Guia d'ús del transport marítim de curta distància (TMCD)

  • Published on
    29-Jan-2017

  • View
    223

  • Download
    2

Embed Size (px)

Transcript

  • Gui

    a d

    s d

    el tr

    ansp

    ort m

    art

    im d

    e cu

    rta

    dist

    nci

    a (T

    MC

    D)

    Guia dsdel transport

    martim decurta distncia

    (TMCD)

  • Guia dsdel transport

    martim decurta distncia

    (TMCD)

  • PRESENTACI 1INTRODUCCI 3LA TEORIA DEL TMCD 81. PRINCIPALS CARACTERSTIQUES DEL TMCD 10

    1.1 Qu sentn per TMCD? 131.2 Quins sn els principals factors que cal considerar en el TMCD? 181.3 Quins agents intervenen en la cadena del TMCD? 261.4 Amb quins modes de transport es complementa el TMCD? 331.5 Per a quines relacions s competitiu el TMCD? 391.6 Quines mercaderies es transporten en TMCD? 481.7 Quina normativa regula el TMCD? 51

    2. AVANTATGES I DESAVANTATGES DEL TMCD 542.1 Factors a favor del TMCD 542.2 Factors en contra del TMCD 63

    3. USUARIS ACTUALS I POTENCIALS DEL TMCD 72

    LA PRCTICA DEL TMCD 781. SERVEIS DE TMCD ALS PORTS CATALANS 80

    1.1 Com puc saber quins serveis de TMCD hi ha als ports catalans? 801.2 Serveis actuals de TMCD 87

    2. TIPUS DE CONTRACTE I LEGISLACI 962.1 Com es contracta el servei? 962.2 Quina s la legislaci del TMCD? 103

    3. ESTRUCTURA DE TEMPS I COSTOS DEL TMCD 1173.1 Quina s lestructura de temps del TMCD? 1173.2 Quina s lestructura de costos del TMCD? 125

    3.2.1 Costos associats al tram terrestre 1253.2.2 Costos associats al tram martim 128

    3.3 Com puc comparar els costos i els temps del transportpurament terrestre amb els associats al TMCD? 133

    3.3.1 Eines per a la comparaci de costos 1334. DOCUMENTACI I OPERATIVA DEL TMCD 146

    Guia ds del transport martim

    de curta distncia (TMCD)

    Novembre 2007

    Preu: 18 E

    Cambra de Comer de Barcelona

    Direcci de la Guia:

    Juan Luis Zalbidea

    Cambra de Comer de Barcelona

    Elaboraci de la Guia:

    Jos Manuel Almoguera

    Josep Canudas

    Xavier Ametller

    SENER

    Supervisi lingstica:

    DVA Associats

    Direcci editorial:

    Cambra de Comer de Barcelona

    Disseny grfic:

    Toni Fresno

    Cambra de Comer de Barcelona

    Autoedici i fotocomposici:

    DVA Associats

    Impressi i producci:

    Treballs Grfics

    ISBN: 84-95829-31-2

    Dipsit legal: B- 8948-08

    ndex

  • 1Presentaci

    4.1 Quin s el flux documental necessari en el TMCD? 1464.1.1 Documents relatius a la contractaci del servei

    de transport martim 1464.1.2 Documents relatius als rgims duaners 1474.1.3 Documents relatius a les mercaderies perilloses 1484.1.4 Documents relatius als animals vius 149

    4.2 Com planifico les meves trameses en TMCD? 1524.2.1 Reserva i planificaci de la cadena logstica 1524.2.2 Lliurament de les mercaderies al port dorigen 1534.2.3 Tipus de vehicle 1544.2.4 Carreteig des del port de destinaci fins al client final 1544.2.5 Restriccions de trnsit durant els caps de setmana 1564.2.6 Horaris dels vaixells 1564.2.7 Mercaderies perilloses 157

