Guia practica de llenguatge musical, per Marta Obradors

  • Published on
    27-Jun-2015

  • View
    9.199

  • Download
    10

Transcript

<ul><li> 1. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICALGUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 1 </li></ul><p> 2. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICALIndex de Continguts CAPTOL 1 EL RITME ........................................................................................................ 41. EL RITME ........................................................................................................ 42. COM REPRESENTEM EL RITME EN EL LLENGUATGE MUSICAL? ...................83. SIGNES QUE MODIFIQUEN LA DURADA .........................................................94. GRUPS DE VALOR ESPECIAL .........................................................................105. EL COMPS ...................................................................................................126. COM COMENCEM I COM ACABEM? ............................................................167. CONTRATEMPS I SNCOPE ............................................................................178. GUIA PER LANLISI RTMIC .........................................................................19CAPTOL 2 LA MELODIA .................................................................................................201. EL RITME ......................................................................................................212. ELEMENTS BSICS DE LA NOTACI MUSICAL ..............................................22 a. Les 7 notes de lescala ......................................................................22 b. El Pentagrama ..................................................................................23 c. Les Claus ...........................................................................................23 d. Escala Diatnica ...............................................................................24 e. Escala Pentatnica ...........................................................................25 f. Els Modes .........................................................................................26 g. Escala Cromtica. Les alteracions .....................................................29 h. Els Intervals ......................................................................................32Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 2 3. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Index de Continguts (Cont.) 3. TONALITATS .................................................................................................344. GRAUS TONALS ............................................................................................355. TONALITATS RELATIVES ...............................................................................366. EL SISTEMA DE LES TONALITATS ..................................................................377. LA MODULACI ............................................................................................428. LA INTENSITAT ..............................................................................................439. SIGNES DEXPRESSI ....................................................................................4410. ORNAMENTS ................................................................................................4411. TESITURA ......................................................................................................4712. GUIA PER LANLISI MELDIC ......................................................................48 Nota: Aquesta Guia Prctica de Llenguatge Musical ha estat elaborada per Marta Obradors a partir del llibre DO, RE ... QUE? de Federico Abad amb la collaboraci Iolanda Gonzlez. Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)3 4. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICALGUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL CAPTOL 1 EL RITME1. EL RITMENo s un terme exclusiu de la msica, el fem servir per un gran nombre dactivitats (el ritme dun corredor de fons, el ritme duna mquina empaquetadora) i sobretot, a lunivers natural.La naturalesa t un funcionament rtmic (la sortida del sol, migdia, tarda i nit, els perodes de la lluna, les estacions de lany) i tamb trobem ritmes sonors en la natura (les ones de la mar, el bategar del cor, el grill). Per tant, entenem el ritme com periodicitat , que vol dir, la repetici dun patr.Al estar tant lligat a la naturalesa, ens afecta directament, ja que sentir el ritme ens provoca el moviment, i com a conseqncia ens impulsa a ballar. Aix doncs, el ritme i la dansa estan en lorigen de la msica. Per interpretar els ritmes els nostres avantpassats, van comenar a utilitzar la veu, el xoc de pedres, troncs que desprs serien foradats per fabricar instrumentsnaixent aix la msica instrumental. DEFINICI DE RITME: Ordenaci dels sons (o sorolls) i dels silencis en el temps,seguint la periodicitat dun patr. El ritme implica exactitud sense rigidesa. Els cops aleatoris no sn ritme, per si podem jugar amb el ritme: per exemple un bateria pot accelerar, disminuir, canviar la combinaci de cops rtmicsEl ritme saguanta sobre uns fonaments, aquests fonaments sn: LA PULSACI: s una seqncia de cops, batecs, moviments o impulsos que esrepeteixen al llarg del temps de forma regular. Com per exemple seria el cas del pols del canell, el batec del corEscola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 4 5. