algun tipus de relaci que comparteixen i inter-canvien informaci a travs duna plata-forma.72Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya Guia de xarxes socials de la Generalitat de Catalunya xat n mes chaten chatComunicaci simultnia entre diverses persones a travs dInternet, general-ment per escrit.Youtube n mes Youtubeen YoutubePlataforma que permet als usuaris publi-car, veure i compartir vdeos.

Recommended

View more >