    4.3 Qui carrega i descarrega les mercaderies als vaixells? 1594.3.1 Operacions destiba i desestiba 1594.3.2 Trincatge dels camions a les bodegues 1604.3.3 Mercaderies especials: animals vius, mercaderies

    refrigerades, mercaderies perilloses 1605. AJUTS ECONMICS DEL TMCD 162

    5.1 Puc beneficiar-me dajuts directes per utilitzar el TMCD? 1625.1.1 Lecob itali 162

    5.2 Puc beneficiar-me daltres ajuts per utilitzar el TMCD? 1665.2.1 Programa Marco Polo 1675.2.2 Autopistes del mar 1685.2.3 Pla PETRA 170

    6. CAS PRCTIC 1736.1 Empresa de transports 1766.2 Demandes de serveis de transport 1766.3 Anlisi i resultats 184

    ndice

    PRESENTACI

    Durant els anys cinquanta del segle XX, un transportista per carretera nord-americ,Malcolm McLean, va crear un concepte de transport revolucionari: el contenidor. A partir de la seva experincia professional i de lassaig de nous mtodes per al trasllatmassiu de material rodant i mercaderies per via martima durant la Segona GuerraMundial, McLean va percebre el gran potencial del contenidor, especialment en relaciamb els costos de crrega i descrrega de la mercaderia. En lloc de descarregar elcami sac per sac i tornar a carregar-lo al vaixell, com es feia fins llavors, se li vaacudir carregar-hi la caixa del triler, separada del xasss. Havia nascut el contenidor.

    Laparici del contenidor va significar un canvi fonamental en el transport demercaderies i, a partir dels anys setanta, va contribuir a impulsar el desenvolupamentde la intermodalitat, tal com la coneixem avui dia. Ladopci massiva del contenidor coma unitat de crrega va comportar una profunda transformaci en el sector del transport i lactivitat porturia. Aix, si als anys seixanta un vaixell requeria 80 treballadorsper descarregar 1.500 tones al dia, actualment un vaixell portacontenidors en potmanipular 15.000 al dia amb menys de 20 treballadors.

    A comenaments del segle XXI, el transport martim de curta distncia (TMCD)representa el mateix esperit innovador i la mateixa ambici de millora de tecnologies i processos aplicats al transport. En lmbit europeu, el TMCD s una de les opcionsamb ms futur en el transport intermodal. I el transportista per carretera tornar a serlelement fonamental de lxit daquest nou mode de transport.

    El TMCD, considerat un servei martim integrat en una cadena logstica multimodalporta a porta, constitueix una alternativa de transport eficient des dun punt de vistaeconmic: permet reduir els costos de transport i mantenir els terminis de lliuramentfins i tot escurar-los per a determinades rutes i tipus de mercaderies. Des dun puntde vista operatiu, ajuda a esmorteir limpacte de la nova regulaci de temps de treballen el transport per carretera i a evitar la limitaci de circulaci els caps de setmana endeterminats pasos.

  • 3Introducci2 Presentaci

    Addicionalment, afavoreix lincrement del volum de crrega transportada mantenint unscostos fixos reduts, en el cas que senvi per via martima noms la plataforma,separada del capal tractor i sense acompanyament del conductor.

    Des dun punt de vista social, el TMCD permet reduir la congesti en determinats eixosviaris, especialment els que travessen els Pirineus i ens connecten amb la restadEuropa, i contribueix a la reducci global de les emissions contaminants del sector deltransport. s, per tant, una alternativa lgica per absorbir part de la demanda detransport intern a la Uni Europea. Amb aquest objectiu, la Comissi Europea i diversosestats membre estan dissenyant i implantant una srie daccions de promociprograma Marco Polo, autopistes del mar, ecob itali que reforaran encara ms lacompetitivitat del TMCD.

    La Cambra de Comer de Barcelona, a travs de lEstudi Llotja dInfraestructures iTerritori, ha editat la present guia amb lobjectiu de poder contribuir al desenvolupamentdel TMCD i a la millora general del transport, en un moment en el qual el transport shaconvertit en un dels pilars de competitivitat de les nostres empreses.

    Miquel Valls MasedaPresident de la Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona

    INTRODUCCI

    El transport martim de curta distncia (dara endavant, TMCD) s, per motiuseconmics i ambientals, una alternativa lgica per absorbir part de la demanda detransport intern a la Uni Europea. Tanmateix, les caracterstiques de les empresesde transport, les seves dimensions, les seves necessitats financeres i la seva tradicino sn, de moment, les ms adequades per desenvolupar-lo.