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL De vegades marquem la pulsaci de manera explcita, com s el cas del bombo en una desfilada. Altres vegades la pulsaci est de manera implcita, s a dir, encara que no es senti sabem que s all dins.Cal no confondre latac de la pulsaci amb la pulsaci en si mateixa. La pulsaci s el breu instant de temps que passa entre atac i atac. De la mateixa manera que les persones percebem amb claredat la pulsaci, tamb s cert que no sentim totes les pulsacions iguals. Sn iguals de durada per no de intensitat i les organitzem en dues categories forts i dbils.A les pulsacions fortes les denominarem accents.Si laccent s cada dues pulsacions denominem a aquesta accentuaci binria, si s cada tres ser ternria, cada quatre quaternria. Les accentuacions de 5, 6, 7 o ms pulsacions seran el resultat de combinacions daccentuacions simples.TEMPS1 2 3 4 BINARIF D TERNARI F DDQUATERNARI F DSFD F= accent fort D= accent dbil SF = accent semi fortDe fet, tot surt de les accentuacions binries (ex: marxa) i ternries (ex: vals). Quan les combinem apareixen una srie daccents secundaris que sanomenen accents semi forts.Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)5 6. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Exemples:TEMPS 1 23 456 7 COMBINACI TERNARI + BINARIFD D SF DBINARI FD D SF DDCOMBINACITERNARI + BINARIF DD SF D SF D + BINARI F= accent fort D= accent dbil SF = accent semi fort TEMPO: s la velocitat que utilitzem per interpretar una pea musical. En la msica escrita utilitzem els indicadors de moviment per ajudar a determinar el tempo. Tipus: A) Pel moviment regular (velocitat constant) utilitzem: GRAVE, LENTO, LARGO, ADAGIO, ANDANTE, MODERATO, ALLEGRO, VIVACE,PRESTO (ordenats de ms lent a ms rpid). Aquests es poden matisar ambdiminutius o superlatius (allegretto, prestissimo) o b completant-los ambadverbis o expressions com: ASSAI (bastant), POCO, MOLTO, PIU (ms), CONMOTO (amb moviment), MA NON TROPPO (per no massa). Els indicadors demoviment regular sescriuen sobre el pentagrama. B) Pel moviment variable utilitzem: ritardando (rit), rallentando, morendo, smorzando, accelerando (accel). Elsindicadors de moviment variable sescriuen per sota el pentagrama. Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 6 7. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Per determinar amb precisi el tempo, es pot utilitzar un aparell anomenat metrnom, patentat al 1816 per lalemany Maelzel (encara que quatre anys abans lhauria inventat un holands anomenat Winkel). Tant la paraula tempo, com els indicadors de moviment, sn paraules italianes. Lidioma itali va acabar per imposar-se com llengua internacional per la msica sobre el segle XV (on lescriptura musical va comenar a agafar la forma que t actualment) ja que la majoria dels grans compositors treballaven als estats italians. En aquesta poca a Itlia es produeix un impressionant moviment cultural conegut com Renaixement, promogut per governants i famlies poderoses o mecenes que senvoltaven de bons artistes, ja que lart els donava prestigi (Miguel ngel, Leonardo da Vinci, Rafael, Toms Luis de Victoria). A tot aix, haurem dafegir que un invent com la impremta de Guttemberg (1450) tamb es va utilitzar per editar partitures, que no noms porten signes musicals, si no que una bona part dindicacions sha de fer amb paraules. Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 7 8. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL 2. COM REPRESENTEM EL RITME EN EL LLENGUATGE MUSICAL?El sistema musical que utilitzem s el occidental (entenem com occident el conjunt de pasos dels diferents continents, les llenges i cultures dels quals tenen el seu origen en Europa). Aquest sistema t origen en la Grcia clssica i posteriorment, desprs de cinc segles de colonitzacions es va anar expandint arreu del mn. Per existeixen altres sistemes, alguns ms senzills i daltres ms complexes com s el cas de la India. LES NOTES: representen dues de les quatre dimensions del so: lalada i la durada.Com estem en lapartat del ritme, parlarem noms de la durada de les notes. Aquesta es representa mitjanant figures. Quan ms complexa s la figura duna nota, menor s la seva durada. Les parts duna figura sn el cap i la plica. La durada representada mitjanant les figures s relativa (depn del tempo) i proporcional (les figures guarden una proporci entre elles: sn el doble de la segent i la meitat de lanterior, per tant, qualsevol figura dura el mateix que dues de lordre inferior).La msica necessita espais on respirar i poder expressar-se adequadament. Els signes que representen aquests espais sn els SILENCIS o PAUSES. Sanomenen igual que la figura digual durada. Les combinacions de figures ms usuals:Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)8 9. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL 3. SIGNES QUE MODIFIQUEN LA DURADA.Les figures de les notes ofereixen un gran nombre de combinacions, per no poden resoldre per s soles qualsevol tipus de msica. En el llenguatge musical trobem diferents signes auxiliars que permeten superar aquestes limitacions. La lligadura: signe musical en forma darc que es colloca entre dues notes persumar les durades daquests. Noms provoca aquest efecte si les notes tenen elmateix nom i estan collocades en la mateixa posici sobre el pentagrama.Aquest tipus de lligadura lanomenem: lligadura de prolongaci. Tots els altrestipus de lligadures sn lligadures dexpressi. El puntet: signe que es colloca a la dreta de la nota i augmenta la seva duradaun 50% ms, s a dir, el puntet afegeix la meitat del valor de la nota queacompanya. El puntet es pot aplicar a qualsevol figura. Existeix tamb el doble iel triple puntet que incrementen 1/4 i 1/8 la figura que el porten. Tenim 2 tipusde puntets: a) de prolongaci: que allarga la nota sense acabar ni un temps niun comps, i b) de complement: amb el valor del puntet sacaba un temps ocomps. El calder: signe compost per un arc i un punt en el seu centre, que prolonga ladurada de la nota a voluntat de lintrpret. Sha de mantenir el so de la notaperqu la pulsaci quedi suspesa. Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)9 10. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL 4. GRUPS DE VALOR ESPECIALHem vist com el llenguatge musical resol el problema de les durades del so mitjanant les figures musicals. Tamb hem vist com aquestes figures poden augmentar el seu valor mitjanant el puntet, la lligadura i el calder. Per queda un tercer problema per resoldre: com collocar dins duna pulsaci binria (que podem dividir en meitats) una figura de tres parts, cinc, set, nou?. Aix es resol mitjanant aquests grups de valor especial.El treset (s el ms utilitzat) s un grup de tres notes digual valor que shan dinterpretar en el mateix temps que duren dues notes del seu mateix valor. Per identificar-los sels posa un 3 sobre o sota. El cas invers, passa en els compassos compostos on la seva unitat de temps (al ser una figura amb puntet) es divideix en tres parts. Com collocar-hi una figura de subdivisi binria?. Mitjanant el doset:Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 10 11. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat) 11 12. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL 5. EL COMPSCom hem dit abans, alhora de cantar o tocar instruments, les persones sentim unes pulsacions ms fortes que altres a les quals anomenem accents. Aquesta ordenaci de pulsacions fortes i dbils repetides regularment, les reflectim en el paper agrupant-les en paquets. El paquet comena amb una pulsaci forta seguida de 2,3,4 de dbils. Quan es considera tancat el paquet, sinicia un de nou de la mateixa manera. Cadascun daquests paquets s el comps i el tanquem amb un lnia divisria.Per tant, els compassos sn el mitj que utilitza el llenguatge musical perrepresentar laccentuaci prpia de qualsevol ritme. Cada comps s una unitatformada per dos o ms pulsacions, la primera de les quals s forta. Accentuaci binria: 1-2 | 1-2|Accentuaci ternria: 1-2-3 |1-2-3 |Accentuaci quaternria: 1-2-3-4 | 1-2-3-4 |Ara b, a cada pulsaci sigui forta o dbil se li ha dassignar una figura (negra, blanca, corxera) per saber la durada de cada pulsaci:Exemple: Accentuaci a negres + binria:Accentuaci a blanques + ternria:Accentuaci a corxeres + quaternria: Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)12 13. GUIA PRCTICA DE LLENGUATGE MUSICAL Com tradum aix sobre el paper?Ho farem a travs del:Indicador de Comps: consisteix en una fracci on el numerador de la qual indica elnombre de pulsacions que t cada comps i el denominador indica la figura queocupa cada pulsaci (dita tamb unitat de temps) Usualment, en comptes de posar la figura directament (per exemple) en el denominador, aquesta s substituda per un nmero segons el segent principi: dit nmero expressa quantes daquestes figures duren tant com una rodona. Aix 4, representa la negra perqu sn quatre les negres necessries per ocupar el mateix que una rodona. Aquesta fracci es colloca al principi de la partitura.De vegades, el compositor ens marca la velocitat daquesta pulsaci mitjanant una indicaci metro nmica. s a dir, ens marca lequivalncia entre la figura que fa dunitat de temps i la xifra que expressa el nmero de pulsacions per minut (p.p.m).Per exemple en una pea en comps 4/4 si trobem, vol dir que cada temps va a durar un segon, s a dir, 60 pulsacions de negra per minut.Quan llegim una partitura en veu alta (solfeig) per no perdrens a lhora de collocar les notes en cada temps, utilitzem una m que dibuixa en laire les pulsacions de que consta el comps. Aquest dibuix s diferent segons sigui: Escola Municipal de Msica Blai Net (Sant Boi de Llobregat)13 14....</p>