    Llevat de casos realment excepcionals, el transport martim no pot oferir per si solserveis de transport porta a porta, de manera que noms pot ser una soluci per a un cert tram de litinerari i cal complementar-lo almenys amb dos trams ms de transport terrestre, en origen i destinaci. La cadena de transport resultant,maritimoterrestre, resulta molt ms complexa, tant en la realitzaci com en lacontractaci.

    En aquest sentit, s necessari que per desenvolupar-lo sofereixen eines de foment i de divulgaci del sistema, com la present guia, que t com a objectiu explicar lesraons per a la promoci del TMCD i assistir el sector del transport en els procedimentsi trmits relatius al seu s.

    La guia sestructura en dos grans blocs, un bloc teric i un altre de carcter prctic enel qual, a ms doferir una descripci dels costos i del flux documental necessari perutilitzar el TMCD, shi analitzen diversos exemples concrets de cadenes de transport.Cada bloc es divideix en captols que tracten les diferents qestions dinters.

    La major part dels apartats de cada captol sintrodueixen mitjanant una preguntaclau i es presenten de forma amena amb un gran nombre de taules i grfics peroferir al lector gran quantitat dinformaci relativa a aspectes relacionats amb elTMCD. Aix mateix, per captar latenci del lector, shi han introdut una srie decomentaris i aclariments que fan de la lectura de la guia un recorregut apassionantpel mn del transport intermodal i, en particular, del TMCD. Addicionalment, cadaapartat cont un resum final que ajuda a tenir una imatge global del seu contingut.

  • IntroducciIntroducci 54

    LA TEORIA DEL TMCD

    Lobjectiu de la primera part de la guia s presentar al lector els conceptes bsics del TMCD i oferir una visi prctica de com sintegra en la cadena intermodal;sestructura en tres captols en els quals es desenvolupen els segents aspectes:

    PRINCIPALS CARACTERSTIQUES DEL TMCD. Aquest captol mira dillustrarqestions clau, com el concepte del TMCD a la Uni Europea, els diferents agents i modes de transport que intervenen en la cadena del TMCD, les mercaderies quetransporta i la normativa aplicable.

    AVANTATGES I DESAVANTATGES DEL TMCD. Aquest captol realitza un inventaridetallat dels diferents avantatges i desavantatges del TMCD. Shi consideren factorscom la seguretat, la congesti de la xarxa viria, limpacte mediambiental i elscondicionants fsics i psicolgics, entre daltres. Tot plegat des duna pticaobjectiva i intentant oferir una imatge clara i realista del TMCD en el marc deltransport intermodal.

    USUARIS ACTUALS I POTENCIALS DEL TMCD. En aquest captol sofereix una visidels principals usuaris del TMCD alhora que es presenten els mercats del TMCD ambms futur per als ports catalans grcies a un model de cabotatge martim molt viable:ports de destinaci propers, sense competncia amb la carretera, embarcacionsrpides de capacitat mitjana i una demanda en creixement.

    LA PRCTICA DEL TMCD

    La segona part de la guia sestructura en sis parts que, aquest cop, miren doferir unavisi dels aspectes ms prctics del TMCD. Pretn donar resposta a les preguntes queels principals agents de la cadena del TMCD (transportistes, carregadors i transitaris)podrien plantejar-se a lhora dutilitzar-lo.

    Els captols daquesta part sn els que es descriuen tot seguit:

    SERVEIS DE TMCD ALS PORTS CATALANS. En aquest captol sindiquen lescaracterstiques principals dels serveis de TMCD que operen actualment en els dos grans ports comercials catalans, Barcelona i Tarragona. Tamb shi indiquenels webs de les entitats porturies on es poden actualitzar les dades anteriors.

    TIPUS DE CONTRACTE I LEGISLACI. Proporciona informaci relativa a lacontractaci dels serveis de TMCD i es presenta lagent del navilier com a figurafonamental per a la gesti del TMCD davant les administracions porturies. En aquest captol sintrodueixen conceptes com el noli martim i el coneixementdembarcament, i, finalment, es presenta un resum de la legislaci especfica del TMCD.

    ESTRUCTURA DE TEMPS I COSTOS DEL TMCD. Realitza una anlisi dels temps i costos associats al TMCD. Com a punt de partida shan pres els costos delObservatori de Costos del Transport Terrestre de Mercaderies del Ministeri deFoment i, per als costos associats al tram martim, sha utilitzat la informaci de les companyies navilieres i de les entrevistes realitzades a diferents agents. Lanlisit en compte tres cadenes logstiques diferents:

    Cadena logstica 1. El conductor, el capal tractor i el semiremolc realitzen tot el trajecte per via terrestre.

    Cadena logstica 2. El conductor, el capal tractor i el semiremolc van unitsdurant tots els trams (terrestres i martims) de la cadena de TMCD.

  • 6 Introducci

    Cadena logstica 3. El semiremolc s lnic element que realitza el trammartim, sense conductor ni capal tractor. Un transportista realitza elcarreteig en origen i un altre, el de destinaci.

    Per a cada una daquestes cadenes logstiques, es presenta una eina que permetcalcular el cost i el temps per a que lusuari de la guia, superant les limitacionsrelacionades amb les particularitats de cada recorregut, pugui obtenir una primeraestimaci de lestalvi que suposa el TMCD davant el transport de mercaderies percarretera.

    DOCUMENTACI I OPERATIVA. Descriu el flux documental del TMCD i els principalscondicionants per a la idnia planificaci de la cadena del TMCD (reserva despai alvaixell, lliurament de mercaderies i carreteigs terrestres, entre daltres). Tambofereix un inventari amb les caracterstiques especfiques del transport demercaderies perilloses, mercaderies refrigerades i animals, amb lobjectiu dampliarel ventall de possibilitats de transport de mercaderies que posseeix el TMCD.

    AJUTS ECONMICS DEL TMCD. Descriu els ajuts i subvencions que els diferentsagents de la cadena de TMCD poden obtenir grcies a la utilitzaci daquest servei.

    CAS PRCTIC. Finalment, lltim captol de la guia illustra, mitjanant un casprctic, la competitivitat que pot oferir el TMCD a un transportista per carretera que disposa duna flota de camions determinada. Shi valoren diverses cadeneslogstiques (algunes inclouen el TMCD) que el transportista pot oferir al carregadorper transportar les mercaderies dun punt a un altre, i es comparen els costos i els temps de cada una.

    Com en el bloc teric, tots els captols van acompanyats de grfics, taules i comentarisque complementen el text i amplien el concepte i el marc del TMCD en totes lesseves facetes i possibilitats.

    7

  • La teoria del TMCD

  • 10 La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    La Uni Europea contempla amb preocupaci el desequilibri que existeix entre elsdiferents modes de transport, on la carretera simposa de forma determinant sobreels altres, la qual cosa provoca greus problemes de congesti a la xarxa viriaeuropea que dificulten la normal circulaci de persones i mercaderies, i causen unincrement de les emissions contaminants.

    40,4%

    10,3%

    45,8%

    3,5%

    Transport martimCarretera

    FerrocarrilOleoductes

    Figura 1.Comer intracomunitari permode de transport el 2004(UE-25), en tones-km.Font: Comissi Europea.

    11La teoria del TMCD I 1. Principals caracterstiques del TMCD

    El repartiment modal del transport de mercaderies s similar en el territori espanyol,on el mode predominant s el transport per carretera. No obstant aix, comena anotar-se a tot Europa un auge del TMCD, opci de transport molt acceptada en elsltims temps. En aquest sentit, el Consell Europeu, en una resoluci del 14 de febrerdel 2000 sobre el foment del TMCD, va destacar com a objectiu prioritari que el TMCDes converts en una part activa i en una opci viable de la cadena de transport demercaderies porta a porta entre totes les regions de la UE. En lactualitat, el TMCDja s un element essencial en un bon nombre de relacions comercials europees.

    Taula 1.Principals lnies de TMCDa Europa.Font: EUROSTAT.

    1. PRINCIPALSCARACTERSTIQUESDEL TMCD

    El PireuRavenna 1.508 396.297 592.291.230Ravennael Pireu 1.508 177.502 265.288.099El PireuTrieste 1.565 149.421 232.174.534Triesteel Pireu 1.5...